si nosaltres ens aturem, vaga feminista, Vall-de-Roures. Bar-chi-nona
Los catalanistes aragonesos y les catalanistes aragoneses cada día están mes atontats y atontades.
Algú los podríe explicá de aón ve lo dialècte occitan catalan?
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
![]() |
foc, purnes y destral contra los catanazis, nazis aragonesos com tots estos idiotes |
Lumtar, Lumdar, Lhumdar, Luntar, Lundar, s. m., seuil, demeure.
Sus en lo lumtar son cazutz. V. de S. Honorat.
Sus en le seuil sont tombés.
Coma el desires vizitar los sanhs lhumdars dels apostols.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 106.
Comme il (desirât) désirât visiter les saintes demeures des apôtres.
Onhes en los luntars de las portas. Hist. abr. de la Bible, fol. 28.
Oignez-en les seuils des portes.
Claus e porta e lundar.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Clef et porte et seuil.
ANC. ESP. Lumbral (MOD. Umbral VS dintel). PORT. Lumiar. (chap. Llindá, llindás.)
Luna, Lhuna, s. f., lat. luna, lune.
En cela ora ve lo clipses de la lhuna; quar la lhuna non ren clardat mas del solelh, que fer la lhuna, e lhi fai redre clardat.
Liv. de Sydrac, fol. 51 et 52.
En cette heure vient l'éclipse de la lune; car la lune ne rend clarté excepté du soleil, qui frappe la lune, et lui fait rendre clarté.
Atressi creys cum la luna es creyssens.
Richard de Barbezieux: Lo nous mes.
Ainsi il croît comme la lune est croissante.
Un cantel
De la luna.
Guillaume de Mur: Al avinen.
Un quartier de la lune.
CAT. Lluna. ESP. Luna. PORT. Lua. IT. Luna. (chap. Lluna, llunes; lluneta, llunetes; v. alluná, allunás; lo poder gravitatori de la lluna afecte al aigua, marea, y al servell : allunat com Manel Riu Fillat, allunats com los catalanistes, allunada com Carmen Junyent (QEPD), allunades com les dones de la huelga de Valderrobres: grillat, grillats, grillada, grillades; lunátic, lunatics, lunática, lunátiques o llunátic, llunatics, llunática, llunátiques.)
2. Lunamen, s. m., lunaison.
De CCC e de XXX e de V lunamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De trois cents et de trente et de cinq lunaisons.
ANC. CAT. Lunament. IT. Lunamento.
3. Lunacio, Lunaso, s. f., lunaison.
Apelam una lunacio mes lunar. Eluc. de las propr., fol. 124.
Nous appelons une lunaison mois lunaire.
Es lunasos complida. Brev. d'amor, fol. 33.
La lunaison est accomplie.
CAT. Llunacio (llunació). ESP. Lunación. PORT. Lunação. IT. Lunazione.
(chap. La lunassió es una volta completa de la lluna, 28 díes, un mes lluná o lunar.)
4. Lunar, adj., lat. lunaris, lunaire.
Us mes... lunars.
Brev. d'amor, fol. 46.
Un mois... lunaire.
Alcunas vetz apelam an lunar aquel espazi qui ha XII lunacios.
Eluc. de las propr., fol. 122.
Aucunes fois nous appelons an lunaire cet espace qui a douze lunaisons. De figura lunar. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
De forme lunaire.
CAT. ESP. PORT. Lunar. IT. Lunare. (chap. Lunar o lluná.)
5. Lunatic, adj., lat. lunaticus, lunatique.
A lhi un sieu filh presentat
Lunatic et endemoniat.
Brev. d'amor, fol. 158.
Lui a présenté un sien fils lunatique et démoniaque.
Substantiv. Com vezem dels lunaticx et dels epilenticx.
(chap. Com veém dels lunatics y dels epileptics.)
Eluc. de las propr., fol. 117.
Comme nous voyons des lunatiques et des épileptiques.
