Mostrando las entradas para la consulta trencat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta trencat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 11 de agosto de 2026

Treilla, Trelha, Trilla, Trichilia, Treillar, Trelhier, Entreillar, Entrelhar - Estrepar

Treilla, Trelha, Trilla, s. f., lat. trichila, treille.

Bel m' es quan s' azombra ill treilla.

Marcabrus: Bel m' es quan.

Il m'est beau quand s'ombrage la treille.

Lay desotz una trelha.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Là dessous une treille.

Pres de la via,

Desotz una trilla.

G. Riquier: D' Astarac.

Près de la voie, dessous une treille.

(ESP. Trichilia es un género de plantas fanerógamas de la familia Meliaceae.)

Treilla, Trelha, Trilla, s. f., lat. trichila, treille.


2. Treillar, v., s'étendre comme la treille, s'enlacer, entrelacer, grimper, 

s'étaler.

Fig. Malvestatz treilla,

E jois torna en paissel.

Marcabrus: Lo vers comensa.

Méchanceté s'étend en treille, et joie se transforme en pieu.


3. Trelhier, s. m., treillageur, faiseur de treillage ou de treillis.

A trelhiers, lo portal. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

Aux treillageurs, le portail.


4. Entreillar, Entrelhar, v., s'étendre comme la treille, s'élancer, grimper, s'étaler.

Fig. Aissi pueia jois e 'ntrelha. 

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion.

Ainsi monte joie et s'étale. 


Tremir, v., lat. tremere, trembler, frissonner, frémir.

El peneden fa temeros tremir.

G. Riquier: No puesc.

Téméraire fait trembler le pénitent.

E 'ls angels del cel tremiran. Contricio e Penas infernals.

Et les anges du ciel frémiront. 

Malautz suy, e tremi de murir.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers.

Malade je suis, et je tremble de mourir.

ANC. FR.

Dont vous deussiez prendre vengeance 

Pour faire les aultres trémir.

Charles d'Orléans, p. 251.

ESP. (Temblar, estremecer, estremecerse) PORT. Tremer. 

(chap. Tremolá: tremolo, tremoles, tremole, tremolem o tremolam, tremoléu o tremoláu, tremolen; tremolat, tremolats, tremolada, tremolades; tremolaré; tremolaría; si yo tremolara; ¡tremola, porró!)

Para tocarte, moceta,  venimos aquí un montón,  con guitarras y laudes,  bandurrias y acordeóns.  Guitarrico, trompa y gaita,  tocaremos con ardor,  aunque tu pandero, niña  tocaríamos mejor.


2. Tremor, s. f., lat. tremor, tremblement, frisson, frémissement.

Quan endeve a alcu tremor per frey. Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Quand advient à aucun tremblement par froid.

Quant l' abbat ausic las letras de K., hac gran tremor. Philomena.

(chap. Cuan l'abat va escoltá les lletres de Carlos, va tindre gran tremoló.)

Quand l'abbé ouït les lettres de Charles, il eut grand tremblement.

ANC. FR. Por la trémor et por la dotance de l'empereor Alexis.

Villehardouin, p. 56.

En telle trémeur que je trembloye tout ainsi que les feuilles dedans les arbres.

J. Marot, t. V, p. 47.

ESP. PORT. Tremor (Temblor). IT. Tremore.


3. Tremol, s. m., tremblement, frissonnement, frémissement.

Fig. Per qu' el cor m' intra en tremol.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

C'est pourquoi le coeur m'entre en tremblement. 

CAT. Tremoló. (chap. Tremoló, tremolons.)

pixacantons, pixaracons, vado permanente, cochera


4. Tremol, s. m., lat. populus tremulus, tremble, sorte de peuplier.

De tremol l' escorsa meiana.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De tremble l'écorce moyenne.

(ESP. Álamo (chopo). chap. Chop, chops; Populus tremula, aspen, abre mol conegut a Nonasp, Nonaspe; chopera, choperes : puesto aon ñan mols chops.)

ESP. Álamo, chopo. Chap. Chop, chops

5. Tremola, s. f., tremble.

Sas fuelhas so leugieras cum de tremola. Eluc. de las propr., fol. 223.

Ses feuilles sont légères comme de tremble.

IT. Tremula.


6. Tremble, s. m., tremble.

Escut de tremble nulh ni de til. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.

