Mostrando las entradas para la consulta carregá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta carregá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 23 de septiembre de 2018

SEGONA JORNADA. NOVELA CUARTA

Landolfo Rúfolo, empobrit, se fa corsario y, capturat per los genovesos, naufrague y se salve sobre una arqueta (cofreplena de joyes pressiosíssimes, y arreplegát a Corfú per una dona, ric torne a casa seua. 

Laureta estabe assentada a la vora de Pampínea; y veénla arribá al triunfal final de la seua história, sense esperá va escomensá a parlá aixina:
Mol grassioses dames, cap obra de la fortuna, segóns lo meu juissi, pot vóres mes gran que vore an algú desde la extrema miséria al estat real elevás, com la história de Pampínea mos ha amostrat que li va passá a Alessandro. Y per naixó, a consevol que sobre la proposta materia de ara en abán novelo, li sirá nessessari contá algo dins de estos límits y no me avergoñiré yo de contá una história que, encara que contingue mol grans miséries, no tingue tan espléndit desenllás. Be sé que, tenín aquella presén, sirá la meua escoltada en menos diligénsia; pero com no puc féu de un atre modo, siré disculpada per naixó.
Se creu que lo litoral desde Reggio a Caeta es la part mes amena de Italia. A la vora de Salerno ña un tall, un acantilat que abánse sobre lo mar al que los habitáns diuen la costa de Amalfi, plena de siudats minudetes, de jardíns plens de llimóns y de fons, y de homes rics y emprendedós en grans empreses mercantils. Entre les siudats ña una de nom Ravello a la que, si avui ñan homes rics, ne ñabíe fa tems un que va sé riquíssim, de nom Landolfo Rúfolo, que, no tenínne prou en la seua riquesa, dessichán doblála o duplicála, va está ell a pun de pédres en ella. Este, pos, aixina com sol sé la costum dels mercadés, fets los seus cálculs, va comprá un grandíssim barco y en los seus dinés lo va carregá tot de mercansíes y va navegá en ell cap a Chipre.
Allí va trobá que habíen arribat atres barcos en les mateixes mercansíes, per lo que no sol va tindre que véndre a baix preu alló que portabe, sino que, per a colocá les seues coses, va tindre casi que tirán algunes, aixina que casi se va arruiná. Y sentín per naixó grandíssima pena, no sabén qué fé y veénse de home riquíssim en poc tems convertit en casi pobre, va dessidí o morí o robán compensá este mal, per a que allí de aon ric habíe eixit no hi tornare pobre.
Y trobán un compradó per al seu barco inméns, en aquells dinés y en los atres que habíe tret de la seua mercansía, va comprá un barquet mes ligero per a piratejá, y en totes les coses nessessáries per an alló lo va armá y lo va carregá, y se va dedicá a apropiás de les coses dels demés, sobre tot dels turcos. En esta faena li va sé la fortuna mol mes benévola que li habíe sigut en comersiá. Potsé en sol un añ va assaltá y robá tans barcos de turcos que se va trobá en que no sol habíe tornat a guañá lo que habíe perdut en lo comérs, sino que u habíe doblat o duplicat. Pel que, enseñat pel doló de la primera pérdua, veén que ya ne teníe prou, se va di an ell mateix que en alló que teníe ya ere prou, y per naixó se va disposá a torná en alló a casa seua. Y en temó del comérs no se va molestá en invertí los seus dinés. En aquell barquet en lo que los habíe guañat, ficán los remos a la mar, va empéndre lo viache de tornada.
Y ya al Archipiélago arribat, se va eixecá per la nit un siroco que no sol ere contrari a la seua ruta, tamé ñabíe una mar mol grossa y lo seu barquet no haguere pogut soportáu, y a un entrán del mar que teníe una isleta se va refugiá, proposánse esperá un orache milló.
An aquella caleta, al poc rato, van arribá en prou faena dos grans naves de genovesos que veníen de Constantinopla, fugín del mateix que Landolfo habíe fugit; y esta gen, vist lo barquet y tallánli lo pas, sabén de quí ere per la fama y cuans dinés teníe, com eren afanosos de perres y avarissiosos, se van disposá a robáli. Y, fen baixá an terra una part de la gen, ben armats en ballestes, los van fé aná a un puesto desde lo que cap persona podríe baixá del barquet si no volíe que les fleches o saetes lo dixáren com un coladó; y ells fénse remolcá per les canoes (chalupes) y ajudats pel mar, se van arrimá al barquet de Landolfo, y en mol poca ressisténsia, en poc tems, en tota la seua chusma y sense pédre un sol home, se van apoderá de tot; y fen vindre a Landolfo a una de les dos naves y agarrán tot lo que ñabíe al barquet, lo van afoná, apresánlo an ell, cubert sol per una pobre jupeta (justillo). Al día siguién, habén cambiat lo ven, les naves van eixecá (izar) les veles, y tot aquell día van navegá; pero al caure la tarde va moure un ven de tronada, y les oles altíssimes van separá a una coca de l’atra. Y per la forsa de este ven va passá que aquella a la que anabe lo pobre Landolfo, en grandíssima forsa prop de la isla de Cefalonia va chocá contra un arrecife y com un vidre asclat contra un muro se va obrí tota y se va desfé en trossets. Los desdichats misserables que an ella estaben, están lo mar plenet de mercansíes que flotaben y de caixóns y taulóns, com en casos pareguts sol passá, encara que oscuríssima la nit estiguere y lo mar grossíssim y abalotat, nadán qui sabíe nadá, van escomensá a agarrás a les coses que sels paraben dabán.
Entre ells, lo pobret Landolfo, que encara que lo día anterió habíe cridat a la mort moltes vegades, preferín viure y torná a casa pobre com se veíe, al vórela tan prop va tindre temó de ella; y com los demés, al víndreli a les máns una fusta que flotabe se va agarrá an ella com una caparra, per si Déu, per a no aufegás, li enviare alguna ajuda. Y puján al tauló com va pugué, veénse arrastrat pel mar y lo ven ara aquí ara allá, se va aguantá hasta lo clarejá del día. Vinguda la llum, mirán al voltán, cap cosa mes que núgols y mar veíe, y un cofre que, flotán sobre les oles del mar, a vegades se li arrimabe. Tenín temó de que aquell cofre lo tombare de un cop y lo faiguere aufegás, sempre que prop de ell veníe, com podíe, en la má, encara que poques forses li quedaben, lo apartabe. Se va desencadená de repén una ráfaga de ven y habén entrat al mar, aquell cofre li va fotre una saxada tan forta que la taula a la que flotabe va volcá y la va tindre que soltá. Va caure daball de les oles y va pugué torná a dal buceján, ajudat mes per la temó que per les forses, y va vore mol alluñada de ell lo tauló. Tenín temó de no pódre arribá an ella, se va arrimá al cofre, que estabe bastán prop, y ficat lo pit a la tapa, com podíe en los brassos lo anabe conduín. Y de esta manera, aviát pel mar ara aquí ara allá, sense minjá, y bebén mes del que hauríe vullgut, sense sabé aón estabe ni vore datra cosa que oles, va aguantá tot aquell día y la nit siguién. Y en son demá, o per grássia de Déu o perque la forsa del ven aixina u va fé, Landolfo, convertit en una esponja, agarránse fort en les dos máns a les vores del cofre va arribá a la playa de la isla de Corfú, aon una pobre doneta rentabe y pulíe los seus cacharros. 


Landolfo, convertit en una esponja, agarránse fort en les dos máns a les vores del cofre va arribá a la playa de la isla de Corfú,
isla de Corfú (clic a la imache per a aná a la wiki - Corfú)

Esta, al vórel vindre, sense distinguí en ell cap forma, tenín temó de alló y cridán va reculá espantada. Ell no podíe parlá y poc veíe, y per naixó res li va di; pero portánlo cap a la terra lo mar, ella va vore la forma del cofre, y mirán después mes fixamen va vore primé los seus brassos damún del cofre, y después va reconéixe la cara y va vore que ere un home. Per compassió moguda, va entrá una mica al mar que estabe ya tranquil y, agarránlo per los pels, an ell y al cofre va arrastrá cap a terra firme, y allí li va desenganchá les máns del cofre, y lo va portá a casa, y al cuidado de ell va ficá a una filla seua. Li van prepará un bañ calén, lo van refregá y rentá en aigua calenta, y va torná an ell la caló y algunes de les forses perdudes; y cuan li va pareixe li va doná una miqueta de bon vi y confitura, y uns díes lo va tindre allí hasta que ell, recuperades les forses, sen va doná cuenta de aón estabe.
A la bona dona li va pareixe que teníe que tornáli lo cofre, que ella habíe salvat, y díli que se buscare la vida; y aixina u va fé. Ell, que del cofre no sen enrecordabe, lo va agarrá, pensán que debíe váldre tan poc que no li serviríe ni per als gastos de un día; y al sospesál, com ere mol ligero, encara va menguá la seua esperansa. Pero lo va obrí después de traure los claus, per a vore lo que ñabíe dins, y va trobá moltes pedres pressioses, encadenades y soltes, de les que algo enteníe. Y veén que teníen un gran valor, alabán a Déu que encara no habíe volgut abandonál, se va reconfortá; pero com en poc tems habíe sigut assaeteat per la fortuna dos vegades, tenín temó de la tersera, va pensá que li conveníe tindre molta cautela per a pugué portá aquelles coses a casa seua; pel que en uns draps, com milló va pugué, embolicánles, li va di a la bona dona que no nessessitabe lo cofre, y que, si li apetíe, li donare un sac y se quedare en ell.
La bona dona u va fé de bona gana; y ell, donánli tantes grássies com podíe pel benefissi ressibit de ella, guardánse lo saquet a la faldeta, de ella se va separá; y va pujá a una barca, va aná a Brindisi y desde allí, de costa a costa se va atansá a Trani, aon, trobán a uns siudadáns seus que eren sastres, per amor de Déu lo van vestí, y los va contá totes les seues aventures, menos la del cofre; y ademés li van dixá un caball y lo van acompañá hasta Ravello aon per a sempre diebe que volíe torná.
Aquí, pareixénli está segú, donánli grássies a Déu que lo habíe guiát hasta allí, va deslligá lo seu saquet, y va vore que teníe tantes pedres y tan valuoses que, venénles al seu preu y encara per menos, ere dos vegades mes ric que cuan sen habíe anat. Y trobán lo modo de despachá les pedres, hasta Corfú va enviá una bona cantidat de dinés, per a pagá lo servissi ressibit, a la bona dona que lo habíe tret del mar; y lo mateix va fé a Trani als que lo habíen vestit; y lo demés, sense voldre comersiá ya mes, su va guardá y va aná gastán hasta lo final dels seus díes.

domingo, 27 de diciembre de 2020

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEXTA.

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEXTA.

Brunoy Buffalmacco li roben un gorrino a Calandrino; li fan fé la proba de buscál en pastes de jengibre y vi de garnacha y ni donen dos de éstes, una detrás de
l´atra, fetes de pasterades de gos confitades en aloe, y com de aixó resulte que ell mateix se ha quedat en lo gorrino, li fan, ademés, donáls uns capóns si no vol que lay diguen a la seua dona.

La reina li va maná a Filomena que narrare, y ella va escomensá aixina:
Grassioses siñores, com Filostrato ha contat la história que hau sentit al sentí lo nom de Maso, aixina ton contaré yo una per lo nom de Calandrino y de los seus compañs que crec que tos agradará.

Quí eren Calandrino, Bruno y Buffalmacco no fa falta que tos u conta, que los habeu conegut abáns; y per naixó, passán mes abán, dic que Calandrino teníe una terreta no mol lluñ de Florencia, que habíe ressibit com a dote de la seua dona, y de esta terra, entre datres coses, traíe cada añ un gorrino; y ere la seua costum que sempre al desembre sen anáen an aquell poble la seua dona y ell, y lo mataben y lo féen salá allí mateix. Ara be, va passá una vegada que no están la dona be de salut, Calandrino sen va aná sol a fé la matansa y lo mondongo. Sentínu Bruno y Buffalmacco, y sabén que la seua dona no hi anabe, sen van aná a vore a un mossen veí de Calandrino y grandíssim amic seu, y a está en ell uns díes. Habíe matat ya Calandrino, lo matí del día que éstos van arribá allí, y veénlos en lo retó los va cridá y los va di:

- Benvinguts, amics, vull que veigáu qué bon amo de casa soc.

Y portánlos a casa los va enseñá aquell gorrino. Van vore ells que lo gorrino ere mol majo, y li van sentí a Calandrino que lo anabe a salá pera la seua familia. Y Bruno li va di: - ¡Ah, qué bruto que eres! Vénlo y disfruta dels dinés, y disli a la teua dona que tel han mangat.
Calandrino va di: - No, no su creuríe, y me fotríe fora de casa. No tos empeñéu, que no u faré may. Les paraules van sé moltes pero no van serví de res. Calandrino los va invitá a sopá en tal desgana que no van volé sená y se van separá dell.
Li va di Bruno a Buffalmacco: - ¿Per qué no li robam lo gorrino esta nit?
Va di Buffalmacco: - ¿Y cóm u podríem fé?
Va di Bruno: - Lo cóm be lo vech si no lo trau del puesto aon lo teníe hasta ara.
- Pos - va di Buffalmacco - fému. ¿Per qué no u hauríem de fé?
Y después lo disfrutarem aquí juns en lo retó.

Lo mossen va di que li agradabe mol la idea. Va di entonses Bruno: - Aquí se nessessite una mica de arte. Tú saps, Buffalmacco, lo agarrat que es Calandrino y en cuán gust beu cuan los demés paguen; anem y portémlo a la taberna; allí, que lo mossen faigue vore que u pague tot per a invitámos y que no li dixo pagá res an ell: se engatará y después sirá mol fássil péndreli lo gorrino perque está sol a casa. Como u va di Bruno, aixina u van fé. Calandrino, veén que lo mossen no li dixabe pagá, se va entussiasmá en la mamera y va carregá be; y sén ya avansada la nit cuan sen va aná de la taberna, sense voldre sopá res se va embutí a casa, y creén que habíe tancat la porta, la va dixá uberta y sen va aná al llit. Buffalmacco y Bruno sen van aná a sopá en lo mossen y cuan van acabá, agarrán los instruméns per a entrá a casa de Calandrino per aon Bruno habíe planejat, cap allí que sen van aná, y trobán la porta uberta van entrá a dins, van pendre lo gorrino, lo van portá a casa del mossen, lo van penjá y se van gitá.
Calandrino, cuan se li habíe evaporat lo vi del cos, se va eixecá y, al baixá, va mirá y no va vore lo gorrino, y va vore la porta uberta. Preguntán an éste y an aquell si sabíen quí li habíe robat lo gorrino, y no trobán a dingú, va escomensá a abalototás, ¡ay de ell!, ¡pobret dell!, que li habíen furtat lo gorrino. Bruno y Buffalmacco, eixecánse, se van arrimá a casa de Calandrino per a vore qué díe del gorrino. Este, al vórels, casi plorán, los va di:

- ¡Ay de mí, compañs meus, que me han robat lo gorrino!

