Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi

VIII. 

Forma iuramenti praestandi ab OEconomis (Clavarios) studii generalis Illerdensis, an. MCCCLXIX. (Vid. pág. 37.) 

Ex lib. Privil. et Concord. curiae saecul. Illerd.

Aquesta es la forma, els capitols, los quals los clavaris del studi ans que usen del offici juren cascun an; los quals capitols foren ordenants (ordenats) per lo Senyor Bisbe, et per lo capitol, et per lo conseyll de la ciutat en lan de nostre Senyor MCCCLX. nou (1369).

Nos aytals canonges e aytals ciutadans de Leyda juram sobre los sants de Deu Evangelis et la Creu de nostre Senyor davant laltar de Santa Maria de la Seu possats, et per nos et cascun de nos ab nostres propries mans corporalment tochats, que nos per tot aquest an, qui sira finit a carnestoltes de Quaresma, a nostre bon enteniment et a nostra bona consciencia procurarem et regirem lo officii de la clavaria al qual (al-qual) som stats elets; e afermaren (afermarem) doctors et maestres o licenciats qui legiran en lo dit studi Dret Canonich et Civil, Medicina, Filosofia et altres scienties aprovades si mester hic siran e aço a aquell menor salari que porem.

Item que a negu no darem ni prometrem ni metrem en alcuna esperança salari negu per legir neguna lectura, si donchs no es doctor o maestre o licenciat; ni pagarem ni darem res a negu per lectura que en temps passat aye feyta sens volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; et si fahiem, que ultra lo perjuri, que nons sia reebut en compte ans ho ayam a pagar del nostre propi. 

Item que doctor, maestre ni licenciat negu no afermarem sens conseyll et volentat dels clavaris del an passat et de II. canonges et II. prohomens ordenats a nosaltres per conseylles o de la mayor partida daquells; los quals canonges et prohomens juren et ajen a jurar de conseyllarnos be et lealment, a profit de la clavaria et del studi, tota affeccio et hoy remoguts.

Item quel affermament dels dits doctors, maestres, o licentiats, ahut lo conseyll de susdit (dessus dit), et los salaris daquells, et altres pagues o coses que ayam a fer per raho de dit offici, farem tots IIII concordablament, et no los uns sens los altres.

Item que no vendrem del sensal (censal) que huy la dita clavaria ha, ni negun altre sensal ni violari sobre aquella, per gran profit que fas de la clavaria et del studi, sens conseyll et volentat del capitol et del conseyll de la ciutat; ans sin podem comprar, queu farem.

Item que dels dines de la dita clavaria en nostres usos no convertirem, sino lo salari a nosaltres asignat.

Item que forçarem et forçar farem entant compugam (en tant com pugam) tots aquells que sapiam que res deyen a la clavaria por qualsevol raho; et encara tots aquells, qui ayen res administrar de que no ayen retut compte que donen compte et paguen tot ço ques apparra que deyen o ayen a tornar; e aço farem al pus breu que porem, et que per dar favor ne favors a negu no lexarem.

Item que estrenyerem ab sagrament o en altra manera lo clavari qui cuyll lo sensal et les altres coses de la clavaria, que dins VIII. dies apres finit lo temps del nostre an, retra et dara compte a nosaltres de ço que aura administrat dins lo dit an per la dita clavaria, per ço que nosaltres dins un mes apres lo pugam et ayam a dar als clavaris esdevenidors (pone es devenidors).

Item que pagats los doctors, maestres o licenciats els altres salaris et altres messions necessaries que ayam a fer per la dita clavaria, tota la moneda que sobrara conservarem et metrem, e farem metre ey farem nostre poder en la caxa que es en les cases de Poblet (a: Arcam scilicet comunis depositi, ut in inventario bonorum Bernardi Alegreti ann. 1336 a nobis infra edendo apparet.) 

Item que a neguna persona no farem gracia de res que deye (: degue) a la dita clavaria, ni dels dines daquella no darem a negu per servi ni per altra manera, ni encara per festa que aye affer de doctorat o magistrat, sens conseyll e volentat del Senyor Bisbe o de son vicari et capitoll et del conseyll de la ciutat.

Item que totes les dites coses prometem et juram que farem be et lealment, tota affectio et hoy remoguts, e que per amor, ni favor, ni prechs de neguna persona de qualque dignitat, condicio o estament  sie, noy farem sino ço que al nostre bon enteniment et a nostra bona conscientia, a profit empero del dit studi et clavaria, sira vist feedor.

Item que de negu servi, ni neguna altra cosa per manera de servi, no pendrem, ni daltri que per ell o alcun dells nos ho donas.

Item que no atorgarem ni darem licentia a negun doctor licenciat, ni a maestre, que affermat sie, de anar fora la ciutat, sino solament III. dies; et si a mes temps la demanen que nou (: no ho) pugam fer, sens volentat del capitol, et dells pahers de la ciutat.

Item quels dits clavaris en les conduccions que faran dels dits doctors licenciats et aprovats facen, et hayen a fer jurar aquells que no advocaran, nec donaran algun patrocini duran lo temps de la lur lectura, en qualsevol questio que haien lo Senyor Bisbe et capitol de la Seu de Leyda, nec contra la universitat de la ciutat de Leyda; si donchs nou fahien ab licentia demanada et obtenguda del dit Senyor Bisbe et capitol en lures (lurs, llurs) questions, et dels pahers de la dila ciutat en les questions de la dita universitat. E si lo contrari fahien que perden lo salari quels sera promes per la lectura, et ultra aço sien privats de aquella lectura.

Movimén franjolí per la llengua catalana

Franja Viva

//


Franja Viva sou los mateixos que Moviment Franjolí, una charanga de panderetes aon lo directó es Óscar, desde Badalona, o un poble rebatejat Gramanet de Besòs, Santa Coloma de Gramanet, y maméu subvensions de la gencat per a extendre los països catalans de may mes, en lo estandarte del dialecte ocsitá catalá a la vanguardia.

///

El independentismo catalán sigue creando disfraces para simular un apoyo popular masivo a sus tesis, dentro y fuera del Principado. La última tapadera se llama Moviment Franjolí, una supuesta “asociación aragonesa” que defiende la anexión a Cataluña de la franja oriental de Aragón. Sólo es una supuesta “asociación aragonesa” porque está dirigida desde Badalona, donde reside su coordinador, Óscar Adamuz. Es decir, se trata de simular desde Barcelona que los ciudadanos de la zona más oriental de Aragón (formada por unos 60 municipios) ansían unirse a unos hipotéticos Països Catalans independientes.
El propio coordinador del Moviment Franjolí,
Óscar Adamuz, explica en su perfil que está vinculado a cuatro entidades independentistas, casi todas ellas financiadas por la Generalitat catalana:
Omnium Cultural (el principal socio de Junts pel Sí junto a ERC, la ANC y PDC),
Acció Cultural dels Països Catalans, el sindicato independentista Intersindical-CSC y la red Enllaçats per la Llengua.

https://okdiario.com/investigacion/2016/12/31/montan-asociacion-aragonesa-dirigida-desde-badalona-apoyar-independentismo-catalan-636993

Gramenet de Besòs, 1979) és tècnic de metrologia i resident a Badalona. Des del 2012 coordina el Moviment Franjolí per la Llengua en defensa del català a la Franja. Participa en la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua. També gestiona el portal cooperatiu Acció Cultural dels Països Catalans, és militant d'Intersindical-CSC i voluntari d'Òmnium Cultural.

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39859/panorama-dels-mitjans-catala-franja

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39772/unes-agendes-catala-franja-perro-hortelano

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39517/lensenyament-catala-franja-hi-ha-vida-despres-lapao

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39199/sobre-unio-de-catalunya-arago

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39011/sobre-catala-lus-llengues-corona-darago

movimentfranjoli@gmail.com

https://twitter.com/movfranjoli

https://www.facebook.com/Moviment-Franjol%25C3%25AD-per-la-Llengua-179778822178644/

http://movimentfranjoli.blogspot.com

Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.

L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.

Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de la Serra, al Pallars Jussà.

Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.

Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes:

/ Les fotos se poden descarregá per a vóreles milló /

Per segon any consecutiu, el Moviment Franjolí col·labora en l'edició d'unes agendes en català per a l'alumnat de la Franja conjuntament amb el casal Jaume I de Fraga. La iniciativa és impulsada per la Plataforma per la Llengua.

Enguany s'ha endegat una campanya de donatius per fer arribar agendes en català a tots els alumnes de les escoles i instituts de les comarques franjolines. 

L'alumnat de les escoles de la Franja podrà tenir novament una agenda escolar en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga tenen previst editar les Agendes de la terra per als alumnes de primària i de secundària. La voluntat és editar-ne novament 4.000 exemplars

Per cada aportació de 5 euros, es podrà enviar una agenda més a les escoles de la Franja. Així, les persones que ho vulguin poden fer les seves aportacions (o aportar cebes) entrant al web de la Plataforma per la Llengua. Aquests donatius serviran perquè els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia i per dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent.

Les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l'àmbit lingüístic català i d'afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta. Entre les novetats, hi ha el decàleg 'Una llengua viva és una llengua que es parla' i el calendari escolar i festiu adaptat a l'administració aragonesa.

L'any passat les entitats van repartir 3.500 agendes que, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, van arribar a l'alumnat amb total normalitat i van significar un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori.

El català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració. Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent. 

Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem mostrar públicament el suport al català existent a la Franja del meu cul.

N'estàs orgullós de la nostra llengua pròpia?
Coneixes pintades, cartells o murals que reivindiquin el dialecte català a les vies públiques de les comarques de la Franja del meu cul?

Envian's les teves fotos a l'adreça electrònica: movimentfranjoli@gmail.com i entre tots i totes mostrem al món el nostre suport al català des de la Franja de Ponent!

#NoAmaguiselCatalà

#AlaFranjaEnCatalà

Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja.

La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L'escassa presència del català a l'escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d'agreujant.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l'ús social i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.

El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.

Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua: "Llengua subnormalitzada, literatura sense fronteres". 

Octavio Serret: "Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m'ho hauria imaginat mai"

L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja del meu cul i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.

Marcel Pena

- Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.

Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.

- La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?

Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.

- Quin és el tipus de llibre més demandat?

Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.

- Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?

Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.

- Quines són les especialitats literàries de la llibreria?

La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim moltíssim material d'escriptors de la Franja dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja.

- Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?

És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com "autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.

- Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?

Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús històric, també els del PP i el PAR.

Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.

- Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?

He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelaguesde la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.

dicsionari chapurriau castellá, L, LL

laberinto, laberintos	laberinto, laberintos
labio, labios	labio, labios
labor, labors	labor, labores
laborable, laborables	laborable, laborables
laboral, laborals	laboral, laborales
lactán, chiquet que mame	lactante, chiquillo que mama
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera	Zorrilla de Valjunquera
Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA	lambada, baile – cagada de Lambán
lamén, laméns	lamento, lamentos
Lamentá, lamentás	lamentar, lamentarse
lamentánse	lamentándose
Lámpara, lámpares	Lámpara, lámparas
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes	Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes
lapidán (g), codoleján, apedregán	lapidando, apedreando
lateral, laterals	lateral, laterales
latí (v) bategá	latir el corazón
latí, bategá, bombejá lo cor	latir, bombear el corazón
latíe	latía
látigo, látigos (vore surriaca)	látigo, látigos
latín, llatí – latinajo, latinajos	Latín – latinajo, latinajos
latino, de latinoamérica, latinos	latino, de latinoamérica, latinos
latit, latits, batec, batecs	latido, latidos
laúd, laúds	laúd, laúdes
laudes, cántics de (y salmos)	cánticos de laudes
lavandería	lavandería
lay, la hay, la hai, l´hai fet	la he hecho
lealíssim	lealísimo
lealmen	lealmente
lealtat	lealtad
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit	lechera (mujer y recipiente)
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases.	lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas
lechero	lechero
lechero, lecheros	lechero, lecheros, los que venden leche
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol)	lechuza, lechuzas
lecsió, lecsións	lección, lecciones
lecsións	lecciones
lectó, lectós	lector, lectores
lectura, lectures	lectura, lecturas
legaña, legañes als ulls	legaña, legañas en los ojos
Legañós, legañosos	Legañoso, legañosos
legañosa, legañoses	legañosa, legañosas
legítim, legítims	legítimo, legítimos
legítimamen	legítimamente
Legua, legües, medida de distánsia o llargária	Legua, leguas, medida de distancia
lejía, lejíes	lejía, lejías
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite)	lejía
lejía, lleixiu	lejía
lenguaje	lenguaje
lensería, roba interió	lencería, ropa interior
lenta, lentes	lenta, lentas
lentamén	lentamente
lentitut	lentitud
lento, len	lento, lentos
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat	León – el león del Maestrazgo
leona	leona
leprós, leprosos	leproso, leprosos
leprosa, leproses	leprosa, leprosas
les	las
letanía, letaníes	letanía, letanías
letargo	letargo
levadura, llevat	levadura
leve	leve
leves	leves
ley, leys (latín lex)	ley, leyes
Li	le
liá	liar
liál	liarlo
lián (g)	liando
liberá	liberar
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada	liberar
liberal	liberal
libéral	libéralo, líbralo
libéral	libéralo
liberalidat	liberalidad
liberalisme	liberalismo
liberalmen	liberalmente
liberals	liberales
libertat, llibertat, libertats, llibertats	libertad
Libránla, lliuránla	librándola
Libránlo, lliuránlo	librándolo
libránme	librándome
librat, lliurat	librado
librátos, lliurátos	libraros
libre, lliure, libres, lliures	libre, libres
libremen	libremente
libres	libres
licor, licors	licor, licores
líe	lía
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval	liebre, liebres
lienzo, llens (llansol, llensol)	lienzo (sábana)
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano	liga (pierna)
ligat (ha)	ligado (ha)
ligeramen	ligeramente
ligeresa	ligereza
ligeret, ligerets	ligerito, ligerito
ligereta, ligeretes	ligerita, ligeritas
ligero	ligero
ligeros	ligeros
límit	límite
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats.	limitar
limitaben	limitaban
limitadíssim	limitadísimo
limitadíssima	limitadísima
limitat	limitado
límits	límites
limo, fang	limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda	limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda
lingüistic, lingüistics	lingüistic, lingüistics
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá	linea, lineas – sedal para pescar
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues	linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega
lío, líos	lío, líos
liós, liósos, liósa, lióses	lioso, liosos, liosa, liosas
liquidá	liquidar
líquida, líquides	líquida, líquidas
líquit, líquits, líquid, líquids	líquido, líquidos
Lira, lires	Lira, liras
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó	Lirón, lirones
lissensiats	licenciados
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu	licencioso, licenciosos
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva	licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat	lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just	lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo
lista de inteligénsia	lista de inteligencia
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau	lista, listas
listín de teléfonos	listín de teléfonos
listo de inteligénsia – está amanit	listo de inteligencia – estar listo
literal	literal
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental	literario, literarios
literária, literáries	literaria, literarias
literatura, literatures	literatura, literaturas
litro	litro
litros	litros
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat	liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad
litúrgies	liturgias
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné	almez, latón
lladre (de lladrá un gos), clapíx	ladra
lladre, lladres	ladrón, ladrones
lladres	ladrones
lladrits	ladridos
llágrima, llágrimes	lágrima, lágrimas
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes	lágrima, lágrimas
llágrimes	lágrimas
llagrimeta	lagrimita
llagrimetes	lagrimitas
llagrimosa, llagrimós	Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota	lagrimón