CAT. Lunatic. ESP. (lunático) PORT. IT. Lunatico. (chap. lunátic, lunatics, lunática, lunátiques o llunátic, llunatics, llunática, llunátiques.)
6. Lus, Luns, s. m., lundi.
Pueis fe lo lus e 'l mars e 'l mercres eissamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Puis il fit le lundi et le mardi et le mercredi également.
Lus e dimartz, mati e ser.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Lundi et mardi, matin et soir.
7. Dilus, Diluns, s. m., lundi.
No y guart dilus, ni dimartz,
Ni setmana, ni mes, ni ans.
Bertrand de Born: Ges de far.
Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.
Capítul V.
De cóm Pedro Saputo va determiná adependre algún ofissi.
Llichí y mes lligí als llibres que li dixáe lo retó y un ric del poble va sé lo que va fé en mol tems. Entre tots los que mes li agradáen eren los de historia y les fábules de Esopo en la vida de este gran fabulista: y un atre llibre al que li dieben Lo Cortesano. Pero no olvidáe lo ejercicio de les roques ni lo aná als campos en lo primé llauradó que entopetabe o topetabe, ni les probes de agilidat.
Un día li va di sa mare:
- Fill, ya tens dotse añs; ya es tems de que adeprengues algún ofissi. Y ell va contestá que pera qué eren los ofissis. Són, fill, li va contestá sa mare, pera no está bambán y guañás la vida.
- ¿Només que per an aixó?, va di ell; pos yo tos dono paraula de no está may bambán, com veéu que tampoc no u estic ara, pos ya vech que es roín, encara que sol sigue perque lo que no fa res, ya en aixó fa mol mal no ocupán lo entretenimén y les mans, y en cuan a guañás la vida tingue firme esperansa que no me faltará, si Deu vol, ni a vosté en mí. Que no vull yo que vaigue a rentá en fret y en caló perque es siñal de molta pobresa, y no ha de passá tans mals ratos. Pero si tos entristix que no adeprenga un ofissi, digueume quin hay de adependre. Y sa mare li va contestá que lo que vullguere.
- Pos yo, va di ell, no ne vull adependre cap. Perque hau de sabé que segons yo hay advertit, los homens són mol ignorans y no fan mes que disparates, obrán en tot en molta torpesa y sense cap discurs; y encara mes, generalmen fan mal als atres en malissia, y potsé an ell mateix per rechás. Yo no sé si a datres puestos són diferens, perque ya sabeu que no hay eixit de Almudévar mes que pera aná a vore als nostres parens, y dos vegades a Huesca aon a ningú vach coneixe ni vach tratá mes persones que les recaderes del mercat, que per sert gasten mol desenfado y poca vergoña. Pero si tots són lo mateix, no nessessito cap ofissi pera guañám la vida y félay a vosté descansada.
- Fill meu, va di entonses sa mare: mol saps y vech que parles com los flares que prediquen o com los homens que van en nous trajes per lo món y vénen de lluñanes terres. Fes lo que vullgues y Deu te ilumino: sol no vullguera que fores roín.
- Hasta ara, mare, va contestá ell, no u hay sigut ni hay probat de séu; y lo que hasta los dotse añs no es roín, ya sempre sirá bo.
- Segons, li va replicá sa mare: algúns s' hi tornen después.
- No pot sé, va di ell: perque yo sé que lo que es roín de home fet ya u ere de chiquet, pero no sabíe ni podíe empleá la maldat, pero lo que es mala inclinassió ya la teníe al alma.
- Ara vech, va contestá sa mare, que vas tenín raó.
¿Quí t’ha amostrat estes coses?
- Aquí dins, va contestá ell, me les amostren totes; y los llibres que llechisgo o llixgo, y les dones cuan riñen unes en atres.
- ¿Cóm poden enseñát o amostrát res les dones y mes reñín?,
va preguntá sa mare mol admirada.
- Pos me enseñen mol, va contestá ell; tot lo que entonses diuen es locura y sabiduría, y lo mateix me enseñe la un que l’atre. Y u adepreng de elles y dels atres chics a les seues enganchades, y dels llibres, u aplego aquí dins y u guardo, y alló engendre atres coses, y estes engendren después atres; y les junto y les regiro y amasso totes, o les separo y compong segons me demanen les ocasions.