Bruno, arrimánse, li va di en veu baixa:

- ¡Me maravillo de que haigues sigut listo per una vegada!

- ¡Ay! - va di Calandrino -, que dic la verdat.

- Dius be - díe Bruno -, crida fort per a que paregue que ha sigut aixina.
Calandrino cridabe entonses mes fort y díe:

- ¡Pel cos de Cristo, que dic la verdat cuan dic que mel han mangat!
Y Bruno díe: - Dius be, dius be, aixina u tens que fé, crida fort, féste escoltá be per a que pareixque verdat.

Va di Calandrino:

- Me farás doná l´alma al enemic, si no dic la verdat que me penjon, que me han robat. Va di entonses Bruno:

- ¡Ah!, ¿cóm ha pogut passá aixó? Yo lo vach vore ahí, ¿vols fém creure que tel han robat?
Va di Calandrino: - Tal com tu dic.
- ¡Ah! - va di Bruno -, ¿sirá possible?
- Sert es - va di Calandrino -, per lo que estic perdut y no se com tornaré a casa; la parenta no me creurá, y si me creu, no tindré pas en ella en tot lo añ.
Va di entonses Bruno: - Saps, Calandrino, que ahí te vach di yo qué fé en lo gorrino, no voldría que tú de una vegada ten enfotegueres de la teua parenta y de natros.
Calandrino va escomensá a quirdá y a di: - ¡Ah!, ¿per qué me feu desesperá y blasfemá contra Deu y los sans y tot lo que existix? Tos dic que esta nit me han robat lo gorrino.

Va di entonses Buffalmacco:

- Si es aixina, se té que vore la manera, si podem, de recuperál.
- ¿Y quína manera sirá esta? - va di Calandrino.

Va di entonses Buffalmacco:

- Segú que no ha vingut de la India dingú a robát lo gorrino. Algún de estos veíns teus té que habé sigut, y per naixó, si los pugueres reuní, yo sé fé la proba del pa y lo formache, y vorem de una vegada quí tel ha robat.

- ¡Sí - va di Bruno -, mol farás en pa y en formache a serts caballerots que tením al voltán!, Estic segú de que algún dells mel ha pres, y sen donaríe cuenta del cas y no voldríe acudí.

- ¿Qué farem, entonses? - va di Buffalmacco.

Va contestá Bruno: - Se hauríen de fé unes bones pastes de jengibre y en bon vi dols de mistela o moscatell invitáls a beure. Aixina no se barruntaríen per qué los cridam, y vindríen. Igual se poden beneí les pastes de jengibre que lo pa y lo formache.

Va di Buffalmacco: - Pos es verdat; y tú, Calandrino, ¿qué dius?, ¿u fem?
Va di Calandrino: - Tos u demano per l'amor de Deu. Que, si yo sapiguera quí sel ha emportat crec que estaría mich consolat.

- Pos venga - va di Bruno -, estic preparat per a aná hasta Florencia a per eixes coses per a ajudát, si me dones los dinés que val.

Teníe Calandrino uns coranta sueldos, y los hi va doná. Bruno, anánsen cap a Florencia a vore a un amic seu boticari, va comprá una libra de bones pastes y ne va fé pastá dos de merda de gos que va fé confitá en aloe ressién exprimit. Después, les va fé rebosá en sucre com estaben les atres, y per a no equivocás ni cambiáles les va fé ficá serta siñal per la que les podíe coneixe enseguida; y comprán un cante de bon vi dols, se va entorná cap al poble aon estaben Calandrino y los atres, y li va di:
- Demá de matí has de invitá a beure a tots aquells dels que sospechos. Es festa y tots vindrán de bona gana, y yo esta nit, en Buffalmacco, faré lo encantamén sobre les pastes y te les portaré demá de matinet a casa, y yo mateix les hi donaré, y faré y diré lo que tinga que di y fé.

Calandrino u va fé aixina. Ajuntada, pos, una bona compañía entre joves florentinos que estaben al poble y datres llauradós, al arribá lo nou día, prop de la iglesia y al rogle del om, Bruno y Buffalmacco van vindre en una caixa de pastes y en lo vi, y fénlos ficá en corro, va di Bruno: - Siñós, tos ting que di la raó per la que estéu aquí, per a que, si algo passare que no tos agrado, no tingáu que queixátos de mí. A Calandrino, que aquí está, li van robá ahí de nit lo seu hermós gorrino y no pot trobá quí lay ha pres. Com no pot sé datre mes que algú dels que estem aquí, ell, per a sabé quí lo ha robat tos done a probá estes pastes, una per a cada un, y bon vi dols. Hau de sabé que qui haigue pres lo gorrino no podrá engullí la pasta, perque li pareixerá mes amarga que la fel y la escupiñará; y per naixó, per a evitá que esta vergoña passo en presénsia de tanta gen, aquell que haigue agarrat lo gorrino que u digue al mossen en confessió, y yo me abstindré de este assunto.

Tots los que allí estaben van di que volíen minjá pastes y beure vi, per lo que Bruno, ficánlos en fila y colocat a Calandrino entre ells, escomensán per una punta va aná repartín pastes a cadaú. Y al arribá Calandrino a la fila, agarrán una de les pasterades confitades, lay va ficá a la ma. Calandrino rápidamen se la va embutí a la boca y va escomensá a mastegá, pero tan pronte com la llengua va notá lo aloe, Calandrino, no podén aguantá l´amargó, la va escupiñá. Allí tots se miraben la cara uns als atres, per a vore quí escupiñabe la seua pasta, y no habén encara Bruno acabat de repartíles, va fé vore de no enterássen, y se va escoltá a la seua esquena.
- Calandrino, ¿qué vol di aixó?

Giránse rápidamen, y veén que Calandrino habíe escupiñat la seua pasta, va di:
- Espérat, potsé que alguna estiguere roína, tínne un atra. Y agarrán la segona, lay va ficá a la boca y va repartí les que quedaben. Calandrino, si la primera ya li habíe paregut amarga, ésta li va pareixe com la fel en pomelo; pero, avergoñinse de escupiñála, va aná mastegán, la va voltá per la boca, y va escomensá a soltá uns llagrimots que pareixíen anous, de tan grossos que eren; y al final, no podén resistí mes, la va gitá fora com u habíe fet en la primera. Buffalmacco servíe vi a la compañía y a Bruno. Los demés, al vore lo que fee Calandrino, tots van di que ell mateix se habíe robat lo gorrino, y ne van ñabé mols que lo van empendre. Pero, después de anássen, quedánse Bruno y Buffalmacco en Calandrino, li va escomensá a di Buffalmacco:

- Estaba segú de que tú mateix lo habíes amagat y que mos volíes fé vore que tel habíen robat per a no invitámos a beure ni una vegada en los dinés que habíes arreplegat. Calandrino, al que encara no se ni habíe anat la amargó del aloe, y teníe la boca toba, va escomensá a jurá que ell no lo habíe amagat.

Va di Buffalmacco: - ¿Pero cuán ne vas traure, sossio?, dísmu de bona fe, ¿ne vas traure sis? Calandrino, al sentí aixó va escomensá a desesperás; y Bruno li va di:
- Escóltam be, Calandrino, que a la compañía ne ñabíe un que va minjá y beure en natros y me va di que tens no sé aón una joveneta a la teua disposissió, y que li dones lo que pots ajuntá, y que ell estabe segú de que li habíes enviat lo gorrino, tan bon burladó has adeprés a sé. Tú mos vas portá una vegada per lo Muñone aball arreplegán códuls negres, y cuan mos habíes embarcat ten vas entorná sol, y después mos volíes fé creure que habíes trobat lo heliotropo; y ara igual te creus que en los teus juraméns mos farás creure que lo gorrino que has regalat o has venut, tel han robat. Ya estam escarmentats de les teues burles y les coneixem; no mon podrás fé datra: y per naixó mos has de doná dos parells de capóns, y, si no mols dones, lay direm tot a doña Tessa.

Calandrino, veén que no lo creíen, pareixénli habé patit ya prou, no volén ademés lo acaloramén de la seua dona, los va doná dos parells de capóns. Y ells, habén salat lo gorrino, sel van emportá cap a Florencia, dixán a Calandrino cornut y esbatussat.

miércoles, 25 de octubre de 2017

Cormull

Ple a cormull, carregá lo carro a cormull
Al DCVB está com caramull
Colmo, lleno en exceso / montón de cosas

 
coromull al vocabulari valensiá - castellá
CARAMULL, caramullo, Cormull, corōlla, corumull, crumull, cúmulo, cŭmŭlu


Comol, s. m., lat. cumulus, comble, tas, amas, meule. (colmo, cúmul)

Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 267, et t. III, p. 107.

Olivas si devo en un comol ajustar.

(chap. Les olives se deuen en un mun ajuntá: amuntoná, amontoná.)

Totas las peyras que so en un comol.

Fe, ab forcas regirat, apres en comol ajustat.

(chap. literal: Lo fenás, en forques regirat, después en un mun ajuntat: en gavelles, garbes. Lo fenás : feno : heno : foin fransés.) 

Eluc. de las propr., fol,. 216, 279 et 209.

Olives se doivent rassembler en un tas.

Toutes les pierres qui sont en un amas.

Foin, retourné avec fourches, après rassemblé en meule.

ANC. CAT. Cumuli. ESP. Colmo (cúmulo). PORT. Cumulo. IT. Colmo. (chap. Aixó es lo colmo, ple a cormull, cúmul de desgrassies; caramullo)

2. Comol, adj., comble.

Una emina comola de seguel... La sobredicha emina comola.

Tit. de 1246. DOAT, t. CXXXIX, fol. 54.

Une émine de seigle comble... La susdite émine comble.

Venda lo a mesura rasa, mas empero de notz sia comola.

Cout. de Moissac. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Qu'il le vende à mesure rase, mais pourtant que celle de noix soit comble.

Que set enaps de fust e tres de veire

Bet en un jorn grans e comols et ples.

Palais: Mot m'enoia.

Qu'il but en un jour sept coupes de bois et trois de verre grandes, combles et pleines.

Fig. Comols de totz mals estars.

Le moine de Montaudon: Gasc pec.

Comble de tout mal-être.

ESP. Colmado. IT. Colmo.

(seguix aquí)

lunes, 1 de octubre de 2018

TERSERA JORNADA

Escomense la tersera jornada del Decamerón, a la que se parle, gobernán Neifile, sobre algú que haguere conseguit en habilidat alguna cosa mol dessichada o haguere recuperat alguna pérduda.

La aurora escomensabe ya a passá de coloradaa ataronjada per la aproximassió del sol cuan lo domenge, eixecada la Reina y feta eixecá tota la compañía, y habénli manat al senescal que preparare lo que ere menesté, rápidamen se van fé carregá totes los demés coses, com si de allí llevantaren lo campo, y sen van aná en los bagaches, dixán als criats en les Siñores y los Siñós. La Reina, en pas lento, acompañada y seguida per les seues dames y los tres joves, guiada per los cántics de unes vin cagarneres o cardelines y atres tans muixóns, per una senda en poc tráfec y plena de verdes herbetes y de flos que al sol que les siñalabe totes escomensaben a obrís, va agarrá lo camí cap a ocsidén, y charrán y fen bromes y rién en la seua compañía, sense habé caminat mes de dos mil passes, bastán abáns de que estiguere a miges la horade tersia, los van portá a una hermossíssima y rica mansió una mica eixecada a un collet. Una vegada a dins y navegán per tot arreu, y habén vist les grans sales, les llimpies y adornades habitassións en tot lo que a una alcoba li correspón, mol la van alabá y reputá al seu amo per magnífica; después, baixán, y veén lo amplíssim y alegre pati, les bodegues plenes de mols carretells en bons vins y un aigua fresquíssima y abundán que de allí manabe, tota per als bous y les vaques, mes encara lo van alabá. Allí se van assentá, voltats de flos y de abrets, y va vindre lo senescal en exquisites dolsaines y mol bons vins. Después van fé obrí un jardí pegat al palau, que estabe voltat per una tápia o muro, van entrá allí, y van aná mirán la seua maravillosa bellesa. Teníe per la vora y pel mich passeos amplíssims, rectes com una flecha y cuberts de parres de moscatell en pinta de doná mols raíms; y tot florit, escampabe tan bona auló que, mesclada en la de mols atres aromes del jardí, los pareixíe está entre totes les fragánsies de lo Orién. Per les vores dels passeos ñabíen rosés en roses blanques y roiges y jazmíns, y no ya de matí sino cuan lo sol estáe mes alt, daball de umbrietes (sombres), sense sé tocat per Lorenzo, se podíe caminá per elles. Cuántes plantes tan ben ordenades ñabíen an aquell puesto! No ne faltabe cap que al nostre clima se adaptare.

