Alain Fabien Maurice Marcel Delon (Sceaux, Altos del Sena, 8 de noviembre de 1935) es un actor de cine francés. Icono de la cinematografía europea de la década del 60-70 y ganador del Premio César, es así mismo muy reconocido como icono de la apostura masculina europea de los 60, además de ser un hombre de negocios y poseer su marca propia de perfumes, relojes y accesorios.

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 11 de septiembre de 2017
Los catalans tenim mes proximidat genética en los fransesos
Alain Fabien Maurice Marcel Delon (Sceaux, Altos del Sena, 8 de noviembre de 1935) es un actor de cine francés. Icono de la cinematografía europea de la década del 60-70 y ganador del Premio César, es así mismo muy reconocido como icono de la apostura masculina europea de los 60, además de ser un hombre de negocios y poseer su marca propia de perfumes, relojes y accesorios.
martes, 26 de marzo de 2019
Fes lo que yo diga pero no faigues lo que yo faiga
https://gaceta.es/espana/dirigentes-catalanes-inmersion-linguistica-mas-junqueras-montilla-rahola-20180220-0650/

Imposen lo modelo de ‘inmersió lingüística’, defenen la seua nessessidat per a presservá lo catalá, pero los seus fills y filles estudien a colegios privats o escoles privades.
//
Así educan los nacionalistas a sus hijos
"L'Escola Catalana és un patrimoni que hem construït entre tots. I entre tots l'hem de preservar. Ajudem els docents en la seva tasca d'educar a les futures generacions."
![]() |
Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam |
Y los impulsores del modelo de inmersión lingüística

martes, 19 de septiembre de 2017
Oriol Junqueras, nova faena después del Butifarréndum
La ONCE, que significa Organización Nacional de Ciegos Españoles, es una corporación de derecho público sin ánimo de lucro que trabaja para mejorar la calidad de vida de las personas ciegas, con resto visual y con discapacidad en España.
Fue fundada el 13 de diciembre de 1938 por Ramón Serrano Suñer.
La ONCE se financiaría a través de la venta de loterías, lo que le permite no solo generar ingresos sino también promover la inclusión y la autonomía de las personas con discapacidad.
El Grupo Social ONCE, que incluye a ONCE, Fundación ONCE e Ilunion, tiene como objetivo principal la plena inclusión y el acceso a la vida independiente de las personas ciegas y con otras discapacidades en España y en el mundo.
Esta organización es reconocida como el mayor generador de servicios sociales para personas ciegas y de empleo para personas con discapacidad en el mundo, y es el cuarto mayor empleador no público para personas con y sin discapacidad en España.
jueves, 9 de mayo de 2024
Lexique roman; Lor, Lhor, Lur - Luchar, Lochar, Loitar
Lor, Lhor, Lur, pron. pers. m. et f. pl., lat. illorum, eux, elles.
Rég. dir. Mout mi tenon a gran honor
Totz selhs cuy ieu n' ey obeditz,
Quar a mon joy suy revertitz;
Et laus en lieys e Dieu e lhor.
G. Rudel: Belhs m'es l' estius.
Moult me tiennent en grand honneur tous ceux à qui j'en ai obéi, car à ma joie je suis retourné; et j'en loue elle et Dieu et eux.
Elas nos feiran tan d'onor
Qu'ans nos preguaran que nos lor.
T. de P. d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Elles nous feront tant d'honneur qu'elles nous prieront avant que nous elles.
ANC. FR. Li rois Richart qui près leur ière. G. Guiart, t. I, p. 95.
Rég. indir. A eux, à elles, leur.
Destriers ferrans e bays
Trameton als Mors per paor,
Que lor orguelh lor an doblat.
P. Vidal: A per pauc.
Destriers gris et bais ils transmettent aux Maures par peur, vu que leur orgueil ils ont doublé à eux.
S' elhas se genson, no vos tir;
Abans lur o devetz grazir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Si elles s'embellissent, qu'il ne vous peine; avant vous le devez agréer à elles.
ANC. FR. Andouz ses brais lor ait à col pendus.
Roman de Gerard de Vienne, Bekker, p. 13.
Li freres lor jurerent e lor fei lor plevirent.
Roman de Rou, v. 813.
- Pron. poss. m. et f., leur, d'eux, d'elles, à eux, à elles.
