champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
DAR
DE CARA. n. En el juego del dominó se dice dar de cara un punto o
ficha, cuando se pone aquel como extremo de línea: generalmente es
repitiendo ficha propia o compañera, aunque a veces es jugada
forzosa o contraproducente a provecho de los contrarios. DAZA. d.
Semilla parecida al trigo que está en cierne: también se usa en el
mismo sentido la palabra adaza. DE. n. Partícula expletiva a la
manera francesa: se usa en la locución "como de antes" y
otras. DECENA. a. Compañía de diez personas. DEFENECER. a.
Dar el finiquito a una cuenta. DEFENECIMIENTO. a. Ajuste o
finiquito de cuentas. DEGÜELLO. c. Degolladero. DEJA. n.
Manda, legado. DENTERA. Id. Apetito de comer alguna cosa cuando
es excitado por su presencia.
DERRETIDO. n. Manteca de puerco que se
conserva mucho tiempo, después de freída y depurada de los
chicharrones y partes gruesas.
DESAFIAR.
a. Despedir el rey a un rico-hombre, o desnaturalizarse este previas
ciertas formalidades.
DESAFIDAR.
n. Lo mismo. DESAFILIACIÓN. n. La acción de desafiliar.
DESAFÍO. a. La carta o recado en que el rey
manifestaba la razón para despedir a un rico-hombre o caballero
privándole de sus honores y feudos.
DESARGUELLARSE.
n. Cobrar lozanía y robustez. -n. Desempeñarse una casa o cosa.
DESBEZAR.
n. Destetar, quitar el pecho a las criaturas: en Castilla desbecerrar
destetar a los becerros, desvezar desacostumbrar. (desaveá)
DESCAI.
d. Retal, trozo de tela. - d. El tanto que se pagaba en dinero cuando
en los diezmos no llegaba al número la especie.
DESCARCAÑAR.
n. Descarcañalar.
DESCODAR,
a. Desapuntar o cortar, deshilvanar las piezas de paño. DESCORNAR.
n. Véase escornar, que es más usual. DESENCANTARACIÓN. a.
Acción y efecto de desencantarar. DESEMPARAR. n. Quebrantar la
empara.
DESENRONAR.
a. Quitar la enrona de alguna parte. (enruna,
escombros) DESESPERO. n. Desesperación.
DESFACHATADAMENTE.
n. Desvergonzadamente: en italiano sfacciatamente.
DESFACHATADO.
n. Insolente, descarado; en italiano sfacciato.
DESFACHATEZ. n. Insolencia, desvergüenza: en italiano
sfacciamento, sfacciatagine y sfacciatezza.
DESFARGALLADO.
n. Desaseado o descompuesto en el traje, desmazalado en la persona,
extenso y mal distribuido en las habitaciones. DESFILURCHAR. n.
Deshilachar. (Desfilagarchá).
DESGANA.
a. Desmayo, congoja.
DESGARRO.
n. Prenda o pieza de hilo para aprovecharla en paños, vendas etc.
DESGAY.
d. Retal. - d. Parte de diezmo pagada en metálico. (Descai,
desguay)
DESGRANADERA. n. Véase judía bachoca.
DESGUAY.
a. Retal.
DESHECHO.
n. Desgobierno, desorden, calamidad, y así se dice “esa casa es un
deshecho."
DESHILADIZ.
a. Filadiz o seda que se saca del capullo roto.
DESINSACULAR.
a. Sacar del cántaro o bolsa alguno de los nombres allí
insaculados, con lo cual se le excluía de la elección.
DESJUÑIR.
d. Desuncir. (juñí, chuní dos besties pera llaurá)
DESMADEJADO.
d. Flojo, desmazalado: son castellanos desmadejamiento y desmadejar.
DESMAYO.
n. Sauce.
DESMOTE.
n. La acción y efecto de desmotar la lana.
DESOLLADOR.
a. Sitio para desollar reses.
DESPARTIDERO.
n. Punto de convergencia o divergencia de dos carreteras: encuentro
de dos vías cualesquiera.
DESPEDIDA.
d. Salida, desaguadero.
DESPELLETAR.
n. Despellejar, desollar. (despellotá; despelloto, despellotes,
despellote, despellotem o despellotam, despellotéu o despellotáu,
despelloten)
DESPEPITARSE.
n. Desarrollarse, soltarse en la conversación o en los negocios.
DESPIDIDA.
a. Salida, desaguadero. (Despedida)
DESTAJADA.
n. Pérdida o extravío de alguna o algunas reses.
DESTAJAR.
n. Deshacer el atajo del ganado.
DESTERRARSE.
n. Ausentarse mucha gente en busca de alguna diversión o
espectáculo, y así se dice "Zaragoza toda se ha desterrado por
ir a ver las maniobras."
DESTRADOS.
a. Tejido de lana ordinaria que sirve para tapetes y alfombras.
DESTROZA. n. Destrozo. (Destrossa; destrossá; destrosso,
destrosses, destrosse, destrossem o destrossam, destrosséu o
destrossáu, destrossen)
DESVEZAR.
a. Cortar los mugrones de las viñas por la parte que se comunican
con la cepa madre.
DETALLO.
n. Número mínimo, y así se dice y está mandado que no tenga
acampo privativo el que no posea el detallo de doscientas ovejas.
DEVERÍAS.
n. Tributos personales que los ricos-hombres cobraban de cada casa de
los llamados antiguamente vasallos de parada (Cuenca).
DEVORAR.
n. Destrozar, romper.
DEVORO.
n. Destrozo: a veces se personifica a los niños que inutilizan muy
pronto la ropa diciendo ¡qué devoro de muchacho! DECISETENO. n.
Décimo-séptimo.
DICA.
d. Hasta.
DIENTES.
n. Dar y sobre todo ofrecer con dientes una cosa, hacerlo de mala
gana.
DIEZ
Y SIETES. Eran así llamados, según Argensola, los judicantes que
fallaban en las causas instruidas por los inquisidores contra los
ministros de justicia.
DIEZMADOR.
a. Perceptor de diezmos.
DINERAL.
a. Medida pequeña de vino o aceite correspondiente al precio de un
dinero.
DINERILLO.
a. Moneda de cobre de más de un ochavo y menos de un cuarto. DINERO.
a. Ochavo. - n. Moneda imaginaria de 2 2/2, maravedises o sea la
décima sexta parte de un sueldo.
DISANTE
MENOR. n. Nombre que da Cienfuegos a la planta que Asso designa con
el de Arbeja. (arveja
: pisum sativum; pisum : pésol, pésols; guisante, guisantes)
DOBLERO.
a. Panecillo en forma circular y algo aplastado.
DOCÉN.
n. Se dice del madero que tiene 24 palmos de largo: llámase también
doceno. DOMINICATURA. a. Ciertos derechos del Sr. temporal.
DONCAS.
n. En documentos antiguos, como ya se ha visto en los ff. de la
Unión, va precedido de la condicional si y entonces significa con
tal que (si doncas):
Rosal le da los significados de ¿y pues? ¿pues bien? ¿al fin qué?
y lo hace correspondiente al denique
latino (a nuestro parecer con error), al dunque
italiano y al donchscatalán
y valenciano: la Academia lo pone
como antic. con la significación de pues.
DONCEL.
p. Ajenjo: usado también en Murcia.
DORONDÓN.
d. Boira
o niebla
espesa y fría en el invierno.
DROGUERÍA.
n. Tienda de comestibles y otros objetos, abacería.
DROPO.
d. Inaplicado, haragán.
DUELO.
n. Lástima: úsase en la expresión hacer duelo una persona por
inspirar lástima. (me fa dol dixám este tros de chulla)
DULA.
d. Adula. - n. Despeñar la dula, echarlo todo a rodar, dar una
salida brusca e inesperada a algún negocio.
DUNCAS.
n. Voz anticuada que parece significar con tal de, a no ser que: en
el Diccionario de Antigüedades de Navarra se aplica del mismo modo
la palabra doncas, dado caso que, a no ser que, y tiene alguna
analogía con la locución, también antigua, fueras ende.
Quora
qu' amors vuelha, Ieu chan, Qu' autra flors ni fuelha No y
vau gardan; Dregz es qu' ieu m' en duelha Aman, Pus vas me
s' orguelha Silh cui me coman: Perdut ai, E cobrarai; Ges
no m recre per tan, Qu' aissi s va 'l segles camjan.
Dieus
m' aiut, e m valha! Qu' antan Aic
d' amor ses falha, Mas non ai oguan, Quar
me mov baralha Tan gran Al cor, e m trebalha Durmen e
velhan, Per qu' eu fai Qu' al mielhs qu' ieu sai La serv e
la reblan: Per so vei qu' ieu mi ay dan. Mos cors salh e
trembla Soven, M' amia lo m' embla Si qu' ieu non o sen; Qu'
ilh m' aima, so m sembla, Quomen Lo sieus digz ressembla Lo
mieu pessamen; Don dirai, Que mout mi plai Suffrir aital
turmen Don ieu tan ric joi aten.
Nulhs hom be non ama Ni
gen, Que d' amor si clama Sitot mal li 'n pren. Cum plus m'
enliama Greumen, E m' art e m' aflama, N' ai melhor
talen; Qu' aissi m trai Mos volers lai, E 'l fol
chaptenemen Don m' es mantas vetz parven.
Mout bas fora
meza Valors, Deportz e guayeza, Si no fos amors, Quar
mante proeza Totz jors, E fai que corteza, Quar pren los
melhors, No s' eschai D' ome savai, Que aia tan d' onors Que
d' amor senta dolors.
Era us quier, amia, Socors, Qu'
enansas morria Qu' en queris alhors, Assatz trobaria D'
aussors; Vos etz ses fadia Caps de las melhors. Mos cors
jay En gran esmay
Entre
sospirs e plors, Mas tot m' es jois e doussors.
Peyrols
fai Fin e verai Lo sonet per amors, On sos cors estai totz
jors.
II.
Atressi col signes fai,
Quan
dey murir, chan,
Quar
sai que plus gen murrai,
Et
ab meynhs d' afan;
Qu'
amors m' a tengut en sos latz,
E
maynhs trebalhs n' ai sufertatz;
Mas
pel mal qu' aoras m' en ve
Conosc
qu' ancmai non amiey re.
Dieus! e qual cosselh penrai, S'
aissi muer aman, Ni secors no m ve de lai On mei sospir
van? Pero non part mas voluntatz, Sitot m' en sui
desesperatz; Pessius e cossiros mi te La belha de cui mi
sove.
Ges melhor dona no sai, Veus per que l' am tan; Qu'
ieu jamais non l' auzarai Dire mon talan; Gen m' acuelh e m' a
belh solatz, E del plus sui acosselhatz, Que s' ieu la preyava
de re, Tem que pueis si guardes de me.
Preguar, las! quan
no s' eschai, Torna a enuey gran: Ses parlar la preguarai; E
cum? per semblan, Et ilh entenra o s' il platz: Qu' en aissi
dobla 'l jois e 'l gratz, Quan l' us cors ab l' autre s' ave, E
dona ses querre fai be.
Francheza ab fin cor veray
Trai
amor enan,
Mas
paratges la dechai,
Que
'l ric son truan;
Et
a n' i d' aquels malvatz
Per
qu' el setgles es sordeiatz;
E
domna, que bon pretz mante,
Non
am per ricor, s' als no y ve.
Chansos, vas la belha vai, Non
ges qu' ieu re 'l man, Mas ben li potz mon esmai Mostrar ses
mon dan; E diguas li m qu' a lieys s' es datz Mos cors ligges
et autreyatz; Sieus sui e sieus serai jasse, Murir puesc per ma
bona fe.
Domna del mon que plus mi platz, Jois sia ab vos
on que siatz, Qu' estiers no us aus preguar de re, Mas sivals
pessar m' o puesc be.
III.
Ben dei chantar pus amors m'
o ensenha, E m dona gienh cum sapcha bos motz faire, Quar s'
ilh no fos, ja non fora chantaire Ni conogutz per tanta bona
gen; Mas aras sai e conosc veramen Que totz los bes qu' anc mi
fes mi vol vendre.
Que farai doncs! giquirai me d'
atendre? Non ges, mais am tot en perdo maltraire; Qu' ieu no
vuelh reis esser ni emperaire, Sol que de lieys partis mon
pessamen; Non soi pro ricx sol qu' ieu l' am finamen? Grans
honors m' es que s' amors me destrenha.
Bona domna, qualque
fals' entressenha Me fatz, si us platz, don m' alegr' e m'
esclaire, Pus conoissetz que no m' en puesc estraire; Ab bel
semblan baissatz lo mal qu' ieu sen, Qu' aissi m podetz traynar
longamen, E de mon cor, qu' avetz tot, un pauc rendre.
Bona
domna, be o devetz entendre, Qu' ieu vos am tan no us aus preyar
de guaire, Mas vos etz tan francha e de bon aire, Per que n'
auretz merce, mon escien; Lo mieu fin cor gardatz e 'l bon
talen, Ja de vostra riqueza no us sovenha.
Esfortz de me
non aten que m revenha, E pot esser, mas mi non es veiaire, Qu'
ilh es tan belha e de tan ric afaire, Pros e corteza en faich et
en parven, Per qu' ieu sai ben, si ma razon enten, Qu' ilh non
deu ges vas me tan bas dissendre.
S' ieu no sui drutz res no
m' en pot defendre Qu' a tot lo menhs no sia fis amaire, Francs
e sufrens, humils e merceyaire, Ses trop parlar, e de bon
celamen; Per aital guiza e per aital coven M' autrey a lieys
que retener no m denha.
Lo vers a fait Peirols, e no i
enten Mot mal adrech ni ren que y descovenha.
Vai
messagier, lai a Mercoill lo m ren A 'l comtessa cui jois e pretz
manteigna.
IV.
Quoras que m fezes doler Amors, ni m
dones esmai, Era m ten jauzen e gai Per qu' ieu chant a mon
plazer, Quar plus ric joy ai conquis Qua mi no s tanhia; E
quan ricors s' umilia, Humilitatz s' enriquis.
Mi dons
mercey e grazis La benanansa qu' ieu n' ai, E ja non
oblidarai Los plazers que m fes ni m dis;
Qu'
en mi non a mais poder Lieys qu' amar solia, Qu' en plus
franca senhoria
Vuelh
ses engan remaner.
