Mostrando las entradas para la consulta oleum ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta oleum ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de noviembre de 2018

lo llop y la raboseta

Los flares estáen a un convén y lo llop y la raboseta teníen molta gana (fam) y van escomensá a cridá:

¡¡¡Flares flares, a la erada que ve la gran tronada!!!

Així tots los flares sen van aná al cam a arreplegá la cullita, mentres lo llop y la raboseta se van minjá lo minjá dels flares y cuan ya estáen fartets, van torná los flares y lo llop va arrencá a corre en la raboseta a les costelles mentres la raboseta cantáe:

¡¡ Allioli a la mollera farta vach y a caballera !!


All y oli, en latín : allium oleum. Julius Caesar ya minjáe all y oli o allioli, igual es perque ere catalá y no u sabíe.

http://www.ascuma.org/cuentos/cd1/llop_rabosa/llop_rabosa.html
a mí no me va lo "Flash player"



All y oli, en latín : allium o alium oleum


En la Gran Vía de Salamanca encontramos este restaurante que siendo tan moderno lleva un nombre tan clásico. Allium, un termino latino que significa ajo.

Conversando con el profesor de latín de 4º ESO, me recuerda que no deje de citar en esta entrada el "alioli". Salsa cuyo nombre procede del catalán "all i oli" que significa ajo y aceite
Evidentemente proveniente del latín Allium: ajo y de Oleum: aceite.
No entramos en las declinaciones de estas palabras, pues como dicen algunos alumnos en clase: esta no es ahora nuestra guerra.


Quinti Sereni Sammonici, allium oleum
Quinti Sereni Sammonici, google books



lo llop y la raboseta

lo llop y la rabosa

martes, 25 de abril de 2017

suncha

suncha


llana, lanolina, oli de la llana de ovella, cordé, mardá, borrego.

La chiqueta María teníe un corderet

Sustancia análoga a las grasasque se extrae de la lana del cordero y se utiliza para la preparación de pomadas y cosméticos.


Ungüento de lanolina.


La lanolina es una cera natural producida por las glándulas sebáceas de algunos mamíferos, especialmente del ganado ovino, preparada y que se aplica para diversos usos industriales, farmacéuticos y domésticos.

También llamada grasa lanar (cuando está en crudo), Adeps Lanae, cera de lana o grasa anhidra de la lana, se trata de una sustancia grasa de textura similar a la de la vaselina, translúcida, cerúlea, untuosa, pegajosa y amarillenta, casi inodora en sus mejores calidades, que se derrite entre 36º y 41,5º C. Abunda en la lana del ganado ovino en general, pero suele obtenerse de la lana del cordero del género y especie Ovis aries (L). En español, lanolina es un anglicismo de lanolin, a su vez germanismo cultista generado en alemán a partir del latín lana + oleum + IN (sufijo químico para indicar “sustancia”, aceptado en español como “-ina”), lo cual significa literalmente “sustancia de aceite de lana”.
La palabra fue acuñada en 1885 por el físico alemán Mathias Eugenius Oscar Liebreich (1838-1908).
Durante una época, se conoció como lanolina una marca registrada como término genérico para una preparación de grasa de oveja y agua.


El nombre del producto 'Oil of Olay' le fue puesto por su inventor, Graham Wulff, y deriva del nombre de la lanolina, uno de sus principales ingredientes. Como cera que es, la lanolina es una mezcla de colesterol y ésteres de ácidos grasos químicamente emparentada de cerca con la cera de abeja. En su calidad comercial, si es buena, no contiene más del 0,25% de agua, y puede contener hasta un 0,02% de un antioxidante adecuado. Es anhidra, de propiedades hidrófugas, no se enrancia y al mismo tiempo es fácilmente absorbida por la piel humana, a la que suaviza. Aplicada sobre ésta, la protege del aire seco y mantiene la hidratación corporal. Su toxicidad es prácticamente nula, considerándose unos 15 gramos por kilo como probable dosis letal para el ser humano. Por sus propiedades anteriormente descritas, se la considera un potente hidratante y emoliente.

Como la lanolina en crudo contiene alcoholes que resultan alérgenos para algunas personas, se ha desarrollado lanolina sanitaria, de cuyo uso tópico no se conocen efectos secundarios. Es pura, hipoalergénica y bacteriostática. Como es aplicable sobre pieles secas, ásperas y agrietadas, se utiliza como base o excipiente de pomadas, ungüentos, cosméticos, lubricantes e ingredientes de jabones "súper grasientos"

 Resulta muy efectiva como emoliente en los pezones llagados o agrietados de las mujeres lactantes. En la medicina popular de algunos lugares, se trata con pequeñas cantidades de lanolina el interior de la nariz para combatir los catarros nasales. Se le han dado otros muchos usos pintorescos no necesariamente equivocados, como por ejemplo la costumbre de los jugadores de béisbol de emplear cremas de afeitar que contienen lanolina como suavizante para el interior de sus guantes. Las reacciones alérgicas a algunos productos cosméticos o higiénicos pueden ser debidas precisamente a la utilización de lanolina insuficientemente refinada o impura.
Además de lo dicho, la gama de utilización de la lanolina es muy amplia, y va desde su aplicación sobre objetos metálicos para preservarlos del óxido hasta como lubricante en las juntas de aparatos sensibles y de fabricación artesanal, como instrumentos musicales de madera (flautas, gaitas, etc). Como eficiente repelente de la humedad, resulta muy útil como grasa lubricante donde, sin ella, la corrosión habría representado un problema. También se usa la lanolina como materia prima para la producción de vitamina D3. La lana de carnero contiene entre el 15 y el 20 % de lanolina en crudo, que constituye aproximadamente del 5 al 25% de la lana recién esquilada. La lana de una oveja merina produce de unos 250 a 300 ml. de grasa lanar útil. La lanolina es un subproducto de la producción de la lana, y su extracción se realiza habitualmente de las lanas cuando éstas se procesan en textiles, por ejemplo en el hilado o fieltro. Se extrae por desengrasado de la lana, lavándola en agua caliente y restregándola con una substancia jabonosa o bien con un solvente volátil.
Este proceso retira la suciedad, la grasa lanar, las sales producidas por el sudor del animal y todas las demás sustancias adheridas a la lana.
La grasa lanar se retira constantemente durante el tratamiento, mediante centrifugadoras que la concentran como una sustancia cerosa amarillenta, aproximadamente a 38 °C.


http://oxforddictionaries.com/view/entry/m_en_us1262171#m_en_us1262171

domingo, 5 de enero de 2020

Lengua Valenciana, Martín de Viciana

Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.

Martin de Viciana; Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, 1574

Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.
 