Tamé ñabíe un prat de herba tan verda que casi pareixíe negra, pintat tot en mil variedats de flos, vallat per verdíssims y ufanosos tarongés, sipresos y cedros, que donaben sombra y féen mol bona auloreta, una mescla de azahar y sementeri. Al mich de este prat ñabíe una fon de mármol blanquíssim y maravilloses figures picades en pedra natural; allí dins ñabíe una estatua, no sé si de pedra natural o artifissial dels Estechi, damún de una columna, y aviábe tanta aigua tan alt cap al sel (y después tornáe a caure a la claríssima fon) que haguere fet moure lo menos un molí. L´aigua que sen eixíe de la fon per un canal amagat sen ixíe del pradet y a fora se fée manifesta en canalets o reguerets que brilláen al sol; se arreplegabe tota a una bassa o safarech y desde allí, baixán claríssima cap a lo pla, abáns de arribá an ell, en grandíssima forsa y en molta utilidat per al seu amo, fée girá seguit dos molíns, un de ells, lo de Lillo. Al vore este jardí, lo seu orden, les plantes y la fon en los reguerets, tan los va agradá a tots que van afirmá que, si se puguere fé un paraísso a la terra, no sabríen quin atra forma hauríe de tindre, mes que aquella del jardí, y no sabíen qué mes se li podíe afegí. Passechán, pos, contentíssims per allí, fénse bellíssimes guirnaldes (corones) de rametes de ábres, sentín sempre uns vin cans de muixóns diferéns, com si competiguéren los uns en los atres en lo cantá, se van acatá de una bellesa que encara no habíen vist: lo jardí estabe plenet de mes de sen classes de hermosos animals. De una part eixíen conillsy cachapets, de un atra liebres (llébres), cabridets, ciervos, y moltes atres espéssies de animals inofensius y mansos, com si estaren domesticats.
Pero después de caminá mol, veén ara aixó ara alló, habén fet ficá les taules al voltán de la hermosa fon, y cantán allí primé sis cansonetes y dansán algúns balls, cuan va maná la Reina se van ficá a minjá, y servits en bones y delicades viandes, mes alegres se van eixecá y a les tonades y als cántics y als balls van torná, hasta que a la Reina, com ya fée caló, li va paréixe hora de que, qui vullguere, sen aniguere a gitás a fé la michdiada. Algúns sen van aná y uns atres, enchisats per la bellesa del puesto, no van volé anássen, se van quedá allí a llichí llibres de caballeríes, o jugá al ajedrez o a les dames, mentres los atres dormíen.
Después, tots se van eixecá y, habénse refrescat la cara a la fresca aigua, al prat, la Reina va aná prop de la fon, y se va assentá segóns la manera acostumbrada, y se van ficá a contá les históries sobre la materia proposada per la Reina.

Lo primé a qui la Reina va doná lo encárrec va sé Filostrato, que va escomensá aixina:


domingo, 27 de enero de 2019

carrechadós, carrejadós

CARREJADÓ, carrejadós, carrechadó, carrechadós, carreyadó, carreyadós

CARREJADÓ, carrejadós, carrechadó, carrechadós, carreyadó, carreyadós

Instrumén compost de dos barres paraleles de dal o baix un metro de llargaria, unides per dos travessés de un pam y mich, que se fique damún de la aubarda de una bestia o animal de cárrega, y servix per a transportá (carrechá) garbes, rames, brema y atres productes agrícoles.
Les coses que se porten van lligades en una corda, que se assegure a les esmosses que tenen les barres llargues del aparato.

CARREJADÓ, CARREJADORA : Lo que carrege o carreche.
Castellá: acarreador, acarreadora.

// 

Trineo a Queretes, segons comente un del poble.

//

carregá:
carrego
carregues
carregue

carreguem o carregam
carreguéu o carregáu
carreguen

//

carrechá:
carrecho

carreches
carreche
carrechem o carrecham
carrechéu o carrecháu
carrechen

miércoles, 14 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, D

d´ixa, de ixa – dixa de esa – deja
daball, deball, davall, devall debajo
Dabán - del latín vulgar *de-ab-ante - per dabán Delante – por delante
dadivós, desprengut, després, generós, dessinteressat dadivoso
dadivossidat, desprendimén, generossidat, dessinterés dadivosidad, desprendimiento, generosidad, desinterés
dado, dados dado, dados
dal, pujá cap a dal (baixá cap a baix) arriba, ir hacia arriba, subir (bajar hacia abajo)
Dalla , dalles, se piquen en martell y encrusa guadaña, guadañas
dallabe segaba con dalle o guadaña
dalladó, dalladós segador con dalle
dallán (g) segando
dama, dames dama, damas
damissela, damisseles, mosseta, mossetes damisela, mocita
damún encima, sobre
damún (de) – a damún encima (de), encima con el significado de además
dance, dances de Huesca dance, dances, baile, bailes
Dansa – quina dansa ! - ball, bailoteo, ballet, coreografía,
- enredo, intriga, lío, embolic
Danza – vaya danza ! baile, bailoteo, ballet, coreografía
enredo, intriga, lío, embrollo
dansáen, dansaben danzaban
danses danzas
dardo dardo
dardos dardos
datassió, de una fecha datación
dato dato
datos datos
datra otra
datre otro
Datres - de atres otros, otras – de otros, de otras
daván, dabán delante
deambulá deambular
deambulán (g) deambulando
Debaes , de bades gratis, sin pagar
deball, daball debajo
debat, debate debate
debatí, debátre debatir
debatíe debatía
debém debemos, tenemos que
debénli debiéndole
deber, debé, debers deber, deberes
debéu debéis
debidamen debidamente
debíe debía
debíem debíamos
debíen debían
débil - fluix, fluixa, fluixet, fluixeta - apurat, apuradet, apurada, apuradeta - frágil, endeble, enclenque, blan, delicat, blandengue, desnutrit, arguellat, exánime, debilitat, decaigut - cobard, tímit, pussilánime, calsonassos, tímit, insegú débil, frágil, flojo, endeble, enclenque, blando, delicado, blandengue, desnutrido, exánime, debilitado, decaído, desfallecido, cobarde, tímido, pusilánime, calzonazos, timorato, inseguro
debilidat, debilidats debilidad, debilidades
debilitá, debilitás debilitar, debilitarse
debilitades Debilitada, debilitadas
debilitás debilitarse
debilitat, debilitats debilitado, debilitados
débils débiles
debuda, deguda debida
debut, degut debido
dec debo

decadénsia decadencia
decaigue decaiga
decamerón llibre de Giovanni Bocaccio, en chapurriau a: http://lo-decameron.blogspot.com/ decamerón
decanat, decanats decanado, decanados
decano, decanos de la universidat decano, decanos
decarréguen descargan
decáure, decaure decaer
declará declarar
declara (que yo) declare
declarabe, declaráe declaraba
declaraben declaraban
declaráli declararle
declarán (g) declarando
declaránse declarándose
declarassió, declarassións declaración, declaraciones
declarat, declarats declarado, declarados
declare declara
decliná (a un idioma com lo latín), inclinás, reclinás, carregá, baixá, caure, decaure, menguá, decréixe, debilitás, agotás, acabá, rehusá, rechassá, renunsiá, recusá, repudiá, aburrí Declinar (en un idioma como el latín)- inclinarse, reclinarse, cargar, bajar, caer, descender, decaer, menguar, decrecer, periclitar, debilitarse, agotarse, acabar, rehusar, rechazar, renunciar, recusar, repudiar
declinabe declinaba
decomisá, confiscá, comisá, tráure, fótre, incautá decomisar, confiscar, comisar, aprehender, incautar
Decorat, decorats decorado, decorados
Decoro – de decorá - honor, respecte, reverénsia, honra, estimassió, sircunspecsió, gravedat, puresa, honestidat, recato, pudor de vergoña (pudó de pudina no) decoro, honor, respeto, reverencia, honra, estimación, circunspección, gravedad, pureza, honestidad, recato, pudor
decorós, digne, respetable, dessén, honesto, pudorós, puro, recatat decoroso, digno, respetable, decente, honesto, pudoroso, puro, recatado, circunspecto, grave
decorosamen decorosamente
decréixe, menguá, vore decliná decrecer, menguar
decrépita, decrépit, caduco, decadén, achacós, anticuat, acabat, senil (Senill no) decrépita, caduco, decadente, achacoso, ajado, anticuado, acabado, senil
Decret, decreto, decrets, decretos decreto, decretos
dedicá, oferí, ofrendá, consagrá, destiná, brindá, assigná, dessigná dedicar, ofrecer, ofrendar, consagrar, destinar, brindar, asignar, designar
dedicabe, dedicáe dedicaba
dedicaben, dedicáen dedicaban
Dedicada (dedicá), dedicat, dedicats, dedicades dedicada, dedicado, dedicados, dedicadas
dedicán (g) dedicando
dedicánse dedicándose
dedicat dedicado
dedicatória, dedicassió, oferimén, ofrenda dedicatoria, dedicación, ofrecimiento, ofrenda
dedico dedico
dedique dedica
deduí, descontá, rebaixá, disminuí, restá, inferí, supóndre, suposá, derivá, despéndres, resultá, seguí, concluí deducir, descontar, rebajar, disminuir, restar, colegir, inferir, suponer, derivar, desprenderse, resultar, seguir, concluir
deduída, deduídes deducida, deducidas
deduít, deduíts deducido, deducidos
deduixco deduzco
defecte, defectes defecto, defectos
defectet, defectets defectillo, defectillos
defectuós, que té defectes, defissién, imperfecte, incomplet, malograt, tarat, anormal, fragmentari, carén defectuoso, deficiente, imperfecto, incompleto, malogrado, perfectible, tarado, anormal, fragmentario, carente
defectuosa defectuosa
Defén defiende
Deféndre, deféndres – defeng, deféns, defén, defeném, defenéu, defénen – defendría – defenguera – defendré - ampará, protegí, resguardá, presservá, disculpá, exculpá, excusá, justificá, apoyá, auxiliá, sostíndre defender, amparar, proteger, resguardar, preservar, disculpar, exculpar, excusar, justificar, apoyar, auxiliar, sostener
deféndrel defenderlo
deféndrels defenderlos
deféndret defenderte
defenén (g) defendiendo
defenéu defendéis
defengue defienda
defengut (me han), defensat defendido (me han)
defeníe defendía
defensa, defenses defensa, defensas
defensat defendido
defensó, defensós defensor, defensores
defiacte, defecte defecto
defiactes, defectes defectos
definida, definides definida, definidas
definissió definición, explicación, exposición, descripción, aclaración, tesis, dictamen, decisión, determinación, interpretación
definissións definiciones
definit, definits definido, definidos
definitiva, definitives definitiva, definitivas
defissién, defissienta, defectuós, imperfecte, escás, insufissién, que falte deficiente, defectuoso, imperfecto, escaso, insuficiente, falto
defora, afora, per fora, per defora afuera, por fuera
deformá, desfigurá, desproporsioná, forsá, belcá, alterá, distorsioná, tergiversá, falsejá, manipulá, trampejá, mentí deformar, desfigurar, desproporcionar, forzar, alabear, combar, alterar, distorsionar
tergiversar, falsear, manipular, trampear, mentir
Deformán, deformáns deformante, deformantes
Deforme, deformes, deformat, deformats Deforme, deformes, deformado, deformados
defraudá, de fraude, estafá, timá, engañá, robá, furtá, sablejá, contrabandejá, dessepsioná, desilusioná, frustrá, malográ defraudar, estafar, timar, engañar, robar, hurtar, sablear, contrabandear, decepcionar, desilusionar, frustrar, malograr
defraudada, defraudades defraudada, defraudadas
defraudat, defraudats defraudado, defraudados
degenerassió degeneración
degenerats degenerados
deglussió, ingesta, engullimén, mos, bossí, trago deglución, ingestión, engullimiento, bocado, trago
Degollá – degollada - decapitá, guillotiná, destruí, arruiná, arrassá, eliminá, malográ Degollar – degollada - decapitar, guillotinar, yugular
destruir, arruinar, arrasar, eliminar, malograr
degollat (de gola) degollado
degradada, degradades degradada, degradadas
degradat, degradats degradado, degradados
degüen, deuen deben
degut, debut debido
deidat, Déu deidad, Dios
deificat, fet Déu, deificá - divinisá, sacralisá, santificá, alabá, exaltá, adorá deificado, divinizar, sacralizar, santificar,
alabar, ensalzar, exaltar, adorar, ponderar
Del – de l´aigua, de la cuina – dels cusíns – de los cusíns – de les cusines del, de la, de los, de las
delantal, devantal, delantals, devantals (vore dabán) delantal
deleitá, deleitás – yo me deleito, deleites, deleite, deleitém o deleitám, deleitéu o deleitáu, deléiten – deleitaría – deleitaré – si yo me deleitára deleitarse, agradar, cautivar, atraer, embelesar, encantar, fascinar, seducir, gustar, recrearse, complacerse
deleitabe deleitaba
deleitós, agradable, ameno, grato, delissiós, idílic deleitoso, agradable, ameno, grato, delicioso, idílico
deleitosa deleitosa
deletrechá, deletrejá (de lletra) deletrear
deletreche, deletrege deletrea
delfín, delfíns delfín, delfines
deliberá, meditá, pensá, reflexioná, analisá, considerá, examiná, tratá, debatí, debátre, discutí, disputá, resóldre, dessidí, determiná, acordá, fallá deliberar, meditar, pensar, reflexionar, analizar, considerar, examinar, tratar, debatir, discutir, disputar,
resolver, decidir, determinar, acordar, fallar
deliberabe deliberaba
deliberadamen deliberadamente
deliberaríen deliberarían
deliberassió deliberación, reflexión, meditación, examen, análisis, consideración, razonamiento, debate, discusión, polémica, decisión, determinación, resolución, consulta, elección, fallo
deliberat, deliberats, deliberada, deliberades deliberado, deliberados, deliberada, deliberadas
delicada, delicades delicada, delicadas
delicadamen delicadamente
delicadíssimes delicadísimas
delicat, delicats delicado, delicados
delineán, delineáns delineante, delineantes
delirá, desvariá, alusiná, desbarrá, disparatá, desatiná, ensomiá, fantasejá, ilusioná delirar, desvariar, desbarrar, alucinar, disparatar, desatinar, soñar, fantasear, ilusionar
delirabe deliraba
delíssia, deleite, agrado, gozo, plaé, satisfacsió, gust, regalo – delíssies delicia, deleite, agrado, goce, gozo, placer, satisfacción, gusto, regalo – delicias
delissiós delicioso
delissiosa deliciosa
Delissiosamén Deliciosamente
delissioses deliciosas
dell, de ell, d´ell – dells, de ells, d'ells de él – de ellos
della, de ella, d´ella – delles, de elles, d´elles de ella – de ellas
dels (de + los) de los
delta, deltes com lo del Ebro delta, deltas como el del Ebro
Demá mañana
demaná pedir
demána ! Pide !
demanabe, demanáe pedía
demanaben, demanáen pedían
demanades (no pedides) pedidas
demanáe, demanabe pedía
demanáes pedías
demanálay pedírselo
demanáli pedirle
demanáls pedirles
demanám pedirme
demanámos pedirnos
Demanán (g) pidiendo
demanánles pidiéndolas
demanánli pidiéndole
demanará pedirá
demanarán pedirán
demanaré pediré
demanáre pidiera, pidiese
demanaren, demanáren pidieran, pidiesen
demanaríe pediría
demanaríes pedirías
demanátos pediros
demanats (no pedits) pedidos
demanáu, demanéu pedís, pedid
demanda, demandes demanda, demandas
demane pide
Demanéume pedidme
demano pido
dematí, de matí por la mañana
demén, deméns, que té deménsia, com Enrique Segurana Celma, que té deménsia Senill :) - loco, lloco, enajenat, alienat, chiflat, volat, aventat, chalat, pirat, que sen ha anat demente, dementes, loco, enajenado, alienado, chiflado, vesánico, chalado, pirado, ido
demensiada, demensiades demenciada, demenciadas
demensiat, demensiats demenciado, demenciados
Demés – men has donat de mes (tornat cambi) Demás – me has dado de más (devuelto cambio)
demoni, dimoni, demonis, dimonis demonio, demonios
demoniet, dimoniet, diablet, diablets diablico, diablito
demora, retrás, tardansa, aplassamén, atrassos, dilassió, prórroga, retardo demora, retraso, tardanza, aplazamiento, atraso, dilación, prórroga, retardación, retardo
demostrá (vore amostrá) - declará, manifestá, revelá, siñalá, indicá, expóndre, exhibí, probá, raoná, argumentá, evidensiá, justificá,
enseñá, mostrá
demostrar, declarar, manifestar, revelar, señalar, indicar, exponer, exhibir, probar, razonar, argumentar, evidenciar, justificar, enseñar, mostrar
Demostrada Demostrada
demostráe, demostrabe demostraba
demostráli demostrarle
demóstrali demuéstrale
demostrám demostrarme
demostránli demostrándole
demostraríen demostrarían
demostrassió, demostrassións demostración, demostraciones – manifestación, declaración, muestra, prueba, evidencia, testimonio, argumento, comprobación, explicación, definición, ilustración, ostentación, presentación, exhibición, exposición
demostrat, demostrats demostrado, demostrados
demostratius demostrativos
demostrátos demostraros
demostre demuestra
den, dens diente, dientes
denau, dénau, denou, 19, deneu, déneu 19
Denegá – t´hay dit que no Denegar – te he dicho que no
dengue, melindre, remilgo, afectassión, mojigatería, carantoña – denguera, dengueres dengue, melindre, remilgo, afectación, mojigatería, carantoña
denit, de nit, per la nit por la noche
Denominabe, denomináe denominaba
denominada, denominades denominada, denominadas
denominassió (de orígen) denominación de origen
denominat, denominats, anomenat, anomenats (de nom) denominado, denominados
denostá, agraviá, oféndre, calumniá, denigrá, injuriá, insultá, ultrajá, vilipendiá, humillá denostar, agraviar, ofender, calumniar, denigrar, injuriar, insultar, ultrajar, vilipendiar
denou, denóu 19
densidat, densidats densidad, densidades
dentá, afilá – tráure les dens un chiquet o chiqueta dentar, afilar – sacar los dientes un niño o niña
dentadura, dentadures, barres dentadura, dentaduras
dentera, grima, amargó, enveja, ánsia dentera, grima, amargor, prurito, rabanillo, envidia, ansia
denteta dientecito
dentetes dientecitos
Denunsiá – denúnsio, denúnsies, denúnsie, denunsiém o denunsiám, denunsiéu o denunsiáu, denúnsien – denunsiára – denunsiaré – denunsiaría denunciar
denúnsia, denúnsies denuncia, denuncias
denunsiada, denunsiades denunciada, denunciadas
Denunsián – (p) Denunciante – denunciando
denunsiáns denunciantes
denunsiaré denunciaré
denunsiat denunciado
denunsiém denunciamos
departamén, departaméns, compartimén, compartiméns departamento, departamentos, compartimento, compartimentos
depén depende
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender de
depéndre, vore adepéndre Depender – aprender
dependríen dependerían
depenen dependen
deport, deports deporte, deportes
deportiu deportivo
deportius deportivos
depósit, depósits depósito, depósitos
depositá, ficá, colocá, guardá, confiá, entregá, consigná, sedimentá, assentá, posá, reposá depositar, poner, colocar, guardar, confiar, entregar, consignar, sedimentar, asentar, posar, reposar
depositada, depositades depositada, depositadas
deposítam deposítame
depositánse depositándose
Depositat, depositats Depositado, depositados
depossisió, destitussió, degradasió, suspensió, separasió, relevo, exposissió, declarassió, testimoni, atestat, evacuassió, defecassió, excremén deposición, destitución, degradación, cesantía, suspensión, separación, relevo, exposición, declaración, testimonio, atestado, evacuación, defecación, excremento
depossisións deposiciones
depravades depravadas
depravassió depravación
depravat, vissiós, pervertit, degenerat, libertino, llissensiós, corromput, degradat depravado, vicioso, pervertido, degenerado, libertino, licencioso, envilecido, corrompido, degradado
deprén, adeprén aprende
deprendrás, adependrás aprenderás
deprenén (g) aprendiendo
deprenen, deprénen aprenden
Deprenéu aprendéis
depreníe aprendía
depreníen aprendían
deprés, adeprés aprendido
depresa, adepresa aprendida
depresió, depressió, declive, concavidat, profundidat, desnivell, barrang, abismo, sima, pressipissi, quebrada, single, abatimén, desalén, desánimo, melancolía, postrassió, postergassió, tristesa depresión, declive, concavidad, profundidad, desnivel, barranco, abismo, precipicio, quebrada, sima, abatimiento, decaimiento, desaliento, desánimo, melancolía, postración, postergación, tristeza
Depressa, de pressa, ting pressa de prisa, tengo prisa
deprimida, deprimides deprimida, deprimidas
deprimit, deprimits deprimido, deprimidos
derivá derivar
deriva, derives, desvío, desorientassió, alluñamén deriva, desvío, desorientación, alejamiento
derivada, derivades derivada, derivadas
derivat, derivats derivado, derivados
derramá, abocá, esparsí, disseminá, escampá, desembocá, desaiguá, afluí, publicá, divulgá, exténdre derramar, verter, esparcir, diseminar, desembocar, desaguar, afluir, publicar, divulgar, extender
derramabe derramaba
derramán (g) derramando
derramat, derramats derramado, derramados
derretí, licuá, liquidá, fundí, desleí, disoldre - enamorás, encariñás, enchochás, emossionás, ficás tendre, ablanís derretir, licuar, liquidar, fundir, desleír, disolver, licuefacer, enamorarse, encariñarse, emocionarse, enardecerse, enternecerse, ablandarse
derretíe derretía
derretíen derretían
derretiríe derretiría
derretix derrite
derribo de derribá, assolá derribo
derribo, derribos, demolissió, destrucsió, afonamén, ruina, vore enrunás, solsit, solsida derribo, derribos, demolición, derribamiento, destrucción, hundimiento, ruina
derrotabe derrotaba
desabrit, que no té gust, dessaborit, insípit, insulso, áspre, jasco, furo, dessagradable, descortés, violén, antipátic, intratable desabrido, insípido, insulso, desaborido, áspero, arisco, desagradable, descortés, rudo, violento, displicente, huraño, antipático, intratable
desaconsejable, desaconsllable desaconsejable
desaconsellán (g) desaconsejando
desaconsellánlay desaconsejándoselo
desafiá, dessafiá, retá, provocá, enfrentás, oposás, opóndres, competí, tíndre una contienda, disputá, rivalisá, reñí desafiar, retar, provocar, enfrentarse, oponerse
competir, contender, disputar, rivalizar
desafiada, desafiades desafiada, desafiadas
desafián (g) desafiante, desafiando
desafiánlo desafiándolo
desafiát, desafiat, desafiats desafiado, desafiados
desafinat, desafinats, que no está afinat, dissonán, chirrián, destemplat desafinado, desafinados, disonante, chirriante, destemplado
desafortunades desafortunadas
desafortunat, desafortunats desafortunado, desafortunados
desagradá, disgustá, fastidiá, oféndre, molestá, irritá, repugná, asquejá, enfadá, incomodá desagradar, disgustar, fastidiar, ofender, molestar, irritar, repugnar, asquear, enfadar, enojar, incomodar
desagradaben desagradaban
desagradat desagradado
desagradátos desagradaros
desagraída, desagraídes desagradecida, desagradecidas
desagraít, desagraíts desagradecido, desagradecidos
desagraviat, desagraviats desagraviado, desagraviados
desahogá, desfogá, (des aufegá) aliviá, consolá, tranquilisá, franquejás, confiás, obrís, expansionás, explayás, sinserás - divertís, obrí, desbloquejá, ampliá, enxamplí, despejá, descongestioná desahogar, desfogar, aliviar, consolar, tranquilizar, franquearse, confiarse, abrirse, expansionarse, explayarse, sincerarse, divertirse, abrir, desbloquear, ampliar, ensanchar, despejar, descongestionar
desahogabe, desfogabe desahogaba
desahogada, desfogada, desahogat, desfogat desahogada, desfogada, desahogado, desfogado
desahogadamen, desfogadamen desahogadamente
desahogám, desfogám desahogarme
desahogánse, desfogánse desahogándose
desahoguéu, desfoguéu (des aufeguéu) desahoguéis
desaigüe, desaigües desagüe, desagües
desalmat, desalmats desalmado, desalmados
desamparada, desamparades desamparada, desamparadas
desamparat, desamparats desamparado, desamparados
desanimá, desalentá, descorassoná, desmoralisá, acobardí, amilaná, anonadá, apocás, desunflás, desinteressás, dissuadí, convénse de no fé desanimar, desalentar, descorazonar, desmoralizar, acobardar, amilanar, anonadar, desfallecer, deshincharse, desinteresarse, disuadir, convencer
desanimat, desanimats desanimado, desanimados
desaniméu desaniméis
desapareguda, desaparegudes desaparecida, desaparecidas
desapareguéu desaparezcáis
desaparegut, desapareguts desaparecido, desaparecidos
desaparéis, desapareix desaparece
desaparéisse, desaparéixe desaparecer
desaparéissen, desaparéixen desaparecen
desapareissén, desapareixén (g) desapareciendo
desapareisseríen, desapareixeríen desaparecerían
desapareix desaparece
desaparéixe, desapareixe (vore aparéixe, apareixe) – desaparéixco, desaparéixes, desaparéix, desapareixém, desapareixéu, desaparéixen – desapareixería – desapareixquéra – desapareixeré desaparecer
desapareixíe desaparecía
desaparissió desaparición
desaprensiu, desaprensius, desaprensiva, desaprensives - aprofitat, sínic, pocavergoña, ventajista, granuja, inmoral, sensevergoña, caradura desaprensivo, desaprensivos, desaprensiva, desaprensivas - aprovechado, cínico, desvergonzado, ventajista, granuja, inmoral, procaz, sinvergüenza, caradura
desapressiat, sense apréssio desapreciado, sin aprecio
desaprobá desaprobar
desaprobo desaprobo
desarrollá, dessarrollá – exténdre, desenrollá, desembolicá, desplegá, aumentá, incrementá, amplificá, fomentá,
creixe, progresá, evolussioná, prosperá, perfecsioná, florí, germiná, madurá, explicá, exposá, expóndre, explayá
desarrollar, extender, desenvolver, desenrollar, desliar, desplegar, acrecentar, aumentar, incrementar, amplificar, fomentar,
crecer, progresar, evolucionar, prosperar, perfeccionar, florecer, germinar, madurar, explicar, exponer, explayar
desassossiego, neguit, ñirviossidat, intranquilidat, nerviosisme, inquietut, ánsia, afán, desvel, anhel, incomodidat, malestá, disgust desasosiego, intranquilidad, nerviosismo, inquietud, ansia, desvelo, desazón, afán, anhelo, incomodidad, malestar, disgusto
Desastrat, dessastrat, dessastrats, dessastrada, dessastrades - desaliñat, desastrós, acsiomo, brut, araña, sarrapastrós, catastrófic, calamidat desastradas, desaliñado, desastroso, andrajoso, harapiento, sucio, zarrapastroso, catastrófico, calamitoso
desastrós, desastrosos desastroso, desastrosos
desastrosa, desastroses desastrosa, desastrosas
Desat 17 dessat 17
desatinán (g) desatinando
desaufego, desfogo desahogo
desautoridat desautoridad
desbocadamen desbocadamente
desbocat, desbocada, desbocats, desbocades desbocado, encabritado, enloquecido, trastornado, desvergonzado, descarado, deslenguado, lenguaraz
desbordá, esbordá, esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren ver esbordá
desbordabe desbordaba
desbordán (g) desbordando
desbravá, fé que no sigue bravo, amansí, amansá, domá, amaestrá, domesticá, aplacás, desfogás desbravar, amansar, domar, amaestrar, domesticar, aplacarse, desahogarse, hacer que no sea bravo
desburrá (a Pedro Saputo), fé que no sígue mes burro, enseñá desasnar, hacer que no sea más asno
descabellada, descabellades descabellada, descabelladas
descabellat, descabellats descabellado, descabellados
descalabro, descalabros – descalabramén, ferida, adversidat, contratems, perjuissi, infortunio, pérdua, revés, desastre descalabro, descalabros, descalabramiento, herida,adversidad, contratiempo, perjuicio, infortunio, pérdida, revés, desastre
descalificá descalificar
descalificál descalificarlo
descals, descalsos descalzo, descalzos
Descalsá, descalsás descalzarse
descalsa, descalses descalza, descalzas
descalses descalzas
descalsos descalzos
descáns, descansos descanso, descansos
descansá, lo contrari de cansá, cansás descansar, lo contrario de cansar, cansarse
descansabe, descansáe descansaba
descansada descansada
descansáen, descansaben descansaban
descansán (g) descansando
descansat descansado
Descanséu ! Descansad !
descansillo, descansillos descansillo, descansillos
descanso, descáns descanso
descanson en pau (pas) descansen en paz
descansos descansos
descantellá, trencá una cosa pel cantell, canto. descantillar, romper una cosa por el canto.
descantello, escantello descantillo
descapsá, escapsá, traure lo cap, tallá lo cap – descapsá un ábre: talláli les branques de mes amún, per a que ne torno a traure de mes joves. descabezar, decapitar
descarat, descarats descarado, descarados
descárrec, descárrecs descargo, descargos
descárrega descarga
Descarregá - dispará, ametrallá, fussilá, tirá, desembarcá, fondejá, baixá, depositá, almassená,
liberá, aliviá, eximí, mitigá, relevá, golpejá, atissá, propiná, pegá, desembocá, afluí
descargar, disparar, ametrallar, fusilar, tirar, descerrajar, desembarcar, fondear, alijar, bajar, depositar, almacenar,
liberar, aliviar, eximir, mitigar, relevar, golpear, atizar, propinar, pegar, desembocar, afluir
descarregades descargadas
descarregue descarga
descartá, descartás descartar, descartarse
descartable, descartables descartable, descartables
descarto descarto
desclavá (lo contrari de enclavá, clavá) desclavar
desclavál desclavarlo
descodificá descodificar
descodificassió, descodificassións descodificación, descodificaciones
Descodifico Descodifico
descojuntá, descoyuntá – dislocá, desencajá, desencaixá, desquissiá, desarticulá, luxá, tórse,
agotá, cansá, fatigá, extenuá
descoyuntar
descojunte descoyunta
descombregá, excombregá, condená Descomulgar, excomulgar, condenar
descombregada, excomulgada excomulgada
descombregats, excomulgados excomulgado
descompóndre descomponer
descomponén (g) descomponiendo
desconeguda, desconegudes desconocida, desconocidas
desconegut, desconeguts desconocido, desconocidos
desconeixen desconocen
desconfiá desconfiar
desconfiaben desconfiaban
desconfiades desconfiadas
desconfiansa desconfianza
desconfiat desconfiado
desconfiats desconfiados
Desconsert – quin desconsert cuan se va canselá lo consert de Miguel Ríos a Beseit - confusió, guirigay, desorden, turbassió, ofuscassió, desorientassió, desbarajuste, trastorn desconcierto, confusión, desorden, turbación, ofuscación, desorientación, desbarajuste, trastorno
desconsertat, desconsertats desconcertado, desconcertados
desconsiderada, desconsiderades desconsiderada, desconsideradas
desconsideradamen desconsideradamente
desconsiderat, desconsiderats desconsiderado, desconsiderados
Desconsol – quin desconsol a casa lo consolet de Beseit - masdebunyol.com , aflicsió, angustia, pesá, pena, tristesa, ploreres, abatimén, amargura, desaliento, desánim desconsuelo, aflicción, angustia, pesar, pena, tristeza, abatimiento, amargura, desaliento, desánimo, desfallecimiento
desconsolá desconsolar
desconsoladamen desconsoladamente
desconsolades desconsoladas
desconsoladíssima desconsoladísima
desconsolánse desconsolándose
desconsolat, desconsolats desconsolado, desconsolados
desconsoléu desconsoléis
descontá descontar
descontén, poc o gens contén - disgustat, afligit, fastidiat, malhumorat, molesto, contrariat,
desagrado, disgust, enfado, pesá, preocupassió, contrariedat, dessepsió - desconténs
descontento, poco o nada contento, disgustado, desavenido, afligido, fastidiado, malhumorado, molesto, contrariado, desagrado, disgusto, enfado, enojo, pesadumbre, preocupación, contrariedad, decepción
descontenta, descontentes descontenta, descontentas
descontrolat, descontrolats descontrolado, descontrolados
descorcháe o descorchabe (traíe lo suro de la botella) – descorchá descorchar, sacar el corcho (suro)
descorcholí, despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, desnuda, en pelotas, en pelota
descortés descortés
descortesos descorteses
descripsió descripción
descriure describir
descrusen descruzan
descubert, descubiart descubierto
descuberta descubierta
descubrí, descubrís descubrir, descubrirse
Descubrí, descubrís, revelá, manifestá, mostrá, exhibí, exteriorisá, inventá, investigá, creá, trobá,
destapá, despullá, desvestí, sorpréndre, pessigá, enchampá, agarrá, pillá, peixcá, desenmascará, explorá, conquistá, colonisá
descubrirse, revelar, manifestar, mostrar, exhibir, exteriorizar, revelar, inventar, investigar, crear, hallar
destapar, desnudar, desvestir, sorprender, atrapar, coger, pillar, pescar, desenmascarar, explorar, conquistar, colonizar
descubríe descubría
descubríen descubrían
descubriguera (yo) descubriera (yo)
descubriguere descubriera, descubriese
descubríla descubrirla
descubrils descubrirlos
descubrimén descubrimiento
descubrín (g) descubriendo
descubrínla descubriéndola
descubrínlo descubriéndolo
descubrínu descubriendo algo
descubrirán descubrirán
descubríu descubrís, descubrirlo
descubrix descubre
descubrixco descubro
descubríxme descúbreme
descubrixques descubras
descuidá, abandoná, desaténdre, marginá, postergá, aplassá, omití,
distráures, adormís, olvidás, despreocupás, desaliñás (de roba)
descuidar, abandonar, desatender, marginar, postergar, omitir, orillar, distraerse, dormirse, olvidarse, despreocuparse, desaliñarse
descuidabes descuidabas
descuidades descuidadas
descuidáe, descuidabe descuidaba
descuidat, descuidats descuidado, descuidados
descuide descuida
Descusí – descusíxco, descusíxes, descusíx, descusím, descusíu, descusíxen – descusiría – descusiré – descusiguera - soltá, desapegá, deslligá, desuní descoser, deshilvanar, soltar, despegar, desatar, desunir
descusíe descosía
desde desde
desdén, vore desdeñós desdén
desdeñós, que té desdén, pujadet, arrogán, altiu, despectiu, despressiadó, fret desdeñoso, altanero, arrogante, altivo, despectivo, despreciativo, displicente, esquivo, frío
desdeñosa desdeñosa
desdeñosamen desdeñosamente
desdí, desdís - desmeréixe, desmillorá, deslluí, decaure, decliná, desvalorisás,
retractás, negá, rectificá, abjurá, arrepentís, enmendá
desdecir, desdecirse, desmerecer, desmejorar, deslucir, decaer, declinar, desvalorizarse,
retractarse, negar, rectificar, abjurar, arrepentirse, enmendar
desdichat, desdichats, desgrassiat, desafortunat, fracassat, desventurat, infelís, misserable, lamentable, fatal, trágic desdichado, desdichados, desgraciado, desafortunado, fracasado, desventurado, infeliz, mísero, aciago, lamentable, fatal, infausto, trágico
desdichuná (des + dichú), (desdijuná), amorsá desayunar
desdichunaré, amorsaré desayunaré
desdichune, amorse desayuna
desdichuni, amorsá desayuno
desdíu desdice
desdoblegá, adressá desdoblar, enderezar
desdoblegánlo desdoblándolo
desembarcá desembarcar
desembarcán (g) desembarcando
Desembossat, desembossada (de paraules), que se fa sense embós o dissimulo Desembozado, desembozada, que se hace sin embozo o disimulo
desembre, diciembre diciembre
desempastá, desempastás (un quixal), traure un empaste desempastarse
desempastánse desempastándose
desempeñabe desempeñaba
desencadenánlo desencadenándolo
desencantánsen desencantándose
desenfadat, desenfadats desenfadado, desenfadados
desenfado, desenfados desenfado, desenfados
desenganchá desenganchar
desenganchánlo desenganchándole
desengañ, desengañs desengaño, desengaños
desengañám desengañarme
desengañarém desengañaremos
desengañaréu desengañaréis
desengañás desengañarse
desenllás, desenllássos desenlace, desenlaces
desenrunada, treta fora de la enruna sacada fuera de la enruna : escombros
desenvainá desenvainar
desenvainabe, desenvaináe desenvainaba
desenvolt desenvuelto
desenvoltes desenvueltas
desenvoltura, desenvoltures desenvoltura, desenvolturas
desert, deserts desierto, desiertos
desértic, desértics desértico, desérticos
desesperá desesperar
desesperabe desesperaba
desesperades desesperadas
desesperál desesperarlo
desesperála desesperarla
desesperán (g) desesperando
desesperansa desesperanza
desesperassió desesperación
desesperat, desesperats desesperado, desesperados
desespere, lo que espere desespera, el que espera
desespero desespero
desfá deshace
desfach deshago
desfáigue deshaga
desfán deshacen
desfará deshará
Desfé – desfés la neu Deshacerse – deshelarse la nieve
desfée deshacía
desféen deshacían
desfém deshacemos
desfén (g) deshaciendo
desfés deshacerse
desfet, desfets deshecho, deshechos
desfeta, desfetes deshecha, deshechas
desfigurat, desfigurats desfigurado, desfigurados
desfilagarchá deshilachar, deshilar, deshacer, desflecar
desfilagarchat, desfilagarchada deshilachado, deshilachada
desfile, desfiles desfile, desfiles
desfissi, neguit, agitassió agitación, nerviosismo
desfogám desahogarme, desfogarme
desfogat desahogado, desfogado
desfullades, desfullat – Cuan a Adán li va caure la fulla se va quedá desfullat y despullat, descorcholí, y Eva desfullada y despullada deshojadas, deshojado
desgana, desganes desgana, desganas
desganat, desganats desganado, desganados
desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut, patós, torpe, sense garbo desgarbado, sin garbo, desgalichado, desproporcionado, larguirucho, patoso, torpe
desgel, deschel deshielo
desgraná desgranar
desgranán (g) desgranando
desgrássia, desgrássies – Quina desgrássia ténen a La Codoñera de tíndre a José Miguel Gracia Zapater, Tomás Bosque y Arturico Quintana rondán per allí desgracia, desgracias
desgrassiada, desgrassiades desgraciada, desgraciadas
Desgrassiadamen desgraciadamente
desgrassiadiet desgraciadillo
desgrassiadieta desgraciadilla
desgrassiat, desgrassiats desgraciado, desgraciados
desgrássie (lo) desgracia (lo)
deshaussiat, deshaussiats, deshaussiada, deshaussiades - incurable, que se mor, desalojat desahuciado, deshauciados, desahuciada, desahuciadas - incurable, moribundo, desalojado
deshonestamen deshonestamente
deshonestidat deshonestidad
deshonestíssimamen deshonestísimamente
deshonrá, desprestigiá, difamá, desacreditá, afrentá, agraviá, ultrajá, injuriá, calumniá, denigrá, desvirgá, desflorá, violá deshonrar, desprestigiar, difamar, desacreditar, afrentar, agraviar, ultrajar, injuriar, calumniar, denigrar, envilecer, escarnecer, desvirgar, desflorar, violar
deshonrabe deshonraba
deshonrat, deshonrats, deshonrada, deshonrades deshonrado, deshonrados, deshonrada, deshonradas
desilusió, desilusións desilusión, desilusiones
desilusionat, desilusionats desilusionado, desilusionados
desinfectá desinfectar
desinfectán desinfectante, desinfectando
desinteressat, desinteressats, desinteressada, desinteressades desinteresado, desinteresados, desinteresada, desinteresadas
desintrincá, lo contrari de complicá, enmarañá, embarullá, embolicá, embrollá, tergiversá desintrincar, contrario a complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
desjuñí, traure del jou les mules y los bous. / juñí es ficáls o ficáles al jou desyuntar, quitar la yunta
desleals desleales
desleí , dissoldre , desfé desleír, disolver, deshacer
deslise (se), desllise se desliza
Deslligá - soltá, desanugá (desfé lo nugo), desamarrá (barco) desatar, desligar, desanudar - soltar, desanudar, desasir, desamarrar
deslligáu desatáis
deslliguen desatan
desllisán (g) rellissán deslizando
Desllísen (se) deslizan (se)
Deslliso (me) deslizo (me)
desllissá, derivat de llis, desllissá una carta per daball de la porta – Rellissá resbalar, derivado de liso, deslizar, deslizarse
deslluída deslucida
deslluít deslucido
desmandat, desobedién, que no creu, insolén, rebelde desmandado, desobediente, insolente, díscolo, indócil, rebelde
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) sin mango, roto
Desmayada, desmayades desmayada, desmayadas
desmayás desmayarse
desmayat, desmayats desmayado, desmayados
desmaye (se) se desmaya
desmedida, desmedit - desmessurat, desproporsionat, exagerat, exessíu, enorme, colossal desmedida, desmesurado, desproporcionado, exagerado, excesivo, enorme, colosal
desmedidamen desmedidamente
desmesuradamen desmesuradamente
desmontá desmontar
Desmonto desmonto
desmoralissassió desmoralización
desnaturalisá, alterá, deformá, transformá, cambiá, desfigurá, falsejá, desterrá, extrañá, deportá desnaturalizar, alterar, deformar, transformar, cambiar, desfigurar, falsear, desterrar, extrañar, deportar
desnaturalisada, desnaturalisades desnaturalizada, desnaturalizadas
desnaturalisat, desnaturalisats desnaturalizado, desnaturalizados
desobeí desobedecer
desobeít desobedecido
desocupat, desocupats desocupado, desocupados
desollámos desollarnos
desconfiansa desconfianza
desordenadamen desordenadamente
desordenat, desordenats desordenado, desordenados
despach, despachs, - cuan me despachos despacho, despachos – cuando me despidas
despachá (del treball) despedir del trabajo
despachál, despachála despedirlo, despedirla
despachám despedirme
despachán (g) despidiendo
despachats despedidos
despachém despedimos
despacho despido
despachos despidos
despedassá, descuartissá, desmembrá, destrossá, mutilá, maltratá, perjudicá despedazar, descuartizar, desmembrar, destrozar, mutilar, maltratar, perjudicar
Despedí, despedís - partí, separás, aussentás, marchá, anássen, expulsá, destituí, llissensiá, fótre fora, eliminá, soltá, llargá, aviá, aventá, dispará, despéndres, selebrá, conmemorá, homenachejá, honrá, festejá despedir, partir, separarse, ausentarse, marcharse, irse,
expulsar, destituir, licenciar, echar, eliminar, soltar, largar, arrojar, disparar, desprender, - celebrar, conmemorar, homenajear, honrar, festejar
despedida, despedides despedida, despedidas
despedíe despedía
despedíl, despedíla despedirlo, despedirla
despedím despedirme
despedín (g) despidiendo
despedínse despidiéndose
despedíssen, despedíxen despiden
despedit despedido
despegá despegar
despegue, despegues despegue, despegues – tú despegas
despejá, despejás despejar, despejarse
despejada, despejades despejada, despejadas
despejám despejarme
despejat, despejats despejado, despejados
despelletá, despellotá, espelletá, traure la pell, descarná, raspá, esgarrapás, desgarrá - criticá, murmurá desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
despellotada, despellotades desollada, desolladas
despellotat, despellotats desollado, desollados
despelussada, despelussat, despelussades, despelussats mal peinada, mal peinado
despenchá, despenjá descolgar, descender, arriar, bajar, apear, soltar, tirar,
aparecer, sorprender, caer, presentarse
despencháu, despenjáu descolgáis
despendolá, despendolás, desmadrás Despendolar - Desmandar o sembrar el desorden con una actitud poco seria y desinhibida, o de manera alocada y sin control se despendolaba cada vez que sus padres marchaban de casa. Desmadrar
despendolada, despendolades despendolada, despendoladas
despendolat, despendolats Despendolado
despéndres desprenderse
Despenjás – A Fredes, están mon pare, van aná a minjá a un restaurán aon teníen cuixots penjats, sen va despenjá un y li va fótre a un home al muscle, lo va dixá estamordit. L´haguere pugut matá. descolgarse, caerse algo (colgado)
despenjo descuelgo
despensa, rebost despensa
despentinats despeinados
despeñat, despeñats despeñado, despeñado
desperdigat, desperdigats desperdigado, desperdigados
desperdissiáe desperdiciaba
desperdíssios (no) desperdicies (no)
desperesás, de perea desperezarse
desperfecte, deterioro, avería, defecte, tacha, detrimén, perjuissi desperfecto, deterioro, daño, avería, defecto, tacha, detrimento, perjuicio
desperfectes desperfectos
despert, desperts despierto, despiertos
despertá, despertás despertar, despertarse
desperta, despertes despierta, despiertas
despertabe despertaba
despertada despertada
despertadó, despertadós despertador, despertadores
despertáen, despertaben despertaban
despertám despertarme
despertán (g) despertando
despertánla despertándola
despertánlo despertándole
despertánse despertándose
despertarán despertarán
despertaríe despertaría
despertat despertado
desperte (se) Se despierta
desperten despiertan
desperto (me) me despierto
despiart, despiarta despierto, despierta
despiarte (se) despierta (se)
despiarten (se) se despiertan
despiarto (me) me despierto
despiece, despieces despiece, despieces
despilotán despelotándose
despilotás, ficás en pilota, despullás desnudarse, ponerse en pelota
despistat despistado
despistats despistados
desplassaben, desplassáen desplazaban
desplassamén desplazamiento
desplassen desplazan
desplay, de esplai, de esplay despacio
desplayet despacito
desplegánla desplegándola
desplegánlo desplegándolo
despoblades despobladas
desprén desprende
desprengut, desprenguts desprendido, desprendidos
despreníen desprendían
despreocupats despreocupados
despressiá despreciar
despressiabe despreciaba
despressiable despreciable
despressiables despreciables
despressiál despreciarlo
despressiál despreciarlo
despressiála despreciarla
despressiaríe despreciaría
despressiat, despressiats despreciado, despreciados
despressiátos despreciaros
despréssie, despressie desprecia
despressio, despressios desprecio, desprecios
después después
despullá desnudar
despullada desnuda
despullades desnudas
despullán desnudando
despullánla desnudándola
despullánse desnudándose
despullare desnudara
despullaren desnudaran
despullás desnudarse, ponerse en pelota
despulles (les) los despojos
despulléulo Desnudadle
despulls (los) los despojos
despusahir, después ahí, antesahí anteayer
despusdemá, después demá pasado mañana
desriñonat, desriñonats desriñonado, desriñonados
dessafío, reto, dol, provocassió, rivalidat, riña, combate, bravata, enfrentamén, opossisió, competénsia desafío, reto, duelo, provocación, rivalidad, contienda, pelea, combate, bravata, enfrentamiento, oposición, competencia
dessamparo, abandono, desvalimén, soledat, orfandat, indigénsia, menesterosidat, pobresa desamparo, abandono, desvalimiento, soledad, orfandad, indigencia, menesterosidad, pobreza
dessangrat, dessangrats desangrado, desangrados
dessarrollá, desarrollá desarrollar
dessarrollo, dessarrollos dessarrollo, dessarrollos
dessastre, dessastres – caixó de sastre desastre, desastres – cajón de sastre
dessat, desset, 17 17
dessatiná, desatiná - desbarrá, disparatá, errá, equivocás desatinar, desbarrar, disparatar, errar, equivocarse
dessatino, desassert, disparate, dislate, despropósit, nessedat, barbaridat, equivocassió, error, absurdo, locura desatino, desacierto, disparate, dislate, despropósito, necedad, barbaridad, equivocación, error, yerro, absurdo, locura
desseá, dessichá desear
dessearíe, dessicharíe desearía
dessechá, destriá, excluí, rechassá, descartá, desestimá, despressiá, menospressiá, apartá, aviá, aventá, repudiá, aburrí desechar, excluir, rechazar, descartar, desestimar, despreciar, menospreciar, apartar, arrojar, repudiar
dessembolso, dessembolsos desembolso, desembolsos
dessén, desséns decente, decentes
dessendén, dessendéns descendiente, descendientes
dessenfocada desenfocada
dessenfocat desenfocado
dessengañs desengaños
desséns decentes
dessénsia decencia
dessentes decentes (ellas)
desseos, dessichos deseos
desseosamen, dessichosamen deseosamente
desseossíssim, dessichossíssim deseosísimo
Dessepsió, dessepsións decepción, decepciones
dessesperada, desesperada desesperada
dessiart, dessert, dessiarts, desserts desierto, desiertos
dessiat, dessat, desat, deset 17
dessich, dessichs deseo, deseos
dessichá, desseá desear
dessichaba deseaba
dessichabe (ell) deseaba
dessichaben deseaban
dessichada deseada
dessicháen, dessichaben deseaban
dessichán (g) deseando
dessichánli deseándole
dessicháre deseara, desease
dessicharía desearía
dessichat deseado
dessichat deseado
dessichats deseados
dessicháu, dessichéu deseáis
dessiche desea
Dessichen desean
dessiches deseas
dessichéu deseáis
dessicho (yo) deseo
dessichos deseos
dessichos deseos
dessichós deseoso
dessichoses deseosas
Dessidí – dessidixco, dessidíxes, dessidíx, dessidím, dessidíu, dessidíxen – dessisiguera – dessidiré – dessidiría decidir
dessidia, abandono, negligénsia, abulia, dixadés, descuido, desgana, desinterés, inapeténsia, gossina, perea, manta, vagánsia, dropina desidia, abandono, negligencia, incuria, abulia, dejadez, descuido, desgana, desinterés, inapetencia, holgazanería, pereza, vagancia
dessidida decidida
dessidida, dessidides decidida, decididas
Dessididamén decididamente
dessidíe decidía
dessidiguera (yo) decidiese, decidiera
dessidiguere (ell) decidiese, decidiera
dessidím decidirme, decidimos
dessidínse decidiéndose
dessidiré decidiré
dessidís decidirse
dessidit, dessidits decidido, decididos
dessidix decide
dessidixca decida
Dessidixco decido
Dessidíxte decídete
dessifrá, descifrá descifrar
dessifrat, descifrat descifrado
Dessifro, descifro descifro
dessigualdat, dessigualdats desigualdad, desigualdades
Dessilusió, Dessilusións desilusión, desilusiones
déssim, déssims décimo, décimos
déssima, déssimes décima, décimas
dessimal, dessimals decimal, decimales
dessintegradó desintegrador
dessintegrám desintegrarme
dessintegrassió desintegración
dessintegro, desintegro desintegro
dessisió decisión
dessisions decisiones
dessistit, desistit (ham) desistido (hemos)
dessustansiat, dessustansiada, una persona sense suc ni muc, sense sustánsia desustanciado, desustanciada
desta, de esta, d´esta de esta
destacabe, destacáe destacaba
destacamén, destacaméns destacamento, destacamentos
destacat destacado
destapámela destapármela
destapánla destapándola
destapat destapado
Destaque – de estaques Destaca – de estacas
Deste, de este, d´este de este
destello, destellos, resplandó, llumenária, chisparrada, fogonada, sentelléo,
- indissi, assomo, siñal
destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
destilada, destilades destilada, destiladas
destilán (g) destilando
destilat, destilats destilado, destilados
destiná destinar
destinabe destinaba
destinada destinada
Destinada, destinades destinada, destinadas
destinat, destinats destinado, destinados
destino, destí, destinos, destíns destino, destinos
Destorbá, destorbás – molestá – fes malbé algo – cambiá lo orache a mal tems. estorbar, estropearse
destornilladó destornillador
destral, destrals hacha, hachas
destresa, destreses destreza, destrezas
destronat, destronada, despistat, despistada despistado, despistada
destrossa, destrosses destrozo, destrozos
destrossá, fé a trossos, estrossá destrozar
destrossada destrozada
destrossades destrozadas
destrossades destrozadas
destrossám destrozarme
destrossán (g) destrozando
destrossats destrozados
destructora, destructó destructora, destructor
destruí, assolá, solsí, etc destruir
destruída destruida
destruíl destruirlo
destruíla destruirla
destruím destruimos
destruímla destruyámosla
destruirá destruirá
destruíxquen destruyan
desullá la viña per a que trague menos sarmentets quitar los “ojos” a la viña para que saque menos sarmentillos.
Desullás - esforsás mol mirán una cosa que no se veu be (vore ataullá) – enlluernás Desojarse – esforzarse mucho mirando una cosa que no se ve bien – cegarse por la luz
desvalit, desvalits, abandonat, desamparat, inerme, desatés, indefenso, impotén, indigén, pobre, menesterós, míssero desvalido, desvalidos,abandonado, desamparado, inerme, desatendido, indefenso, impotente, indigente, pobre, menesteroso, mísero
Desventura, desventures desventura, desventuras
desventurat, desventurats, desdichat, desgrassiat, infelís, desafortunat, desamparat, indigén, míssero, desvalit desventurado, desventurados, desdichado, desgraciado, infeliz, infortunado, desamparado, indigente, mísero
desventurats desventurados
Desviá – desvío, desvíes, desvíe, desviém o desviám, desviéu o desviáu, desvíen – desviara – desviaría – desviaré desviar
desviabe desviaba
desvián (g) desviando
desviánse desviándose
desviasió, desviassió, desvío, bifurcassió, forcacha, desviassió, derivassió, varián, indiferénsia, despego, desagrado desviación, desvío, bifurcación, desviación, derivación, variante, indiferencia, frialdad, esquivez, despego, desagrado
desvío, desvíos desvío, desvíos
detall, detalle, detalls, detalles detalle, detalles
detalladamen detalladamente
Detectá – detecto, detectes, detecte, detectém o detectám, detectéu o detectáu, detécten – detectaría - detectára – detectaré detectar
detecto detecto
detectó detector
deteneulo, deteníulo detenedlo
detengut, detenguda, detingut detinguda detenido, detenida
detenguts, detinguts detenidos
deteníen detenían
detensió, alto, parada, paralissassió, interrupsió, demora, dilassió, retrás, atrás, atasco, impedimén, estassionamén,
apresamén, arresto, captura, encarselamén, enpresonamén, redada, dilassió, tardansa
detención, alto, parada, paralización, interrupción, demora, dilación, retraso, atraso, atasco, impedimento, estacionamiento, apresamiento, arresto, captura, encarcelamiento, redada, dilación, tardanza, prolijidad
detergén, detergéns detergente, detergentes
deterioro, desperfecte, imperfecsió, desgast, deslustre, avería, rotura, destrossa, inutilisassió deterioro, desperfecto, daño, imperfección, menoscabo, desgaste, deslustre, avería, rotura, destrozo, inutilización
determiná determinar
determiná determinar
determinabe determinaba
determinada, determinades determinada, determinadas
determinadamen, en determinassió determinadamente
determinassió determinación
determinat, determinats determinado, determinados
determinátos deteminaros
detestá, yo detesto : me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, me fa fástic, no me chauche gens, etc detestar
detesto detesto
Detíndre – deting, deténs, deté, deteném, detenéu, deténen – detindría – detinguéra – detindré detener
detíndrel detenerle
detíndrela detenerla
detíndres detenerse
detingudes detenidas
detingue detenga
detrás detrás
Déu Dios
Deu – Déu – Déu deu está al sel Debe – Dios – Dios debe estar en el cielo
Deu , diau 10
deu (ell) – número 10 Debe – 10 diez
deudes, deutes, del latín dēbĭtu : degut, debut deudas
deudó, entrampat, insolvén, defissitari, que té deudes o deutes deudor, entrampado, insolvente, deficitario
deudós deudores
deuen deben
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen (dégüen a Valjunquera) – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
deuríe debería
deuríem deberíamos
deus debes
Déus Dioses
deus (tú me) debes (tú me)
deute, deuda deuda
deutes, deudes deudas
Devall, davall, deball, daball debajo
devaneo, devaneos - delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura,
amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devaneo, devaneos, delirio, desatino, desconcierto, dislate, disparate, barbaridad, locura, amorío, flirteo, galanteo, romance, aventura, distracción, pasatiempo
devantal (deván, debán, dabán, debán), delantal delantal (delante)
devantals, delantals - del latín vulgar *de-ab-ante (dabán) delantales
devesa, lloc destinat a pastura del bestiá, dehesa, prat dehesa, prado
devorá, jalá, minjá, engullí, zampá, tragá, - aniquilá, cremá, abrasá, corcá, atacá, arruiná, assolá, sorsí, destruí, despedassá devorar, comer, engullir, zampar, tragonear, aniquilar, jamar, tragar, quemar, abrasar, corroer, atacar, arruinar, asolar, destruir, despedazar
devoráe o devorabe devoraba
devoráls devorarlos
devórals devóralos
devoron devoren
devossió, fervor, piedat, religiosidat, venerassió, unsió, apego, afissió, inclinassió, entussiasmo devoción, fervor, piedad, religiosidad, veneración, unción, apego, afición, inclinación, entusiasmo
devossións devociones
Devot, devoto, devotos - beato, fervorós, piadós, pío, adicte, afissionat, apegat, incondissional, inclinat, secuaz, seguidó, partidari devoto, devotos – beato, fervoroso, piadoso, pío, adicto, aficionado, apegado, incondicional, inclinado, secuaz, seguidor, partidario
devota devota
devotamen devotamente
Devotes – de botes Devotas – de botas
devotíssim, devotíssims devotísimo, devotísimos
devotíssima, devotíssimes devotísima, devotísimas
Devuit 18 18
Di - dic, dius, diu, diém, diéu, díuen – diguera – diría – diré decir
día (di) decía
día, díes día, días
día, díes día, días
diable, dimoni - lucifer, maligne, Satanás, Satán, Luzbel, Mefistófeles, Belcebú, Leviatán, anticristo – Es conegut lo dimoni de Queretes diablo, demonio, lucifer, maligno, satanás, satán, luzbel, mefistófeles, belcebú, leviatán, anticristo
diables, demonis, dimonis diablos, demonios
diablets de La Portellada, grup de correfocs, que fan corre lo foc y la pólvora, tapats en capiróns en cogulla. diablitos de La Portellada, grupo de “correfocs”, que hacen correr el fuego y la pólvora, tapados con capirotes con capucha o cogulla.
Diablura, diablures diablura, diabluras
diabólic, diabólics, diabólica, diabóliques, satánic, horrible, maligne, pervers, terrible, horrendo, siniestro diabólico, diabólicos, diabólica, diabólicas, satánico, horrible, maligno, perverso, terrible, horrendo, siniestro
diábolo Diábolo - El diábolo (comúnmente llamado diablo y también conocido como el diablo de dos palos) es un juguete de malabaristas, cirqueros y payasos.
diagnóstic, diagnóstics diagnóstico, diagnósticos
diagnosticá diagnosticar
Diagonal, atravessat, oblicuo, sesgat, crusat, transversal diagonal, atravesado, oblicuo, sesgado, cruzado, transversal
dialecte dialecto
dialectes dialectos
dialectología, estudi de dialectes y llengües dialectología
diálogo, diálec, diáleg, diálogos, diálecs, diálegs diálogo, diálogos
diamán diamante
diamáns diamantes
diapassón, aparato preferit de Francisco Celma Tafalla, ascumita de pro diapasón, monocordio, tono
diari diario
diária diaria
diáries, diaries diarias
diaris diarios
diau, deu 10
diba, día, dieba (yo) decía
dibe, díe, diebe (ell) decía
dibuix, dibuixos dibujo, dibujos
dibuix, dibuixos, apún, apunte, croquis, esquema, boceto, esbós, ilustrassió, pintura, retrato dibujo, dibujos, apunte, bosquejo, croquis, esquema, boceto, esbozo, ilustración, pintura, retrato
dibuixá, pintá, delineá, sombrejá, descriure, esbossá, esquematisá, perfilá, retratá, tatuá, trassá, rayá dibujar, pintar, delinear, sombrear, describir, esbozar, esquematizar, perfilar, retratar, tatuar, trazar, rayar, bosquejar
Dibuixada dibujada
dibuixáe, dibuixabe dibujaba
dibuixán de dibuixos, dibuixáns – dibuixán (g) dibujante, dibujantes – dibujando
dibuixat dibujado
dibuixos Dibujos – dibujes
dibujades, dibuixades dibujadas
dibujat, dibuixat dibujado
dic digo
dichaus, dijous jueves
dichós dichoso
dichosa dichosa
dichuná, fé dijú – desdichuná : amorsá Ayunar – desayunar
Dicsionari, Dicsionaris diccionario, diccionarios
dictabe dictaba
didáctic, didáctics didáctico, didácticos
díe decía
dieba decía
dieba, día (yo) decía
diebe (ell, ella) decía (él, ella)
diebem, diébem decíamos
dieben, diében decían
diém decimos
díem decíamos
dién diciendo
díen decían
diénles diciéndolas
diénles diciéndolas, diciéndoles a ellas
diénli diciéndole
diénlos diciéndolos
diénse diciéndose
díes (di) decías
díes, de día días
dieta, dietes dieta, dietas
diéu decís
diéuli decidle
diéulos decidles
diéume decidme
diéume decidme
diezmo, diezmos, contribussió, impost, tassa, tribut, arbitri, primíssia diezmo, diezmos, contribución, impuesto, tasa, tributo, primicia
difamá, de fama, calumniá, denigrá, desacreditá, injuriá, infamá, ultrajá, desprestigiá, vilipendiá difamar, calumniar, denigrar, desacreditar, injuriar, infamar, ultrajar, desprestigiar, vilipendiar
difamála difamarla
difamassió, difamassións (vore difamá) difamación, difamaciones
diferén, diferéns, diferenta, diferentes diferente, diferentes
diferéns diferentes
diferénsia diferencia
Diferensiá – diferénsio, diferénsies, diferénsie, diferensiám o diferensiém, diferensiáu o diferensiéu, diferénsien diferenciar
diferensiassió, diferénsia diferenciación, diferencia
diferensiat diferenciado
diferénsien diferencian
diferénsies diferencias