Soven l' anera vezer La plus avinen qu'
ieu sai, Si 'ls devinamens qu' om fai No m' avengues a
temer; Pero mos cors es aclis Vas lieys on qu' ieu sia,
Molt m' agrada e m'
abelhis De
dos amicx, quan s' eschai Que s' amon de cor verai, E l' us l'
autre non trais, E sabon luec e lezer Gardar tota via, Qu'
en lur bona companhia Non puesca enuios caber.
Derenan me
vuelh tener Al reprovier qu' om retrai: No s mova qui ben
estai. No farai ieu ja per ver, Que 'l flama qu' amors
noyris M' art la nueg e 'l dia, Per qu' ieu devenh tota via Cum
fai l' aurs el fuec plus fis.
S' era part la crotz del
ris, Don nuls hom non tornet sai, No crezatz que m pogues
lai Retener nulhs paradis; Tant ai assis mon voler En ma
douss' amia, Que ses lieys ges non poiria Negus autres joys
plazer.
Chansos, hueimais potz tener Vas mi dons ta
via, Qu' ieu sai ben qu' ella volria Te auzir e me
vezer.
Dalfis, s' auzes mon voler Dir a ren que sia, Tant
am vostra companhia Que vos en saubratz lo ver.
V.
Manta
gens me mal razona
Quar
ieu non chant plus soven, E qui d' aisso m' ocaizona Non sap
ges quant longamen M' a tengut en greu pessamen Cill que mos
cors empreisona, Per qu' en pert tot jauzimen, Tal desconort
mi dona.
Pero si m fo douss' e bona Ma domn' al
comensamen, Ara no m' acuelh ni m sona Plus que fai a l' autra
gen, Quar conois qu' ieu l' am finamen; E s' aital mi
guazardona, Amors fara falhimen, S' aquest tort li perdona.
De
tota joia m deslonja Ma dona, e non l' es honors, Qu' ab calque
plazen messonja Mi pogra far gen socors: Ar vei que non es mas
folhors Aquesta entendensa lonja, Dont ai fag tantas
clamors Qu' anta n' ai e vergonja.
Partirai m' en donc ieu?
Non ja; Que sos pretz e sa valors M' o defen e m' o calonja;
Quant ieu cuit amar alhors Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja. Tos temps mi plaira 'l
dolors, Cum que m destrenh' e m ponja.
E vuelh be qu'
amors m' asalha, E m guerrei matin e ser; Contra la sua
batalha No vuelh ja repaus aver: E s' ieu non ai tot mon
voler, Tals es silh qu' aissi m trebalha, Qu' en est mon non a
plazer Qu' el mieu maltraire valha.
Lauzenga ni
devinalha D' enuios no m cal temer; Sol pessar de lieys no m
falha, Res no m' en pot dan tener; Qu' el consirs don ieu m'
alezer Me pais mais qu' autra vitalha; Per ren que n' aia en
poder Mos cors no s' anualha. Chansos, a totz potz dir en
ver Que mon chan non agra falha, Si m volgues d' amor valer La
belha cui dieus valha.
VI.
Quant amors trobet
partit Mon cor de son pessamen, D' una tenson m' asalhit, E
podetz auzir comen: “Amicx Peyrols, malamen Vos anatz de mi
lunhan, E pus en mi ni en chan Non er vostr' entencios, Diguatz
pueis que valretz vos?”
“Amors, tant vos ai servit, E
pietatz no us en pren, Cum vos sabetz quan petit N' ai aiut de
jauzimen; No us ochaizon de nien, Sol que m fassatz
derenan Bona patz, qu' als no us deman Que nulhs autres
guazardos No m' en pot esser tan bos.”
“Peyrols,
metetz en oblit La bona domna valen. Qui tan gen vos aculhit E
tant amorosamen, Tot per mon comandamen Trop avetz leugier
talan, E non era ges semblan, Tant guays e tant amoros Eratz
en vostras chansos.”
“Amors, mi dons, pos la vit, Ai
amada lonjamen; Enquer l' am, tant m' abelit E m plac al
comensamen, Mas folia no i enten: Pero maint amic partan De
lor amigas ploran, Que, s' En Saladis no fos, Sai remanseran
joyos.”
“Peyrols, Turc ni Arabit Ja pel vostr'
envazimen No laisseron tor Davit. Bon cosselh vos don e
gen, Amatz e cantatz soven; Iretz vos, e 'l rey no van! Veiatz
las guerras que fan, Et esguardatz dels baros Cossi trobon
ochaizos!”
“Amors, ancmais no falhit, Mas ar falh
forsadamen, E prec dieu que m sia guit, E que trameta
breumen Entr' els reys acordamen, Qu' el socors vai trop
tarzan, Et auria mestier gran Qu' el marques valens e pros N'
agues mais de companhos.”
