Mostrando las entradas para la consulta ajuntá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ajuntá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 16 de abril de 2024

Jos - Juelh, Jueyll

Jos, adv., bas lat. josum, en bas, à bas.

Pausant arma sua josum.

L. Alamannorum, cap. 45. Baluze, Capit., t. 1, col. 69.

Bayssa jos so que degra levar.

H. Brunet: Pus lo dous.

Abaisse en bas ce qu'il devrait élever. 

LA ENDEMONIADA DE PIEDRA; jos, abajo, debajo, abaix, aball

Paratges que chai jos.

G. Anelier: Ara farai.

Noblesse qui choit en bas.

Loc. Vol proeza e bon pretz metre jos.

T. de Rambaud, d' Azemar et de Perdigon: Senher.

Veut mettre à bas prouesse et bon mérite.

Ben paron de bon cor blos 

E tornat de sus en jos. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre. 

Bien paraissent privés de bon coeur et renversés de haut en bas.

Quar no n' estai de cel en jos 

Negun' ab belhazors semblans.

G. Adhemar: S'ieu conogues.

Car il n'en existe du ciel en bas aucune avec plus belles manières.

Prép. Anc no gardet honor jos sa sentura.

Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.

Oncques ne garda honneur sous sa ceinture.

Prép. comp. Vi de jos un albespi.

Gavaudan le Vieux: L'autr' ier. 

Je vis dessous un aubépin.

Entro de jos lo pieytz es lo bran avalatz. Roman de Fierabras, v. 440.

Jusque dessous la poitrine le glaive est descendu.

Adv. comp. Tost l'auran abayssat en jos. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Tôt ils l'auront abaissé en bas.

Mi tornatz mon joi sus de jos.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz. 

Vous me tournez ma joie dessus dessous. 

Don lur votz retin sus e jos.

Pierre d'Auvergne: Chantarai pus. 

Dont leur voix retentit haut et bas. 

ANC. FR. Li rossignols chante tant

Ke mors chiet de l'arbre jus. 

Le Roi de Navarre, chanson 15.

E Regnier el lonc col plusorz feiz jus chaï. Roman de Rou, v. 1105. 

Les aides que souloit payer le peuple avoient esté mises jus.

Monstrelet, t. 1, fol. 270. 

L'a du palefroi jus mise. Fables et cont. anc., t. I, p. 203.

Ses oilz turnat é sus é jus. Marie de France., t. II, p. 439.

ANC. ESP.

Quando quier el sol jus la tierra à Oriente tornar.

Poema de Alexandro, cop. 1177.

ANC. CAT. Jus. IT. Giù. (ESP. jus, yuso, como en los monasterios de San Millán de la Cogolla, Suso y Yuso. El de abajo. Chap. Baix, abaix.)

 

Josta, prép., lat. juxta, contre, proche de, près de.

Quan par la flors josta 'l vert fuelh.

B. de Ventadour: Quan par la.

Quand paraît la fleur près de la verte feuille.

Cascus dels auzels chantava 

Josta sa par, que aut, que bas.

P. Vidal: Abril issic.

Chacun des oiseaux chantait proche de sa compagne, qui haut, qui bas.

Ieu am mais jazer nutz e gen

Que vestitz josta peleri.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.

Carlos Fontanet, Pelegrí, le hace otro bombo a Yolanda, Aniseta, segalla, segaya, Lagaya, AT, habitaciones, SPA, relax

J'aime mieux gésir nu et gentiment que vêtu contre pèlerin.

ANC. FR. Joste les archiers se sunt mis.

Joste le rivage se tindrent.

Roman de Rou, v. 11648 et 11744.

Trestot maintenant Brun s'asist

Joste moi, et si le vint querre.

Roman du Renart, t. II, p. 247. 

Joste lo bois vont chevauchant. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 359. IT. Giusta.

Prép. comp. S'il belha, lai on jai, 

No m'a de josta se. 

B. de Ventadour: Pos me preiatz. Var. 

Si la belle, là où elle repose, ne m'a à côté de soi. 

En luec aigos, de josta un riu.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

En lieu aqueux, auprès d'un ruisseau. 

ANC. FR. De joste la cité un agaist establi. Roman de Rou, v. 905.

De joste le roi s'est assis. Roman du Renart, t. III, p. 332. 

Assistrent la el temple Dagon de juste Dagon.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 6.

La dame vient parler al rei,

É il la mist de juste sei.

Marie de France, t. 1, p. 134.

2. Jostar, Justar, v., ajuster, assembler, réunir.

Josteron si li paren d'En Guillem et de la dompna. 

V. de Guillaume de Cabestaing.

S'assemblèrent les parents du seigneur Guillaume et de la dame.

Tuit se joston per auzir 

Torn lo rei, que volon saber

Que venon en la cort querer.

Roman de Jaufre, fol. 35.

Tous se réunissent pour ouïr autour du roi, vu qu'ils veulent savoir quoi elles viennent en la cour chercher.

- Jouter, combattre.

Fig. Tota nueg joston a doblier.

Marcabrus: Al departir.

Toute la nuit joutent au damier.

Substantiv. Anc al jostar no fo nuilh temps que res, 

Mas arditz cors, faillimens lor fezes.

B. Zorgi: Fort me.

Oncques au jouter il ne fut aucun temps où rien, excepté coeur hardi, leur fit faute. 

Part. pas. Si 'l sen dels prelatz... 

... Ieu aver podia

Qu'en mi fosson justatz.