diferenta, diferentes diferente (ella)
diferentes diferentes (ellas)
diferiénsia, diferénsia diferencia
dificultat dificultad
dificultats dificultades
dificultós, dificultosos dificultoso, dificultosos
dificultosa, dificultoses dificultosa, dificultosas
difíssil, difíssils difícil, difíciles
difissilmen difícilmente
difíssils difíciles
difún, difúns difunto, difuntos
difunta, difuntes difunta, difuntas
difusió, difussió difusión
diga diga
digáu digáis
digerí digerir
digestió, digestións digestión, digestiones
digital, digitals digital, digitales
digná dignar
digna, dignes digna, dignas
dignamen dignamiento
dignat, dignats dignado, dignados
Dignáutos, dignéutos ! Dignaos !
digne, digno, dignes, dignos digno, dignos
dignéu dignais
dignidat, dignidats dignidad, dignidades
digníssim dignísimo
digníssima dignísima
digue, dígue diga
diguém, digám digamos
diguen digan
diguéra (yo) dijera, dijese
diguére (ell) dijera, dijese
diguéren dijeran, dijesen
diguéres dijeras, dijeses
diguéreu dijérais, dijeseis
digues digas
diguéu digáis
dijú, dijús ayuno, ayunos
dilapidá, codolejá, matá an algú a pedrades, despilfarrá, malgastá, derrochá, dissipá dilapidar, matar a alguien a pedradas, despilfarrar, malgastar, derrochar, disipar
Dílay - ña per a dílay a Cocoti (Beseit) Decírselo – expresión de Beceite
dili decirle
diligén diligente
diligenmen diligentemente
diligénsia, diligénsies – dilijánsia diligencia, rapidez, presteza, celeridad, prontitud, atención, celo, cuidado, esmero, interés, procedimiento, solicitud, actuación, aplicación, actividad, correo, posta, coche, carruaje
diligentíssim diligentísimo
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge lunes, martes, miércoles, jueves, viernes, sábado, domingo
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje lunes, habas a montones, etc
dils decirles
dilu, dílay decírselo
dím decirme
dimach, dimats martes
dimaná, originá, prossedí, províndre, emaná, náixe, ixí, eixí dimanar, originar, proceder, provenir, emanar, nacer, salir
dimanáen dimanaban
dimats martes
dimecres miércoles
dimensió, dimensións dimensión, dimensiones
diminuta, mol minuda o menuda, diminutes diminuta, diminutas
dimoni, demoni demonio
dimoniet diablillo
dimonieta diablilla
dimonis demonios
dímosu decírnoslo
dimpués, después después
dina coma (mediodía)
diná comer a mediodía
dinaba comía
dináe, dinabe comía
dináen, dinaben comían
dinán (g) comiendo
dinás comidas
dinat comido
Dinen comen
dines comes
dinés dinero, dineros
dingú, ningú nadie
dins dentro
dintre, a dins, dins dentro
diptongassió, diptongassións diptongación, diptongaciones
diputada, diputades diputada, diputadas
diputat, diputats diputado, diputados
dirá dirá
direcsió, direcsións dirección, direcciones
directa, directes directa, directas
directamen directamente
directe, directes directo, directos
directó, directós director, directores
directora, directores directora, directoras
dirém diremos
diréu diréis
diría diría
diriactes, directes directos, directas
dirichíe, dirigíe dirigía
dirichís, dirigís dirige
dirichisque, dirigíxque dirija
diríe (ell) – Quí u diríe ! Diría – Quién lo diría !
diríem diríamos
diríen dirían
diríeu diríais
Dirigí – dirigixco o dirigxgo, dirigíxes, dirigíx, dirigím, dirigíu, dirigíxen – dirigiguéra – dirigiré – dirigiría dirigir
dirigida, dirigides dirigida, dirigidas
dirigíen dirigían
dirigíli dirigirle
dirigíls dirigirlos, dirigirles
Dirigím – a mí – natros dirigím dirigirme – dirigimos
dirigímos dirigirnos
dirigín (g) dirigiendo
dirigínse dirigiéndose
dirigit, dirigits dirigido, dirigidos
dirigix dirige
dirigixco, dirigixgo dirijo
dirigíxen dirigen
dirigixes diriges
dirigíxquen dirijan
Dis ! - Estes coses no poden dis Di ! - Estas cosas no pueden decirse
discipliná, disciplinás disciplinar, disciplinarse
disciplinabe disciplinaba
discípul discípulo
discípuls discípulos
discressió, prudénsia, tacto, tacte, sircunspecsió, moderassió, resserva, sagassidat, secreto, sensatés, tino, tiento discreción, prudencia, tacto, circunspección, mesura, moderación, reserva, sagacidad, secreto, sensatez, tino
discret, discrets discreto, discretos
discreta, discretes discreta, discretas
discretamen discretamente
discretíssim, discretíssims discretísimo, discretísimos
discretíssima, discretíssimes discretísima, discretísimas
disculpá disculpar
disculpa, disculpes disculpa, disculpas
disculpes disculpas
disculpes disculpas
disculpo disculpo
discurrí, pensá, raoná, reflexioná, calculá, cavilá, conjeturá, deduí, inferí, meditá, suposá,
- fluí, transcurrí, transcórre, deslissás, marchá, corre, caminá, aná
discurrir, pensar, razonar, reflexionar, calcular, cavilar, conjeturar, deducir, inferir, meditar, suponer,
fluir, transcurrir, deslizarse, marchar, correr, caminar, andar, ir
discurríe discurría
discurríen discurrían
discurrín (g) discurriendo
discurrís, discurrix – Aixó no pot discurrís o cavilás Discurre – esto no puede discurrirse o cavilarse
discurrisco, discurrixco, discurrixgo discurro
discurrit, discurrits discurrido, discurridos
discurs, discursos discurso, discursos
discussió, discussións discusión, discusiones
Discutí – discutixgo, discutíxes, discutíx, discutím, discutíu, discutíxen – discutiría – discutiré – discutiguera discutir
discutím discutimos
discutín (g) discutiendo
discutit, discutits discutido, discutidos
disdichuná, desdichuná, amorsá desayunar (des + ayunar)
disfrás disfraz
disfrassá, disfrassás disfrazar, disfrazarse
disfrassada, disfrassades disfrazada, disfrazadas
disfrassás disfrazarse
disfrassat, disfrassats disfrazado, disfrazados
disfrasse disfraza
disfrutá, chalá, passáu be, gosá, divertís, alegrás, regocijás, contentás, deleitás, - tíndre, posseí, utilisá, persibí disfrutar, gozar, divertirse, alegrarse, regocijarse, contentarse, deleitarse, tener, poseer, utilizar, percibir
disfrutabem, disfrutáem disfrutábamos
disfrutáen, disfrutaben disfrutaban
disfrutála disfrutarla
disfrútales disfrútalas
disfrútals disfrútalos
disfrután (g) chalán disfrutando
disfrutarém, chalarém disfrutaremos
disfrutat, disfrutats disfrutado, disfrutados
disfrutáu, disfrutéu – disfrutáu Disfrutáis – disfrutarlo
disfrute disfruta
disfrutém, chalém disfrutamos
disfruten, chalen disfrutan
disgregá, separá, escampá, desuní, desarticulá, descompóndre, desintegrá, desmembrá, desparramá, dissossiá, dividí, repartí, desgraná disgregar, separar, esparcir, desunir, desarticular, descomponer, desintegrar, desmembrar, desparramar, disociar, dividir, repartir, desgranar
disgregaben, disgregáen disgregaban
disgust, disgustos disgusto, disgustos
disimuladamen disimuladamente
dísla díla
dísli Dile !
díslo dilo
díslos diles
dísme dime
dísme dime
dísme dime
disminuí disminuir
disminuída disminuida
disminuídes disminuidas
disminuíe disminuía
disminuiríen disminuirían
disminuít disminuido
disminuíx disminuye
disminuíxco disminuyo
dispara dispara
dispará (fótre una escopetada) disparar
disparada disparada
disparades disparadas
disparáe, disparabe disparaba
disparála dispararla
disparat, disparats disparado, disparados
disparatades disparatadas
disparatat, disparatats disparatado, disparatados
disparate disparate
disparats disparates
dispensari dispensario
dispóndre, disposá disponer
disponibilidat disponibilidad
disposá disponer, arreglar, organizar, acondicionar, colocar, establecer, habilitar, instalar, montar, ubicar, pergeñar, preparar, aprestar, aderezar, armar, aviar
disposaba disponía
disposada, disposades dispuesta, dispuestas
disposáe, disposabe disponía
disposamos disponernos
disposán (g) disponiendo
disposás disponerse
disposat, disposats dispuesto, dispuestos
dispose dispone
disposes dispones
disposéu disponéis
disposissió disposición
dispositiu, dispositius, dispositivo, dispositivos dispositivo, dispositivos
disposo dispongo
disposos dispongas
disputá disputar
dispután (g) disputando
disputarán disputarán
Dispute – dis pute a Maella y vorás Disputa – di puta (con la a pronunciada e) en Maella y verás
Dissa, dixa deja
dissá, dixá dejar
Dissabde , dissapte sábado
dissabe, dixabe dejaba
dissaben, dixaben dejaban
dissabes, dixabes, dixáes dejabas
dissáe, dissabe, dixáe, dixabe dejaba
disseñá