La lengua Valenciana, escribe, en más de tres mil vocablos es pura latina, y en los mismos vocablos la Castellana difiere del latín, por añadir la última letra en el vocablo, como por ejemplo:

latina Valenciana Castellana

Sermo sermó sermon

Oratio oració oracion (oración)

Devotio devoció devocion

Item, la Lengua Valenciana tiene de su madre la Lengua latina, los vocablos propios y no los tiene la Castellana por añadir letras, o mudar de todo las letras, según parece por los siguientes:

Absencia absencia ausencia
Ansa ansa asa
Audacia audacia osadía
Avia avia aguela
Balena balena vallena
Barba barba barva
Baro baró varón
Bova bova yerva de agua
Cel cel cielo
Calx calx cal
Cella cella celda
Charta charta hoja de libro
Corda corda cuerda
Cistella cistella cestica
Columna columna coluna
Concubina concubina manceba
Falx falx hoz para segar
Farina farina harina
Fel fel hiel
Fervor fervor hervor
Flama flama llama de fuego
Fossa fossa cava
Gala gala agalla
Germana germana hermana
Glans glans vellota
Herba herba hierva
Mel mel miel
Mica mica migaja de pan
Scissura scissura cortadura
Sepia sepia xibia, pescado
Serra serra sierra de hierro
Spelta spelta scaña
Stella stella strella
Storachs storachs storache
Stora stora stera de esparto
Rebellio rebellio rebeldía
Rector rector retor
Redemptor redemptor redentor
Regina regina reyna
Reprehensor reprehensor reprehendedor
Rixa rixa rencilla
Ros ros rocio
Scala scala scalera
Schola schola scuela
Superbia superbia sobervia
Tata tata tayta de niño
Terra terra tierra
Tumor tumor hinchazón
Vespa vespa avispa
Vimen vimen vimbre
Viola viola violeta
Os os hueso
Porta porta puerta
Porca porca tierra entre dos sulcos
Porcella porcella lechona
Pustula pustula postilla
Murmur murmur murmullo de gente
Mustela mustela comadreja
Natura natura naturaleza
Oliva oliva azeytuna
Mola mola muela de molina
 
Argentum argent plata
Autumnus autumne othoño
Cepa cepa cebolla
Clavis clau llave
Coda coa cola
Collum coll cuello
Columba coloma paloma
Coxa cuxa nalga o anca
Confectura confectura confacionadura
Crusta crosta corteza
Defensor defensor defendedor
Delicie delici deleyte
Demencia demencia locura
Dens dent diente
Despectio despeccio desprecio
Draco drac dragon
Fames fam hambre
Fenestra finestra ventana
Ferrum ferro hierro
Filius fill hijo
Filum fil hilo
Fimus fem stiércol (estiércol; fiemo)
Flocus floc flueco
Fons font fuente
Formica formiga hormiga
Fraus frau engaño (fraude)
Fremun fre freno
Frumentum forment trigo en general

Fumus fum humo
Furtum 
funt hurto

Fundamentum fonament cimiento
Fussus fus huso
Gemma gema hiema de sarmiento
Gemitus gemit gemido
Gibba geppa corcoba (chepa)
Gingiva geniva enzías
Hamus ham anzuelo
Homo home hombre
Jocus joc burla de palabras
Juncus junc junco
Lacus llac lago o zaquizamí
Licatura lligadura atadura
Legumen llegum legumbre
Lilium lliri azuzena (lirio)
Linus llim limo
Lexivia llexiu lexía
Lumen llum lumbre
Mamilla mamella tetica
Mirtum murta arrayan
Morsus mos bocado o mordedura
Milium mil mijo
Mors mort muerte
Mucus moc moco
Mulier muller muger
Mulus mul mulo
Nasus nas nariz
Napus nap nabo
Nomen nom nombre
Oleum oli azeyte
Ovum ou huevo
Ora vora orilla de mar
Ordeum ordi cebada
Petra pedra piedra
Palea palla paja
Panis pa pan
Pomum poma manzana
Pellis pell pellejo (piel)
Porcus porc puerco
Posticum postic postigo
Pratum prat prado
Princeps princep príncipe
Pruna pruna ciruela
Ramus ram ramo
Riuus riu rio
Rasum ras raydo
Rota roda rueda
Serpens serp serpiente
Sevum seu sevo
Sela sella silla de andas
Sabula sablo tierra arenosa
Sagita sageta saeta
Socus soc sucio
Status stat estado
Sagma salma

 

Sagma salma enxalmo o albarda
Salamandra salamandra salamanquesa
Sarmentum sarment sarmiento
Scandalum scandil tropezadero (escándalo)
Sucus suc zumo
Talpa talp topo, animal
Tempus temps tiempo
Tonus to tono
Tenebre tenebres tinieblas
Tymus tymo tomillo
Torrens torrent arroyo o chorro
Turdus tord zorzal, ave
Vernix vernis barniz
Vesper vespre la tarde
Vinum vi vino
Virus veri ponzoña
Viscum visc liga
Vomitus vomit vómito
 
 
... La Lengua Valenciana es hija, y factura de la Lengua latina por derecha línea y propagación, y la Lengua Castellana procede de madre bastarda por ser compuesta de la Romana latina que fué latín corrompido, y en la venida de Roma a Castilla más se corrompió. Y si toda vez pretende tener vocablos latinos, viénenle por tercera Lengua, entre las dos, lo que en la Lengua Valenciana no hay medio alguno, porque beve en el nascimiento de la fuente latina...

sábado, 4 de diciembre de 2021

DVA, Borao, O

OBLATA. n. Hogaza.

OBRERÍA. p. Oficina para los negocios concernientes a la fábrica de cualquiera iglesia o comunidad.

OBRERO. n. Uno de los primeros cargos en las Juntas de parroquia.

OCHENO. n. La octava parte: úsase comúnmente como sustantivo.

OCHO. n. Pan de a libra.

OLEAZA. a. Agua sucia sobrante después de sacado el aceite de la pila. (Oliassa; encara que se li diu tamé a la samsa, sansa, pasta que quede después de prensá)

OLIVA. p. Aceituna. (Incluso a las verdes se les llama olivas verdes; oleum, oleo, oli)

OLIVERA. c. Olivo árbol. (Olivé, olivés, olivera, oliveres: mas de Beseit)

https://mapcarta.com/es/W367525168

OLIVILLO. n. Planta phillyrea angustifolia descrita por Asso.

ONCEJO. p. Vencejo, ave. (Falsilla, falsilles, en forma de fals, falce, hoz)

OPUESTOS. n. Las partes litigantes.

ORACIONES. a. Precediendo romper las como dice la Academia, o corromper las como decimos nosotros, significa interrumpir el discurso con alguna impertinencia.

ORDINACIÓN. a. Ordenanza. (Ordinaciones; ordinacions; órdenes, ordenaciones)

ORDIO u ORDEO. a. Cebada. (Se puede encontrar hordio, hordeum, ordeum; ordi; hordiata : horchata, aunque después se hizo de chufa y no de ordio)

OREJA (pan de). n. Especie de pan de flor cuya forma se parecía la del bonete.

