De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones. 

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vegada que apareix Despaña, en ñ, de España, als textos de Pere IV lo seremoniós.

Tomo I, texto VIII, testamento Rey Martín el Humano, latín

VIII.

Pergaminos de don Martín, n.° 391. 2 de diciembre de 1407.

Hoc est translatum etc. In nomine domini Dei eterni et omnipotentis per quem reges regnant et principes dominantur. Nos Martinus Dei gratia rex Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie considerantes quod si permissione divina dum sumus in hoc mortali corpore vivimus ad tempus in terris longe magis debemus appetere et regnum in excelsis perpetuum obtinere cum sanctis quodque tanto fortius debemus repentinum introitum pertinere quanto inevitabilis mortis nos instat ambigua certitudo ideo scientes ad regnum celeste predictum non posse ascendere nisi prius corpus nostrum legem naturalem implendo morte redigatur in terram de qua ipsum fore productum nullatenus ignoramus resurrectionis gratia posita renovandum casum fragilitatis humane per anticipatam cautelam dispositionis testamentarie disponimus pervenire dum mentis tranquilitas rationis effectus et temporis aptitudo se offerunt opportuna: igitur Pneumatis almi gratia invocata et nostrorum peccaminum venia suppliciter implorata revocantes expresse et de certa scientia anullantes penitus et cassantes omnia alia quecumque testamenta et codicillos si que et qui et ubicumque et quandocumque per nos facta vel facti usque nunc reperientur salvo et salvis et inde exceptis inferius confirmatis hoc nostrum facemus ordinamus et condimus testamentum in quo voluntas nostra perfecta et completa
et regnorum et terrarum nostrarum ordinatio et dispositio valeat reperiri. - Rex Martinus. - In primis enim Salvatori et redemptori nostro domino Jesuchristoet gloriosissime virgini Marie matri ejus corpus nostrum et animam devota mente et humiliter comendamus. - Rex Martinus. - Et eligimus nostri corporis sepulturam in ecclesia Beate Mariemonasterii Populeti cisterciensis ordinis siti in Cathaloniain diocesi Tarracone in qua ferri et construhi volumus per heredem nostrum subscriptum videlicet in quo dicti arcu existente in ecclesia supradicta in parte scilicet vacua dicti archi juxta seu prope cumbam domini regis patris et serenissime domine Elionormatris nostre memorie recolende honorificam tumbam pro nostri corporis sepultura: volumus tamen quod corpus seu ossa nostra sepeliantur juxta seu prope portale quo transitur de ecclesia dicti monasterii Populeti ad claustrum ipsius monasterii videlicet in eodem claustro juxta dictum portale ita quod exeuntes de dicta ecclesia ad claustrum et intrantes de dicto claustro in ecclesiam faciant transitum supra tumulum in quo sepelientur corpus seu ossa nostra predicta in quo quidem tumulo apponi volumus et jubemus unum lapidemsive losa. - Rex Martinus. - Et etiam volumus et mandamus quod si et
quandocumque contigerit nos debitum solvere naturale si decesserimus in diocesi elnensi gerundensi seu vicensivel barchinonensi si usque ad villam Martorelliinclusive vel aliis locis dicte diocesis Barchinone versus dictum monasterium in simili distantia dicte ville Martorelli corpus nostrum defferatur ad dictam civitatem Barchinone: quod quidem corpus casu predicto sepeliri volumus in sede ipsius civitatis juxta seu prope portale quo transitur de ecclesia dicte sedis ad claustrum ipsius videlicet in eodem claustro juxta seu prope dictum portale ita quod exeuntes de dicta ecclesia ad claustrum et intrantes de dicto claustro in ecclesiam faciant transitum supra tumulum in quo sepelientur corpus seu ossa nostra predicta: in quo quidem tumulo apponi volumus et jubemus unum lapidem sive losa. Si vero decesserimus in civitate predicta volumus corpus nostrum sepeliri ut supra et in utroque casu tradi sub comanda in sede jam dicta: et si decesserimus extra dictam civitatem videlicet in civitate Ilerdevel Dertuse vel in alia villa seu loco extra dictas civitates volumus et ordinamus quod corpus seu ossa predicta defferantur incontinenti ad monasterium supradictum: et si decesserimus in regno Aragonum vel Valentie volumus et ordinamus quod dictum corpus defferatur et tradatur sub comanda si in dicto regno Aragonum ad et in sede civitatis Cesarauguste et si in dicto regno Valentie ad civitatem Valentie in sede videlicet ipsius civitatis: et si extra regna et terram nostram mori nos contingat volumus et ordinamus quod corpus nostrum tradatur ecclesiastice sepulture in ecclesia cathedraliseu majori civitatis ville vel loci ubi nos decesserimus volentes quod ubicumque nos mori contingat corpus nostrum sepeliatur ut est dictum et inibi sub comanda tradatur: etiam volumus quod quanto citius et comode fieri poterit quovismodo obstaculo heredis nostri vel alterius penitus quiescente super quo manumissorum nostrorum conscientias oneramus et nisi hoc fieri faciant cum effectu redundet in suarum periculum animarum corpus nostrum defferatur ad dictum monasterium et in dicta sepultura ut superius est
contentum sepeliatur cum insigniis regalibus prout est fieri assuetum. - Rex Martinus. - Post hec facimus eligimus constituimus et ordinamus certos et speciales manumissores et exequtores hujus nostri testamenti seu ultime voluntatis scilicet primum principalem et majorem manumissorem et exequtorem hujus nostri testamenti serenissimum Martinum filium primogenitumnostrum carissimum regem Sicilie et ducatuum Athenarum et Neopatrie ducem necnon reverendos in Christo patres archiepiscopos Terracone et Cesaraugusteepiscopos Barchinone Valentie et Majorice abbatem monasterii Populeti prioremVallisJesuchristi et abbatem vel priorem Sanctarum reliquiarum ordinis celestinorum capelle regie Barchinone ac fratrem Johannem de Thaust episcopum oscensemconfessorem nostrum qui nunc sunt vel pro tempore fuerint nobilem Geraldum Alamanni de Cervilione gubernatorem CathalonieEgidium Roderici de Lihori
gubernatorem regni AragonumPetrum Sancii de Catlatajub majordomum Petrum Torrelles Galcerandum de Sanctominato et Raymundum Torrelles milites camerlengos et Raymundum de Murobajulum generalem regni AragonumSperantem in Deo Cardona vicecancelarium Petrum Dartersmagistrum rationalem et Johannem de Plano thesaurarium consiliarios nostros si tunc vixerint et si non vixerint alios qui fuerint tunc vicecancellarius magister rationalis et thesaurarius nostri. - Rex Martinus. - Quibus quidem manumissoribus et exequtoribus plenariam conferimus potestatem quod omnes seu major eorum vel tres ex ipsis quorum unus sit dictus rex si vixerit et interesse potuerit et alius ille quem ipse rex elegerit et alius archiepiscopus Terracone cum quibus sint semper dicti prior Vallis Jesuchristi et abbas seu prior Sanctarum reliquiarum vel eorum substituti ac Petrus Torrelles et Johannes de Plano thesaurarius casu quo alii interesse seu intendere non potuerint seu nequiverint quibus certam conferimus potestatem ut inferius continetur presens nostrum testamentum et ordinationem nostram compleant et exequantur absque eorum damno de bonis nostris prout supra et infra invenerint ordinatum. - Rex Martinus. - In primis igitur ordinamus quod dicti nostri manumissores seu exequtores vel tres ex ipsis casu quo alii ut superius continetur interesse seu intendere non potuerint seu nequiverint exequtioni hujus nostri testamenti in quibus sit semper dictus rex si vixerit et interesse potuerit et dicti prior Vallis Jesuchristi abbas seu prior Sanctarum reliquiarum et Petrus Torrelles ac Johannes de Plano incontinenti post obitum nostrum petant et exhigant omnia jocalia res et bona nostra quecumque mobilia et se moventia fructus redditus et proventus et quelibet etiam alia bona nostra quecumque que in posse nostro et aliorum quorumcumque tam domesticorum nostrorum quam aliorum ac quarumlibet personarum secularium et religiosarum seu in aliis quibusvis locis reppererint et de bonis omnibus mobilibus aut se moventibus supradictis manu publica fieri faciant inventarium: dictique Petrus Torrelles et Johannes de Plano thesaurarius noster si vixerint petant colligant et recipiant aut peti colligi et recipi faciant omnes et singulos fructus redditus et proventus civitatum villarum castrorum terrarum et locorum ac aliorum quorumcumque bonorum nostrorum immobilium predictorum tam in regnis Aragonum Valentie Majoricarum et Cathalonie principatu aut alibi infra nostrum dominium consistentium tantum et tamdiu donec cum alia peccunia que ex rebus mobilibus habebitur et haberi poterit supradicta compleri possit et completa fuerit exequtio hujus nostri testamenti: habeant etiam et recipiant dicti manumissores seu exequtores ad manus suas omnia jocalia nostra predicta vassa aurea et argentea sive deaurata et omnia alia bona nostra mobilia arnesia seu alia quecumque que sint ad usum nostri corporis facta sive alia quecumque necnon vestes et alia quecumque sive sint panni perretum sive lecti que omnia exceptis hiis que in presenti nostro testamento dimittimus filio et heredi nostro subscripto vendant incontinenti post nostrum obitum distrahant et alienent ac tradant plus offerentibus et peccuniam eorum nobis pertinentem infra nostrum dominium aut alibi ubicumque recipiant dicti Petrus Torrelles et Johannes de Plano distribuendam per eos una cum alia peccunia nostra si quam forsan in bonis nostris post nostri obitum repererint ad ordinationem dictorum manumissorum seu exequtorum nostrorum juxta formam eisdem manumissoribus seu exequtoribus per nos in presenti testamento traditam in legatis et aliis piis causis: casu vero quo dicti Petrus Torrelles et Johannes de Plano die obitus nostri non vixerint aut vixerint et obierint antequam hec nostra voluntas completa fuerit cum effectu manumissores nostri predicti qui tunc
fuerint eligant loco ipsorum seu alterius eorum qui obierit alium vel alios qui premissa per nos eis comissa complere valeant cum effectu. Veruntamen quare nobilis Geraldus Alamanni de Cervilione gubernator Cathalonie et Egidius Roderici de Lihori gubernator regni Aragonum circa eorum
officia habeant necessario intendere se vaccare providemus ne ad predicta aliquatenus eligantur. Si vero dictus rex ad opus sui retinere velit jocalia arnesia et alia bona mobilia supradicta in presenti ordinatione contenta hoc facere possit ipso tamen solvente pretium seu extimationem eorum legittimam ad cognitionem dictorum manumissorum seu exequtorum nostrorum. - Rex Martinus. - Et ut hec nostra voluntas citius valeat percompleri volumus et ordinamus quod si heres noster subscriptus infra unum annum post nostri obitum continue sequturum omnia que supra et infra ordinamus compleri non fecerit cum effectu manumissores nostri predicti vendant et distrahant castra villas et loca nostra subscripta seu eorum partem videlicet villana de Exerica cum tota sua tinentiavallem de Uxo et serram Dislidia que per nos fuerunt impignerata et villam de Liria cum eorum juribus universis et totum jus et actionem quod nobis competit in eisdem sicut eis videbitur expedire pro complendis omnibus que supra et infra ordinamus ut superius continetur: quam quidem venditionem faciant illi vel illis personis et pro illo pretio seu pretiis quibus cum emptoribus melius potuerit convenire quarum pretia recipiant dicti Petrus Torrelles et Johannes de Plano ut supra de aliis per nos extitit ordinatum nos enim dictis nostris manumissoribus super predictis omnibus et singulis plenam conferimus potestatem. - Rex Martinus. - Insuper cupientes saluti anime nostresalubriter providere volumus et mandamus quod omnia debita ad que nos tenemur nomine nostro propio tam ratione donationum quitationum debitorum et aliarum quarumlibet rationum sive causarum solvantur et restituantur integre libere et expedite per dictos manumissores nostros de bonis nostris mobilibus et immobilibus de quibus citius solvi poterint et que apparuerint prout nos ad eas et ea restituenda et exsolvenda teneri repererint per instrumenta cartas sive albarana sigillis nostris seu officialium nostrorum aut officiorum dictorum officialium sigillata vel per testes aut alia legittima documenta simpliciter et de plano et sine figura judicii prout forus anime hoc exposcit. - Rex Martinus. - Etiam volumus mandamus et ordinamus quod debita et injurie illustrium predecessorum nostrorum regum Aragonum persolvantur de bonis et redditibus per eos assignatis ad predicta debita et injurias persolvendas et quod solutiones hujusmodi fiant per deputatos ad ea solvenda. - Rex Martinus. - Item volumus et ordinamus quod incontinenti post obitum nostrum ex vassis seu vaxillisnostris argenteis alba dumtaxat et etiam
deaurataquecumque et sub quacumque figura existant ad usum et servicium nostrum assidue deputata tradatur et detur dicto fratri Johanni de Tahust episcopo oscensi confessori nostro si tunc vixerit et si non vixerit alteri tunc confessori nostro vendenda et distribuenda per eum cum dicto rege si interesse potuerit qui in isto et in aliis actibus tangentibus exequtionem hujusmodi testamenti caput esse volumus et majorem et cum archiepiscopo vel episcopo illius diocesis terre nostre in qua nos contingat debitum exsolvere naturale et abbas monasterii Populeti usque ad quantitatem et complementum viginti mille solidorum barchinonensium qui per eos dentur et exsolvantur clericis et religiosis vel aliis capellanis qui infra duos menses post obitum nostrum celebrent et teneantur celebrare missas cum obsequiiset suffragiis in remedium anime nostre et animarum predecessorum nostrorum. Si vero dictus noster primogenitus nollet quod ex dictis vassis seu vaxellis argenteis fieret venditio ita cito sicut per nos ordinatum est sed quod ipsa vaxella penes ipsum remaneret tali casu ipso rege solvente illico dictos viginti mille solidos tunc dicta vaxella remaneat penes eum: sed si forsan dictos viginti mille solidos nollet solvere ad distribuendum in dictis missis tali casu volumus et ordinamus quod dictus confessor noster cum archiepiscopo vel episcopo diocesis terre nostre in qua nos contingat ab humores abduci et cum abbate monasterii nostri Populeti usque ad dictam quantitatem viginti milium solidorum vendere et distrahere valeant et quantitatem eandem distribuere clericis et religiosis aut aliis capellanis ut supra clarius est expressum. - Rex Martinus. - Ceterum recensentes nos a Domino largitore bonorum omnium infinitas et largifluas gratiasaccepisse ne sibi in gratias ipsas nobis missericorditer facere dignatus est censeamur ingrati libenter ad ea per cultus augeatur divinus ecclesiasticeque cerimonie solemniter fiant dirigimus mentem nostram et ideo deliberavimus volumus et ordinamus quod in capellapalatii nostri majoris civitatis Barchinone ponantur et conserventur preciose nostre reliquie subscripte: videlicet certe forme Eucarestie que una cum corporalibus consistunt in quodam auri reliquiario: item preciosissimus sanguis Salvatoris Domini nostri Jesuchristi qui miraculose propter dubium cujusdam presbiteri consecrantis cum abo vivo effectus fuit verus sanguis et etiam crux nostra major aurea in qua major pecia quam habemus de ligno vivifice crucis Domini nostri Jesuchristi est affixa quam beatissimus papa Benedictusnobis existentibus in civitate Avinione ad quam dum veniebamus de regno Sicilie quod divina gratia mediante
adquisivimus pro adibendo eidem reverentiam filialem direximus gressus nostros contulit liberaliter atque dedit. Ponantur etiam et conserventur in ea quedam alia crux quam serenissima domina regina Costantiaregina Sicilie uxorque serenissimi domini Petri abavi nostri jamdicte cappelle dimissit quamque serenissimus dominus rex Petruspater noster memorie recolende margaritis et preciosis gemmispulxerrime adornavit: item quedam alia crux quam serenissima domina regina mater nostra adornavit margaritis et lapidibus preciosis quamque jam dicte capelle dimissit et quedam pars tunice Domini nostri Jesuchristi qua per mulierem fluxu sanguinisvexatam tacta fuit continuo ab ejus infirmitate curata sicut in Evangelio legitur quamque serenissimus imperator gregorum nomine Emanuel consanguineus noster per suos solemnes embaxatores nobis missit et contulit gratiose: item camisia Domini nostri Jesuchristi et quatuor spine coroneque sacratissimo capiti suo fuerunt imposite tempore sue salutifere passionis ac brachium etiam beati Georgii martirisChristi et brachium etiam beati Luce Evangeliste et omnes alie nostre reliquie quas hic volumus pro nominatis habere. - Rex Martinus. - Et ut melius diligentius et solempnius in dicta capella divina officia celebrentur et fiant ad honorem Dei ac beatissime Marie semper virginis matris sue totiusque curie celestis ac in remedium animarum nostri ac parentum et predecessorumnostrorum et eorum qui pro nostro servicio in regno Sicilie naturale debitum exsolverunt et in emendam etiam damnorum tam in personis quam bonis etiam ecclesiasticis per nos et servitores nostros predictos in dicto regno Sicilie vigente guerra factorum et illatorum instituimus et ordinamus in capella nostra predicta tresdecim monachos de ordine celestinorum sub regula beati Benedicti quorum quidem monachorum unus sit abbas seu prior et eo mortuo ille ex monachis qui tunc fuerint vel alius de ordine supradicto qui tunc canonice fuerit electus et confirmatus ut est in aliis similibus monasteriis fieri consuetum sit abbas vel prior monasterii prelibati: instituentes et ordinantes quod dictus abbas vel prior quicumque fuerit nominetur abbas sen prior Sanctarum reliquiarum capelle regie Barchinone. - Rex Martinus. - Volentes firmiter et mandantes quod abbas seu prior et monachi supradicti in capella predicta missas diebus singulis celebrent et divina officia horis diurnis pariter et nocturnis solemniter recitent et in eadem capella intersint personaliter dictis horis: quibusquidem abbati seu priori et monachis septem mille solidos barchinonensespro eorum provisione annua concedimus atque damus promitentes quod pro predictis septem mille solidis per dictos abbatem seu priorem et monachos annis singulis imperpetuum habendis et percipiendis assignabimus certos nostros redditus quos redimere proposuimus per alodium liberum atque francum volentes quod si ad hec complenda fuerimus modo aliquo impediti manumissores nostri predicti emant in civitate Barchinone vel alibi si eis videbitur expedire census redditus et tributa stabiles et indefectibiles atque certi per alodium liberum atque francum que sufficiant ad septem mille solidos supradictos eorum conscientias super hiis firmiter onerantes. Concedimus etiam atque damus eidem abbati seu priori et monachis partem nobis pertinentem in mensuratico sive cops que colligitur et levatur de bladis que venduntur in civitate Barchinone quam quidem partem Johannes de Junyent mercator Barchinone nostro nomine et pro nobis emit a Michaele de Sena cive Barchinone sic quod dictus abbas sive prior et monachi partem predictam habeant et recipiant imperpetuum prout melius et plenius ad nos competit et expectat. Damus etiam et concedimus dictis abbati seu priori et monachis quemdam ortum nostrum cum ejus pertinentiis et juribus universis situm prope menia civitatis Barchinone loco vocato Camp de Sancta Anna quem ibidem habemus et possidemus titulo emptionis per nos inde facte. - Rex Martinus. - Item volumus et ordinamus quod post obitum nostrum anno quolibet imperpetuum qualibet die jovis sancta sive de la Cena fiat et detur tresdecim pauperibus per succesorem nostrum regem Aragonum et suos eligendis elemosina similis illi que per nos fuit dictis pauperibus dari anno quolibet consueta: in hunc videlicet modum quod abbas vel prior predictus eo modo quo nos facere consuevimus qualibet die jovis sancta abluat atque lavet manus et pedes pauperum predictorum quo facto ipse idem abbas vel prior det cuilibet pauperum predictorum quatuor cannas de canna sive mensura panni honesti coloris pro vestitu et tres palmos panni albi pro caligis et duas cannas panni lini pro camisiis et femoralibus et unum par sotularium necnon etiam cuilibet eorundem medium florennum auri Aragonum pro custuris: volentes et ordinantes quod per manumissores et exequtores predictos emantur quadraginta sex libre tresdecim solidi Barchinone annuales et perpetuales in loco seu locis tutis per alodium liberum atque francum ad ipsorum manumissorum sen exequtorum cognitionem quas quidem quadraginta sex libras et tresdecim solidos anuo quolibet imperpetuum recipiat dictus abbas seu prior quicumque fuerit pro exsolvendis et complendis omnibus supradictis nos enim dictas quadraginta sex libras tresdecim solidos pro complendis predictis nunc pro tunc et tunc pro nunc concedimus ac etiam assignamus abbati seu prioriet conventui supradictis. - Rex Martinus. - Insuper etiam ad honorem ejusdem sancte et individue Trinitatis Patris Filii et Spiritus sancti volumus instituimus et ordinamus quod post obitum nostrum die qualibet imperpetuum per abbatem vel priorem predictum et successores suos reficiantur et provideantur tres pauperes in pane vino et companagio ac aliis eis necessariis: quibus quidem pauperibus dictus abbas vel prior aut alius monachus per eum deputandus abluat manus et pedes qualibet die hora sibi melius opportuna: pro predictis vero adimplendis faciendis et exsolvendis volumus et ordinamus quod per nostros manumissores seu exequtores predictos emantur quinquaginta quatuor libre barchinonenses in loco tuto et securo per alodium liberum atque franchum quas nos pro complendis predictis concedimus et assignamus per abbatem vel priorem predictum et successores suos habendos et percipiendos et distribuendos ut supra. - Rex
Martinus. - Item instituimus et ordinamus fieri tria aniversaria solemnia quolibet anuo unum videlicet pro anima nostra eadem die qua dies nostros finierimus et aliud in ebdomada Omnium Sanctorum pro animabus parentum nostrorum quo facto fiat in crastinum aliud pro anima nostra
celebranda in dicta ecclesia monasterii Populeti ubi corpus nostrumut prefertur sepelietur per monachos fratres et clericos in dicto monasterio residentes qui orent Dominum Deum pro anima nostra et parentum nostrorum et omnium fidelium deffunctorum: et ultra hoc teneantur perfecta missa cujuslibet aniversarii supra tumulum domini regis et domine regine parentum nostrorum et postea supra tumulum nostrum absolutiones facere cum orationibus consuetis: et volumus et ordinamus quod per dictos manumissores seu exequtores emantur viginti quinque libre barchinonenses monete censuales anuales et perpetuales per alodium francum in loco sive locis tutis in nuda tamen perceptione ad ipsorum manumissorum seu exequtorum cognitionem qui eisdem monachis fratribus et clericis annuatim tradantur ad opus pretextu aniversariorum predictorum. - Rex Martinus. - Item volumus et jubemus quod centum Christi pauperes panno albo videlicet de duabus vestibus ipsorum quilibet induantur qui portent singulos brandonos cum corpus seu ossa nostra portabuntur ad sepeliendum in ecclesia monasterii supradicti et quousque corpus seu ossa nostra fuerint recondita in tumulo fiendo in ecclesia supradicta ut superius continetur qui quidem pauperes reficiantur de bonis nostris donecpredicta completa fuerint cum effectu. - Rex Martinus. - Item recomendamus dicto nostro primogenito et heredi ac successori nostro universali omnes et singulos officiales nostros et specialiter illos qui pro nostro et ejus servicio in regno Sicilie insudarunt tam illos qui tenent pro nobis officia in domo nostra quam extra exortantes eundem ut filium carissimum et succesorem nostrum quod si officia que tenebunt tempore obitus nostri retinere poterunt comode illos in eis remanere permittat alias quod eos collocet in officiis congruis
unum post alium successive juxta eorum merita ut de impensis nobis et sibi serviciis et que ipsi nostro primogenito impendere poterunt remunerationem condignam reportent. - Rex Martinus. - Ceterum pro sepultura nostra fienda et pro injuriis nostris solvendis et pro aliis legatis per nos factis et ordinatis tam in presenti testamento quam in codicillo velcodicillis nostris ex nunc fiendis contentis et expressatis quinquaginta mille libras barchinonenses monete de terno de bonis nostris accipimus: ad que habenda et recipienda per manumissores nostros predictos et pro complendis et exequendis predictis assignamus de presenti omnia vasa nostra argenti albiet etiam decorati que nostro sunt usui et servicio continue diputata exceptis illis que necessaria fuerint pro viginti mille solidis antedictis quos supra dari mandamus confessori nostro distribuendos pro missis celebrandis ut superius continetur ea scilicet omnia que tempore obitus nostri habebimus et nobis reperta fuerint et omnia jocalia de quibus supra nos ordinamus cujuscumque sint generis vel speciei subscriptis inde exceptis et omnia alia et singula bona nostra mobilia et se moventia que nos habemus et tempore obitus nostri habebimus seu penes nos reperta fuerint. Excipimus tamen preciosas nostras reliquias supradictas quas poni et conservari ordinavimus in dicta capella palatii nostri majoris civitatis Barchinone ut superius continetur. - Rex Martinus. - Si quid vero ex dictis quinquaginta mille libris superfuerit completis omnibus que ordinamus detur et distribuatur per manumissores nostros predictos ob salutem animarum nostri et parentum nostrorum pro captivis redimendis orphanis maritandis et aliis piis causisspecialiter in remunerandis servitoribus nostris: et de hoc nostrorum manumissorum conscientias oneramus. Et si predicte quinquaginta libre ad predicta et infrascripta ac alia in codicillis nostris contenta et ad debita et injurias nostras solvendas et alia complenda et persolvenda non sufficerent ad id quod et quantum deffuerit volumus de dictis redditibus et juribus recipi et haberi quousque nostrum testamentum hujusmodi completum fuerit ut superius et inferius ac in nostro seu nostris codicillis ordinatum existat: dantes et concedentes prefatis manumissoribus et exequtoribus nostris plenam et liberam potestatem petendi exhigendi et recipiendi tot de bonis nostris quod sufficiant ad predicta et ea distribuendi et erogandi juxta traditam per nos eis formam pro remedio anime nostre et animarum parentum nostrorum et omnium fidelium defunctorum. - Rex Martinus. - Preterea confirmamus priori et conventui Vallis Jesuchristi donationem per nos factam eisdem de locis de Alturae de les Alcubles sicut et prout in dicta donatione et aliis donationibus et concessionibus per nos dicto monasterio inde factis plenius continetur. - Rex Martinus. - Ceterum assignamus operi dicti monasterii ultra alias assignationes per nos jam factas operi supradicto mille florennos auri de Aragonia de et super redditibus nostris civitatis Xative et ejus termini habendos et percipiendos per priorem monasterii predicti seu ejus procuratorem anno quolibet per annos computandos a die obitus serenissime domine regine Cipri cui duos mille florennos dum vitam duxerit in humanis super dictis redditibus jam providerimus assignandos ita quod infra dictum tempus dictum opus habere valeat … mille florennos non ultra de redditibus supradictis. - Rex Martinus. - Et quia multum cordi gerimus ut opus dicti monasterii perficiatur heredem nostrum subscriptum monemus et in Domino exortamur quod ipsum opus mora quacumque cessante si nobis viventibus perfici non poterit habeat taliter recomendatum quod ipsum quam citius poterit perfici faciat cum effectu ejus conscientiam super hiis quantum possumus onerantes. - Rex Martinus - Item volumus et ordinamus quod dicti nostri manumissores qui in hujusmodi nostra exequtione laboraverint et alii habeant salarium quod per dictum regem taxatum et ordinatum fuerit eorum cuilibet fore persolvendum. - Rex Martinus. - Item dimittimus seu legamus egregio Frederico filio naturali dicti regis Sicilie nepoti nostro sive net villas castra et loca nostra Dalcoy de Elxio e de Criullen et vallem de Seta e de Tranadell sita in regno Valentiecum eorum redditibus et juribus universis ac mero et mixto imperio et omnimoda jurisdictione alta et baxia et jus redimendi ea que per nos impignerata fuerunt mediantibus gratie instrumentis. Predicta autem ei legamus in feudum honoratum et sub conditione quod si dictus Fredericus decesserit quandocumque sine liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis vel succedentes eidem unus post alium obierint sine filiis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis predicta omnia heredi nostro universali et suis successoribus revertantur: et sub conditione etiam quod non possit gaudere aliquibus donationibus per nos ei factis sub quacumque forma verborum sint comprehense quod si fecerit careat omnino legato predicto. - Rex Martinus. - Ceterum dimittimus sive legamus egregie Yolanti filie naturali dicti regis Sicilie primogeniti nostri carissimi triginta mille florenos auri de Aragonia qui sibi dentur et exsolvantur per heredem nostrum predictum cum fuerit in matrimonio collocanda. - Rex Martinus. - Insuper si die obitus nostri dimisserimus filium masculum de legittimo et carnalio matrimonio natum vel nasciturum ultra dictum illustrem Martinum regem Sicilie primogenitum nostrumdimittimus eidem jure institutionis et pro parte hereditatis et legittima ac alio jure quocumque in bonis nostris sibi pertinentibus comitatum Impuriarum cum suis redditibus juribus et pertinentiis universis ac mero et mixto imperio et omnimoda jurisdictione alta et baxia in feudum tamen honoratum et sub conditione quod si dictus filius noster decesserit quandocumquc sine liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis vel succedentes eidem unum post alium obierint sine filiis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis comitatum predictum heredi nostro universali et suis successoribus integre revertatur: si vero dimisserimus duos filios masculos dimittimus secundo natu in feudum tamen honoratum et sub conditione predicta marchionatumnostrum situm in diocesi urgellensi et villas nostras de Tarrega et de Vilagrassa de Sabadello et de Tarracia de Calidis de Montebovino (Caldes de Mont boví : Montbui) et de Granullariis (Granollers) cum eorum redditibus juribus et pertinentiis universis ac mero et mixto imperio et omni jurisdictione alta et baxia que omnia per nos vendita et impignerata fuerunt mediantibus gratie instrumentis: et propterea volumus quod dictus rex primogenitus noster subscriptus ea omnia que demittimus secundo natu filio nostro quitare et desobligare habeat et teneatur ab his quibus vendita seu impignerata fuerunt necnon et ab oneribus quibuscumque per nos aut nostros predecessores imposita super eis dictarum gratiarum intervenientibus instrumentis: et si plures filios dimisserimus dimittimus cuilibet eorum jure institutionis centum mille florenos auri de Aragonia: si vero die obitus nostri dimisserimus filiam natam vel nascituram qui tunc non fuerit in matrimonio vel in ordine religionis collocata dimittimus eidem jure institutionis centum mille florenos dicti auri: si autem fuerint due filie in matrimonio vel ordine religionis non collocate silicet ambe vel altera ipsarum tunc dimittimus eisdem jure institutionis dictos centum mille florenos inter ambas equaliter dividendos si uterque fuerit in matrimonio collocanda alios dictos centum mille florenos dimittimus illi que maritanda erit et jam maritate seu maritatis dimittimus jure institutionis cuilibet ipsarum mille florennos auri de Aragoniain quibus et in eo quod eis dederimus earum tempore matrimonii ipsas nobis heredes instituimus. - Rex Martinus. - Item relinquimus liberoset alforros seu francos et ab omni servitute quitos et exemptos omnes et singulos servos seu sclavos et captivosnostros quos habebimus tempore mortis nostre. - Rex Martinus. - Demum instituimus heredem nostrum universalem in regnis et terris nostris Aragonum Valentie Majoricarum Sardinieet Corsice ac comitatibus Barchinone Rossilionis et Ceritanie et terris eis adjacentibus que nos hodie (ho + die: hui, huy, vui, vuy, avui) habemus seu que pro nobis tenentur seu teneri debent nunc et in futurum necnon in regno Sicilie ac ducatu Athenarum et Neopatrie et in ducatu etiam Tarantane et comitatu Turolii in Alamannica cum militibus et dominabus et aliis hominibus et feminis ac aliis universis bonis nostris juribus et actionibus nobis nunc vel in futurum pertinentibus et spectantibus tam in predictis quam alibi quocumque modo et forma serenissimum Martinum regem Sicilie Athenarum et Neopatrie ducem primogenitum nostrumcarissimum predictum. - Rex Martinus. - Et si dictus rex Martinus filius et primogenitus noster carissimus heres non erit vel erit et decesserit quandocumque substituimus ei et nobis heredem instituimus in dictis regnis et terris juribus et aliis superius expressatis filium ejus primogenitum masculum legittimum et de legittimo et carnali matrimonio procreatum: et si dictus ejus primogenitus heres non erit vel erit et obierit quandocumque sino liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis eo casu substituimus universalem illum ex liberis et nobis heredem instituimus universalem illum ex liberis dicti nostri primogeniti masculum legittimum et de carnali matrimonio procreatum qui tunc vixerit majorem natu et sic per ordinem unum post alium secundum ordinem geniture. - Rex Martinus. - Si vero dictus rex Martinus filius et primogenitus noster carissimus obierit quandocumque sine liberis masculis de legittimo et carnali matrimonio procreatis eo casu substituimus eidem et nobis heredem instituimus universalem illum ex liberis nostris masculumlegittimum et de carnali matrimonio procreatum si et qui immediate major natu erit post dictum illustrem regem Martinum filium et primogenitum nostrum carissimum et sic successive unum post alium ex liberis nostris si quos nos habere contingerit in futurum secundum ordinem geniture. - Rex Martinus. - Hec est ultima voluntas nostra quam valere volumus jure testamenti et si non valet jure
testamenti valere volumus jure codicillorum aut cujuslibet alterius ultime voluntatis. - REX MARTINUS. - Actum est hoc in monasterio Vallis Jesuchristi secundo die decembris anno a nativitate Domini millessimo CCCCmo septimo. (2 de diciembre de 1407)