Le Frère Mineur: Cor ai.

Si les sens des prélats... je pouvais obtenir qu'en moi ils fussent réunis.

Si totz los regnatz 

Del mon davatz ad un justatz.

G. Fabre de Narbonne: Hon mais vey.

Si tous les royaumes du monde vous donniez rassemblés en un.

ANC. FR. Justez ensemble north e man,

Ensemble ditez donc northman... 

A li se sunt justez tut li Beessineiz.

Roman de Rou, v. 111 et 3624.

Quant Mordret ot sa gent jostée, 

Grant fu e bele l'assemblée. 

Roman de Brut, Ms. de l'Arsenal, fol. 85.

La dame li comence à dire: 

Or tost, vassaus, joustez à mi.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 293.

CAT. ESP. PORT. Justar. IT. Giustare, giostrare. (chap. ajuntá, ensamblá, reuní).

3. Josta, Justa, s. f., joute, assaut.

Maintas bonas cortz, e maintas belas jostas, et maint bel solatz en foron fait, e maintas belas cansos. V. de Pons de Capdueil.

Maintes bonnes assemblées, et maintes belles joutes, et maints beaux amusements en furent faits, et maintes belles chansons.

Guilhot, fassem justas cridar

A tot hom che vulha justar.

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Guillot, faisons crier joutes pour tout homme qui voudra jouter.

CAT. ESP. PORT. Justa. IT. Giostra. (chap. Justa, justes, torneos que féen los caballés.)

4. Justaire, Jostador, s. m., jouteur, adversaire.

En Pos fo sos justaire.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Le seigneur Pons fut son adversaire.

Encaras veyrem priors

Combatens e jostadors.

P. Cardinal: Qui s vol. 

Encore nous verrons les prieurs combattants et jouteurs. 

CAT. ESP. PORT. Justador. IT. Giostratore. (chap. Justadó, justadós, alguna vegada ñabíe una justadora disfrassada, justadores. Tornejadó, tornejadós, tornejadora, tornejadores.)

PEDRO III, EN LAS JUSTAS DE BURDEOS (SIGLO XIII. BURDEOS)

5. Ajost, s. m., ramas, réunion, assemblée.

Non es ges cortz, mas ajost d' avols gentz. 

Sordel: Ben deu esser.

Ce n'est point cour, mais ramas de méchantes gens.

CAT. Ajust. ESP. PORT. Ajuste. (chap. Ajust, ajusts o ajustos; ajuntamén, ajuntamens; junta, juntes; assamblea, assamblees.)

6. Ajostar, Ajustar, v., ajuster, assembler, rapprocher, réunir. 

El nostr' emperaire

Ajosta grans genz.

Pierre de la Caravane: D'un sirventes.

Le notre empereur assemble beaucoup de gens.

Las trips s' ajosteron aqui.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Les tribus s'assemblèrent là.

- Ajouter, joindre.

Aprop so ajustatz hi 

Buire et un pauc d' agre vi.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après cela ajoutez-y beurre et un peu de vinaigre. 

Lo fluvis tol del camp de mon vezin et ajusta al meu camp.

Trad. du Code de Justinien, fol. 75. 

Le fleuve ôte du champ de mon voisin et ajoute au mien champ.

- Copuler, accoupler, unir.

- Dieus fe Adam et Eva carnalmen, 

Ses tot peccar, l' us ab l' autre ajustar. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Dieu fit Adam et Ève copuler charnellement l'un avec l'autre, sans aucunement pécher.

Puey que la tortre ha perdut son par, jamays no se ajusta ab autre.

V. et Vert., fol. 93.

Après que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s' accouple avec un autre. 

ANC. FR. Mais il dist que par mariaige 

Les volra ajuster ensamble.

Roman de la Violette, p. 197.

CAT. ESP. PORT. Ajustar. IT. Aggiustare. (chap. Ajuntá, juntá; achuntá, chuntá.)

7. Ajustament, Ajustamen, s. m., ajustement, union, rapprochement, assemblage, compagnie. 

Karitatz non es autra causa mais cars ajustament e cara unitatz.

Al ajustament dels paures te fay benignes e cortes e familiars.

V. et Vert., fol. 47 et 81. 

Charité n'est autre chose que chère union et chère unité.

En la compagnie des pauvres fais-toi doux et poli et familier.

Costellatios verayamen 

Non es al mas ajustamen 

D' estelas.

Brev. d'amor, fol. 32. 

Constellation vraiment n'est autre chose qu'assemblage d'étoiles.

- Copulation, accouplement.

La castetat de las bestias, que non procuron lur ajustamen pueys que an conceuput. V. et Vert., fol. 93. 

La chasteté des bêtes, qui ne recherchent leur accouplement après qu'elles ont conçu. 

Dieus volc fos faitz carnals ajustamens.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Dieu voulut que fût faite copulation charnelle. 

ANC. FR. Par ajoustement d'autre branche. 

G. Guiart, t. 1, p. 16. 

CAT. Ajustament. ESP. Ajustamiento. PORT. Ajustamento. 

IT. Aggiustamento. (chap. Ajuntamén, ajuntamens, de ajuntá o achuntá. Ajustá o achustá vol di fé just, chust, preto, apretá.)

8. Ajustansa, s. f., compagnie, rapprochement, rapport, relation.

Si la luna sera en Thauro, fugz las ajustansas del poderos e del paure yssamen.

Si vols conoysser las ajustansas de totas causas, e d' omes e de femnas.