Nul écu de tremble ni de tilleul.


7. Tremolar, v., trembler, frémir, frissonner.

Comenset fort a tremolar,

De gran paor non poc parlar.

(chap. Va escomensá fort a tremolá, de gran temó (paó) no podíe (va pugué) parlá.)

V. de S. Honorat.

Il commença fort à trembler, de grande peur il ne put parler.

Mi fan en aissi tremolar

Cum fai la fuelha lo fortz vens.

(chap. Me fan aixina tremolá com (li) fa (a) la fulla lo fort ven.)

Pons d'Ortafas: Aissi cum.

Me font par ainsi trembler comme fait la feuille le fort vent.

Subst. Lo tremolars s' esmov el cors. Liv. de Sydrac, fol. 79.

Le frissonner s'émeut au corps.

CAT. ESP. (Temblar) PORT. Tremolar. IT. Tremolare, tremulare. 

(chap. Tremolá. Vore la conjugassió una mica mes amún.)

carpit



8. Tremolament, s. m., tremblement, frémissement.

Tremolament dels potz en febres agudas,... es senhal de mort.

(chap. Tremolamén (tremoló) dels labios en fiebres agudes,... es siñal de mort.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

Tremblement des lèvres en fièvres aiguës,... c'est signe de mort.

ANC. CAT. Tremolament. (chap. Tremolamén, tremolamens; tremoló, tremolons.)


9. Tremulos, adj., lat. tremulus, tremblant, frémissant, frissonnant.

Home ebrios, en sa cara es falbelos,… en las mas tremulos.

Eluc. de las propr., fol. 227.

Homme ivre, en son visage est blême,... en les mains tremblant.

ESP. Tremuloso (tembloroso). IT. Tremoloso. (chap. Tremolós, tremolosos, tremolosa, tremoloses : que tremole, que está tremolán.)


10. Tremblar, v., trembler, frissonner, frémir.

Auzel qu' el ve de paor trembla.

(chap. Muixó que lo veu de temó (paó) tremole.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Oiseau qui le voit de peur tremble.

Fig. Aissi m fai tremblar,

Ma domna, 'l cor e frire.

G. Faidit: Solatz.

Ainsi me fait trembler, ma dame, le coeur et frémir.

Part. pas.

La pelz li rua, hec lo kap te tremblant. Poëme sur Boèce.

La peau lui ride, voici que le chef tient tremblant.

ESP. Temblar.


11. Terra tremol, s. m., tremblement de terre.

Fes tan gran terra tremol

Que 'l barry tot entorn

Son cazut. 

V. de S. Honorat.

Fit si grand tremblement de terre que les remparts tout autour sont tombés.

Voyez Terra

Terra tremol, s. m., tremblement de terre.


Tremueia, s. f., trémie.

Del blat qu' era en la tremueia. Roman de Jaufre, fol. 2.

Du blé qui était daus la trémie.

Loc. fig. Per que 'l deu hom la tremueia

Totas sazos tener vueia.

Bertrand de Born: Mout mi plai.

C'est pourquoi on lui doit la trémie (en) toutes saisons tenir vide.

CAT. Tramuja. (Tremuja)

La desclofadora es la máquina que se fa aná per a desclofá, traure lo clofo, de les ameles, armeles; tramuja, tremuja


2. Trameiar, v., remuer comme la trémie, s'agiter, frétiller.

Part. pas. Ai gros cul espes e trameian.

T. d'une Dame et de Montant: Ieu venc.

J'ai gros cul épais et remuant.


Trena, s. f., tresse, filet.

Que puescon portar garlanda o trena ses tota coronadura d' aur.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Qu'elles puissent porter guirlande ou tresse sans aucun couronnement d'or.

Las trenas son lascas. Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les filets sont lâches.

CAT. Trena. (chap. Trena, del pel, d'alls; trenes.)


2. Entrenar, v., entrelacer, tresser.

Part. pas. Corona...

D' espinas fo ponhens e de jonc entrenada.

Roman de Fierabras, v. 4972.

La couronne... d'épines fut poignante et de jonc tressée. 

CAT. Entrenar. (chap. Entrená : fé trenes, per ejemple, de jung, junc, chunc, com a Vallchunquera. Vore trenes a “Tú no eres de Fórnols si”.)


