Mostrando las entradas para la consulta aquesta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aquesta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de abril de 2021

Vita Christi, Ysabel de Billena, Isabel de Villena

Kempis Vita Christi POR Sor Ysabel DE Villena Letra Gotica. Libro Rarisi* Impreso año 1497. Incunables 1973 (BNE)

Kempis
Vita Christi
POR
Sor Ysabel
DE
Villena

Letra
Gótica (Gotica).
Libro rarísimo (Rarisi*)
Impreso año
1497.
Incunables
1973
(BNE)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta, (la t está damún de la radera a, pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

(Notes del editor en chapurriau, Ramón Guimerá Lorente:
Les vocals nassals, como lú, lum : llum les escriuré n o m, pot ñabé errors. No sol ñabé tildes als textos antics. Les í en tilde són mol difissils de diferensiá de les i sense tilde en este tipo de lletra: gótica.
La I, i mayúscula, pareix una Y mayúscula, com a Ioachim, Ioachim, Ysta, Ista, etc.
- La BNE, de aon hay descarregat lo pdf, fique que esta obra está escrita en catalá. Sirán idiotes.)

Molt alta molt poderosa
*rpianissima (la p en virgulilla) Reyna e senyora.

La resplandent lum de deuocio que dins vostra altesa clareia: li ha descubert q (en virgulilla) en aqst (q en virgulilla) seu monestir hi hauia vn deuot vita Christi ordenat pla (per la) illustre dona Elionor al´s sor Ysabel d´Billena Reuerend abad´ssa e mare nostra: hi p quant vostra Reyal celsitut tota enla amor del gran Rey d´paradis encesa: hauia scrit al Batle general de aquest seu regne de Valencia (Ualencia) li trametes trellat de aquell he pensat fer accepte seruey a vostra Magestat p que mes prest ases (a ses) reyals mans pogues attenyer: fer aquell empremptar: hy perque enla fonda y plorosa vall de lagrimes de aquest mon miserable. los qui ab ales d´algña mundana laor se alçen: mes profundament enlo (en la y en lo, a partí de aquí u escribiré separat) baix centre del penos infern deuallen. E los qui p les baixes sendes de simple humilitat acaminen: mes a la summitat de la Ciutat de paradis se acosten. La virtuosa 7 (este 7 es lo nexo et, e, y) dignissima mare Abbadessa predecessora mia: ab la lum del seu clar enteniment: mirant los perills que la mundana laor porta: en tan baix centre de humilitat era deuallada: que no volgue scriure lo seu nom en alguna part de aquest libre. Tement que les sues virtuoses obres dins los archius de humilitat tanchades: per les iniques mans de vana gloria no poguessen esser assaltades: hi resplandint en ella les ençeses antorches de la claredat d´son illustrissi3 (pareix un 3, pero hauríe de sé una m: illustrissim: ne trobo bastantes al llibre, les escriuré m a partí de aquí) linatge. Axicom sos reals parents hauien sembrat innumerables acres de gloriosa fama: per exaltacio de la sancta fe christiana ella deuotissima mare ha volgut sembrar en lo blanch paper de aquest libre La lauor de la sua apurada consciencia: perque los quil legissen poguessen collir fruyt de profitosa doctrina. Suplicant al gran Rey Jesus volgues esser lo naucher y pilot d´la barcha de son entendre: perque segurament pogues nauegar en la gran mar de la sua benauenturada vida. hy los raigs del clar sol de iusticia entrant per les finestres de la sua luminosa intelligencia: axi en encesa caritat la scalfaren que volgue ab afanyos treball compondre aquest tant gran volum 7 libre E puix ella humil religiosa resta loada d´hauer callat lo seu nom en la composicio de tant digne libre: yon crech attenyer no poch merit dauant deu en publicar lo nom de tant singular mare de inmortal memoria digna. Sor Ysabel debillena lo ha fet. Sor Ysabel debillena la compost. Sor Ysabel debillena ab elegant y dolç stil la ordenat: no solament per ales deuotes sors y filles de hobediencia que en la tanchada casa de aqst monestir habiten: mas encara per atots los qui en aquesta breu enugosa 7 transitoria vida viuen. Yo serenissima e rpianissima (reverendissima) senyora lo tramet a sa altesa en lo qual trobara tant profundes e altes sentencies que clarament conexera que lo sperit sanct era lo regidor del enteniment e ploma de tant dignissima e Reuerent mare qui era tant affectada al seruici de vra (r en virgulilla) celsitut. Lo stat y vida de la qual exalce hi prospere la sanctissima Trinitat. De la vra ciutat de Valencia (Ualencia).a.xxviiij.del mes de marc any. Mil.cccc.lxxxxvij. (1497)
D. U. R. M. * humil seruenta coradora sor Aldonça de montsoriu indigna Abbadessa d´l monestir d´la sancta Trinitat.

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual si a donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.
Capitol primer com per hun angel fon denunciada a sanct Johachim la mundissima concepcio de la sua sanctissima filla.