Calendrier provençal.

Si la lune sera dans le Taureau, fuis également les compagnies du puissant et du pauvre.

Si tu veux connaître les rapprochements de toutes choses, et d'hommes et de femmes.

9. Ajustaire, s. m., qui rapproche, arbitre, conciliateur.

Ieu soi sai ajustaire

De dos amics d'un veiaire.

B. Martin: Quan l' erba.

Je suis ici conciliateur de deux amis d'un même avis.

IT. Aggiustatore. (chap. Ajustadó, consiliadó, árbitre.)

10. Ajustadamens, adv., conjointement.

De la compositio del masculi e del femini essems ajustadamens.

Leys d'amors, fol. 55.

De la composition du masculin et du féminin ensemble conjointement.

CAT. Ajustadament. ESP. Ajustadamente. IT. Aggiustatamente. 

(chap. Ajustadamen, conjuntamen; achustadamen, conchuntamen.)

11. Rejostar, v., rassembler, réunir.

Rejoston lor companhas quan jorns clarzis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 31.

Rassemblent leurs compagnies quand le jour éclaire.

IT. Raggiustare. (chap. Reajuntá, reachuntá. Reajunten les seues compañíes cuan lo día clarege. Re + ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntem o ajuntam, ajuntéu o ajuntáu, ajunten; ajuntat, ajuntats, ajuntada, ajuntades; achunto, achuntes, achunte, achuntem o achuntam, achuntéu o achuntáu, achunten; achuntat, achuntats, achuntada, achuntades. Reajustá o reachustá : re + ajustá, achustá. Rejuntá.)

 

Jove, adj., lat. juvenis, jeune.

Auta de riqueza e jove d' ans. V. de G. Faidit. 

Haute de richesse et jeune d'années.

Nos jove omne menam ta mal jovent. Poëme sur Boèce.

Nous jeunes hommes menons si mal jeunesse. 

O jove, o antic.

(chap. O jove, o antic : vell, agüelo.)

P. Vidal: Mout viu.

Ou jeune, ou antique.

La grâce, l'amabilité des personnes jeunes, fit appliquer au mot jove leurs heureuses qualités; et il signifia figurément:

Aimable, gracieux, méritant.

Jove se te quan guarda son cors belh, 

Et es joves dona quan be s capdelh.

Bertrand de Born: Belh m' es quan. 

Se maintient gracieuse quand elle conserve sa personne belle, et est gracieuse dame quand elle se gouverne bien.

Quar yeu n' esper aver jove deport. 

Pons de la Garde: Farai chanson.

Car j'espère en avoir gracieux amusement.

- Par allusion à la frivolité de la jeunesse: Étourdi, irréfléchi.

Issamen parlatz cum si eratz mendre, 

Trop donatz leu cosselh e jove entendre. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2.

Également vous parlez comme si vous étiez moindre (d'âge), vous donnez à entendre conseil fort léger et irréfléchi. 

CAT. Jove. ESP. Joven. IT. Giovine, giovane. (chap. Jove, joves o jovens; chove, choves o chovens.)

2. Jovenet, adj. dim., jeunet, tout jeune.

Mal li faran tug li pluzor 

Qu' el veyran jovenet, meschi. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Lui feront mal tous les plusieurs qui le verront jeunet, chétif.

Ieu agues bella domna e plazen, 

Joveneta, ab avinens faissos.

Pistoleta: Ar agues. Var.

Que j'eusse belle dame et agréable, jeunette, avec aimables manières.

ESP. Jovenete (jovencete, jovencito). IT. Giovinetto, giovanetto.

(chap. Jovenet, jovenets, joveneta, jovenetes; chovenet, chovenets, choveneta, chovenetes.)

3. Jovenil, Juvenil, adj., lat. juvenilis, juvénil, de jeunesse.

En etat juvenil.

La complexio jovenil.

Eluc. de las propr., fol. 232 et 89. 

En âge juvénil. 

La complexion juvénile. 

ANC. CAT. Jovenil. CAT. MOD. ESP. PORT. Juvenil. IT. Giovenile, giovanile.

(chap. Juvenil, juvenils; chuvenil, chuvenils.)

4. Jovencel, Jovenselh, s. m., jouvenceau, jeune homme.

A Lerins venc un jovencellz

Qu' era agutz ricx et assas bellz.

V. de S. Honorat. 

Vint à Lerins un jouvenceau qui était tenu pour riche et assez beau.

Totz lo mons es marritz,

E plus li jovenselh.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz. 

Tout le monde est marri, et plus les jouvenceaux. 

ANC. CAT. Jovencel. IT. Giovincello.

5. Jovencella, s. f., jouvencelle, jeune fille.

Plagra m mais de Castella 

Una fresca jovencella 

Que d' aur mil cargat camel.

P. Vidal: Be m pac.

Me plairait plus une fraîche jouvencelle de Castille que mille chameaux chargés d'or.

ANC. CAT. Jovencela.

6. Jovent, Joven, s. m., lat. juventus, jeunesse.

En lieis servir despenda 

De bon cor tot mon joven.

Matfre Ermengaud: Dregz de. 

A la servir que je dépense de bon coeur toute ma jeunesse.

- Fig. Mérite, grâce, amabilité. 

De jovent eratz capdels e paire. 

Bertrand de Born: Mon chan. 

D' amabilité vous étiez chef et père. 

A sen ab joven mesclat.

