Mostrando las entradas para la consulta perill ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta perill ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 5 de noviembre de 2022

los Mestres è Obrers è Padrers

XXXIV

Deliberatio Capituli Gerundensis super prosecutione fabricae Ecclesiae Cathedralis: anno M.CCC.XVII. (Es el 1417, MCCCCXVII) (V. pág. 173).

Ex autogr. in arch. Eccl. Gerunden. 

In nomine Sanctae ac Individuae Trinitatis Patris, et Filii, et Spiritus Sancti Amen. Etsi mansiunculas et domos profanas mundanorum usibus dicatas fideles Domini erigunt et fabricant opere polimito quanto magis ipsi fideles verique zerique zelatores fidei Ortodoxae circa templi Domini fabricam (hay un guión y salta linea) construendam devocius accelerare deberent. Numquid prisci Patres pro archa Domini tabernaculum opere deaurato mirifice fabricarunt: Hodie namque archa illa verissima, et sanctissimum illud manna in templo Domini a catholicis preservantur. Dignum quinnymo et congruum potest et debet a quolibet reputari ut domus illa quam oracionis veritas nominavit in qua etiam illud sacrum Christi fidelibus pignus datum reconditur et tenetur artificioso ex politis lapidibus opere construantur. Haec enim domus rite noscitur Pastori verissime dedicata: in illa nemque populus Domini et oves eius pascuae cibum dulcoris assumunt. Sane in domo ista latices sacrosanti noxas perimunt, culpas diluunt et veternas cuilibet occurrenti. Heu igitur quam dolendum sacrum Domini templum Ecclesiam Sedis clarissimae Gerundensis imperfectum opere minorari. Idcirco cunctis pateat quod Reverendus in Christo Pater et Dominus Dominus Dalmacius Dei gratia Episcopus Gerundensis ipsius Ecclesiae tunc electus et honorabile capitulum Ecclesiae Gerundensis predictae praemissa omnia pio sidere aspectantes considerantesque a quantis citra temporibus fabrica dictae Sedis cessavit ex diversorum controversia juxta oppiniones varias artificum subsequentes: nonnulli enim asserebant opus dictae fabricae sub navi una debere congruencius consumari, affirmantes illud fore nobilius quam si sub tribus navibus opus huiusmodi subsequatur. Alii autem a contrario asserebant dictum opus sub prossequcione trium navium continuari debere dicentesque quod firmius et proporcionabilius esset capiti jamque cepto, quam si cum navi una ipsa fabrica prossequatur, quoniam opus navis unius multum reddunt debile distancia parietum, ac etiam testitudinis altitudo: et quod terremotus, tonitrua, ventosque vagantes timebit appetentes etiam circa directionem operis dictae fabricae consumandae solercius vacare ac de opinione praedictorum veridica informari et adeo ut controversia et opiniones huiusmodi clarius tollerentur. Convocarunt artifices peritissimos, lapiscidas de diversis partibus regni huius et etiam aliunde ad hanc civitatem Gerundae quorum nomina inferius annotantur, indeque habitis collacionibus plurimis tam coram dictis Reverendo Patre Domino Episcopo tunc electo et honorabili Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis quam alias inter ipsos artiffices opere premisso subiecto primitus occulis cuiuslibet eorumdem cernencium opus quod ceptum fuerat et qualiter hucusque fuerat prossequtum in illo. Et formatis super huiusmodi opere prosequendo articulis infrascriptis.

En nom de nostre Senyor Deu è de la Verge Madona Sancta Maria sobre los interrogatoris subsequents deven esser interrogats los Mestres è Obrers è Padrers (pedrers) appellats per la directio dela (junt, no de la) obra dela Seu de Gerona. Primo si la obra de la dita Seu pus altament à una nau antigament comensada se pora continuar ab intencio que fos ferma, quitia, è sens tota dubtansa. Item posat que la dita obra à una nau quitiament è segura nos posques ò nos volgues continuar si la obra derrerament de tres naus continuada es congrua è sufficient è tal qui merescha esser continuada ò si mereix esser cessada ò mudada en altra forma è al cas ques haia mudar en altre forma à quanta altura deu esser puiada specifficant ho per manera que no puixa deviar. Item qual forma ò continuacio de les dites obres seria pus competible è mes proporcionable al cap dela dita Seu ja comensat fet è acabat. Sobre los quals articles sia entes que quescun dels dits Mestres e Padrers haia à deposar ab sagrament del vertader juy que haya en son cap de la continuacio de la dita obra. Item que apres que hagent deposat lo Senyor Bisbe de Gerona è son honorable Capitol elegesquen dos dels dits Mestres per fer è pintar un patro dela continuacio de la dita obra migençant lo qual (tot junt, loqual) la dita obra sia proseguida è tot aço sia concebut en carta publica è reduhit per lo Notari del dit capitol. 

Successive dicti artiffices (hay una t al final) lapiscidae sigillatim ad partem medio a se corporaliter praestito juramento deposuerunt et suam intencionem dixerunt in e, super opere prelibato diebus, mensibus, et annis inferius designatis et sub forma sequenti. Die Jovis vicesima tercia mensis Januarii anno a nativitate Domini Millesimo CCCC. Sextodecimo Magistri et Lapiscidae sequentes jurarunt et deposuerunt apud Civitatem Gerundae in posse mei Bernardi de Solerio Notarii Gerundae infrascripti presentibus et interrogantibus Venerabilibus viris Dominis Arnaldo de Gurbo et Johanne de Pontonibus, Cannonicis et Petro de Boscho, Presbitero de capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis ad hoc per dictos reverendum Dominum electum in Episcopum et Capitulum Gerundense deputatis super articulis preinsertis et contentis in eisdem ut sequitur. = Paschasius de Xulbe Lapiscida et Magister Operis sive fabricae Ecclesiae Sedis Dertusensis super primo dictorum articulorum sibi lecto medio juramento interrogatus dixit: 

Esser veritat que segons lo juy è sciencia è consciencia dell depossat la obra de una nau de la Seu de Gerona pus altament comensada es quitia (las è y à las dejo e, a) e bona e ben ferma, e los respatlles de la obra antiga ia fets ab los (pone ablos y se repite más abajo) altres si seran axi fets son ben forts, ferms, e bastants a tenir la volta de la dita obra a una nau comensada. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que posat que la dita obra de la dita Seu de Gerona a una nau comensada no sia proseguida o nos seguescha (leo sequescha) sta en veritat que la obra de tres naus comensada en la dita Sgleya de Gerona es bona e ferma. Al cas empero que aquella obra de tres naus sia feta e seguida dix que sera necessari que la volta devers laltar de la dita Seu de Gerona feta demunt lo cor (chorus : coro) sia desfeta e descuberta affin que sia puiada uns VIII palms poch mes o (ò : o) menys mes avant que ara no es e que respongue a son terç per ses mesures. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de les dites tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap dela dita Sgleya ia fet que no seria la obra de una nau. 

Interrogatus si per los ensergements represa o capitells quis han encastar o nodrir en lo pilar sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se fahes seria perill naffrar lo dit primer pilar o no; E dix que no es perill algun ans se pot fer quitiament e salva. = 

Johannes de Xulbe Lapiscida filius dicti Paschasii de Xulbe regens pro dicto patre suo fabricam praedictam sive opus dictae Ecclesiae Dertusensis simili juramento a se corporaliter praestito interrogatus super praedictis articulis deposuit ut infra. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra dela Sgleya de la Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se poria es (es : è se, y se) pot continuar e seria bona e ferma e sens tota dubtansa. Axi empero que los croer (: creuers; más adelante croerada) fossen fets a terç punt, e que lo arch principal fos apuntat, e que los dits primers reraspatlles de la primera obra ja fets apart de mig jorn son bons e ferms. E que aquells ablos altres qui fossen aximateix fets son bons e bastants a tenir la volta faedora a la dita obra de una nau. Super secundo articulo interrogatus dixit: Que posat que la primera obra no vulla esser continuada que la obra de tres naus se pot continuar e seria pus bella e millor e pus fort obra. Axi empero que aquella obra de tres naus se seguescha segons es ordonat lo cap de la Seu, e aquesta obra seria pus bella e pus proffitosa (profitosa). E mes avant dix que la volta nova ara contigua al cap fa tota a desfer perço com es borda e no fa competibilitat ab lo dit cap. 