Ecce jam venit plenitudo temporis. Car venint e acostant se la plenitut d´l temps per nostre senyor deu ordenat en lo ql sa magestat delliberaua entendre en la reparatio e salut de natura humana: e que per a fer aqsta obra tan alta era necessari sa clemencia deuallas en la terra de la captiuitat: hon eren exellats los miserables fills d´Adam. E sabia molt cert que en tota la dita terra noy hauia posada decent p a sa altesa reposar. Per q li plague manar e ordenar que fos fabricada huna tal posada com a sa magestat pertanyia obrada de tan excellent e singular obra q semblant james no fos trobada. En tant que los miradors hajen a dir admirats de la bellea de aquesta casa. ** est hic aliud nisi dom* dei: et porta celi. Volent dir certament aquesta posada no es feta ni fabricada sino per a la magestat de nostre senyor deu e nengun altre no deu aturar en ella. E p esta sacratissima posada sera trobada scala a pujar en les altees del regne de paradis p los homens no conegut ni vist. E per lo desempachament de la dita casa mana la majestat diuina cridar hun gran princep angelical lo aposentador major d´la sua cort e dir li. Anau aposentador.
¶ *yn vallem lacrimarum. E cerquau hun gran mestre de cases per los homens no conegut ni estimat: ans lançat e menyspreat com a home infructuos. Lo qual ha nom Ioachim. E per mi es molt amat e reseruat per aquesta singular obra de la posada mia. E digau li d´part mia q ensemps ab la sua sanctissima muller Anna fabriquen la casa mia en la qual per excellencia yo vull posar la primera pedra del fonament. E informar largament lo aposentador d´la magnificencia e bellea de la casa q nostre senyor manaua esser feta: parti de aqui prestament p desempachar la sua embaxada: e venint en la terra noy troba sino: Labor et dolor. Car totes les gents eren posades en multitut de treballs e dolors no recomptables. E hauent molta compassio de aquella catiua gent mira entre ells lo mestre que cerquaua: e trobal en les aspres muntanyes ab los pastors d´l seu ganado: ab los quals se rahonaua de la congoxa e dolor sua: com axi era lançat del temple per la sterilitat sua: en la qual ja no speraua remey p que delliberaua finir la vida en aquella solitut absent de la sua muller Anna e d´tots los parents e amichs seus. E los simples pastors ajudauen a planyer a son senyor la congoxa sua. E lo princep angelical venint en forma humana acostas a ells e saludant a Ioachim dix li. ¶ Qui sunt hij sermones quos confertis inter vos et estis tristes. Volent dir o senyor Ioachim y quines son los rahons tan congoxoses de que parlau: que axi es la vostra cara trista: e dels fels pastors vostres que la vostra dolor per propria prenen. E Ioachim ignorant q fos angel: respos li dient. O virtuos joue (p9) pus veheu en lo meu gest la mia dolor esser inrecomptable perque voleu dar a mi tanta pena que moltes vegades la haja ab la propria lengua a recitar. Car a feus jur cascuna vegada: ¶ Dolor meus renouatus est. Axi deman vos de merce no vullau augmentar la dolor mia: puix diminuir no la podeu. Si tan ansios sou d´sentir la angustia mia. ¶ Interroga eos qui audierunt me. Placiaus interrogar aquestos seruidors meus q son açi: car ells han hoyt de mi tota la causa de la dolor mia. la qual recomptar altra vegada ja no puch. E langel volent se manifestar a ell diuli. O valent caualler deuallant de aquell trib d´juda de la verdadera linea real de la casa d´Dauid no sia desmayar. ¶ Ego sum angelus domini: et missus sum ad te loqui. Car yo so angel d´nostre senyor deu trames per sa magestat a dir e comunicar a vos les grans e altes marauelles sues que dellibera fer en la terra. Car vol e mana que vos senyor Ioachim torneu a la muller vostra: qui ab tanta dolor haueu dexada: La qual concebra de vos vna filla de tanta excellencia e dignitat. ¶ Quia nullus dicere possit aliquam ante eam sunilem ei fuisse nec post eam futuram. Car podeu esser cert Ioachim senyor: que nenguna persona no pot dir que ans de aquesta senyora y haja agut semblant a sa senyoria en tot lo vniuersal mon: ne apres en lo esdeuenidor temps egual a sa merce nenguna nos trobara. ¶ Hec est illa lux quam dixit deus vt fieret d´qua *facit est sol. Car aquesta es la lum que nostre senyor manaua esser feta de la ql es fet lo sol. Car nostre senyor deu q es verdader sol de justicia naxera d´aquesta senyora filla vostra: eternalment la ha elegida per temple seu. de la ql se pot dir en ueritat. ¶ Hoc est templum dei magnum et famosum: in quo malleus 7 ferreum non sunt audita cum hedificaret. Car aquest es lo sagrat temple de nostre senyor deu gran e molt famos en la hedificacio: ço es en la *ceptio sua no vol sa magestat sia hoyt colp de martell (mall, malleus en latín aquí dal) ni de ferro (ferreum). Car aquell fexuch e pesat carrech del original peccat en sa merce no sera trobat ni colp de martell de nenguna culpa en ella no sera sentit. Car aquesta es la imperial reyna que no es entesa ni compresa en nenguna ley comuna: ans li diu nostre senyor deu. ¶ Non pro te sed pro omnibus hec lex constituta est. Volent dir parlant ab aquesta senyora en la sua noua concepcio: no temau temple meu que ab tot vos deualleu de la natura propria del linatge de Adam no sereu compresa en la ley per lo seu peccat constituyda: ans sobre aquella priuilegiada per gracia mia en singular grau ¶ Quia ego elegi te. Car yous he elegida per palau e repos meu e vull q siau lort d´ls meus delits (deleite, deleites en castellano). O Ioachim que li pot fallir a aquesta senyora que nostre senyor deu la vulla crear delliberadament (d´lliberadamént) per a mare sua. Car ensemps ab dignitat maternal aconseguira totes les excellencies que fora deu comunicar se poden a creatura angelica ni humana. car creant aquella anima gloriosa la vestira de la sua gracia: e larreara de tan altes e singulars joyes: que en sa senyoria sera verificat lo parlar del ecclesiastich (griego: ἐκκλησιαστής : Ekklesiastés: hebreo : קֹהֶלֶת : Qohéleth) que diu. ¶ Ipe (p en virgulilla) creauit eam in spú (u en virgulilla) suo: vidit et dinumerauit et mensurauit. Volent dir nostre senyor deu ha creat aquesta senyora excellent segons son plaer e voler e contentament del seu sperit: ell la vista eternalment (et´nalment, en dos línies, sense guió) e della ses enamorat: ell sols sab comptar les magnificencies sues e mesurar la altea e dignitat sua.
¶ Vere templum est spús (u en virgulilla) sancti: et palacium filij dei: et sponsalis thalamus patris eterni. Car verdaderament aquesta senyora es lo excellent temple del sperit sanct: e lo palau real del fill de deu: e lo gran thalem del sposalici d´l pare eternal A la qual diu nostre senyor deu per boca de Dauid. ¶ Eleuata est magnificencia tua super celos. Volent dir que sa magestat la delliberaua exalçar e magnificar sobre tota natura angelica. E de continent que la gloriosa anima sua sia creada e vnida al cors: la vol vestir e arrear de la sua gracia en singular grau Car primerament posara vn excellent carboncle en lo seu cap: ço es la singular e ferma memoria de sa senyoria hon sera aposentat lo eternal pare mostrant la sua infinida potencia e en aquesta primera cambra per sa magestat tan dotada. ¶ La segona cambra: qui es es lo enteniment de aquesta senyora sera d´tanta claredat: que en la fosca nit de aquest mon clarejara e resplandira passant en luminositat e altea de saber als serafins e cherubins e contemplara pus viuament les altees e excellencies diuinals e sentira mes en aquelles q nenguna pura creatura. En la qual cambra sera aposentat lo fill de deu omnipotent: emprentant en aquella la sauiesa diuinal sua: en tan excellent grau que pora dir a ella. O temple meu molt amat. ¶ Dedi tibi cor sapiens 7 intelligens in tantum vt nullus ante te similis tui fuerit: nec post te surrecturus sit. Volent dir: lo fill de deu a la senyora nouament creada. Yous he elegida temple per a mi heus dat cor e memoria sapientissim e molt intelligent en tanta habundancia e copia que algu ans d´vos no ses trobat semblant: ne apres vos se trobara.
¶ La terça cambra de aquesta diuinal casa sera la voluntat de aquesta senyora tota inflamada e aqui sa posentara lo sperit sanct estrenant a ella en la primera entrada los fet dons seus: segons es scrit. ¶ Superquam septem dona spiritus sancti plenissime requiescunt. Car sobre esta senyora reposaran plenament tots los dits set dons del sperit sanct. En aquestes tres sacratissimes cambres staran e habitaran les tres persones diuines: cascuna en la sua e totes tres ensemps en cascuna. ¶ Quia opera trinitatis non sunt diuisa. E vol nostre senyor deu que perque esta sposa sua stiga ben acompanyada segons lo stat seu: sien triades per tot lo imperi seu set donzelles de singular excellencia: que seruixquen e acompanyen sa senyoria dins (dis, la i nassal) lo ventre de sa mare: e tot lo temps de la sua vida perque aquestes sien les primeres criades e per sa merçe mes amades. ¶ Lo nom de la primera sera ffe aquesta li fara creure fermament tot lo contengut en la ley e prophetes ¶ La segona haura nom Sperança aquesta li fara sperar ab gran desig veure complides totes les promissions diuines. ¶ La terça haura nom excellent caritat aquesta la ençendra tant en la amor de deu e de sos prohismes que continuament treballara en reconciliar nostre senyor deu ab natura humana. ¶ La quarta sera nomenada sancta humilitat aquesta li fara estimar e conexer les gracies singulars p nostre senyor deu a ella donades: e de aquelles retreli continues lahors e gracies. ¶ La quinta haura nom ardent deuocio aquesta la tendra en vn inflamament continuu e desig insaciable de orar. ¶ La sisena sera nomenada misericordia aquesta li fara tenir les entramenes vbertes a rebre los miserables e aiudar als freturosos. ¶ La setena ha nom pietat aquesta li fara hauer compassio dels tribulats e aiudar los prest en les necessitats sues.
Veus açi Ioachim senyor quina vol la magestat diuina sia la filla vostra. E si alguns staran admirats d ´la sua gran excellencia: sials respost. ¶ Dominus opus habet. Volent dir tal la mester lo senyor deu eternal: per a esser mare sua: ell la ha pintada e deuisada tal com la hauia necessaria: y a ell (yaell) era plaent. E Ioachim hoydes estes rahons ixque quasi fora si mateix axi per grandissima admiratio com p singular goig: e no pugue parlar p vna gran peça: e recobrant esforç dix. ¶ Magnus est deus noster super omnes deos, quis ergo poterit preuidere vt hedificet ei dignas domum si celum et celi celorum capere eum non qunt (q en virgulilla): quantus ego sum vt possim ei hedificare domum. Volent dir: O angel gran es lo nostre deu: y senyor e molt marauellos sobre tots los deus: qui es aquell de tanta prudencia e saber que a sa magestat hedifique digna casa. Lo cel ni tots los cels compendre a ell no poden: qui so yo q haja a sa clemencia a hedificar casa. E langel replicant diu li: O Ioachim senyor e nous acordau del parlar del vostre aui Dauid que diu. ¶ Nisi dominus hedificauerit domum in vanum laborauerunt qui hedificant eam. Car si lo senyor no tenia la ma en esta fahena debades o en va seria vostre treballar. Car la magestat ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. Veritat es que plau a sa clemencia q apres sa senyoria vos siau lo obrer de aquesta casa e reporteu la gloria de hauer hedificat lo temple de deu molt pus excellent sens comparacio q Salamo e haureu aquesta (progatiua) prerogatiua singular entre tots los sancts que sereu dit pare de la mare de deu e per aquesta causa sobre tots honrat. E hoynt aço Ioachim prostras en terra e adora nostre senyor deu regraciant li les sues altes marauelles dient. O saber infinit e potencia sens terme: be es gran veritat lo que es scrit. ¶ Quod est impossibile apud homines: hoc est possibile apud deum. (hoc est: ho es) Car lo que als homens paria impossible de yo hauer fills e per aquesta causa so stat tant vituperat e menyspreat: e ab gran vituperi del temple lançat: com a vos senyor ha plagut es stat possible e faedor. ¶ Quia non est confusio sperantibus in te. Car no poden esser confusos longament los qui de cor speren en vos. Be hauia esperimentada la dolçor de la vostra clemencia lo meu aui Dauid (lo meu yayo David, avi, avus) com dix. ¶ Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo: consolationes tue letificauerunt animam meam.
Car segons les dolors portades ab paciencia per los tribulats vos senyor los donau les vostres consolacions: en molt major copia segons en mi veig per speriencia. De que senyor vos reste mes obligat que tots los homens d´l mon eus faç infinides gracies de aquesta misericordia a mi feta e a tota la casa mia. E volent sen partir langel Ioachim li diu. O princep glorios si yo he trobat gracia dauant vos feu me merce vullau venir al meu tabernacle qui sta molt prop d´açi e aqui pendreu collacio. E langel li respon: Ioachim senyor per mi es accepta e molt estimada la vostra caritativa volentat: heus faç infinides gracies d´l vostre conuit. ¶ Quia cibus meus inuisibilis est: et potus meus a nullo mortali potest videri. Car lo mengar meu inuisible es: e lo meu beure per negu dels mortals no pot esser vist. Axi senyor Ioachim nous detingau sino que aneu prest a la senyora muller vostra: q per la absencia vostra sta molt congoxada: e yo ire primer per consolar la: e dir li queus ixqua a recebir. E despedit langel Ioachim compta la visio als seus pastors: qui li eren molt fels los quals li digueren senyor sia de vostra merce anem prest: e sia p vos hobeyt lo manament de nostre senyor deu: e del seu angel. E axi meteren se en cami: e anaren per ses jornades.