P. Vidal: A per pauc de. 

Elle a sens mêlé avec amabilité. 

Viulas, dansas e tanbors

E jovents vos fan compania.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Violes, danses et tambours et grâce vous font compagnie.

ANC. FR.

Lunge-Espée, son filz, esteit de bel jovent. Roman de Rou, v. 2038. 

De sa biauté, de son jovent.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 91. 

ANC. CAT. Jovent.

Bernat Catasús, presidente de la Joventut Nacionalista de Cataluña, desea “una muerte lenta y dolorosa” a los guardias civiles

 

17. Joventut, s. f., lat. juventutem, jeunesse.

Fols vielhs qui s vanta de sa joventut. Liv. de Sydrac, fol. 102.

Vieillard fou qui se vante de sa jeunesse.

Si com a cosdumat en sa gran joventut. V. de S. Honorat.

Ainsi comme il a accoutumé en sa grande jeunesse.

ANC. FR. Encores mieulx ceulx de la juventute.

J. Bouchet, Triomphe de François Ier, fol. 108.

CAT. Juventut. ESP. Juventud. PORT. Juventude. IT. Gioventù, gioventute, gioventude. (chap. Juventut, juventuts.)

8. Joventa, s. f., lat. juventa, jeunesse.

Lassa! be planc ma joventa, 

Quar non ay amic veray.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier.

Malheureuse! je plains bien ma jeunesse, car je n'ai pas ami vrai.

ANC. FR. Moult sui ore triste et dolente 

A joie ai usé ma jovente. 

Roman du Renart, t. II, p. 157. 

Tant fui od lui en ma juvente.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 595.

9. Rejovenir, v., rajeunir.

E m reviu e m rejovenis.

(chap. Y me reviu y me rejovenix.)

R. Vidal de Bezaudun: Belh m' es.

Et me ravive et me rajeunit.

Las animas rejovenis e renovella.

V. et Vert., fol. 37. 

Rajeunit et renouvelle les âmes.

ANC. FR. Tout me rajovenist li cors.

Roman de la Rose, v. 13143.

ANC. ESP. Rejuvenir (MOD. Rejuvenecer). IT. Ringiovenire, ringiovanire.

(chap. Rejovení, rejovenís (se pot pronunsiá en u, rejuvení): rejovenixco o rejovenixgo, rejovenixes, rejovenix, rejovenim, rejoveniu, rejovenixen; rejovenit, rejovenits, rejovenida, rejovenides.)

 

Jubileu, s. m., lat. jubileus, jubilé. 

Era an de jubileu entr' els Ebreus. Eluc. de las propr., fol. 128.

C'était année de jubilé parmi les Hébreux.

CAT. Jubileu. ESP. PORT. Jubileo. IT. Giubbileo. (chap. Jubileu, jubileus; julibeu, julibeus.)

 

Juelh, Jueyll, s. m., du lat. lolium, ivraie.

Gent avetz...

... del formen triat lo juelh.

G. Magret: Ma dona. 

Bien vous avez... du froment trié l' ivraie.

Loc. Honorat tantost s' a pensat:

Aquest lo jueyll a semenat.

V. de S. Honorat.

Honorat aussitôt a pensé: Celui-ci a semé l'ivraie.

ANC. CAT. Jull. ESP. (Joyo, cizaña, borrachuela, cominillo, rabillo, luello) 

PORT. Joyo. IT. Loglio. (chap. Cañota; sissaña.)

ANC. CAT. Jull. ESP. (Joyo, cizaña, borrachuela, cominillo, rabillo, luello)   PORT. Joyo. IT. Loglio. (chap. Cañota; sissaña.)