ORILLO. n. Orilla, canto o extremo de cualquiera tela; en Castilla sólo se refiere aquella palabra al canto del paño que es de lana más basta y se conoce también con el nombre de vendo.

ORZAYO. n. El que acompaña o lleva en sus brazos a niños de corta edad, como pudiera hacerlo la nodriza o la niñera: úsase más en Navarra. (ayo)

OSTÁTICO. n. Rehén, según Ducange. (hostage inglés, huésped)

OTILAR. n. Aullar (ahullar) el lobo: úsase esa voz en algunos pueblos del Somontano. (udular, udolar, udulá, odolá, utular)

OTRI, OTRIE. c. Otro: en el conde Lucanor se lee "olvidan mucho aina lo que otri ha fecho por ellos." - d. hacienda de otri, ropa ajena (agena en el original). (atre, altre)

OVEJERA. n. Esquila que se pone en los rebaños a las ovejas.

OVITAR. n. Cortar, según se desprende de las Ordinaciones de Abejeros, 1494, en donde se lee que "nadie pueda ovitar ni rancar, ni faer leña."

jueves, 16 de noviembre de 2023

Allioli, all y oli, aiòli, ailloli, all, oli

Aiòli, Aiòri (m.), (esp. ajolio, cat. alioli), s. m. Ailloli, pommade que l' on fait en pilant de l' ail dans un mortier avec de l' huile et un jaune d' oeuf. Elle sert de condiment à tout poisson bouilli, à la morue, aux escargots, aux pommes de terre, etc. v. aiet.

Toumba coume un aiòli, s' affaisser comme un ailloli manqué;
l' aiòli s' es foundu, l' affaire n' a pas réussi.

Ami, canten l' óulivié!

Es sa frucho que fai l' òli;

E, que que digue l' aiet,

Sènso éu farian pas l' aiòli.

A. Autheman.

R. ai 2, òli.


Aiolo, Alholo (l. g.), s. f. Ail des vignes, plante, v. aiasso, porre-fèr. R. ai. Aiou, v. eigout; àiou, v. agon.


Ai, Al (l.), Alh (g.), Alhe, Au (d.), (rom. alh, aill, cat. all, esp. ajo, port. alho, it. aglio, lat. al, allium), s. m. Ail, en Limousin et Guienne, v. aiet plus usité en Provence.

Grum d' ai, gousse d' ail; cabosso d' ai (chap. cabossa de alls), tête d' ail; erbo-d'ai, alliaire, plante; fourc d' ai, tresse d' aulx; al salbage (l.), ail sauvage; al boufat, ail mâché entre les dents que les ménagères des environs de Narbonne soufflent dans la soupe à l' ail; es aqui l' alh, c' est ici la difficulté, le noeud de l' affaire, en Languedoc et Gascogne; iè parlon d' ai e respond cebo, il élude la question; manda pela d' al, envoyer ramer des choux.

PROV. Carnaval s' envai,

Fau se metre à l' ai.

- La soupo d' al,

Se fa pas be, fa pas mal.

Allioli, all y oli, aiòli, ailloli, allium, oleum

Aiadeto, Alhadeto (l.), s. f. Petite aillade; petite soupe à l' ail, v. aigo-boulideto.

Pèr vostre dejuna prenès uno alhadeto. 

Blanc.

R. aiado.


Aiado, alhado (l. g.), (cat. allada, esp. ajada, port. alhada, it. agliata, lat. alliatum), s. f. Aillade, sauce à l' ail, coulis fait avec de l' ail, du persil, du sel et du poivre, pilés et détrempés avec de l' eau chaude, v. aietado, 

eigras; soupe à l' ail, v. aigo-boulido; amende, v. emendo; raclée, v. rousto; ail sauvage, v. aiastre; n' en pagara l' aiado, il en paiera la façon. M' en sioi ficat l' alhado,

H. Birat.

j' en suis pour mes frais.

Aiado blanco, ornithogale en ombelle, plante, v. penitènt-blanc.

Anen faire bouie l' aiado.

A. Langlade.

Als Auvergnas cal fa manja d' alhados.

F. D' Olivet.


Aias, Alhas (l.), (esp. ajazo), s. m. Ail de chien, plante, v. aiastre; pour érable, v. agast. R. ai.

Aiasso, Alhasso (l. g.), s. f. Ail des vignes, plante, v. aiolo, porre-couguièu, pourrachoun; pour pie, v. agasso. R. ai.

Aiassoun, s. m. Ornithogale nain, plante, v. cebihoun. R. aiasso.

Aiastre, Alhastre (a.), s. m. Ail sauvage, ail à tête ronde, plante, v. cebihoun. R. ai.

Aiastroun, Alhastrou (a ), Alhairou (d.), s. m. Muscari botryoïde, plante, v. barralet. R aiastre. 

Aiet, Alhet (d. l.), (esp. ajete, v. it. aglietto, gr. *, têtes d' ail), s. m. Ail, plante, v. ai; sorte de mayonnaise faite avec des aulx, v. aiòli; jeune plant d' ail, qu' on mange vert, v. aietoun; Ayet, Aillet, noms de fam. provençaux.

Boussello, tèsto d' aiet, bulbe d' ail; besegno, dòusso, veno d' aiet, gousse d' ail; rèst d' aiet, tresse d' aulx; manja 'n aiet, manger un ailloli; toumba coume un aiet, s' affaisser comme un ailloli manqué; es un aiet foundu, c' est une affaire ratée; releva l' aiet, remonter ses affaires; iè parlon cebo, respond aiet, il répond en normand.

(N. E. más arriba: “iè parlon d' ai e respond cebo.”)

PROV. Aiet e pan,

Repas de païsan.

- Lou mourtié

Sènt lis aiet.

Ai marida ma sorre

Pèr un porre;

I' ai douna 'n aiet

Pèr soun bouquet.

Rigaudon Dauph.

On fait cuire des aulx sous la cendre des feux de la Saint-Jean, et on les mange pour se préserver de maladies, dans le Var. R. ai 2.

(N. E. ¿Tos recorde algo als calçots, calçotada, calçotades?)

calçots, calçotada, calçotades


Aiet-bastard, s. m. Ail des ours, allium ursinum

Aiet-daura, s. m. Ail jaune, allium flavum (Lin.)

Aiet-d'Espagno, s. m. Ail d' Espagne, allium scorodoprasum, v. racambolo. 

Aiet-de-serp, s. m. Ail rosé, allium roseum.

Aiet-de-vigno, s. m. Ail des vignes, allium vineale (Lin.), v. aiasso, aiolo, porre-fèr.

Aiet-fèr, s. m. Ail sauvage, ail à tête ronde, V. aiastre.

Aiet-musca, s. m. Ail musqué, allium moschatum (Lin.)

Aieta, Alheta (l.), Alha (g.), v. a. Frotter d' ail, assaisonner avec de l' ail, v. gradalha, fretisso; faire payer trop cher, v. sala.