Suj. Ab totas mas vey clergues assaiar,
Que totz lo mons es lurs.
P. Cardinal: Un sirventes.
De toutes mains je vois les clercs éprouver, vu que tout le monde est leur.
Trazon prim
L' arquier melhor
Nostri e lor.
Guillaume de Montagnagout: Belh m'es.
Tirent menu les archers meilleurs nôtres et leurs.
Par ben que sens li falha
Qui donas joves engalha,
Ab las vielhas, que an pretz ses baralha,
Quar...
Lur companha es gazanha.
Alb. Caille ou B. Zorgi: Aras quan plou.
Il paraît bien que sens manque à celui qui les jeunes dames égale aux vieilles, qui ont prix sans contestation, car... leur compagnie est profit. ANC. FR. Li primier colp deit estre lor.
Roman de Rou, v. 12960.
Criants que tout estoit leur, et qu'ils vinssent au gain.
Comines, liv. I, p. 327.
ANC. CAT. La lur gola es vas ubert.
Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 5. (N. E. Salmos en lengua catalana. ¿Alguien sabe diferenciar el dialecto occitano catalán de la lengua catalana?
ANC. IT. Li padri e le madri i figliuoli, quasi loro non fossero, di visitare e di servire schifavano. Boccaccio, Decameron, I, proemio.
Rég. dir. Car lor Artus demandon frevolmen.
Bertrand de Born: Gent fai nostre.
Car ils demandent frivolement leur Artus.
Car li sen e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es.
(chap. Ya que los señs y los jocs tenen lo seu tems y lo seu puesto.)
Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.
De las domnas, que natura
Es que lur cara tenguon gen.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Des dames, de qui la nature est que leur face elles tiennent gentiment.
Pois lo reys e 'l coms Richartz
M' an perdonat lurs mals talans.
Bertrand de Born: Ges de far.
Puisque le roi et le comte Richard m'ont pardonné leurs mauvaises volontés.
CAT. Lur. IT. Loro. (chap. Lo seu, los seus, la seua, les seues; an ell, an ells, an ella, an elles. ESP. Su, sus; a él, a ella, a ellos, a ellas.)
Substantiv. Conquistan, defenden lo lor.
Paulet de Marseille: L' autr' ier.
Conquièrent, en défendant le leur.
Silh que aucio la gen per aver lo lor. Liv. de Sydrac, fol. 68.
(chap. Aquells que mataben a la gen per a tindre lo seu. Aucir : matá, latín occidere.)
Ceux qui tuent la gent pour avoir le leur.
Ai! Seigner Dieus, cui non platz
Mortz de negun peccador,
Ans per aucire la lor,
Sofritz, vos, la vostra en patz.
Folquet de Marseille: Si cum sel.
Ah! Seigneur Dieu, à qui ne plaît mort de nul pécheur, mais (qui) pour détruire la leur, souffrîtes, vous, la vôtre en paix.
Ab las autruis van aprenden
Engienhs, ab que gardon las lor.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es la.
Avec celles d'autrui vont apprenant engins, avec quoi ils gardent les leurs.
ANC. FR. Quant issi perdent la lor,
Cument querrez altrui enor?
Roman de Rou, v. 12435.
ANC. IT.
Faillirono i maggiori mercatanti d'Italia,
E la cagione fu ch' ellino avien messo
Il loro re Adoardo.
Villani, XII, 54.
Loc. Tan no m'a sabor
Manjars ni beure ni dormir,
Cum a quant aug cridar: A lor!
Bertrand de Born: Be m play lo.
Tant ne m'a saveur manger ni boire ni dormir comme a quand j'entends crier: A eux!
(chap. No me agrade tan ni minjá ni beure ni dormí com cuan séntigo cridá: an ells! : guerra.)
Losc, adj., lat. luscus, borgne, louche.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Que je fusse aveugle ou borgne, avant que je perdisse ma virginité!
Fig. Cuiatz vos qu'ieu non conosca,
D'amor, si 's orba o losca?
Marcabrus: Dirai vos.
Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant amour, s'il est aveugle ou borgne?
CAT. Llusco. ANC. ESP. Lusco. ESP. MOD. Bizco. PORT. Vesgo.