Super tertio articulo interrogatus dixit: 

Que la dita obra de tres naus faent e seguint la en la forma e manera que ell deposant en lo prop dit capitol ha dit e deposat es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu de Gerona. Interrogatus si per lensergement quis ha encastar sobre lo capitell del pilar qui es sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se seguis seria perill naffrar lo dit primer pilar o no. E dix que no es perill algun axi empero que en aquell cas los archs fossen ben ençindriats e ben pitiats en tal forma que no posquessan empenyer. = 

Petrus de Vallfagona Lapiscida et Magister fabricae Ecclesiae Terraconensis juramento praedicto medio super dictis articulis interrogatus deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la dita Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se pot ben continuar e fer e seria bona obra e ben quitia e ferma e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles qui son fets de la obra antigua ab los altres qui fossen axi fets son bons e ben forts e ferms per sostenir la volta daquen faedora per la obra de una nau aiustant en aço que los reraspatlles fets devers lo cluquer fossen refforçats e fets pus forts que aquells de part de migiorn tant com fer se pusgues. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que encara que la dita obra a una nau no sia continuada la obra de tres naus es congrua e tal que mereix esser continuada axi, empero que tota la volta segona ques desfasa fins als capitells e ensergements inclusivement. Dix empero star en veritat que si sobre larch principal era fet un sobre arch no calria moure ensergements ne capitells, e en aquesta manera poria puiar la croerada de aquesta volta tot son dret de la raho que demanne los ensergements e si (s' hi) poria fer una roda que hauria de tou XV o XVI palms e axi seria notable obra. Item dix mes que los ensergements qui son en los angles de part de cerç e de migiorn fan a desfer e tornar a rao segons la dita obre de les dites tres naus. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens tota comparacio la obra de tres naus faedora en la manera que ell deposant ha demunt dit e deposat es pus competible e pus proporcionable al cap ia fet e comensat que no seria la obra de una nau. Interrogatus si per lensergement quis ha encastar sobre lo capitell del pilar qui es sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se seguescha seria perill naffrar lo dit primer pilar o no. E dix que no es algun perill ans se pot fer quitiament e segura, e lo dit ensergement se pot ben fer. =

Postmodum die Veneris vicesima quarta dictorum mensis et anni in manu et posse mei eiusdem Bernardi de Solerio Notarii subscripti praesentibus et interrogantibus dictis Dominis Arnaldo de Gurbo, Johanne de Pontonibus et Petro de Boscho Magistri et Lapiscidae sequentes super predictis medio simili juramento deposuerunt ut sequitur. = Guillermus de la Mota Lapiscida socius Magistri in opere fabricae Ecclesiae Terraconae super predictis articulis medio juramento ut supra interrogatus deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: Que ell deposant es de intencio que la obra de la Seu de Gerona comensada a una nau se poria be fer e la croerada tendria be: mas veu ell deposant per les obres antigues que les obres groses (grosses) axi com seria la dita obra de una nau per terratremol e gran fortuna de vent se asseuen e aximateix ha ell deposant en dupte que la dita obra de una nau per terratremol o grans vents fos durable e sens perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus en la dita Seu de Gerona continuada es bona e congrua e tal que mereix esser feta e continuada. Axi empero que la segona croerada nova sia desfeta fins als ensergements. E los principals de aquella sien desfets fins als capitells e aqui sien affigides filades de peu dret tantes en tro ques puixa fer una forma dalt dins XIIII en XV palms. Item dix que los ensergements de part de cerç, e de migiorn fan a desfer e tornar a raho de la dita obra de les dites tres naus. Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens comparacio la obra de tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la Seu ia fet que no seria la obra de una nau. 

Interrogatus si per fer los ensergements seria perill naffrar lo pilar prop la truna, e dix que no es perill algun. = Bartholomeus Gual Lapiscida et Magister operis Sedis Barchinonensis super praedictis articulis ut supra dicitur interrogatus medio juramento praedicto deposuit: Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que los reraspatlles de la obra antigua a una nau comensada son prou forts faent una paret sobre los capitells en mig dels reraspatlles qui puias tant que prengues qualque una cana de las finestras e que de aquesta paret fos nodrida una volta qui strebas a quescun reraspatlle; e en aquesta forma los reraspatlles serien ben segurs mes que iatsia en aquesta forma los dits reraspalles (sense t) fossen ferms e segurs encara a ell deposant fa gran dubte que la volta a una nau faedora fos segura e tingues e aço per dubte de terratremols o de vents o altres casos quis segueixen. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus continuada es bona e congrua e tal que mereix esser continuada. Empero dix que la volta nova del segon croer derrerament feta fa a desffer fins als sarges e que puias en tal forma que y cabes una O (roda). de XIIII. palms de tou, e en aquesta forma seria bella e notable obra e no calria de tot desfer los sarges. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus es sens comparacio molt pus proporcionable e pus competible al cap de la Seu ia fet que no seria la obra de una nau. Interrogatus si seria perill naffrar los pilars per nodrir hi ensergements; e dix que no es nagun perill, pero que consella que quant la dita volta sia desfeta que sia mes lo peu del ensergement en lo pilar qui sera naffrat per aquellabans que tornen fer la dita volta per tant que lo pilar no tinga tan gran pes. 

= Anthonius Canet Lapiscida et Magister sive sculptor Imaginum civitatis Barchinonae Magisterque fabricae Sedis Urgellensis super predictis articulis ut predicitur interrogatus medio dicto juramento deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: Que segons jus e sciencia, e bona consciencia de ell deposant la obra pus altament a una nau en la Seu de Gerona comensada se pot continuar ab intencio que sera bona e ferma sens tota dubtansa.
E los reraspatlles
(guión entre reras y patlles, sin salto de linea)
(N. E. que no está en el formato .odt. Estos guiones y demás me recuerdan a un ejemplo de idiota - palabra latina y catalanísima - de Fuentespalda, Fondespala, que aún pretende escribir Fontdespatla; y por qué no alguna variante con apóstrofe? Sus apellidos - cognoms, cognome, co-nomen, - Vives y Albesa salen en estos textos, incluso Vivas, típico final occitano en as, plural. Su pronombre, Daniel, sale en muchos otros libros, por ejemplo, el camino, o la Biblia.)

de la dita obra comensats e fets son bons e ferms a sostenir la volta e tot ço que es mester a fer e continuar la dita obra de una nau. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus comensada es bona e covinent, mas no tant honorable com la primera de una nau; empero que si la dita obra de tres naus se continua es mester que la volta de la segona croerada de la nau del mig apres del cap fa a desfer fins als capitells, e los capitells ne fan alevar e affegir deius los capitells de VIII. en X. filades per ço que puig pus alt affin que larch doble se puixe encastar en lo pilar primer fet en lo cap de la gran nau contigua al cap. E per ço que lo pilar no sia tan baix naffrat e affi que lo peu de les sarges se puixe metre millor. Es ver empero segons dix que en aquesta forma lo andador sa perdre mas encare val mes perdre lo andador que la claror; e affin ques puixa fer una roda o forma redona en la dita gran nau. E axi mateix que si la segona nau se seguia axi com es comensada seria molt forcha. E per aquestes rahons dix que la dita obra de tres naus affer la bella e sufficient es mester sia axi com ell deposant ha dit continuada. 

Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que la obra de una nau seria molt pus competible e pus proporcionable al cap ia fet e comensat e acabat que no seria la obra de tres naus. E perço lo comensament del dit cap fon ia axi comensat baix: e que la obra de una nau seria feta ab molt menys messio de un terç o de pus que la obra de tres naus, e aximateix que si la obra de una nau era continuada los andadors que son una molt bella cosa nos perdrien e que si la obra de una nau era continuada la Seu sens comparacio seria molt pus clara. 

= Guillermus Abiell Lapiscida et Magister operum seu fabricarum Ecclesiarum Beatae Mariae de Pinu et Beatae Mariae de Monte Carmelo et de Monte Sion et Sancti Jacobi Barchinonae et Hospitalis Sanctae Crucis Civitatis eiusdem sic etiam super predictis dicto juramento medio interrogatus deposuit. E primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que segons lo seu juy e scientia e bona conscientia la dita obra de una nau en la Seu de Gerona comensada se pot fer e continuar e sis feya que es bona e ferma e quitia e sens tota dubtansa, e que los reraspatlles de aquella ia fets ab los altres qui fossen fets semblants son bons e ferms a sostenir la obra de la dita una nau e sens perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus de la Seu de Gerona comensada es bona e bella e pus segura que altra, e que mereix esser feta e continuada. Axi empero que la volta de la segona croerada de la nau del mig sia desfeta fins al ensergement e puys faria a puiar per son terç tant que hi cabes una bella forma sive O. e que fos fet un sobre volt sobre lo principal, e en aquesta manera la obra de tres naus seria molt bella e bona. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens dubte la obra de tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu de Gerona ia fet que no seria la obra de una nau perço com la obra de una nau hauria tant gran stayada qui retria gran difformitat al cap de la dita Seu. = 

Arnaldus de Valleras Lapiscida et Magister operis Sedis Minorisae super dictis articulis prout alii interrogatus deposuit medio dicto juramento ut sequitur. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra a una nau en la Seu de Gerona pus altament comensada se pot ben fer e continuar e seria bona e ferma e quitia e sens tota dubtansa. E las reraspatlles de la dita obra ia fets e los altres qui fossen axi fets son bons e bastants a tenir la obra de una nau e encara que los reraspatlles no fossen tant forts serien ferms e bons e sens perill a tenir la obra de una nau. Affermant ell deposant que ell fa la obra en la Seu de Manresa qui es pus alta que aquesta e no ha tant grans ne tant forts reraspatlles com aquesta, e no son de tant fort pedra. Mas es ver que la pedra de Manresa es pus leugera e pus amigable al morter que aquella de Gerona e que si ell havia affer la obra de Gerona que ell faria la volta daltre pedra que fos pus leugera e pus amigable al morter. Mas que los croers e lo principal e reraspatlles e altra obra se porien fer de la pedra de Gerona. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la dita Seu de Gerona comensada a tres naus es bona e congrua e tal que mereix esser continuada. Axi empero que la volta del segon croer de la nau del mig fa a desfer fins als sarges e axi mateix los sarges fan a desfer per spiguar la 

obra e puiar tant per ses mesures que sobre lo principal de la primera croera se puixa fer una finestra rodona de XX. palms de tou e axi la obra seria molt bella e no desfiguraria. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus si era feta en la forma per ell deposant prop dita seria sens comparacio pus competible e proporcionable al cap de la dita Seu ia fet e comensat; mes que no seria la obra de una nau, car la obra de una nau mostraria lo cap tant petit e tant disforma que tostemps oridaria que lo cap li fes alçar o exequar. Item interrogatus si es perill de naffrar los pilars per nodrir ensergements, e dix que no es algun perill ans que si ell deposant ho havia affer comensaria primerament a naffrar los pilars per nodrir hi los ensergements perque daqui avant no posques tornar atras que axi nos seguis com saviament se puixa fer e sens tota dubitacio. E que si en res sera dubtat en ço que ell diu, es prest de venir hi e de fer e continuar axi la dita obra obtenguda licencia de la ciutat de Manresa ab la qual es obligat fer la dita lur obra. 

