N. 11. Legajo de cartas reales y autógrafos.

N. 11. 

Legajo de cartas reales y autógrafos.

Die veneris XI mensis decembris anno predicto (1506).

Apoca de XXXXVI solidis et sex denariis expensis in fieri faciendis portis portalis Regii Archivi Barcinonae.
Sit omnibus notum. Quod Ego Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Regis Scriba Regiusque Archivarius et seu tenens claves Regii Archici Barcinonae confiteor et recognosco vobis Magnifico Bartholomeo Ferrer Regiam Thesaurariam Regenti. Quod dedistis restituistis et solvistis mihi numerando omnes illos Quadraginta sex solidos et sex denarios monete Barcinone quos ego solveram personis et causis ac rationibus exaratis in quodam computo per me vobis tradito cuius verba hec sunt.
Compte de les despeses fetes en e per les portes del portal del Real Archiu de Barcelona per Pere Michael Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor en lo mes de octobre any MD e sis. Primo per refer dites portes mudant hi barres noves e faen les tornar de dues a una planajar e cimentar aquellas. E per claus e port de portarlos a casa del fuster e per tornar les a son loch. E axi per jornals e guix ha pagat a Joan Xammar fuster XXIIII solidos e sis diners. Item ha pagat a Pere Bonfill alias Alguer ferrer per les tancadures ço es pany e dues claus ab moltes guardes e I anell gran de ferro car les primeres tancadures de dites portes eran tan dolentes que ab una agulla facilment si obrire.
Et ideo renuntiando exceptioni non numerate et ex causis et rationibus predictis non solutae pecunie et doli mali facio vobis de praedictis quadraginta sex solidis et sex denariis presentem apocam de soluto in testimonium premissorum. Actum est hoc Barcinone die undecimo mensis decembris anno a nativitate Domini Millessimo Quingentessimo sexto. Sig+num Petri Michaelis Carbonelli predicti qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt Franciscus Carbonellus scriva et Archivarius Regius ac Petrus Castello notarii Cives Barcinone.

Documento 12

Els Paísus Cagaláns

Alguer, Alguero :

Aranés :

Cansó en ocsitá, medieval, ai vist lo lop :

Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre

hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.

hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen voltes al ábre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,

hay vist lo llop, la rabosa, la llebre totes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al ábre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine

Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotém tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.

Ses taronges, Miquel de Mallorca

Lo catanazi Juaquinico el Torrao :

Italiá y catalá

Lo italiá es mol paregudet al chapurriau, valensiá, balear, catalá. 

No sirá que los italians, incluíts los de l'Alguero, a Serdeña, Sardinia, Sardegna, Cerdeña, etc, van portá la seua llengua, mescla de italiá y sardo, a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés?

Em fa mal el genoll, catalá.

Me fa mal lo ginoll, chapurriau (o chinoll)

Mi fa male il ginocchio, italiá.

 

José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.

 

Baile sardo, Sardegna, ver en Youtube.

 

Markel Bringuè, Marcel Pena, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero. 

 

Pro etarra, CUPero, quinqui, roiget.

Comentari al grupo de Facebook YO PARLO CHAPURRIAU. 8 de juliol, 2017. 

Markel Bringuè, lo pena de Marsel, Marcel Pena, de La Litera, La Llitera, del blog lo reguer, crec que ell va escriure esto texto.

 

governem-nos, som paísus cagalans

Se veu cla que a Franja Morta no volen cap versió de lo que ells diuen catalá, ha de está tot escrit normalisat.

Anit bai ficá'l Canal 33 y me bai trobá que fíen esto pograma sobre l'Algué, siutat de la isla de Sardeña. Y coma yo soc un gran afisionat a la istória de la Corona d'Aragó me'l bai quedá a mirá. Resulte que a l'Algué encara charren la llengua que ban porta'y los repoblladós cataláns, balenciáns y mallorquíns, mescllada en paraules de l'italiá y el sardo.
En resumen, que astí tamé parlaen un tipo de chapurreat. Cregueu que é posiblle que amés dels repobladós dels territoris que charren al pograma, tamé y'anés chén de la nostra sona? Cllaro que no charren coma naltres, pero yo bai entendre bastán bé lo que diben, menos als dos omes més bells: lo barbé y lo que fabricae silles de montá cabálls. Pa yo que los llasos que mos unisen al resto de territoris de la Corona d'Aragó encara se mantenen mol forts, y esto pograma me ba acabá de combense.

 

Versió ortogràficament correcta: 

Anit vaig ficar Canal 33 i me vaig trobar que feien este programa sobre l' Alguer, ciutat de l' illa de Sardenya, I com que jo soc un gran afeccionat a la història de la Corona d' Aragó encara xarren la llengua que van portar-hi los repobladors catalans, valencians i mallorquins, mesclada amb paraules de l' italià i el sard. En resum, que astí també parlaven un tipus de txapurrejat. Creieu que és possible que a més dels repobladors dels territoris dels quals xarren al programa també hi anés gent de la nostra zona? Clar que no xarren com naltres, però jo vaig entendre bastant bé el que diven, menys els dos homes més vells, lo barbé i lo que fabricava silles de muntar cavalls. Per a mi que los llaços que ens uneixen a la resta de territoris de la Corona d' Aragó, encara es mantenen molt forts, i este programa em va acabar de convèncer (sic). RESPOSTA (posterior): Primera qüestió: cal aclarir que els repobladors de l' Alguer provenien principalment de la zona de Barcelona, d' aquí l' apel.latiu de la Barceloneta de Sardenya, i també que a causa de les pestes la població, com denoten els cognoms és majoritàriament sarda, això no impedeix que fins ben poc es conservés viu el català propi, que també era d' ús freqûent i oficial a la resta de l' illa.

// lo italiá es mol paregudet al catalá, no sirá que los italiáns, incluits los de l'Alguero, van portá la seua llengua a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ?

em fa mal el genoll / mi fa male il ginocchio //

Segona qüestió:
Quant a la versió corregida. Es pot observar que molts canvis són simplement convencionals i obeeixen a simples convencions ortogràfiques, amb la qual cosa es poden continuar dient les mateixes paraules de sempre amb la mateixa fonètica de sempre.
Exemples "fabricava" es pot dir "fabricae", "impedeix" "impedix" "bastant": "bastan", "este" "esto" "vaig" "bai";"Muntar" "montar" d' altres simplement són canvis de lletres: "chapurrejat", "txapurrejat", "ba" "va", "chent", "gent". . D' altres paraules poden ser dialectals i emprar-se o no segons el context "naltres", "astí", "lo-el", d' altres imple diferència d' estil: "Per a mi", "per yo"..... En fi, diferencies menors, de vegades anecdòtiques, algunes dialectals a emprar segons el context i que no afecten en absolut l' estructura i la unitat de la llengua,. Més clar l' aigua menys (o "menos" (SIC), per a qui no ho vulga veure i que en lloc d' anar amb bona voluntat vaja amb idees prefixades i en contra.

Alfonse II, Roi d' Aragon.

Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.