Entonses sa mare, esbarrada de sentíl parlá en tanta sabiduría, li va di:
- No sé, fill meu, cóm sen yo tan tonta vach parí un fill tan espabilat.
- ¡Tonta, diéu!, va contestá ell; pos yo no hay advertit que u siguéu, perque les dones que yo ting per tontes al poble són vanes, cantoneres, gorrines, desastrades, rezongueres, noveleres, picudes, chismoses y bachilleres.
- Fill, fill, li va di entonses sa mare; eixa es massa malissia pera la teua edat; dixa a les pobres dones, que tan despressio porten a costes per sé dones y per ende lo espart del món.
- Ara sí que vech que sou una mica tonta, va di ell: perque hau dit una tontada mol gran. ¿Cóm diéu que les dones són lo espart del món? ¿Quin espart sou vosté a la vostra casa? Vosté sou la siñora y yo lo vostre fill, vosté me voléu y yo la vull; vosté me servís ara y yo la serviré después; vosté me cuidéu y yo creixco y me fach home pera donali honra y amparala y mantíndrela. No tos digáu espart, perque me hau afrentat y casi no puc mirala a la cara.
Un atre día a la hora de minjá va arribá sa mare en gran sofoco dién entre llágrimes:
- Los rics sempre rics y los pobres sempre ham de callá. Mira, fill, que ving acalorada. Lo hidalgo de la cantonada de la plassa me ha topetat al carré, y plantanse a cuatre passes me ha dit: "Be críe lo fill, la pubilla; ya casi es home y sol sap parlá y fé lo Marc Esopo.
La paga que ell tos donará per lo ofissi que li habéu amostrat. ¿Pensáu fél rentadora o cuinera com vosté? Milló li cuadraríe lo ofissi de comare o de casamenté.» Yo, al sentí paraules tan ofenedores, me hay mort de vergoña, la llum del sel no la veía; y casi me aufego de la pena que me unfle lo pit. ¿Qué me dius, fill meu, per al meu consol?
- Per ara, mare meua, sol tos dic que mingéu en gust, y demá tos diré lo que faré en este enfado que tos han donat perque no convé obrá ni adoptá consell cuan la caló de la passió está al mes alt pun, com u está ara als dos, vosté plore pero yo encara que estic ofés parlo en esta templansa. Ya que eixe hidalgo creu que pot oféndrela perque no me donéu ofissi, dixem la seua insolensia y agarrem la raó. Demá, si voléu, adependré de teixidó, después demá, de sastre, lo dilluns, de pelaire, lo dimats, de fusté, lo dimecres...
- Fill meu, lo va tallá sa mare olvidán les llágrimes y la afrenta:
¿quín disparate estás dién? ¿No saps que cada un de eixos ofissis coste mols añs de adependre, y tú, vols adependren un cada día?
- Torno a di, y sertifico, va contestá ell, que cada día hay de adependre un ofissi, y mes si es menesté o convé. Hasta mich día lo estudiaré, per la tarde entrenaré les mans, y a la nit cuan vinga a casa li portaré ya alguna mostra de la meua obra. Perque yo hay mirat a ixos homens als seus tallés y sé lo que me dic. Mínjo y alégros, que lo fill que hau parit no va naixe pera burret o ruquet, com Carlos Rallo Badet; ni tampoc pera sé humillat per cap fill d' algo ni pera patí que sa mare u sigue per ningú.
Yo faré que dins de pocs díes sigáu beneída per tots, y envechada potsé de eixe mateix hidalgo que tos ha insultat. Perdonemlo empero per la bona intensió en que u haurá fet, encara que en poc miramén y sobrada fanfarronería y mals modos. aixó es soberbia de naiximén y confiansa en les riqueses.
Aquella tarde anáe Pedro a casa de sa padrina, com solíe, y al passá per la plassa va vore al hidalgo en lo mossen: se va arrimá an ells y sense saludá se va encará en aquell y en gran aplom li va di:
- Siñó fill d'algo de la cantonada (cridanlo aixina per despressio): avui hau fet plorá a ma mare, y les seues llágrimes me han abrasat les entrañes y les guardo aquí (siñalán lo cor), perque soc lo seu fill y sé quí té o no té dret a oféndrela. No u olvidéu, que tampoc yo u olvidaré. Adiós. Y dién aixó sen va aná en tota serenidat y mirada severa.
Lo mossen lo va cridá moltes vegades y hasta va volé seguil; pero lo va tindre que dixá perque ni la cara va girá pera mirál y va colá com un rellámpec. Va sentí mol lo mossen aquell cas, y u va sentí tamé lo hidalgo, pero de manera diferén, perque lo mossen u sentíe per amor al chiquet, y l’atre de ira y de rencor de les seues paraules y atrevimén.
Mania, s. f., lat. mania, manie, sorte de maladie.
Engendra mania.
De mania o de frenezia.
Eluc. de las propr., fol. 51 et 78.
Engendre manie.
De manie ou de frénésie.
CAT. ESP. (manía) PORT. IT. Mania. (chap. Manía, maníes. Manietes tamé se fa aná per a descriure a una persona que té tics, ñirviosa.)
2. Maniayc, Maniac, adj., lat. maniaticus, maniaque.
Dezigna maniaca passio. Eluc. de las propr., fol. 32.
(chap. Designe passió maniática.)
Désigne passion maniaque.
Substant. Cum vezem els maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.
(chap. Com veém als maníacos, frenetics.)
Comme nous voyons aux maniaques, frénétiques.
ESP. (maníaco) PORT. IT. Maniaco. (chap. maníaco o maníac, maníacos o maníacs; maníaca, maníaques. Per ejemple lo aragonés Manel Riu Fillat, que li té manía a la Facao, y datres catalanistes aragonesos.)
Manifestation, s. f., lat. manifestationem, manifestation.
La manifestation de l' execution de ley. Doctrine des Vaudois.
La manifestation de l' exécution de loi.
Manifestations d'esperit es donada.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Manifestation d'esprit est donnée.
CAT. Manifestació. ESP. Manifestación. PORT. Manifestação.
IT. Manifestazione. (chap. Manifestassió, manifestassions.)
2. Manifest, adj., lat. manifestus, manifeste, évident.
Voyez Denina, t. II, p. 263.
Per tal que pus manifest fos aquest miracle a totz. Philomena.
Pour tel que plus manifeste fut ce miracle à tous.
Error manifesta. V. de S. Honorat.
Erreur manifeste.
Aquest se apellon usurier manifest.
V. et Vert., fol. 13.
Ceux-ci s'appellent usuriers manifestes.
CAT. Manifest. ESP. Manifiesto. PORT. IT. Manifesto.
(chap. Manifest, manifests, manifesta, manifestes. Sie manifesta cosa a tots homèns - Se trobe als textos de Fondespala, que lo ignorán doctoret de Albelda vol fé passá com a catalans o de llengua catalana. Com viu del catalá no dirá may que lo dialecte catalá es un mes dels dialectes de la llengua ocsitana, occitana, occitan, ocsitá, llengua de oc, och, hoc, òc.)
3. Manifestatiu, adj., manifestatif, propre à manifester, productif.
D' herbas rescostas manifestatiu.
Forma es de materia manifestativa.
Lutz es de color manifestativa.
Eluc. de las propr., fol. 123, 130 et 263.
Productif d'herbes cachées.
La forme est manifestative de la matière.
La lumière est manifestative de la couleur.
(chap. Manifestatiu, manifestatius, manifestativa, manifestatives. La forma es manifestativa de la materia. La llum es manifestativa del coló.)
4. Manifestar, v., lat. manifestare, manifester, découvrir, montrer, publier.
Deu manifestar tota la causa que lo moc a far lo peccat.
(chap. Deu manifestá tota la causa (motiu) que lo va moure a fé lo pecat.)
