Mostrando entradas con la etiqueta Mesías. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mesías. Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de junio de 2024

Lexique roman; Messa - Methacisme


Messa, s. f., lat. missa, messe.

El bo mati, apres la messa.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Au bon matin, après la messe. 

Parec a san Caprasi, que la messa disia. V. de S. Honorat.

Apparut à saint Capraise, qui disait la messe.

La messa li cantet l' arsivesque Turpi. Roman de Fierabras, v. 5030. L'archevêque Turpin lui chanta la messe. 

Loc. Au la messa senhor que l' abas di.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37. 

Entend la messe principale que l'abbé dit. 

CAT. Missa. ESP. Misa. PORT. Missa. IT. Messa. (chap. Missa, misses; tamé se li diu missa a la iglesia.)

2. Messal, Missal, s. m., lat. missale, missel.

Non es venal, 

Ans es vers si cum d'un messal.

Aimeri de Peguilain: Pus ma bella.

N'est pas vénal, au contraire est vrai ainsi comme d'un missel.

En un mostier antic..., 

Mi jureron mant ric 

Sobr' un missal.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Dans un moutier antique..., maints puissants me jurèrent sur un missel.

ANC. FR. Le Cardinal de Bar apporta un messel ouvert sur lequel jurèrent les deux parties.

Monstrelet, t. I, fol. 82.

CAT. Missal. ESP. Misal. PORT. Missal. IT. Messale. (chap. Missal, missals : llibre de missa.)

3. Messias, s. m., lat. Messias, Messie.

Jeshum Crist lo salvaire..., 

Que ilh appellan Messias.

(chap. Jessucristo lo salvadó..., qu' ells diuen Messías.) 

Brev. d'amor, fol. 87.

Jésus-Christ le sauveur..., qu'ils appellent Messie. 

CAT. Messias. ESP. Mesías. PORT. Messias. IT. Messia. (chap. Messías, Messíes.)


Mest, adj., lat. moestus, triste, affligé.

Am semblan mest, 

Qu' ira m tenia sobriera.

Giraud de Borneil: L'autr'ier lo primier. 

Avec air affligé, vu que tristesse profonde me tenait.

PORT. IT. Mesto. (Chap. Moix, moixos, moixa, moixes.)

Terenci Moix, libros, Barcelona


Mestier, s. m., lat. mysterium, mystère.

Cant al mostier

Seretz per lo mestier

E per la mess' auzir.

Amanieu des Escas: En aquelh. 

Quand vous serez au moutier pour le mystère et pour la messe ouïr.

Cant lo mestiers fon consumatz

E finitz e sanctificatz.

Cant lo mestiers fon complitz.

V. de S. Honorat.

Quand le mystère fut consommé et fini et sanctifié. 

Quand le mystère fut accompli.

ANC. FR. Puis sont alé à un mostier, 

Si ont oï le Deu mestier.

Roman de la Violette, p. 86.

CAT. Misteri. ESP. Misterio. PORT. Mysterio. IT. Misterio.

(chap. Misteri, misteris. De aquí se deriven misteriós, que no se coneix, incógnit, misteriosos, misteriosa, misterioses.)


Methacisme, s. m., métacisme, terme de grammaire.

Metacismi quoque sunt, cum in fine partis orationis invenitur M littera et sequens a vocali incipit, quae non sit loco consonantis posita.

Diomède, De Part. orat., col. 448.

Methacismes, es cant una dictios fenish en m, e la seguens comensa per vocals. Leys d'amors, fol. 109. 

Métacisme, c'est quand un mot finit en M, et que le suivant commence par voyelle. 

IT. Metacismo. (ESP. Ver aliteración https://www.rae.es/tdhle/aliteraci%C3%B3n)

sábado, 8 de mayo de 2021

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament:

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament: e fon certificat per langel: del misteri de la incarnacio del fill de deu.

Creixent lo senyor en lo ventre de la sua mare Joseph comença hauer sentiment del prenyat de la senyora e stigue en si molt alterat ignorant la causa del dit prenyat: ab tot que ell era tan cert de la puritat e sanctedat de sa senyoria.
¶ Quia possibilius enim credebat virginem
sine viro posse concipere: qp mariam posse peccare. Car pus possible li paria que verge pogues concebre sens home: que no la senyora Maria peccar: ne defallir en nenguna cosa. E per la molta amor e reuerencia que tenia a sa senyoria: no hague atreuiment james de demanar li (preguntar li) quin prenyat era lo seu: ans tribulaua e combatia ab sos pensaments continuament cobrint sa tristicia com podia: Ab tot que no era amagat a la senyora la alteracio de la sua cara: ans conexia be la torbacio que en lo seu sperit tenia per ignorancia de la manera del seu prenyat: de la qual cosa sa senyoria tenia molta congoixa e compassio del sanct vell: lo qual ella carament amaua: y veyal (si no coneixeu la y, griega, aquí to la presento) tribulat de cosa que ell tant sen alegraria si la sabes. E sobre aço recorregue a la clemencia diuina per mija de deuota e feruent oracio suplicant sa magestat volgues reuelar a aquest sanct hom lo seu diuinal misteri ço es del seu fill humanat: car ella no gosaua manifestar aquest secret a nengu sens special licencia de sa real excellencia. Car sabia que era scrit. ¶ Sacramentum regis abscondere bonum est. E continuant la senyora sa oracio mereixque obtenir lo que demanaua. Car joseph creixent e augmentant en la sua dolor dellibera de lexar la senyora e anarsen amagadament puix del seu prenyat nenguna raho ell no podia donar a les gents. E entrant en la cambra per pendre la clocha pensant que de tan cara e de tan amable companyia se hauia a partir per a tostemps: fon tanta la congoixa sua que ab vn grandissim plor caygue en terra e aqui stigue la major part de la nit ab continues lagrimes E en la matinada lassat de molta dolor adormis un poch. ¶ Ecce angelus domini in sompnis appareuit ei dicens. Joseph fili dauid noli timere. E langel trames per nostre senyor deu aparentli en sompnis li dix. Joseph fill de dauid no vullau tembre: car vos qui deuallau de la fidelissima casa de dauid sou molt cert de les grans promissions fetes als pares vostres: com lo ver messies se ha de encarnar en dona verge: de aquella naixer deu e hom sens rompre al virginitat. E perço lo vostre para Dauid contemplant la exaltacio del seu linatge: dix ab sobirana alegria: ¶ Dixit dominus domino meo sede a dextris meis. Volent dir que nostre senyor deu lo pare qui es senyor general de tots hauia dit al seu fill que sigues a la part dreta sua: Aquest fill en quant deu es egual al pare seu e senyor de Dauid e de tot lo restant: e en quant home sera fill de Dauid: e perço li diu senyor meu: car a ell es stat promes e donat. E si dona verge ha d´esser mare d´aquest senyor: siau cert que es la sposa vostra vera filla de dauid. ¶ Vbi vidisti tam dignam: vbi visiti tam pulcram: vbi vidisti tam sanctam: Digau joseph haueu vos vista nenguna tant digna en les passades ni presents ni en les que se speren a venir per a esser mare de deu com aquella: Ni haueu vista semblant a ella en bellea corporal ni spiritual: ni sanctedat sua sabeu que tinga egual: De que dubtau: Posau tota tristicia apart.
¶ Accipe Mariam
coniugem tuam: quod enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. Acceptau joseph aquesta senyora Maria no solament per sposa: ans per reyna e senyora: car mare es de deu eternal: e lo prenyat seu es per obra del sperit sanct. ¶ Pariet autem filium et vocabis nomen eius ihesum. La qual parra (parirá) vn excellent fill: al qual vos coma pare posar liheu lo nom e dir liheu Jesus (Iesus): Car aquesta dignitat singular haueu aconseguit (a+ espay ben cla+ cóseguit) de nostre senyor deu que vos en la terra siau dit pare del fill seu. ¶ Jpe (Una J que no saps si es J o I, + p en rayeta damún + e, y escrius “misericordiosissimament”, me vols fotre lo pel, Isabeleta de Villena, desde lo limbo o lo sel?) enim saluum fatiet populum suum a peccatis eorum. E siau cert que aquest es lo ver redemptor de natura humana: qui ab la sua propria sanch saluara lo poble seu satisfent largament per los peccats de aquell ab la mort sua. E joseph axi informat per langel leuas ab goig infinit e fica los genolls en terra per regraciar a la magestat diuina de la misericordia a ell feta: e dix.
¶ Gratias tibi ago domine: quia conuertisti
planctum meum in gaudium michi. Volent dir. Gracies faç a vos senyor y deu meu com per la vostra infinida clemencia y bonea tan largament haueu conuertit la mia dolor e planct (planctum: plañir, planyir) e goig (gaudium: goig, gaudir, goyo aragonés) e en alegria. E exint de la cambra sua molt cuytadament ana a la celleta hon la senyora staua: e trobala agenollada (a genollada) e circuida de tanta claredat e lum que no la pogue diuisar per la grandissima resplandor de la sua cara. E cahent en terra ab vn gran crit e moltes lagrimes dix. O senyora excellent perdonaume: car yo indigne de la vostra companyia hauia delliberat dexaruos: ignorant fosseu mare del fill de deu. Ara senyora informat de la dignitat vostra suplich vostra senyoria me vulla pendre a merce e perdonarme aquesta erra: e acceptarme per seruidor: Car de açi auant tota la vida mia senyora sera occupada en seruir lo senyor fill vostre e a vostra senyoria. E la senyora clement hauent molta compassio del sanct vell ana cuytadament a ell: e ab los vlls plens de lagrimes leual de terra dient: que ella li perdonaua de molt bona voluntat e que hauia passada molta congoixa de la sua dolor: e ques alegras: puix nostre senyor lo hauia tant aconsolat: reuelantli lo secret misteri de la incarnacio. E sa senyoria feu seure a sanct Joseph en vn banch:
(
de açi ve la cançoneta de Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva, Teruel:
baixéu les coquetes,
baixéu lo vi blanch,
baixéu a Josito
sentat en un banch.
)
perque descansas vn poch dels penosos dies passats: e sa merce per alegrarlo: començali a comptar per orde tot lo misteri del seu prenyat
(
si no lay diu assentat, cau redó de cul):
e los grans misteris que de aqui se hauien a seguir. E joseph escoltaua aço ab tanta deuocio e alteracio de pensa que staua quasi fora
simateix ab continuat escapament de lagrimes. E de aquests parlaments tals hagueren moltes vegades durant los nou mesos: car james parlauen dalre: sino com rebrien aquell senyor: com lo contractarien ab quanta amor e reuerencia lo seruirien: e en parlar e pensar de aço era lo delit (el deleite) dels dos. E axi passaren tot aquell temps sperant la vista del fill de deu tan desijada.