Peiròl o Peiròl d'Auvèrnha foguèt un trobador auvernhat. Nasquèt cap a 1160 e defuntèt cap a 1220). Escriguèt mai que mai de cansos de fin' amor a la fin del sègle XII e al començament del sègle XIII. Trente quatre poèmas nos son demorats entre losquals, dètz set amb sas melodias.
Se sap pas grand causa de sa vida, mas la naissença de Peiròl es generalament estimada a l'entorn de 1160. Es benlèu originari del vilatge de Pérols a Prondines, Puèi de Doma, al pe del castèl de Rocafòrt Montanha). Una autra possibilitat per sa vila natala es Peiròl dins la vila modèrna de Riòm de las Montanhas. Sa patria èra doncas "en la contrada del Dalfin": dins lo comtat del Dalfin d'Alvèrnha.
Peirol èra a l'origina un paure cavalièr, descrit coma "cortés e polit" per l'autor de sa vida de la fin del sègle XIIIen. Serviguèt la cor de Dalfin d'Alvèrnha, mas èra amorós de sa sòrre Salh de Claustra, molhèr de Beraut III de Mercuèr, e escriguèt cansons per aquesta "domna" (dòna). Alara que Dalfin aviá menat sa sòrre a la cour per Peiròl e aviá ajudat Peiròl a respondre a sos gosts dins sas composicions, Dalfin finiguèt per venir gelós de l'atencion que sa sòrre acordava a Peirol e, en partida pr'amor de l'inconvenença, deguèt donar comjat a Peiròl. Son biograf indica, Peirols no se poc mantener per cavallier e venc joglars, et anet per cortz e receup dels barons e draps e deniers e cavals.
Peiròl es conegut per èsser estat un violonista e un cantaire dins una tornada d'Albertet de Sestaro. Après èsser tornat d'un pelerinatge a Jerusalèm qualque temps en 1222 o après, Peiròl es saique mòrt a Montpelhièr dins los ans 1220.
Estos catalanistas tienen un grave problema a la hora de escribir el dialecto occitano catalán. Sobre todo con la x, ya que se dice chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes. Hay mucho cuentacuentos, como Olívia Oli, Olivia Aceite.
Je fais avec la gent un traité nouveau. (convenientia)
ANC. FR. à plours et à larmes leur conta la grant doleur... Le lia fortement à un arbre à quatre fors hars torses... Et se conseilla Kalles à sa gent... Et s'en retournèrent à grans proies et à grant gaing.
Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 269, 302, 297; et III, p. 275.
I pesci notar vedean per lo lago a grandissime schiere:
Boccaccio, Decameron, VII, 3.
En li suoi vietò terrena grandezza e la biasma a tutti.
Guittone d' Arezzo, Lett. 1.
9. Envers, a l' égard de.
Qu' A totas sui bos e francx e privatz.
Pons de Capdueil: Tant m'a donat.
Qu' envers toutes je suis bon et franc et apprivoisé.
Qu' A son senhor fassa en re fallimen.
G. de Montagnagout: Per lo mon.
Qu' envers son seigneur il ne fasse faute en rien.
Lo coms d' Anjou es ses merce
ALS Proensals.
Paulet de Marseille: L'autr'ier.
Le comte d' Anjou est sans merci à l' égard des Provençaux.
Mos chantars es enueg ALS enoios,
Et ALS plazens plazers.
P. Cardinal: Ricx hom.
Mon chanter est ennui à l' égard des ennuyeux, et joie à l' égard des joyeux.
ANC. FR. Sages soies et acointables...
Et as grans gens et as menues.
Roman de la Rose, v. 2109.
CAT. De que son tengutz los mercaders als senyors de las naus.
Consolat de la mar, cap. 238.
(N. E. El catalán mantendrá el plural en AS incluso después de Pompeyo Fabra. Ahora se usa el plural en ES, como ya hacía la lengua valenciana siglos antes.)
ESP. Falso á todos è mas al criador.
Poema del Cid, v. 3399.
PORT. Facendo do merecimamento dos homens estimação tam justa que nem á conveniencia, nem ao estado ficava devedor.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.
IT. Ad ogni mancanza pieno ristoramento...
a quelli Dio s' ira forte che peccando
non li fragella.
Guittone d' Arezzo, Lett. 3.
10. Lors de, au moment de.
Quar hom conoys los amics fenhedors
E los verays A las coytas maiors.
Lanfranc Cigala: Si mos chans.
Car on connaît les amis feints et les véritables lors des malheurs plus grands.
Seran complit VII ans AL prim erbatge.
Cadenet: Ab leyal.
Sept ans seront accomplis lors de la première herbe.
ANC. FR. Au departir fu li dels granz.
Roman du Renart, t. II, p. 44.
CAT. Ell al entrar porta molt gran dolsor.
Ausias March: Molt me par.
Al ser donaretz l' á menjar de carn.
Trad. catal. dels auz. cass.
ESP. á la salida de Valencia mis fijas vos di yo...