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, U

U – ell sabíe aón estabe lo tessoro, ell u sabíe. - HO no se pronúnsie U, sinó diríem Ume en ves de HOme, Urt per Hort, Umedes per Homedes él LO sabía (donde estaba el tesoro)
ubert, uberts, uberta, ubertes, obert, oberts, oberta, obertes abierto, abiertos, abierta, abiertas
ubertamen abiertamente
ubiart, ubert abierto
ubiarta, oberta abierta
ubiartes, obertes abiertas
ubiarts, oberts, uberts abiertos
ubicassió, ubicassións, allí aon está algú o algo ubicación, ubicaciones
ubrí, obrí, aubrí abrir
ubrire, obriguere, obrire abriera, abriese
ubrís (ell), óbri abre
ubríssen, óbrin abren
ull, ulls – güello, güellos aragonés – uèlh, uèlhs en ocsitá – eye, eyes inglés – Auge, Augen alemán ojo, ojos
ullada, ullades – ovelles que tenen lo cap blang y negre, ulleres, ulls ojeada – oveja ojinegra
ullal, ullals (de la Fenellasa o Fenellassa, Parrizal, Parrissal, Beceite, Beseit) fuente intermitente
ullera, ulleres (per a vore milló) - ulleres per a vore milló – ulleres daball dels ulls – ullera singular no se sol di gafas (para ver mejor)
ulleres, golléres anteojeras
ullerosa, ullerós, que té ulleres daball dels ulls ojeroso, ojerosa, que tiene ojeras debajo de los ojos
ullet, ullets – ojito en lo que fas ! ojito, ojitos – ojito !
úlseres, úlsera al estómec úlcera, úlceras
últimamen, raderamen últimamente
ultracorrecsió, massa correcsió ultracorrección
ultrajá, humillá ultrajar, humillar
ultrajála ultrajarla, humillarla
ultraje, ultrajes, agravio, afrenta, injúria, insulto, ofensa, escarnio, despréssio, infámia, deshonor, deshonra, humillassió ultraje, ultrajes, agravio, afrenta, injuria, insulto, ofensa, vilipendio, vejación, escarnio, desprecio, infamia, deshonor, deshonra, humillación
ultránsa (a), resoltamen, dessididamen, radicalmen a ultranza, resueltamente, decididamente, radicalmente
ultrapirenaic, mes allá dels Pirineos o Pirineus ultrapirenaico, más allá de los Pirineos
ululá (un llop), udolá, aullá aullar (un lobo), dar aullidos
umbría , latín umbra (sombra), mas de la umbría a Beseit, umbrieta (Antolí Tello) – solana es lo contrari umbría, donde no da el sol o poco – solana es el antónimo o contrario
umbriosa, ombriosa, ombriós, umbriós, umbriosa, umbrioses ombriosa, a la sombra
umplí, omplí llenar
umplíe llenaba
umplím (natros) llenamos
umplín (g) llenando
umplís, ómpli (ell, ella) llena
umplíslo, omplíxlo, ómplil (omplí, umplí) llénalo
umplisque, ómpligue (que ell) llene (que él)
umplit (omplí, umplí) lleno
umplíu (omplí, umplí) llenáis
umplix (ell ómpli, omplix) llena
umplíxen, umplíssen (omplíxen, umplíxen) llenan
un, uns, una, unes un, uno, una, unas
unánimamen, en unanimidat, tots están de acuerdo unánimamente
unanimidat unanimidad
unflá - unflo, unfles, unfle, unflém o unflám, unfléu o unfláu, únflen – unflára – unflaría – unflaré – Del castellá antic finchar, y este del latín inflare. hinchar
unflat, unflada, unflats, unflades hinchado, hinchada, hinchados, hinchadas
únfle (ell) hincha (él)
únflo (yo únflo una roda en una mancha) hincho
unfló, unflós (unflá) hinchazón,
abultamiento, hinchamiento, tumefacción, inflamación, chichón, bulto, turgencia, vanidad, presunción, engreimiento, soberbia, grandilocuencia, ampulosidad, afectación, envanecimiento, pretensiones, ínfulas
ungla , ungles, ungleta, ungletes uña, uñas
uní, ajuntá – unixco o unixgo, uníxes, unix, uním, uníu, uníxen – uniría – uniguera - uniré unir
uní, ajuntá, juñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntat, ajuntada unir, juntar
únic, únics único, únicos
única, úniques única, únicas
unidat, unidats unidad, unidades
unifamiliá, de una sola família, chalets unifamiliás unifamiliar
uniformat, uniformats, uniformada, uniformades uniformado, uniformada
uniforme, uniformes uniforme, uniformes
unínsels (an ells), unínseles (an elles) uniéndoseles
unit, unida, units, unides (vore chuní) unido, unida, unidos, unidas
univers, universo universo
universalmen universalmente
universidat, universidats Universidad, Universidades
universitari, universitaris universitario, universitarios
universitária, universitáries universitaria, universitarias
unsió (extrema) a un mol dolén antes de morís – verbo unsí unción
untá untar
untát, untat, untats, untada, untades (untá), com los alcaldes de la declarassió de Mequinensa untado, untados, untada, untadas
únten (untá) untan
urbana urbana
urbanes urbanas
urbano urbano
urbáns, urbanos urbanos
urgén, urgenta urgente
urgénsia urgencia
urgénsies urgencias
úric, ássit úric, úrica úrico, ácido
urólogo, uróloga, urología urólogo, uróloga, urología
urticán, urticáns, que pique o done picassó. urtica : ortiga urticante, que da picor, que pica
ús (usá) uso
usabe usaba
usaben usaban
usades usadas
usáen, usaben usaban
usán (g) usando
usat usado
usats usados
use (ell, ella) – usá usa
úspen ! Cola ! Vésten ! Fora ! Hale ! Hala ! Fuch ! Arréa ! Vete, largo, fuera, hala, huye, arrea !
ussura, lucro, interés, codíssia, abús, especulassió usura, lucro, interés, codicia, abuso, especulación
ussurero, ussureros usurero, usureros
ussurpassió, expoliassió, expolio, apropiassió indebuda, incautassió, abús, privassió, robo usurpación, expoliación, despojo, apropiación, incautación, abuso, privación, robo
ussurpassió, ussurpassións usurpación, usurpaciones
utensili, utensilis utensilio, utensilios
útil, útils, inútil, inútils Útil, útiles, inútil, inútiles
utilidat, utilidats utilidad, utilidades
utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada utilizar
utilisáen, utilisaben utilizaban
utilisat, utilisada utilizado, utilizada
útilmen útilmente

viernes, 8 de enero de 2021

JORNADA NOVENA. NOVELA QUINTA.

JORNADA NOVENA. NOVELA QUINTA.

Calandrino se enamore de una jove, Bruno li fa un breve a un pergamino, y al tocála en ell, sen va en ell; y sén trobat per la seua dona, tenen una gravíssima riña.

 

Calandrino se enamore de una jove, Bruno li fa un breve a un pergamino, y al tocála en ell, sen va en ell; y sén trobat per la seua dona, tenen una gravíssima riña.