Trencar, Trenchar, Trinquar, v., lat. truncare, trancher, tailler, fendre, couper, casser, briser, rompre.

Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 85.

Trencar ausbercs, e sentir colps mortals.

Aicarts del Fossat: Entre dos reis.

Fendre hauberts, et sentir coups mortels.

Qui vol culhir ni trencar

Las flors.

(chap. Qui vol cullí (ni) y trencá les flos.)

Bernard d'Auriac: Nostre reys.

Qui veut cueillir et couper les fleurs.

Que jamais no rompa ni trenc.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Qui jamais ne rompe ni casse.

Fig. A gran poestat esta mal, fe que us dey, 

Que trenc treguas.

Bernard de Rovenac: Belh m' es.

A grande puissance il sied mal, foi que je vous dois, qu'elle rompe trêves.

Primeirament deu hom trenchar la cogitacio, e apres, l' obra.

Trad. de Bède, fol. 60.

Premièrement on doit trancher la pensée, et après, l'oeuvre.

Loc. prov. Tant vay lo dorc a l' ayga tro que se trenca. V. et Vert., fol. 86.

(chap. Tan va la cantrella al aigua (fon) hasta que se trenque.

ESP. Tanto va el cántaro a la fuente hasta que se rompe.)

Tant va la cruche à l'eau jusqu'à ce qu'elle se brise.

Part. prés.

Lansa portet trencan, targua reonda. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 44.

Il porta lance tranchante, targe ronde.

Fig. De guerra no s pot honrar lo rey

Trencan treguas.

Bernard de Rovenac: Belh m' es.

De guerre ne se peut honorer le roi rompant trêves.

Substantiv. Al trenquan de l' espasa. Chronique des Albigeois, col. 67.

Au tranchant de l'épée.

Part. pas. Anc no 'l vi bras ni flanc

Trencat. 

Bertrand de Born: Al dous nou.

Oncques je ne lui vis bras ni flanc coupé.

El meteys s' a trinquat la lengua. L'Arbre de Batalhas, fol. 127.

(chap. Ell mateix se ha trencat (tallat) la llengua.)

Lui-même s'est coupé la langue.

Fig. Tant era de dolor trencada. Passio de Maria.

(chap. Tan ere de doló trencada. Passió de María.)

Tant elle était de douleur brisée.

Aquills que an lur castetat trencada. V. et Vert., fol. 91.

(chap. Aquells que han la seua castidat trencada - truncada, arrebatada, etc.)

Ceux qui ont leur chasteté rompue.

- En termes de versification.

Ses motz vilas e ses rima trencada.

Serveri de Girone: Totz hom deu.

Sans mots vilains et sans rime tranchée.

Motz trencatz apelam, can la una partz del mot reman en fi de verset per rima, e per l' autra part, comensa le comensamens del segon verset.

Leys d'amors, fol. 7.

Nous appelons mot tranché, quand l'une partie du mot reste à la fin d'un verset pour la rime, et que, par l'autre partie, commence le commencement 

du second verset.

ANC. FR. Trenchied ad Deus ni li règne de Israël.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 19.

CAT. Trencar. ANC. ESP. Trinchar. ESP. MOD. PORT. Trincar. IT. Trinciare.

(chap. Trencá; trinchá; truncá; tallá; capá; chafá, etc.)


2. Trencada, s. f., tranchée, traversée.

L' esparviers, ab bel semblant,

Va del pueg ves leis volant,

La longa trencada;

Pren lai sa volada.

B. Martin: Ben es dreitz.

L'épervier, avec beau semblant, va du coteau vers elle en volant, par la longue traversée; il prend là sa volée.

Tengan be las trencadas. Guillaume de Tudela.

Qu'ils tiennent bien les tranchées.

ESP. Trinchea (Trinchera). IT. Trincea. (chap. Trinchera, trincheres; trencada, trencades; mal de ventre, mal de hernia, está trencat, trencats, trencada, trencades.)

- Mal de ventre, douleur d'entrailles.

Majors trencadas auran

Que femna qu' a pena d' effan.

Brev. d'amor, fol. 113.

Plus grandes tranchées auront que femme qui a mal d'enfant.


3. Trencadura, s. f., coupure, action de canceller, cancellure. 

Charta ses razura, ses trencadura. Charte de Montferrand, de 1273.

Charte sans rature, sans cancellure.