Aieta, aietado, part. et adj. Frotté d' ail.

Avèn aieta, nous avons mangé de l' ail. 

R. aiet. 

Aietado, s. f. Aillade, sauce à l' ail, v. aiado. R. aieta.

Aietas, s. m. Gros ail, v. aias. R. aiet.

Aieteja, Aietia (m.), v. n. Manger de l' ail. R. aiet.

Aietejaire, Aietiaire (m .), Aietejarello, Aietiairello, s. Mangeur d' ail

R. aieteja.

Aieto, Alheto (l.), s. f. Ail nouveau.

La moustardo, l' apit, l' alheto, l' artichaut.

(chap. La mostassa, l' ápit, l' all tendre, la carchofa.)

Debar.

R. aio, alho.

Aietoun, Alhetou (l.), s. m. Petit ail.

Deman t' enausse, moun espouso,

Entre tei coumpagno, poumpouso,

Coumo un bèu dalia sus d' ùmbleis aietoun.

A. Crousillat.

R. aiet.

Los cultivos de calçots han cambiado su sede a Sevilla, ahora son, sebollita asá con sarsa pa mojá,
 
Los cultivos de calçots han cambiado su sede a Sevilla, ahora son, sebollita asá con sarsa pa mojá

sábado, 10 de agosto de 2024

Oire, Oyre - Olier

 

Oire, Oyre, s. m., lat. utrem, outre.

Nostre oyre son sec e vuech. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Nos outres sont sèches et vides.

El segonz Guiraut de Borneill 

Que sembla oire sec al soleill.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. Var.

Le second Giraud de Borneil qui ressemble à outre sèche au soleil.

ANC. CAT. ESP. PORT. Odre. IT. Otre. (chap. Odre, odres : cuero cusit per a ficá liquits; bota, botes, normalmen per al vi.)

Odre, odres : cuero cusit per a ficá liquits; bota, botes, normalmen per al vi

Oissor, s. f., lat. uxor, épouse.

Li fillat e ill oissor.

Torcafols: Comunal veill.

Les fillâtres et les épouses.

Que 'l verchiera de sa oissor 

Vendet.

Garins d'Apchier: Mos comunals. 

Vu que la dot de son épouse il vendit. 

ANC. FR. C' on ne savoit si bele oissor 

Ne si cortoise ne si franche.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 186. 

Ke li frere li donast e cil en fist s' oisour. Roman de Rou, v. 2316. 

Avoir vollez no dame à femme et à oisour.  

Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.

(chap. Dona, esposa.)


Oit, Ueit, s. m., nom de nombr. card. (nombre cardinal, 8), lat. octo, huit.

Per dos sols serai meillz accoillitz... 

Dels doze aurai ab beure et ab manjar, 

E 'ls oitz daria a foc et a colgar.

G. Magret: Non valon. 

Pour deux sous je serais mieux accueilli... avec les douze j'aurai à boire et à manger, et je donnerais les huit pour feu et pour coucher.

Loc. Qui aisso fai d' ueit en ueit jorns. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qui fait ceci de huit en huit jours.

ESP. Ocho. PORT. Oito. IT. Otto. (chap. Vuit, vuits, 8; huit tamé en valensiá.)

TRATAT DE ADAGES, Y REFRANYS VALENCIANS, Y PRACTICA PERA ESCRIURE AB PERFECCIÒ LA LENGUA VALENCIANA. ESCRIT PER CARLOS RÒS,  NOTARI APOSTOLICH, NATURAL de esta mòlt Noble, Illustre, LL. y Coronada Ciutat de Valencia. SEGONA IMPRESSIÒ. AB LICENCIA: En Valencia, en la Imprenta de Josep Garcia, any 1736.

2. Ochen, Uchen, Oche, adj., huitième.

L' ochen, es Bernatz de Sayssac, 

Qu' anc negun bon mestiers non ac.

P. d'Auvergne: Chantarai.

Le huitième, c'est Bernard de Sayssac, qui oncques n'eut nul bon métier.

Al sest jorn en Betleem intret 

On compli lo seten, e estet 

Al uchen jorn.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Au sixième jour il entra à Bethléem où il accomplit le septième, et demeura au huitième jour.

Autreiam ad oche et acapte V sestairadas de terra... Per l' oche que m devetz donar de totz los blatz. 

Tit. de 1279. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Nous octroyons à huitième et à acapte cinq sétérées de terre... Pour le huitième que vous me devez donner de tous les blés.

(chap. Vuité, vuités, vuitena, vuitenes.)

3. Uchena, s. f., huitaine.

Poyria hom dire seizenas, setenas, uchenas. Leys d'amors, fol. 33.

(chap. Se podríe di sisenes, setenes, vuitenes.)

On pourrait dire sixaines, septaines, huitaines.

4. Octau, adj., lat. octavus, huitième.

Al octau jorn que sera natz. Liv. de Sydrac, fol. 84.

Au huitième jour qu'il sera né. 

Escorpios es per semblan 

L' octau signe.

Brev. d'amor, fol. 27.

Le scorpion est en apparence le huitième signe.

CAT. Octau. ESP. Octavo. PORT. Oitavo. IT. Ottavo. (chap. Octavo, octavos, octava, octaves; vuité.)

5. Octava, Uctava, s. f., lat. octava, octave, intervalle de huit jours. Dimartz aprop la octava de Pasca. Philomena. 

(chap. Dimats después de la octava de Pascua.)

Mardi après l'octave de Pâques.

Tro l' uctava de Pandecosta. V. de S. Honorat. 

(chap. Hasta la octava de Pentecostés.)

Jusqu'à l'octave de Pentecôte.

- Terme de musique.

La premeira e l' octava son aissi respondens.

P. de Corbiac: El nom de. 

La première et l' octave sont ainsi correspondantes.

CAT. ESP. Octava. PORT. Oitava. IT. Ottava. (chap. Octava, octaves.)

6. Octavament, adv., huitièmement.

Octavament per... predications. Doctrine des Vaudois. 

Huitièmement par... prédications.

7. Oytenal, adj., huitième, de la huitième partie.

Moldre... lo sesteyr per una copa oytenal.

Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

Moudre... le setier pour une coupe de la huitième partie.

8. Octobre, Octembre, Octoyre, s. m., lat. octobris, octobre.

Octobres es ditz lo dezes. Brev. d'amor, fol. 47.

(chap. Octubre es dit (se diu) lo déssim; abans ere lo octavo o vuité mes, pero se van afegí juliol, Julio César, y agost, Augusto.)

Octobre est dit le dixième.

Aiso fo en octembre.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Ceci fut en octobre.

Octoyres es le X mes..., es octoyre apelat, quar es le VIII apres mars.

Eluc. de las propr., fol. 125. 