Acabada la historia de Neifile, sense que massa sen enrigueren della o parlare la compañía, la reina, volta cap a Fiameta, li va maná que continuare, y ella va escomensá:

Nobilíssimes siñores, com crec que sabéu, no ña res de lo que se parlo que no agrado mes si lo momén y lo puesto se tríe be pera parlá de alló. Y per naixó, mirán aón estem y perqué ham vingut aquí, tot lo que pugue proporsionámos diversió y entretenimén té aquí lo seu momén y lloch oportú. Per naixó, encara que moltes vegades se haigue parlat entre natros de les aventures de Calandrino, que totes són divertides, ton contaré una mes. Si de la verdat de los fets haguera vullgut o vullguera apartám, be hauría sabut en atres noms compóndrela y contála; pero com lo apartás de la verdat de les coses passades al novelá es disminuí mol la chalera dels oyens, en la forma verdadera, ajudada per lo ya contat, to la contaré.

Niccolo Cornacchini va sé un consiudadá nostre y un home ric; y entre les seues atres possessions ne va tindre una mol maja a Camerata, a la que va fé construí una honorable y rica torre, y en Bruno y en Buffalmacco va consertá que lay pintaren tota. Estos, com ere molta faena, se van emportá en ells a Nello y a Calandrino y van escomensá a traballá. Allí ñabíe sol alguna alcoba amoblada en un llit y datres coses oportunes y una criada vella vivíe tamé com a guardiana de la possessió. Acostumbrabe un fill del dit Niccolo, que teníe per nom Filippo, com ere jove y solté, a portá alguna vegada an alguna dona que li agradabe, la teníe allí un día o dos y después la despedíe.

Ara be, entre atres vegades va passá que ne va portá a una de nom Niccolosa, a la que un rufián, lo Tragón, la teníe a la seua disposissió a una casa de Camaldoli, y la donáe de llogué. Ere esta de mol maja figura y estabe ben vestida y, en relassió a les del gremio, ere de bones maneres y parlabe be; y habén un día a michdía eixit de la alcoba en unes enagües de fustán blang y en lo pel esturrufat, y están rentánse les mans y la cara a un pou que ñabíe al pati de la torre, va passá que Calandrino va acudí allí a buscá aigua y la va saludá. Ella, contestánli, va escomensá a mirássel, mes perque Calandrino li pareixíe un home raro que per coquetejá. Calandrino va escomensá a mirássela, y pareixénli maja, va escomensá a trobá excuses y no tornabe aon los seus compañs en l´aigua.
Pero sense conéixela no se atrevíe a díli res. Ella, que sen habíe acatat de que la mirabe en bons ulls, pera fótreli lo pel alguna vegada lo mirabe, soltán algún suspiret; per lo que Calandrino se va encaprichá della, y no sen habíe anat del pati cuan ella va sé cridada a la alcoba de Filippo.

Calandrino, tornán a la faena, no fée mes que bufá, per lo que Bruno, donánsen cuenta, perque mol li mirabe les mans, com se divertíe mol en los seus actes, li va di:
- ¿Qué dimonis te passe, compare Calandrino? No fas mes que bufá.
A lo que Calandrino va di: - Compare, si tinguera qui me ajudare, estaría be.

- ¿Cóm? - va di Bruno.

A lo que Calandrino va di:

- No lay digues a dingú: ña una jove aquí que es mes hermosa que una hechissera, y se ha enamorat tan de mí que te pareixeríe cosa extraordinaria: men hay donat cuenta ara mateix, cuan hay anat a buscá aigua al povet.

- ¡Ay! - va di Bruno -, ojito que no sigue la dona de Filippo.
Va di Calandrino: - Crec que sí, perque ell la va cridá y ella sen va aná a la seua alcoba; ¿pero qué vol di aixó? A Cristo los hi ficaría yo, no ya a Filippo. Te diré la verdat, compare: me agrade tan que no podría díu.

Va di entonses Bruno:

- Compare, te explicaré quí es; y si es la dona de Filippo, arreglaré lo assunto en dos paraules perque la conec mol. ¿Pero cóm u farem pera que no u sápigue Buffalmacco? No puc parláli may que no estigue ell en mí.

Va di Calandrino:

- Buffalmacco no me preocupa, pero ojito en Nello, que es parén de Tessa y u espentolaríe tot.

Va di Bruno:

- Dius be.

Pos Bruno sabíe quí ere ella perque la habíe vist arribá, y tamé Filippo lay habíe dit. Una vegada que se va apartá Calandrino una mica de aon treballaben, Bruno va aná a vórela y los u va contá tot a Nello y a Buffalmacco, y juns de amagatóns van quedá en lo que faríen en este enamoramén seu. Y al torná Calandrino, li va di Bruno en veu baixa:

- ¿La has vist?

Va contestá Calandrino:

- ¡Ay, sí, me ha matat!

Va di Bruno:

- Vull aná a vore si es la que yo crec; y si u es, díxam fé a mí.
Baixán al pati Bruno y trobánse a Filippo en ella, los va contá per orden quí ere Calandrino y lo que li habíe dit, y en ells va arreglá lo que cadaú teníe que di y fé pera divertís y entretindres en lo enamoramén de Calandrino; y tornán aon Calandrino estabe, li va di:

- Sí que es ella: y per naixó aixó se ha de fé en mol coneiximén, perque si Filippo sen acatare, tota l´aigua del Arno no te rentaríe. Pero, ¿qué vols que li diga de la teua part si li puc parlá?
Va contestá Calandrino: - ¡Redéu! Li dirás que la vull mil fanegues de eixe bon be de impregná, y después que soc lo seu criat y que si vol algo, ¿me has entés be?
Va di Bruno:

- Sí, díxam a mí.