CAT. Trencadura. (chap. Trencadura, trencadures : canselasió, canselasions.)

repartiment, llibre, liber


4. Trencamen, Trenquemen, s. m., taille, entaille, coupure, cassure, rupture.

En aquesta batalha fo... tans trenquemens de caps e de membres, que lonc seria de comtar. Philomena.

Dans cette bataille il fut (y eut)... si grandes tailles de chefs et de membres, qu'il serait long à compter.

Si com, ses trencamens faire,

Intra 'l bel rais, quan solelha,

Per la fenestra veirina.

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. Var.

Ainsi comme, sans faire de cassures, entre le beau rayon, quand le soleil luit, par la fenêtre de verre.

Fig. Integritat de cor ses trencamen e ses corruptio carnal.

Trencamens de vot simple.

V. et Vert., fol. 95 et 93.

Intégrité de coeur sans entaille et sans corruption charnelle.

Rupture de voeu simple.

CAT. Trencament. (chap. Trencamén, trencamens; trencadissa, trencadisses.)

Rompre, Rumpre, v., lat. rumpere, rompre, casser, déchirer, détruire, séparer, se détacher, entrecouper.


5. Trenchet, s. m.; tranchant, fil.

Lo trenchet de l' espasa. Chronique des Albigeois, col. 11.

Le tranchant de l'épée.

CAT. Trinxet. ESP. Trinchete, tranchete. PORT. Trinchete. IT. Trincetto. 

(chap. Lo trinchet o fil de la espasa; trinchets o fils.)


6. Trenso, Trenson, s. m., tranchoir.

Dartz e cairels, sagetas e trenso,

Lansas e brans e cotels e fausso.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Dards et carreaux, flèches et tranchoirs, lances et glaives et couteaux et fauchons.


7. Trencason, s. f., brisure, cassure, rupture.

El a los engens estortz de trencason. Guillaume de Tudela.

Il a les engins délivrés de brisure.


8. Trencador, s. m., trancheur, coupeur. 

Fig. Nostre senhor lo rey de Fr., tercier et trencador et sobiran.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 11. 

Notre seigneur le roi de France, tiers et trancheur et souverain.


9. Detrencar, Destrencar, v., pour-fendre, trancher, hacher, mettre en pièces.

Detrencan e talhan e fan tal chapladitz. Guillaume de Tudela.

Tranchent et taillent et font tel carnage.

Part. pas.

An mos companhos aucitz e detrencatz. Roman de Fierabras, v. 2307.

Ils ont mes compagnons occis et mis en pièces.

ANC. FR.

Les met à mort, les déchire et détranche.

Salet, trad. de l'Iliade, fol. 174.

L'ont fait choir sur la poudre où son corps détranché

De la chambre roiale a rougi le planché.

Bertaut, P. 197.


10. Entrencar, v., briser, casser, rompre, couper.

Er quan s' embla 'l fuelh del fraisse,

E 'l sim s' entrencon pel som.

Rambaud d'Orange: Er quan s' embla.

Maintenant quand s'envole la feuille du frêne, et les cimes se cassent par le sommet.


11. Entrencamen, s. m., bris, cassure, rupture, coupure.

Per lo gran entrencamen que s han. Leys d'amors, fol. 134.

Par la grande rupture qu'ils ont.


12. Estrencar, v., séparer, retrancher.

Fig. Ieu no sai que s' es amistatz,

Per que m luenh de vos e m' estrenc. 

Gavaudan le Vieux: Dezemparatz.

Je ne sais quoi se est (est à soi) amitié, c'est pourquoi je m'éloigne et me sépare de vous.


Trepar, v., lat. tripudiare, trépigner, folâtrer.

Pel sieu joi trep' e sauta.

A. Daniel: Autet e bas.

Pour le sien plaisir je trépigne et saute.

Part. prés. Tro que trobet en una val

Trepant e jugant so caval.

V. de S. Honorat.

Jusqu'à ce qu'il trouva dans une vallée son cheval trépignant et jouant.

Piuscella,

Tozeta benestan,

Trepan. 

P. Cardinal: Un sirventes.

Pucelle, jeune fille accomplie, folâtrant.

ANC. FR. E cilz de joie tripe et saut.

Roman du châtelain de Coucy, v. 3133.

Des Grâces troupe gent

D'un pied tour à tour trépant.

Luc de La Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. I, fol. 8.