V. et Vert., fol. 69.
Doit manifester tout le motif qui le porta à faire le péché.
Car tan ben a manifestat
De Maria la sanctetat.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Car il a si bien découvert la sainteté de Marie.
Lo velh qu'avia emblat lur vay manifestar. V. de S. Honorat.
Le voile qu'elle avait dérobé leur va montrer.
Be manifestaras tos peccatz. Declaratio de motas demandas.
Tu découvriras bien tes péchés.
Part. pas. No pot esser per re celada,
Ans fo per tot manifestada.
V. de S. Énimie, fol. 26.
Ne put être celée par rien, mais fut partout publiée.
CAT. ESP. PORT. Manifestar. IT. Manifestare. (chap. Manifestá: manifesto, manifestes, manifeste, manifestem o manifestam, manifestéu o manifestáu, manifesten; manifestat, manifestats, manifestada, manifestades.)
5. Manifestament, Manifestamen, adv., manifestement, évidemment. Cant viro manifestament aquest miracle. Philomena.
Quand ils virent manifestement ce miracle.
Si cum o podetz veire manifestamen. Liv. de Sydrac, fol. 48.
Ainsi comme vous pouvez le voir manifestement.
CAT. Manifestament. ESP. Manifiestamente. PORT. IT. Manifestamente.
(chap. Manifestamen. Ara vindrá l' atontat de turno catalanista, com Carlos Rallo Badet, que me dirá que los adverbios acaben en ment. Només té que lligí aquí dal y desde lo escomensamén del lexique roman o del choix des poésies des troubadours per a trobá adverbios ocsitans en men. Aixó indique que la t final ya no se pronunsiabe a segons quines paraules y segons quins puestos. Pompeyo Fabra no u sabíe, perque ere un inútil manat.)
Manjar, v., lat. manducare, manger, dévorer, ronger.
Fes lo manjar a sa molher en semblan qu' el ne manjes.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Le fit manger à sa femme en simulant qu'il en mangeât.
Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bo a manjar. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Les uns fait rôtir, et les autres fait bouillir, selon ce qu'ils sont bons à manger.
Fig. Senhors de terra qui fan quistas e toutas e malas accios, et escorgon e raubon e manjon lurs homes. V. et Vert., fol. 15.
Seigneurs de la terre qui font questes et toltes et méchantes actions, et écorchent et dérobent et dévorent leurs hommes.
Car autramen hom sa mort manjaria,
Qui 'l sagramen fermamen non creiria.
Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur.
Car autrement l'homme mangerait sa mort, qui le sacrement fermement ne croirait.
Subst. Que jamais autre manjars... no 'l tolria la sabor de la boca.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Que jamais autre manger... ne lui ôterait la saveur de la bouche.
ANC. FR. Puisque ele out mangied e beud.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.
Beles despensses, biaus celliers,
E buns boivres è buns meingiers.
Marie de France, t. II, p. 91.
CAT. Menjar. ESP. (comer) PORT. Manjar. IT. Mangiare.
(chap. Minjá: minjo, minges, minge, mingem o minjam, mingéu o minjáu, mingen; minjat, minjats, minjada, minjades.)
2. Manjaire, Manjador, s. m., lat. manducator, mangeur.
Es rudes e grans manjaires. Liv. de Sydrac, fol. 127.
(chap. Es bruto y gran minjadó; per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit, que a vegades escriu lo seu apellit Montclús perque se pense que aixina pareix mes catalá.)
Est rude et grand mangeur.
Li manjador eran V milia homes. Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6.
(chap. Los minjadós eren sing mil homens.)
Les mangeurs étaient cinq mille hommes.
Ac i manjadors
Entorn V milhiers d' omes grans,
Estiers femnas e paucs efans.
Brev. d'amor, fol. 157.
Il y eut de mangeurs environ cinq mille hommes grands (faits), outre les femmes et les petits enfants.