disseñadó de coches com Carlos Rallo Badet lo cohet
diseñar
disseño, disseños, disseñ, disseñs diseño, diseños
dissimul, dissimulo, dissimuls, dissimulos disimulo, disimulos
dissimulá disimular
dissimulabe disimulaba
dissimulada, dissimulades disimulada, disimuladas
dissimuladamen disimuladamente
dissimulála disimularla
dissimulán (g) disimulando
dissimulánli disimulándole
dissimularíe dissimularía
dissimulat, dissimulats disimulado, disimulados
dissipá disipar, esfumar, desvanecer, aclarar, evaporar, borrar, clarificar, desaguar, desaparecer, eliminarse, esclarecer
Dissipada disipada
dissiplina, dissiplines disciplina, disciplinas
dissiplináries disciplinarias
dissípul, discípul, dissípuls, discípuls discípulo, discípulos
díssom, díxom parlá déjeme Ud.
dissonán, dissonáns disonante, disonantes
dissonánsia disonancia
dissuadí disuadir
distabe distaba
distán distante
distáns distantes
distánsia distancia
distánsies distancias
distinguí distinguir
distinguida distinguida
distinguides distinguidas
distinguíe distinguía
distinguín (g) distinguiendo
distinguínlo distinguiéndolo
distinguit distinguido
distinsió distinción
distintiu distintivo
distorsió distorsión
distorsionánse distorsionándose
distracsió distracción
distracsións distracciones
distraguére distrajera, distrajese
distraíe distraía
distraurás (te) distraerás
distráure, distráures distraer, distraerse
distráurel distraerlo
distraurém distraeremos
distret (distraigut, distragut) distraído
distreta distraída
distretamen (distraigudamen) distraídamente
distribuí distribuir
Distribuixco distribuyo
distribussió distribución
disyuntiva, alternativa, dilema, opsió disyuntiva, alternativa, dilema, opción
dit Dicho – dedo
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites Dedo, dedos – dicho, dichos
dita, dites dicha, dicho
dites, com los dichos del “bicho” de Valderrobres per a San Antoni dichos
ditet dedito
dítos deciros
dits Dedos – dichos
Díu – Aixó no has de díu may Decirlo – Esto no tienes que decirlo nunca
diu, díu Dice – decirlo
diuen dicen
divendres viernes
diverses diversas
diversidat diversidad
diversió diversión
diversións diversiones
Divertí, divertís – yo me divertixgo o divertixco, divertíxes, divertíx, divertím, divertíu, divertíxen – divertiguéra – divertiré – divertiría divertir
divertíe divertía
divertíen divertían
divertím divertirme
divertimén, diversió divertimento, diversión
divertínse divirtiéndose
divertit, divertits divertido, divertidos
divertítos divertiros
divertíxen divierten
Diviandres , divendres viernes
dividí dividir
dividides divididas
dividíe dividía
dividínli dividiéndole
dividínlo dividiéndolo
dividís dividirse
dividíssen, dividíxen dividen
dividit, dividits dividido, divididos
dividíx divide
dividíxen dividen
divinidat, divinidats divinidad, divinidades
divisá, ataullá, vore divisar
Divisa, divises, moneda, monedes Divisa, divisas, moneda, monedas
divisió, divisións división, divisiones
dixa deja
Dixá – dixo, díxes, díxe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixára – dixaré – dixaría dejar
dixabe, dixáe dejaba
dixaben, dixáen dejaban
dixada, dixades dejada, dejadas
dixadesa dejadez, negligencia, pereza, abandono, desgana, desinterés, apatía, desidia, incuria, indolencia, apatía, vagancia, desaliño, suciedad, descuido, abandono, desamparo
Dixáe, dixabe dejaba
dixáen, dixaben dejaban
dixál, dixáls dejarlo, dejarlos
dixála dejarla
dixáles dejarlas
dixám dejarme
díxam déjame
dixámos dejarnos
díxamos déjanos
dixán (g) dejando
dixánla dejándola
dixánlay dejándoselo
dixánlo dejándolo
dixánmos dejándonos
dixánse dejándose
dixánsu dejándoselo
dixará dejará
dixára dejara, dejase
dixarán dejarán
dixarás dejarás
dixaré dejaré
dixáre, dixare dejara, dejase
dixarém dejaremos
dixáren dejaran, dejasen
dixáres dejaras, dejases
dixáreu dejárais, dejáseis
dixaría dejaría
dixaríe (ell) dejaría
dixaríen dejarían
dixás dejarse
Díxat agarrá ! déjate coger !
dixat, dixats dejado, dejados
dixátos dejaros
dixats dejados
Dixáu Dejarlo – dejáis
dixe, díxe - d´ixe, de ixe Deja – de ese
dixéula dejadla
dixéulo dejadlo
Doblá – vore doblegá doblar de doble
doblada, de doble – doblegada es de doblegá Doblada de doble – doblada de curvar
dobláen, doblaben doblaban
Doblála – doblegála doblarla
Doblat – vore doblegat doblado
doble (decálitro), 20 litros, se medíen olives y atres productes (fesols) per volumen doble (decalitro)
doblegá doblar, curvar
doblegada, doblegades doblada, curvada, dobladas, curvadas
doblegán doblando
doblegánlos doblándolos
doblegat, doblegats doblado, curvado, doblados, curvados
doblego doblo, curvo
doblen doblan
Dobles dobles
doblés, dinés (a Mallorca per ejemple) dinero, dineros
Doblón, doblóns (moneda antiga) Doblón, doblones
dochena, dotzena, dotsena docena
doctamen doctamente
docu-ficsió docu-ficción
documén, documéns documento, documentos
documéns documentos
documentá documentar
documental, documentals documental, documentales
documentám documentarme
documentassió documentación
dol, dols duelo, duelos
dóldre, senté, patí, afligís, apessadumbrás, apiadás, atormentás, compadéixes, tíndre condol, lamentás doler, lastimar, sentir, sufrir, padecer, afligirse, apesadumbrarse, apiadarse, atormentarse, compadecerse, condolerse, lamentarse
Dolén – latín dŏlĕnte, que té doló enfermo
dolénli, fénli mal doliéndole
doléns enfermos
dolénse dolíendose
dolenta, dolentes, dolenteta, dolentetes enferma, enfermas, enfermita, enfermitas
dolentet, dolentets enfermito, enfermillo
dólgue duela
dolguen duelan
dolguere doliera, doliese
dolgut dolido
dolíe dolía
dolíen dolían
doló, mal – ting mal de cap – quin mal de quixals – lo doló de pédre an algú (dol) Dolor – tengo dolor (mal) de cabeza – qué dolor de muelas – el dolor de perder a alguien (duelo)
dolorida, dolorides dolorida, doloridas
dolorit, dolorits dolorido, doloridos
dolorós, dolorosos doloroso, dolorosos
dolorosa, doloroses dolorosa, dolorosas
dolorosamen dolorosamente
Dolós – nom Dolores, catalanisat Dolós, afectíu Doloretes Dolores – Dolores
dols dulce
dolsa, dolses dulce, dulces
dolsaina, dolsaines, llaminadura, llaminadures, lleminadura, lleminadures, vore llamí (llépol, golut) golosina, golosinas
dólsamen dulcemente
dolsíssim, dolsíssims dulcísimo, dulcísimos
dolsíssima Dulcísima
dolsíssimamen dulcísimamente
dolsíssimes Dulcísimas
dolsíssims dulcísimos
dolsó dulzor
dolsos dulces, golosinas
Domá, adomá domar
domála (a una yegua) domarla
domenche domingo
Domenches – los domenges son una partida a Beseit, aon está lo polígono industrial a cormull de empreses (ironía ON) domingos
domenge, domenges domingo
doméstic, doméstics doméstico, domésticos
Doméstica, doméstiques domésticas
domesticat, domesticats domesticado, domesticados
dominá dominar
dominabe dominaba
dominada dominada
dominada, dominades dominada, dominadas
dominades dominadas
domináen, dominaben dominaban
dominál dominarlo
dominán (g) dominando
dominassió, domini, sometimén, sumissió, poder, autoridat, imperi, supremassía, absolutisme, dictadura, abús, opresió dominio, dominación, sometimiento, sumisión, poder, autoridad, imperio, supremacía, absolutismo, dictadura, abuso, opresión
dominat, dominats dominado, dominados
domini, dominis dominio, dominios
dominó dominó
domissili, domissilis domicilio, domicilios
domos (que tú) domes (domar)
don, dons – siñó, com lo meche que teníem a Beseit, Javier de Luna Condón, don Javier. don, dones – señor
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar
Dona – mullé – dona ! Mujer – esposa – da !
donabe daba
donabem, donáem dábamos
donaben, donáen daban
donades dadas, donadas
donáe, donabe daba
donál darlo
donála darla
donálay dárselo
dónali dale
donáli an ell darle a él
donáls un regalo darles un regalo
donám darme
dónam la ma dame la mano
donámela dármela
dónamels dármelos

donán (g) dando
donán, donanta, donáns, donantes donante, donante femenino
donánla dándola
donánlay dándoselo
donánles dándolas
donánlo dándolo, donándolo
donará dará
donára diera, diese
donarán darán
donare (ell) diera, diese
donarém daremos
donaren, donáren dieran, diesen
donaréu daréis
donaríen darían
donás darse
donás cuenta, acatás darse cuenta, percatarse
donat dado, donado
donáteles dártelas
donátels dártelos
donatos daros
donáu darlo
done da
doném damos
donen dan
donéume dadme
donéumel dádmelo
donéumela dádmela
Dónos – cuan tu me dónos (donos) cuando tu me DES
donota, donotes mujerona, mujer grandota
donsella, donselles doncella, doncellas
Donselleta, donselletes doncellita, doncellitas
dorada, dorades dorada, doradas
dorat, dorats, d´OR + at dorado, dorados, de ORO + ado
dorm duerme
dórmen duermen
dormí dormir
Dormí - dórmigo, dorms, dorm, dormím, dormíu, dórmen dormir
dormía, dormiba dormía
dormida, dormides, adormida, adormides dormida, dormidas
dormíe dormía
dormiguéra durmiera, durmiese
dormilón, dormilóns dormilón, dormilones
dormilona, dormilones dormilona, dormilonas
dormím dormimos
dormín (g) – Es lo mateix está adormit que está dormín, pero no es lo mateix está futut que está fotén. durmiendo
dormirán dormirán
dormiré dormiré
dormiríe dormiría
dormiríen dormirían
dormís, adormís dormirse
dormisque, dormixque duerma
dormisquen, dormixquen duerman
dormisques, dormixques duermas
dormíssen, dormíxen duermen
dormit, dormits, adormit, adormits dormido, dormidos
dormitori dormitorio
dormitoris dormitorios
dormíu dormís
Dorms duermes
dorondón, paora, broma, boira, niebla tipos de niebla
dos 2
dosséns 200
dossénsia, enseñansa, educassió, instrucsió, la mostra (de amostrá) docencia, enseñanza, educación, instrucción
dosséntes 200
dóssil, sumisso, ben cregut, obedién, manso, accesible, afable, disciplinat, dúctil, maleable dócil, sumiso, obediente, manso, accesible, afable, disciplinado, dúctil, maleable
dóssila dócil femenino
dossiletes docilillas
dossis dosis
dotá, assigná, proporsioná, consedí, doná, sedí, entregá, adjudicá, proví dotar, asignar, proporcionar, abastecer, conceder, donar, ceder, entregar, adjudicar, proveer
dotat dotado
dotats dotados
dotche, dotse, dotze 12
dote, dotes dote, dotes
dotó, siñó dotó, doctó, meche, dotora no ne ñabíen antes, mechesa, dotós, dotores, meches, mecheses doctor, médico
dotora doctora, médica
dotos dotes (que tú)
dotós doctores, médicos
dotse, dotze Doce, 12
dotsena docena
Dotsenes – dotse dotsenes Docenas – doce docenas
Dragó, dragóns – tipo de fardacho que se minge les polilles dragón, dragones – tipo de lagarto que se come las polillas
drama, drames drama, dramas
Drap, Draps – los draps, grup de música (Penarroija de Tastavins), en miembros catanazis aragonesos com Alejandro Romero Rivases o Ignacio Sorolla Amela , ara escriuríen ELS draps – tela, teixit, género, retall Trapo, trapos, paño, tela, tejido, género, retal, recorte, harapo, pingajo, pingo, velamen
drapejats trapeados
drapet, drapets trapito, trapitos
drapot trapo (despectivo)
dressera, dresseres, adressera, adresseres atajo, atajos
dret, drets, dreta, dretes En pie, derecho, derechos, derecha, derechas
dreta, dretes derecha, derechas
droga, drogues droga, drogas
dromedario, dromedarios, Ignacio Sorolla Amela sap que ñan mes camellos que dromedarios al Matarraña. dromedario, dromedarios
dropina, gandulería, haraganería, gossina, indolénsia, ociossidat, perea vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
dropo, dropa, dropina – mes dropo que Francisco Escudero vago, vaga, vagancia
Dú, du – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – está mol du llevar, traer / está muy duro
du, dura, dus, dures duro, dura, duros, duras
Du, espés, atapeít, com lo ges, alchez a la bássia duro, espeso
ducha, duches – te duches ducha, duchas – te duchas
duche (se) ducha (se)
Dudá – dudo, dudes, dude, dudém o dudám, dudéu o dudáu, dúden - dudaría – dudaré – dudaría dudar
duda, dudes, dubte, dubtes duda, dudas