CAT. ESP. PORT. Trepar. (chap. Trepá : palsigá, calsigá; potejá, patejá.)


2. Trep, s. m, danse, gambade, folâtrerie.

Sabon de domney,

De trep e de bordey.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Savent de courtoisie, de danse et de behourdie. 

Ab donas fas mon trep e mon joc.

P. Vidal: Baron de mon.

Avec dames je fais ma folâtrerie et mon jeu.


3. Trepador, s. m., endroit foulé par les pieds, promenade, allée, cours.

Estem tot lo dia la fora al trepador. Guillaume de Tudela.

Nous fûmes tout le jour là dehors au cours.

ESP. PORT. Trepador.


4. Trepejar, Trepeiar, v., trépigner, folâtrer, caracoler.

Part. prés. Caval... alegre et trepejant de pes. Eluc. de las propr., fol. 246.

Cheval... gai et trépignant des pieds.

CAT. Trepitjar. IT. Tripudiare. (chap. Palsigá, calsigá.)


JORNADA QUINTA. NOVELA DÉSSIMA. Pietro de Vinciolo


5. Estrepar, v., fouler aux pieds, écraser.

Lhi mostrarai d' armas tan gran audei

No lhi remanra vinha no la estrepei,

Ni fontana ni potz que no'l cansei.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.

Je lui montrerai d'armes si grande audace qu'il ne lui restera vigne que je ne la foule aux pieds, ni fontaine ni puits que je ne lui détruise.

jueves, 29 de abril de 2021

Capitol XI, Adam, muller, Eva, delliuracio, lim

Capitol. XI. Com lo pare adam e la sua muller eua inspirats per la diuinal clemencia. Suplicaren en aquella per lur delliuracio ensemps ab tots los pares del lim.