= Anthonius Antigoni Magister maior operis Ecclesiae villae Castilionis Impuriarum (Castelló de Empuries) super predictis interrogatus dicto juramento medio deposuit, et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra pus altament a una nau comensada se pot ab bona e ferma intencio continuar e que sis fa sera quitia sens tota dubtansa e que los reraspatlles qui ia son fets segons la dita obra de una nau e los altres seguint los de semblant obra son bestants ab tota fermetat a tenir e sustenir la obra de una nau. Interrogatus si la dita obra de una nau al cas que fos feta seria perill ques rompes per fortuna de vent o de terratremol, e dix que no ney cal duptar. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra continuada derrerament de tres naus no es congrua ne en tal manera que iamay se puixa fer, ne seguir le destinament per tal com en naguna manera nos segueix nes pot fer per ses mesures be es ver que qui desfeya la volta de la croerada derrerament obrada fins als sarges e puis la alçava de XIIII. en XV. palms per ses mides que en aquesta manera la obra de tres naus seria plus tolerable mas en ninguna manera la dita obra de tres naus no sera iamay dita bella ne edescmament (más abajo: ledesmament) feta. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que no es nagun dupte que sens naguna comparacio la obra de una nau tostemps sera pus bella e pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu ia fet que no la obra de tres naus qui tostemps se mostrara no degudament feta. 

Interrogatus al cas que la obra de tres naus sia seguida si sera perill de naffrar los pilars per nodrir hi ensergements: e dix que los pilars per nodrir hi insergement (ensergements hasta ahora) se poden naffrar mas que nos pot fer sens perill. = Guillermus Sagrera Magister operis sive fabricae Ecclesiae Sancti Johannis Perpinian 

ut supra interrogatus (pone intorrogatus) dicto juramento medio deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la (pone lt-) Seu de Gerona pus altament á una nau comensada se poa (anteriormente “se pora” : se podrá) continuar ab intencio que quant sia feta sera bona e ben ferma e quitia e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles ia fets 

ab los altres quis seguissen de semblant obra son bons e ben bastants a tenir la dita obra de una nau. Interrogatus la dita obra de una nau al cas ques seguis si per terratremol o fortuna de vent seria dubte ques rompes: e dix que per semblants 

terratremols que ell ha vists ne per los vents qui naturalment regnan no es dupte que la dita obra de una nau se rompes ne vengues a menys. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra derrerament de tres naus continuada no es congrua, ne tal que merescha esser continuada ans deu eser cessada per tal com al cas que la dita obra de tres naus sia continuada primerament la volta de la segona croerada fa a desfer a les sarges fins als capitells, e aximateix dels altres pilars fets e puys que puiassen de peu (se lee pen) dret eu (se lee eu) torn XV palms. E encara ab tot aço no seria consonant que fos obra ledesmament feta ans seria obra de flix e miserable. E lo corrador (andador más arriba) qui seria perdut que no y poria esser. E mes que entre las capellas pus altas qui son procehides per una nau no porien haver finestraiges (finestratges más adelante) deguts tals com pertannyen en la obra, e la empenta deles sarges qui serien deuers lo corrador responents als pilars nous devers lo cor e vendria al buyt del corrador per que la obra no hauria aquella fermetat que merexeria haver. E per aquestas rahons e altres ell deposant conclou que la dita obra de tres naus no seria bona ne profitosa. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau seria pus competible e pus proporcionable al cap de la Seu ia fet e comensat e acabat que no seria la obra de tres naus. E dix ell deposant esser veritat que lo dit cap fou fet e acabat ab intencio que la altra obra si fahes es seguis a una nau. = 

Johannes de Guinguamps Lapiscida habitator Civitatis Narbonae super predictis articulis sicud (sicut; t : d) alii praedicti interrogatus medio dicto juramento deposuit ut sequitur. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra pus altament a una nau comensada se pot ben fer e continuar e quant fos feta seria ben bona e ben ferma e quitia e sens tota duptansa (hasta ahora dubtansa; b : p). E que los reraspatlles qui son ia fets de la dita obra antigua ab los (pone os) altres quis seguissen de semblant obra son bons e ab tota fermetat bastants a tenir la obra de una nau. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra derrerament de tres naus continuada no es congrua ne sufficient, ne per naguna forma nos pot fer ne continuar en manera que iamay haia alguna conformitat rahonable ab lo cap ne que puixe venir a naguna raho de conformitat. Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau es pus competible, e pus proporcionable ab lo cap de la dita Seu que no seria la obra de tres naus per moltes rahons. La primera que ell deposant coneix que la obra de una nau ab lo dit cap sera pus rahonable (pone rohonable) e pus resplandent e de millor raho e de menys messio. E mes car si la obra era continuada a una nau no y ha naguna difformitat o differencia que contrastas que la obra no haia la raho que deu. E posat que alguns puixen dir que la obra esser duna nau lo cap se mostrara baix e patit per aço (todo junto) nos segueix difformitat alguna ans sera bellesa: e la raho es aquesta que en lo spay qui sera del cap en alt fins a la sumitat de la volta maior haura tant gran spay quey poran esser fetas tres rosas, (roseta, rosetas, aunque en forma de rueda, roda, O, como se lee en este texto más arriba) una principal al mig e una petita a cascun costat, e aquestas tres rosas tollen (tolere : toldre : quitar y similares) tota difformitat e donarie gran resplandor a la dita Seu e retrien la obra ab gran perfectio e molt honorable. Interrogatus al cas que la obra de tres naus se 

continuas si seria perill de naffrar los pilars per nodrir hi ensergements responents a la obra seguidora de tres naus: e dix que ell nou faria ney consintiria per res, car seria gran perill e gran peccat e gran dampnatge, car en nagun cap la obra no poria venir a alguna perfectio bona; e lo dit nafframent nos poria fer sens gran perill. = Postmodumque die Lunae quae fuit vicesima octava mensis Septembris anno jam dicto a Nativitate Domini Millesimo CCCC. Sexto decimo (1416) ad instantiam dicti Domini Petri de Boscho operarii hoc anno dictae Ecclesiae Gerundensis super ipsius regimine operis una et in solidum cum honorabili viro Domino Francisco Sacalam Canonico dictae Ecclesiae electi et deputati apud domos Thesaurariae dictae Ecclesiae Gerundensis coram dictis reverendo in Christo Patre et Domino Domino 

Dalmacio Dei gratia Episcopo et honorabili capitulo eiusdem Ecclesiae Gerundensis ad tractum cimbali ut moris est, ibidem convocatis et congregatis ubi fuerunt presentes dictus reverendus Dominus Dalmacius, Episcopus et honorabiles 

viri Dalmacius de Raseto, Decretorum Doctor, Archidiaconus de Silva in dicta Ecclesia Gerundensi, Arnaldus de Gurbo, Johannes de Pontonibus, Guillermus de Brugarolis, Sacrista secundus, Johannes de Boscho, Thesaurarius, Johannes Gabriel Pavia, Petrus de Boscho predictus, Guillermus Marinerii, Petrus Sala, Francischus Mathei, et Bartholomeus Vives, Presbiteri capitulares et de capitulo antedicto, capitulum eiusdem Ecclesiae Gerundensis facientes, representantes et more solito celebrantes dicti articuli et dictae deposiciones et dicta a dictis artifficibus super eisdem in scriptis redacta et continuata in dicto capitulo publice alta et intelligibili voce de verbo ad verbum lecta fuerunt et publicata per me eundem Bernardum de Solerio, Notarium supra et infrascriptum. Et eis sic lectis et publicatis ilico (sólo he encontrado una vez illico con una l, en estos tomos del Viaje Literario) dicti reverendus Dominus Episcopus et honorabile capitulum super concludendo et determinando per quem modum juxta oppiniones, deposiciones et dicta dictorum artifficum melius, pulcrius et efficacius dictum opus praefatae Ecclesiae Gerundensi sub prossequcione videlicet unius aut trium navium prossequatur et consumetur. Retinuerunt sibi deliberacionem et ad huiusmodi fuerunt pro testibus presentes et 

evocati discreti viri Franciscus Tavernerii et Petrus Puig, Presbiteri Benefficiati in dicta Ecclesia Gerundensi. Deinde vero die Lunae octava mensis Marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCC. Decimo septimo alius artifex Lapiscida infrascriptus juravit et deposuit in dicta civitate Gerundae in posse mei Bernardi de Solerio, Notarii supra et infrascripti praesentibus et interrogantibus venerabilibus viris Dominis Arnaldo de Gurbo Canonico, et Guillermo Marinerii, Presbitero de Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis ad hoc per dictos reverendum Dominum Dalmacium Episcopum et honorabile Capitulum Gerundense spetialiter deputati super articulis praeinsertis et contentis in eisdem ut sequitur. Guillermus Boffiy Magister operis Sedis dictae Ecclesiae Gerundensis simili juramento a se corporaliter praestito super primo articulo dictorum articulorum interrogatus dixit, et deposuit: Que la obra de la Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se pot ben fer e continuar. E que (todo junto, Eque) sis (si se : si es) continua sera bona obra e ferma e quitia e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles fets ab los altres qui sien fets aytals mateys son bons e ferms a tenir la dita obra de una nau. E dix esser veritat que los dits reraspatlles encara que no fossan tan forts serien bastants e sens tot dubte forts a tenir la dita obra de una nau. E que los dits reraspatlles han un terç mes de lur dret. E que per ço son pus forts e sens tot perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus de la dita Seu de Gerona no mereix esser continuada en sguart de la obra de una nau, com dela obra de tres naus se seguirien moltes difformitats e grans messions e null temps seria tant bella com la dita obra de una nau. 

Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau es pus competible al cap de la dita Seu ia fet e començat (hasta ahora : comensat), mes que no seria la obra de tres naus. 

E que si la obra de una nau es continuada haura grans finestratges e gran claror qui sera fort bella cosa e notable. 

Post praedicta autem omnia sic habita et secuta videlicet die Lunae intitulata quinta decima dicti mensis Marcii anno jam dicto a nativitate Domini Millesimo CCCC. Decimo Septimo mane videlicet post Missam sub honore Beatae Mariae virginis gloriosae in dicta Gerundensis Ecclesia solemniter celebratam dictis reverendo in Christo Patre et Domino Domino Dalmacio Dei gratia Episcopo et honorabilibus viris 

Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis hac de causa ad trinum tactum simbali (cimbali : tercer toque de campanas), ut moris est, de mandato dicti Domini Episcopi apud domos praedictas Thesaurariae dictae Ecclesiae Gerundensis simul convocatis et congregatis ubi convenerunt et fuerunt presentes dictus Reverendus Dominus Dalmacius, Episcopus et honorabiles viri Dalmacius de Raseto, Decretorum 

Doctor, Archidiaconus de Silva, Arnaldus de Gurbo, Johannes de Pontonibus, Canonici, Guillermus de Brugarolis Sacrista secundus, Johannes de Boscho, Thesaurarius, Johannes Gabriel Pavia, Petrus de Boscho, Guillermus Marinerii, Petrus Sala, Bacallarii in Decretis (bachiller en decretos), Francischus Mathei, et Bartholomeus Vives, Licentiatus in Decretis, Presbiteri Capitulares et de Capitulo antedicto, ipsi reverendus Dominus Episcopus et honorabiles viri et Capitulum praenotati sicut premittitur capitulariter convocati et congregati et Capitulum dictae Ecclesiae Gerundensis facientes, representantes et more solito celebrantes visis et recognitis per eosdem ut dixerunt praedictorum artifficum et Lapiscidorum deposicionibus antedictis in unum concordes deliberarunt: sub navi una prossequi magnum opus antiquum Gerundensis Ecclesiae prelibatae rationibus quae sequuntur. Tum quia ex dictis praemissorum artifficum clare constat, quod si opus trium navium supradictum opere continuetur jam cepto, expedit omnino quod opus expeditum supra chorum usque ad capitellos ex eius difformitate penitus diruatur et de novo juxta mensuras cepti capitis refformetur. Tum quia constat ex dictis ipsorum clare eorum uno dempto nemine discrepante quod huiusmodi opus magnum sub navi una jam coeptum est firmum stabile et securum si prossequatur tali modo et ordine ut est ceptum, et quod terraemotus, tonitrua nec turbinem ventorum timebit. Tum quia ex oppinione multorum artifficum praedictorum constat dictum opus navis unius fore solemnius, notabilius et proporcionabilius capiti dictae Ecclesiae jam incoepto quam sit opus trium navium supradictum. Tum quia etiam multo maiori claritate fulgebit quod est laetius (se lee loetius, la ae y oe latina se confunden muchas veces en los textos) et jocundum. Tum quia vitabuntur expensae, nam ad prosequendum alterum operum praedictorum modo quo stare videntur, opus navis unius multo minori praetio quam opus trium navium et in breviori tempore poterit consumari. Et sic rationum intuitu praemissarum dictus reverendus Dominus Episcopus et honorabile Capitulum supra dictae Ecclesiae Gerundensis voluerunt, cupierunt et intenderunt, ut dictum est, opus magnum unius navis praedictum quantum cum Deo poterunt prossequi et deduci totaliter ad effectum. Et talis fuerunt intencionis Domini Episcopus et Capitulum antedicti presente me eodem Bernardo de Solerio, Notario supra et infrascripto et praesentibus venerabilibus viris Anthonio Quintani, Sacrista, Bernardo Guixar et Guillermo de Sancta Fide (Santa Fe o Fé, que las tildes varían con los tiempos, cuando las hay), Canonicis secularis et collegiatae Ecclesiae Sancti Felicis Gerundensis, Benefficiatisque (este isque: + Benefficiati; hay muchos ejemplos en estos tomos) in dicta Ecclesia Gerundensi, et etiam discretis viris Petro de Olivaria, Clavigerio dictae Ecclesiae Gerundensis, Francisco de Cursu, Guillermo de Costa, Dalmacio Riba, Guillermo Capella, Johanne Sala, Pontio Requesen, et Bernardo de Busquetis (Busquets), Benefficiatis in dicta Ecclesia Gerundensi. Et in eodem actu predicti reverendus Dominus Episcopus et Capitulum memorati petierunt et requisiverunt sibi de praedictis omnibus et singulis fieri et tradi unum et plura instrumenta per me eundem Notarium supra et infrascriptum. Quae omnia et singula supradicta successive acta fuerunt Gerundae annis, diebus, horis, mensibus et locis praedictis praesentibus me Bernardo de Solerio, Notario supra et infra scripto, et personis ac testibus antedictis ad praedicta vocatis spetialiter et assumptis. = Sig+num Johannes Scuderii (Johan Escuder, y otras variantes), Notarius publicus auctoritate regia, substitutus a Bernardo de Compolongo (Campo longo : campo largo : Campllonch), publico civitatis, Bajuliae et Vicariae Gerundae suarumque pertinenciarum Notario, haec de notis receptis in posse Bernardi de Solerio, Con-Notarii mei pro nunc infirmitate detenti, scribi feci et clausi cum litteris rasis in lineis XVI. si seria, et XLV. pus proporcionable, et XLVII. pus, et LI. comensada, et XC. praedictorum. 

viernes, 25 de agosto de 2017

Amanda Ulldemolins , expressions ebrenques perill extinció

http://surtdecasa.cat/ebre/llibres/amanda-ulldemolins-i-les-expressions-ebrenques-en-perill-dextincio

La-nostra-parla-del-delta-del-ebre

"Crec que m’apassiona la filologia –en el meu cas, la catalana– perquè aplega tots els vessants de la nostra cultura: la llengua, la literatura i la història del nostre poble. Cal posar de manifest que són uns estudis molts complets i transversals". Amanda Ulldemolins (Alcanar, 1991) va presentar 'El model d'estàndard occidental al Telenotícies de TV3' com a treball de final de màster, una tasca que serveix per reivindicar la presència del català occidental en els mitjans nacionals. Ara, mentre ultima la presentació de la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens descobreix algunes curiositats del tortosí, la llengua que parlem a les Terres de l'Ebre.
1. “Estar més brut que el pal d’un galliner

http://cosasdeandalucia.com/web/index.php?option=com_glossary&letter=T&id=159

Les que conec són perquè ma iaia les ha anat repetint al llarg dels anys. Ara mateix em venen al cap “les coses, clares, i el xocolate, espès”, “patir més que un gos lligat”, “fer més mal que una truja solta” i una de les meues preferides és “estar més brut que el pal d’un galliner”.
2.  Dolent, com a sinònim de malalt,  paraula compartida amb el valencià i l’eivissenc
El tortosí, que és el geolecte que parlem als pobles de l’antiga Diòcesi de Tortosa, té moltes paraules en comú amb el valencià i, encara que puga sorprendre, amb el balear. Això és així perquè tots estos parlars són conservadors, és a dir, mantenen moltes paraules de la llengua antiga. Com a exemples trobem els mots granerallépol i coa, que els compartim amb estos dos dialectes. Per tant, coa és una paraula estàndard, tot i que la majoria de vegades se substituïsca per cua. També, dolent, com a sinònim de malalt, és una paraula que compartim amb el valencià i l’eivissenc. / al chapurriau tamé les fem aná /
3. Els mots agrícoles en perill d'extinció

Pel que fa als animalets, la paraula palometa ja és desconeguda entre els xiquets de la nostra zona. També, cullereta (o cullerot), fardatxo i rabosa. Quant als mots agrícoles, crec que avui  dia la majoria de jóvens ja no sabem quant és un jornal ni sabem distingir les diferents varietats de taronges, mandarines o clementines. De fet, a 'Soc un fréstec' recordo que una tarda Lo Mascarat i jo vam haver de trucar a mons pares, perquè no sabíem ben bé la diferència entre Navelate, Navelina Marisol i Nules. Per tant, sí que podem afirmar que a 'Soc un fréstec' apareix un model de llengua, sobretot en els personatges, que està –com el fréstec– en perill d’extinció. A tall d’anècdota, fa poc en un dinar familiar ma iaia va explicar què és el ribàs de les finques, és a dir, el tros de terra que es deixa, quan llaures, entre la teua part i la del veí. 
4. Mantenir paraules com faena, parèixer pròxim

Moltes vegades hem de recórrer a la llengua de les nostres iaies ja que moltes expressions i mots característics de les nostres comarques, les centrals dels Països Catalans, estan desapareixent i, en la majoria de vegades, se substitueixen per formes provinents de Barcelona. Crec que està a les nostres mans mantindre-les. Hem de ser conscients la resta de Catalunya ens reconeix pel nostre parlar, i això ens distingeix i ens identifica com a grup. Per tant, hem d’augmentar una miqueta l’autoestima com a comunitat i no canviar de manera de parlar quan sortim de casa. Capgirar esta situació és, en gran part, faena de l’escola i dels mitjans de comunicació. S’haurien d’usar i difondre els mots estàndards tortosins, com ara els subjuntius amb e (que jo cante, que ell cante) o moltes paraules com faena, juí, parèixer pròxim.