domingo, 3 de julio de 2022

Jurats de Valencia, Carlos V, Johan de Salaya, Juan Celaya

V. 

Carta de los jurados de Valencia al emperador Carlos V sobre la llegada del doctor Juan Celaya a aquella ciudad. (N. E. 11.7.1525)

S. C. C. R. M. 

Un gran doctor de París, natural de aquesta vostra ciutat de Valencia, nomenat mestre Joan de Salaya es vengut aci a visitar sa mare, y sos parents, e segon som informats, va a vostra cesarea e real magestad demanat per aquella. E per que sera molt gran servei de vostra magestat, et benefici universal, no sols dels studiants de aquesta universitat, mes encara de les altres universitats, e studis generals de aquestos seus regnes de Espanya, que sent tan famos doctor, lo qual continuament, desque es vengut, ha preicat en aquesta ciutat, y en ses prehicacions ha fet grant fruit axi per la gran doctrina com per la bona vida de aquell; residis e tingues catedra doctoral, en lo studi general de aquesta vostra ciutat: la qual ne seria molt honrada que fill natural de aquella la tingues. Desijam, e volriem ab totes nostres forces procurar, que lo dit mestre Salaya se volgues aturar y assentar en aquesta ciutat, jatsia la dita ciutat al present per les grans adversitats, e dans que ha sostengut a causa de les rebelions e comocions populars, no puga satisfer, ni donarli tan gran salari que correspongues al que en França cascun any li donen; que alla segons havem sabut, fan molt gran cas de ell: e per la gran fama e doctrina sua li han donat una dignitat, de la qual reb cascun any setcens ducats de salari; e ultra aço, es vicari general de deu Bisbats en les terres de França; de forma que cascun any de totes estes dignitats te pus de mill ducats de salaris, et renda certa, lo que es impossibile aquesta ciutat poderloi donar per la raho de sus dita. Empero confiam, que per ser lo dit mestre Salaya, natural daquesta ciutat, si nosaltres per alguna via li podem procurar alguna dignitat ecclesiastica, e donarli per altra part algun rahonable salari, elegira pus prest restar en aquesta ciutat, que es mare de aquell, que no tornarsen en França.

E per ço recordant nos que v. magestat te una canongia en la seu catedral daquesta ciutat, de la qual sa magestat no reb ninguns emoluments, sino quant es personalment en aquesta sua ciutat, y essent absent daquella, la dita canongia tos temps vaga: y creent nosaltres que per esser lo dit mestre Salaya home de molt bona vida, tenint la dita canongia, sera content ab lo salari que nosaltres li constituhirem, residir y aturar en aquesta ciutat y estudi general daquella, y fer hi tal fruit que nostre Senyor Deu, y v. magestat ne seran servits, y aquesta vostra ciutat molt decorada, et honrrada: habem delliberat scriure e suplicar a v. magestad, sia merce de aquella fer gracia de dita canongia al dit mestre Salaya de vida sua tan solament, e manarli, que residexca en aquesta vostra ciutat, permetent sa magestat en nenguna manera que un tan gran doctor, como es aquest, sen torne a França, sino que reste en aquesta ciutat e regne, peraque tota hora que dell se volrra servir, sia pus prompte pera tot lo que convinga al servey de nostre Senyor Deu, y de vostra cesarea magestat, y salvacio de les animes. 

Suplicant la divina magestat conserve e augmente la vida e imperial estat de v. magestat ab triunfo e victoria dels enemichs de la sua imperial e real corona. De la vostra ciutat de Valencia a XI. de Juliol MDXXV. = De V. C. C. R. M. = Humils subdits e feels vassalls, que besen les mans de v. magestat. = Los jurats de Valencia. 

Traducción castellana de este documento

S. R. C. C. R. M. 

Ha venido a esta vuestra ciudad a visitar a su madre y a sus deudos un gran doctor de París, natural de ella, llamado el maestro Juan de Salaya, el qual hemos entendido que va a vuestra corte llamado por V. C. R. M. Y por quanto se haría un gran servicio a V. M. y general beneficio a los estudiantes, no sólo de esta universidad, sino de las otras y de todos los estudios generales de estos vuestros reynos de España, si este famoso doctor, que desde su llegada predica continuamente en esta ciudad con gran fruto por su mucha doctrina y su buena vida, residiese en ella, y tuviese cátedra doctoral en su estudio general; de lo qual por otra parte le resultaría mucha honra por ser hijo suyo: deseamos y quisiéramos procurar con todas nuestras fuerzas que el dicho maestro Salaya se resolviese a permanecer y avecindarse en esta ciudad, no obstante que desde luego la ciudad por los grandes contratiempos y daños que ha padecido, a causa de las rebeliones y alborotos del pueblo, no pueda consignarle una dotación anual correspondiente a la que tiene en Francia, donde sabemos se hace gran caso de su persona, y que por su gran crédito y doctrina le han dado una dignidad que le vale setecientos ducados; y además de esto es en aquella tierra vicario general de diez obispados, de suerte que junta en todo más de mil ducados de renta fija, a que no puede llegar esta ciudad por lo que llevamos expuesto. Mas por ser dicho maestro Salaya hijo de esta ciudad, confiamos que si por algún medio pudiésemos procurarle alguna dignidad eclesiástica, y darle además alguna decente dotación, preferiría quedarse en esta su patria. 