Al exir de Salon mucho ovo buenas aves.
Poema del Cid, v. 3273 et 867.
PORT. Ao romper das lanças foi tamanho estrondo que parecia que todo Londres se arruinava. Moraes, Palmeirim, part. II, l. 46.
IT. Ad ogni passo di lana filata, che al fuso avvolgeva, mille sospiri... gittava. Boccaccio, Decameron, IV, 7.
Tu mi darai mille livre al primo piatto que tu vincerai.
Cento novelle antiche, nov. 53.
11. PAR.
Qu' adoncs n' aug tan A quascun de ben dir.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Qu' à présent j' en ouïs dire tant de bien par chacun.
Et A manh nesci, ab fol parlar,
Ai ja vist trop ben son pro far.
G. Adhemar: Ieu ai ja vist.
Et par maint ignorant, avec un fol parler, j'ai déjà vu très bien faire son profit.
Aras vei possezir
A clercx la senhoria.
P. Cardinal: Li clerc si fan.
Maintenant je vois posséder par les clercs la domination.
Pren l' ALS cabelhs.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
(N. E. Si Ramon Vidal, de Besalú, catalán, escribía en catalán;
Toutes leurs choses prenoit et ravissoit à force et sanz raizon.
Rec. des hist. de Fr. t. III, p. 261.
Qui à force l' en ad menée.
Marie de France, t. II, p. 72.
CAT. No seria ni fora perduda als dits mercaders, ans al dit senyor de la nau. Consolat de la mar, cap. 44.
ESP. Que no puede ser tomada
á fuerza mi fortaleza
Ni á traycion.
Gómez Manrrique, Canc. gen.
PORT. Dito foi a um grande sabio: Casa cum igual.
A. Ferreira, Bristo, act. I, sc. 3.
IT. Le cautele provate
a voi che navigate.
Barberini, Docum. d' amore, p. 256.
C'est surtout après quelques verbes, tels que laissar, far, etc.
Qu'eu no us fassa lauzar A tota gent.
La dame Castelloze: Amic s' ie us.
Que je ne vous fasse louer par toute gent.
E s'en laisset ALS sieus trahir e vendre.
Bernard d' Auriac: Be volria.
Et s'en laissa trahir et vendre par les siens.
ANC. FR. Fere vos feré grant homage
As chevaliers de mon parage.
Roman du Renart, t. II, p. 196.
CAT. E jaquiran possehir als asseguradors las quantitats.
Capmany, Collect. diplom. t. I, p. 387.
ESP. á los Judios te dexeste prender.
(N. E. Por los judíos te dejaste prender.)
Poema del Cid, v. 348.
PORT. Nem dar a entendre ao mundo que fazia tanto caso de la guerra.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.
IT. Se non mi fa cridare merce a cento baroni ed a cento cavalieri ed a cento dame e a cento donzelle...
S' era lassato ingannare a uno alchimista.
Cento novelle ant., nov. 61 et 74.
12. Pendant, Durant.
Que us am A tota ma vida.
G. Figueiras : L'autr'ier.
Que je vous aime pendant toute ma vie.
No 'ls poiria mostrar A totz mos jorns vivenz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Je ne les pourrais montrer pendant tous mes jours vivants.
ANC. FR. Avez-vous intention de me demourer à année devant mon chastel? Roman de Perceforest, t. IV, fol. 26.
CAT. Totz regimens son mesuratz; mas alcuns son annuals, altres á vida.
Trad. de Gilles de Rome, Reg. del princ.
ESP. Floreció el arcipreste á la mitad del siglo XIV.
Sánchez, Colec. de poes. castel. not. t. 1, p. 102.
PORT. Ao mesmo tempo assaltarão os baluartes.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.
IT. Ad ogni stagione
Sono in sua compagnia.
Jacopone da Todi, Od. III, 3.
No li porria mostrare a tutti miei giorni viventi.
Galvani, Trad. de P. de Corbiac.
13. Pour, afin de, a l' effet de.
Que re non val A amor
Hom que joglars sia.
P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.
Que ne vaut rien pour l' amour homme qui soit jongleur.
A vos aurai amor coral.
Arnaud de Marueil: Totas bonas.
J' aurai pour vous amour de coeur.
Mos sens es clars
ALS bons entendedors;
Trop es escurs
A selh que no sap gaire.
Gavaudan le Vieux: Leu no sui.
Mon sens est clair pour les bons entendeurs; il est très obscur pour celui qui ne sait guère.
Et AL beure rescondo s dins maizo
Et AL manjar no queron companho...
A que far doncs van emblan ni tolen?
P. Cardinal: Ricx hom.
Et afin de boire se cachent dans la maison, et pour manger ne cherchent compagnon. Pourquoi faire donc vont-ils volant et enlevant?
ANC. FR. Ainsi que s' ils estoient nés seulement à boire et a manger.