   

martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLV, sindichs, ciutats, villes, reyals

XLV. 

Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10, parte 2.a, fol. 540. 16 de diciembre de 1409.

Subsequenter autem die lune sumpto prandio intitulata sexta decima dicti mensis decembris existente personaliter dicto honorabili Bonanato Petri regente cancellariam jamdicti domini regis in dicta domo capituli et more ac loco solitis sedente convenerunt ibidem isti scilicet. - Reverendus in Christo pater Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- Et sic existentibus istis ac sedentibus more consueto statim dictus reverendus episcopus elnensis nomine ut dixit et pro parte personarum ecclesiasticarum ac etiam nobilium et militum obtulit et presentavit ac tradidit michi dicto Johanni Dezpujol regio scriptori quandam papiri cedulam scriptam requisitionem et supplicationem ac alia in se continentem circa tria folia occuppantem hujusmodi seriei.
- No ignoren las savieses de vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals ajuntats en la cort present com lo vicicanceller del senyor rey en nom e per part del dit senyor precedents diverses supplicacions fetes per la cort al dit senyor que fos sa merce attes lo temps epidemial qui era e es per voler de Deu en la ciutat e territori de Barchinona per conservacio de la salut de la persona del dit senyor e de la senyora reyna hoc encara dels convocats e presents en la dita cort se mudas en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent hon continuas e a fi deguda deduhis la present cort e daço mateix fon suplicada la dita senyora que ellan volgues lo dit senyor supplicar de la dita mutacio per les causes damunt dites: e apres per lo vicicanceller es stat dit a la cort que lo dit senyor attes lo dit temps epidemial era prest mudar sa persona e la dita cort en algun loch sa e covinent a les dites coses dins lo principat de Cathalunya pregant la dita cort li volgues subvenir dalguna quantitat de moneda e que per preservar aquella de prejudici la dita cort demanas aquelles coses que rahonables e necessaries a la dita cort e cosa publica del dit principat li aparegues. E sobre aço entre vosaltres e nosaltres sien stats diverses colloquis e procehit a ordinacion de certes coses contengudes en un memorial del qual vos fon donada copia be ha un mes e dit que si altres coses millors e pus profitoses a la dita cort o principat vos occorrien aquelles volguessets dir e comunicar en la dita cort e ab les dites condicions ecclesiastica e militar la qual cosa fer havets cessada: e les prop dites dues condicions vehents e considerant la oferta del senyor rey e lo creximent de les dites epidemies e lo perill de la persona del dit senyor e dels altres de la cort e los sinistres qui sen poden seguir haguessenordenat supplicar lo dit senyor en scrits en la forma dejus inserta de la qual suplicacio vos fon donada copia e pregats que volguessen esser tots ensemps supplicants heus fon donada copia per estes de les coses que entenien demanar al dit senyor e contengudes en lo dit primer memorial concernents merautilitat e necessitat a la dita cort e als del dit principat. E vehents les dilacions e que de vosaltres no podien aver resposta clara hagen dada al dit senyor e a la senyora reyna e als consellers del dit senyor intimada en quant a ells se sperava la dita supplicacio en scrits la qual es de la tenor seguent. - Molt excellent senyor: testimoniege tota scriptura divinal e humanal la salut de la cosa publica en un princep deure residir perque lo tot es de naturalesa e dels subdits aquella conservar ab totes forces car lo defalliment o separacio del princep e de la cosa publica son notoris exterminis del regne: aço considerants les persones ecclesiastiques los barons e los cavallers en la cort general que de present se celebra als cathalans en Barchinona congregats advertints encara com peccats exhigints som viduats de primogenit e fill de la vostra sacra persona diverses vegades han supplicat a vostra reyal magestat que per conservacio daquella vos plagues lunyar ensemps ab la senyora reyna daquest
territori e de la ciutat de Barcelona les quals proh dolor son infectes de pestilencia greu don se segueix aquelles ulceres pessimes e innumerables les quals per peccats se troben en la Sacra Scriptura per Deu cominades. E com senyor lo Rey dels reys haja statuhits diverses sufragis de natura no deu esser temptat per vos senyor ne per altre ans a eximpli del benenuyrat rey David qui jatsia fos en gracia e proteccio de Deu fugi a la ira del rey Saul e en altra part se depenye orat denant lo rey son enemich devets fugir a la ira de Deu car si muntats en lo cel be sabem los supplicants que lla es si devallats pus baix de la terra al costat vos es mas a eximpli del sant patriarcha Abram lo qual no dupta mintre per restaurar la vida devets usar dels expedients que Deus vos ministre. Per ço senyor los dits supplicants e altres qui a ells volran adherir cridants ab sant Agusti Hoye Deu si vos no volets hoyr e ab lo Psalmista Hogen los cels ja fatigats de diverses supplicacions a la vostra senyoria sobre aquest material offertes humilment vos suppliquen e ab gran instancia vos requeren sia vostra merce mudar vos e la dita senyora reyna en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent en tal forma que per les grans e evidents utilitats e necessitats de vostres sotmeses e principat se puxa la dita cort celebrar e Deu volent a bon acabament venir. Protestants senyor ab humil reverencia de vostra altesa que no esta per ells com sien prests en les dites coses rahonablement e justa e sens prejudici prestarhi lur consentiment e donar tot aviament segons que mils poran ab vostra senyoria concordar. Protesten encara contra tots embargants e desviants tacitament o expressa les dites coses de tots dans e sinistres quis poguessen seguir ço que Deu averta: e de la present suppliquen esser fetes carta o cartes les quals requeren esser preses per vosaltres notari etc. - A la qual supplicacio es stada feta per part del dit senyor rey e de la senyora reyna e encara dels de son consell resposta en scrits segons se segueix.
- Raho natural Scriptura sacra philosophia moral e drets scrits induexen e mostren en la conservacio de la cosa publica e politich regiment quel princep regint e dominant e los subdits dominats e regits fan e son un cors mistich inseparable lo cap del qual es lo princep e los vassalls membres seus los quals sentintse del perill del cap e volents provehir a la conservacio daquell per si o per sa propagacio natural entenen notablement en la llur e son dignes de molt comendable lahor segons fan e son les persones ecclesiastiques e barons e cavallers del principat de Cathalunya qui son en la dita cort general: la intencio e proposit dels quals loant lo senyor rey los regracie molt
aquell lo qual no han nels ve per novella consideracio o invencio mas per ferma naturalesa e antiquada affeccio de tots temps persistents immutablement en aquella. E es ver axi com disertament han explicat en lur cedula la ciutat de Barchinona e son territori esser molt infectes de gran e pestilencial malaltia de lo qual deu sol esser lo millor remey lunyar e apartarsen segons han scrit e consellen molts e sollemnes metges es dedueix per divinal scriptura en la qual ut a facie arcus fugiant significationem dat Deus et salvandos nuntiat eos qui a civitate ubi est pestilentia nuntiat se fugiendos ad montes et Lot migrare voluit a destruenda civitate Sodome. Aço mostra raho natural e occular experiencia ho manifesta et nauta jactibus maris fluctibus procellosis tu periculum evadat fortune eam fugiens in portum se receptans quietis et agricola ut imbrem evadat tempestuosam querens lacebras se receptat in specubus vel tugurio rusticali. E ja al dit senyor es stat de paraula dit altres vegades per la dita cort e instat moltes hores per la senyora reyna e fort soven e molt stretament e congoxosa per tots los del conssell del dit senyor en general e per cascu en singular qui per innada naturalesa affeccio singular e gran lur carrech e deute soven lon han supplicat e instat oportunament e importuna sen fora partit e anat a loch sa e de present sen iria e partiria si succehis es conformas possibilitat o facilitat a sa aviditat e just voler segons ell ha dit e fet dir a la dita cort diverses vegades. Mas segons saben los supplicants e es notori la longa pendencia de la cort general ha molt occupat lo dit senyor e embergat de entendre en altres affers e ha donat total torb e desviament a fets fiscals e a tots emoluments: e lo dit senyor qui per semblants rahons fon continuament occorregut a son sosteniment en altres corts per ell celebrades en sos altres regnes no ha haut sosteniment de la cort present a son viure jatsia en altres grans fets lo haja la dita cort molt granment acorregut e servit. E saben les dites persones que per moltes alienacions fetes antigament lo dit senyor no ha rendes o peccunies ordinaries e per aço ha cessat e cessa cor als no pot partirse del territori de la dita ciutat e del gran perill en que es e coneix esser per la dita epidemia e ayre esser infectes e corrumput: mas continuant les dites persones lur dit notable proposit acorreguen al dit senyor de condecentsubvencio en tanta necessitat e perill de la persona del dit senyor e cap llur e de la senyora reyna ab que a loch sa puxen anar e star e lo dit senyor ab aço volenterosament e tantost se concordaria ab les dites persones de loch e manera dins lo dit principat sa e idoneu e ben decent a mutacio e continuacio de la dita cort e sens tot prejudici seu e de la cort. E per tal prega lo dit senyor les dites persones els requer instantment que en aço entenguen curosament e sens triga per obviar ab lo voler de Deu a tant contagios mal e tant temedor prompte perill en lo qual solament per la dita necessitat stan los dits senyor e senyora e staran car als no poden tro que per los dits supplicants e altres sia occorregut de la dita subvencio. E altra e altra vegada los prega e requer instantment lo dit senyor que ho facen instantlos segons dessus que en altra manera noy pot partir jatsian volgues esser partit cuytadament e lunyat: certificantlos lo dit senyor que no sta per ell que no sic partesca es mutmas que aquells de la cort per qui stara e per qui aquetsaffers pendran torb o dilacio en los quals affers va la vida e salut de lur rey e senyor natural haurien gran carrech de tot perill e dampnatge quen pogues seguir als dits senyor e senyora e per aço al dit principat en sdevenidor. Manant la present scriptura esser scrita e continuada apres la offerta per les dites persones ecclesiastiques e barons e cavallers e que luna sens laltra no sia liurada: manant encara de amdues ensemps e no de la una sens laltra esser feta e closa carta publica. - E ans de la dita resposta e apres per les dites condicions siats stats diverses vegadas en cort e apart de paraula molt pregats e instats que volguessets elegir aquelles persones queus paragues qui ensemps e concordablement ab les eletes per les dites dues condicions tractassen ab los dits vicicanceller e altres elegits per lo dit senyor sobre les coses offertes al dit senyor e ja manifestades e en scrits dades a nosaltres ans ques produhissen e apres o sobre altres si altres na haviets o sabiets pus necessaries e profitoses a la dita cort e principat: de la qual cosa resposta clara no han encara poguda haber de vosaltres ans ço que pijor es habetsdissentit a aquelles segons appar en lo proces de la cort les quals sabets que una e moltes vegades son stades demanadesconcordablement per la dita cort e instades ab gran cura e instancia al senyor rey axi com aquelles qui sobiranament son necessaries a la dita cort utils e expedients al dit principat e conformes als antichs processos de les corts pasades. Emperamor daço les dites dues condicions ço es ecclesiastica e militar intimants a vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals del dit principat presents en la cort les dites coses e singularment les dites supplicacio e resposta de les quals consta per cartes preses e testificades per en P. Dezpont e Francesch Fonolleda scribans del dit senyor e notaris publichs vos preguen e requeren que per tolre tota via e manera de discensio e discordia la qual tots devem e som tenguts squivar mostranthola regla del sant Evangeli que diu: Omne regnum in se divisum desolabitur etc. vullats elegir algunes certes persones per tractar ab los ja elets sobre aço e tots ensemps ab lo dit senyor e los de son consell per aço elegits sobre los dits capitols e coses contengudes en les dites suplicacio e resposta e altres qui sien justes pus expedients necessaries e utils a la dita cort e cosa publica del dit principat de Cathalunya facils de obtenir. En altra manera si aço recusats complir ço que no creen les dites dues condicions attesa la malicia del temps epidemial e los perills contenguts en les dites requesta e resposta e la utilitat que per obtenir les coses per ell demanades se espera a seguir a la dita cort e al ben publich del dit principat specialment la breu reparacio dels greuges e lo aviament de la universal justicia e altres utilitats contengudes en los dits capitols offerts: vos certifiquen que ells per squivar lo carrech lo qual per lo dit senyor es posat en la sua resposta a aquells qui la sua partida e mutacio de cort axi causada dilataran o torbaran e per obtenir aquells beneficis que mes poran profitoses a la comunitat de la dita cort e principat procehirande fet en triga e culpa de vosaltres a tractar e concordar ab lo dit senyor e ab los de son consell a aço elegits on milse pus profitosament poran a be avenir de la cosa publica e del principat protestants de tot perill dan e sinistre qui per triga o dilacio de vosaltres o qualsevol altres qui torben o dilaten les dites coses se puxen seguir segons pus larch dessus se conte: supplicants ab la present lo senyor rey per major descarrech de les dites condicions que la present intimacio e requesta man continuar en lo proces de la cort per haver memoria en lesdevenidor e encara requirents de la present intimacio e requesta lus sien fetes e liurades per lur descarrech e scusacio tantes cartes com haverne volran per vosaltres notaris açi presents.
- Qua preinserta papiri cedula circa tria folea papiri occupante presentata statim predicti eam offerentes petierunt et requisiverunt eam in hoc presenti processu continuari et fieri instrumenta publica per me dictum Johannem Dezpujol notarium et etiam per dictos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda notarios. Et incontinenti fuit tradita copia dicte preinserte cedule dicto Gondisalvo Garidelli sindico Dertuse nomine et de voluntate aliorum sindicorum ibidem presentium.