Por tanto, teniendo presente que V. M. tiene en la iglesia catedral de esta ciudad una canongía, de que no percibe emolumento ninguno sino quando se halla presente, y que durante su ausencia está siempre vacante: juzgando también que por ser el dicho maestra Salaya hombre de muy buena vida, obteniendo esta canongía, se determinará con el salario que le consignemos a residir y permanecer en esta ciudad y su estudio general, y hacer aquí tal fruto que ceda en servicio de Dios nuestro Señor y de V. M. y decoro de esta vuestra ciudad: hemos deliberado escribir a V. M. suplicándole tenga a bien agraciar con esta canongía al dicho maestro Salaya durante su vida solamente, y mandarle que resida en esta vuestra ciudad; disponiendo V. M. que un doctor tan insigne no se vuelva a Francia, sino que permanezca en esta ciudad y reyno; para que a todo tiempo que quiera servirse de él, esté más a mano para quanto convenga al servicio de Dios nuestro Señor y de V. C. M. y a la salvación de las almas. Suplicamos a Dios nuestro Señor conserve y aumente la vida e imperial estado de V. M. con triunfo y victoria de los enemigos de su real e imperial corona. De vuestra ciudad de Valencia a 11 de Julio de 1525. = D. V. C C. R M. = Humildes súbditos y fieles vasallos, que besan las manos de V. M. = Los jurados de Valencia.

Carta de los jurats de Valencia al emperador Carlos V, Joan de Salaya

 V. 

Carta de los jurados de Valencia al emperador Carlos V sobre la llegada del doctor Juan Celaya a aquella ciudad. (N. E. 11.7.1525)

S. C. C. R. M. 

Un gran doctor de París, natural de aquesta vostra ciutat de Valencia, nomenat mestre Joan de Salaya es vengut aci a visitar sa mare, y sos parents, e segon som informats, va a vostra cesarea e real magestad demanat per aquella. E per que sera molt gran servei de vostra magestat, et benefici universal, no sols dels studiants de aquesta universitat, mes encara de les altres universitats, e studis generals de aquestos seus regnes de Espanya, que sent tan famos doctor, lo qual continuament, desque es vengut, ha preicat en aquesta ciutat, y en ses prehicacions ha fet grant fruit axi per la gran doctrina com per la bona vida de aquell; residis e tingues catedra doctoral, en lo studi general de aquesta vostra ciutat: la qual ne seria molt honrada que fill natural de aquella la tingues. Desijam, e volriem ab totes nostres forces procurar, que lo dit mestre Salaya se volgues aturar y assentar en aquesta ciutat, jatsia la dita ciutat al present per les grans adversitats, e dans que ha sostengut a causa de les rebelions e comocions populars, no puga satisfer, ni donarli tan gran salari que correspongues al que en França cascun any li donen; que alla segons havem sabut, fan molt gran cas de ell: e per la gran fama e doctrina sua li han donat una dignitat, de la qual reb cascun any setcens ducats de salari; e ultra aço, es vicari general de deu Bisbats en les terres de França; de forma que cascun any de totes estes dignitats te pus de mill ducats de salaris, et renda certa, lo que es impossibile aquesta ciutat poderloi donar per la raho de sus dita. Empero confiam, que per ser lo dit mestre Salaya, natural daquesta ciutat, si nosaltres per alguna via li podem procurar alguna dignitat ecclesiastica, e donarli per altra part algun rahonable salari, elegira pus prest restar en aquesta ciutat, que es mare de aquell, que no tornarsen en França.

E per ço recordant nos que v. magestat te una canongia en la seu catedral daquesta ciutat, de la qual sa magestat no reb ninguns emoluments, sino quant es personalment en aquesta sua ciutat, y essent absent daquella, la dita canongia tos temps vaga: y creent nosaltres que per esser lo dit mestre Salaya home de molt bona vida, tenint la dita canongia, sera content ab lo salari que nosaltres li constituhirem, residir y aturar en aquesta ciutat y estudi general daquella, y fer hi tal fruit que nostre Senyor Deu, y v. magestat ne seran servits, y aquesta vostra ciutat molt decorada, et honrrada: habem delliberat scriure e suplicar a v. magestad, sia merce de aquella fer gracia de dita canongia al dit mestre Salaya de vida sua tan solament, e manarli, que residexca en aquesta vostra ciutat, permetent sa magestat en nenguna manera que un tan gran doctor, como es aquest, sen torne a França, sino que reste en aquesta ciutat e regne, peraque tota hora que dell se volrra servir, sia pus prompte pera tot lo que convinga al servey de nostre Senyor Deu, y de vostra cesarea magestat, y salvacio de les animes. 

Suplicant la divina magestat conserve e augmente la vida e imperial estat de v. magestat ab triunfo e victoria dels enemichs de la sua imperial e real corona. De la vostra ciutat de Valencia a XI. de Juliol MDXXV. = De V. C. C. R. M. = Humils subdits e feels vassalls, que besen les mans de v. magestat. = Los jurats de Valencia. 

Traducción castellana de este documento

S. R. C. C. R. M. 

Ha venido a esta vuestra ciudad a visitar a su madre y a sus deudos un gran doctor de París, natural de ella, llamado el maestro Juan de Salaya, el qual hemos entendido que va a vuestra corte llamado por V. C. R. M. Y por quanto se haría un gran servicio a V. M. y general beneficio a los estudiantes, no sólo de esta universidad, sino de las otras y de todos los estudios generales de estos vuestros reynos de España, si este famoso doctor, que desde su llegada predica continuamente en esta ciudad con gran fruto por su mucha doctrina y su buena vida, residiese en ella, y tuviese cátedra doctoral en su estudio general; de lo qual por otra parte le resultaría mucha honra por ser hijo suyo: deseamos y quisiéramos procurar con todas nuestras fuerzas que el dicho maestro Salaya se resolviese a permanecer y avecindarse en esta ciudad, no obstante que desde luego la ciudad por los grandes contratiempos y daños que ha padecido, a causa de las rebeliones y alborotos del pueblo, no pueda consignarle una dotación anual correspondiente a la que tiene en Francia, donde sabemos se hace gran caso de su persona, y que por su gran crédito y doctrina le han dado una dignidad que le vale setecientos ducados; y además de esto es en aquella tierra vicario general de diez obispados, de suerte que junta en todo más de mil ducados de renta fija, a que no puede llegar esta ciudad por lo que llevamos expuesto. Mas por ser dicho maestro Salaya hijo de esta ciudad, confiamos que si por algún medio pudiésemos procurarle alguna dignidad eclesiástica, y darle además alguna decente dotación, preferiría quedarse en esta su patria. 

Por tanto, teniendo presente que V. M. tiene en la iglesia catedral de esta ciudad una canongía, de que no percibe emolumento ninguno sino quando se halla presente, y que durante su ausencia está siempre vacante: juzgando también que por ser el dicho maestra Salaya hombre de muy buena vida, obteniendo esta canongía, se determinará con el salario que le consignemos a residir y permanecer en esta ciudad y su estudio general, y hacer aquí tal fruto que ceda en servicio de Dios nuestro Señor y de V. M. y decoro de esta vuestra ciudad: hemos deliberado escribir a V. M. suplicándole tenga a bien agraciar con esta canongía al dicho maestro Salaya durante su vida solamente, y mandarle que resida en esta vuestra ciudad; disponiendo V. M. que un doctor tan insigne no se vuelva a Francia, sino que permanezca en esta ciudad y reyno; para que a todo tiempo que quiera servirse de él, esté más a mano para quanto convenga al servicio de Dios nuestro Señor y de V. C. M. y a la salvación de las almas. Suplicamos a Dios nuestro Señor conserve y aumente la vida e imperial estado de V. M. con triunfo y victoria de los enemigos de su real e imperial corona. De vuestra ciudad de Valencia a 11 de Julio de 1525. = D. V. C C. R M. = Humildes súbditos y fieles vasallos, que besan las manos de V. M. = Los jurados de Valencia.

sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol. XVIII. Com lo senyor manifesta a les virtuts la posada hon lo seu fill seria receptat.