dudáe, dudabe dudaba
dudán (g) dudando
dudém dudamos
dudes dudas
dudéu dudáis
Dudo dudo
dudos dudes
dudós, dudosos dudoso, dudosos
dúe, duye llevaba
dúen llevaban
dueña, ama, dueñes, ames dueña, ama, dueñas, amas
dúes, portabes llevabas, traías
duie, duye, dúe llevaba
Dula - ramat de bestiá de una mateixa espéssie, formada pels caps de bestiá de cada casa que se porten a pasturá juns. dula
Dumenche , domenge domingo
duplicála duplicarla
duplicat, duplicats duplicado, duplicados
duque, duques duque, duques
duquesa, duqueses duquesa, duquesas
durá durar
dura, dures dura, duras
durabe duraba
duradé, que dure duradero
duráe, durabe duraba
duráen, duraben duraban
durán durando, durante, traerán
durare durara
duraríe duraría
Durassió, durada duración
dure dura
durém traeremos
duren duran
dures duras
duresa dureza
durets duritos
duríssia callo en la piel
duríssies a la pell callos en la piel
duríssim durísimo
duríssimamen durísimamente
duríssimes durísimas
Duro, duros, moneda – Aixó no val un duro Duro, duros – Esto no vale un duro
dus traes, llevas
duya, duia (yo) llevaba, traía
duyen, dúen llevaban