QUE TE QUEDO MOL CLÁ

La poesía de este divendres vol reflejá un sentimén que tenim mol dins. Juan Carlos Abella.

 " QUE TE QUEDO MOL CLÁ "

Te vull mol catalá,
que te quedo mol clá
tu diu ton germá, lo chapurriau
que encara está en peu

som una familia de varios germáns
los que parlem com avans
si de importánsia tots ne tenim igual
per qué mos volem fe mal?

no te cregues lo mes importán
per se lo mes gran
eres mes gran en poblassió
pero no en história, ni tradissió

ñan que te volen empleá
pa femos cambiá lo nostre parlá
aixó es algo que no podem consentí
del nostre parlá no mos ham de avergoñí

natros lucharem sense tregua
defensán la nostra llengua
mai mos donarem per vensuts
mai serem convensuts

es una llengua que mos ix del cor
porte lo nostre gust, lo nostre sabor
forme part de la nostra identidat
y u afirmem en tota seguridat

es la llengua dels nostres pares
ha evolusionat als nostres pobles
porte siglos evolusionán,
les nostres generasions la van modelán

te vull mol catalá
que te quedo mol clá
segú que trobarem lo camí
per a milló podé conviví

aquí a tots ham respetat
y de aixó mai mos ham amagat
sol volem viure la nostra vida
la que fem día a día

del nostre nom no mos avergoñim
pos de sempre que lo tenim
los fransesos mol van doná
que parlabem una mescla van alegá

te vull mol catalá
que te quedo mol clá
que a la teua terra sigues felís
no puc vore com algú patís

yo no te vull cap mal
al revés, que estigues ben a dal
es lo meu milló sentimén
perba tota la teua gen

natros tamé volem viure
que la nostra gen pugue sonriure
que una sonrisa de alegría
mos inundo cada día

ne som pocs, pero valéns
tenim arguméns mol poténs
que segú que defensarem
mai mos entregarem

un mensaje pa la nostra gen
a vore si algú u deprén
no som inferiós en res
encara que ells ne siguen mes

algo ham de fe entendre
al Aragó han de compendre
natros tenim la nostra identidat
peculiar com sempre ham defensat

la nostra llengua es aragonesa
de esta terra es una riquesa
es patrimoni de Aragó
conservemla pa que visque milló.

DOCTRINA PUERIL. RAMON LULL.

DOCTRINA PUERIL.

RAMON LULL.

(Imaches passades a txt en esta web y editades después desde lo pdf)

https://online2pdf.com/es/convertir-jpg-a-txt#

DEUS honrat, gloriós Senyor nostre, ab gracia e benediccio vostra comensam aquest libre qui es dels comensaments de DOCTRINA PUERIL.

DEL PROLECH

DEUS vol quens cuytem e treballem en ell a servir, car la vida es breu e la mort sacosta a nos tots jorns, e per assò perdiment de temps deu esser fort ahirable. On, al comensament deu hom mostrar a son fill les coses qui son generals en lo mon, per que sapia devallar a les specials;
e fassa hom configer a son fill; e dassò que configerà, en aprés cové que sia feta construccio en aquell libre meteix, lo qual sia trelladat en latí, car enans entendrá lo latí.

2. On, com assò sia enaxí, per amor de assò un hom pobre pecador menyspreat de les gents, colpable, mesquí, indigne que son nom sia escrit en est libre, fa abreviadament com pus planament pot, aquest libre e daltres al seu amable fill, per tal que pus leugerament e enans pusque entrar en la sciencia, en la qual sapia conexer e amar e servir son gloriós Deu.

3. En lo comensament cové que hom fassa apendre a sou fill los .xiiij. articles de la fe catholica, e los .x. manaments que Deus doná a Moyses en lo desert, e los .vij. sagraments de Santa Esgleya e los altres capítols conseguents.

4. Covinent cosa es que hom a son fill mostre a cogitar en la gloria de paradís e en les penes infernals e en los altres capítols quis contenen en aquest libre; car per aytals cogitaments se acustuma hom en amar e en tembre Deu, e consent a bons nudriments.

¶ Dels .xiiij. Articles.

Cap. I. De un Deu.

FILL, tu sapies que articles son creure e amar veres coses e meravelloses.
2. Lo primer article es creure en un Deu, lo qual es comensament de tots comensaments e senyor benfactor de tot quant es.
3. A creuret cové un Deu esser tan solament, en lo qual no ha negun defalliment, ans es compliment de tots acabaments.
4. Aquest Deu es invisible als teus ulls corporals, e es visible als ulls de ta anima, e es digne de tota laor e de tot honrament.
5. En Deu es bonea e granea, eternitat, poder, saviea e amor, vertut, gloria e perfeccio, justicia, larguea, misericordia, humilitat, senyoría, paciencia. En Deu ha moltes vertuts semblants a aquestes, e quescuna destes vertuts e ensems son un Deu tan solament.
6. Ubligat est a creure aquestes coses, e per assò est creat e vengut en aquest mon, que en un Deu ten solament creegues e adors e ams e temes: e si assò no fas, les penes infernals tapellen hon vajes sostenir treballs infinits.
7. Amable es Deu, car es tot bo: gran es Deu, car tot quant es torna en ell: durable es Deu, car no ha comensament ni fi: temable es Deu, car tot poder es en ell e totes coses sap.
8. Fill, ama Deu per so quell tam e quet fassa agradable a les gens.
9. La vertut que has en veser, en oir, en odorar, en gustar, en palpar, tota la has de Deu.
10. Ama veritat, per tal que la divina veritat not sapia mentider.
11. Menysprea la gloria daquest mon, que poch dura, per so que sies posseydor de la gloria que no ha fi.
12. La tua anima sadolla de la perfeccio de Deu, car nuyla altra cosa no li pot donar compliment.
13. Fill, ama justicia; car si no ho fas, justicia te jutjará a sofferir foch perdurable.
14. No sies còbou a Deu de so quet ha donat, car més te pot donar e tolre que altre.
15. Ages misericordia, si vols quet sia perdonat.
16. Humiliat a Deu qui exalsa los humils e devalla los ergullosos.