(chap. Garcho, garchos, garcha, garches, com Oriol Junqueras, Trueba, El Dioni.)
Lot, adj., lent, indolent, lourd.
Non es lotz ni coartz.
Raimond de la Tour: Ar es dretz.
N' est indolent ni lâche.
N' osta, vos non es ges lota?
Ben o conosc al montar.
Guillaume de la Tour: Unas doas.
Dame hôtesse, vous n'êtes point lourde, bien je le connais au monter.
Per so l'apelam lenta o lota.
Leys d'amors, fol. 111.
Pour cela nous l'appelons lente ou lourde.
2. Lotamens, adv., lourdement.
Dizo que lentamens o lotamens... sono las dichas letras.
Leys d'amors, fol. 111.
Disent que lentement ou lourdement... sonnent lesdites lettres.
(chap. Lento, lentos, lenta, lentes; adv. lentamen; indolén, indolens, indolenta, indolentes : fluix, gos, que té perea, que porte una manta, dixat, apátic, abúlic, collonassos, gandul, dropo, descuidat, negligén, abandonat, dessidiós.)
Lot, s. m., lat. lutum, limon, boue, vase, fange.
Cel que cercha l'aur, tant lava
Lo lot, e trastorna la grava
Tro que trueba lo luzent aur.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Celui qui cherche l'or, tant lave la vase et retourne le sable jusqu'à ce qu'il trouve l'or luisant.
Si no o fai, es porc que se fueilla
Volontier en fanc e en lot.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
S'il ne le fait, il est porc qui fouille volontiers dans la fange et dans la boue.
CAT. Llot. ESP. PORT. Lodo. IT. Loto. (ESP. + limo, barro, tarquín.
Chap. Fang, tarquí; fangucheral, fangucherals.)
2. Lutos, adj., lat. lutosus, boueux, fangeux.
Ploia... las vias fa lutozas. Eluc. de las propr., fol. 137.
La pluie... rend les chemins boueux.
CAT. Llotos. ESP. (fangoso, barroso) PORT. Lodoso. IT. Lotoso.
(chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)
Lubric, adj., lat. lubricus, glissant, lubrique, lascif.
Per causa de humiditats lubricas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Par cause d'humidités glissantes.
ESP. (lúbrico) PORT. IT. Lubrico. (chap. Lúbric, lasciu, calén, mogut, cachondo, ruén.)
2. Lubricitat, s. f., lubricité.
Per lubricitat... pert la tutela. Fors de Béarn, p. 1087.
Par lubricité... il perd la tutelle.
ESP. Lubricidad. IT. Lubricità, lubricitate, lubricitade. (chap. Lubrissidat, calentura; está mogut, calén, cachondo, ruén. Cuan un choto se encorre se li té que refregá la barba en les mans un ratet.)
Lucha, Locha, Loita, s. f., lat. lucta, lutte, résistance, effort.
Tal m'avetz tornat, qu' a lucha
No m defendria d' un manc.
(chap. Tal me habéu tornat, que a la lucha no me defendría de un manco.)
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Vous m'avez rendu tel, qu'à la lutte je ne me défendrais pas d'un manchot.
Fig. Li nais en son cor una novella lucha. V. et Vert., fol. 71.
Lui naît en son coeur une nouvelle lutte.
En mans locx val mais tarda que cocha,
Sol contra Dieu no s fassa la locha.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
En maintes circonstances mieux vaut retard que presse, seulement que contre Dieu ne se fasse la résistance.
Loc. prov. Mas res no m'ajuda,
Ans es lucha perduda.
Pierre d'Auvergne: Pois de mon.
Mais rien ne m'aide, au contraire c'est lutte perdue.
ANC. FR. L' escrime des poings représente le charger de l'ennemi et se couvrir de lui; la luicte, le harper et le terrasser.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. 1., p. 102.
ANC. CAT. Luyta, lluyta (MOD. Lluita). ESP. Lucha. PORT. Luta.
IT. Lutta, lotta. (chap. Lucha, luches.)
2. Loitamen, s. m., lutte, combat.
Fig. Cant nausa de vices e loitamens de passio es els abitadors.
Trad. de Bède, fol. 35.
Quand noise de vices et lutte de passion est chez les habitants.