Œuvres d' Alain Chartier, p. 316.
CAT. Deu ha dos mons á tot hom establit.
Ausias March: O quant es.
ESP. á mi, que ver te desseo,
Mil annos se haze un dia.
Rodrigo de Ávalos, Canc. gen.
PORT. Como s' á terra só fossem creadas.
A. Ferreira, Cart. II, 2.
IT. Se ad esti vani, vili e picciuli beni....
avesse criati noi.... a viver bene e beato,
neente manca loco o' è vertù.
Guittone D' Arezzo, Lett. I et 3.
14. Selon, d' après, conformément a.
Et estai gen A luecx et A sazos.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Et il est bien selon les lieux et selon les temps.
Que talan ai que defenda
Las donas A mon poder.
T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm no us.
Que j'ai volonté que je défende les dames selon mon pouvoir.
ANC. FR. Qui à ses besoins la servoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc. t. II, p. 315.
CAT. Que la pogues vendre e fer á sa voluntat.
Consolat de la mar, cap. 211.
ESP. Aqui lo meiorare á juuicio de la cort.
Poema del Cid, v. 3271.
A cantar el Te Deum Laudamus á poder.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 566.
PORT. Negocio, ao parecer dos sens, não muy difficil.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.
IT. Tutto tempo ensegnando a potere loro.
Guittone d' Arezzo, Lett. 9.
15. SUR.
Cant a manjat, el lo forbis
A peira o A fust ronhos.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il a mangé, il le fourbit sur une pierre ou sur du bois raboteux.
A sas sanhtas espatlas la levet... el portet, en la cros,
A sas espatlas los nostres peccatz.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 15.
Il la plaça sur ses saintes épaules... il porta, en la croix, sur ses épaules tous les nôtres péchés.
ANC FR. à la terre entre deux eschames s' asiet.
Roman du Renart, t. II, p. 12.
CAT. So son paucas bossas que naisson á l' ausel.
Trad. catal. dels auz. cass.
ESP. Con unos quince á terra s firió.
Poema del Cid, v. 2029.
PORT. Contase de elephante o que traza torre ás costas.
F. de SA de MIRANDA, ecl. 8.
IT. L' appoggiaro ritto alle sponde...
Et abbatello morto alla terra.
Cento novelle antiche, nov. 92.
16. VERS.
Si m tira ves amor lo fres
Qu' A nulh' autra part no m' aten.
B. de Ventadour: Non es maravelha.
Tellement le frein me tire vers l' amour que je ne me porte vers nulle autre part.
ANC. FR. Et tant tirai que j' amené
Le fust à moi tout empené.
Roman de la Rose, v. 1722.
CAT. Al vici som moguts naturalment.
Ausias March: Volgra ser nat.
ESP. Alzaba Ananias á Dios ambas las manos.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 555.
PORT. Mandou ao seu piloto que governasse ao porto de Combre.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. I.
Olhando a todas as partes.
Moraes, Palmeirim, cap. XII, p. I.
IT. Gli occhi tenendo al cielo.
Guittone d' Arezzo, Lett. I.
A, placé devant des mots avec lesquels il présente un sens absolu, concourt à former des adverbes composés. En voici quelques exemples:
1. Avec un substantif.
C' A PENA vei la clara luz.
Folquet de Marseille: Senher Dieu.
Qu' à peine je vois la claire lumière.
A LA MIA FE, Amors,
Gran peccat avetz de me.
Gavaudan de Vieux: A la mia fe.
Par ma foi, Amour, vous avez grand péché envers moi.
2. Avec un adjectif ou un participe employé substantivement.
Non amarai autra mas vos
Ni A PRESENT ni A RESCOS.
Un troubadour anonyme: Seinor vos.
Je n' aimerai autre excepté vous ni à découvert ni en cachette.
Qu' ieu fui AL PRIM destrier
Et apres palafres.
Raimond de Miraval: Ben aia.
Que je fus au commencement destrier et après palefroi.
A est employé quelquefois dans une ellipse où le verbe dont il exprime
l' action est sous-entendu.
AD armas! seinor.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Aux armes! seigneurs.
Le verbe sous-entendu est corretz, courez.
Il exprime quelquefois le rapport d'un substantif à un autre:
E non ai dreg AL fieu qu' ieu ai.
Pierre Rogiers: Tant ai.
Et je n' ai pas droit au fief que je possède.
Celui d'un substantif à un verbe:
M' es obs un novel chant A faire.
Arnaud P. d' Agange: Quan lo temps,
Il m' est besoin de faire un nouveau chant.
Celui d'un adjectif à un verbe:
Que anc mais no fo leus A enamorar.
G. Faidit: Mon cor e mi.
Que jamais il ne fut facile à rendre amoureux.
Autre dol ai que m'es greus A durar.
Aimeri de Peguilain: Anc no.
J'ai une autre douleur qui m' est pénible à supporter.