(Falte la E mayúscula) Essent ja la senyora excellent de la edat disposta per al misteri que la sauiesa diuina la hauia creada: magestat volgue entendre e mirar sobre la miseria e captiuitat de Adam: e de la generacio (gereracio) sua: De que li deuem fer infinides gracies segons diu Dauid. Beatus qui intelligit sup (sup, la p en una rayeta a baix, pot sé super o be supegenum una paraula) egenum et pauperem. Car aquell que es beatitut etna (la t porte un ganchet a dal: eterna) deu esser lohat e magnificat e infinidament regraciat: perque li ha plagut entendre ab efficacia sobre la la pobrea extrema e captiuitat dolorosa del home per ell creat. E volent lo retornar assi inspira sa clemencia lo pare Adam que regonegues agudament quants dans hauia encorreguts per lo seu peccat. E sentint se axi tocat lo venerable pare Adam: recordas que ja passats cinch milia anys de la sua creacio: e que per sa propria culpa ell e los fills seus stauen de aquell temps ença en tan dura captiuitat: acompanyats de tantes dolors e miseries: e que tan larch temps hauia que duraua la dita pena: a ell iustament donada: per la desobediencia sua. Perque Adam e los que ab ell eren tingueren consell (c al revés+sell) dins los lims hon se trobauen. E dix lo pare Adam (Adá, a nassal, en este cas se podríe escriure n Adan, Adán, o m Adam) als fills seus. Filij mei qd faciemus qa conturbant me cogitationes mee: et non est hic locus quietus. Volent dir O fills meus molt amats y que farem: car les cogitacions e pensaments meus: me donen molta dolor e turbacio. Com me recort hauer perduda la heretat de parays per lo peccat meu: em veig (me recort + em veig. Igual que passe en lo + el, ña, hi ha una y, et, e, elíptica, me recort y me veig, que passe a em veig) exellat ensemps ab vosaltres en aquest loch de tenebres: hon noy ha consolacio nenguna ne repos. E hoyda la raho de Adam per los fills seus trauessats de molta dolor per la gran desauentura e perdua sua com tan poch los hauia durat lo stat tan preminent de innocencia: en que nostre senyor deu los hauia creat: no pogueren respondre al pare seu sino que romperen en gran e doloros plor. E la mare Eua que veu lo seu marit e fills en tanta dolor e pena atendrien se les entramenes d´aquella com a mare piadosa: e dix. O Adam senyor aquesta dolor mia es principalment: car yo he lançat a vos y als fills meus en tanta dolor e pena: e en cascu de vosaltres yo so turmentada: si a nostre senyor plahia yo volria passar la pena per tots: puix so causa del peccat: e vos senyor Adam e los fills meus fosseu deliures de captiuitat e cobrasseu la heretat vostra: qui per la errada mia haueu perduda Lo senyor ma creada pus amable per natura e molt pus piadosa que al home: perque yo pus viuament senta la dolor dels fills meus: E perço Adam senyor puix vos per lo mal consell meu fes aquella tan gran erra (errada, error) de desobeyr nostre senyor deu: e trencar lo manament seu: placiaus ara per merce escoltar la dolorosa paraula mia qui continuament pense e fabrique en la reparacio vostra e mia e dels fills meus. Et audi consilium meum et recuperabis sanitates. Car si a la senyoria vostra plaura hoyr lo consell meu: yo he ferma fe vos recobrareu salut a tota la natura vostra. E Adam sabent que era scrit. Vt vnde mors oriebatur: inde vita resurgeret. No volgue desestimar lo consell de sa virtuosa muller: ans li dix digau Eua lo queus parra bo: car tota cosa fare per recobrar la amistat e gracia del meu creador: lo qual ma auorrit: e lançat per la desobediencia mia. E lauors Eua ab molta amor dix. Ignoras (esta I mayúscula que pareix J!) quoniam benignitas dei ad penitentiam te adducit. Volent dir: senyor meu Adam ignora la discrecio vostra com apres lo vostre peccat la benignitat del senyor creador nostre vos tira a penitencia. E com sab la merce vostra penitencia vera deu esser acompanyada ab sperança de venia. Donchs senyor puix la penitencia haueu feta tan largament: confiar deueu la misericordia diuina nous sera negada. Acordaus senyor de aquell dormir tan dolç que vos senyor fes stant en lo stat de ignocencia: en lo qual segons la merçe vostra moltes vegades ma recitat: vos fon reuelat que nostre senyor deu vostra carn pendria: e ques faria home E siau cert que ab tot per lo nostre peccat aço sia differir: la clemencia sua fara lo que promes (pmes) vos hauia: car sa magestat ha dit. Celum et terra transibunt: verba autem mea non preteribunt. Car lo cel e la terra pssaran: e la sua paraula restara ferma: E per la iniquitat nostra no cessara la misericordia sua de manifestar se als homens. E a mi senyor acorda que aquell dia doloros que fom lançats de la heretat nostra quis deya parays terrenal: nostre senyor deu irat (jrat) contra la serpent: qui a mi hauia decebut: dix a ella. Ipsa conteret caput tuum. Volent dir: al diable qui prenint forma de serpent me hauia enganat: que per dona li seria trencat lo cap. Aço no ignore yo que de mi nos pot entendre. Car yo per ma desauentura no he trencat lo cap al diable: ans ell ha vençut a mi: e lançat tota la generacio mia en la captiuitat dolorosa que ara som. E perço hauem a creure que altra dona te a venir que sera causa e principi de la reparacio nostra: e trencara lo cap al diable leuant li la tirannica potestat e senyoria que te sobre nosaltres. E de aquesta senyora e filla nostra