17. No ages vergonya de honrar, servir e obeyr a Deu, car honrat senyor es, e ama paciencia per so que no cayes en la ira de Deu.
18. Fill, si creus en un Deu, a complir te cové totes estes coses damunt dites e moltes daltres semblants a aquestes, si vols esser agradable a Deu.

CAP. 2. De Trinitat.

OBLIGAT est, amable fill, a creure en la santa Trinitat de nostro senyor Deu, la qual trinitat es un Deu qui es en trinitat, so es a saber, Pare e Fill e Sant Esperit: e creure en un Deu es lo primer article, e creure en lo Deu Pare es lo segon article, e creure en lo Deu Fill es lo terç, e creure en Deu Sant Spirit es lo quart.
2. Deus Pare engenra de sí meteix Deu Fill, e de Deu Pare e Deu Fill ix Deus Sant Espirit; e lo Pare e lo Fill e lo Sant Espirit son un Deu tan solament.
3. Infinidament eternal e ab tot compliment engenra lo Deus Pare Deu Fill, e ix Deus Sant Espirit de Deu Pare e de Deu Fill.

4. Lo Pare es un, e lo Fill altre, e lo Sant Esperit es altre, e totes aquestes tres persones son un poder, una saviea, una amor.
5. Fill, so quet dich de la Santa Trinitat de Deu e de la sua unitat, es axí e encara molt mils que not pusch dir: e si tu en est mon per lum de fe assò creus, en laltre segle ho entendrás per lum denteniment illuminat per la divinal intelligencia.
6. ¿Sabs per que tu, fill, no pots entendre e est obligat a creure so que no pots entendre de la Santa Trinitat? es car la unitat e la trinitat de Deu es major que lo teu enteniment, e car yo not ho dich en manera que tu ho pusques entendre.
7. No descrees tot so que no pots entendre; car si ho fas, tu vols fer major ton enteniment a totes coses. ¿E saps per quet parle enaxí suptilment? per so que ton enteniment sacustum a exalsar e endressar ton voler en amar Deu.
8. No menyspreus, fill, aquest libre per so car grossament es recomtat; cor jens es fet a exalsat enteniment, ans es fet per so quels enteniments dels infants pusquen esser exalsats a entendre aquest mon e Deu.

CAP. 3. De Creacio.

CREADOR es faedor qui ha fet lo mon de no res. On, en lo comensament creá Deus lo cel e la terra, e fo lo primer dia dicmenge, en lo qual creá los ángels, e en aquell dia caegren los demonis del cel, per so car volgren esser semblants a Altisme, e confermá Deus los ángels en estament que no poguessen pecar.
2. En lo dilluns creá Deus lo cel, en lo qual estan los ángels devant Deu. 3. En dimars creá Deus la mar e la terra e les erbes e los arbres e les sements.
4. En dimecres creá Deus lo sol e la luna e les esteles per illuminar la mar e la terra.
5. En dijous creá Deus aucells e besties.
6. En divenres creá Deus home, lo qual hac nom Adam; e con fo adormit, trach una costa don creá fembra, so es Eva; e de Adam e de Eva som tuyt exits.
7. En aquell dia meteix, mes Deus Adam e Eva en paradís terrenal, e fo senyor de totes les besties e de totes les plantes e de totes les aus e de tot so que terra leva ne sosté.
8. En lo .vij^e dia Deus reposá, a demostrar que Deus avía dat al home tot so qui era covinent e creat, e per allò lo .vij^e dia fo dia festival e dia de loar e donrar e de contemplar Deu, a demostrar que en aquell dia con lo mon comensá, covenc a fenir lo compliment de nostra reempcio.
9. Fill, si vols aver salvacio, a creure te cové que Deus es creador de tot quant es, e que tot quant es tornaría a no res, si Deus no ho sostenía;
e sens Deu, so que es no sería.
10. Veyes, fill, Deus con grans coses ha creades, axí com cel e mar e la terra, e veges quantes coses ha creades, e esguarda con les creatures que ha creades son belles e profitables. On si en les creatures ha tant de be, obri los ulls de ta anima, e veges con gran e noble es lo creador qui totes coses ha creades.
11. Tots los reys qui son ni tots los homens daquest mon no poríen crear una flor ni una bestia. No puría hom crear nula creatura; nula creatura no puría vedar al sol son moviment ne a la pluja son devallament.
12. Daquelles coses qui son al home pus necessaries ha Deus donada major abundancia, axí com de terra e daer e daygua e de foch e de sal e de ferre e de pa, e de les altres coses semblants a aquestes.

13. Creades ha Deus ales als aucells per so que pusquen volar, e hals donada ploma per so que sia lur vestiment, e a besties ha creades ungles per so que sien lurs sabates, e als arbres ha creades fulles per so que pusquen los fruyts madurar, e als peys ha dada la mar per so que pusquen nadar, e a cada creatura ha creades Deus aquelles proprietats que los son mester.
14. Deus ha creat a hom lo cavall per cavalcar, e lastor per cassar, el moltó per menjar, e la lana per vestir, e lo foch per calfar, e lo bou per arar, e les altres creatures ha creades Deus a servir home.
13. Con serás, fill, a la taula e aurás devant tu les viandes que deus menjar, remembra quantes creatures veurás, les quals Deus ha creades, e entín com les coses que menges ta Deus fetes adur de diversos lochs. 16. Deus ha creats tos ulls per so que ab los ulls lo veges en les creatures quil representen als ulls de ta pensa, e Deus ha creada ta memoria per so que ab aquella lo remembres, e Deus ha creat ton cor per so que sia ta cambra hon lo tengues e lams, e Deus ha creades tes mans per so que fasses bones obres, e ha creats tos peus per so que per les sues carreres vajes, e ha creada ta boca per so quel lous el beneesques. No poría dir, fill, tantes creatures com Deus ha creades, ne no sabría dir la senyoría quet ha donada sobre elles, ne tu no poríes entendre lo gran deute en que tu est esdevengut, per lo gran benifet que tu has reebut de ton Creador.
18. Remembret com Deus te pogra fer pera o fust o bestia, sis volgués: entín com te pogra fer contret o jueu o sarrahí o demoni o alcuna altra cosa a la qual fora mellor cosa no esser que esser.
19. A considerar e a pensar te cové, amable fill, totes les coses demunt dites, per tal que en aquest mon faces obres per les quals sies agradable als sants de gloria e a Deu.

CAP. 4. De Recreacio.

RECREACIO es recobrar so que avía perdut nostre Senyor Deus en son poble, e recreacio es tolre al demoni son poder, lo qual avía sobre nosaltres.
2. En peccat e en error cahec, fill, tot lomenal linatge per nostro primer pare Adam e per nostra mare Eva, qui foren desobedients a Deu senyor de gloria; e per assò covench quel peccat fos vensut e sobrat per aquell qui es pus contrari a peccat que neguna altra cosa.
3. Con Deus ¡beneyt sia ell! hach creat Adam e Eva els hach mesos en paradís terrenal, ell feu manament a Adam que de tots los fruyts menjás en fora dun; car si daquell menjava, segur fos de mort. El demoni en forma de serpent vench a nostra mare Eva e conseyáli que ella feés tant que Adam menjás del fruyt que Deus li avía vedat; e car Adam menjá daquell fruyt e fo desobedient a nostro Senyor Deu, per assò cahec esta mort e est trebay que tu vous en nosaltres, e fo feta discordia entre Deu e lumenal linatge.
4. Si Adam no peccás ni passás lo manament de Deu, nul home no morira ne agra fam ne set ne calor ne malautía ne treball; mas per loriginal peccat, sapies, fill, que tuyt cayguérem en la ira de Deu, e Adam e Eva foren gitats de paradís en aquell dia en lo qual hi foren mesos.
5. Tots aquells qui muríen anaven en foch infernal, destrò que plach al subirá Pare que son fill presés carn de nostra dona Santa María per gracia de Sant Esperit: on adonchs lo Fill de Deu per gracia e pietat vench en una donzella verge qui es apellada nostra dona Sancta María, la qual fo del linatge de Daviu.
6. En aquella donzella lo Fill de Deu fo encarnat e nasqué ella estant verge, sens que no fo corrumpuda ne perdé sa vergenitat: de la qual donzella nasqué Deu e home ensems, so es, nostro Senyor Jhesu Christ, en lo qual son dues natures, so es asaber, natura divina e natura humana: les quals dues natures son una persona tan solament.
7. Aquest Jhesu Christ vench en lo mon per recrear lo mon e per exalsar lumanal linatge qui era caygut, e lo qual fo exalsat ab ver ajustament de natura divina e de natura humana e ab lo treball e passio que sostench per amor de nosaltres.
8. Fill, a creure te cové en aquest Senyor Jhesu Christ de que yot parle; car si no u feyes, no seríes recreat ne sería levada de tu la colpa la qual te fo donada per lo primer pare, en la qual son los jueus els sarrayns els altres infeels, per so car no creen en laveniment ne en la passio de nostro Senyor Jhesu Christ.
9. Si tan mala cosa es peccat e esser desobedient a Deu, que per un peccat ten solament fom tuyt en la ira de Deu, e per aquell peccat a delir, lo Fill de Deu ne volch esser encarnat e a la humanitat quen pres li covench sostenir angoxes e treballs e greu mort; guardat, fill, de peccat, car per peccat es hom desobedient al Altisme, e Deu es enamich dom con hom fa peccat. E per la desobediencia e per lo peccat van los peccadors en foch perdurable a sostenir angoxes e treballs e perdre la eternal gloria de nostro Senyor Deu.

CAP. 5. De Gloria.

GLORIA es, fill, continua e franca benuhiransa sens nuyl cessament, e es en aquell qui dona gloria: la qual gloria es donada per nostro Senyor Deu qui glorieja en la gloria e dona gloria als sants de gloria. On si tu, fill, vols aver gloria, a creure te cové que Deus sia glorificador dels benuhirats de paradís e que aquells sien gloriejats en la sua gloria, e que Deus los glorieja en sa gloria metexa.

2. Enaxí com lo foch qui ab sí metex sescalfa, enaxí lo divinal Rey de gloria ab sí metex dona gloria als ángels e als sants qui son en gloria.
3. Si Deus en aquest mon dona a ton cors benuiransa daquestes coses corrumpables temporals qui no son gloria ne han gloria, ¡quant més, fill, lo Rey de gloria, qui es gloria, pot donar a sos amichs en paradís gloria! 4. Sapies, fill, que la gloria de paradís es veer Deu e amar Deu e adorar e loar Deu: e cascun dels sants de paradís es gloriejat en la gloria del altre.
5. No crees, amable fill, que en gloria hom menuch ne beva ne jaga hom ab fembra; car totes estes coses han defalliment e sutzetat, e aquestes coses se covenen ab aquest mon qui es sutze e corrumpable e ple de defalliments.
6. ¿Veus tu, fill, lo cors mort del home just, lo qual podrex en terra con hom lo soterra? aquell cors resuscitará al dia del juy, e será pus resplendent quel sol, e no morrá, e aurá més de gloria que no es tota la gloria qui es en los homens daquest mon.
7. Si tu, fill, menysprees la gloria daquest mon per so que ajes la gloria daquell altre, tu aurás gloria qui durerá aytant com la gloria de Deu: e donchs, remembra e entín com per menysprear poca gloria qui poch dura, pots gonyar gloria qui durará aytant com la gloria del Altisme.
8. ¡Ah, fill, e con en gran malediccio son aquells qui per una poca de benuyransa temporal perden la celestial gloria que no ha fi, e van en turments perdurables a esser sotsmesos a infenits treballs!
9. Si tu, fill, entres en gloria, on que sies aurás gloria e atroberás gloria. ¿E sabs per que? per so car en tots los lochs de gloria es lo glorificador el senyor de gloria.
10. Aquells qui son en gloria, aytant amen com entenen, e aytant entenen com amen, e tot so han que amen e entenen. On si tu, fill, en aquest mon no pots aver tots los delits daquest mon que entens, guardat que no perdes a ton voler la gloria que lo teu enteniment no pot entendre.
11. Si tu, fill, no daves la tua má per un diner nel teu cap per dos, guardat que no perdes la celestial gloria per la gloria daquest mon: e si tu per la gloria daquest mon menysprees la gloria del altre segle, mit lo teu dit en lo foch, e assage si sempre lo hi porás sostenir una hora; e si no pots, guarda com porás sostenir lo foch infernal perpetualment, lo qual sostenen los dampnats; car aquell foch te covendrá a sostenir, si menysprees la gloria de nostro Senyor Deu.

CAP. 6. De Concepcio.

A CREURE te cové, fill, en la concepcio de nostro Senyor Deu Jhesu Christ, la qual es lajustament quel Fill de Deu feu ab natura humana, qui fo ajustada ab natura divina per gracia de Sant Esperit en lo ventre de nostra dona Sancta María gloriosa.

2. En lo comensament, con plach a nostro Senyor Deu ques volch humiliar a recrear lo seu poble, tramès lángel Sent Gabriel a nostra dona Sancta María. Aquell ángel gloriós aportá saluts a nostra dona Sancta María, de nostro Senyor Deu, e dix li: Ave Maria, gratia plena, dominus tecum (cum te : contigo), benedicta tu in mulieribus, et benedictus fructus ventris tui: Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi.

3. Aquestes saluts digues, fill, sovint a la Verge gloriosa; car lo major plaer e lo major honrament que hom li pot fer, es que hom la salut per aquelles saluts metexes que lángel Sent Gabriel li aportá de nostro Senyor Deu. E encontinent que la verge María consentí a les paraules que Sent Gabriel li dix de part de nostro Senyor, concebé ver Deu e ver hom e fo ahombrada de Sant Esperit.

4. En aquella concepcio fo la obra de totes les tres persones divines; mas la persona del Fill sencarná tan solament, a demostrar la diversitat qui es entre lo Pare e lo Fill e lo Sant Esperit.

5. Lo Fill de Deu es aquell qui es una persona ab la humanitat qui fo presa de la carn pura e de la santificada sanch de nostra dona Sancta María.

6. Ensemps, fo fill, ajustada la anima el cors de Jhesu Christ ab la natura divina; e la sua anima el seu cors ensemps foren en lo ventre de nostra dona; e en aquell temps meteix quey foren, hach lo cors de Jhesu Christ tots sos membres e tota sa forma; e en aquella saviea e en aquella vertut e en aquell poder en que fo Jhesu Christ con fo creegut e hach perfeta edat, en aquella metexa saviea e ab aquell poder e vertut fo, encontinent que fo ajustada ab lo Fill de Deu.

7. Not meravells, fill, destes paraules que yo tramet a tu escrites, de la concepcio del Fill de Deu, car obra fo miraculosa, la qual fo feta sobre natura per lo poder divinal qui pot fer totes coses.

8. Ubligat est, fill, a creure aquestes coses que yot dich de la concepcio del Fill de Deu, e obligat est a cativar ton enteniment, per so que sies exalsat per lum de fe: car enaxí com naturalment som tuyt ubligats a murir, enaxí per la nostra fragilitat e per la subirana obra del Altisme som tuyt obligats a creure so que no podem entendre del aveniment del Fill de Deu.

9. Laveniment del Fill de Deu Jhesu Christ fo denunciat ans que fos, per los sants profetes e per los sants pares, als quals fo revelat per divinal espiracio.

10. Obri, fill, los ulls de ta pensa e veges lo gran honrament quel Fill de Deu ha fet a tot lumanal linatge, en so que volch pendre la nostra natura e volch esser una persona metexa ab aquella.

11. Remembret la bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor e les altres vertuts qui son en nostro Senyor Deu, e veges con meravellosament e manifesta son manifestades en la concepcio e en la encarnacio del Fill de Deu.

12. Con lo Fill subirá celestial age tu tant honrat en so que ha presa natura humana semblant a la tua, amable fill, yot don de consell a tu, et prech et man aytant com pusch, que totes les tues forces metes en conexer, amar, honrar, loar e servir nostro Senyor Deu Jhesu Christ, per tal que tes paraules e ta vida e tes obres a Deu de gloria sien agradables.

13. On, si tu vols esser honrat, honra lo Fill de Deu qui tant ta honrat:
e si vols amar, ama Jhesu Christ qui tant ta amat; e si has treball ne tristor, consolat en aquell qui, per tu, humanitat ha ajustada a deitat.

CAP. 7. De Nativitat.

EL novè mes quel Fill de Deu fo encarnat, volch náxer de nostra dona Sancta María, de la qual nasch Deu e home e sens dolor e sens corrupcio de nostra dona Sancta María.

2. Sapies, fill, que nostra dona Sancta María era pobra fembra daquestes riqueses temporals; mas rica era de vertuts, e nada fo donrat linatge: e per assò, con plach al Fill de Deu que nasqués, nasch en pobre loch, so es a saber, en lo presepi on menjaven les besties.

3. Si los fills dels Reys e dels grans barons nexen en palaus e en cambres e en draps daur e de seda, lo Salvador del mon nasch en
lestable e en la paya que les besties menjaven.

4. ¡Ah, fill, e con breus foren los draps on lo Fill de Deu fo enbolcat, e tan pocs foren aquests, e per tan poques persones fo servit e aministrat!
E pero tots los homens qui nexen son nats en colpa e en peccats, e lo Fill de Deu nasch per delir e destruir colpa e peccat.

5. Con vourás, fill, alcuna bella fembra jova, pobrament vestida, e son esguardament te significa honestat, e aquella portará son bell fill en son bras, vestit pobrament, adoncs cogita en la nativitat del Fill de Deu, qui en lo bras de nostra dona Sancta María era pobrament vestit.

6. Enaxí com los altres infants pochs, se lexava aministrar lo Fill de Deu a nostra dona, e poch a poch crexía son cors, jats se sía assò que son poder o sa vertut fos major que tot laltre poder e tota laltra vertut qui es en les creatures.

7. Aesma con dolç esguardament era aquell qui era entre Jhesu Christ e nostra dona, quil sabía son fill e senyor de tot lo mon, e Jhesu Christ qui sabía sa mare la mellor e la pus nble e la pus bella dona que anch fos ni será.

8. Amable fill, tu est nat e vengut en aquest mon per honrar e servir aquell Fill de Deu de que yot parle, per lo qual te monest que tu lams el desigs veer. On, si tu nol ames nel serveys, farás contra so per que est vengut en lo mon e serás servu e catiu de perdurables trebays, als quals serás jutjat per la dreturera sentencia de nostro Senyor Deu.

Cap. 8. De la Passio.

AB amor e ab pau te deuría esser recomtada, amable fill, la passio de nostro Senyor Deu Jhesu Christ, car aquella mort e passio fo la major contrastacio damor e de dolor que anch fo ni pusca esser.

2. En aquell temps, con nostro Senyor Jhesu Christ hac edat de .xxx. anys e preycava lo poble de Israel e feya molts de miracles, sesdevench quels jueus tractaren en sa mort, e Judes Escarioth qui era un dels .xij. apòstols vené als jueus per .xxx. diners lo Fill de Deu, nostro Senyor Jhesu Christ: e lo Fil de Deu, qui es senyor de tot quant es, sofferí que fos venut e liurat a mort e a passio, per so que deliurás lo seu poble del poder del diable.

3. Com sacostá la passio de Jhesu Christ, al día que dech morir Jhesu Christ estava en oracio; aquella nit denunciava la sua passio als apòstols e a aquells qui ab ell eren e pregavals que estiessen en oracio e que dixessen aquestes paraules (original en arameo: “Abun de bashmayo...”): Pater noster qui es in caelis, sanctificetur nomen tuum, adveniat regnum tuum, fiat voluntas tua sicut in coelo et in terra: panem nostrum cotidianum da nobis hodie (huy, hui, avui, avuy; hoy), et dimitte nobis debita nostra sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, et ne nos inducas in temptationem, sed libera nos a malo.

4. En aquella nit que Jhesu Christ ahorava en quant era hom e feya reverencia a la santa deitat, a demostrar que ell era hom; vench Judes ab gran gent de jueus armats, los quals prengueren e ligaren nostro Senyor Deu Jhesu Christ e menarenlosen, per tal que fos crucificat e mort.