Et enfin celui d'un verbe à un autre verbe:
C' al jorn c'om nai, comensa A morir.
G. Faidit: Cascus hom deu.
Qu' au jour qu'on naît, on commence à mourir.
En chantan m' aven A membrar
So qu'ieu cug chantan oblidar.
Folquet de Marseille: En chantan.
En chantant il m' arrive de rappeler ce que je crois oublier en chantant.
A, placé entre deux verbes, dont le dernier est au présent de l' infinitif, signifie quelquefois de quoi, le moyen de.
E trobes om A comprar et A vendre.
Pistoleta: Ar agues ieu:
Et qu'on trouvât de quoi acheter et de quoi vendre.
Ja non er qu' ilh don' A manjar.
Garin d' Apchier: Mos cominals.
Jamais ne sera qui lui donne de quoi manger.
A forme, à la suite de divers mots, des prépositions composées.
Mas pauc sent los mals
QUANT A Damieta.
Tomiers: De chantar.
Mais il sent peu les maux quant à Damiette.
Il se joint même explétivement a d' autres prépositions.
TRO A kalenda maia.
T. d' Ebles et de Gui d' Uisel: Gui d' Uisel.
Jusques aux calendes de mai.
Dels maiors mov tota la malvestatz,
E pois apres, de gra en gra, dissen
TRO ALS menors.
Sordel: Qui be s membra.
Des plus grands part toute la méchanceté, et puis après elle descend, de degré en degré, jusqu'aux plus petits.
A, devant un adverbe de quantité, gouverne parfois cet adverbe employé
substantivement.
A MEINS me tenh que Juzieus.
P. Vidal: De chantar.
Me tient à moins que Juif.
Car AL PLUS qu'il pot m' enansa.
B. de Ventadour: Tuit selhs que.
Car elle me rehausse au plus qu'elle peut.
Il sert aussi à former des adverbes composés.
QU' A TOT LO MEINS m' er l' atendres honors.
Aimeri de Sarlat: Fis e leials.
Qu' à tout le moins l' attendre me sera honneur.
A sert à désigner le régime indirect des substantifs personnels, démonstratifs et relatifs: ME, MI, TU, TE, TI, NOS, VOS, EL, LI, LUR, CUI, LOQUAL, etc.; mais il est souvent sous-entendu. Voyez ces divers mots.
Après le verbe AVER il sert à exprimer l' idée d'une action à faire, d'un
projet à exécuter, d'un devoir à remplir, etc.
Pus sap qu' ab lieys AI A guerir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Puisque je sais que j'ai à guérir avec elle.
Voyez AVER.
Parfois, avec cette préposition, le verbe AVER exprime le sens précis de
tenir à, regarder comme.
Si 'l monz fondes a meravilla gran,
Non l' AURIA A descovinenza.
B. Zorgi: Si 'l monz.
Si le monde s' écroulait par grande merveille, je ne le tiendrais pas à inconvenance.
A, placé après le verbe ESSER, aide à former diverses locutions.
Avec un substantif:
E dis: Baros, A DIEU SIATZ,
Que per vos mi son trop tardatz,
Et aras n'i puesc plus estar.
Roman de Jaufre, fol. 24.
Et dit: Barons, à Dieu soyez, car je me suis trop retardé pour vous,
et maintenant je n'y puis plus rester.
A DIEU SIATZ correspond au latin DOMINUS VOBISCUM, Dieu soit avec vous. (N. E. Cat. A Deu siau; siatz : tz segunda persona: au)
ANC FR. à Dieu soyez, je m' en revois.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 349.
Par ellipse on a dit: A DIEU. (N. E. Cat. A Deu, adeu, elipse siau)
Qu'ie us dis: A DIEU, doussa amia.
B. Zorgi: Mout fai.
(N. E. Cat. actual: Què jo us dic: Adeu, dolça amiga.)
Que je vous dis: à Dieu, douce amie.
Enfin la langue française en a composé le substantif adieu, adieux.
Avec un verbe:
Belh' e plazens, si que non ES A DIRE
Negus bos ayps qu'on puesc' en domn' eslire.
Pons de Capdueil: Tant m'a donat.
Belle et agréable, tellement que ne manque aucune bonne qualité qu'on puisse distinguer en une dame.
Voyez DIRE.
En général, après le verbe ESSER, A exprime l' idée d'une action qui reste à faire, qu'il convient de faire.
Leu chansoneta m' ER A far,
Pus n'ai man de ma doss' amia.
G. de Montagnagout: Leu chansoneta.
Il me sera à faire une légère chansonnette, puisque j' en ai ordre de ma douce amie.
A placé absolument au-devant du présent de l'infinitif, répond quelquefois au gérondif en DO de la langue latine.
AL COMENSAR jogua majestrilmen. (mayestrilmen)
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
En commençant il joue savamment.
Souvent le présent de l'infinitif et le participe présent sont employés substantivement.