Octobre est le dixième mois..., il est appelé octobre, parce qu'il est le huitième après mars. (N. E. Marzo se considera hoy en día el tercer mes, quizás en esa fecha se contaba diferente y por eso pone que es el octavo mes después de marzo.)

CAT. ESP. (chap.) Octubre. PORT. Outubro. IT. Ottobre.


Ol, s. m., lat. oleum, huile.

Ab ol rozat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec huile rosée.

2. Oli, s. m., huile.

L' olivier fai oli qu' es dous e fis.

(chap. L' olivé fa oli que es dols y fi.) 

Serveri de Girone: Del mon. 

L' olivier fait huile qui est douce et fine. 

Fas lum de cera e d' oli.

A. Daniel: Ab guay. 

Je fais lumière de cire et d'huile.

Fig. An lo cor plen d' oli de pietat. V. et Vert., fol. 91. 

Ont le coeur rempli d'huile de piété. 

Establi que li malaude o 'ls enferms fosso onhs del sanh oli davant que morisso.

(chap. Va establí que los dolens (malals a Valjunquera) foren ungits del san oli abans de que moriren o morigueren; morí, morís : la extrema unsió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 68.

Établit que les malades ou les infirmes fussent oints de l' huile sainte avant qu'ils mourussent.

ANC. FR. Saintefié de oile e de creisme.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 150.

CAT. Oli. ESP. Olio (óleo, aceite). PORT. Oleo. IT. Olio. (chap. Oli, olis.)

3. Oliva, s. f., lat. oliva, olive.

Ab oli d' olivas onhetz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec huile d'olives oignez.

La raustia en oli d' olivas. Liv. de Sydrac, fol. 77. 

(chap. La rostíe en oli d' oliva, olives.)

La rôtissait en huile d'olives.

CAT. ESP. IT. Oliva. (chap. Oliva, olives.)

4. Olivier, Oliver, s. m., lat. olivier.

Un gran ram d' olivier tenc. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Un grand rameau d' olivier tint. 

Si el i plantet vinhas, o olivers. Trad. du Code de Justinien, fol. 50.

S'il y planta vignes, ou oliviers. 

Ad una fontanela, de pres un olivier. Roman de Fierabras, v. 140. 

A une fontanelle, près d'un olivier. 

CAT. Oliver. ESP. Olivo, olivera. PORT. Oliveira. IT. Olivo.

(chap. Olivé, olivés; olivera, oliveres. A Beseit está lo mas de oliveres. Natros tenim una finca als olivás, camí del pantano de Pena

Olivá, olivás : finca aon ñan olivés u oliveres.)


los olivares, camino, pantano de Pena, olivos, olivés, olivás

5. Olivar, adj., lat. olivaris; d'huile.

Aquest sia cauteri olivar. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

Que celui-ci soit cautère d'huile.

6. Oleastre, s. m., lat. oleastrum, olivier sauvage.

Oleastre... amar es et no fructuos.

(chap. Olivé (salvache o) bort... es amarc y no fructuós : no fa (bona) fruita o (bon) fruit. Natros teníem tres olivés borts que feen unes olivetes paregudes a la arbequina.)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

Eluc. de las propr., fol. 216. 

L' olivier sauvage... est amer et non fructueux.

ESP. IT. Oleastro. (chap. Olivé bort, olivera borda.)

7. Oliu, s. m., lat. olivetum, lieu planté d' oliviers, champ d' oliviers.

Si que pois lo penderon en 1 oliu. Guillaume de Tudela.

De sorte qu'après ils le pendirent en un champ d' oliviers.

(N. E. Monte de los olivos, Gethsemaní, Mont Olivet.)

8. Oliar, v., du lat. oleatus, huiler, oindre d'huile.

Pueis oliatz

Lai on la podagra sera.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis huilez là où la goutte sera.

CAT. Oliar. ESP. PORT. Olear. (chap. Untá de oli : oliá : ungí.)

9. Enoliatio, s. f., onction, action d'huiler.

El sagrament de matremoni et la sancta enoliatio. V. et Vert., fol. 5. 

(chap. Lo sacramén de matrimoni y la santa unsió.)

Le sacrement de mariage et la sainte onction.

10. Peroliamen, s. m., onction, extrême-onction. 

Lo premier sagramen, es bategar... lo VII, peroliamen.

Declaramens de motas demandas.

Le premier sacrement, c'est baptiser... le septième, extrême-onction.

(chap. Extrema unsió.)


Ola, s. f., lat. olla, marmite, grand pot, chaudière.

Doas serpens, o una sola 

Cotz hom en aiga en un' ola.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Deux serpents, ou un seul on cuit dans l'eau dans une marmite.

Coma la ola, bolhen sobre lo fuoc, que escampa tot so que es dins.

V. et Vert., fol. 25. 

Comme la marmite, bouillant sur le feu, qui répand tout ce qui est dedans. 

En la ola de Vulcan. Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

(chap. A l' olla de Vulcano.)  

En la chaudière de Vulcain.

CAT. ESP. Olla. PORT. Olha. IT. Olla. (chap. Olla, olles; a Beseit está lo toll de l' olla a la Peixquera, perque ña un' olla, un forat fondo ple d' aigua; al poble está la casa dita l' olla. Olleta, olletes. Aon tingues l' olla no hi ficos la polla, pero si es una gallina cloca o lloca que ya no pon, entonses sí, fótela adins.) 

Toll de l'olla, Beceite, helado, hielo, desde la pista

2. Olada, s. f., potée, chaudronnée.

Una olada de braza de la premera fornada.

For de Montcuc. Ord. des R. des Fr., 1463, t. XVI, p. 129.

Une potée de braise de la première fournée.

(chap. Ollada, ollades; calderada, a tot arreu couen fabes, y a casa meua a calderades; cassolada, cassolades; topinada, topinades.)

3. Olier, s. m., potier, chaudronnier.

Ad oliers et a teuliers, lo portal San Gili.

Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

A potiers et à tuiliers, le portail Saint-Gilles.

CAT. Oller. ESP. Ollero. PORT. Oleiro. (chap. Ollé, ollés, ollera, olleres : persona que fa olles; poté, que fa pots, potés, potera, poteres; cassolé, cassolés, cassolera, cassoleres; topiné, topinés, topinera, topineres. Falten les paraules: sitera o sitrill, siteres o sitrills (cas. aceitera); tinet, tinets : aon se guardabe l' oli, que ere com una barrica. Vinagrera, vinagreres, porten oli y vinagre.)

lunes, 2 de octubre de 2023

Manuscrit de l' Abbaye de Saint-Martial de Limoges. Oraison. Prière a la vierge. Planch de Sant Esteve

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

Pièces et fragments divers, tirés d' un manuscrit de l' Abbaye de Saint-Martial de Limoges.


Oraison.


Be deu hormais finir nostra razos:

Un pauc soi las, que trop fo aut lo sos;

Leuen doi clert que dijen lo respos:

Tu autem deus, qui est paire glorios,

Nos te preian que t remembre de nos,

Quant triaras lo mals d' antre los bos.