5. Veges, fill, con gran fo la humilitat de Jhesu Christ, car ell qui era e es senyor de tot lo mon se lexava ligar als jueus. Veges e entín con coralment amava la salvacio del seu poble, lo qual se avía a salvar per la sua mort.

6. Los apòstols e tots aquells qui eran ab ell, tots lo desempararen e fugiren, sal (salvo, excepto) ten (tan, tant) solament Sent Pere quil seguía; empero tres vegades lo negá aquella nit, e dix que nol conexía.

7. Sapies, fill, que los jueus despullaren lo Salvador de tot lo mon e escupirenli en la cara e clucarenli los ulls e feríenlo e donavenli collades (clatellades : cops al clatell; collades : cops al coll; collejas), e puys ells li demanaven qual era aquell quil avía ferit: en totes les maneres que fer podíen, lo ahontaven e lescarníen: e ell era vengut per salvar e per trer ells del poder del demoni.

8. Entrò (tro, entro : hasta : fins) al dia no estigueren en als (altre cosa; otra cosa), mas en ferir e en escarnir lo Fill de Deu, e al matí ells lo liuraren a Pons Pilat qui era procurador del senyor de Roma, e aquell feu lo assotar tant regeament, que aquell seu cuyr tan preciós de son cors tot era romput e esquinsat, e la sanch decorría per tot lo cors.

9. Con lagren assotat, feerenli aportar la creu entrò al loch on lo crucificaren, e clavelarenlo en ella, e puys dressaren la creu: e estava penjat en la creu per tal que tuyt lo veessen.

10. Ab sal e ab fel, ab suja e ab vinagre lo abouraren, e son cap ab corona despines coronaren, per tal que les espines li entrassen per lo cap: ab lansa lo feriren per lo costat tant fortment, que lo cor li partí per mig.

11. En aquesta passio e dolor estech lo Fill de Deu per amor que salvás son poble, e murí per so que tu poguesses aver lig acabada, per la qual poguesses aver gloria: car sil Fill de Deu se volgués, los jueus ne tots los homens nels demonis qui son, nol pogueren turmentar ne auciure, car ell es senyor poderós sobre tots; mas car la sua mort era mester a salvar son poble, per so volch sofferir que hom lo turmentás el auciés.

12. Sapies, fill, que una gota de la sanch de Jhesu Christ abastara a rembre tot lo poble; mas per la gran amor quens ha, volch que tota la sua sanch ne fos escampada; car tot enaxí com ampolla qui es tan fortment trencada que noy pot romanir gens de vi, enaxí lo cors de Jhesu Christ fo per tants lochs foradat e nafrat, que gens de sanch noy romás.

13. Amable fill, si vols viure en gloria, plora la mort de ton Senyor Jhesu Christ; e si no pots plorar, nol ames tant com ta mare ama tu: la qual ploraría si hom devant ella tauceya et turmentava.

14. Fill, no tan solament era menyspreat Jhesu Christ en aquell dia que penjava mort en la creu, que en aquest temps en que ara som es menyspreat e blastomat e escarnit; car molts son los homens qui per ell no ploren ni moren ni li han grat de la passio que sostench per amor
dells; e molts son los infels quil deshonren el blastomen e qui creen que ell sia estat hom fals e galiador.

15. Fill, guarda en la creu e veges com te representa la passio de Jhesu Christ qui está ah los brassos estesos, e espera que en axí com ell es mort per amor de nos a salvar, que enaxí nos no temem mort per ell a honrar.

16. A morir te cové, fill, vulles o no: e donchs, pus que has a murir, vulles murir per honrar aquell senyor quit ha creat e quet dona tot quant has, e quit pot dar foch perdurable e quit vol dar gloria qui no ha fi, e qui per la tua amor es vulgut murir.

17. ¿Sabs per que tu no vols murir per Jhesu Christ? per so car la mort te fa pahor, e per so car ames més esser en aquest mon que en laltre. On si tu fosses Jhesu Christ, ja no volgres murir ne murríes, con sia cosa que Jhesu Christ no murría sis volgués.

18. ¿Qual cosa es aquesta, quel senyor muyra per son vassall, e lo vassall no vuya murir per son senyor? ¿ne per que los cavallers daquest mon moren en la batalla per lur senyor? ¿ne per que es duptada la mort, qui es porta de vida on son los sants de gloria?

19. ¿Sabríesme respondre, fill, qual mort es major ne pus dolsa, o murir per amor o per malautía? ¿ne vulríes tant amar que volguesses e sabesses e gosasses murir? E si no mors per amor, ¿sabrás ho desijar?

20. Sapies, fill, que mort natural no ret fruyt ne gazardó, ne aquell qui no ama no sab murir, ne qui no gosa murir no es en estament de salvacio.

21. Remembra, fill, quants son los homens qui moren per ajustar diners e per aver la vana gloria daquest mon, e veges quants son los homens qui moren per lo Salvador senyor de tot lo mon, qui murí per amor de nos.

22. Amable fill, con tage a dir daltres coses, cové que lexem la materia de que parlam; de la qual materia moltes paraules sanctes e devotes pusquen esser recomtades agradablement.
___

CAP. 9. Con nostro Senyor Deus devallá als inferns.

EN lo temps dels profetes e dels sants pares, ans quel Fill de Deu fos encarnat e crucificat, tots los profetes els sants qui eren ans del aveniment de Jhesu Christ Fill de Deu anaven en infern per rahó del original peccat. On, con plach al Fill de Deu que fo encarnat e nat, Sant Johan Baptista fo missatge del Fill de Deu als sants qui eren en les penes infernals turmentats, e denunciá a aquells laveniment del Fill de Deu: del qual foren los sants alegres e consolats.

2. Sapies e creegues, amable fill, que con lanima de nostro Senyor Jhesu Christ lexá lo cors mort en la creu, que encontinent devallá als inferns (limbo, lims en el Vita Christi de Isabel de Villena, 1497, casi 200 años después de la época de Ramon Lull) e venc a Adam e Abraam e als altres profetes e sants, e trach aquells, a forsa dels demonis, de lur presó, e meslos en gloria celestial, la qual no aurá fi.

3. Con Adam viu son Senyor venir e son Creador per ell a deliurar del trebay e de la dolor hon avía estat cinch milia anys, adoncs dix:
- Aquestes son les mans quim crearen em formaren, e aquest es lo Senyor quins ha remembrats en la sua gloria.

4. Lo gran goig que Adam e los altres sants agueren, fill, nol te poría recomtar, ne tu nol te puríes aesmar; empero tu pots cogitar con gran goig auríes si hom te treya dun pou plen de foch, de sofre e de serpents e de tenebres, e hom te mudava en la gloria celestial.

5. Si per un peccat de Adam les animes dels profetes qui no consentiren al peccat estegren tan longament a infern, e tot temps hi estegren sil Fill de Deu no vengués, remembra, fill, con gran cosa es la justicia de Deu

qui tan fort ponex peccat; e no creegues, fill, quel Fill de Deu venga altra vegada deliurar los peccadors qui son en los inferns.

6. Sapies, fill, que lo Fill de Deu romás ab lo cors de Jhesu Christ en la creu; e ab la anima devallá en los inferns, estant lo cors en aquell loch hon fo crucificat: ¿e sabs per que? per so que fos significat que lo Fill de Deu es per tots los lochs qui son: car tot quant es creat no es tan gran com es lo Fill de Deu.

CAP. 10. De Resurreccio.

A CREURE te cové, fill, que lo divendres con nostro Senyor Jhesu Christ fo crucificat e mort per nosaltres a salvar, adoncs Joseph ab Arimatia qués lo cors de Jhesu Christ a Pons Pilat, per so quel soterrás en un moniment molt bell, lo qual avía fet a sos obs.

2. On, con lo cors de Jhesu Christ fos donat a Joseph ab Arimatia e fos lo major don quell pogués reebre, e com aquell cors tan preciós fos humiliat a esser sotsmes en la terra; remembra, fill, en estes paraules que yot dich, si vols aver humilitat.

3. Sapies quel ters jorn resuscitá; e per manifestar la gran misericordia de nostro Senyor Deu, volch primerament aparer a la Magdalena, qui era estada molt peccadora fembra; e car amava Jhesu Christ ab gran caritat, e car caritat es la major vertut que hom pot aver, a demostrar que caritat es al Fill de Deu molt agradable, lo Fill de Deu aparech a la Magdalena.

4. Dementra quels apòstols estaven en una cambra e les portes eren tancades, nostro Senyor Jhesu Christ aparech a aquells, per demostrar que ell era resuscitat ab cors glorificat qui no ha empatxament de passar per tot loch; e a demostrar que ell era vertaderament home, demaná a menjar.

5. Lo gran alegre qui fo entrels apòstols con veeren lur Senyor resuscitat, no es qui ho pogués recomtar; e per assò con Jhesu Christ fo partit dells, vench Sent Thomas, qui era un dels apòstols, al qual dixeren que Jhesu Christ era resuscitat; mas Sent Thomas respòs que no u (nou : no ho) creeya entrò que ell mesés los seus dits en les nafres de Jhesu Christ e fos occasio a creure.

6. E car Sent Thomas no volch creure, nostro Senyor Jhesu Christ apparech a Sent Thomas, dient: - Mit, Thomas, tos dits en mes nafres,
e sapies, pus no u vols creure. On, per so que fos demostrat que a nostro Senyor Deu es agradable lenteniment qui sexalsa per saber veritat, per assò sofrí que Sent Thomas li mesés les mans en lo costat, dient: - Tu est Senyor meu e Deu meu.

7. Amable fill, en la resurreccio de nostro Senyor Jhesu Christ fo representada e significada la nostra resurreccio, la qual será al jorn del judici, con serem resuscitats e jutjats per lo Fill de Deu.

CAP. 11. De la Ascensio.

ENTIN, amable fill, aquestes paraules que yot dich, e ages creensa en elles. Sapies que aprés .xl. jorns que nostro Senyor Jhesu Christ fo resuscitat, sen pujá al cel, seer a la part dreta de Deu lo Pare. On, com aquest mon sia loch de corrupcio e de defalliment e car lo sant cors gloriós del Fill de Deu sia glorificat, per assò, fill, no fora covinent cosa que cors tan gloriós com aquell romangués sajús en aquest mon enfre nos qui avem cors mortal e corrumpable.

2. En lascensio del Fill de Deu es significada lasumcio el pujament quel teu cors ferá, fill, al dia del judici, en lo cel, si en aquest mon est servidor e amador e loador del Fill de Deu; car en axí com lo Fill de Deu vench en aquest mon pendre nostra natura e sen pujá al cel ab ella, en axí pujará en los cels tots los cossos daquells qui son e daquelles, qui en est mon serán estats sos servidors e qui creurán la sua encarnacio e qui plorerán per honrar sos honraments. Mas si per aventura, fill, tu est hom peccador e est desagradable a nostro Senyor Deu e no creus en los articles de la santa fe catholica, per cert sapies que ton cors al dia del juy devallará als inferns, e aquí estarás ab los demonis en foch perdurable.

3. Veges, fill, los aucells con volen e pujen per laer, e remembra con gran gloria aurás si per laire vas on te vulles; e veges con gran dolor aurás si ton cors devalla al abís infernal e en cárcer tenebrós e en presó, sens nula consolacio e engoximent.

4. Enaxí com tots los ángels e tots los sants de gloria ab cant de molt gran dolçor e ab gran professó exiren a nostro Senyor Jhesu Christ per fer honrament con pujá en gloria, enaxí als homens peccadors con passen daquest mon en laltre ixen los demonis de infern ab molt horrible esguardament, per tal que en foch perdurable los meten els turmenten.

5. Si tu, fill, vols pujar en tan alt loch e en tan excellent com lo cel, a comensar te cové, dementre que temps has, com fasses bones obres, e guardat que ab peccat no fasses ton cors tan fexuch, que no pusques pujar en les altees que pugen aquells qui per via de penitencia feta en dejunis e en bones obres pugen a la celestial gloria.

6. Fill, si vols pujar là on es Jhesu Christ, puja ta pensa e ton desig a ell, e devalla ton remembrament a la viltat don est vengut e al defalliment en lo qual estás en aquest mon; e menysprea aquest mon, per so que sies preat en laltre.

7. Daquell loch on son los sants de paradís, son cahuts los demonis qui están en lo mig loch de la terra, soterrats en sofre e en aygua bullent e en brases de foch: e en aquell loch on son cahuts los demonis, devallarán e estarán los homens peccadors qui menyspreen e descreen la gloria de nostro Senyor Jhesu Christ.

CAP. 12. De Judici.

CON lo nombre será complit dels sants qui seerán en gloria en les cadires don los demonis son cahuts, adonchs será resurreccio general dels bons e dels mals, e tuyt vendrán oyr la darrera sentencia de la qual nuyl hom nos porá apellar ne escusar.

2. En aquell dia maravellós resuscitarán los cors dels homens, los quals cors están en pols e en cendra en la terra e esperant la sentencia que será donada al dia del juy per lo Fill de Deu.

3. Adoncs sajustará un os ab altre, e cada bras cobrará sa má, e cascun membre sa forma, e cada anima cobrará son cors metex en lo qual era en aquest mon.

4. Si Deus ha creat tot quant es de no res a demostrar son gran poder, aesmar pots, fill, que Deus volrá resuscitar los homens morts, a demostrar sa gran justicia; e cascun home resuscitará per reebre guardó de so que aurá fet, e cascun vendrá ab son libre en lo qual serán escrits los bens els mals que aurán fets en aquest mon e cascun aurá a retre compte devant lo Fill de Deu.

5. En aquell dia vourás lo Fill de Deu, qui vendrá en les nuus ab los ángels del cel, e mostrará ses nafres per les quals exí la sanch, al dia de la passio, con recreá lumanal linatge.

6. Aquell dia será molt agradable a tots aquells qui serán estats en aquest mon sos servidors, e será molt airable a tots aquells qui serán morts en aquest mon en peccat.

7. Amable fill, aquell qui dará la sentencia de gloria infinida e de pena perdurable, será nostro Senyor Jhesu Christ, fill de nostra dona Sancta María, lo qual venc en aquest mon pendre passio e mort per restaurar lumanal linatge qui era perdut.

8. Aquell gloriós dreturer jutge de qui yot parle, dirá: - Anats, benuyrats, al regne celestial aver gloria perpetual, e anats, maluyrats, en los fochs infernals aver pena perdurable.

9. En aquell dia metex irán los sants en gloria e los peccadors en pena;
e per tots temps los sants serán en gloria e los peccadors en pena.

10. ¡Ah, fill, e con serán benuyrats aquells qui ferán retret al Fill de Deu, mostrant les nafres els trebays que per ell aurán sostenguts en aquest mon! e tan maluyrats serán aquells qui al dia perillós vendrán ab les mans buydes e no aurán de que fassen retret al Fill de Deu, quils ferá retret ab ses nafres de son cors e ab la passió que sostench per amor dells.

11. En aquell dia aurán los peccadors resurreccio; mas no porán fugir a la sentencia, car Deus es en tots lochs e sobre totes coses. Amagar nos porán ne constrestar no porán; ne prechs ne escusacions res nols valrá.

12. Amable est, fill, a ma anima, cor remembrem, fill, que yot he engenrat e he esperansa que sies salvat. Ahirable me serás, fill, sit veg peccador e los teus peccats me signifiquen que tu sies dampnat.

13. Qui fos segur daver fills justs, amables servidors de Deu, bona cosa fóra desijar fills; mas car los demés homens del mon son en peccats: ¿per qual rahó doncs, fill, est desirable, ne per què per son fill pert nuyl hom la gloria de Deu?

¶ Dels .x. Manaments.

CAP. 13. Amarás un Deu.

MANAMENT es fer so qui es leguda cosa a esser feta. On lo primer manament es adorar, amar e servir un Deu, com sia cosa que no sia mas un Deu ten solament.

2. A creure te cové, fill, que nostro Senyor Deus doná la ley dels jueus en lo mont de Sinay, (Sinaí) e feu manament que nuyl hom no colgués ne servís mas un Deu, lo qual ha fet e creat tot quant es.

3. En aquell temps eren, fill, los jueus amics de nostro Senyor Deu, e creíen en ell e eren contra los pobles qui creíen en ydoles de pera, daur e dargent e daltres coses: e cascun príncep feya de fust o daltra cosa una forma en semblant dom, e aquella adoraven axí com a Deu.

4. On, per assò lo Rey del cel e de la terra maná a Israel, qui era lo poble dels jueus, que ells no fessen deus estranys, so es a saber, que no feessen ydoles, e que un Deu vertaderament adorassen ten solament.

5. Sapies, fill, que la lig (ley; lley, llei) dels jueus fo donada en lo comensament, e aquella fo apellada lig veya; e lig nova es apellada la lig que ara tenen los crestians, la qual fo donada per nostro Senyor Jhesu Christ, so son los Evangelis que ous legir en santa esgleya.

6. ¿Sabs, fill, per que Deus doná als jueus la lig? per so que no fossen en la error en la qual eren les altres gents qui creíen en les ydoles, e per assò que en lo lur poble agués prophetes qui denunciassen lo aveniment de nostro Senyor Jhesu Christ, e que en aquell poble dels jueus nasqués nostra dona Santa María, en la qual se encarnás lo Fill de Deu.

7. La lig veya covenc esser anans que la nova, enaxí com los fonaments covenen esser anans que la cambra; e car los jueus nos peneden de la culpa que han per so cor tractaren la mort de nostro Senyor Jhesu Christ, per assò son en error e cuyden tenir la lig de Moyse, (ley de Moisés) la qual no tenen, per so car no seguexen so que la vella significa de la nova.

8. Amable fill, no ages en ton cor mas un Deu; cor aquells han molts deus falsos en lur coratge qui amen més alcunes coses quel Deu vertader quit ha creat e quit jutgerá a gloria celestial o a infinits trebays.

9. Si aquell Deus que yot man adorar e servir avía en sí defalliment e no abastava a assò que a tu es mester, leguda cosa sería a mi quet manás creure en aquell Deu quit poría donar compliment. Mas com lo Deu de gloria de qui vot parle aja en si tot acabament e nol aja alcun altre, ell es sols qui abasta a esser ton compliment.

10. ¿Saps, fill, per que son molts homens en aquest temps en que som, qui fan deus de ydoles? per so car no han conexensa del Deu vertader qui es en gloria. ¿E saps per que nosaltres qui creem lo Deu de gloria nols anam preycar e mostrar lo Deu de tot lo mon? per so car avem paor de mort e temem murir per mostrar lo Deu qui dona vida perpetual en sa gloria divinal.

(RamonLull no tuvo miedo de morir mostrando su Dios.)

CAP. 14. No sies perjur.

Lo segon manament es, fill, que hom no prena lo nom de Deu vanament, lo qual nom de nostro Senyor Deu prenen en va aquells qui juren per Deu e per les sues obres e menten e dien contraries coses a veritat.

2. Sapies, fill, que aquells amen més so per que juren mintent, que no fan Deu per lo qual juren; e car assò es gran falliment, per assò Deus ha fet manament que nuyl hom no jur falsament.

3. Si a tu, fill, no es leguda cosa que jurs sí Deus tajut ne sí Deus te don be, ¡quant menys es legut que jurs sí Deus not ajut e sí Deus te don mal!

4. Remembra, fill, lo primer manament con volrás fer sagrament; car aquell quis perjura a scient, fa deus dassò per que ment.

5. A home vertader no li cal fer sagrament, ne a home mentider no li cal fer molts sagraments.

6. Amable fill, molt mils está veritat en boca, que en caxa aur ni argent ajustat per fals sagrament. Boca es donada a home, e volentat li es donada, per ahirar falsetat.

7. ¿Sabs, fill, per que hom mentider fa molts sagraments? per so car no es creegut per un sagrament.

8. Fill, no jurs per ton cap, car nol daríes per tot lo tresor del Rey; ne no jurs per ta anima, car no saps ne pots aesmar la gloria e la vertut que aver hi porás.

9. Fill, no jurs ton pare ni ta mare, car donar nols pots tant de be con nas reebut: ne no jurs ta fe, car si ments, jens non has.

10. Fill, si vols jurar, digues veritat es, e cert es verament: car per aquests sagraments pots aver compliment a tot quant comprarás ne vendrás ne afermerás, si est vertader; e si est mentider, non pots aver per neguns sagraments.

11. Si sol una gota de sanch del cors de nostro Senyor Jhesu Christ val més que totes quantes creatures son, aesmet, fill, con gran falliment es jurar per lo cap de Deu e per la boca e per lo ventre e lo fetge de Deu.

CAP. 15. De colre.

COLRE es fer festa en la qual sia fet remembrament de Deu e de oracio e de les obres que hom ha fetes en la setmana.

2. En aquell temps, fill, que Deus hach creat lo mon en .vij. jorns, Deus reposá en lo .vij^e dia, a significar que home al .vij^e dia dega reposar corporalment, e que spiritualment e corporal fassa reverencia e honor a nostro Senyor Deu. On, per assò lo Deus de gloria con doná la lig vella a Moyses, feu manament que tot lo pòbol de Israel colgués lo dissapte, per tal que en aquell jorn no trebayassen en les coses temporals, e que en aquell dia faessen oracio a Deu.

3. Con plac al Fill de Deu que fo encarnat e hach donada la ley nova al poble dels crestians, adonchs fo feta transmutacio de la festa del dissapte en digmenge, per so que fos significat que enaxí com Deu ¡beneyt sia ell! comensá a crear lo mon en digmenge, enaxí covenc que la festa fos feta en digmenge, adoncs con per recreacio lo Fill de Deu hach recreat lumanal linatge.

4. Sapies, fill, que al comensament que hom comensa a fer alguna obra, ha hom entencio de donar compliment a aquella obra. On per assò se covenc, segons la divinal ordinacio, que en aquell dia quel hom fo comensat e creat, fos feta la festa en la qual hom agués grat a Deu del comensament e de la perfeccio de la obra.

5. Festa es, fill, per assò que vages a lesgleya, obeyr e honrar lo prevere en loch de Deu, e que oyes les paraules que recomterá de Deu, e quet confesses al prevere, de tos peccats, e que li offires ton cors e ta anima, e que li dons dels bens daquest mon, los quals Deus ta donats e comanats.

6. Aquell dia festival es, fill, dia doracio e de contricio e de plorar los peccats que hom ha fets, e en aquell dia mayorment deu hom remembrar les vanitats daquest mon e la gloria de paradís e les infernals penes.

7. Creegudes son, fill, en lo mon culpes e errors, e umplides son, fill, les carreres per les quals los homens van sostenir treballs infinits; e per assò en les festes son fets convits e ajustaments de peccats pus fortment que en los altres dies: e en aquell sant dia que Deus sa retengut en la setmana per so que hom li fassa més donrament que en los altres dies, en aquell dia, fill, fan les gents més de vanitats en menjar e en boure e en parlar e en anar, e en les altres coses semblants a aquestes.

8. Amable fill, manament es en la lig que ton serv e ton bou fassen festa un jorn la setmana, per so que sia significat que ton serv e ton bou fan festa en la tua festa, e enaxí en la festa daquest mon es significada la gran festa qui es en laltre segle en la presencia de nostro Senyor Deu.
--------

CAP. 16. Honrarás ton pare e ta mare.

HONRAR te cové, fill, ton pare e ta mare, car manament es de Deu a significar que enaxí com tu est obligat a honrar ton pare e ta mare per so car dells est exit e per so car tan (t'han, te han) nudrit, enaxí est obligat a honrar Deu quit ha creat e quit sosté; del qual tot quant es ha pres comensament.

2. Ab honrar se cové amor e temor, cor deshonor es feta per desamor e per menyspreament: on per assò, fill, que tu no ages en menyspreament ton pare ne ta mare e no desams aquells, amant la possessio que posseexen dels bens daquest mon, per so vol Deus que a ton pare e a ta mare fasses honrament.

3. Entendre pots, fill, que Deus vol que sies honrat, cor (car : ya que) en la honor de ton pare e ta mare prens honrament, e en lur deshonor est deshonrat e menyspreat per les gents.

4. Si per los treballs de ton pare e de ta mare has, fill, riqueses o honraments, en la tua honor han ton pare e ta mare pagament.

Remembrat, doncs, com es deguda cosa quels fasses honrament.

5. Si honrar los primers els comensaments fos defalliment, leguda cosa fora, fill, que a Deu no fos feta honor: on, si tu a ton pare e a ta mare fas malvestat ni defalliment, sapies tu que a Deu fas desonrament.

6. Aytant com la vertut de ton cors multiplica, fill, en est mon, aytant la vertut del cors de ton pare e de ta mare esdevé en debilitat e en defalliment. On, si ajudar als frévols e als despoderats es honrament dels forts, per assò, fill, en honrar ton pare e ta mare pots aver honrament, lo qual será agradable a nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP. 17. No ferás homey. (homicidio)

HOMEY es destruir e auciure los homens, los quals Deus vol que viuen. On, per assò que ton voler no sia contra lo voler de Deu, te fa manament Deus que tu no fasses homey.

2. Si Deus nou vol que tu aucíes altre, doncs Deus no vol que tu aucíes tu metex: ne si les besties nels aucells qui son sens rahó no aucíen sí meteys, ¡quant més es sens rahó e encovinent cosa que tu, fill, qui has rahó, aucíes tu metex!

3. Amable fill, un hom pot auciure altre hom; mas hom no pot tornar viu lom que auciu: on si tu aucíus lom e Deus te demana so que tolt li has, ¿que ferás?

4. Moltes vegades sesdevé que en auciure hom, que auciu hom lanima daquell en foch perdurable, en quant hom es occasio de la ira e de la mala volentat en la qual mor lom que hom auciu; per la qual ira e mala volentat Deus auciu lanima daquell en foch infernal.

5. Amable fill, si Deus te mana que no aucíes lo cors, ¡quant més te mana que no aucíes lanima en peccat! con sia cosa que lanima sia molt mellor quel cors.

6. Gonella e mantell enveleex; mas homey no enveex en la temor daquell qui auciu ne la ira dels parents daquell que hom auciu.

7. Amable fill, no vulles esser homeyer ne vulles auciure nuyl hom; cor molt hom cuyda auciure altre, qui mor, e Deus auciu molt hom per so que no aucía altre.

8. Amable fill, so que Deus fa ne té a vida e so per que Deus sencarná, no vulles tu destroyr ne auciure; car si ho fas, en menyspreament has Deu e ses obres.

9. Hom tentost com es nat, comensa a murir, cor cascun jorn sacosta a la mort: e per assò no cal, fill, que tu aucíes hom: e lexa la mort auciure hom, e perdona a la mort per amor de Deu Jhesu Christ.

CAP. 18. No ferás fornicacio.

FILL, fornicacio es luxuria qui es sutzetat de cors e de pensa, per la qual sutzetat es eleta castedat e vergenitat.

2. Amable fill, ¿saps per que Deus mana que tu no fasses fornicacio? per so que ab obediencia e ab nedetat de cors e de pensa combates ton cor tot jorn contra lo delit de la carn, qui es ensutzada de sutza materia que orrible cosa es de esser nomenada.

3. Aesma, fill, la nedetat qui es en la flor e en lanima vertuosa, e cogita la gran sutzetat qui es en la obra de luxuria, la qual yo no gos nomenar ne escriure, per so que leges paraules qui sien no anomen ne escriva.

4. Deus ha manat, fill, que no fasses fornicacio, car fornicacio destruu lo cors que Deus ha creat, e destruu les riquees que Deus ta comenades, e destruu lenteniment de lanima, qui es lo mirall en lo qual Deus demostra ses vertuts e ses obres.

5. Luxuria gita del coratje del home leyaltat e veritat e Deu e lángel que Deus ha donat a hom per guardar; e met en aquell coratge falsetat e mentida el demoni.

6. Per luxuria vénen les fembres en la ira de Deu e de lurs marits e lurs pares, e per luxuria fan esser menyspreats lurs enfants entre les gents.

7. Amable fill, luxuria fa les gents guerrejar e los homens auciure e nafrar; e les fembres fan les viles e los castells destroyr e cremar, e fan los borts enjuriosament heretar.

8. No poría ne sabría dir los mals qui vénen per luxuria; e per so car luxuria fa tant de mal e es occasio a tants de falliments, per assò ha manat nostro Senyor Deus a hom que sia enamich de luxuria e amador de castedat, per la qual sia apellat en la gloria de Deu.

-----

CAP. 19. No emblarás.

MANAMENT ha Deus fet a hom que no fassa ladronici, car si hom posseeix so que embla e no ho ret, no pot esser salvat e cové esser jutjat a esser turmentat per los demonis aytant durablement com Deus estará al cel.

2. Amable fill, no fasses ladronici, car no ho vol cell quit ha creat, del qual no pots escapar: e si has mester alguna cosa, no la embles, mas demana la a Deu qui a tu la pot donar, enaxí com la dona en aquell a qui tu la vols emblar.

3. No sies, fill, amador de vana gloria, car aquells fan ladronici a Deu dels bens e de les gracies que han reebudes, les quals atriboexen a ells meteys.

4. Si mala cosa es, fill, emblar diners o draps o altres coses semblants a aquestes, les quals pot hom retre, adoncs molt pus mala cosa es emblar temps e fama e les altres coses semblants a aquestes, les quals hom no pot satisfer ne retre.

5. Per emblar, son fetes les forques en que hom penja los homens ladres, e per fer ladronici tol hom als ladres lo nas e les oreyes e los assota hom per la vila; e per emblar turmenta hom los homens, per que reten les coses emblades.

6. Ladrunici es, fill, tolre so que Deus ha donat; e ladrunici fa hom estar vergonyós denant les gents, e ladrunici fa a hom menys prear la gran libertat e misericordia de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

7. Sapies, fill, que Deus te mana que tu no fasses ladrunici, (habrá leído Jordi Pujol a Ramon Lull?) per so que ages esperansa en ell e que li demans, e que dons a ton proysme, per so que Deus te multiplich lo do.

8. Mellor cosa es e més val, fill, pobre temorós que ladre rich e ergullós, e mellor cosa es dir de no, que emblar e donar.

9. Anans que tu sies desobedient ne ladre ne desagradable a Deu e a les gents, ¡anans anasses querre per les portes, per amor de nostro Senyor Jhesu Christ!

___

CAP. 20. No ferás fals testimoni.

SAPIES, fill, que testimoni es representar a jutge so per que dona mérit e pena; e per so, fill, Deus maná que hom no fassa fals testimoni; car per fals testimoni han pena aquells qui merexen benanansa, e ha benanansa aquell qui mereix pena.

2. Mal dir e fals testimoni se covénen contra veritat; e laor e fals testimoni se covénen contra veritat e justicia: on per assò guardet que no sies blasmador ne loador de nuyla re hon sia fals testimoni.

3. Deus vol que tu no fasses fals testimoni de veritat de Deu, contra la qual son molts malvats blasmadors e molts flachs temorosos lausadors.

4. Amable fill, desija murir per donar vertader testimoni de Deu quit ha creat e recreat; e si tems pendre mort, remembra en los apòstols e en los altres mártirs con los ha Deus honrats en lo cel e en la terra, per so car donaren vertader testimoni de la sua laor e del seu honrament.

5. Negar veritat de son Deu e callar sa laor en los lochs on loen negar, es donar fals testimoni de son Deu; car nos seguex la cosa final per la qual la Deus creat; enans falsament significa que Deus aja defalliment de nobilitat.

6. ¡Ah, fill, tan leugerament es dit que hom no fassa fals testimoni; mas tan greu cosa sería de recomtar tots aquells qui de Deu donen fals testimoni!

7. Lo Fill de Deu venc sà entre nos sajús, per donar ver testimoni del celestial Pare gloriós: on, si es negu quil vulla ressemblar, no sia servu de la mort qui fa hom temorós a confesar veritat denant aquells qui fan fals testimoni de nostro Senyor Deu.

CAP. 21. No envejarás la muller de ton proysme.

ENVEJA es desijar ab tristicia altruy bens; e per assò, fill, ha fet nostro Senyor manament que hom no age enveja de la muller de son proysme; car tristor en desirer danima enllegeex los ulls denteniment.

2. Amable fill, tot hom es proysme a altre hom en natura humana; e car es manament esprés que hom am son proysme aytant com sí meteix, per assò, fill, lo Deu de gloria fa manament que nuyl home no conega la muller de son proysme (conocer en el sentido bíblico): en lo qual manament es significat altre manament, so es a saber, que ages amor a ton proysme e a tu meteix.

3. Envejar, fill, la muller de son proysme, es menysprear e desamar son proysme e menysprear sa muller e sos parents de sa muller; e car Deus no vol que hom menyspreu aquella criatura qui li es semblant en natura e vol que hom sapia que en sa muller ha aquella cosa metexa qui es en la muller de son proysme a donar delit carnal, per assò Deus te mana que tu no ages enveja de la muller de ton proysme.

4. Amable fill, per so que sies obedient al manament de Deu e no sies envejós, remembrat la sutzetat que pots entendre, e entín con greu te sería si hom te desijava ta muller et desordonava de la amor de matremoni, e pensa si per tan gran sutzetat es covinent cosa perdre lamor e la gloria de Deu e aver turment en foch perdurable.

5. Fill, si tu eres pus noble que tot so que Deus ta donat, seguir sía que tu no fosses creatura. On, con tu sies creatura que sies creada de no re e que tornaríes a no res si Deus ne levava sa gracia, per assò, fill, entín que Deus te fa manament que tu no sies envejós, a significar que tu est creatura creada per nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP. 22. No aurás, fill, enveja dels bens de ton proysme.

SAPS, fill, per que Deus, qui es compliment de tots bens, ha fet manament que no age hom enveja dels bens de son proysme?
per so que hom age esperansa en Deu que do a hom semblants bens daquells que ha donats a ton proysme.

2. Fill, no envegs los bens de ton proysme, car Deus los li ha donats e vol que los age; car si Deus se volgués, aquells bens meteys te pogra aver donats. On, si tu vols aver so que Deus no ta volgut donar, doncs tu fas contrari lo teu voler a la volentat de Deu.

3. No ages, fill, enveja dels altres bens; car sils avíes, no saps si auríes una hora de temps a posseyr aquells. Sils bens temporals qui son en est mon eren teus, no poríen donar compliment en lo desig de ta anima.

4. Fill, los bens daquest mon no son desirables per ells meteys; ans son per servir Deu. On si tu est envejós dels bens de ton proysme, lo teu desirer es en servir tu meteix contra la volentat de Deu.

5. No envegs, fill, los bens de ton proysme, car ell los ha mester.
En aquells bens que tu veus, es defalliment, en so que son corrumpables e son posseyts ab dolor e treball e temor.

6. Per enveja caygueren los demonis del cel, qui foren envejosos de la gloria de Deu; on si tu, fill, ames pujar en la gloria don los demonis foren gitats, per so qui es contraria cosa a enveja te covendrá a pujar.

7. La pobretat que nostro Senyor Jhesu Christ e nostra dona Sancta María e los Apòstols agren en aquest mon, daquests bens temporals, te preyca e tamonesta que tu no síes envejós dels bens daquest mon; car si nostro Senyor Jhesu Christ ne volgués, molts ne pogra possehir e molts ne pogra donar a madona Sancta María, que tant amá, e a los apòstols e als altres Sants qui tanta de pena sostengueren en aquest mon per la sua amor.

8. Aytant com tes riqueses serán, fill, majors, aytant serás pus encarregat si no fas lo be que poríes, e aytant ne serás encolpat e obligat a oyr la sentencia de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

9. Si dels bens que tu has no fas tant de be com puríes, ¿per que est envejós dels bens que no has, ne per que enveja te fa més amar lo tresor de ton proysme, qui no es a tu tant semblant, com es ton proysme?

10. Considera, fill, los grans falliments que fan los homens envejosos; car enveja fa hom esser avar, fals, mentider, trahidor e enganable; e enveja fa dir mal als homens falsament, e enveja fa hom desesperar de la misericordia de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

(dibuixet de una flor)

¶ Dels .vij. Sagraments de Sancta Esgleya.

CAP. 23. De Baptisme.

SAGRAMENT eclesiastich es, fill, latorgament de coratge e santificat ministeri miraculós per lo qual es illuminada la via de la celestial gloria.

2. Lo primer sagrament de Sancta Esgleya es, fill, baptisme, qui es mundament de general colpa en la qual cahec lumanal linatge per obra de peccat.

3. Saber deus, fill, que baptisme es en tres maneres: la primera es de laygua, la qual fo significada en lo temps del deluvi, con tot lo mon fo renovellat e mundat per laygua.

4. La segona manera del baptisme es de foch, e aquest baptisme de foch fo significat en lo sacrifici quels prophetes els patriarques fahien a Deu con fahien holocaust, e es significat en los tres infants qui foren mesos en lo foch e no cremaren, segons que recompta lo propheta Daniel.

5. La tersa manera, fill, es de sanch, e aquest baptisme de sanch fo significat en la vella lig per circumcisio e per la mort dels infants no colpables, los quals Erodes aucís per so car volía auciure Jhesu Christ.

6. Amable fill, aquestes tres maneres de baptisme no agren compliment dentrò que vench lo Fill de Deu e fo bateyat en aygua e en sanch, e per foch de Sant Esperit fo concebut en lo ventre de la verge gloriosa madona Sancta María.

7. Fill, aprés ta nativitat fuyst portat a lesgleya a batejar en aygua santificada per vertut de paraules e concepcio de coratge en lo prevere quit batejá, e en los padrins qui en les fonts te portaren et tengren.

8. En aquell temps en que fuyst batejat prometeren, fill, los teus padrins que tu renunciasses al demoni e que volíes esser crestiá, e que tu obligasses tu meteix a servir Deu e a seguir la vía de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

9. Amable fill, baptisme de foch significa concepcio de pensa qui ama baptisme: on, per assò que algunes vegades no pot hom aver aygua, per assò covench que fos baptisme de volentat en la humana pensa, totes les vegades quey fos mester a la conversio dels infeels quis convertexen a la santa fe catholica.

10. Baptisme de sanch es tan nobla cosa e tan meravellosa, que munda home de tota colpa e de tot peccat; car lo benuyrat mártir qui mor per la santa fe catholica a amar e honrar, no puría pus fer turmentar son cors ne poría més donar con fa, adonchs con se dona a mort per honrar son gloriós Deu.

CAP. 24. De Confermacio.

SAGRAMENT de confermacio es, fill, figura e consentiment del baptisme que has reebut: la qual confermacio es adoncs con lo Bisbe, qui es ton pare spiritual, te conferma et dona caxada, per so quet membre de la confermacio, e liguet una bena per so que sia manifestat a les gents que tu est confermat en lo sant sagrament del baptisme.

2. Aquest sagrament de confermacio es atrobat per so car los infants con son creeguts e han enteniment atorguen so que los padrins prometeren per ells, lo dia que foren batejats: en lo qual dia los infants no avíen enteniment per lo qual poguessen consentir al sagrament del baptisme.

3. Amable fill, con tu reebs lo sagrament de confermacio, adoncs ixen de la promessio los padrins quit tengren a les fonts e qui en presencia de tu prometeren a conservar lo sagrament del baptisme. E tu, fill, fas sacrifici a Deu de tu meteix e offers te a esser servidor de Deu e defenedor de la santa fe crestiana.

4. Los malvats crestians qui per paor de mort o per pobretat o per falsa oppinio o per alcuna altra cosa reneguen e descreen la sancta fe catholica, aquells, fill, reneguen e trenquen lo sagrament del babtisme e tots los altres sagraments quis covenen a la fe catholica; e per assò no han part en la vertut del baptisme ni en los altres sagraments; e con se moren, los demonis porten los a foch perdurable.

5. Amable fill, per la vertut daquest sagrament e per tots los altres sagraments de Sancta Esgleya has tu part en tots los bens quis son fets en la Sancta Esgleya: on per assò tesforsa aytant con pusques a tenir e a conservar aquest sagrament e tots los altres.

6. Si tu trenques so que promets con reebs lo sagrament, adonchs te fas companyó dels demonis e dels peccadors infernats, e ix de la companyía dels ángels e dels sants de gloria.

7. Remembrar pots, fill, con los Sagraments de Sancta Esgleya foren amables e agradables a nostro Senyor Deu; car per amor daquells tramès son Fill en natura humana, en la qual fo crucificat e mort, per tal que la Sancta Esgleya fos ordonada e illuminada. On com assò sia enaxí, si tu, fill, est contra los sagraments de Sancta Esgleya, aesmar pots con gran falliment fas e con molt fortment est desagradable a nostro senyor Deu.

CAP. 25. De Sacrifici.

AMABLE fill, lo sant sacrifici del cors de Jhesu Christ es invisible gracia feta en forma vesible, so es la hostia sagrada, la qual es transubstanciada en vera carn de nostro Senyor Jhesu Christ.

2. Aquest sant sacrifici molt maravellós e per lo que nos nos avem a salvar, fo ordonat, fill, al dijous de la cena, con nostro Senyor Jhesu Christ menjava ab los apòstols, e benehí lo pa el vi, e dix quel pa era la sua carn el vi era la sua sanch.

3. Amable fill, per la vertut de les paraules que Deus Jhesu Christ posá el pa e el vi, esdevé la hostia el vi que tu veus levar al altar, lo cors de Jhesu Christ, con lo prevere canta la missa e diu les paraules que Jhesu Christ dix al dijous de la cena.

4. A demostrar, fill, que lo Deus de gloria es senyor de natura, fa obra qui es sobre lo poder de natura; la qual obra es con fa en forma de pa e de vi esser lo sant cors gloriós de Jhesu Christ.

5. Si los teus ulls, fill, dien que la hostia sagrada es pa, lo poder e la saviea e lamor e les altres vertuts de nostro Senyor Deu dien a la tua anima que aquella hostia sagrada e lo vi sagrat es verament aquell cors metex de Jhesu Christ qui per salvar tu, pujá en la crou (creu; cruz; crotz) al dia del divendres sant de Pasqua.

6. Amable fill, con los teus ulls sien creats e con les vertuts de Deu sien creador, e car creador es pus noble cosa e pus verdadera que creatura, per assò tu, fill, deus més creure als testimonis que Deus dona ab sa vertut, que als testimonis que natura dona ab los teus ulls e ab los altres teus seyns corporals.

7. Entín, fill, con los ulls menten en alcunes coses; car segons vista corporal, par que la mar e la terra se tenguen ab lo cel; el gustament malaut troba amargor en la poma e en la mel e en les altres viandes qui son dolces.

8. Fill, vertut de Deu no pot mentir; car no es nula cosa qui la puga fer mentir; mas los .v. seyns corporals sovint menten, per so car alcunes altres coses pus forts que ells los fan mentir. On, com les vertuts de Deu diguen per lum de fe a ta anima que creegues aquella hostia sagrada e aquell vi sagrat esser lo sant cors de Jhesu Christ, e los teus seyns corporals falsament te menten so que les vertuts de Deu te díen, e con los seyns corporals sien mentiders e les vertuts de Deu no pusquen mentir, per assò est ubligat que creegues so que les vertuts de Deu te signifiquen ab lur vertut metexa.

9. ¿Sabs per que Deus vol que tu creegues que lo cors de Jhesu Christ es sots la hostia sagrada e que sia enaxí com Deus te mana creure? per so que més pusques creure per les vertuts de Deu que per los teus seyns corporals entendre; car lexalsament quel teu enteniment pren per lum de fe sobre los .v. seyns corporals, sobrepuja major coses entendre per la vertut de Deu que per les obres naturals ni per los seyns corporals.

10. Per so que sia demostrat cascun jorn e en molts lochs del mon lo gran poder e saber e voler de Deu, vol Deus que sia lo sagrament del altar vertader; car creatura per nula altra manera no pot tan be entendre lo poder el saber e les altres vertuts de Deu esser en molt gran perfeccio, com fa per lo sacrifici del altar. On per assò, fill, aesmar te pots que aquella cosa cové esser ordonada en los sagraments de Sancta Esgleya, per so que mils pusque hom entendre les grans vertuts de nostro Senyor Deu.

CAP. 26. De Penitencia.

PENITENCIA es, fill, contriccio de cor e amargor danima per los peccats que ha fets, dels quals hom se penet e proposa que nul temps nols fassa, e dona hom affliccio a son cors ab dejunis (sobre tot Juaquinico Monclús de la Ascuma) e ab oracions e ab pelegrinacions e ab les altres coses semblants a aquestes.

2. Gran sagrament e forts es, fill, lo sagrament de penitencia; car per penitencia seríen tots los demonis e tots los peccadors en infern deliurats dels turments qui no han fi, si sol una hora podíen fer penitencia.

3. Per la penitencia que hom fa, fill, en aquest mon, fug hom a les penes infernals e a foch de purgatori; e con hom passa daquest segle en laltre, adoncs hom vé a la celestial gloria que totstemps dura.

4. Amable fill, con penitencia fassa a hom tots los peccats que hom fa perdonar e fa totes les benenanses de paradís donar, dementre que est viu, fill, en aquest mon fé penitencia; car en laltre segle donada es la sentencia de gloria eternal o de foch infernal.

5. En aquell temps, fill, que nostro Senyor Jhesu Christ era en aquest mon e anava ab los apòstols, adoncs donà les claus de penitencia a Sent Pere emperador de nostra Sancta mare Esgleya, e dix que tot so que Sent Pere per la vertut de Deu ligás e solvés en la terra, sería ligat e solt en los cels.

6. Per lo poder que Deus doná a Sent Pere, ha, fill, lo sant pare qui ten loch de Sent Pere, e han los preveres qui tenen loch del Apostoli, poder de donar penitencia; e per assò van les gents a confessio als preveres, a pendre dells penitencia.

7. So per que Deus vol que hom fassa penitencia, es per so que hom se confiy en la gran misericordia de nostro Senyor Deu, e per so que Deus age rahó que perdó a los peccadors quis jutgen a sostenir les afliccions que penitencia dona.

8. Si les affliccions qui son amares per penitencia vols aleujar a ton cors, cogita en los turments infernals e en la gloria de paradís; car adonchs te serán agradables les passions que hom ha, per obra de penitencia.

9. Peccar e menysprear lo sant sagrament de penitencia es, fill, menysprear la gloria de paradís e los turments infernals e la companya dels ángels e dels sants de gloria e de nostro Senyor Deu.

CAP. 27. De Ordines.

ORDINES son sagrament lo qual es donat als officials de Sancta Esgleya; car tant es sancta cosa, fill, nostra mare Esgleya, que los officials della deuen tenir sanctetat e ordonament per lo qual sia honrada.

2. Gran viltat e gran desordonament sería si los officials de Sancta Esgleya eren homens peccadors e homens desordonats e homens qui ignorassen les santes escriptures de la Sancta Esgleya; e per assò, fill,
lo Bisbe con fa ordines, ordona subdiacha a cantar la epístola, e lo diacha a cantar levangeli, e lo prevere a cantar la missa.

3. Daltres ordines fa, fill, lo Bisbe, les quals reeben los escolans qui ajuden a servir lo prevere qui canta la missa: on, tots aquets son officials de Sancta Esgleya, e cascun daquets con reseb lo sagrament, promet a esser loador e honrador e sotsmés al exalsament e a la honor de Sancta Esgleya.

4. Sapies, fill, que lo pus honrat offici e aquell hon ha més de vertuts e de santetat, es de prevere; car lo prevere ten solament ha vertut com per ses paraules lo pa e lo vi sagrat se transubstancieja en la vera carn e en la vera sanch de nostro Senyor Jhesu Christ.

5. Prevere, fill, ha ten solament poder de perdonar tos peccats, e prevere té loch de Jhesu Christ en est mon; e lo sant Apostoli, qui es prevere, deu esser senyor de tot lo mon, e a ell deuen obeyr tots los Reys e los Prínceps daquest mon.

6. Remembret, fill, con gran cosa es a esser prevere; car los Reys e los alts Barons e los homens quants que son, deuen besar la man el peu al prevere con canta la missa.

7. Amable fill, aytant con Deus dona pus noble orde a prevere que a nul home, aytant es pus obligat lo prevere a amar Deu, e agrayr deu la gracia e lonrament que li fa en est mon.

8. Si orde es, fill, pus honrat en un prevere que no son tots los altres ordens qui son en est mon en los altres homens qui no son preveres, remembrar pots, fill, con en gran cárrech e en gran deute son los preveres con sien bons, per so que sien agradables a nostro Senyor Jhesu Christ.

CAP. 28. De Matrimoni.

MATRIMONI es, fill, ordonat ajustament corporal e espiritual per aver fills qui sien servidors de nostro Senyor Deu e que de Deu reeben gracia e benediccio.

2. En aquell temps que Deus hac creat lo mon e hac mes Adam e Eva en paradís terrenal, adoncs feu Deus de Adam e de Eva matrimoni en paradís terrenal; e per so tu est, fill, obligat, e tots aquells qui amen esser en orde de matrimoni, que ages aquella entencio en esser en matrimoni segons la qual Deus feu matrimoni en paradís terrenal.

3. Obligat est, fill, a esser en orde de matrimoni o de religio: car tot altre estament se descové ab la final entencio per la qual est creat.

4. Amable fill, enaxí com Deus ta donats los ulls ab que veges e la lengua ab que parles, enaxí te dona la fembra quet servesque, (viva el feminismo!) adoncs con la prens per muller; car enaxí com los teus membres ordonadament son estruments a servir lo cors, enaxí ta muller es ordonat estrument per la qual sies servit.

5. Con tu, amable fill, entres en orde de matrimoni, adoncs dones tu metex a servir ta muller, e que amdós ensems siats servidors de Deu, en tal manera que Deus sia amat e conegut e loat per vosaltres.

6. Matrimoni es, fill, en vertut de paraules e en concebiment de pensa,
e es vot e promessio que hom no pot trencar sens volentat de sa muller; e per assò, fill, son enganats molts homens per moltes males fembres, e son ligats falsament per lorde de matrimoni, del qual liam no poden exir sens la mort.

7. Sies ordonat, fill, a tenir orde de matrimoni, car sens ordonat estament nol pots tenir; e ordona ta muller aytant con pusques, com te sia ajudant a tenir ton orde; car malvada fembra e desordonada fa hom exir e fa hom desviar del orde de matrimoni.

8. Caritat e temor e humilitat, veritat, justicia e les altres vertuts semblants a aquestes son ajudants a tenir lorde de matrimoni; e sobrefluitat dornats vestiments e agensament de faysons (maquillaje) e desordonats pensaments fan a hom trencar lo sagrament de matrimoni.

9. Honrament de parents ne riqueses de possessions ne diners no valen tant a conservar lorde de matrimoni com fan bons nodriments: on per assò, amable fill, con pendrás muller no ages enveja de gran axouar (ajuar) ne de bellea de faysons ne de honraments, car totes aquestes coses nos covenen ten fortment ab lorde de matrimoni com fan bons nodriments.
10. Amable fill, segons que es lo cors del home gran o poch, se cové a ell sos membres; car los homens qui son pocs, han poques mans e pochs peus, (poques, pochs : petites, petits : pequeñas, pequeños) e los homens qui son grans, han majors mans e majors peus que los pochs. On per assò, fill, es a tu significat que enaxí com Deus dona a hom los membres que li covenen, enaxí hom deu pendre muller segons que li cové per edat de dies e per honrament de parents.

11. Enaxí com en .v. son .iij. en major nombre que .ij., enaxí, fill, en orde de matrimoni es major e pus noble lom que la fembra; e per assò, fill, cové quel hom sia senyorejant sa muller, per tal que ell mantenga a sí metex sa nobilitat e que per sa doctrina e per sa pahor sia sa muller obedient a nostro Senyor Deu.

CAP. 29. De Uncio.

UNCIO es, fill, lo darrer sagrament de Santa Esgleya romana: lo qual sagrament referma e conferma tots los altres sagraments.

2. Con hom es, fill, malaut fortment e es per alcunes senyals significada la mort, adoncs deu hom demanar aquest sagrament darrer, per significar e demostrar que hom ha conservats e tenguts los primers sagraments.

3. Adoncs vénen, fill, tots los clergues ab lo senyal de Jhesu Christ per lo qual son ordonats los sagraments de Sancta Esgleya, so es la creu quit representa la sancta passio que Jhesu Christ sostench per salvar son poble, e aporten la sancta crisma ab la qual hom ha reebut lo primer sagrament. E adoncs ab oracions unten hom per los locs on hom ha fet peccats e falliments.

4. En aquell dia de uncio Deu hom gitar de son cor totes coses temporals, e deu hom affermar en son cor la hora de la mort a la qual es vengut, e no deu hom aver esperansa a viure daquí avant en est mon:
e enant que hom sia vengut a aquest sagrament, deu hom esser confessat e combregat, e deu hom aver son testament fet, e en totes coses se deu hom esser ordonat per reebre la mort.

5. Amable fill, aquest darrer sagrament en lo qual es hom untat ab crisma e ab oli, significa la sancta uncio del Fill de Deu, la qual pres en la sancta creu ab la preciosa sanch de son cors. On, si aquells qui vénen a uncio de crisma e doli signifiquen la passio del Fill de Deu, ¡quant majorment la signifiquen aquells qui a la hora de la mort son per via de martiri untats ab la sanch de lur cors, sostinent mort per honrar e servir lo Fill de Deu!

¶ Dels .vij. Dons quel Sant Esperit dona.

CAP. 30. De Saviea.

AMABLE fill, nostro Senyor Deus es saviea, e Deus es Sant Esperit. On, si Deus es saviea e tu has conexensa de la saviea de Deu, cové que aquell don de saviea ages de Deu e no daltre; car si daltre lavíes, sería significat que mils se covengués saviea ab altre que ab Deu, e assò es impossible.

2. Fill, la saviea quel Sant Sperit dona, es diversa a la saviea daquest mon; car ab la saviea daquest mon fan falliments e peccats molts homens qui son apellats savis en aquest mon: mas ab la saviea que lo Sant Spirit dona, nul hom no pot fer falliment ne peccat.

3. Amable fill, ab la saviea que lo Sant Esperit dona, ha hom conexensa de la bonea, granea, eternitat, poder, e de les altres vertuts de Deu; car tant es noble e excellent cosa conexer Deu e ses vertuts, que neguna creatura no pot abastar a donar conexensa de Deu e de ses vertuts sens obra de Sant Esperit.

4. Lo Sant Esperit gloriós, sil ames el tems el honres, ell te pot donar saviea, per la qual lo Deu de gloria volrás amar, loar, honrar e servir en tots los temps de ta vida.

5. Injuriosa cosa es, fill, que Deus sia conegut e no amat; car tant es noble cosa Deus, que per la sua nobilitat se covenen en home amor e conexensa per amar e conexer Deu. On, si tu vols que en tu amor e saviea se covengan en conexer e en amar Deu, demana al Sant Esperit quet vulla per sa pietat a tu donar lum e caritat, per tal que conegues e ams nostro Senyor Deu.

6. Per la saviea quel Sant Esperit dona, ha hom conexensa don vé, ne qui es, ne en que está, ne hon va, e conex so que ha fet e so que fa e so que fará. On si tu, fill, vols aver saviea en totes estes coses, esforset aytant com pusques de amar e honrar e tembre lo Sant Esperit qui dona aytals dons.

7. Aquesta saviea quel Sant Esperit dona, fa als homens qui son en la terra conexer Deu qui es en lo cel, e fa a hom menysprear la vana gloria daquest mon, e fa a hom esser temorós del foch infernal, e fa hom agradable a Deu e a tots los Sants qui son en gloria.

8. Demana, fill, saviea al Sant Esperit, car a tots aquells qui la demanan axí com deuen, la dona, e a quis vol la dona; mas an aquells qui nol amen no la dona.

9. E si lo Sant Esperít no donava saviea a aquells qui amen saviea, sería contrari a sí metex, qui es saviea; e si no puría donar saviea a quis volgués, no sería franch en sos dons; e si donava saviea a aquells qui saviea desamen, desamaría sí meteix, amant aquells qui desamen Deu.

CAP. 31. De Enteniment.

LO Sant Esperit illumina, fill, lanima del home de enteniment, enaxí com lo ciri ardent illumina la cambra e enaxí com la resplendor del sol que illumina tot lo mon.

2. Enteniment es, fill, poder danima qui enten be e mal, e enten differencia e concordansa e contrarietat en les creatures, e per enteniment ha hom conexensa de les coses qui son en veritat e de les coses qui son en falsetat.

3. Enaxí, fill, com tu veus ab los ulls corporals les carreres per hon vas, enaxí la tua anima sab membrar e amar e ymaginar e voure ab los ulls del enteniment. Enaxí com natura dona a alcuns homens pus clara vista que als altres, enaxí lo Sant Esperit dona a alcuns homens pus clar e pus elevat enteniment que als altres.

4. Amable fill, major don dona lo Sant Esperit a hom con li dona elevat e exalsat enteniment que no fa con li dona castells ne viles ne ciutats ne regnats; car Rey qui no ha subtil enteniment, no pot conexer Deu ne sí metex ne so que Deus li ha donat; mas hom qui ha subtil enteniment, conex Deu e sí metex, e conex e ha grat a Deu de so que li ha donat.

5. En loch tenebrós poch valen, fill, belles faysons ne ornats vestiments, e a los homens qui son cechs los camins qui son plans los son perillosos e greus. On com assò sia enaxí, prega lo Sant Esperit que la tua anima illumin de subtil enteniment.

6. Molts son los homens qui amen aver sciencia e no la poden aver, per so car no han clar enteniment; e molt hom ha sciencia infusa per elevar enteniment.

7. Amable fill, lo Sant Esperit dona al enteniment aquelles coses que li fan a entendre: on si tu entens Deu, Deus te dona a esser entès per ton enteniment; e si tu entens tu metex e aquest mon, lo Sant Esperit dona a ton enteniment tu metex e lo mon, e dona a tu metex ton enteniment.

8. ¡Ah, fill, e tant hom es pres e enganat e trayt e mort, per so car li fall enteniment, e tant hom es rich e benenant en aquest mon, qui a la mort tot ho pert e es dampnat per so car li fall enteniment; e tant hom es, qui en aquest mon es pobre e malenant e menyspreat, e en laltre ha gloria per tots temps, con es abundat dalt enteniment per gracia de Sant

Esperit!

9. On més en est mon exalsarás ton enteniment en conexer e en amar e en servir Deu, major enteniment aurás, fill, en gloria; e per assò te don de consell que tu aytant con pusques sobre totes coses exalses ton enteniment en honrar, loar e conexer aquell per qui tu entens e has en ton enteniment, so es Deus gloriós, Deus Sant Esperit.
-----------

CAP. 32. De Consell.

Lo consell de Sant Esperit es, fill, aquella cosa per la qual los homens fan bones obres e han volentat de cessar mal e de fer be: e con lo Sant Esperit sia conseller de tot be, per so, en tot so que ferás ni dirás, demana al Sant Esperit quet aconsell e que illumin los ulls de ta pensa de tals obres que a Deu sien agradables.

2. En lo consell quel Sant Esperit dona, no pot fallir, car totes coses sab e tots bens ama e nuyl mal no vol. On per assò, fill, te covè (esta vez con è) enclinar al consell del Sant Esperit, si en negunes coses vols avenir, e esquiva e fuyg al consell daquells que ignorantment e avent mala volentat son conseyadós qui conseyen a hom falliments e errors.

