Mostrando entradas con la etiqueta infán. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta infán. Mostrar todas las entradas

martes, 27 de enero de 2026

Pupilh, Pupilla, Pupillaretat, Pupillari

Pupilh, s. m., lat. pupillus, pupille, mineur.

Si cum es, s'ieu soi pupilhs. Trad. du Code de Justinien, fol. 23.

Ainsi comme il est, si je suis pupille.

Adj. Bens delz enfans pupils.

(chap. Bens dels infans pubills : menuts : menós de edat.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 45.

Biens des enfants pupilles.

CAT. Pupillo. ESP. Pupilo. PORT. IT. Pupillo. (chap. Pubill, pubills; pubilla, pubilles; púber mes amún, pubers.)

2. Pupilla, s. f., lat. pupilla, pupille, mineure.

Pupils ni pupilla non podon far garentia per nulh home.

(chap. Pubill ni pubilla no poden fé garantía per cap home : dingú.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 28.

Mineur ni mineure ne peuvent faire garantie pour nul homme.

ESP. Pupila. PORT. Pupilla. (chap. Pubilla, com sa mare de Pedro Saputo, que va tindre un chiquet sense está casada; al original de Braulio Foz en castellá ix pupila; se trobe als textos antics piucela, puncella, y datres varians.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar. En chapurriau.

3. Pupillaretat, s. f., pupillarité.

Pois que il a passat la pupillaretat. Trad. du Code de Justinien, fol. 53.

Après qu'il a passé la pupillarité.

(chap. Pubillaridat : pubertat.)

4. Pupillari, adj., lat. pupillaris, pupillaire.

Aquella substitucios es pupillaris. Trad. du Code de Justinien, fol. 64.

Cette substitution est pupillaire.

(chap. Esta sustitussió es pupilá o pubillá.)

CAT. Pupillar. ESP. Pupilar. PORT. Pupillar. IT. Pupillare. 

(chap. Pubillá, pupilá.)

5. Pupillarint, adv., à la manière pupillaire.

Pot substituir l'un al autre en autra guisa, so es pupillarint.

Trad. du Code de Justinien, fol. 64.

Il peut substituer l'un à l'autre en autre manière, c'est-à-dire à la manière pupillaire. (chap. Pubillámen, pupilámen, de manera pubillaria o pupilaria.)

La chiqueta María teníe un corderet; pubilla, pupila


Pupilla, s. f., lat. pupilla, pupille, prunelle de l'oeil.

Tu veyras am aquela pupilla, am la visio del huel, per la clartat de la tunica cornea. Trad. d'Albucasis, fol. 19.

(chap. Tú vorás en aquella nina (pupila), en la visió del ull, per la claridat de las túnica córnea.)

Tu verras avec cette pupille, avec la vision de l'oeil, par la clarté de la tunique cornée.

CAT. Pupilla. ESP. Pupila. PORT. IT. Pupilla.

(chap. La nina del ull, les nines dels ulls. En castellá tamé es “la niña del ojo”, “las niñas de los ojos”. Nina, nines, nino, ninos, ninot, ninots es en castellá muñeca, muñecas, muñeco, muñecos; monigote, monigotes. Moñaco, moñacos.
A ses illes, Mallorca segú perque u hay sentit di allí, nin, nins, nina, nines (seguramén ninas antigamén) són chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes; castellá niño, niños, niña, niñas.)

Pupilh, Pupilla, Pupillaretat, Pupillari, plantà, plantá, Fallas, Falles, Valencia

vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta