Dorn - Dui, Duy

Dorn, s. m., morceau, darne.

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Dit bénédicité et prit son morceau.

Ges per so no m puesc partir un dorn, 

Si mi ten pres s'amors e m'enliama.

B. de Ventadour: Be m'an. 

Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant son amour me tient prisonnier et m'enlace.

PORT. Dorna.

 

Dors, Dos, s. m., lat. dorsum, dos, derrière. 

Han doas gibbas el dors. Eluc. de las propr., fol. 241.

(chap. Tenen dos gepes al dos: a la esquena; los camellos; los dromedaris sol ne tenen una.

ESP. Tienen dos gibas en el dorso. Los dromedarios sólo tienen una.)

Ont deux bosses au dos.

E 'ls mans detras lo dos liar.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Et lier les mains derrière le dos.

Fig. Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

(chap. Martelle en son martell sobre lo nostre dos, y ell mos forge.)

V. et Vert., fol. 44.

Martelle sur notre dos avec son marteau, et il nous forge.

ANC. CAT. Dors, dos (N. E. tocar el dos). 

ESP. PORT. Dorso. IT. Dorso, dosso.

2. Dorssar, v., rosser, bâtonner.

Part. pas. Auzic lo juzieu que totz los testimonis eron dorssatz e flagellatz per lur mal princep. V. et Vert., fol. 98.

Le juif entendit que tous les témoins étaient bâtonnés et flagellés pour leur mauvais prince.

3. Adorsa, adv., en arrière, à rebours.

Amors, qu'el fai anar adorsa,

Li tol lo talen e 'l trasporta.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour, qui le fait aller à rebours, lui ôte la volonté et le transporte. 

ANC. CAT. Adors.

4. Endossar, v., endosser.

Lors aubercs s'endossero.

Roman de Fierabras, v. 4605. 

Ils s'endossèrent leurs hauberts. 

Part. pas.

Iscam nos en defors los aubercxs endossatz.

Roman de Fierabras, v. 2829.

Sortons-nous en dehors les hauberts endossés.

ESP. Endosar. PORT. Endossar. (chap. ficás, carregás a la esquena : endossá, endossás un feix.)

5. Trasdossa, s. f., fardeau, endosse.

Sas espatlas semblon trasdossa. (N. E. espalla, espatlla : espala.)

P. Cardinal: D'Esteve.

Ses épaules semblent endosse.

Fig. De trop mala tradossa, 

Roma vos cargatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, vous vous chargez de très mauvais fardeau.

 

Dotz, s. f., source.

Dins las dotz de la font.

Eluc. de las propr., fol. 74.

Dans les sources de la fontaine.

Dotz es que Dieus de paradis nos tra,

D'aiga plazen benezeit' e senhada.

Serveri de Gironne: Totz homs deu.

C'est une source que Dieu nous tire de paradis, d'eau agréable, bénie et marquée du signe de la croix. 

Fig. En lieis nais de totz bes la dotz.

G. Riquier: Qui a son.

En elle naît la source de tous biens.

ANC. FR. C'est la fontaine, c'est la doiz

Dont sortent tuit li let péchié... 

Rome est la doiz de la malice. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 337 et 332.

2. Adoutz, s. f., source.

De miech de la peira issira grantz adoutz. V. de S. Honorat. 

(chap. Del mich de la pedra ixirá, issirá un gran ullal, naiximén d'aigua.)

Du milieu de la pierre sortira grande source.

(N. E. sortira, source, sortir, sortie, surtidor, surgere; issira, ixirá, issirá, exida, ixida, ixí, eixeta, exit, exir, eixir, exitus.)

3. Dozil, s. m., douzil, faucet. (chap. grifo, chorradó, eixeta, pitorro.)

So que es dedins lo vayssel coven que venga al dozil.

V. et Vert., fol. 85.

Il convient que ce qui est dans le vaisseau vienne au douzil.

ANC. FR. Le dosil ou faucet de la tonne.

Cout. de Labour. Du Cange, t. II, col. 1664.

4. Adozilhar, v., percer, doisiller.

Part. prés. Fig.

Pueis l'hubriro ab lansa lo lairier, 

Adozillan aquel santz pimentier.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Puis avec lance ils lui ouvrirent le côté, doisillant ce saint piment.

Part. pas. El filh de Dieu que fo adozilhatz

Cant ab lansa ubertz fo son costatz.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Le fils de Dieu qui fut doisillé quand son côté fut ouvert avec la lance. ANC. FR. Puis à bouillons fumeux le faysoient doisiller, 

Louche dedans la tasse et tombant pétiller.

Remi Belleau, t. 1, p. 144.

 

Drac, s. m., lat. draco, dragon.

Tant qu'el drac ac devorat 

Mot de la gent de la ciutat.

(chap. Tan que lo dragó habíe devorat molta de la gen de la siudat. Fragmén de la vida de San Jorge.)

Fragment de la V. de S. Georges.

Tant que le dragon eut dévoré beaucoup de la gent de la cité.

Adonc cant lo dracs si fo mes 

En la roca...

V. de S. Enimie, fol. 35.

Alors quand le dragon se fut mis en la roche.

CAT. Drag (N. E. queen; la c final, a veces ch, y la g final apenas se distinguen). IT. Draco. (ESP. Dragón; chap. dragó tragón, dragons tragons; dragona tragona, com la novia del burro de Shrek, dragones tragones. Dragonet, dragonets, dragoneta, dragonetes.)

2. Dragon, s. m., lat. draconem, dragon.

E 'l manja lo dragons en presenza de totz.

(chap. Y se 'l minge lo dragó en presensia de tots.)

V. de S. Honorat.

Et le dragon le mange en présence de tous.

Eyssiron dui dragon sobrier. Trad. d'un évangile apocryphe.

(chap. Van eixí dos dragons soberbios, enormes, mol grans.)

Deux dragons énormes sortirent.

Loc. Mas cor a de dragon.

P. Vidal: Ajostar. 

Mais a coeur de dragon.

ESP. Dragón. PORT. Dragão (errata, la o lleva virgulilla, pero es en la ã).

IT. Drago, dragone.

 

- Constellation.

Estelas de las quals la una apelam cap de drago, l'autra coa.

(chap. Estels, estrels, estrelles de les cuals la una diém cap de dragó, l'atra coa o coga (de dragó). Recordéu: cap + coa, queue, cua: capicúa.)

Eluc. de las propr., fol. 117.

Étoiles desquelles nous appelons l'une tête de dragon, l'autre queue.

3. Dragonat, s. m., dragoneau, jeune dragon.

Drago... el ventre s'engendro los dragonatz dels uous.

(chap. Dragó... al ventre s'engendren los dragonets dels ous.)

Eluc. de las propr., fol. 277.

Dragon... au ventre les dragoneaux s'engendrent des oeufs.

(N. E. Madre del amor hermoso, me ha tocado usar todos los diccionarios de francés que tengo para poder entenderlo. Tengo 0 diccionarios.)

4. Draguntea, s. f., lat. dracontium, estragon, serpentine.

Draguntea es herba ab hasta vayra a guiza de colobre et semlant a drago, per que es dita draguntea et segon autres serpentina.

Eluc. de las propr., fol. 206.

L'estragon est herbe avec tige verdâtre en guise de couleuvre et ressemblant à dragon, par quoi elle est dite estragon et selon d'autres serpentine.

CAT. Dragonaria. ESP. PORT. Dragontea. IT. Dracontea.

(N. E. Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo)

 

Dragea, s. f., dragée.

Una livra de dragea perlada. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Une livre de dragée perlée.

CAT. Drageya. ESP. (dragea, pastilla, píldora, comprimido, confite, peladilla) Gragea. PORT. Grangea. (N. E. píndola, píndoles a Valensia.)

 

Dragma, s. f., lat. drachma, drachme, sorte de poids.

Dragma que es la VIII partida de la unsa...

Unsa peza VIII dragmas et XXIIII scrupels.

Eluc. de las propr., fol. 281.

Drachme qui est la huitième partie de l'once...

L'once pèse huit drachmes et vingt-quatre scrupules.

CAT. Dragma. ESP. Dracma (: moneda antigua de Grecia).

PORT. Drachma. IT. Dramma.

 

Drap, s. m., drap, habit, nappe, linge, linceul, étoffe.

Voyez Muratori, diss. 33; Denina, t. III, p. 20.

Son drap nou canja per peilla.

Augier: Era quan.

(chap. Son drap nou cambie per una pellota, drapot vell.)

Il change son drap neuf pour guenille.

Los clergues revestitz de draps de seda. Philomena.

Les ecclésiastiques revêtus d'habits de soie.

Ans remanra l'autars senes draps e senz luz.

Palais: Mot m'enoia.

Mais l'autel restera sans nappes et sans lumière.

Cant er cueit, ans que sia freg,

Colatz o per drap estreg.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il sera cuit, avant qu'il soit froid, coulez-le par un linge serré.

Alixandres, que tot lo mon avia,

No 'n portet ren mas un drap solamen.

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.

Fig. An pres una tella ad ordir

De drap d'enveia e de tort.

Marcabrus: Emperaire.

Ils ont pris une toile à ourdir d'étoffe d'envie et de tort.

ANC. FR. Cilz S. Roumains estoit cilz qui norri S. Beneoit, et li bailla les dras de relegion. 

Rec des Hist. de Fr., t. III, p. 195. 

CAT. Drap. ANC. ESP. PORT. Trapo. IT. Drappo. (chap. lo drap, los draps, drapet, drapets, drapot, drapots.)

2. Drapel, s. m., drapeau, lange, couche.

Ela per se envelopet

Son effan en drapels petitz.

Brev. d'amor, fol. 84.

Elle enveloppa par soi son enfant en petits drapeaux. 

En paubres drapels mes et envolopatz.

Roman de Fierabras, v. 1434.

Mis et enveloppé en pauvres langes.

ANC. FR. Dessired out ses drapels.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 6.

L'enveloppe de langes et de petits drapeaux pour le tenir chauldement. Amyot: Tr. de Plutarque, Morales, t. II, p. 135.

CAT. Drapet. ESP. Trapillo. PORT. Trapinho. IT. Drapello.

- Maladie des yeux.

Pasio de uelhs dita taca o malha, tela o drapel.

Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille, toile ou drapel.

3. Draper, Drapier, s. m., drapier, marchand de drap.

Drapers e ferrers e pelhisers.

Charte de Montferrand de 1348. 

Drapiers et ferronniers et pelletiers.

Li drapier an fag enprenemen 

Que no laison lur drap senes argen. 

T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher prior. 

Les drapiers ont fait accord qu'ils ne laissent leurs draps sans argent.

Pero li pus onratz 

Son nommatz mercadier, 

Aisi co son drapier.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Pour cela les plus estimés sont nommés marchands, ainsi comme sont les drapiers. 

ANC. CAT. Draper. ANC. ESP. Drapero (MOD. trapero). IT. Drappiere.

4. Draparia, s. f., draperie, habit, manteau.

Menam draparia qu'en fassam nostre pro.

Roman de Fierabras, v. 4032.

Nous conduisons draperie pour que nous en fassions notre profit.

De vendre draparia

E semblan mercadaria.

Brev. d'amor, fol. 30. 

De vendre draperie et semblable marchandise. 

Ni parton ges lur draparia

Aissi com saint Martin fazia.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Ni ne partagent point leur manteau ainsi que faisait saint Martin.

- État du drapier.

Las guardas de la draparia.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.

Les gardes de la draperie.

La draparia vermelha aion V rutlos per un cosol.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Que la draperie vermeille aient cinq suffrages pour un consul.

CAT. Draperia. ESP. Trapería. IT. Drapperia.

 

Drogoman, s. m., drogman, truchement.

Per fols tenc Polles e Lombartz,

E Longobartz et Alamans,

Si volon Frances ni Picartz

A senhors ni a drogomans.

P. Cardinal: Per fols. 

Je tiens pour fous Pouillois et Lombards, et Lombards et Allemands, s'ils veulent Français ni Picards pour seigneurs ou pour truchements. 

Mas entre dos amans 

Deu esser, ses mentir, 

Quant hom lo pot chauzir,

Us fizelz drogomans.

A. de Peguilain: Sitot m'es. 

Mais, sans mentir, un fidèle truchement doit être entre deux amants, quand on le peut choisir. 

Fig. Ma chansos m'er drogomans 

Lai on eu non aus anar.

Richard de Barbezieux: Atressi. 

Ma chanson me sera truchement là où je n'ose aller.

Quar li huelh son drogoman 

Del cor.

A. de Peguilain: Ancmais. 

Car les yeux sont truchements du coeur.

En arabe tarjuman, tarjumen, torguman, signifient interprète.

IT. Drogmano, drogomanno.

 

Drogua, s. f., de l' anglo-saxon Druggs, drogue.

Droguas venenosas e perniciosas.

(chap. Drogues venenoses y pernissioses.)

Fors de Béarn, p. 1078.

Drogues vénéneuses et pernicieuses.

CAT. ESP. PORT. IT. Droga. (chap. droga, drogues; drogá, drogás: yo me drogo, drogues, Manel Riu Fillat se drogue, droguem o drogam, droguéu o drogáu, droguen. Drogat, drogats, drogada, drogades.)

2. Droguit, adj., basanné.

E 'l marques, que l'espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad' iverns.

Et que le marquis, qui me ceignit l'épée, guerroie là blancs et basannés.

 

Dromadari, Dromedari, Dromodari, s. m., lat. dromas, dromadaire.

Son drogoman apela que sol sos breus portar;

Monta sul dromodari e pensa del anar...

May no vuelh dromadari menar ni cavalgar.

Roman de Fierabras, v. 3660 et 3667.

Il appelle son drogman qui a coutume de porter ses brefs; il monte sur le dromadaire et s'occupe d'aller...

Je ne veux plus mener ni chevaucher dromadaire.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

 

(N. E. Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.)

Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

2. Dromedari, s. m., gardien de dromadaires.

Dromedari es propriament gardayre de dromedes.

Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromedaire est proprement gardien de dromèdes.

CAT. Dromedari. ESP. PORT. IT. Dromedario.

3. Dromede, s. m., dromadaire, dromède.

Arabia en camels et dromedes habundans...

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Eluc. de las propr., fol. 248.

L'Arabie abondante en chameaux et dromadaires... Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

(chap. Arabia es abundán en camellos y dromedaris... “dromede” o dromedari es una bestia pareguda al camello; semlant : semblant : que s'assemelle, que s'apareix. Albert Pla, per ejemple, pareix un camello, pero si venguere droga no guañaríe mol, se la fotríe tota.)

 

Dromo, s. m. grec, *gr, chemin, plate-forme, esplanade.

Sarrazi asautero la tor a gran rando;

Tot an conquist lo barri tro a l'ausor dromo.

Roman de Fierabras, v. 3316.

Les Sarrasins assaillirent la tour avec grande impétuosité; ils ont conquis tout le rempart jusques à la plus haute plate-forme.

 

Drut, s. m., ami, courtisan, vassal, galant, amant, favori.

L'ancien allemand employa Draut, Druter dans le sens d'ami, de fidèle.

(N. E. alemán, v. trauen, vertrauen, confiar.)

Wachter, Gloss. german., v° Draut.

Dans la lettre adressée en 858 par les évêques de France à Louis de Germanie, on lit:

Quando anima vestra de corpore exiet... et, sine solatio et comitatu drudorum atque vassorum, nuda et desolata exibit.

Baluze, Capit. reg. fr. an. 858, t. II, col. 104.

J. Sirmond, dans ses notes, ibid., col. 782, explique ce mot drudorum par fidelium amicorum.

Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,

Vos es aparelhatz; ja vostres drutz

Intren s'en el palais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15. 

Seigneur, votre manger, ce dit le cuisinier, vous est préparé; déjà vos courtisans entrent dans le palais.

Tro 'l nom d'amans

En drut se muda.

(chap. Hasta que lo nom d'amán en confidén se mude.)

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.

Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.

Quatre escalos a en amor:

Lo premier es de fegnedor,

El segons es de preiador,

E lo ters es d'entendedor,

E lo quart es drut apelatz.

Un troubadour anonyme: Domna vos.

Il y a quatre degrés en amour: le premier est d'amant non avoué, le second est de suppliant, et le troisième est d'entendeur, et le quatrième est appelé favori.

ANC. FR. Vostre amis sui et vostre drus... 

La comtesse et ses damoiseles

Et les dames et les puceles 

N'i a cele n'en feist son dru.

Fables et cont. anc., t. III, p. 329.

Sire, bien puissiez vos venir

Conme mes amis et mes druz. (Conme: Comme)

Roman du Renart, t. III, p. 303. 

ANC. CAT. Drut. IT. Drudo.

2. Druda, s. f., amante, maîtresse. 

Jamais non vuoill aver druda. 

Bertrand de Born: Domna pois. 

Jamais je ne veux avoir amante.

Lo pechatz es tan desplazens

Qu'el fai en loc de drudas drutz.

Esperdut: Qui non.

Le péché est si déplaisant qu'il fait des galants au lieu de maîtresses.

Fig. Pren escarsetat per amiga e per druda.

Guillaume de la Tour: Un sirventes.

Prend avarice pour amie et pour maîtresse.

ANC. FR. Qu'en die que j'aie bele drue.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 153. 

ANC. CAT. Druda.

3. Drudaria, s. f., galanterie. 

E 'l fin lial amador

E las domnas ses bauzia

Mantenguesson drudaria.

G. Faidit: Tug cil que. 

Et que les tendres amants loyaux et les dames sans tromperie maintinssent galanterie. 

Sai d'amor tot son mestier 

E tot aisso qu' a drudari' abau.

P. Vidal: Drogoman.

Je sais d'amour tout son métier et tout ce qui convient à galanterie.

Baiss' amor e dechai

E lial drudaria.

G. Faidit: Razos e mandamen. 

L'amour baisse et déchoit et loyale galanterie. 

ANC. FR. Molt la requist de druerie, 

Il li donroit assez joiaus... 

Je vos otroi ma druerie, 

Soiés amis e jou amie. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 296, t. IV, p. 61. 

ANC. CAT. IT. Druderia.

 

Drut, adv., dru, vigoureusement.

Tan grans colps hi ferrem nos drut.

Bertrand de Born: Lo coms n'a.

Tant grands coups nous y frapperons dru. (N. E. dru : du: dur : duro.)

 

Duesca, prép., jusques (jusqu'à, jusqu'au; chap. ESP. hasta).

D'on par soleils duesc' al jorn que ajorna.

A. Daniel: Lanquan.

D'où paraît le soleil jusqu'au jour qui luit.

ANC. FR. Suer, dist-il, or ne doutés mie, 

Dusc'à demi-an revenrai.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 21.

2. Enjuscas, prép., jusques.

Del temps d'Adam enjuscas al dulivi, non ploc, ni las gens non bevion vi ni manjavo carn. Liv. de Sydrac, fol. 99.

(chap. Del tems de Adán hasta lo diluvio, no va ploure, ni les gens bebíen vi ni minjaben carn.)

Depuis le temps d'Adam jusques au déluge, il ne plut pas, ni les gens ne buvaient vin ni mangeaient chair.

 

Dui, Duy, suj.; dos, rég. adj. num. masc., lat. duo, deux.

Porr, Poyre - Pors - Port

Porr, Poyre, s. m., lat. porrum, poireau, porreau, sorte de légume. 

Herbas agudas cum es porr, ceba.

Eluc. de las propr., fol. 31. 

Herbes piquantes comme est porreau, oignon.

- Sorte de verrue.

Per poyre o per carnada.

Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

Par poireau ou par excroissance de chair. 

CAT. Porro. ESP. PORT. Puerro. IT. Porro. (chap. Porro, porros : verdura; tamé són porros los de fumá, que li agraden mol a Manel Riu Fillat.)

2. Porrat, s. m., porreau.

La carga de cebat e de porrat, tres deners.

(chap. La cárrega de sebes y de porros, tres dinés.)

Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17. 

La charge d'oignons et de porreaux, trois deniers.

3. Perezin, adj., porrosin, qui tient du porreau.

Colra perezina, verda en color, et amara en sabor, et aguda cum la herba don pren son nom, dita porr o marrubium.

Eluc. de las propr., fol. 31.

Bile porrosine, verte en couleur, amère en saveur, et piquante comme l'herbe dont elle prend son nom, dite porreau ou marrube.

Pors, s. m., lat. porus, pore, ouverture imperceptible dans la peau de l'animal par où se fait la transpiration. 

Frejor es... dels pors del corrs restrictiva. 

Per razo de la apercio... dels pors.

(chap. Per raó de la apertura... dels poros.)

Eluc. de las propr., fol. 25 et 74. 

La froidure est... des pores du corps restrictive. 

Par raison de l'ouverture... des pores.

CAT. ESP. PORT. IT. Poro. (chap. Poro, poros; poret, porets; NO porret, porrets, de porro, porros.)

2. Poros, adj., lat. porosus, poreux. 

Fust es poros, et recuelh dins sa porozitat ayre qui 'l soste sobre l' ayga.

(chap. La fusta es porosa, y ressibix adins de la seua porosidat l'aire que la sosté sobre (damún de) l'aigua (: la fa flotá))

Ha semblansa d' esponja, es poroza e cavernosa (plena de forats).

(chap. S'assemelle (s'apareix) a la esponja, es porosa y cavernosa.)  

Eluc. de las propr., fol. 197 et 135.

Bois est poreux, et reçoit dans sa porosité l'air qui le soutient sur l'eau.

A ressemblance d'éponge, elle est poreuse et creuse.

CAT. Poros. ESP. PORT. IT. Poroso. (chap. Porós, porosos, porosa, poroses.)

3. Porozitat, s. f., lat. porositatem, porosité.

La porozitat de la pel. 

(chap. La porosidat de la pell.)

Per razo de la granda porozitat.

(chap. Per raó de la gran porosidat.)

Eluc. de las propr., fol. 65 et 25. 

La porosité de la peau. 

Par raison de la grande porosité.

CAT. Porositat. ESP. Porosidad. PORT. Porosidade. IT. Porosità, porositate, porositade. (chap. Porosidat, porosidats.)

Port, s. m., lat. portus, port.

Las naus yssiron del port.

(chap. Les naves (los barcos) van eixí (issí, ixí, eissí) del port.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21.

Les navires sortirent du port.

Que nos trameta a port, e nos e nostra nau.

V. de S. Honorat. 

Qu'il nous transmette à port, et nous et notre navire.

Fig. Chansos, al port d' alegratge 

On pretz e valor s' aten, 

Al rey que sap et enten 

M' iras en Arago dire.

Pierre Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Chanson, au port d'allégresse où mérite et valeur aspire, au roi qui sait et entend tu m'iras en Aragon dire.

Loc. Coma aquells que son tempestat el mar deziron venir a bon port.

V. et Vert., fol. 33. 

Comme ceux qui sont agités par la tempête en mer désirent venir à bon port. 

Fig. Quar si ns vols a bon port traire.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

Car si tu nous veux conduire à bon port. 

Peritz soi si non venc al port.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je suis mort si je ne viens au port. 

Abans que trigue gaire 

Venretz a mal port.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Avant qu'il tarde guères vous viendrez à mauvais port.

Per que fay mestiers que endresse sa vela a port de salut... ab ven ferven d'amor. V. et Vert., fol. 72. 

C'est pourquoi il est besoin qu'il dirige sa voile vers port de salut... 

avec vent fervent d'amour.

Prov. Prop del port periss soven la nau que es passada segura per auta mar. V. et Vert., fol. 72. 

Près du port périt souvent le navire qui a passé sûr à travers la haute mer. 

CAT. Port. ESP. Puerte (Puerto). PORT. IT. Porto. (chap. Port, ports; portet, portets; vore portell, portells, Portellada.)

PRIMERA JORNADA. NOVELA OCTAVA

Guiglielmo Borsiere, en discretes paraules, emprén la avaríssia del siñó Herminio de los Grimaldi.

Se sentabe a la vora de Filostrato Laureta, que, después de habé sentit alabá lo ingenio de Bergamino y advertín que li corresponíe an ella contá alguna cosa, sense esperá cap órden, plassenteramen va escomensá a parlá aixina:

La novela pressedén, volgudes compañes, me porte a contá cóm un home bo, tamé cortessano y no sense fruit, va criticá la codíssia de un mercadé riquíssim; y ésta, encara que se assemelle al argumén de la passada, no tos tindrá que sé per ixo menos gustosa, pensán que va a acabá be.

Va ñabé a Génova, ya fa mol tems, un gentilhome de nom siñó Herminio de los Grimaldi que ere estimat per tots, y per les seues grandíssimes possesións y dinés, superabe en mol la riquesa de consevol atre ressidén de qui entonses se sapiguere a Italia; y tan com superabe en riquesa a consevol itálic, tamé en avaríssia y miséria destacabe sobre consevol misserable y agarrat que ñaguere al món: per lo que no sol per a honrá a datres teníe la bossa tancada, tamé en les coses nessessáries a la seua própia persona, contra la costum general de los genovesos que acostumbren a vestí noblemen, teníe ell, per no gastá, grans privassións, y del mateix modo en lo minjá y lo beure, que no minjae per no cagá.

Per lo que mereixcudamen lo seu apellit de Grimaldi li habíe sigut retirat y tots lo cridaben com Herminio Lopretto. Va passá en este tems en lo que ell, no gastán, multiplicabe lo seu, que va arribá a Génova un valén home de corte, cortés y de bones paraules, de nom Guiglielmo Borsiere, en res paregut als de avui que, no sense gran vergoña de les corruptes y vituperables costums dels qui volen avui sé cridats y reputats per nobles y per siñós, paréixen mes be burros educats a la torpesa de tota la maldat de los homes mes vils que a les cortes. Y mentres a datres tems solíe sé la seua ocupassió y consagrás lo seu cuidado a consertá pas aon ñabíe guerra o les ofenses hagueren naixcut entre homes nobles, o a consertá matrimonis, parentéles y amistat, y en paraules bones y discretes recreá los ánims de los fatigats y distraure a les cortes, y en ágres renécs, corregí los defectes de los roíns; avui en contá mal los uns dels atres, en sembrá sissaña, en di infámies, ignomínies y maldats y, lo que es pijó, en féles en presénsia de los homes, en fótres en cara los mals, les vergoñes y tristeses, verdaderes o falses, los uns als atres, y en falsos afalagaméns (halagos) fé torná los ánims nobles a les coses vils y malvades, se ingenien en passá lo tems.

Y es mes vullgut y mes honrat y exaltat en premios altíssims per los Siñós misserables y desconsiderats aquell que mes abominables paraules diu o acsións cometíx: gran vergoña y digna de reprobassió del món presén y proba mol evidén de que les virtuts, volán de aquí aball, mos han abandonat als fems del vissi.

Pero, tornán a lo que había escomensat, que lo just enfado me ha apartat mes del que pensaba, dic que Guiglielmo va sé honrat y de bona gana ressibit per tots los homes nobles de Génova y que, habénse quedat algúns díes a la siudat y habén sentit moltes coses sobre la miséria y la avaríssia del siñó Herminio, lo va volé vore. Lo siñó Herminio habíe ya sentit que este Guiglielmo Borsiere ere un home honrat y, per agarrat que fore, alguna chispeta de cortessía, en paraules amistoses y en alegre gesto lo va ressibí y va entrá en ell en mols y variats raonaméns, y conversán lo va portá en ell, jun en atres genovesos que en ell estaben, a una casa nova seua que habíe manat fé mol hermosa; y después de habélay mostrat tota, va di:

- Siñó Guiglielmo, vos que hau vist y sentit tantes coses, ¿me sabríeu mostrá alguna cosa que may haygue sigut vista, que yo puguera fé pintá a la sala de esta casa meua? A lo que Guiglielmo, sentín lo seu modo de parlá poc discret, va contestá:

- Siñó, algo que may se haygue vist no cregáu que yo puga mostrátos, si no són estornuts, pets y datres vens o coses paregudes; pero si tos agrade, be tos enseñaré una cosa que vos no crec que haigáu vist may.

Lo siñó Herminio va di:

- Tos u rogo, diéume qué es -.

A lo que Guiglielmo entonses va contestá rápidamen:

- Manéu pintá la cortessía.

Al sentí lo siñó Herminio estes paraules se va sentí invadit per una vergoña tan gran que va tindre forsa per a féli cambiá lo ánimo a tot lo contrari del que hasta aquell momén habíe sigut, y va di:

- Siñó Guiglielmo, la faré pintá de manera que may ni vos ni datre en raó puguéu dim que no la hayga vist y conegut.

Y desde entonses (en tal virtut van sé dites les paraules de Guiglielmo) va sé lo mes liberal y mes generós gentilhome y lo que va honrá als forastés y als siudadáns mes que cap atre que ñaguere a Génova al seu tems.

NOVENA

Palli, Pali - Palliure

Palli, Pali, s. m., lat. pallium, pallium, sorte de manteau. 

El sagra lo papa quan mestier fa, e porta palli.

Papa Gregori lhi trames lo pali.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 2 et 78. Il sacre le pape quand il fait besoin, et porte le pallium.

Le pape Grégoire lui envoya le pallium.

ANC. FR. Le pali virent riche e bel. 

Sun pali porte e sun anel.

Marie de France, t. I, p. 152 et 158.

CAT. ESP. Palio. PORT. IT. Pallio. (chap. Palio, palios; alguns se caguen en ell.)

- Pali, tapis, étoffe, drap de soie.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Estan ab las domnas gensors

Sobre pali cobert de flors.

Guillaume de Berguedan: Cossiros. 

Sont avec les plus belles dames sur tapis couvert de fleurs.

Dedins son trap de pali s' en es Karles intrat. 

Roman de Fierabras, v. 3854.

Dans sa tente d'étoffe de soie s'en est Charles entré. 

Mentre que dormia,

En son palays aussor, sotz pali de Suria. V. de S. Honorat. 

Tandis qu'il dormait, dans son palais plus élevé, sous drap de soie de Syrie.

Cascus ac bo mantel de pali ben obrat. 

Roman de Fierabras, v. 2170.

Chacun eut bon manteau de pali bien travaillé. 

ANC. CAT. Pali. ESP. Palio. PORT. Pallio. IT. Palio.

2. Palliar, v., lat. palliare, pallier, cacher, adoucir, mitiger.

Non hy deu res celar ni palliar. V. et Vert., fol. 69. 

N'y doit rien céler, ni pallier. 

Megge, medecina amara ab dossa deu palliar. 

Eluc. de las propr., fol. 104.

Médecin, médecine amère avec douce doit mitiger.

Ja sia que si posca palliar, non curar. Eluc. de las propr., fol. 85.

Jà soit qu'elle se puisse pallier, non guérir. 

Part. pas. Usuriers cubertz e palliatz que preston e non fan mercatz. Layros cubertz que sostrazon l' autrui per... alcuna tracio palliada.

V. et Vert., fol. 13 et 14.

Usuriers couverts et cachés qui prêtent et ne font pas de traités.

Larrons couverts qui soustraient le bien d'autrui par... aucune trahison cachée.

CAT. ESP. Paliar. PORT. Palliar. IT. Palliare. (chap. Paliá.)

3. Palliacio, s. f., palliation, déguisement, adoucissement.

Color... a corrs deformat dona palliacio. Eluc. de las propr., fol. 264.

La couleur... à corps déformé donne déguisement.

CAT. Paliació. ESP. Paliación. PORT. Palliação. 

(chap. Paliassió, paliassions.)

4. Palliatiu, adj., palliatif, qui pallie. 

Limadura d' aur... es de lebrozia... retardativa o palliativa.

De corruptio palliativa. 

Eluc. de las propr., fol. 183 et 268.

Limaille d'or... est de léprosie... retardative ou palliative.

De corruption palliative. 

CAT. Paliatiu. ESP. Paliativo. PORT. IT. Palliativo. 

(chap. Paliatiu, paliatius, paliativa, paliatives.)

Palliure, s. m., lat. paliurus, ronce.

Palliure es cardo mot aspre et spinos. Eluc. de las propr., fol. 218. 

La ronce est chardon moult rude et épineux.

(chap. S' assemelle al gíngol, chínchol.)

Rural Matarranya, Calaseit

A Calaseit se parle chapurriau, per naixó les paraules en catalá NO són les mateixes que en "calaceitano" y les de atres pobles del Matarraña o la zona aon se parle chapurriau.

La TX se la va inventá Pompeyo Fabra per a la seua gramática de laboratori, en chapurriau se escriu CH, com en ocsitá.

borrifalda, butifarra (de sang), morca, morcó, 

butifarra de sang, butifarres, borrifaldes, morsiella

 - AR : morcón esbotau (Pietro Saputo)

chumenera : enchumenera, no xumenera, la x no se pronúnsie igual que la CH, chaminera, AR : Os bolcans tienen una chaminera prenzipal e atras secundarias

granera, ramás, agranera, verbo agraná,

pésol, bissalto, AR : bisalto n.m. 1. Mena de baineta minchable con lulos redondos: Cal cozer bien os bisaltos que si no tienen muitos filos // loc. 2. lulos de bisaltos: As simiens, tamién minchables, de os bisaltos: Ayer zenemos reboltillo de lulos de bisaltos con magra.

galleta, poval, cubo,

reixat, 

cantrella, pichella, pichell, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms – cantrelles: mamelles

llépol, golut, llaminé, AR : laminero, laminera ach. e n. 1. Que licuaca minchar lamins: Mira que yes laminero, siempre minchando pastels. 

cavall, caballet de sequia a Beseit, cevil

rabosa, 

raboses, tartaña, tartañes - rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels

AR : A mayestra mos contó a fabula de a rabosa e as ugas. 

ratampanada, rata penada, rat penat (Valénsia), eixoreac

esfardacho, fardacho, AR : dragón n. m. Animal esmachinario como un fardacho chigán que chita (com se díe abans a Beseit, gitá -> arrojá -> vomitá) fuego por a boca.

bela, 

voltereta, volteretes, bela, beles, curumbela, curumbeles, cabussela, cabusseles

maño, maña, germá, germana, chermá, chermana (Valchunquera), tato, tata, AR : A suya chermana albortó dimpués de zinco meses de preñau.

suguañetes,

cussigañes, cussigolles, pessiguañes, pessigolles,  gochet (La Fresneda), cossiguañes, cossigues, cossiguetes, cossigoletes

 

 

https://ruralmatarranya.com/matarranya/

 

En Calaceite, como en toda la comarca, la lengua autóctona es una mezcla de varios dialectos del catalán occidental con palabras propias de cada localidad y otras adaptadas del castellano.

 

/ Estáu mes tontos que lo que va rostí lo sagí, aixó de tindre la ASCUMA prop no tos va be. Veigues si este texto de un rey (no rei) de Aragó, Pedro II, al 1196 (aón estabe Cathalunya entonses?) en aragonés se assemelle a lo que parléu a Calaseit al 2018 /

 

 

 

Para que te vayas familiarizando a nuestra particularidad lingüística te proponemos un juego: ¿Eres capaz de unir aquellas palabras de cada columna que comparten el mismo significado?

Temps de Franja, L'ou de la serp, Monclús

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

 

Aspis, Aspic, s. m., lat. aspis, aspic.

Una serpen es que es appellada en lati aspis.

V. et Vert., fol. 104. (Este texto en plana lengua romana se assemelle bastán al catalá subnormalitzat que fan aná los subnormals catalanistes)

Il est un serpent qui en latin est appelé aspic.

Del uou d' aspic naysh basilic.

Eluc. de las propr., fol. 277.

De l'oeuf d'aspic naît le basilic.

CAT. Aspit (àspit, serp). ESP. Áspid. PORT. Aspid. IT. Aspide.

Franja Viva ha ficat este texto a la seua página de Facebook.

El passat 20 de març van ocórrer a la població matarranyenca (es del Mezquín, Mesquí, atontats) de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos que no haurien d'haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa —a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de catalanisme (JA JA JA!) —, amb crits contra 'el català' i l'exhibició de cartells on s'afirmava que ells defensaven el 'chapurriau' , una expressió per si sola prou eloqüent, ja que etimològicament vol dir llenguatge mal parlat… / aixó chapurrear en castellá / 

origen terme chapurriau

 

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / 

Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto; bueno, implíssit al provensal. /

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas —o precisament per això mateix— sembla bastant evident l'actuació d'una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d'aquestes característiques no s'organitza espontàniament; i no només això, sinó —cosa absolutament comprovable i òbvia— que hi hagué una fase prèvia d'intoxicació i escalfament deliberats de la població per part del mateix ajuntament, regit pel PAR. Precisament, la posició del PAR i del PP en relació a la nostra llengua és d'una absoluta bel·ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no sigui més que una sèrie de 'modalitats' locals, o, pitjor encara, una mena d'engendre inclassificable. És més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s'ha arribat —com ha explicat Joaquim Montclús des de les pàgines de 'Temps de la Franja del meu cul'— a finançar actes dedicats 'a fer soroll contra el català' per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP. Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l'Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüístic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears —per no parlar del País Valencià…— no s'amaga de dir que si arriben a manar treuran l'obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari —del castellà, vés per on, no diu res…— i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i —agafeu-vos— el formenterenc [sic]. És allò tan vell i tan clàssic del 'divideix i venceràs'.
/ Així u hau fet en lo aragonés /

I aquesta política de genocidi cultural no solament la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE, perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari. Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d'unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les quals no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la senzilla i bona gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d'interessos inconfessables. El més execrable, però, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats —almenys en la seva immensa majoria— són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera —independentment del seu nom— és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seva voluntat anihiladora —i no se n'amaguen—, la voluntat de fomentar l'odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel·lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l'antisemitisme. D'aquí l'inquietant títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d'intransigència i de manca d'acceptació de la diversitat causen molta inquietud. Malauradament, alguna cosa molt greu i molt lletja està covant-se. En realitat, el cor de la qüestió radica en la combinació letal entre jacobinisme i caciquisme que representa l'acció combinada i complementària del PP i del PAR contra tot allò que pugui implicar un ús normal del català en l'àmbit de la comunitat autònoma aragonesa. De fet, tampoc no ens hauria de sorprendre, perquè malauradament, i en línies generals, el jacobinisme a l'Estat espanyol s'imbrica i es confon ben sovint amb els vells caciquismes locals, és a dir, amb la reacció pura i dura en la seua forma més rupestre i primària. Així, un dels objectius dels jacobinistes és la imposició amb ànims uniformadors de determinades característiques folklòriques o pseudoculturals — si cal, fins i tot negant la realitat i les opinions científiques —, per, en darrera instancia, mantenir els seus privilegis, funcionarials i caciquils.

Algunes fotos del acte trobades a internet, google images

 

 

 

 

 

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, J. M.

 

 

Eixe cap pelat es lo del meu amic Lo Bola (QEPD)

 

Ne falte alguna ....

 

Lo codoblog

 

Lo blog de la Sigfrida, dona de Arturo Quintana