Bien doit désormais finir notre récit:

Un peu suis las, vû que trop haut le son;

Se lèvent deux clercs qui disent le repons:

Toi donc Dieu, qui es père glorieux,

Nous te prions que te souvienne de nous,

Quand trieras les mauvais d' entre les bons.


Prière a la vierge.

Versus Sancte Marie.


O Maria! deu maire,

Deu t' es e fils e paire;

Domna, preia per nos

To fil lo glorios.


E lo pair' aissamen

Preia per tota jen;

E c' el no nos socor,

Tornat nos es a plor.


Eva creet serpen

un agel resplanden;

E so nos en vai gen;

Deus n' es om veramen.


Car de femna nasquet,

Deus la femna salvet;

E pre quo nasquet hom

Que garit en fos hom.


Eva molher Adam,

Quar creet lo Satan,

Nos met en tal afan

Per qu’ avem set e fam.


Eva mot foleet

Quar de queu frut manjet

Que deus li devedet,

E cel que la creet.


E c’ el no la ’n crees

E deu frut no manjes,

Ja no murira hom

Chi ames nostre don.


Mas tan fora de gen

Ch’ aner’ a garimen;

Cil chi perdut seran

Ja per re no foran.


Adam manjet lo frut

Per que fom tuit perdut:

Adam no creet deu;

A tot nos en vai greu.


Deus receubt per lui mort

E la crot a gran tort,

E resors al tert dia,

Si cum o dit Maria.


Aus apostols cumtet

Et dis c' ap deu parlet,

Qu' eu poi de Galilea

Viu lo verem angera.


Vida qui mort aucis

Nos donet paradis;

Gloria aisamen

Nos do deus veramen.


------


O Marie! de Dieu mère,

Dieu t' est et fils et père;

Dame, prie pour nous

Ton fils le glorieux.


Et le père également

Prie pour toute gent;

Et s' il ne nous secourt,

Tourné nous est à pleur.  

Eve crut le serpent

Un ange resplendissant;

Et cela nous en va bien;

Dieu en est homme vraîment.


Parce que de femme naquit,

Dieu la femme sauva;

Et pour ce naquit homme

Que guérit en fût homme.


Eve femme d’ Adam,

Parce qu’elle crut le Satan,

Nous mit en telle peine

Par quoi nous avons soif et faim.


Eve beaucoup fit folie

Parce que de ce fruit mangea

Que Dieu lui défendit,

Et celui qui la crut.


Et s’ il ne la en crût

Et du fruit ne mangeât,

Jamais ne mourrait homme

Qui aimât notre seigneur.


Mais tant serait de gent

Qui irait à guérison;

Ceux qui perdus seront

Jamais pour rien ne fussent.


Adam mangea le fruit

Par quoi fûmes tous perdus:

Adam ne crut Dieu;

A tous nous en va mal.


Dieu reçut par lui la mort

Et la croix à grand tort,

Et ressuscita au troisième jour,

Ainsi comme le dit Marie.


Aux apôtres elle conta

Et dit qu’ avec Dieu parla,

Qu' au pays de Galilée

Vivant le verrons encore.


Vie qui la mort tua

Nous donna paradis;

Gloire également

Nous donne Dieu vraiment.


Extrait du mystère des vierges sages et des vierges folles.


Oc est de mulieribus.


Ubi est Christus meus dominus et filius excelsus? 

Eamus videre sepulchrum.


Angelus sepulchri custos.


Quem queritis in sepulchro, Christicole, non est hîc. Surrexit sicut predixerat. Ite nunciate discipulis ejus quia precedet vos in Galileam. Verè surrexit dominus de sepulchro cum gloria. Alleluia.


Sponsus.


Adest sponsus qui est Christus:

Vigilate, virgines;

Pro adventu ejus gaudent

Et gaudebunt homines. Etc.

Venit sponsus qui nostrorum

Scelerum piacula

Morte lavit, atque crucis

Sustulit patibula.


Gabriel.


Oiet, virgines, aiso que vos dirum

Aisex presen, que vos comandarum:


Atendet un espos, Jeshu Salvaire a nom. 

Gaire no i dormet

Aisel espos que vos hor' atendet.


Venit en terra per los vostre pechet:

De la vergine en Betleem fo net,

E flum Jordan lavet e bateet;

Gaire no i dormet

Aisel espos que vos hor' atendet.


Eu fo batut, gablet, e lai deniet,

Sus en la crot batut, e clau figet:

Deu monumen deso entrepauset.

Gaire no i dormet

Aisel espos que vos hor' atendet.



Écoutez, vierges, ce que vous dirons

Ceux présents, que vous commanderons:


E resors es, l' escriptura o dii;

Gabriels soi eu trames aici;

Atendet lo, que ja venra praici.

Gaire no y dormet

Aisel espos que vos hor' atendet.


Attendez un époux, Jésus Sauveur a nom.

Guère n' y dormit

Cet époux que vous ores attendez.


Vint en terre pour les votres péchés:

De la vierge en Bethleem fut né,

En fleuve Jourdain lavé et baptisé;

Guère n' y dormit

Cet époux que vous ores attendez.


Il fut battu, moqué, et là renié,

En-haut sur la croix battu, en cloux fiché:

Du monument dessous reposa.

Guère n' y dormit

Cet époux que vous ores attendez.


Et ressuscité est, l' écriture le dit;

Gabriel suis moi placé ici;


Fatuae.


Nos vergines que ad vos venimus,

Negligenter oleum fundimus,

Ad vos orare, sorores, cupimus

Ut in illas quibus nos credimus.


Dolentas chaitivas trop i avem dormit.


Nos comites, etc.


Prudentes.


Nos precari, precamur, amplius

Desinite, sorores otius;

Vobis enim nil erit melius

Dare preces pro hoc ulterius.


Dolentas chaitivas trop i avetz dormit. Etc.


De nostr' oli queret nos a doner;

No n' auret pont, alet en achapter

Deus merchaans que lai veet ester.

Dolentas chaitivas, etc.


Attendez le, vû que bientôt viendra par ici.

Guère n' y dormit

Cet époux que vous ores attendez.

Dolentes chétives, trop y avons dormi.

Dolentes chétives, trop y avez dormi.

De notre huile demandez à nous à donner;

N' en aurez point, allez en acheter

Des marchands que là voyez être.


Dolentes chétives, etc.


Mercatores.


Donas gentils, no vos covent ester

Ni lojamen aici ademorer.

Cosel queret, no 'n vos poem doner;

Queret lo deu chi vos pot coseler.

Dolentas chaitivas, etc.


Alet areir a vostre saje seros,

E preiat las per deu lo glorios,

De oleo fazen socors a vos:

Faites o tost, que ja venra l' espos.

Dolentas chaitivas, etc.


Virgines fatuae.

Misere nos ad quis venitamus, etc.