Capitol. XVIII. Com lo senyor manifesta a les virtuts la posada hon lo seu fill seria receptat: e volgue per elles fos elegit digne embaxador de tan alt misteri: les quals elegiren lo gran archangel sanct gabriel (archi angelus, archangelus: archangel: arcángel)

Finit lo parlament del fill de deu ab la amada sua caritat: dix la magestat del pare eternal a totes les virtuts. Excellents donzelles puix en lo consistori meu es deliberat yo trameta lo meu vnigenit fill en lo mon per deliurar los catius fills de Adam: vull vos comunicar qual sera la posada hon sera receptat. ¶ Mulier quedam martha (Marta) nomine excepit illum in domum suam. Car aquexa senyora de qui vosaltres sou criades ab tot lo seu nom propri sia Maria a ella sola son apropiats tots los noms que a virtuts son interpretats. ¶ E com Martha vulla dir solicitut siau certes que aquesta es vera Martha: car es stada molt solicita e ansiosa de la salut humana: car del instant de la concepcio sua tostemps ha demanat e suplicat per la redempcio humana. ¶ Aquesta he yo elegida eternalment per a sposa mia e mare del meu fill: aquesta sera dita mare de misericordia: Car ella la comunicara a totes les creatures. E ella sola complira totes les obres de misericordia en la persona del meu amat fill: car ella lo aposentara dins les entramenes sues: el (lo aposentarà + y lo, e lo vestirà: el) vestira daquell carmesi singular de les sues preciosissimes sanchs e li fara vna vestidura de tanta excellencia que en bellea e valor nos trobara james semblant en natura. La let (llet, lleit; leite en galego : gallego y portugués; rumano lapte; latte en italiano, corso; lait français; lakto en esperanto; lèt en criollo haitiano; llaeth en galés; llatí lac, vía láctea, lacto, lactosa, lactancia, etc) sua sera vianda e nodriment del meu fill en la sua tendra edat: ellal seruira e acompanyara ab grandissima amor en totes les peregrinacions e necessitats sues: fins al sepulcre lo seguira ab dolor inrecomptable. ¶ En mans d´aquesta vull comanar lo meu fill: e que li sia obedient com a verdader e natural fill. ¶ Empero vull que vosaltres donzelles molt virtuoses me digau lo parer vostre qui sera lo embaxador que yo dech trametre per menejar e tractar aquest matrimoni e portar a fi aquesta fahena. ¶ Car yo vull per donar gratia (gl´a) e singular honor a aquesta verge ab qui dellibere fermar lo dit matrimoni que tot se faça ab volentat e plaer seu: e si ella no volra prestar consentiment que noy haja res fet: per que los homens li resten de mes obligats regonexent per lo mija de aquesta natura humana esser reparada e ajudada en totes les necessitats sues. ¶ E cantaran de ella los fills d´Adam ab gran melodia dient. ¶ Cantate ei habitatores terre: et laudem ei in populis annunciate: Ipsa enim est solatium vite nostre: et in laboribus subuentio optima. ¶ Car yo vull que a ella regoneguen senyoria totes les creatures: puix yo la prench per sposa mia e mare del meu amat fill. E per ella sien administrades totes les gracies que dellibere fer a natura humana. ¶ E les donzelles hoyt lo parlament del pare eternal tingueren consell entre si matexes que respondrien a sa magestat: e apres moltes rahons totes foren de acort que misericordia e pietat responguessen per totes: car elles eren aqui principalment per natura humana. ¶ E aquestes ensemps ab les altres prostrades dauant la presencia diuina feta adoracio profunda dreçant se misericordia e pietat conuidaren se largament quala primer parlaria. ¶ E dix pietat a misericordia: O senyora no stigau en cortesies: car a vos es donada aquesta dignitat de parlar e respondre a la magestat diuina: car ja sabeu que ab tot a sa clemencia sien molt acceptes totes les virtuts vos principalment li sou propria e natural: que de la magestat del pare eternal es dit. ¶ Pater celestis misericors est cui proprium est misereri semper et parcere. ¶ Respos misericordia a pietat dient O germana mia: e no sabeu que entre vos e mi noy ha res partit. ¶ Et omnia mea tua sunt: et tua mea. ¶ E perço parlant vos: parle yo: car de les persones que molt se amen e han les voluntats vnides lo parlar nuncha discorda. ¶ E replica pietat dient: Misericordia senyora vos dieu gran veritat que ni les obres ni paraules mies no poden discordar de la obediencia vostra: perçous deman de merce regonexent a vos majoritat queus placia parlar e dar resposta a la magestat diuina: e yo callant confirmare les paraules vostres. ¶ E lauors misericordia sens mes replicar feta reuerencia comença a dir. ¶ O immensa pietas deus pater omnipotens Vostra majestat mana e vol que nosaltres digam quis par dega esser lo embaxador que vostra clemencia deu trametre en aquesta insigne embaxada: aço senyor omnipotent remetem nosaltres a la increada sauiesa vostra qui regeix e gouerna totes coses ab sobirana egualtat: de la qual es dit. ¶ Omnis sapientia a domino deo est: et cum illo fuit semper: et est ante euum (eu+u nassal): altitudinem celi et latitudinem terre et profundum abissi quis dimensus est. Car vos senyor sou aquell qui totes coses sabeu e podeu: e en les obres vostres erra no si pot trobar: e nengu sens vos obrar ni perlar (p+lar) virtuosament no pot E los homens mortals vehen be per speriencia que sola vna bona cogitacio sens ajuda vostra sentir no poden: e perço los discrets e virtuosos regonexent la fragilitat sua continuament dien. ¶ Non sufficientes sumus cogitare aliquid a nobis quasi ex nobis f3 suffitientia nostra ex deo est. E vos magestat infinida no freturau res de les creatures vostres: e perço dix dauid. ¶ Bonorum meorum non indiges. Ni menys podeu esser consellat: car en la profunditat e altea dels secrets vostres nengu atenyer no pot: segons testifica Ysayes dient. ¶ Quis enim cognouit sensum domini aut quis consiliarius eius fuit. Ab tot senyor que obediencia no consent ni admet rahons ans vol que la voluntat del manant sia prestament complida perço dire a la real magestat vostra lo parer de aquestes donzelles e meu sobre aquesta embaxada puix vostra excellencia o (ho) vol eu (e ho) mana. ¶ Ja (la J, I mayúscula un atra vegada) sab vostra clemencia com totes les obres que per la potencia d´aquella son stades fetes y obrades del començament del mon ença totes son stades executades per lo gran visrey e lochtinent de vostra magestat lo glorios princep miquel: largament e ab gran zel ha desempachada la justicia per vos senyor a ell comanada: Donant gran terror als homens fent los conexer la immensitat de la potencia vostra. Car de aquest valeros princep es dit. ¶ Hic (açi, açí està; aquí está) est michael archangelus princeps militie angelorum qui fortis in prelio fecit victoriam. Ara senyor que vostra magestat delibera fer aquesta obra de tanta pietat e clemencia volent rembre (redimir) lome ab tanta de amor e beniuolencia: a nosaltres par que lo embaxador e tractador de aquesta fahena deu esser lo gran princep dels serafins Gabriel: car aquest ab tot lo seu orde no tracten sino de les amors e dolçors de vostra clemencia. E aquest es molt dispost a denunciar e preycar la caritat e amor que vostra real senyoria ha als homens: La qual fins açi no es stada coneguda: ans era a tots manifest vostra magestat esser molt irada contra los fills de Adam per lo peccat del pare seu e no voler comunicar a ells la gracia e clemencia vostra del començ del mon ença. ¶ E perco senyor aquesta noua (nova) tan gloriosa de la nouella (novella) pau de vostra magestat ab los homens nouell (novell) missatger ha menester: e lo dit gabriel me par esser lo pus dispost entre tota la caualleria de vostra real cort. ¶ Aquest senyor sabra induir ab sa dolçor de paraules la verge ma senyora al consentiment: car tant es ella pura e de vergonya acompanyada que haura mester (mes+t en ganchet a dal) per lo missatger molt confortada ¶ E lo senyor hoit lo parlar de misericordia fon tant content que ab molt gran plaer respongue a ella dient. O misericordia tant sou conforme ab la voluntat mia que les paraules vostres tostemps me son acceptes e no poden discordar del que yo vull: e dich vos certament que aqueix princep que vos haueu nomenat: he deliberat yo elegir en secretari meu: e vull que per ell se meneje tota aquesta fahena de la redempcio humana e los homens lo hajen en singular veneracio: vehent que per lo mija seu han a conseguir (aconseguir) salut e repos. E misericordia e pietat e les altres virtuts molt alegres de la resposta de la magestat diuina començaren a cantar magnificant e lohant lo glorios missatger dient. ¶ Gabrielem veneremur summi regis nuncium: per quem deus delegauit suum ministerium: te solum deus elegit suum secretarium. E vehent les dites virtuts que ja lo senyor manaua cridar lo embaxador per desempachar lo: suplicaren sa magestat dient. O clemencia infinida ja sab vostra altesa com nosaltres totes som donzelles e criades de aquesta senyora que vostra magestat dellibera pendre per sposa: placia a la alta senyoria vostra manar nos dar licencia que anem primeres per acompanyar la senyora nostra perque nons trobem absents de sa senyoria en tal jornada. ¶ E lo senyor dix: donzelles anau en bona ora e acompanyau la vostra senyora: car seruint a ella seruiu a mi e aquest es lo plaer meu que nous partixcau may de ella: car siau certes que per ella sereu exalçades e molt dignificades en lo cel e en la terra.