CAT. Menjador. IT. Mangiatore. (chap. Qui ve a minjá: minjadó, minjadós, minjadora, minjadores. Tamé lo puesto aon se minge, sobre tot les ovelles, cabres, vore lo pun 4 aquí baix.)
3. Manjamen, s. m., manducation, action de manger, consommation.
Fenheran del manjamen. Brev. d'amor, fol. 130.
Feindront de la manducation.
Una quartairada de terra qu' en podon retener per ort e per manjamen.
Cartulaire du Bugue, fol. 24.
Une quartonnée de terre qu'ils en peuvent retenir pour jardin et pour consommation.
CAT. Menjament. IT. Mangiamento. (chap. lo minjá, los minjás; la minjada, les minjades.)
4. Manjadoira, s. f., mangeoire, auge.
Aqui unt non es bous, es voida la manjadoira. Trad. de Bède, fol. 54.
(chap. Allí aon no ña cap bou o buey, está buida la minjadora.)
Là où n'est pas boeuf, la mangeoire est vide.
CAT. Menjadora. PORT. Manjadoura. IT. Mangiatoia.
5. Manjador, Mangador, adj., mangeable.
Re manjador no era aparelhat.
Eluc. de las propr., fol. 197 et 127.
Mieux croissent les fruits mangeables.
Rien de mangeable n'était apprêté.
Si alcus revendeyre compra, dins la vila, causa mangadoyra.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 135.
Si aucun revendeur achète, dans la ville, chose mangeable.
(chap. Minjable, minjables; minjadó, minjadós.)
6. Mandachura, s. f., droit de nourriture, de subsistance, mangerie. Esters las mandachuras que so del abat.
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 304.
Excepté les mangeries qui sont de l'abbé.
7. Remanjar, v., remanger, manger de nouveau, ruminer.
Lor vianda devoro ses maschar, e la vomego apres manjar, et la remanjo. Eluc. de las propr., fol. 253.
(chap. Lo seu minjá devoren sense mastegá, y la vomiten después de minjá, y la rumien - remingen : re + mingen; v. reminjá,
rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)
Dévorent leur nourriture sans mâcher, et la vomissent après le manger, et la ruminent.
8. Manjuiar, v., manger, mâcher, ronger.
El te dira: Manjuia e beu.
(chap. Ell te dirá: minja y beu.)
Fig. Eveia manjuia lo cors d'ome atressi coma pestilentia.
Trad. de Bède, fol. 34.
(chap. La enveja rossegue (se minge) lo cos del home igual que la pestilensia - epidemia, peste, lepra, cáncer.)
Il te dira: Mange et bois.
Envie ronge le corps d'homme pareillement comme épidémie.
Perir, v., lat. perire, tuer, occire, détruire.
Comte, rey et emperador
Volon crestiantat perir.
G. Fabre de Narbonne: On mais.
Comtes, rois et empereurs veulent chrétienté détruire.
Cel que peri 'l rei Farao.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Celui qui détruisit le roi Pharaon.
- Périr, mourir.
O sia que perisca la mia causa, o sia que perisca la soa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
Ou soit que périsse la mienne chose, ou soit que périsse la sienne.
Si tot lo mon peria.
P. Cardinal: Vera Vergena.
Si tout le monde périssait.
Part. pas. Peritz soi si non venc al port.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je suis mort si je ne viens au port.
Crestias e la ley vey perida.
Austorc Segret: No sai.
Chrétiens et la loi je vois détruite.
ANC. FR. Une nef en semblabbe (semblable) fait avoit esté périe. Joinville, p. 3.
Covoitise, angoisse et orguiex
Ont si toute joie périe
Qu'ele est par tout le mont faillie.
Fables et cont. anc., t. II, p. 397.
Deux vaisseaux plains des gens du seigneur de Cornouaille, furent péris.
Monstrelet, t. 1, fol. 232.
Et nos brebis estant ez bergeries,
Gardez si bien qu'elles ne sont péries.
Cl. Marot, t. 1, p. 310.
ANC. CAT. Perir. ESP. PORT. Perecer. IT. Perire. (chap. Morí, morís; matá, assessiná, destruí.)