llagrimots, llagrimotes	lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé	dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines	golosina
llaminé, golut, llépol	goloso
llana, llanes (vore suncha)	lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata”	hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa	llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza
llangosto, llangostos	saltamontes
llansa, llanses	lanza, lanzas
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos	lanzar, brotar (árbol)
llansabe	lanzaba
llansol, llensol, llansols, llensols	sábana, sábanas
llanuda, que te llana	lanuda, lanudas
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa	llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo	lanudo, lanudos
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’.	simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure.	lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres	lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua	largo, extendido
llarcs	largos, extendidos
llardé (dijous, dichous)	lardero (jueves)
llarga, llargues	larga, largas
llárgamen	largamente
llargária, distánsia, extensió	longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión
llargueta (amela)	Almendra largueta
llarguirut	larguirucho
llarguíssim, llarguíssims	larguísimo, larguísimos
llarguíssima, llarguíssimes	larguísima, larguísimas
llas, llassos, llasset, llassets	lazo, lazos, lacito, lacitos
llástima, llástimes	lástima, lástimas
llatí, latín	latín
llatina, latina, llatines, latines	latina, latinas
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré	labrar, arar
llaurabe	labraba, araba
llauraben	labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores	labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g)	labrando
llaurat (bancal), llaurada (era)	labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals)	labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa)	Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos.	lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech	lavadero (de ropa)
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores	lavadora
llaván (g), rentán	lavando
lláven	lavan
llavores	entonces
llavors	entonces
llebre, liebre	liebre
llechíben, lligíen (lligí, llichí)	leían
llechín (g), lligín	leyendo
llechís, llich, llix	lee
llechisco, llixgo	leo
llechisen, llígen	leen
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc	legumbre, legumbres
llei, ley	ley
lleis, lleys, leys	leyes
lleit, lleits, llet, llets	leche, leches
lleitós, lleitosos	lechoso, lechosos
lleitosa, lleitoses	lechosa, lechosas
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite)	lejía
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa	lemosín, limousin
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes	lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas
llenguache, llenguaje	lenguaje
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga)	longaniza
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses	longanizas
llengües	lenguas
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón	lengüeta de un instrumento
Llengüetada, llengüetades	lengüetazo, lengüetazos
llens, tela de cánem, llansol	lienzo, tela de cáñamo, sábana
llentíes	lentejas
llentíes, llentilles	lentejas
llentilles, lentilles	lentillas
lleña	leña
Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades	lamer
llepáe, llepabe	lamía
llepáli	lamerle
llepán (g)	lamiendo
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé	goloso, golosos
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera	golosa, golosas
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes	Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra	letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí	letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada	letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !)	letrado
lletrats	letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells	letrero, letreros
lletres	letras
lletreta, lletretes	letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu	Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’	masa madre de pan
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure	Alzar, levantar, apartar, quitar
llevabe	quitaba
llevaben, lleváen (traíen)	quitaban
llevades	quitadas
lleváe, llevabe	quitaba
lleváen, llevaben	quitaban
lleváles	quitarlas
lleváli	quitarle
lleván (g)	quitando
llevánlos	quitándoles
llevantabe	levantaba
llevantada	levantada
llevantaren	levantaran, levantasen
llevantaríe	levantaría
llevantás	levantarse
llevante	levanta
llevaré (llevá)	quitaré, ver llevá
llevaríe	quitaría
llevássela	quitársela
llevássels	quitárselos
Llevat – tret – levadura	Quitado – levadura
lleváu	quitáis
lleve	quita
llevém	quitamos
lleven	quitan
llevo	quito
llevon	quiten
lleys, leys	leyes
llibertat, libertat	libertad
llibre, llibres	libro, libros
llibre, llibres	libro, libros
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes	libreta, libretas
llich	lee
llíches	lees
llichí	leer
llichíe	leía
llichíen	leían
llichíla	leerla
llichín (g)	leyendo
llichís	lee
llichquere, llichguere	leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó	almez, latón
llidoné, llidonés	árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc	atar, ligar
lligaben	ataban
lligabes	atabas
lligada	atada
lligada, lligades	atada, atadas
lligáe, lligabe	ataba
lligáen, lligaben	ataban
lligál	atarlo
lligála	atarla
lligáles	atarlas
lligám	atarme
llígam	átame
lligán (g)	atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns)	anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare	atara, atase
lligarem	atáramos
lligarém	ataremos
lligaren	ataran, atasen
lligaríe	ataría
lligaríen	atarían
lligássel	atárselo
llígat	átate
lligat, lligats	atado, atados