Audi, sponse, voces plangentium;

Aperire fac nobis ostium;

Cum sociis prebe remedium.


Sponsus.


Amen dico,

Vos ignosco

Nam caretis lumine, etc.


Dames gentilles, ne vous convient être 

Ni longuement ici demeurer.

Conseil cherchez, n' en à vous pouvons donner;

Cherchez-le de qui vous peut conseiller.

Dolentes chétives, etc. 


Allez arrière à vos sages soeurs,

Et priez-les par Dieu le glorieux,

Que d' huile fassent secours à vous:

Faites cela tost, vû que bientôt viendra l' époux.

Dolentes chétives, etc.


Alet chaitivas, alet malaureas,

A tot jors mais vos so penas liureas,

En efern ora seret meneias.


Modo capiant eas demones et precipitent in infernum. (1)


Allez chétives, allez malheureuses,

A toujours désormais vous sont peines livrées,

En enfer ores serez menées.


(1) Dans la suite de la pièce l' époux évoque l' un après l' autre divers saints, tant de l' ancien que du nouveau testament, et même des personnages du paganisme, tels que Virgile, qui tous rendent témoignage de la venue du messie et de l' accomplissement des prophéties.


Fragment de la vie de Sainte Fides d' Agen.


Canczon audi q' es bell' antresca,

Que fo de razo espanesca;

Non fo de paraula grezesca

Ne de lengua serrazinesca:

Dolz' e suaus es plus que bresca

E plus que nuls piments q' omm esca.

Qui ben la diz a lei francesca,

Cuig m' en qe sos granz pros l' en cresca,

E q' en est segle l' en paresca.


Tota Basconn’ et Aragons

E l’ encontrada dels Gascons

Saben quals es aqist canczons,

E s’ es ben vera sta razons.

Eu l' audi legir a clerczons,

E agramadis a molt bons

Si qon o mostra 'l passions

En que om lig estas leiczons:

E si vos plaz est nostre sons,

Aissi col guida 'l primers tons,

Eu la vos cantarei en dons.



Chanson j' ouis qui est belle composition,

Qui fut de récit espagnol;

Ne fut de parole grecque

Ni de langue sarrasine:

Douce et suave est plus que miel

Et plus que nul piment (*) qu' homme avale.

Qui bien la dit à loi française,

Pense m' en que son grand prix lui en croisse,

Et qu' en ce siècle lui en paraisse.


(*) Piment. C' était une composition de vin, de miel et d' épiceries.

“Statutum est ut ab omni mellis ac specierum cum vino confectione, quod vulgariter pigmentum vocatur... fratres abstinent.” 

Statuta Cluniacensia.

Les troubadours l' ont employé dans le même sens:

Que fel mesclat ab eyssens

M' es esdevengutz pimens.

Bertrand de Born. S' abrils e fuelhas.


Toute la Gascogne et l’ Aragon

Et la contrée des Gascons

Savent quel est ce récit,

Et si est bien vraie cette raison.

Je l’ ouis lire à jeunes clercs,

Et elle agréa à moult bons

Ainsi comme cela montre la passion

En quoi on lit ces leçons:

Et si vous plait ce notre chant,

Ainsi comme le guide le premier ton,

Je la vous chanterai en don.



Planch de Sant Esteve.

(N. E. No es igual que el que aparece en un apéndice del Viaje literario a las iglesias de España. Lo he copiado anteriormente. AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE. Falta esta entrada : sezets hasta falsetat; hay muchas diferencias en las palabras.)


Sezets, senhors, e aiats pas:

So que direm ben escoutas; 

Car la lisson es de vertat; 

Non hy a mot de falsetat. 


Lectio actuum apostolorum.


Esta lisson que legirem

Dels fachs dels apostols trayrem;

Lo dic san Luc recontarem;

De sant Esteve parlarem.


In diebus illis, etc.


En aquel temps que dieus fo nat

Et fo de mort ressuscitat,

Et pueys el cel el fo puiat,

Sant Esteve fo lapidat.


Stephanus plenus gratiâ et fortitudine faciebat prodigia et signa magna in populo.

Auiats, senhors, per qual razon

Lo lapideron li fellon,

Car connogron dieus en el fon

Et fec miracla per son don.


Surrexerunt autem quidam de synagogâ quæ apellatur Libertinorum et Cyrenensium et Alexandrinorum et eorum qui erant a Ciliciâ et Asiâ, disputantes cum Stephano. 


Encontra el corron e van

Los fellons Losbertinians,

E los crudels Cilicians,

E 'ls autres Alexandrians.


Et non poterant resistere sapientiæ et spiritui qui loquebatur.


Lo ser de dieu e las vertuts

Los a messongiers conoguts,

Los plus savis a rendut mutz,

Los paucs, los grans totz a vencutz.


Audientes autem hæc dissecabantur cordibus suis et stridebant dentibus in eum.


Quant an auzida la raso

E conogro que vencutz so,

D' ira lor enflo lo polmo,

Las dens cruysso cum al leo.


Cum autem esset Stephanus plenus spiritû sancto, intendens in cœlum vidit gloriam Dei et Jesum stantem a dextris virtutis Dei, et ait:

Cant lo sant vi lor voluntat,

No quer socors d' ome armat,

Sus en lo cel a regardat;

Auiats, senhors, cum a parlat.


Ecce video cœlos apertos et filium hominis stantem a dextris virtutis Dei.


Or escotats, non vos sia greu;

Que sus el cel ubert vec yeu,

E conosc la lo filh de Dieu

Que crucifixeron Juzieu.


Exclamantes autem voce magnâ continuerunt aures suas, et impetum fecerunt unanimiter in eum et ejicientes eum extrà civitatem, lapidabant.


D' aisso foron fort corrossat

Los fals juzieux, et an cridat:

Prengam lo, que trop a parlat,

Gittem lo for de la ciutat.


Et ejicientes eum extrà, etc.


No se pot plus l' orguelh celar;

Lo san prenon per lo penar;

Deforas els lo van menar,

Comensson a lo lapidar.


Et testes deposuerunt vestimenta sua secus pedes adolescentis qui vocabatur Saulus.

Vecvos qu' als pes d' un bachallier

Pauson lur draps, per miels lancier:

Saul l' apeleron li premier,

San Paul cels que vengron darrier.


Et lapidabant Stephanum invocantem et dicentem:


Lo sant vic las peyras venir;

Doussas li son, non quer fugir:

Per son senhor suffri martyr,

E comensset aysso a dir:


Domine Jesu, suscipe spiritum meum.


Senher Dieus, que fezist lo mont,

E nos trayssist d' infer prion

E nos domnest lo teu sant nom,

Recep mon esperit amont.


Positis autem genibus clamavit voce magnâ dicens:


Apres son dich s' aginolhet,

Don a nos exemple donet;

Car per sos enemics preguet,

E so que volc el accabet.