2. Peridor, adj., lat. periturus, périssable.
D' aquest bes peridors que no nos tenran pro, cant Dieus fara justicia.
V. et Vert., fol. 60.
De ces biens périssables qui ne nous tiendront profit quand Dieu fera justice.
Fig. et myst. Hom fels que es peridors per sas felnias.
Trad. de Bède, fol. 50.
Homme félon qui est périssable par ses félonies.
3. Deperir, v., lat. deperire, dépérir, s'éteindre.
Fig. Fes dechay, e drechura
Tot jorn deperish.
Leys d'amors, fol. 29.
Foi déchoit, et droiture toujours dépérit.
Part. pas. Disciplina es amermada e reverensa deperida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.
Discipline est diminuée et respect éteint.
ANC. CAT. Deperir.
Perizologia, s. f., lat. perissologia, redondance.
Perissologia adjectio plurimorum verborum supervacua, ut,
vivat Ruben et non moriatur: dum non sit aliud vivere quam non mori.
Isidor., Orig., 1, 33, 7.
Perizologia, que vol dire aytant coma ajustamens o superfluitatz de motas paraulas vueias. Leys d'amors, fol. 106.
Redondance, qui veut dire autant comme addition ou superfluité de nombreuses paroles vides (inutiles).
(chap. Redundansia, redundansies. ESP. Redundancia.)
Perla, s. f., perle.
Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 362.
Ja non auran pro botos...,
Ni pro perlas, ni pro centuras.
Brev, d'amor, fol. 129.
Jamais elles n' auront assez de boutons..., ni assez de perles, ni assez de ceintures.
Ni aur ni argen ni perlas preciosas.
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Ni or ni argent ni perles précieuses.
CAT. ESP. PORT. IT. Perla.
(chap. Perla, perles; lligí La Perla, de John Steinbeck, traduída al chapurriau per mí.)
2. Perlat, adj., perlé.
Una liura de dragea perlada per far collacion.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Une livre de dragée perlée pour faire collation.
IT. Perlato. (chap. Perlat, perlats, perlada, perlades; com la peladilla, peladilles, ameles perlades.)
Pernicia, s. f., lat. pernicies, perte, ruine, mort.
Temor perdusent a pernicia. Trad. d'Albucasis, fol. 33.
Crainte conduisant à mort.
2. Pernicios, Parnicios, Pernecios, adj., lat. perniciosus, pernicieux.
Sapias que es parnicios ses tot dopte. Trad. d'Albucasis, fol. 59.
Sachez qu'il est pernicieux sans aucun doute.
Droguas venenosas et perniciosas. Fors de Bearn, p. 1078.
Drogues vénéneuses et pernicieuses.
La sieua malautia es perneciosa. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
La sienne maladie est pernicieuse.
CAT. Pernicios. ESP. PORT. Pernicioso. IT. Pernicioso, pernizioso.
(chap. Pernissiós, pernissiosos, pernissiosa, pernissioses.)
Perpetual, adj., lat. perpetualis, perpétuel.
Ditz que hom li fassa carcer perpetual. V. de S. Honorat.
Dit qu'on lui fasse prison perpétuelle.
Sol esperan
Lo joi perpetual.
B. Zorgi: Ben es.
Seulement en espérant la joie perpétuelle.
Adv. comp. A la perpetual volria far son ostal. V. de S. Honorat.
A perpétuité voudrait faire sa demeure.
ANC. FR. En aquist loenge en nostre Segneur et mémoire perpétuel. Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 141.
ANC. CAT. ANC. ESP. Perpetual. IT. Perpetuale.
(chap. Perpetuo, perpetuos, perpetua, perpetues.)
2. Perpetualment, adv., perpétuellement.
Perpetualment dampnat. Trad. de Bède, fol. 67.
Perpétuellement damné.
L' isla e 'l monestier tot perpetualment. V. de S. Honorat.
L'île et le monastère tout perpétuellement.
CAT. Perpetualment. ESP. Perpetualmente (perpetuamente).
IT. Perpetualmente, perpetualemente.