domingo, 14 de noviembre de 2021

Lo llibre dels poetas. Ausias March.

AUSIAS MARCH. 

Ausiàs

(Cants d'amor.) 

I. 

Qui no es trist de mos dictats no cur 
o en algun temps que sia trist estat 
e lo qui es de mals apassionat 
per ferse trist no cerque lloch escur 
lija mos dits mostrant pensa torbada 
sens algun art exits d'hom fora seny, 
e la rahó qu'en tal dolor m'empeny 
amor ho sab quina es la causa estada. 

Alguna part é mòlta es trobada 
de gran delit en la pensa del trist, 
e si les gents ab gran dolor m'han vist 
de gran delit m' arma fon companyada. (de gran deleite, mi arma)
Quant simplament Amor ab mi habita 
tal delit sent que no 'm cuyt ser al mòn, 
e com sos fets vull veure de pregon 
mescladament ab dolor me delita. 

Prest vé lo temps que faré vida hermita 
per mills poder d'amor les festes colre, 
d'est viure estrany algú nos vulla dolre 
car per sa cort Amor me vol é 'm cita, 
e jo qui 'l am per si tan solament, 
no denegant lo dó que 'm pot donar 
á sa tristor me plau abandonar 
e per tots temps viure entristadament. 

Traure no puch de mon enteniment 
que sia cert é mòlt pus bell partit 
sa tristor gran que tot altre delit 
puix hi recáu delitos languiment. 
Alguna part de mon gran delit es 
aquella que tot home trist aporta 
que playent si lo planyer lo conforta 
mes que si d'èll tot lo mòn se dolgues. 

Esser me cuyt per mòltes gents repres 
puix que tant llou viure en la vida trista 
mes jo que hi he sa gloria al ull ja vista 
desig sos mals puix delit l' es permes. 
No 's pot saber menys de la esperiença 
lo gran delit qu'es en lo sols voler 
d'aquell qui es amador verdader 
e ama si vehentse en tal volença. 

TORNADA. 

Lir entre carts, Deu vos don coneixença 
com só per vos á tot estrem posat 
ab son poder Amor m'ha 'nderrocat 
sens aquell sèu d'infinita potença. 