sábado, 28 de mayo de 2022

rabí Izach, rabí Samuel de Fez, versión lemosina, S. Miguel de los Reyes, Ms. siglo XIV

XI.

Copia de la carta que escribió rabí Izach a rabí Samuel, cuya versión lemosina existe en S. Miguel de los Reyes, en un MS. del siglo XIV.

Copia de la carta que escribió rabí Izach a rabí Samuel, cuya versión lemosina existe en S. Miguel de los Reyes, en un MS. del siglo XIV.

(Extracto del tomo 2 de Viaje literario a las iglesias de España)

Salut sia a tu jerma (germá, germà; hermano) Samuel de Ffeç (Fez), e a tota la tua companya, yo rabi Izach de Zigi Valmesa te faç saber que reebi la tua letra en un libre quem envijest ab aquella, el qual libre reebi tanquat et segellat, e en aquell metes vint e huyt capitols, e envjest (envijest, como pone antes) me a preguar (pregar) per la tua letra, que legis el dit libre, cascun capitol per si; e com lo aques (hagués) legit, quet envjas (enviás) resposta daquell, segons que yo ho entenia, per la raho que tu dius que tens dubte en nostra ley. E yo guarde sobre aço que venia scrit e ordenat en lo teu libre, e studij sobre aquell per los libres de Moyses, e per la ystoria dels prophetes, e per tal que lo nom de Deu sia exaltat e beneyt per tots temps, entes ho for, be, e per ço com a aquest senyor nos pot res amaguar (amagar; esconder), axi com dix de ell David, que no es quis puixa amaguar de la sua calor, conve a tu respondre en poques rahons, e verdaderament car tengut ne so que ho faça en aytal cars com aquest puix quem fas demanda sobre aquest fet, car yo entenc que savi est tu en la ley. E com yo no respongues a aço segons que es veritat, non estaria be, e seria molt gran menyspreu contra mi si yot responja (responia) ab falsia, e seriam gran vergonya, e seria provada la veritat contra mi, segons que appar per lo test e per la glosa dels libres de Moyses, e dalguns dels prophetes, dequi yot trauré aquesta resposta e eximples (exemples), los quals prophetaren de Messies, jat sia que tu parlest per los capitols del teu libre daço complidament, e yo per minvar, ne fallir en la mia resposta de ço qui es cert e veritat que prophetaren los prophetes de Messies respondre acordant ab tu en tot ço que es scrit en lo dit libre teu, e conexer, e saber ho tot axi com ho dius, he asignats sobre los teus declaraments, segons que yon trob, e perço que digueren los prophetes, aquest es lo just Messies, que nos fills de Israel speram. E com donchs nol coneguerem per nostres peccats, e les gents quel conegueren apparse quals son, e proves perço que dix Deus per la boca de Daniel propheta, hon dix: quant vendra lo sant dels sants, cessara la vostra uncio. ¿E qui es altre senyor, ne sant dels sants, sino aquest just qui era Deu? Et despuix que aquest just vengué, no aguen uncio, ne sacerdocit, ne olocaust (holocaust), ne princep, ne rey; e dic que aquells quel conegueren son los christians, e proves clarament per ço que dix Deus per boca de David en un loch que diu: trencaré tots los poders dels peccadors, e exaltare aquell del just. E senyor, ¿e quina contesa e neciesa es aquesta que tenim, cas (car) ja es en nos complit aço que aquest propheta dix? Car despuix en aquest just descreguem, nos perdem tot lo be que haviem, e cobrarenlo aquestes gents qui cregueren en la sua venguda. E senyor, ¿quin major screbantament que aquest, que siam escampats per totes les parts entre les gens estranyes, e servimlos nos la mil anys passat, e mes? E veig senyor ço que dix Deu de aquest jux per boca de Micheas propheta; ohiats (ojats, hojats, escuchad, oíd; típico de los pregones) tots los pobles, e escoltats (escoltéu o escolteu; escuchad), e la terra humillarse ha a nostre Senyor Deu per testimoni de la sua sanctedat, e el Senyor exira (exirá, eixirá; saldrá) de son loch (su lugar, ipsius locis); e aquesta exida com dix que exira de son loch, ¿qual es sino la sua venguda? E jatsia que Deus del cel fo qui fon enviat per lo sant Sperit, e axi com Deus dix per la boca de Abdies propheta de la venguda de aquest just levat, e levem nos sobre ell a la batalla ço que no diviem, e dix sempre aqui, e petit te demostra entre les gents e poch. E nos tenim es ment (esment) aço sino al seu poder ja fos qui no hagues part en la sanch de aquest infant petit gran just. E pur nos encara speram Messies. E senyor mes valria que fessem esmena a Deu de la nostra errada en que cayguerem; quel propheta Abacuch dix de la sua venguda: speral que a venir ha, e nos tardará. Donchsquet (donchs que te) es vejares senyor de la mia contesa durar tant sens raho. Car aquest propheta dix, que vendrá e nos tardara. Donchs, senyor, sil speram, gran tardança es aquesta de mil anys ança (ençá, ençà, en ça) e mes que ha que som en aquest cativeri (captiveri, cautiveri; cautiverio), e servim les gents que cregueren en aquest just segons que dit he. Mas complit he ço que dix aquest propheta que vendra e nos tardara. Car no volch Deu quel propheta digues sino veritat. Entro (tro, fins; hasta) açi (aquí) te he dit deço que parlaren alguns dels prophetes de la venguda del Messies. Sobre aquesta raho te vull encara mes dir, senyor. Yo hagui disputatio sobre la ley ab mestre Anthoni bisbe de Marrochs (Marruecos); e jatsia que tu hajes parlat en aquesta raho per un dels teus capitols, nom puix estar que no te envij a dir diu maestre Anthoni, que santa Maria la qual honren molt los christians, que ve del linatge de David, e que Christ nasque per lo Sperit sant del ventre de aquesta Senyora: e jatsia que yo no li volgui alli sempre atorgar, aquesta pero es la veritat, segons appar per lo dir dels prophetes dels quals te he parlat tro açi. Et entrant sobre aço vull mes testimonis e proves dar perço que dix Isaies a Achaz: e dix li, affigia el Senyor per parlar a Achaz; e dixli, demana senyal a ton Senyor Deu, e demana la sua senyoria que la exech sus (execar, eixecar, alçar; alzar, elevar) alt. Et dix Achaz, no demanaré, ne tentaré al Senyor. 