3. Luchador, Loitador, s. m., lat. luctator, lutteur, adversaire.
Confondem nostre loitador e 'l sobremontem. Trad. de Bède, fol. 65.
Nous confondons notre adversaire et le surmontons.
Del frug... uzavo luchadors, prumier que luchesso.
(chap. Del frut... usaben (féen aná, empleaben) los luchadós, abans de que lucharen : abans o antes de luchá.)
Eluc. de las propr., fol. 207.
Du fruit... faisaient usage les lutteurs, avant qu'ils luttassent.
ESP. Luchador. PORT. Lutador. IT. Lottatore. (chap. Luchadó, luchadós, luchadora, luchadores; adversari, adversaris, adversaria, adversaries. CAT. Lluitador, lluitadors, lluitadora, lluitadoras o lluitadores.)
4. Luchar, Lochar, Loitar, v., lat. luctari, lutter, résister, combattre.
Escomes lo de luchar, e lucheron amdos. Abr. de l'A. et du N. T., fol. 5.
Le défia de lutter, et ils luttèrent tous deux.
Si 'l sieus cors ab lo mieu locha.
Hameus de la Broquerie: Quan.
Si le sien corps avec le mien lutte.
Si l' auzel loita e ponha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si l'oiseau résiste et s'efforce.
ANC. CAT. Lluytar (MOD. Lluitar). ESP. Luchar. PORT. Lutar. IT. Lottare.
(chap. Luchá: lucho, luches, luche, luchem o lucham, luchéu o lucháu, luchen; luchat, luchats, luchada, luchades.)
jueves, 12 de abril de 2018
Roger
Rogelio Torrent, president,
Rogelio Torrente, presidente.
Si buscabas un torrent para descargar y te toca ver a este payaso catalanista, lo siento mucho, visita Tabarnia independent si estás en contra del separatismo catalán. Si estás a favor, sólo decirte que te vas a morir siendo rey Felipe VI o sus descendientes, Leonor (como la primera esposa de Jaime I), Sofía, etc.
Viva el rey y viva Cataluña española!
dolça Catalunya alucinante video del verdadero Roger Torrent lloverán hostias
Roger Torrent és el nou president del parlament, dicen que porque nadie quería serlo. Normal: es muy probable que antes de 1 año hayan sido inhabilitados y/o entrullados Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Artur Mas, Marta Rovira, Carme Forcadell, Carles Puigdemont y varios más. Muchos se han tragado el discurso “conciliador” que Torrent nos soltó al asumir el cargo. Pues mire el vídeo, sepa lo que contaba Torrent en la intimidad el 11 de junio de 2017 (53ª edición del grupo de la ANC Piuladesalafresca) y piense que por cosas similares está hoy Junqueras en prisión. Sí, tenim un altre fanàtic al parlament. Pase, vea y disfrute de Torrent “ahora que estamos en familia”.
Dolça i fanàtica Catalunya…

Torrente presidente !
http://heraldica.levante-emv.com/torrent/
- Varios personas tienen el nombre de Roger:
-
- Roger Federer, jugador de tenis suizo.
- Roger Torres, futbolista colombiano.
- Roger Waters, integrante de Pink Floyd.
- Roger Schutz, fundador de la Comunidad de Taizé.
- Roger Grimau, jugador de baloncesto.
- Roger Lemerre, entrenador de fútbol.
- Roger D. Kornberg, premio Nobel de Química.
- Roger Gual, director de cine español.
- Roger Guerreiro, un futbolista brasileño nacionalizado polaco.
- Roger Field, inventor
- Roger Moore, actor de cine británico (conocido especialmente por su papel de James Bond 007).
- Róger Sánchez Flores, caricaturista y dibujante nicaragüense.
- Roger Soyer, excelente bajo barítono francés nacido el 1 de septiembre de 1939 en Thiais (París)
- Roger Berruezo, actor y cantante catalán.
- Nombre de varios nobles:
- Roger de Flor
- Roger de Lauria
- Roger III de Carcasona
- Roger Bernardo III de Castellbó
- Varios condes de Foix:
- Bernardo I Roger
- Raimundo Roger I
- Roger Bernardo I el Gordo
- Roger Bernardo II el Grande
- Roger Bernardo III de Foix
- Roger I de Foix
- Roger I el Viejo
- Roger II de Foix
- Roger III de Foix
- Roger IV
- Varios personajes de ficción:
- Roger, un personaje de la serie American Dad.