(Cants de mort.) 
I. Aquelles mans que james perdonaren han ja romput lo fil tenint la vida de vos qui sòu d'aquest mòn exida segons los fats en secret ordenaren. Tot quant jo veig é sent, dolor me torna, quant me recort de vos qui tant amava, en ma dolor si primé bè 's cercava si trobará qu'en delit se contorna, Donchs durará puix tè qui la sostinga car sens delit dolor crech nos retinga. En cor gentil amor per Mort no passa mes en aquell qui per los vicis tira, la cantitat d'amor durar sols mira, la calitat d' amor bona no tassa. Quant l'ull no véu é lo toch no 's practica mor lo voler que tot per ell se guanya; qui en tal punt es, dolor sent mòlt estranya, mes dura poch l'espert lo testifica. Amor honest los sants amants fá colre d'aquest vos am é mort no 'l me pot tolre. Tots los volers que en mi confusos eren se mostren clar per llur obra forana, ma carn se dol car há natura humana perqué en la mort sos delits se perderen. En sa dolor m'arma es embolcada de que llur plor é plant per null temps callen en tal dolor tots los conorts me fallen com sens tornar la que am es amada. Mes l'altr' amor qu'es amistança pura apres la mort sa força gran li dura. Aquesta amor si los pechs no la crehen es ver senyal del bè que en ella habita aquesta es qui sens dolor delita y 'ls cechs volers de prop d'aquestes venen. Lo voler cech del tot ell illumena mes no en tant que lleve lo caracte e si poguès fèr sens empaig son acte No fora 'l mòn ull ab gòta serena. Mes es axí com la poca triaga que mòlt verí sa virtut li apaga. Aquell voler que 'n ma carn sola 's causa si no es mort no tardará que muyra l' altre perquí dol continu m'abuyra si 'm defalleix no será sens gran causa. Ell pot ser dit voler concupiscible e vol durar puix mòlt de l'arma toca mes no tostemps car virtut no invoca e d'un costat es apetit sensible. Aquests volers honestamènt me torben perqué entre mal é bè mes penses bornen. D'arma é cos es compost l'hom contraris perque 'l voler é l' apetit contrasten, tot quant aquest de llur natura tasten es saborós é utils letovaris. Altre voler qu'en mig d'aquest camina es atrobat que no tè via certa cuyd' haver port en la platja deserta é lo verí li sembla medicina. Cascun dels tres fá obra en mi diversa lo menys potènt lo jorn ab mi conversa. Tres son les parts vers hon mos volers pujen é per semblant venen per tres maneres entre si han contraries carreres delits portant é d'altres que m'enujen. Quant los delits del cos la pensa 'm mostra jo sent dolor car son perduts sens cobre altra dolor sent que 'm vist tot é 'm cobre com péns que mort há tolta l'amor nostra. L'altre voler rahó y natura funden que sens dolor mòlts delits ne abunden. Lo lloch hon jau la dolor gran que passe no es del tot fora de mes natures ne del tot es fora de llurs clausures (tol en el original) lo turmènt grèu que jo per elles passe. aquell voler qu'en mi no troba terme es lo mijá per hon dolor m'agreuja, l'estrem d' aquest fora natura alleuja fort é punyènt mes es causable verme. Opinió falsa per tots es dita que fora nos é dintre nos habita. D'aquest' amor les demes gents tremolen aquesta es sentida y no sabuda, poques gents han la causa coneguda, delit, dolor per ella venir solen. Lo cos per si lo sèu delit desija l'arma 'n apres lo sent é vol atenyer lo propi sèu al qual no 's pot enpenyer car tot es fals hon ella se enfastija. D'aquests contrasts aquest amor escapa que veritat no l' ateny ab sa capa. Tant es unit lo cos ab la nostra arma que acte en l'hom no pot ser dit bè simple algú no es vers l' altre humil é simple contrast se fan, hu contra l'altre s'arma, mes es tan poch lo contrast á sa hora que en fets del cos l'arma no fa gran nosa y en contemplant axí l'arma reposa que bè représ lo cos d'açó no plora. Aquesta pau en mi no es mòlt longa perqué dolor mes que 'l delit s'alonga. Dolor jo sent é sembla mi estrema no sò en punt de voler consell rebre ne de algun remey me vull percebre ans de tristor he presa ja ma tema. Si 'm trob en punt que dolor no 'm acorde ja tinch senyal ab que á dolor torne, recort sos fets d'amor é elles borne d'ací escapant ab mi gens no concorde. Son esperit sens lo cos jo contemple tant delit sent com l'hom devot al temple. De pietat ab sa mort vè que 'm dolga e sò forçat que mon mal haja planyer tant he perdut que bè no 'm pot atanyer fortuna ja no tè que pus me tolga. Quant imagin les voluntats unides y 'l conversar separats pera sempre pensar no puch ma dolor haja tempre, mes passions no trob gens aflaquides. E si per temps elles passar havien vengut es temps que començar deurien. Mes voluntats mos pensamènts aporten avall y amunt si com los nuvols l'aire: adés me dolch puix dolor no sent gaire e sent dolors qu'ab si dólres comporten. quant péns que 'ls morts que res del vius no pensen, e les dolors que pas sens grat se perden, mos sentimènts han mal é no se perden, tant que d'amor é dolor se defensen: E pas dolor qu' en la d'infern s' acosta com en est mòn no lam veure de costa. En l'altre mòn á mi part que jo sia y 'ls propis fets estranys á mi aparen semblants d'aquells que mos juhins lloaren lo fals, per ver; la veritat, falsia. Los mèus juhins la dolor los ofega lo lloch no hi es hon primer habitaven si es no tal com ans del cas estaven alterat es la mort y açó 'm fa brega. Tal é tant fort qu'altre matant mi mata no se com es que lo cor no m'esclata. Alguns han dit que l'amor es amarga podenho dir los qui la sabor senten ó de per si ó com per altre senten sa fort dolor qu'entre totes es llarga. Per mi no tem per altre l'he temuda puix fonch cruel ja pietat no m'haja, qui 'n terra jau no tem pus avall vaja en l'esperar una esperança es perduda. O partiment dolorós, perdurable, sentme en dolor comparat al diable. No preu los bèns que jo sol posehesca car plahènt res home sol no practica, la mort no tem que lo mòn dampnifica sinó que tem que cel me desfallesca. Tot cas jo mir ab una egual cara, res no 'm fá trist é ja mòlt menys alegre no es color de sobre blanc ó negre vers mi no hi ha cosa escura ne clara. Tot quant amor é pòr me pogren nóure finí lo jorn que li viu los ulls clóure. Segons lo cas ma dolor no es tanta com se requer per un mortal dampnatje, sobre tots mals la mort porta avantatje jo 'l he sentit é de presènt m'espanta. Segons l' amor del dan no port gran signe e volgra jo qu'en lo mòn fòs notable dient cascú: - «veus l'home pus amable» e que planguès cascú mon fat maligne. Aquell voler causat per cosa honesta mentres será, será mostrant gran gesta. tan comun cas, ¿perqué tan estrem sembla al que per fort la mort en tant lo plaga? ¿Perqué tal cas la rahó d'hom s' amaga e passió tota sa força sembla? Dèu piadòs é just cruel se mostra, tant es en nos torbada conexença fluxant dolor primer plega crehença mes ferm saber no es en potença nostra. Als que la mort tol la muller ó aymia (tolre : quitar) sabrán jutjar part de la dolor mia. Tot ver amich á son ver amich ama de tal amor que mort no la menyscava; ans lo fornal que apura l' or y acava leixant l'or fi, é l' als en fum derrama. D'aquest amor am aquella qu'es morta e temènt am tot quant es de aquella l' esperit diu, ¿donchs quina maravella que am aquell é res tant no m comforta? Mémbram la mort é torn en ma congoxa e quant hi sò dolor pas no m'afloxa. Accidènt es amor é no substança e per sos fets se dòna á nos conexer quant es ne qual ell se dòna á parexer segons d'hon part axí sa força llança si com lo vent, segons les encontrades hon es passat, de si calt ó fret gita, axí amor dá dolor ó delita segons lo for del lloch hon ha llançades Fondes rahels ó sus cara de terra ó sobre sanch ó sus mòlt aspra serra. Amor en l'hom dos llochs disposts arroba car home es dit per ses dues natures, lo cos per si vol semblant de sutzures, l'arma d'un blanc vol que sia sa roba. D'ells units surt amor de algun acte que no 's véu bè qual d'ells mes part hi faça cascú per si algun delit acaça y aquell atés l'altre 'n porta caracte. E véus la mort que 'l gros voler termena lo bó no pot ne bast á aquell ofena. Morint lo cos son amant no 'l resta sinó dolor per lo recort del plaure, fallint aquell no tarda mòlt en caure, fallint lo sanct defall la sua festa. Alguns delits qu'en l'arma pèl cos venen son los composts que 'ls amadors turmenten e cascú d'ells canta qual dolor senten segons del cos ó de l'arma part prenen. E mort l'amat, amor es duradora tant quant lo mort del viu te gran penyora. Çó qu'en passat enbolt é confus era es de partit lo grá deixant la palla, l' esperimént altre no 'm péns hi valla per la mort es uberta la carrera. Ma carn no sent, ¿doncs no 's pot fer que ame car ja no hi es ço que sentir li feya? Si voler tinch pech es lo qui no creya que 'l esperit de pur amor se inflame. Cobejant mòlt que Deu s'arma se 'n porte açó dubtant fá que jo pena porte. Si 'n nostra amor péns esser si venguda e d'ella pert esperança de veure; sinó que tost vinch en açó descreure l'arma en lo cos no fora retenguda. Si be los morts en lo mònt no retornen, ans de ser mort noves sabré d'aquella. Estat es ja, ¿donchs quina maravella açó esperant mos sentiments sojornen? E si cert fòs, qu'entre les sancts fos mésa no volgre jo que de mort fòs defésa. O Deu, mercé, mes no se de que 't pregue sinó que á mi en lo seu lloch aculles no tardes mòlt que d'ella á mi no vulles puix l'esperit hon es lo seu aplegue. E lo meu cos ans que la vida fine sobre lo seu abraçat vull que jaga amor é mort feríls de una plaga; sepárals mort dret, es qu'ella 'ls vehine. Lo jorn del juhí quant pendrém carn é ossos mescladament partirem nostres cossos. (Cants morals.) I. Si com lo Taur se vá fuyt per desert quant es sobrat per son semblant que 'l força no vol tornar fins há cobrada força per destruir aquell qui 'l ha desert, tot en axí 'm convé llunyar de vos car vostre gest mon esforç ha confus, no tornarè fins del tot haja fus la gran pahor qui 'm tol ser desijòs. Que será valeròs es temps vengut l'hom qui son cor haurá fort ó covart e ja negú no cuyt saver tal art que si es flach tal no sia sabut. Car desastrug al perill de la mort lla donchs no val enginy ni maestria per bèn cobrir sa estrema covardia ans elegeix fugir per ser estort. Ans del perill se déu metre 'l conort ans prenent risch hom há dels bons paria aconseguint honor é senyoria, fahènt venir los Cesars en recort. Les armes fan los prous homens valer, e 'ls puja tost en semblant