E dix: aqui sempre ohiats casa de David, si es poc ades en fellonir el Senyor Deu, per aixo dará el Senyor senyal, car verge concebrá e infantará fill: Emmanuel será son nom, que vol dir, Deu ab nos, per saber aborrir lo mal, e elegir lo be. E dix aqui sempre en altre loch aquest mateix propheta: nin fo nat a nos, effill fon dat a nos, e fon la majorança (mayorazgo) sobre la sua espalla (espatla, espala; espalda), e appellá el seu nom maravellos, e conseller, Deus fort, e pare per tots temps. E Senyor dic que molt declara aquest propheta en lo engenrament de aquest just dix, que seria dat senyal en casa de David, que concebria verge, e que infantaria fill, que havria nom Emmanuel, que vol dir, Deu es ab nos, e que sabria aborrir lo mal, e elegir lo be. E no nomená en aquest engenrament pare carnal; car no fo engenrat de pare carnal, mas per lo sant Sperit. E tu parlest per un de tots (tos, tons : tus) capitols de aço complidament: e veus tu senyor ço que dix sempre aqui aquest mateix propheta, que nin fo nat a nos &c. Dol de nosaltres amich per ço com no ho saber conexer e occehim (de occidere: matamos) Isaies per tal com dix aquesta paraula. ¿Quin major senyal poria esser mostrat en lo mon, que aquest, que fembra verge concebés per lo sant Sperit, e que infantás fill axi com aquest de qui parla aquest propheta, e los altres prophetes ab ell; e apres del part romás verge? E proves per ço que dix Deu per boca de David en un loch alli hon diu: acaba tu, Senyor, la vinya la qual plantá la tua dextra (dextera; dreta; derecha, diestra); e fermala sobre lo fill de la Verge, al qual enformest pera tu. ¿E Senyor, quet semble de nostra seguedat (ceguedad, ceguera) e malaventura en que estam? Car lo propheta veritat dix, e no volgue Deu que mentis, e veus tu senyor com liu a (li ho ha) promes que no limentria (li mentria; le mentiría) alli hom diu; si yo a Daviu servent meu ment, ¿a qui diré veritat? El seu linyatge (linatge; linaje) durará per tots temps, lo qual lignatge son les gents dels christians. Ca (car) no volgué Deus, que minvés alguna cosa deço que prophetá en son nom. E dix Deu per boca de aquest mateix propheta en altre loch: pugest (pujar; subir) tu, Senyor, en alt, e messist nos en catiu entre los homens. Aço dix lo propheta del cativeri en que som, e nons promes aqui algun cobrament, ne nengun remey. E dix aqui sempre prenguist aquells qui no crehien que lo teu fill fos Deu e hom. Donchs be veus tu Senyor, que dix aquest propheta: que fill era de deu e hom. E dix en altre loch, qui era Deu sino veritat? E dix en altre loch: la veritat nasqué de la terra, e la justicia caygué del cel. E dix en altre loch aquest mateix propheta: nasqué Deu e just, e endreçá als qui son drets de cor. E de puix que aquest just vengué, lo qual nosaltres malastruchs no coneguem per nostres peccats, foren destruiths (destruhits, destruits) los fills de Israel, per nul temps mes no haguen venanança (benanança; buenandanza), axi com ho dix aquest propheta de aquest nostre destruiment en un loch hon diu: confuses sien e evergonyesguen (confusos sean y se avergüencen) tot a una aquells qui cerquen la mia anima, per ço que lam tolguem (lam : me la; tolguen : quiten, de tolere). E dix aqui sempre: tornats sien atras, e envergonya vinguen aquels qui de mi dien: bo es quens guardem de ell, car mal es. ¿E com pot esser major confussio e vergonya, que aquesta en que som, e no trovam quey cobrament nengu: e puix que Deus nos malaeix axi, que es aço que nos speram? En tró açi te he parlat de la venguda daquest just, segons queyo (que yo) nhe (n'he) trobat per los libres dels prophetes qui parlen de la sua venguda. E tu, senyor, saps be aço, mils que (mejor que) yo. Senyor, com se vulla que tu hajes enviat a dir per alguns dels teus capitols, com fon venut aquest just per argent; vull sobre aço parlar un poc, qui dien alguns de nostres letrats, que lo just venut per argent fo Josep (Josué). E yo dic que Josep fo el mesqui (mesquí) qui fo venut sens morir mal; e axi nos ho repres Deus per boca de David alli hon diu: venut es axi com a ovella, e el preu que reberen sos germans quil veneren fo vint argenters de argent, (20 argénteos, monedas de plata) qui valen cascun argent, un diner e mig de la moneda que corria en aquella terra hon vivien Josep, e sos germans, e axi fahien XXX diners de la dita moneda.

Mas yo dic que lo just de qui havem parlat tro açi, fo venut per trenta diners cabals, e aytants ne rebé aquell quil nos vené en la sinagoga, e novint argentes dargent axi com aquells de Josep. E proves aço molt be per ço que dix Deu per boca de Zacaries (Zacarías) propheta en persona de aquell quil nos vené alli hon dix; alegrats vos molt consell de Sion, e cantats companya de Jerusalem, car lo teu rey ve a tu just e salvador molt es bell, calvacant en un polli fill de Somera (Asna), e dix, si plau a vostres ulls dats me mon preu, sino leixats lo comptarem per son preu trenta diners. Aquest trenta diners reebé aquell quill (quil, qui'l) nos vené el just, e no vint argentes, ne vint e cinch, axi com dit he. E dix aqui compra aquest propheta daquests XXX diners, gitals (los expulsa, tira, de gitar) al oller car era fortalea de preu, al qual me aprearen trenta diners, e reb los trenta diners, e gitals en la casa del Senyor. A aquest oller foren semblants los fills de Israel que no durá la nostra honor, ni lo nostre be, ni nostre poder, sino segons la obra del oller que es de argila (arcilla), e de poqua durada. E da (de) aquesta venguda parlaren Jeremies e Amos, e Isaies prophetes e nengun propheta no parlá del preu perque Josep fon venut, sino David, qui dix, venut es Josep com a ovella, e mesgue que aquells quil veneren no reberen mes per ell de vint argentes de argent axi com dit he; car (se lee ear) Josep no fon just, mas hom carnal e peccador: e aquest just no fo pecador, ne fo en ell trobada alguna tacha (taca; mancha; macula). E puix que Josep era hom carnal e pecador, no pot esser dit just. E quin profit nos te de metre devant nos aquesta escusa que es axi sens tota raho, car la ystoria fa testimoni en aço contra nos, per quant fo venut Josep, e per quant fo venut el just. Dol de nos, e ya volgues Deu que nos no haguessem part en aquesta compra, ne en aquesta venda. Ja te he yo parlat (pone parlát) de la sua venguda, e com fo venut el just per nostres peccats. Senyor dix Deu de la creu per la boca de Zacaries propheta de aquest just: guardarán aquell que alancegaren (alancearon) sobre aquell, axi com plany hom sobre un hom, e feren dol sobre ell axi com fa hom sobre el major. E en aquell dia será dol gran en Jerusalem, axi com lo plor de Adramon en la vall de Magedon; planyerá la terra cada generacio a son de part, dol de la generacio com tant gran errada fo aquesta. Et veus senyor que dix aquest propheta, planyerán sobre ell axi com sobre hu; y no fon altre sino aquest qui fon hu seguint la voluntat del Pare quil enviá, segons David en un loch, que es Deu e hom; e dix Deu per boca de aquet propheta, mon fill es tu, huy te engendré yo.

E dix, faran dol sobre ell, axi com sobre lo major. ¿E qui es major que aquest just? Lo qual apellam Deu fill per boca de David, axi com dit he. E dix que aço que dix planyeran sobre lo major es el Pare e aquest just qui fo enviat del Pare es fill; e ajustal el propheta e apellal hu; e axi es Pare, e fill un sol Deu, Sperit sant ixent de ab dos (ambos; abdos), axi com hix la resplandor del sol. E per aço apellen los christians trinitat, e ja no sia yo ab aquells qui aço no crehen (creuen; creen). E dix David en altre loch, Senyor, lo imperij al nin, e fon salvu el fill de la tua serventa. E daqest (daquest, d'aquest) imperij dix Isaies, quel imperij daquest infant seria sobre el seu muscle. Aquest imperij fo la creu, en la qual nos lo plagam per nostres peccats; e daquest plagament dix Zacaries, qui plagua e naffra son Deu, linyatge malvat es. E dix David, desyaran ells contra la anima del just, y scamparán la sanch del simple qui no fa perqué. E donchs nos som linyatge malvat e fexuch per peccats, car plagam o naffram nostre Deu. Dol de nos, senyor, per ço quins es devench (esdevench). Dio (diu) maestre Anthoni bisbe de Marrochs que aquest just resucitá despuis que nos lo occiem, e parque diga veritat, e proves per ço que dix Deu per boca del propheta David en altre loch: provist me, e coneguist me, e tu coneguist el meu saber (forte seure: hisp. seer.: latín. sessionem, id est mortem): e el meu resucitar. Senyor maestre Samuel, hoc he parlat, e departit en poch despay de la venguda de aquest just fill de Deu e hom, esgons (segons) qui dit he; de aquell que nos negam per nostra desaventura. Et daqui avant sper lo quis vulla, car no vendrá sino jutgar la terra; e prech te axi com amich e senyor que tot aço sia entre tu e mi secret, entró de huy en trenta jorns que yo seré ab tu.