3. Amable fill, los teus seyns corporals te conseyen que ams aquest mon e ages en menyspreu laltre segle: ¿e sabs per que tenen aquest consell? per so car vouen los delits daquest mon, e la benuyrada gloria del altre no poden veer; mas car lo Sant Esperit vou aquest segle e laltre, per assò te dona de consell que menyspreus la vanitat daquest mon

trespassable e pusques aver la gloria del altre, qui nuyl temps no ha fi.

4. Si la mala fembra te dona de consell que la ams més que Deu, lo Sant Esperit te dona per consell que ams més Deu que totes les altres coses: e si tu, fill, creus lo consell que la malvada fembra te dona, sapies que tu empresones ton cors en lo cárcer infernal del qual nuyl temps no exirás.

5. Si les infernals penes te donen ab temor consell que ams Deu per so que no les ages, lo Sant Esperit te consella que ams Deu per so car es bo; e si la gloria de paradís te conseya que ams Deu per so que la ages, lo Sant Esperit te conseya que ams Deu per so car val més que la celestial gloria que tu ames.

6. En tot quant avens, fill, avens per lo consell que lo Sant Esperit te dona; e en tot quant falleix, erras per so car no creus lo consell del Sant Esperit.

7. Lo Sant Esperit dona e conseya veritat e bones obres, contra aquells qui demanan loguer del malvat consell que donen: e per assò, fill, creu al consell que Deus te dona e no sotsmetes ton enteniment ne ta voluntat al consell denteniment innorable ne injuriosa volentat.

8. Lo Sant Esperit conseya los pobres orfens despoderats, soptats, e conseya als prínceps e als homens honrats que no sotsmeten sí meteys al consell malvat de lurs homens qui menyspreen lo consell quel Sant Esperit dona.

9. Al punt de la mort, con tot consell defall, adoncs ha hom mester, fill, lo consell de Deu, lo qual no fall a aquells quil demanen: car adoncs diners ne honraments ne amics ne sciencia ne arts ne nulles coses no poden a hom ajudar, mas ten solament lo consell del Sant Esperit.

CAP. 33. De Fortitut.

Lo Sant Esperit, fill, dona als homens forts coratge per lo qual vencen e apoderen lurs enamics e los delits daquest mon, qui son enamics de la gloria del altre segle.

2. Ab lo Sant Esperit es hom forts contra la carn e contra aquest mon e contra lo demoni, e sens ajuda del Sant Esperit nuyl hom no pot vençre neguna destes batayes.

3. Enfortiment de fe, desperansa, de caritat, de justicia e de les altres vertuts, vé de la forsa del Sant Esperit, sens la qual nuyl hom no pot combatre ne apoderar los vicis qui son contraris a les vertuts demunt dites.

4. Amable fill, lo Sant Esperit dona diverses forces, car a los uns homens dona forsa corporal, als altres dona forsa de linyatge, als altres forsa de riquees e axí de les altres coses semblants a aquestes.

5. Les forces corporals e les forces spirituals totes venen, fill, del Sant Esperit; e per assò, fill, la sua forsa es amable e temable sobre totes altres forces. Si no era lo Sant Esperit, tot quant es creat no ha tant de poder que pogués esser en esser una hora ne un moment; car tot quant es tornaría a no res don es vengut; mas per lo Sant Esperit son sostengudes totes creatures.

6. Molts son, fill, los demonis qui han tanta de forsa, que si lo Sant Esperit no era, tots los homens daquest mon metríen en infern e tot lo mon destruyríen; mas tant es gran la forsa del Sant Esperit, que nuyl demoni no pot fer mas ten solament so quel Sant Esperit li dona licencia.

7. Con lo Sant Esperit sia ten poderós sobre tots los altres poders, si lo Sant Esperit es ab tu, fill, ¿qui es qui pusca contra ton poder, ne qui es aquell que tu pusca partir de lagradable volentat de nostro Senyor Deu?

CAP. 34. De Sciencia.

SCIENCIA es saber so que es: la qual sciencia doná lo Sant Esperit als apòstols e als altres homens qui han sciencia infusa per la gracia de Deu; la qual sciencia no pot esser donada sens la gracia del Sant Esperit.

2. Amable fill, totes creatures signifiquen e representen a home la bonea e la granea e la noblea el poder de nostre Senyor Deu: on, con lumá enteniment reeb la demostracio que les creatures fan de Deu, adoncs es illuminat de la divinal lugor del Sant Esperit.

3. Molt hom ha, fill, sciencia per apendre; mas la sciencia quel Sant Esperit dona, aquella es infusa sciencia, la qual es molt major e pus noble que aquella que hom apren en lescola del maestre.

4. Fill, si tesputes (si te disputes) ab negú per donar honrament de Deu e per exalsar la sancta fe catholica, molt pus fortment te confía en la sciencia quel Sant Esperit do, que en la sciencia quels maestres mostren als escolans.

5. La sciencia adquisita no pot espirar lo coratge dels peccadors; mas la sciencia infusa per obra de Sant Esperit, aquella dona consciencia als peccadors de lurs peccats e enlumina los ulls tenebroses dels homens qui son en error.

6. ¿Sabs, fill, per que Deus ta donada conexensa de sí meteix? per so que lams més que totes coses; e si ames alcuna cosa més que Deu, on mils lo coneyxs, major culpa has e major pena naurás, si ab aquella colpa vas en labís infernal.

7. En la celestial gloria, aquells qui més de conexensa han de Deu, han major gloria; mas en lo foch infernal, aquells qui més de conexensa han de Deu, aquells han major pena.

8. Divinal lum de Sant Esperit ta donada, fill, sciencia per la qual sabs aver conexensa de be e de mal: e sabs per que? per so que ams lo be e que ages en oy lo mal. (tengas en odio, odies el mal)

9. Si Deus te demostra les coses que deus fer e les que no deus fer, e tu, fill, no fas so que entens, tu cegues los ulls de ta anima e mets la en carreres tenebroses per les quals van los peccadors a foch perdurable en lo qual son turmentats per la justicia de Deu.

CAP. 35. De Pietat.

PIETAT es coratge pacient en la passio de son proysme: on aytal pietat dona, fill, lo Sant Esperit al coratge dels homens per tal que sien amables e ajudables los uns als altres.

2. Pietat fa remembrar la sancta passio de nostro Senyor Jhesu Christ e les greus dolors que sostench per nosaltres peccadors, e pietat fa hom cogitar en la amargor e en los plors e en lo gran treball que hac nostra dona Santa María, con son gloriós fill denant li aucihíen e li turmentaven.

3. En pietat son e están los benuyrats richs, pobres desperit, con han mercè dels pobres qui demanen per amor de Deu; mas en molt major pietat son e están aquells qui han pietat dels infeels qui ignorantment van al foch perdurable, e per la salvacio daquells donen sí meteys a trebays e a mort.

4. Aytanta con será, fill, la pietat de ton coratge, aytant serás pus agradable al Fill de Deu, e més assuaugerás la ira de Deu contra

los teus falliments.

5. Amable fill, ages pietat de ton proysme, per so que pusques amar e plorar; car pietat adúu a amor e fa esdevenir los plors en dousor.

6. Si Deus de gloria hac pietat e per pietat fo encarnat e turmentat e penjat e mort en la creu, ¿qui es aquell enamich de pietat, ne qui sescusa daver pietat de son proysme ne de sí metex?

7. Con tu, fill, fas peccat, no has de tu pietat, ne con ous (oyr; oír; oyes) recomtar quel Fill de Deu es en alcunes terres blastomat e deshonrat e descregut, tu no has pietat de la passio del fill de Deu ne daquells qui son tos proysmes, que per la deshonor que fan al Fill de Deu van en foch senes fi.

8. Pietat fa donar, perdonar, pacificar, amar, humiliar, ajudar; e pietat fa confiar al home en los dons quel Sant Esperit dona, e pietat venç e apodera crueltat e desconexensa.

9. De necessitat se cové, fill, que tu ams tu metex o que vulles mal a tu metex: on sit ames, pietat ajes; si mal te vols, crueltat ajes.

10. ¿Este (es te : te es) semblant, fill, si a la fi de tos dies, con vendrás a la mort ab molts peccats que aurás fets, si tes obs que Deus sia piedós? ¿Este semblant si lo pobre mal vestit, malalt, famejant, ha mester que atrop piedós ton coratge, con te demana per amor de Deu?

CAP. 36. De temor.

TEMOR es conexer hom sa menoritat e la majoritat de son major en ves lo qual ha fets falliments: on con aytal temor es ab amor, adoncs es donada per don de Sant Esperit.

2. Temable es Deus, fill, per so quel ajes e per so que nol perdes e per so que not don turments durables; mas molt pus fortment es temable per so car es bo e amable.

3. Si tu, fill, has aytal temor, la tua amor será semblant a la amor de Deu, car Deus ama sí metex per sa bonea metexa; e si tu tems Deu per temor més que per amor, tu est major amador de tu metex que de la bonea de Deu. On aytal temor no es donada per obra de Sant Esperit; car si ho era, lo Sant Esperit sería contrari a la sua bonea metexa.

4. Tembre mort natural, es temor que natura dona; e tembre sostenir treballs e mort per loar e honrar Deu, no es temor qui sia dada per obra de Sant Esperit: doncs no tembre que hom muyre per servir Deu, es obra quel Sant Esperit dona.

5. Responme, fill, e diguesme: ¿qual temor es major en ton coratge, o tembre Deu o lo blasme de les gents? car si més tems lo blasme de les gents que Deu, la temor que tu has es contraria a la temor qui vé per gracia de Sant Esperit.

6. Amable fill, lo Sant Esperit dona temor per so que hom conega que ell ha tot poder e sap totes coses, e en tots temps e en tots locs es dreturer. On, si tu has major temor de senyor terrenal que de Deu, tu renegas lo Deu de gloria qui no tem nulles coses, e de ton senyor, qui ha temor de Deu e es son servidor, fas idola e déu.

7. Aesma, fill, con lo Deus del cel es temable; car al Rey quet ha donat, lo qual ha creat de no re e lo qual ha a venir a sa sentencia e a sa mercè, a aquell te pot fer tolre tot quant has, e aquell ha molts servidors quit puríen ligar e turmentar e auciure, sens que no ten puríes defendre.

8. Si tu, fill, no tems Deu, doncs no tems lo foch infernal; e sil foch infernal no tems, doncs no tems lo foch daquest mon; e si aquest foch temporal no tems, entra en lo forn quant es tot aflamat, e assage si hi porás estar una hora.

9. ¿Sabs, fill, la mort per que es temable? per so car no li pots fugir e no sabs quant te pendrá: on si la mort, qui not pot auciure mas lo cors, tems, tembrás ja, fill, Deu, qui lo cors e la anima te pot metre en foch perdurable.

10. No fora temable Deu si a tuyt perdonás; mas car a los uns perdona, per so que tu no sies daquells a qui no perdona, ages, fill, temor; car sil tems, no tembrás mort: e on més temor aurás, en gloria serán majors tos merits e més ten confiarás en est mon en la misericordia de Deu.

¶ De les .viij. Benuyranses

CAP. 37. De Regnar.

REGNAR es gloria e possessio del regne celestial per do de Deu: e esta benuyransa promès, fill, nostro Senyor Jhesu Christ als pobres desperit, segons que es recomtat en los Evangelis.

2. Pobrea desperit es menysprear la vanitat daquest mon e desijar lo Regne de Deu; on aquells qui son rics e menyspreen les riquees, e los religiosos qui per la amor de Deu desemparen lo mon e sostenen pobretat, aquells, fill, son pobres desperit e a aquells son promeses riquees en lo celestial regne.

3. Amable fill, aquells qui son pus honrats e pus nobles en lo regne dels cels, es Jhesu Christ e nostra dona Sancta María e los apòstols e los martris: on tots aquests foren en aquest mon pobres desperit e tots foren pobres dels bens daquest mon, e per assò cové que tu ams la pobretat, de volentat, més que les riquees, per so que pusques aver lo celestial regne.

4. Les riquees daquest mon pots aver e posseyr, fill, e pots esser pobre desperit; car si les riquees has en loar e honrar Deu qui les ta donades e per amor dell fas almoynes, adoncs porás esser pobre desperit e pots posseyr les riquees daquest mon.

5. Quis té per pagat dels bens daquest mon, aquell es pobre desperit e en aquell es significat lo regne del cel, en lo qual han compliment tots aquells quey son; e qui nos té per pagat de so que Deus li ha donat en aquest mon, en aquell es significada la cativitat infernal en la qual han pobretat eternal los peccadors qui nuyl temps no aurán so que desigen.

6. Pensa, fill, en les viltats de les riquees temporals, qui no poden sadollar lanima daquell qui les ama, e cogita en lo breu temps que les posseeys e con ab ignorancia les posseeys, en so que no sabs quant te vendrá la mort qui tol (tolre : tolere : quita) los bens daquest mon.

7. Lo regne daquest mon son vertuts per les quals aurás lo regne del cel: on si vols aver la celestial benuyransa, ages compliment de Deu en est mon, a ton cor, per tal que Deu complesca de sí metex en gloria lo voler de la tua anima.

8. Amable fill, los homens qui nos sadollen de Deu en est mon e cuyden sadollar lanima de les riquees temporals, son menyspreadors de Deu e son loadors de les terrenals riquees, e per assò sotsmeten sí meteys a perdurables treballs.

9. Si vols esser, fill, pus rich quel rey, sies pus pobre desperit quel rey. On si tu qui no est rey en est mon pots esser pus rich quel rey per menysprear aquest mon, ¡quant més, doncs, pots per pobretat desperit esser rich en lo Regne de Deu!

CAP. 38. De Possessio.

LA benuyransa qui es promesa a aquells qui son simples e suaus, es lo benuyrat posseyment que los sants de gloria fan en lacabat regne.

2. Amable fill, suavetat engenra pau e es rahó de possessio, e per aquesta possessio mundana es significada la possessio celestial.

3. En guerra e en treball es lanima qui no posseex los .v. seyns corporals, e lo cors es rebeu contra lanima qui no posseex son voler; e per assò es hom ab trebay posseít, per la vanitat daquest mon.

4. Amable fill, ama suavetat, per so que ira no moue ton coratge a desobediencia, per la qual vé servitut, e humilia ta pensa a cogitar la vanitat daquest mon, per so que ta volentat sia contenguda en desirar la posseída benuyransa infinida.

5. Amor qui ama Deu, fa de rebel simple e suau; e simplicitat e suavetat fa als homens humils posseir los ergullosos, e humilitat fa pacificar los irats: e per so, fill, caritat e amor son comensament de possessio e de pau.

6. Suau fo, fill, nostro Senyor Jhesu Christ con vench en lo mon, adoncs con se lexá pendre e ligar e assotar e crucificar: ¿e sabs per que? per so que lumanal linatge recobrás la possessio que li era promesa en lo regne de Deu.

7. Obediencia, perseveransa, paciencia ajuden a suavetat, qui combat lome cruel e rebel per exalsar lome simple e suau en la benediccio de Deu.

CAP. 39. De Consolado.

AMABLE fill, consolats serán aquells qui ploren en est mon per honrar e servir e amar nostro Senyor Deu; car en la celestial gloria los consolará lo Fill de Deu, de sí metex, en so ques dará a ells per esser lur gloria.

2. Plora, fill, tos peccats e tes colpes, per tal que no sies desconsolat, en foch infernal, dels celestials bens: la qual desconsolacio han tots aquells qui en est mon nos consolen en la vertut de nostro Senyor Deu e en la sua passio.

3. Si plores, fill, per so car los crestians peccadors no han grat a Deu qui ha lexat son Fill crucificar per so ques consolen en ell, e si plores per los infels qui ignorantment van als turments perdurables quels demonis donen, ages consolacio en la justicia de Deu, qui fa totes ses obres dreturerament e ordonada.

4. Si tu, fill, ames fer, per Jhesu Christ a servir, alguna cosa e no la pots acabar, no sies consolat en los merits quen has, aytant gran com si tes obres venien a perfeccio; e plora con no pots complir tot ton desig, car defalliment damor es en aquells qui son consolats en lurs merits.

5. Primerament plora, fill, per honrar e amar Deu, e puys pots plorar per paor de turment infinit e per desijar los celestials bens qui tots temps duren.

6. Plorar sens amar se descové ab lo pler que plorar fa convenir ab consolacio: on, per so que sies consolat, plora per amor, que en los plors dona consolacio a sos amadors.

7. ¡Ah, fill, con gran consolacio han aquells qui per amor son en sospirs e en lagremes e en plors! On, si ames esser consolat e si vols recobrar molt majors coses que celles que has perdudes, sapies plorar; car més guanyes en la consolacio del plorar que has en plorar, que no pots en les vanitats mundanes.

8. Si vols plorar e no pots plorar, no sabs amar ni desijar los celestials bens ni menysprear los delits daquest mon, ne sabs aver consolacio dels bens que Deus ta donats.

9. Plora, fill amable, los turments qui son aparellats a tots aquells infeels qui no han conexensa de Deu; car aytals plors tapareyen consolacio en la benuyransa qui no ha fi.

10. Aquest mon es loch de plorar, per so que en laltre segle sapiam nos metexs consolar: on, si no pots plorar per so car no plores, ama plorar, per so que sies consolat e per so que ages refrigeri dels trebays qui vénen per desconsolacio; car no pots tant perdre con pots gonyar per la consolacio que plorar dona.
11. Anans que no pusques plorar, te consell, fill, que lexes ta terra e tots amics, e gites totes coses de ton cor e quey metes Deu, e veten en los ermitatges e en les terres estranyes, e dona pobretat e trebay a ton cors, per so que ta vida sia en consolacio e en la dolsor que vé per lagremes e per plors, remembrant la sancta passio del Fill de Deu.

CAP. 40. De Compliment.

COMPLIMENT es, fill, la celestial benuyransa qui complex atalentament de justicia, desijant obres desperansa, de caritat e de les altres vertuts.

2. Deus ha promeses, fill, benuyranses de sadollament a tots aquells qui desigen justicia: ¿e sabs per que? per so car Deus es justicia, qui es compliment al atalentament de justicia.

3. Si desiges justicia e mors per justicia, la mort complex ton desirer, per lo qual te serán aleujades les paors e los treballs que mort dona; per lo qual aleujament mort no es temable.

4. Amable fill, les viandes majors e mellors donen major sadollament que les menors: on, si ta anima es sadollada per so con justicia satisfá a tu la injuria que hom te fa, ¡quant pus fortment la justicia que tu fas de tu metex a satisfer tos tòrts deu més sadollar latalentament de ta anima!

5. Amable fill, si pa, vi, carn e les altres viandes sadollen lo cors, e si belles faysons a veer donen pler als ulls corporals, e blanes veus e paraules son plasents a oyr, ¡quant més los desigs de ta anima poden aver compliment en la benuyransa qui vé per obra de justicia!

6. Si en est mon desiges enjuriosament diners, possessions, honrament, fill, o algunes altres coses, injuria te fará més desijar sens negun sadollament: on con justicia, fill, sia contrari de injuria, si desiges justament alcunes coses temporals o celestials, cové que justicia do compliment e benuyransa al teu desirer dreturer.

7. La final rahó per que est creat e recreat es justicia: adonch lo compliment de ta desiransa nol pots aver per injuriós desirer.

8. Si la major justicia qui es en home es afermar e amar en Deu unitat e trinitat e encarnacio de Deu, la major injuria qui es en home es negar e descreure e desamar unitat e trinitat e encarnacio de Deu: on si tu, fill, vols aver la major benuyransa que hom pusque aver per justicia, ama morir per la major justicia.

9. Misericordia e justicia se covenen, fill, en los homens peccadors que misericordia exalsa pus fortment en aquest mon: e justicia turmenta aquells en so que en est mon no han compliment a lur atalentament e en laltre segle han malediccio en la ira de Deu.

CAP. 41. De Misericordia.

MISERICORDIA es vertut per la qual son perdonades colpes e son donats dons a aquells qui nols merexen per obra. On aquesta misericordia es, fill, benuyransa promesa a aquells qui en aquest mon serán misericordiosos.