de moment qu'est es lo lloch d'hon lo covart dexèn pus prop de si en les dones veher. Renom d' ardit vol l' home parencer mes no será comportat son engan car los qui mes de tals afets sabrán dirán qui 'n nom sobre si déu haver. E baxamènt entre si volrán dir hom virtuòs no déu ser nomenat mes prenedor del que no ha guanyat entre aquells qui no 'l vehen fallir. L'home tastart qui no tembra morir no fahent fruit son perill hasajar grau de virtut volia en si posar mes en aquest se déu mills soferir. Puix ab perill mòlt gran de sa persona cuyda guanyar lo que no s' de son dret car la virtut en lo mig lloch se met e á los estrems per vici s'abandòna. Guanya virtut qui son cos á mort dòna per un gran bè é de molts benifet pensar no déu compte li 'n sia fet virtut de si lo virtuós guardòna. L'hom de cor flach meta perill á part car son honor lluny de perill está, e lo tastart per temps venir porá en ser temptat é usar de Renart. Quant dels passats llig alguns fets ó guart los per venir gracia á Dèu nos fan com son en temps que al mon disposts están per grans afèrs é de cascuna part. Especial per nostre gran senyor qui festejant la gent ab pòr lo mira, tot gran senyor dintre son cor sospira crehènt qu'ell vol ser dels senyors major. Fortuna es sobtós cambiador nengú no sab hon son voler la tira e lo semblant de son amor es ira sa ira es mòltes véus gran amor. Nengú no 's pot regir per son panell sinó qu 'ls flachs de sa cort fora-gita, lo coratjós de sos bèns lo delita havent esforç vehènt la contra d'ell. TORNADA. Contra la mort es aquest aparell, menyspréu del mòn é no tembre fortuna, tenir sa lley é si es moro Çuna, Dèu lla donchs lo fará segur d'ell.
(Cant espiritual.)
ESTRAMPS. Puix que sens tu algú á tu no basta dònam la má ó pèls cabells me lleva, sinó estench la mia vers la tua quasi forçat á tu mateix me tira. Jo vull anar en vers tu al encontre, no sè perqué no faç lo que volria e no sè que aquest voler empatxa puig jo sò cert haver voluntat franca. Llevar mi vull é prou no mi esforce ço fá lo pés de mas horribles colpas ans que la mort lo procés á mi cloga placiat Dèu puix bèn vull fér que 'm vulles. Fès que ta sanch mon cor dur amolleixca, de semblant mal guarí ella mòlts altres, ja lo tardar ta ira 'm denuncia, ta pietat no trob' en mi que obre. Tan claramènt en l' entendre no peque com lo voler he carregat de colpa ajúdam Dèu mes follamènt te pregue car tu no vals sinó al qui 's ajuda, y á tots aquells qui á tu se apleguen no 'ls pots fallir é mostrenho tos braços que faré jo que no meresch m'ajudes car tant com puch conech que no m'esforçe. Perdònam Dèu si follamènt te parle de passió partexen mes paraules: yo sent pahor d'infern al qual faç via girar la vull é no hi disponch mos passos. Mes jo 'm recort que meritist lo lladre tant quant hom véu no hi bastaven ses obres ton esperit lla hon li pláu espera com ne perqué no 'u sab qui en carn visca.
Ab tot que sò mal crestiá per obra ira no tinch ne de res jo t' encolpe, jo sò ben cert que per tostemps bè obres e fás tant be donant mort com la vida. Tot es egual quant sur de ta potença d'hon tinch per foll qui 'n contra tu murmura, amor de mal é de be ignorança es la rahó qu 'ls homens no 't coneixen. A tu deman que lo cor m'enforteixques si que 'l voler ab ta voluntat lligue e puix sò cert que lo mòn no 'm profita dònam esforç que del tot l' abandone. E del delit que 'l bon hom de tu gusta fésmen' sentir una poca centilla perque la part menor que m'es rebetle haja afalach que tant fort no 'm contraste. Ajúdam Dèu que sens tu no 'm puch móure perqué 'l meu cos es mes que paralitich: tant sòn en mi envellits los mals hábits que la virtut al gustar m'es amarga. O Dèu, merce revolta en mi natura que mala es per la mia gran colpa e si per mort jo puch rembre ma falta esta será ma dolça penitença. Jo tem á tu mes que no 't sò amable e davant tu confés la colpa aquesta, torbada es la mia esperança e dintre mi sent terrible baralla. Jo veig á tu just e misericorde, veig ton voler qui sens merits gracia, dones e tols de grat lo do sens merits (das y quitas) qual es tan just quant mes jo no tremole. Si, Job lo just, pòr de Dèu lo prenia, ¿qué faré jo qui dins les colpes nade? Com péns d'infern que temps no si esmenta lla es mostrat tot quant sentiments temen. L'arma qui es contemplar Deu electa en contra aquell blasfemant se rebetla, no es en hom de tant gran mal estima: Donchs ¿com está que vers tal part camina?
Prechte Senyor que la vida m'abreujes ans que pijors casos á mi segueixquen; en dolor visch fahent vida perversa e tem la Mort que es per tostemps longa. Donchs mal deçá é dellá mal sens terme prenme al punt que millor en mi trobes, lo detardar no se á que 'm serveixca no te respos qui te á fer viatje. Jo 'm dolch perqué tant com vull no 'm puch dolre del infinit dampnatje lo qual dupte: e tal dolor no la recull natura ne 's pot asmar é menys sentir pot l'home. E donchs açó sembla á mi flaca escusa com de mon dany tant com es no 'm espante si 'l cel deman no li do bast' estima fretura pas de pòr é d'esperança. Per be que tu irascible te mostres ço es defalt de nostra conexença lo teu voler tostemps clemença guarda ton semblant mal es be inestimable. Perdònam Deu si t' he donada culpa, car jo confes esser aquell colpable; ab ulls de carn he fets los teus judicis, vulles dar llum á la vista de l'arma. Lo mèu voler al teu es mòlt contrari he 'm sò enemich pensantme amich esser: ajúdam Dèu, puix me veus en tal pressa jo 'm desesper si mos desmerits guardes, jo 'm enuig mòlt la vida com allongue e dubte mòlt que aquella feneixca, en dolor visch car mon voler no 's ferma, e ja en mi alterat es l'arbittre. Tú es la fi hon totes fins termenen
e no es fi si en tu no
termena:
tú es lo bè hon tot altre 's mesura e no es bó qui á tu, Deu, no sembla. Al qui 't compláu, tu aquell Deu nomenes, per tu semblar major grau d'home 'l muntes, d'hon es gran dret de qui sembla 'l diable prenga lo nom d'aquell ab qui 's conforma. Si alguna fi en aquest mòn se troba no es vera fi puix que no fá l'hom felix, es lo començ per hon l'altre s'acaba segons lo cos qu'entendre pot un home. Los philosophs qui aquella posaren en si mateix son esser vists discordes senyal es cert qu'en veritat no 's funda, per conseguent al home no contenta. Bona per si no fon la ley judayca, en paradis per ella no se entrava: mes tant com fon començ d'aquesta nostra de que 's pot dir d'aquestes dues una. Axí la fi de tot en tot humana no dá repós al apetit ho terme, mes tan poch l' hom sens ella no ha l'altra sant Joan fon senyalant lo Mesías. No te repos qui en altra fi guarda car en res als lo voler no reposa, ço fent cascú é no hi cal subtilesa que fora tú lo voler no s'atura. Si com los rius á la mar tots acorren, Axí les fins totes en tu se 'n entren; puix te conech, esfórçam que jo t' ame, vença l'amor á la pòr que jo 't porte. E si l'amor tanta com vull no m'entra creixme la pòr si que temènt no peque, car no pecant jo perdré aquells hábits que son estats, perque no t' am, la causa. Muyren aquells que de tú m'apartaren puix som migmort é 'm fan que no revisca; o senyor Deu, fes que la vida allargue, puix me apar que envers tú jo m'acoste. ¿Quim mostrará davant tú fer escusa quant hauré dat del mal ordenat compte? Tu m'has donat disposició no mala e jo he fet del regla fals mòlt corba. Dreçarla vull mes he mester ta ajuda, ajúdam Deu car ma forsa es flaca. Tú es primer en tota bona obra, ¿com será donchs qui primer de tú passe? No 't prech que 'm dons sanitat de persona ne bèns alguns de natura y fortuna mes solament que á tu Deu sols ame car jo sò cert que 'l major be si causa. Per conseguent delectació alta jo no la sent perqué dispost no 'm trobe, mes per saber un home grosser jutja quel major be sus tots es delitable. Qual será 'l jorn que la mort jo no tema, e será quant de t' amor jo 'm inflame, e no 's pot fer sens menyspreu de la vida e que per tu aquella jo menysprehe. Lla donchs serán jus mí totes les coses que de present me veig sobre los muscles, lo qui no tem del fort lleó les ungles mòlt menys tembrá lo fibló de la vespa. Prechte Senyor, que 'm faças insensible e qu'en null temps alguns delits jo senta no solament los leigs qui 't venen contra mes tots aquells qu'indiferents se troben. Açó desig perqué sol en tu pense e puscha haver la via qu'en tu 's dreça: fesho Senyor, é si per temps me 'n torne haje per cert trobar ta orella sorda. Tolme dolor com me veig perdre 'l segle car mentre 'm dolch tant com vull jo no t' ame e vullho fer mes l'hábit me contrasta, en temps passat me carreguí la colpa. Tant te cost jo, com mòlts qui no 't serviren, e tu 'ls has fet no menys que jo 't demane perqué 't suplich que dins lo cor tu m'entres puix es entrat en pus abominable. Catholich sò mes la fé no 'm escalfa que la fredor lenta de 'ls senys apague car jo leix só que mos sentiments senten e Paradis crech per fé, y rahó jutje. Aquella part del esperit es prompta mes la de 'ls senys rocegant lam acoste, donchs tu senyor ab foch de fé m'acorre zant que la part que 'm porta fret, abrase. Tu creist mi perque l'ánima salve e potse fer de mi sabs lo contrari. Si es axí, ¿perqué donchs me creaves puix fon en tu lo saber infalible? Torna no res jo 't suplich lo meu esser car mes me val per tostemps l'escur carcer, jo crech á tu' com volguist dir de Judes que 'l fora bó no fòs nat al mòn home. Par mi segur havent rebut batisme no fòs tornat als brassos de la dida, mas á la mort hagues retut lo deute e de presen jo no viuria en dubte. Major dolor d'infern los homens senten qui los delits de Paradis no jutjen lo mal sentit es d'aquell altre exemple e Paradis sens lo sentir se jutja. Dònam esforç que prenga de mi venia jo 'm trob ofés contra tu ab gran culpa e si no hi bast tu de ma carn te farta ab que no 'm tochs l'esperit qu'á tu sembla. E sobre tot ma fé que no vacille e no tremol la mia esperança, puix que no 'm fall charitat, elles fermes, e de la carn si 't suplich no me 'n ojes. ¿O quant será que regaré les galtes d'aigua de plor ab las llagrimes dolces? Contrició es la font d'hont emanen, aquell es clau quel cel tancat nos obre. D' atrictió parteixen les amargues perqué 'n temor mes qu'en amor se funden, mes tals quals sòn de aquestes m'abunda puix sòn camí é via per les altres. Tè á mes una obra que comensa aixís: Ja no sper que sias mort. (No la encuentro)