lligats	atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau.	leer
lligida	leída
lligíe	leía
lligíen	leían
lligíla	leerla
lligíli un cuento a un chiquet	leerle un cuento a un niño
lligín (g)	leyendo
lligínles	leyéndolas
lligirá	leerá
lligirán	leerán
lligirás	leerás
lligiré	leeré
lligit, lligida , lligits, lligides	leído, leída, leídos, leídas
lliguen	atan
llíguen	atan
llígues	atas
lliguéu	atais
lliguéulo	atadlo
lliguéutos	ataos
Llima, llimes	lima, limas
llimó, llimóns	limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines	limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc	limpiar
llimpiabe	limpiaba
llimpiacristals, llimpiavidres	limpiacristales
llimpiáe, llimpiabe	limpiaba
llimpiáen, llimpiaben	limpiaban
llimpiál	limpiarlo
llimpiála	limpiarla
llimpiáles	limpiarlas
llimpiáls	limpiarlos
llimpiamen	limpiamente
llimpián (g)	limpiando
llimpiaríe	limpiaría
llimpiás	limpiarse
llimpie	limpia
llimpien	limpian
llimpies	limpias
llimpiesa	limpieza
llimpio	limpio
llimpios	limpios
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes	linterna, linternas
llinterneta, llinternetes	linternita, linternitas
llintiarna	linterna
llis, llisos, llisa, llises	liso, lisos, lisa, lisas
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies	licencia, licencias
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades	licenciada, licenciadas
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats	licenciado, licenciados
llises	lisas
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa	nube pequeña
llissó, llissóns	lección, lecciones
llissoneta, llissonetes	leccioncita, leccioncitas
llissóns	lecciones
llista, lista	lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá	tabla de madera
llisura	lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega	cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí	litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris	literario, literarios
llitet, llitets	camita, camitas
llits	camas
lliurá, librá, lliurás, librás	librar, librarse
lliurarán, librarán	librarán
lliure, libre, lliures, libres	libre, libres
lliures, libres	libres
lliuro, libro	libro
llixgo, llixco	leo
llixgue	lea
llíxguen	lean
llixguera, llixquera	leyera, leyese
llixguere (ell)	leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus)	loba
llobes	lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit	lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells)	lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca	Clueca – loca
Lloco, loco	loco
llocos, locos	locos
Llodo, fang	lodo, fango
llogá	alquilar
llogán (g)	alquilando
llogué	alquiler
llom, lloms	lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta	loma, montañita, collado
llomillo, solomillo	lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá !	rienda, riendas
llonganissa	longaniza
llonganisses	longanizas
llop	lobo
llops	lobos
lloques	cluecas
lloques, loques	Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre	sucio, pesado
lloré	laurel
lloré, llorés	laurel, laureles
llorés	laureles
lloses	losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques)	loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum	reluciente (de luz)
lluentó	fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues	luciérnaga, luciérnagas
llugé, ligero	ligero
llugera, ligera	ligera
llugo, después (luego)	luego
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire)	Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir
lluída	lucida
lluíe	lucía
lluíen	lucían
lluít	lucido
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao	Luz – estar loco
llumenária, llumenáries	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumeneta	lucecita
llumenetes	lucecitas
llumera, travessé, viga, barró	viga de madera
llumeres	vigas de madera
lluminária, llumenária	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumináries, llumenáries	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
lluminosa	luminosa
lluminosidat	luminosidad
lluminosos	luminosos
llums	luces
lluna	luna
llunes	lunas
lluñ, llun - alluñá, alluñás	lejos, alejar, alejarse
lluñá	lejano
lluñanía	lejanía
lluñáns	lejanos
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada.	merluza, pescadilla – lucio
llustre	lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos	lustroso
Llustrosa, llustroses	lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes	el, los, la, las
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí	loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer
loablemen	loablemente
loánla	loándola
local, locals	local, locales
localisá	localizar
localiso	localizo
locals	locales
locamen, llocamen	locamente
loco, lloco	loco
locomossió	locomoción
locos, llocos	locos
locura	locura
locures	locuras
locutori, locutoris	locutorio, locutorios
lógic, lógics	lógico, lógicos
lógica, lógiques	lógica, lógicas
lograbe	lograba
lográn (g) – lo gran	Logrando – el grande
lograt, lograts	logrado, logrados
logro, logros	logro, logros
lombarda, lombardes, de la Lombardía	lombarda, lombardas
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals	longitudinal, longitudinales
longitut, llargária	longitut
los	los
lotería, loteríes	lotería, loterías
lucha, luches	lucha, luchas
luchada, luchades	luchada, luchadas
luchadó, luchadós	luchador, luchadores
lucháe, luchabe	luchaba
lucháen, luchaben	luchaban
luchán (g)	luchando
luchare	luchara, luchase
lucharé	lucharé
luchat, luchats	luchado, luchados
luciérnaga, luciérnagues	luciérnaga, luciérnagas
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc)	lúdico, lúdicos
lujo, lujos	lujo, lujos
lujós	lujosos
lujuria	lujuria
lujuriosa, lujurioses	lujuriosa, lujuriosas
lupa, lupes	lupa, lupas
lustro, lustros, sing añs	lustro, lustros, cinco años

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-m.html