2. A significar que Deus volc fer misericordia, ha promesa benuyransa de misericordia a aquells qui per amor dell son misericordiosos a lur proysme. On si tu, fill, a ton proysme pots fer misericordia dels bens que Deus ta comenats, ¡quant més Deus te pot donar benuyransa sit fa misericordia de sí meteix!

3. Si tot lo be que fan los homens daquest mon fayes tu e perdonaves totes les colpes qui son, per tot so no seríen tes obres abastants a reebre la benuyransa qui es en la celestial gloria; mas car Deus es misericordia, per assò promet lo regne del cel a aquells qui han a ell algun ressemblament, en quant han misericordia.

4. Desamar en son proysme misericordia, es desamar la misericordia de Deu e es desamar la celestial benuyransa, qui no pot esser donada per altre sino per la misericordia de Deu.

5. Diguesme, fill, ¿a qual es major dampnatge, o a ton proysme al qual tu no has misericordia, o a tu, si Deus not ha misericordia?

6. Deus ta feta misericordia de esser humá e de son Fill, lo qual tramès en terra per esser home, e en la creu per so que perdonás la colpa ab la qual est vengut en aquest mon: on si tu no est misericordiós, menysprees la misericordia que Deus ta feta, e menysprees la

benuyransa a la qual son apellats los misericordiosos.

7. Amable fill, aquest mon es loch de perdonar e de aver misericordia, con en laltre segle noy pot hom perdonar: car si tots los demonis e los peccadors qui son en infern podíen aver volentat a amar misericordia, tots exiríen dels turments infernals, e per la volentat de misericordia seríen benuyrats en perdurable benuyransa.

8. Si misericordia not ajuda de justicia, ¿e quit ajudará? e si aquell a qui tu no vols perdonar nol pots dampnar, e car no li perdonest est jutjat a dampnacio, ¿e quit valrá? On, per assò que ages amichs e que tos enamics not sien occasio de dampnacio, ages misericordia.

9. Més ha Deu que perdonar a tu, que tu a ton proysme: on, si per menor perdó pots aver major misericordia, si no ames perdonar, donchs tu desames les coses majors e mellors per les menors; per la qual desamor est indigne que ages la celestial benuyransa de nostro

Senyor Deu.

CAP. 42. De veer Deu.

VEER Deu es compliment de benuyransa, la qual ha Deus promesa, fill, a tots aquells qui aurán nedeetat de cor, la qual nedeetat de cor es en anima munda de peccat.

2. Enaxí con se descové ab vista corporal busca o leganya en uy, (legaña en ojo) enaxí se descové ab los ulls qui voen Deu colpa e peccat; e per assò covés de necessitat que nedeetat de pensa sia covinent a veer Deu.

3. Ab aygua de ton cor, ixent de tos ulls, ab lagremes e ab plors, lava tos ulls corporals, per tal que contriccio e penitencia munden e denejen ta anima de vicis e de peccats, e que per la nedea de consciencia de ta anima ages benuyransa en los eternals delits.

4. Amable fill, si la tua mare ha gran delit en veer tu qui est mortal e est vengut de no re e qui est en dupte si est apellat a la gloria celestial o a pena infernal, ¡quant més tu pots aver major pler en veer Deu, qui es pare e senyor de tot quant es!

5. Veges con plasents coses son a veer steles, sol, luna, cel e mar e terra e planetes, aucells, besties, homens, castells, viles e ciutats, vestiments e entayaments e les altres creatures: on, si per ulls corporals pots aver benuyransa en tantes coses a veer, esforcet, donchs, a veer lo Deu de gloria, qui totes coses ha creades, lo qual es vist ab clara conciencia e ignocencia.

6. Veer en Deu, ab certificada intelligencia, bonea, granea, eternitat, poder, saviea, amor, vertut, gloria, compliment e les altres vertuts qui a Deu se covenen, aytal visio es, fill, sobre tota benuyransa qui sia en terra, a la qual visio neguns ulls no poden pujar sens nedeetat danima pura e santificada, en la qual no sien colpes ni torts.

7. En lo mirall qui es clar pots veer tes faysons: on si vols veer Deu, deneja ta anima, per so que sia mundat mirall en lo qual veges ton creador, ton salvador, e aquell sia benuyransa e gloria de la tua anima.

8. Amable fill, leva tos ulls a la creu, e guarda con per la creu tes significat lo Fill de Deu, qui ab sa preciosa sanch denejá e mundá

loriginal peccat; e esguarda tu meteix e veges si est ignocent contra los manaments de Deu.

CAP. 43. De Paciencia.

PACIENCIA es refrenat voler occassionat per ira convertida en caritat; e per assò Jhesu Christ en lEvangeli promet a aquells qui serán pacients, serán fills de Deu.

2. Amable fill, tots som fills de Deu per creacio; mas per paciencia es hom fill de gracia, e per impaciencia es fill de colpa e de malediccio; e per assò paciencia fa esser fills de Deu tots aquells qui li son obedients e sotsmeses.

3. Pascient en terra estranya es fill de Deu, e ergullós en sa terra es fill del diable: on, a significar que més te val, fill, esser pobre e menyspreat en terra estranya e que sies pascient, que si eres rich e ergullós enfre tos parents, ha promès Deus sí meteix a esser pare daquells qui serán fills de Deu.

4. ¿Sabs per que Deus vol esser ton pare si has paciencia? per so car paciencia fa pacient lergullós, e ab paciencia los impacients son vensuts e sobrats.

5. Impacient es fill de ira, quil mena per tenebres en qual part se vol, sens discrecio de pensa e contriccio de conciencia, e offer aquell

esser fill de mort perdurable.

6. Lo Fill de Deu, Jhesu Christ, hac paciencia en la creu, més que tu no pots membrar ne la creu ho pot significar; car a major paciencia fo offert Jhesu Christ que hom nol poch turmentar ne auciure: car a més de turments que no sostench lo feu obedient la sua paciencia.

7. Aesma, fill, qual cosa tes covinent a esser amable: o gloriejat pacient fill de Deu, o turmentat impacient fill del demoni, desagradable al Fill de Deu.

CAP. 44. De Guardó.

MERIT e guany promès per guardó es lo regne dels cels a aquells qui per la amor de Deu sostendrán en aquest mon persecucions, treballs, ontes e tribulacions.

2. Amable fill, enaxí con les creatures qui no han rahó son sotsmeses a sostenir treball e passions e servir home, enaxí tots los homens son sotsmeses e obligats a sostenir treballs per servir e honrar lo Senyor de gloria.

3. On, con sia cosa que tuyt siam obligats a servir Deu, a demostrar la gran caritat, liberalitat, gracia, misericordia e pietat de Deu, promet lo Rey dels reys que retría guardó a tots aquells qui per mostrar, loar e preycar ell als infeels, sostendrán treballs, jatsía quey sien obligats.

4. Majors treballs e majors persecucions que sien per honrar Deu, se covenen ab majors gordons, a demostrar que no trebayar ne sostenir persecucions per amor de Deu nos covenen ab guardons.

5. Si los homens richs montipliquen lurs riqueses montiplicant diners e possessions, montiplicaments de celestials dons son, fill, montiplicaments de turments e de tribulacions qui sien sostengudes en loar e en servir lo sobirá be.

6. ¿Es nul home temporal qui age paor de esser rich ne benenant en los delits daquest mon? ne qui es aquell qui age temor de montiplicar sa gloria, per sustencions amables a aquell qui tots merits guardona ab major benuyransa?

7. Los trebays han fi en est mon; mas los guardons de gloria son eternals: e per assò, per aver la celestial benuyransa, foren molt

agradables e plasents als apòstols e als martris les dolors e les persecucions en les quals benuyransa sí metexa los apellava.

8. Si tu, fill, ames esser benuyrat, no temes treballs ne mort a sofrir, per Deu honrar e servir; car aytal temor es contra la benuyransa qui es en aquells qui ab desig e ab pregueres quen feyen a Deu, anaven loar e servir lo Rey de gloria enfre los enamichs.

9. Enamorat de Deu, enflamat de la gracia del Sant Esperit, no fa differencia enfre la sua terra e terra estranya, ne enfre honrament e desonor, ne enfre un home e altre, ne enfre benanansa e passio; car tot li es plaent, ab que pusque servir Deu.

10. Esguarda quants homens ha en aquest mon, qui per diners qui no son Deu e per vana gloria qui fa hom enamich de Deu e per benanansa mortal, sostenen tants de trebays e tantes de tribulacions. E donchs, amable fill, ¿sabrás ne volrás ne penserás sofrir malananses e menyspreaments per loar lo nom de Deu?

¶ Dels .vij. Goigs de nostra dona Santa María.

CAP. 45. De la Salutacio.

Lo primer goig que hac dona Sancta María fo de la salutacio que

lángel Sent Gabriel li dix, adoncs con la saludá dient que ella era plena de Sant Sperit e que della naxería lo Fill de Deu, salvador de tot lo mon.

2. Amable fill, estimar no poríes lo gran goig que la regina del cel e de la terra hac, con lángel Gabriel la saludá: car si lo goig que ta mare auría si totes les gents te elegíen senyor daquest mon no poríes cogitar ne entendre, ¡quant menys pots aesmar lo goig maravellós que nostra dona hac, adoncs con Deus de gloria la elegí regina dels ángels e de tots los sants de paradís e dona de tot lo mon!

3. Sens tota comparacio hac major goig la Verge María con entès que son fill sería un ab lo Fill de Deu, que no esser senyor del cel e de la terra e de tot quant es; car molt major noblitat es esser un ab Deu, que esser senyor de tot lo mon.

4. Segons lo gran goig de nostra dona, covenc esser gran lonrament que Deus feu a nostra dona; e segons lo gran profit que lumanal linatge hac en la concepcio del Fill de Deu, covenc esser gran lo goig. On con assò sía enaxí, donchs inaesmable es lo goig de nostra dona.

5. Si era un foch qui tengués tot lo mon, de necessitat se covendría que tu fosses en lo foch; car si no hi eres, no seríes en lo mon. On, sil goig que nostra dona hac es major que tot aquest mon, de necessitat se cové que la noblitat de nostra dona e lo seu alegre e la sua gloria e la sua honor sia major que tot lo mon.

6. Tant fo gran lo maravellós goig que nostra dona Sancta María hac, que tot hom per molt que perdés e per moltes tribulacions e per molta passio que sostenga, pot esser consolat e alegrat e benificiat en lo goig de nostra dona.

7. Lo sol no pot tant illuminar ni el foch escalfar com per lo compliment de nostra dona los sants se poden alegrar; ne tot so que fan les creatures en est mon no es tant com es nostra dona membrar y entendre e amar que Deus vulla esser un ab son fill. On, con assò sia enaxí, daquest ten gran goig gloriós de nostra dona sabráste, fill, alegrar, per tal que sies agradable a nostra dona.

CAP. 46. De la Nativitat.

CON lo Fill de Deu nasch de nostra dona Sancta María, adonchs nasch fill qui es ver Deus e ver hom: on, en quant la natura divina, nasch de nostra dona infinita bonea, granea, eternitat, infinit poder, infinida saviea, amor e les altres vertuts quis covenen a Deu; e en quant natura humana, nasch fill de nostra dona qui fo hom major de tots homens e de totes fembres y que totes creatures.

2. Amable fill, con aquest Fill ten gloriós e ten honrable nasch de nostra dona, adoncs salegrá ten fortment la regina del cel, que cor dome no ho pot aesmar ne angelical entelligencia no ho pot entendre.

3. Enaxí con nostra dona es pus prop en natura a son fill que no son les altres creatures, enaxí cové de necessitat que sia pus alegrable en la nativitat de son fill que los homens nels ángels no poden entendre; e si assò no era enaxí, seguir sia que major fos en los ángels e en los homens possibilitat dentendre quel ajustament de nostra dona e de son Fill, e assò es inpossíbol.

4. Goig e esser senyor de tot lo mon nos covenen nes concorden ten fortment con fon goig e enfantar salvador del mon e Deu del mon: on, si tu vols cogitar en lo goig que nostra dona hac en la nativitat de nostro Senyor Jhesu Christ, aesma con gran alegría deuríes aver, si pudíes crear un segle ten gran e ten bell com aquest segle.

5. Tant es gran cosa e maravellosa lo gran goig que nostra dona hac de son fill con sos ulls lo veeren home nat ab tot son seny e ab tot son poder, e los ulls de la anima lo veeren Deu del cel e de la terra e de tot quant es, que aquell goig degra esser anomenat per altre nom qui significás major goig e major alegre que tot lo goig e tot lalegre qui esser pot en aquest mon.

6. ¿Este vijarés con la regina ha goig con ha fill qui deja esser rey, empero no ha goig acabat entrò quel vee Rey? Mas la Regina del cel tantost con hac enfantat son fill, encontinent lo viu Rey del cel e de la terra e de tot quant es.

7. Con la dousa regina nostra dona hac ahut son bell Fill e tench aquell en son bras e sos ulls misericordiosos esguardaven aquell, e son Fill gloriós esguardava ab sos piadosos ulls corporals sa mare, e la divina natura se manifestá a la intelligencia de nostra dona, aquell goig, aquell alegre, aquell plaer, fill, qui fo en nostra dona, no pot esser entès tot en aquest mon ne en laltre per nulla altra creatura, mas ten solament per nostra dona e son Fill, qui es home e Deu.

CAP. 47. Dels .iij. Reys.

TANT fo gran la festa e la santetat de la nativitat del Fill de Deu, que al .xiij. jorn que fo nat e nostra dona lo tenía en sa falda, per la vertut de Deu vengren de longues terres .iij. Reys quil vengueren adorar.

2. Aquells .iij. Reys eren guiats per una stela molt resplendent e lugorosa quils anava devant e guiá aquells, dentrò que foren davant lo Fill de Deu.

3. Con los .iij. Reys veeren madona Sancta María que tenía en son bras nostro Senyor Jhesu Christ, adonchs devallaren de lurs cavalls (caballos, no camellos ni dromedarios) e offeriren al Fill de Deu encens e aur e mirra, a significar que ell era Deu e home e que murría per salvar lumanal linatge.

4. Amable fill, con nostra dona viu venir los .iij. Reys e viu la estela quils guiava e viu lo present que offeriren a son Fill, adonchs hac aytal goig con la senyoría que los presents e la estela significaven de son Fill.

5. Aesma con gran goig es significat en esser senyor de les esteles, lo qual fo significat per la estela, e aesma lo goig que mare deu aver de son fill qui per encens es mostrat esser senyor del cel e per or esser senyor de la terra e per mirra esser home e senyor de mort e del demoni per lo qual era perdut lumanal linatge.

6. Con los .iij. Reys agren offert lo present al Fill de nostra dona e agren feta aquella reverencia que creatura cové fer a Creador, foren adurmits, e lángel Gabriel vench als .iij. Reys e dixlos que ells no passassen per lo Rey Erodes, qui volía auciure Jhesu Christ e qui aucís los innocents:
e con nostra dona entès que son Fill fo deliurat del poder de Erodes per la aministracio del ángel, adoncs hac goig molt gran per lo deslliurament de son amable Fill e Deu.

CAP. 48. Del goig que nostra dona hac de la Resurreccio.

PER SO, fill, que pusques mils entendre lo gran goig que nostra dona hac de son fill con fo resuscitat e aparech a ella e als apòstols, te vull recomtar lo treball e la dolor e la passio que ella sostench aquell dia con viu son fill pendre e ligar e assotar e murir en la creu.

2. En aquella nit que los jueus prengueren e ligaren lo fill de nostra dona e lo sen menaren molt ahontadament, nostra dona era en aquell loch, e seguía son fill axí con podía, e per la multitut de la gran pressa nostra dona no era honrada daquella honor que a ellas covenía, e era empenta e menyspreada per los jueus.

3. E con nostra dona viu son fill despullar e ligar e assotar ten fortment que la preciosa carn e sanch que avía presa della era corrumpuda e destruída, adoncs si hac dolor not ho cal dir, ne no es qui ho pogués recomtar.

4. Si tu qui est serf e sotsmès a obeyr los manaments del gloriós Fill de nostra dona, e no ten solament tu, ans ho son tots los ángels e tots los homens e tot quant es creat, si eres devant ta mare pres e turmentat e mort sens culpa, pensar pots que ta mare auría gran dolor e gran pietat de tu. On si la tua mare, qui pot errar, avía despagament molt gran en la tua passio, ¡quant més la Verge María, qui no pot errar, hac gran dolor de la passio de son fill!

5. Aesma, fill, la dolor que ta mare auría si hom per les mans e per los peus te metía claus aguts e hom te clavave en lo fust, e tu guardaves ta mare ab piadós esguardament e en semblansa que li demanaves ajuda, e ella not pogués ajudar; per aytals cogitaments e per aytals imaginacions porás, fill, cogitar con gran fo la dolor que nostra dona sostench en la passio e en la mort de son fill.

6. E si imagines con gran goig auría ta mare si ressucitaves, pensar pots con gran fo lo goig qui fo en nostra dona quant viu son bell fill ressucitat, ab cors immortal, incorrumpable, impassible, glorificat en eternal benuyransa.

7. Sens que no cogitasses en la molt mayor excellencia e noblitat quel Fill de Deu ha major que tu no has e que nostra dona ha major que ta mare, e que no esmasses la dolor que tu pots imaginar de la passio que ta mare poría aver per la tua passio e mort, no poríes cogitar e imaginar covinentment en la gran passio e dolor que nostra dona sostench per la mort de son fill, ni en lo gran goig que hac en la resurreccio de nostro Senyor Deu Jhesu Christ.

CAP. 49. Del goig que nostra dona hac con son fill li apparech.

CON la mare de Deu era ab los apòstols e ab los altres dexebles de Jhesu Christ en un alberch e parlaven de la passio e de la mort quel fill de Deu avía sostenguda, e dementre que eran en aquestes paraules e nostra dona era en dolor e en tristicia per la mort de son fill Jhesu Christ, adonchs per alegrar e consolar nostra dona e aquell qui ab ella eran, aparech lo fill de Deu.

2. Lo goig ni lalegría qui fo en nostra dona con viu son gloriós fill devant sí, sa e viu e ab cors immortal glorificat, nol poría null hom recomtar; car enaxí com lo dol que nostra dona sostench per la passio de son fill fo sobre les míes paraules qui no ho poríen dir, enaxí lo goig de nostra dona es sobre mon enteniment, qui no ho pot entendre, e sobre mes paraules, qui no ho poden recomtar.

3. Fill, aquest nom Jhesu Christ es aytant a dir com nomnar ensems Deu e home: e aquest nom aparexement es aytant a dir com demostrament. On, si un hom molt amat e molt desijat qui lonch temps ha estat en terra estranya alegra molt forment sa mare con lo veu vengut e li está devant, ¡quant més Jhesu Christ, qui es Deu e home e vench de la mort en la qual avía estat, alegrá nostra dona qui es sa mare!

4. Tant fo gran lo goig que la regina del cel hac de laparicio de son fill, que a tot altre goig abasta a alegrar e a tota tristicia abasta a consolar, e tot hom hi pot esser alegrat e per aquell goig tot hom pot esser benuyrat.

5. Alegrat, fill, sies en lo gran alegre de nostra dona e en la vertut que pots aver per la vertut que nostra dona hac en lo goig de son fill: car per aytal goig serás parsoner en lagradable pler de Jhesu Christ e de nostra dona; e tots temps que prechs de nostra dona, sies membrant del goig que ella hac de la aparicio de son fill, e serás exoit en tes pregueries.

6. Si tu est en guarda e en benediccio de nostra dona, si has dolor ne tristicia de nulla cosa, not ho tengues a dan; car nostra dona es tant alegrada en son Fill gloriós, que aquell alegre e aquella benuyransa en que nostra dona es, abasta fortment a sos servidors qui nesdevenen agradables, a la benediccio de Deu.

___

(Capítols 50-100)