Arribada la hora de sopá y dixán estos la faena y baixán al pati, están allí Filippo y Niccolosa, se van quedá allí un rato en servissi de Calandrino, y este va escomensá a mirá a Niccolosa y a fé los mes extrañs gestos del món, tals y tans que sen hauríe donat cuenta hasta Quico lo cèlio de Tortosa. Ella fée tot lo que podíe pera calentál be y segóns los consells de Bruno, divertínse mol en los modos de Calandrino.
Filippo, en Buffalmacco y en los atres fée vore que charrabe y que no sen acatabe de este assunto. Pero al cap de un rato, en grandíssim fastidio de Calandrino, sen van aná; y venín cap a Florencia li va di Bruno a Calandrino:

- Be te dic que la fas fondre com lo gel al sol: per lo cos de Cristo, si portes lo rabel y li cantes alguna de eixes cansonetes teues de amors, la farás aviás per la finestra pera está en tú.
Va di Calandrino: - ¿Aixina u creus, compare?, ¿te pareix be que lo porta?

- Sí. - va contestá Bruno.

A lo que va contestá Calandrino:

- No tu creíes avui cuan te u día: per sert, compare, men dono cuenta de que sé fé lo que vull milló que atres. ¿Quí haguere pogut, mes que yo, enamorá tan pronte a una dona com esta? A bona hora u sabríen fé estos jovens de trompa marina que tot lo día se passen amún y aball y en mil añs no sabríen ajuntá una aumosta de calderilla.

no sabríen ajuntá una aumosta de calderilla

 


Ara voldría que me veigueres en lo rabel: ¡vorás qué be que u fach! Y entén be que no soc tan agüelo com te pareixco: ella sí que sen ha donat cuenta, ella; pero de un atra manera lay faré notá si li fico les garres damún, per lo verdadé cos de Cristo, que li fotré tal repassada que me vindrá detrás com la tonta detrás del fill.
- ¡Oh! - va di Bruno -, te la ensumarás, ya me pareix vóret mossegála en eixes dens teues com a claus y eixa boca seua roijeta y eixes galtes que pareixen dos roses, y después minjátela sansera. Calandrino, al sentí estes paraules, li pareixíe está ficánles en obra, y anabe cantán y saltán tan alegre que no cabíe a la pell. Pero al día siguién, portán lo rabel, en gran chalera de tota la compañía va cantá acompañán en ell moltes cansons; y en ressumen en tanta dropina va entrá de tan mirá an aquella, que no fotíe brot, sino que mil vegades al día, ara a la finestra, ara a la porta y ara al pati corríe pera vórela, y ella, segóns los consells de Bruno, li donabe ocasións. Bruno se ocupabe de les seues embaixades y de part della a vegades les hi donabe: cuan ella no estabe allí, que ere la majó part del tems, li fée arribá cartes della a les que li donabe grans esperanses (com Dickens faríe uns siglos después) als seus dessichos, mostrán que estabe a casa dels seus paréns, aon ell entonses no podíe vórela. Y de esta guisa, Bruno y Buffalmacco traíen de Calandrino la chalera mes gran del món, fen que los donare alguna vegada, com si u demanare la Siñora, una pinta de marfil, una bossa, una navalleta y atres chucheríes, donánli a cambi algunes sortijetes falses sense valor en les que Calandrino fée festes maravilloses; y ademés de aixó li traíen bones berenes y atres convits, per está ocupats dels seus assuntos.

Habénlo entretingut uns dos mesos de esta forma sense habé fet mes, veén Calandrino que la faena a la torre se anabe acabán y pensán que, si no portabe a efecte lo seu amor abáns de que estiguere acabada la faena, may mes podríe conseguíu, va escomensá a importuná mol y a solissitá a Bruno; per naixó, habén vingut la jove, com ya Bruno habíe arreglat en Filippo y en ella lo que se habíe de fé, li va di a Calandrino:

- Mira, compare, esta dona me ha prometut mes de mil vegades fé lo que tú vullgues y después no fa res, y me pareix que te está prenén lo pel; y per naixó, com no fa lo que prometix, lay farem fé, vullgue o no, aixó si tú vols.

Va contestá Calandrino:

- ¡Sí!, sí, per l'amor de Deu, fému pronte.

Va di Bruno:

- ¿Tindrás lo valor de tocála en un breve que te donaré yo?

Va di Calandrino:

- Claro que sí.

- Pos - va di Bruno - búscam un tros de pergamino notato y una rata penada viva y tres granets de incienso y una vela beneída, y díxam fé.

Calandrino se va passá tota la nit siguién intentán enchampá un rat penat en trampes y al final lo va cassá, y en les atres coses les hi va portá a Bruno. Este, retiránse a una alcoba, va escriure al pergamino sertes coses estrafalaries, lay va portá y li va di:
- Calandrino, entératen de que si la toques en este escrit, vindrá en seguida detrás de tú y fará lo que vullgues. Si Filippo sen va avui an algún puesto, arrímat de consevol manera, tócala y vésten a la pallissa que está aquí a la vora, que es lo milló puesto que trobaréu, perque no hi entre may dingú, vorás que ella acudix allí, y cuan estigue allí be saps lo que tens que fé.

Calandrino se va sentí lo home mes felís del món y prenén lo escrit va di:
- Compare, díxam fé a mí.