(chap. Perpetualmen, perpetuamen.)
3. Perpetuar, v., lat. perpetuare, perpétuer.
Aysso es voler perpetuar lo servizi de Dieu en la terra.
V. et Vert., fol. 92.
Ceci c'est vouloir perpétuer le service de Dieu sur la terre.
CAT. ESP. PORT. Perpetuar. IT. Perpetuare.
(chap. Perpetuá: perpetúo, perpetúes, perpetúe, perpetuém, perpetuéu, perpetúen; perpetuat, perpetuats, perpetuada, perpetuades.)
4. Perpetualitat, s. f., perpétuité.
Adv. comp. Demoren ab lo dit mossenhor de Foix a perpetualitat.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 355.
Qu'ils demeurent avec ledit monseigneur de Foix à perpétuité.
IT. Perpetualità, perpetualitate, perpetualitade.
5. Perpetuitat, s. f., lat. perpetuitatem, perpétuité.
Adv. comp. A temps o a perpetuitat.
Tener e possedir a perpetuitat en franc aloy.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132 et 131.
A temps ou à perpétuité.
Tenir et posséder à perpétuité en franc aleu.
CAT. Perpetuitat. ESP. Perpetuidad. PORT. Perpetuitade. IT. Perpetuità, perpetuitate, perpetuitade. (chap. Perpetuidat, perpetuidats.)
Pers, adj., pers, bleu, azuré, violet.
Drap pers ni vert ni blanc.
Guillaume de Durfort: Quar sai petit.
Drap pers ni vert ni blanc.
ANC. FR. Bon drap aurés, ou pers, ou vert. Roman de la Rose, v. 14919.
J' idolâtrois surtout les flammes brunes, perses
De son oeil qui rendoit tout le mien ébloui.
Bertaut, p. 522.
IT. Perso.
- Subst. Sorte de drap.
Capa de pers un mes denant Avanz.
T. d'Ebles d'Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.
Cape de pers un mois avant l' Avent.
ANC. FR. Por vos robes de pers,
De camelot ou de brunete.
Roman de la Rose, v. 9118.
Tous vestus de pers et chapperons vermeils. Monstrelet, t. II, fol. 77.
(N. E. A algún catalán le sonará esto; por la barretina lo digo.)
2. Perset, s. m., perse, perset, drap de Perse.
Mantel non es de perset ni de saia.
Raimond de Miraval: Cel que de. Var.
Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.
Del perset vermeill per saia.
Giraud de Luc: Si per malvatz.
Du perse vermeil pour soie.
(chap. Drap de Persia, actualmen Irán.)
3. Presset, s. m,, perse, perset, drap de Perse.
No 'l cal vestir presset vermel ni serga.
Guillaume de Durfort: Quar say.
Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge.
Mantel non etz de presset ni de saya.
Raimond de Miraval: Selh que de.
Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.
Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.
Que, el be qu' avetz comensat,
Vollatz perseverar tos temps.
V. de sainte Énimie, fol. 40.
Que, dans le bien que vous avez commencé, vous vouliez persévérer toujours.
CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare.
(chap. Perseverá: persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades.)
2. Perseveranmen, adv:, persévéramment.
Aumplis lo tost e perseveranmen. Regla de S. Benezeg, fol. 1.
L'accomplit tôt et persévéramment.
ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. Perseveranmen : en perseveransia o perseveransa.)
3. Perseveransa, s. f., lat. perseverantia, persévérance.
Aver perseveransa entre las autras vertutz. Arbre de Batalhas, fol. 98. Avoir persévérance entre les autres vertus.
CAT. Perseverancia. ESP. Perseveranza (perseverancia).
PORT. Perseverança. IT. Perseveranza. (chap. Perseveransia, perseveransies; perseveransa, perseveranses.)
4. Perseverable, adj., lat. perseverabilem, persévérant.
En totz sos comandamens sia perseverables.
Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Dans tous ses commandements qu'il soit persévérant.
(chap. Perseverán, perseverans, “perseveranta, perseverantes”.)