- Roger, un personaje corrupto de partida Dungeons & Dragons Rol Game.
- Roger el Homunculo, un personaje del cómic Hellboy.
- Roger (Tekken) personaje ficticio de la saga de videojuegos Tekken.
- Puede referirse a la Jolly Roger, la bandera de la piratería.
- Roger Rabbit, personaje de dibujos animados principal de la película ¿Quién engañó a Roger Rabbit?
- En el mundo anglosajón, y en ámbitos tanto militares como de aviación, también se utiliza la palabra Roger en el sentido de "recibido" (received), para confirmar que se ha recibido la última transmisión.
Licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y máster en estudios territoriales y urbanísticos por la Universidad Politécnica de Cataluña y la Universidad Pompeu Fabra . Ha trabajado como técnico en la administración local. En 1998 entró en Juventudes de Esquerra Republicana de Cataluña y en Esquerra Republicana de Cataluña. Desde el año 1999 es concejal en el ayuntamiento de Sarriá de Ter y en el año 2007 pasó a la alcaldía. Entre el año 2011 y el 2012 fue diputado portavoz de su partido en la Diputación de Gerona. En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2012 fue elegido diputado por Esquerra Republicana de Cataluña. En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2015 vuelve a ser elegido en la candidatura Junts pel Sí y fue nombrado portavoz adjunto de su grupo parlamentario. En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2017 fue elegido diputado por Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí donde iba como número dos de la candidatura por Gerona. El 17 de enero de 2018 fue elegido Presidente del Parlamento de Cataluña.

- «Los diputados del Parlament». El Periódico. 26 de noviembre de 2012.
- «30-21-11: Así se reparten las fuerzas entre los diputados de Junts pel Sí». La Vanguardia. 29 de septiembre de 2015.
- «Los 135 diputados del Parlament de Catalunya tras el 21-D». La Vanguardia. 22 de diciembre de 2017.
martes, 7 de mayo de 2024
Lexique roman; Lili - Limassa
Lili, s. m., lat. lilium, lis.
Ayssi coma garda lili sa flor e sa blancor entre las espinas.
Virginitat, entre las autras virtutz, es comparada a lilis.
V. et Vert., fol. 95.
Ainsi comme le lis garde sa fleur et sa blancheur parmi les épines.
Virginité, entre les autres vertus, est comparée aux lis.
Coma de rosas e de lilis. V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 285.
Comme de roses et de lis.
IT. Giglio.
2. Liri, s. m., lis.
Liri a flor blanca defora et daurada dedins. Eluc. de las propr., fol. 212. Le lis à fleur blanche dehors et dorée dedans.
CAT. Lliri. ESP. PORT. Lirio. (chap. Lliri, lliris.)
3. Lis, s. m., lis.
Roza de pascor
Sembla de la color,
E lis de la blancor.
(chap. Rosa de primavera pareix per lo coló, y lliri o lis per la blancó.)
P. Vidal: Mout viu.
Rose de printemps elle ressemble par la couleur et lis par la blancheur.
Lay s'espan la blanca flors de lis.
B. de Ventadour: Bels Monruelhs.
Là s'épanouit la blanche fleur de lis.
ESP. Lis.
Lima, s. f., lat. lima, lime.
Aissi coma la lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. Aixina com la llima esmerille, pulix y purgue lo ferro.)
Ainsi comme la lime polit et purge le fer.
Fig. En mon cor port la lima
Ab que mos cars motz lim.
Raimond de Miraval: Aissi m te.
En mon coeur je porte la lime avec quoi mes difficiles mots je lime.
CAT. Llima. ESP. PORT. IT. Lima. (chap. Llima, llimes. Ere la fruita favorita de Oriol Junqueras cuan estabe a la presó o garjola.)
2. Limadura, s. f., lat. limatura, limaille.
Limadura de fer.
(chap. Llimadura de ferro.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Limaille de fer.
ANC. FR. Il y semoit de la limeure d'or.
Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Démétrius.
CAT. Llimadura. ESP. PORT. Limadura. IT. Limatura. (chap. Llimadura, llimadures.)
3. Limar, v., lat. limare, limer, affiner, polir.
Si es dent eminent, lima aquel' am lima de ferr.
Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Si c'est dent éminente, lime celle-là avec lime de fer.
Fig. Obri e lim
Motz de valor.
A. Daniel: Canson.
Je travaille et lime mots de valeur.
Part. pas. Sofre e fer limat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Soufre et fer limé.
CAT. Llimar. ESP. PORT. Limar. IT. Limare. (chap. Llimá: llimo, llimes, llime, llimem o llimam, lliméu o llimáu, llimen; llimat, llimats, llimada, llimades.)
Lhimatz, Limac, s. f., lat. limax, limas, limaçon.
Las lhimatz ieisso de la suor de la calor de l'herba e de la humor de la terra. Liv. de Sydrac, fol. 77.
Les limaçons proviennent de la sueur de la chaleur de l'herbe et de l'humeur de la terre.
Limac... porta sa mayzo on se clau, et ha alcus cornetz.
Eluc. de las propr., fol. 254.
Le limas... porte sa maison où il se clot, et a aucunes petites cornes. CAT. Llimac. (chap. Babosa, baboses.)
2. Limassa, s. f., limace.
Coma lo Lombart que non ausava intrar el cendier per la limassa que trazia sos corns. V. et Vert., fol. 12.
Comme le Lombard qui n'osait entrer au sentier à cause de la limace qui tirait ses cornes.
ESP. Limaza (babosa). IT. Lumaca, lumaccia.
miércoles, 4 de octubre de 2023
María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.
Vilaweb - mor la grillada catalanista Carme Junyent
María del Carmen Junyent Figueras (Masquefa, 1955-2023) era una lingüista e sociolingüista catalana. Especialista en lengas africanas, es (ere, ara ya está en Companys) actualament professora de lingüistica generala a l'Universitat de Barcelona. Venguèt famosa en 1992 gràcias a son libre Vida y mort de les llengües. Aquel meteis an creèt amb sos estudiant lo Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades e participèt qualques ans aprèp, en 1996 al comitat scientific que elaborèt la Declaracion Universala dels Dreches Lingüistics.
S'es opausada veementament a la proposicion del menaire d' ERC, Oriol Junqueras, de donar l' oficialitat a l'espanhòl dins una Catalonha independenta.
Biografia:
María del Carmen Junyent nasquèt a Masquefa en 1955 dins un encastre rural. L'influéncia de sa maire, de granda cultura malgrat las empachas de sos parents, li donèt lo gost dels estudis. S'interessèt jove a la variacion lingüistica al contacte del catalan de sa grand e de sos cosins, originaris de Beseit, un vilatge de la franja del meu cul. A l'edat de 7 ans s'interessèt al francés que parlavan de vesins qu'avián emigrat en Suïssa e quand aviá 12 ans comencèt a aprendre lo rus. Malgrat l'oposicion de son paire, capitèt d'anar estudiar a Barcelona coma intèrna apiejada per sa maire. Foguèt del temps qu'èra a Marborg durant l'estiu per perfeccionar son alemand que s'interessèt a las lengas africanas. Dins son temps a l'Universitat de Barcelona ont obtenguèt posteriorament son doctorat en filologia romanica, se vegèt bèlament influenciada per dos professors, Jesús Tuson e Eudald Solà. S'especializèt puèi dins las lengas bantos.
Òbras:
Les llengües d'Àfrica (1986)
Les llengües del món (1989)
Vida i mort de les llengües (1992)
Las lenguas del mundo. Una introducción (1993)
Estudis africans (1996)
Contra la planificació. Una proposta ecolingüística (1998)
La expansión bantú (1998)
La diversidad lingüística. Guía didáctica y recorrido por las lenguas del mundo (1999)
Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística (2000)
Guía didàctica del Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística (2000)
Lingüística històrica. Text-guia (2000)
Antropologia lingüística. Text-guia (2000)
La Gimcana de les Llengües (2002)
Lingüística històrica (2006)
Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana (2013)
---
S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai.
La mort de la reconeguda lingüista, que ens ha ensenyat que hem de salvar el català, és un sotrac per al món de la llengua occitana i la incultura catalana.
https://www.vilaweb.cat/noticies/morir-se-en-catala-carme-junyent/
https://www.vilaweb.cat/autors/carme-junyent/