Nello, del que Calandrino casi se amagabe, se divertíe en este assunto tan com los atres y en ells interveníe a la burla; y per naixó, tal com Bruno li habíe manat, sen va aná a Florencia a vore a doña Tessa, la dona de Calandrino, y li va di:

- Tessa, saps cuáns cops te va fotre Calandrino sense raó lo día que va torná carregat com un ase catalá en les pedres del Muñone, y per naixó vull que te vengos: y si no u fas, no me tingues mes per parén ni per amic. Se ha enamorat de una dona de allá dal, y es tan marrana que va tancánse en ell moltes vegades, y avui mateix han quedat pera está juns; y per naixó vull que te vengos, que lo vigilos y lo castigos be.

Al sentí la dona aixó, no li va pareixe de broma, sino que eixecánse va escomensá a di:
- Ay, lladre públic, ¿assó me fas? Per la creu de Cristo, me les pagarás totes juntes.
Y prenén la seua toquilla y una sagaleta de compañera, enseguida, casi corrén en ves de caminán, en Nello sen van aná cap a la torre. Veénla vindre Bruno de lluñ, li va di a Filippo: - Ya ve lo nostre amic.

Filippo, anán aon Calandrino y los atres pintaben, va di:
- Maestres, men ting que aná a Florencia ara mateix: traballéu en ganes, que ya casi u teníu. Y fen vore que sen anabe, se va amagá a una part aon podíe, sense sé vist, vore lo que fée Calandrino. Calandrino, cuan va pensá que Filippo ya estabe prou lluñ, va baixá al pati aon va trobá sola a Niccolosa; y entrán en ella en conversa, y ella, que sabíe be lo que teníe que fé, arrimánseli, en mes familiaridat que la que li habíe mostrat li va mostrá, en lo que Calandrino la va tocá en lo pergamino. Y cuan la habíe tocat, sense di res, va adressá les passes cap a la pallissa, cap aon Niccolosa lo va seguí; y, entrán los dos a dins, ajuntada la porta va abrassá a Calandrino y damún de la palla que estabe an terra lo va aviá, y saltánli damún, espatarrada y ficánli les mans als muscles, sense dixá que li arrimare la cara, com en gran dessich lo mirabe dién:

- Oh, dols Calandrino meu, alma meua, be meu, descans meu, ¡cuán tems hay dessichat tíndret! En la teua amabilidat me has robat lo cordó de la camisa, me has encadenat lo cor en lo rabel: ¿pot sé verdat que te tinga aquí?

Calandrino, casi sense pugué sorollás, díe:

- ¡Ah!, dolsa alma meua, díxam besát.

Niccolosa díe:

- ¡Quína pressa tens! díxam primé vóret al meu gust: ¡díxam omplím los ulls en esta dolsa cara teua!

Bruno y Buffalmacco sen habíen anat aon Filippo y los tres veíen y sentíen aixó; y anán ya Calandrino a besá a Niccolosa, en aixó que arriben Nello en doña Tessa. Este, al arribá, va di: - Votovadell, que están juns - y arrimánse a la porta de la pallissa, la dona, que petabe de rabia, lo va espentá y lo va fé anássen, y entrán a dins com una furia va vore a Niccolosa montán a Calandrino. Esta, al vore a la dona, se va eixecá de un bot, va fugí y sen va aná aon estabe Filippo. Doña Tessa va corre en les ungles cap a la cara de Calandrino que encara estabe tombat, y lay va esgarrapá tota; y agarránlo del pel y tiránlo de aquí cap allá li va escomensá a di:
- Gos brut deshonrat, ¿aixina que aixó me fas? agüelo tonto, maldit sigue lo día en que te vach voldre: ¿aixina que no tens prou faena a casa teua que vas treballán a les atres? ¡Vaya un bon enamorat! ¿No te coneixes, desgrassiat?, ¿no te coneixes, malnaixcut?, que exprimínte tot sansé no ixiríe suc ni pera una salsa. Per Deu que no ere la Tessa qui te va preñá, ¡que Deu la confongue an eixa sigue qui sigue, que ya es prou trist tindre gust per una joyeta tan bona com tú eres!
Calandrino, al vore vindre a la seua dona, se va quedá entre mort y viu, y no se va atreví a deféndres de cap manera. Esgarrapat, pelat y despelussat, arreplegán la capa y eixecánse, va escomensá humilmen a demanáli a la seua dona que no cridare si no volíe que lo tallaren a trossets perque aquella que estabe en ell ere la dona del amo de la casa. La dona va di:

- ¡Pos que Deu li dono mala ventura!

Bruno y Buffalmacco, que en Filippo y Niccolosa sen habíen enrit de este assunto al seu gust, fen vore que acudíen al abalot, después de moltes histories, van tranquilisá a la dona, y li van doná a Calandrino lo consell de que sen anare a Florencia y no tornare per allí, pera que Filippo, si algo sentiguere de aixó, no li faiguere cap mal. Aixina pos, Calandrino, triste y apocadet, pelat y esgarrañat sen va torná cap a Florencia, y no se va atreví a torná a la torre. Molestat día y nit per les reprimendes y amonestassions de la seua dona, lo seu ardén amor va acabá, habén fet riure mol als seus amics, a Niccolosa y a Filippo.

 

Calandrino se enamore de una jove, Bruno li fa un breve a un pergamino, y al tocála en ell, sen va en ell; y sén trobat per la seua dona, tenen una gravíssima riña.