Domine, ne statuas illis hoc peccatum.


Senher Dieus, plen de gran doussor,

So dis lo ser a son senhor,

Lo mal que m fan perdona lor,

No 'n aian pena ni dolor.


Et cum hæc dixisset, obdormivit in domino.


Quant aquest sermo fo fenit,

E 'l martyri foc adymplit,

Sanct Esteve foc exausit,

E 'l regnum dieus s' es adormit.

------


Asseyez-vous, seigneurs, et ayez paix:

Ce que dirons bien écoutez;

Car la leçon est de vérité;

N’ y à mot de fausseté.

Cette leçon que lirons

Des actes des apôtres tirerons;

Le dit de saint Luc raconterons;

De saint Étienne parlerons.


En ce temps que Dieu fut né

Et fut de mort ressuscité,

Et puis au ciel il fut monté,

Saint Étienne fut lapidé.


Oyez, seigneurs, pour quelle raison

Le lapidèrent les félons,

Parce qu' ils connurent que Dieu en lui fut

Et fit miracle par son don.


Encontre lui courent et vont

Les félons Losbertiniens,

Et les cruels Ciliciens,

Et les autres Alexandriens.


Le serviteur de Dieu dans les vertus

Les a mensongers connus,

Les plus sages a rendu muets,

Les petits, les grands tous a vaincus.


Quant ont ouie la raison

Et connurent que vaincus sont,

D' ire leur enfle le poulmon,

Les dents grincent comme au lion.


Quant le saint vit leur volonté,

Ne quiert secours d' homme armé,

Sus dans le ciel a regardé;

Oyez, seigneurs, comme a parlé.


Or écoutez, ne vous soit grief;

Vû que en haut le ciel ouvert vois moi,

Et connais là le fils de Dieu

Que crucifièrent les Juifs.


De ceci furent fort courroucés

Les faux juifs, et ont crié:

Prenons-le, vû que trop a parlé,

Jetons le hors de la cité.


Ne se peut plus l' orgueil celer;

Le saint prennent pour le punir;

Dehors ils le vont mener,

Commencent à le lapider.


Voici qu' aux pieds d' un bachelier

Posent leurs habits, pour mieux lancer:

Saul l' appelèrent les premiers,

Saint Paul ceux qui vinrent derniers.


Le saint vit les pierres venir;

Douces lui sont, ne cherche fuir:

Pour son seigneur souffrit martyre,

Et commença ceci à dire:


Seigneur Dieu, qui fis le monde,

Et nous tiras d' enfer profond

Et nous donnas le tien saint nom,

Reçois mon esprit en haut.


Après son dire s' agenouilla,

Dont à nous exemple donna;

Car pour ses ennemis pria,

Et ce qu' il voulut il acheva.


Seigneur Dieu, plein de grand douceur,

Ce dit le serf a son seigneur,

Le mal que me font pardonne-leur,

N' en aient peine ni douleur.


Quand ce discours fut fini,

Et le martyre fut accompli,

Saint Étienne fut exaucé,

Et au royaume de Dieu s' est endormi.


Fragments d' une traduction en vers de la vie de Saint Amant, évêque de Rhodez.


Et fo mandat al rey, per mesatge coren,

Que Quintia l' avesque de Rhodes veramen

Era fugit sa oltra, per penre gandimen

Del pobol de Rhodes que va' n far perseguen;

Diso que subjugar los vol certanamen

Al noble rey de Franca; no lor era plasen,

Et, per aquella causa, lo rey ven brevemen.

…..

Aprob aisso long tems, s' en s vol recordar,

Un prince qu' era duc, que se fasia appelar

Marcia, ab gran gen ven per asettjar

La vila de Rhodes, et vol la subjugar,

Que de per totas parts la fec environar

Et gardar, que monda no lay pouges intrar,

Et destrieys tant lo pobol que non ac que mangar.

…...

Tant lor entendement a Dieus van demonstrar,

Ab gran devotio se van appareilhar,

Qu' el sepulchre visito de sanct Amans lo bar,

Et prego caromen qu' els veille desliurar

Del prince Marcia, et de tot son affar;

Quand airo long temps facha aquesta orasio,

Et airo Dieus pregat ab grand devotio,

Et an pres sanct Amans per garda et per guido,

Viro fugir d' aqui los contrari que so.

….

Et devenc se l' altr' an, per malvais mouvement,

Qu' aques duc Marcia fes altre asietgament

Per tornar a Rhodes et per far raubamen;

Que vol penre la vila et contrenger la gen

Per so que miels n' agut tot son entendemen

Que no ac l' altra ves, quan s' en fugi coren.

E 'l pobol, que a vist sest assietgamen,

Gran paor en a aguda d' aquela mala gen,

A sanct Amans s' en fuio, qu' es lor defensamen:

E 'ls ennemics fugiro com l' altra ves coren.

Onc puiessas no tornero per far mal a la gen.

…..

Al nom de Jesus Christ aysi sia affinat

Lo libre, que vous ay de lati romansat,

Del patro sant Amans.



Et fut mandé au roi, par message en courant,

Que Quintius l' évêque de Rhodez vraiment

Était fui ça outre, pour prendre sûreté

Du peuple de Rhodez qui va s' en faire poursuivant;


Ils disent que subjuguer les veut certainement

Au noble roi de France; cela ne leur était plaisant,

Et, pour cette cause, le roi vient rapidement.

….

Après ceci long-temps, si en veut soi souvenir,

Un prince qui était duc, qui se faisait appeler

Marcia, avec grande foule vient pour assiéger

La ville de Rhodez, et veut la subjuguer,

Vû que de par toutes parts la fit environner

Et garder, de manière que monde ne là pût entrer,

Et pressa tant le peuple que n' eut quoi manger.

….

Tant leur desir à Dieu vont démontrer,

Avec grande dévotion se vont apprêter,

Afin que le sépulcre visitent de saint Amant le baron,

Et prient chèrement que les veuille délivrer

Du prince Marcia, et de toute son affaire;

Quand eurent long-temps fait cette oraison,

Et eurent Dieu prié avec grande dévotion,

Et ont pris saint Amant pour garde et pour guide,

Virent fuir de là les ennemis qui sont.

…..

Et arriva-t-il l' autre an, par mauvais mouvement,

Que ce duc Marcia fit autre siége

Pour retourner à Rhodez et pour faire volerie;

Vû qu' il veut prendre la ville et contraindre le peuple

Pour cela que mieux en eût tout son desir

Que n' eut l' autre fois, quand s' enfuit en courant.

Et le peuple, qui a vu ce siége,

Grand peur en a eue de cette male gent,

A saint Amant s' enfuient, qui est leur défense:

Et les ennemis fuirent comme l' autre fois en courant.

Oncques depuis ne retournèrent pour faire mal au peuple.

….

Au nom de Jésus-Christ ici soit fini

Le livre, que vous ai du latin romancé,

Du patron saint Amant.