Deo gratias.

sábado, 1 de mayo de 2021

Capitol. XIIII, XIV, 14, sent Miquel, misericordia, petat,

Capitol. XIIII. Com sent Miquel. e misericordia e pietat despedits de adam vingueren dauant la magestat diuinal e oferiren a aquella per part de natura humana la humil verge Maria per la qual obtingueren que la causa se ves per justicia.


Despedint se lo princep sent miquel e les donzelles d´Adam per fer son viatge. lo dit glorios Miquel prengue misericordia per lo braç: e hu dels angels que ab ell eren prengue laltra donzella: e axi partiren E misericordia girant se a Adam e als fills seus qui restauen en la terra dix los
Ecce ascendimus ierosoliman, ierosolimam (Jerusalén; Ierusalem; ierosolimán) et consumabuntur omnia que scripta sunt per prophetas. Volent dir ara siau alegre e restau content vos Adam e tota la generacio vostra: car veus que pujam a jherusalem celestial: e seran complides totes les coses: que scrites son per los prophetes de la reparacio vostra. E hoynt aço adam: e tots los fills seus se prostraren en terra e cridaren ab gran deuocio dient a nostre senyor deu. Exaudi nos domine (dñe) in gemitibus nostris quia humiles sumus in vniuersa terra propter peccata nostra: et nunc sequimur in toto corde et timemus te: et querimus faciem tuam: ne confundas nos: sed fac nobiscum secundum multitudinem misericordie tue. Volent dir: o senyor clement placia a la vostra alta senyoria voler hoyr los nostres gemechs: e acceptar aquesta misatgeria que a la magestat vostra trametem. E prengaus senyor pietat de nosaltres car humiliats e aterrats som per tota la vniuersal terra per los peccats nostres. E ara senyor volem seguir a vos de tot lo nostre cor: e tembre e hobeyr a vos senyor e deu nostre (nre, r en virgulilla). Y cercar ab gran diligencia de poder veure la vostra cara: e atenyer la vostra desijada gracia: O senyor no vullau siam confusos ans vos placia fer a nosaltres segons la multitut de les vostres misericordies. E axi e adam e los fills seus continuament les sues clamors e pregaries ab molta feruor e deuocio sent Miquel e les donzelles foren aplegats molt prestament al cel. E venint dauant la magestat diuina feta adoracio: dix sent miquel (miql) a sa clemencia. O omnipotent deu e senyor yo so deuallat en aquella vall de miseria segons vostra magestat mauia (me hauia, me havia; me había) manat per visitar aquells que axi piadosament criden e demanen merçe a la clemencia vostra: hels trobat en tanta dolor que es vna grandissima compassio. Omnes declinauerunt simul inutiles facti sunt non est qui faciat bonum. Tota la terra es dissipada les besties els altres animals son rebelles al home: fan lo viure en molta temor e recel. Los homens ab si matexos stan en continues bregues: pau ni repos no es conegut entre ells: infinits son senyor los mals que sofiren En tot lo verger de natura humana no si troba flor odorifera: ni graciosa: ne plaent de veure: tot es sech: sino sola vna excellent viola qui per la profunda (pfunda: esta p, pro, porte un ganchet cap a la esquerra, paregut a una polleta, falo, sigala, cigala, coga de demoni, etc; pág. 25 del pdf) humilitat sua te totes les fulles sues esteses per terra: la olor e suauetat e dolçor sua puja fins açi a la magestat vostra. Aquesta senyor vos presenta e offir Adam com a filla natural sua: e nada entre les spines del seu ort sens lesio nenguna del original peccat: suplicant la clemencia vostra dient per si e per tots los fills seus. Ut eius interuentione tue circa nos pietatis semper viscera sentiamus. Volent dir senyor placia a la infinida clemencia vostra per lo mija e intercessio de aquesta senyora e filla mia: La pietat visceral de la magestat vostra sia vberta e manifesta als fills meus e a mi: resplandexca tostemps la heficacia sua sobre la generacio nostra. E nostre senyor deu responent a sent Miquel diu li: O visrey vos siau molt be vengut: lo present quem portau de part de natura humana es a mi tan accepte que no es cosa nenguna creada en lo cel ni en la terra que tan plaent me sia. De aquesta preciosissima flor es dit. Dulcis est memoria eius super mel et fauum: et odor eius super omnia aromata. E siau cert visrey que les coses per amor de ella demanades yo so molt prompte a donar les. Veritat es que aquesta fahena de natura humana es obra molt ardua per quey ha interes de part e contrarietat entre les principals virtuts. Car iusticia vol e demana quel home sia punit de la culpa sua. E la virtut de fortalea crida e demana que la sentencia per mi donada reste sens mutacio: E misericordia vol e desija que sia remesa la culpa del peccador. E perço (pço) que les parts sien concordades vull que façau aiustar lo meu consell real: e ques dispute aquesta causa de natura humana en la audiencia: e vejen (vejé) ques deu fer per justicia. E respos lo visrey dient: O senyor per merce nos haja de veure aquesta fahena per justicia: sino lo home es perdut. Car si testimonis son demanats no es nengu que no faça testimoni contra ell: totes les creatures lo condampnaran digne de mort eternal. E perço senyor adam vos suplica per la boca de Dauid fill seu dient. Non intres in iudicium cum seruo tuo domine: quia non iustificabitur in conspectu tuo omnis viuens Volent dir que no es mester al home que vos senyor entreu en juhi ab ell: car neguna creatura no es justificada dauant la rectitut de la vostra alta justicia. E perço senyor la clemencia vostra sola te adelliurar lo home: car totes les altres coses li son contraries. E respos lo senyor dient O princep Miquel no sabeu les obres mies quant son justificades: e que justicia va dauant la mia cara axi com a mestre sala: segons testifica Dauid. Justicia ante eum ambulabit. E que yo vull que totes les coses se façen segons orde de justicia. E respos sent miquel e dix. O senyor que molt rahonable cosa es les obres de vostra magestat sien eguals: car infinit es lo vostre poder e saber: e podeu contentar axi misericordia com justicia. Car Dauid senyor molts mestressales (o mestres + salte página + sales, mestre sala está separat una mica mes amún) conexia en la vostra cort. car ell mateix dix. Misericordia et veritas precedent faciem tuam. Car axi be senyor serueix vostra magestat eus va dauant misericordia com justicia: sia de vostra merçe que elles abduys elegeixcan cascuna vna persona per si per disputar aquesta fahena: perque pus facilment reduides a pau: e no vingua la disputa a molts sino seria proces infinit. E la magestat diuina contenta del que lo visrey dit hauia: mana cridar justicia e dix li com misericordia era venguda dauant sa clemencia per demanar la reparacio del home: e com sia interes vostre vull que doneu vna persona de part vostra: e altra que sia per la part de misericordia perque prestament sen vega de aço la raho. E justicia responent a sa magestat dix: que era molt contenta de fer lo que sa clemencia manaua: e que acomanaua la sua causa a veritat: car ella podia molt be disputar e deffensar aquesta fahena: La qual sabia largament e molt clara de quant era deutor lo home: e com justa era la pena sua. E misericordia dix a la magestat diuina: eternal deu e senyor yo done de part mia a la disputa aquesta gentil donzella qui es venguda ab mi: la qual ha nom pietat e porta procura de tota natura humana. E crech yo que ella dara tanta raho a justicia e a veritat que elles no li poran contradir: ans se hauran acordar ab ella fauorejant tostemps vostra magestat la part mia segons de vostra clemencia confie.