foren a mi reuelades grans coses en lo començ de les mies dolors: e tota la mia vida la he reclamada e desijada: e no la he mereixcuda veure en los dies meus. E ara so certa segons la relacio que a vos senyor e a mi es stada feta que en la terra de judea es nada vna donzella de tanta excellencia: que jas canta publicament de ella. Nec primam similem visa est nec habere sequentem. E aço es cosa molt certa: que desque lo mon es creat: ab tot que en la generacio nostra haja agut moltes virtuoses dones: noy ha agut james semblant a aquesta en excellencia e virtuts. La qual so molt certa: es stada preseruada per la potencia diuina d´aquella ley comuna que fon imposada per lo nostre peccat. De qua cantat gemens Dauid. Ego in iniquitatibus conceptus sum: et in peccatis mater mea in vtero me aluit. Car totes les gracies e prerogatiues que son stades partides en totes les creatures angeliques e humanes: en ella sola son trobades iustades. E si yo en la mia creacio fuy neta de tacha original: quant mes deueu creure senyor Adam que es stada neta en pus singular grau aquesta filla e senyora nostra: de la qual diu Dauid. Non fecit taliter omni nationi. Volent dir que no ha fet nostre senyor deu tanta singularitat de gracies a nenguna nacio passada present ni esdeuenidora com a aquesta sola senyora. E perço en la natiuitat sua han cantat los angels en presencia sua. Natiuitas tua gaudium annunciauit vniuerso mundo. Car per la presencia sua tot lo mon sera alegrat. E dien que la dita senyora se es criada en lo temple de deu: e es stada tant amada y reuerida per los habitadors del dit temple que tots vna voce dicentes dien de sa excellent senyoria. Non est talis mulier super terram. Volent dir que tal dona com aquesta james naixque sobre la terra. E ja senyor Adam es aquesta donzella de edat de matremoni: car segons lo compte que yo tinch ja passa los dotze anys. Aram (ara me, ara em) par (pareix) a mi que es hora de cridar e demanar al nostre creador e senyor misericordia e perdo. Car si a sa magestat plaura hauer nos merce: e humiliarse tant ques vulla vnir ab la natura nostra: offerir liem (li ham, havem, de oferir) aquesta excellent senyora e filla nostra. Si plaura a sa clemencia pendre la per sposa puix sa magestat la ha tant dignificada e de singulars dons dotada: que dona atreuiment a nosaltres de pensar en aquest matremoni: ab tot no haja nenguna comparacio del creador a la creatura: sa clemencia egualara aquests estrems: per mija de aquesta senyora: En tant que lome peccador gosara acostar se a la magestat del seu creador. E Adam hauent be atentament escoltat tot lo rahonament de sa discreta muller fon tan alegre que dix. O eua hoyt lo que dit maueu de aquesta senyora. Factum est cor meum tanquam cera liquescens in medio ventris mei. Volent dir: Lo cor meu per extrem goig es axi regalat com cera calenta (liquescens: licuada, que se fon) dins les entramenes mies. Car crech certament ara es vengut lo temps: en lo qual la clemencia diuina remediara les dolors mies per mija de aquesta senyora sanctissima filla nostra. E agenollant se lo pare Adam en terra ab grandissima feruor e deuocio comença a reclamar la clemencia diuina dient. O rex gentium et desideratus earum: veni salua hominem quem de limo formasti. Volent dir: O rey e princep de tota creatura en vostra sola clemencia es lo desig esperanca mia e de tots los fills meus. A vos senyor demanam queus placia deuallar e saluar lo miserable home que d´l lim de la terra haueu format. Vos senyor sabeu quanta es la miseria humana: hajau pietat de la errada mia. car sens vos ajudador meu nom puch leuar. Adiuua me domine quia in te confidit anima mea. E la venerable mare Eua que la dolor de tots los seus fills molt tendrament sentia ab feruor no recomptable comenca a cridar vn crit molt piados dient. Domine si vis potes me mundadare. Volent dir: O senyor y vida mia la dolor e dan dels fills meus propria pena mia es. E prostrant se en terra deya. Domine salua nos quia perimus. Volent dir: O senyor qui sou pietat immensa saluau nos que del tot perim sens lo auxili e multissima clemencia e adiutori vostre. E apres deya O domine clementissime veni et noli tardare relaxa façinora plebi tue. Volent dir o clemencia infinida cuytau la venguda vostra car ja defallen los fills meus per longa sperança. Miserere nostri deus omnium: et respice nos: et ostende nobis lucem miserationum tuarum: O senyor y hajau merçe de la longa dolor mia: delliuré (delliurem, delliuren) la vostra clemencia aquests fills de tan dura captiuitat: mirau senyor sobre nosaltres: e mostrau nos la lum (lu3, que pareix luz) resplandent de les infinides misericordies vostres. E leuant se la amable mare giras als fills seus dient los: O fills cridau e no cesseu: nomenau vos fills meus: perque la piadosa dolor de la mare vostra pus facilment moga la clemencia diuina a hauer merçe de vosaltres. Yo trista mare quius deuia guardar per tendrea de amor de tot dan e perill vos he lançats en tanta dolor e miseries: yo quius deuia conseruar la heretat vostra: vos he procurat (pcurat) captiuitat trista e penosa: e ara fills ajudar nous puch recorreu ab gran fiança a aquell qui ajudar vos pot: Lo qual ha dit. Sine me nichil potestis facere. E los atribulats fills hoyda la amonestacio de la senyora mare sua començaren a reclamar e cridar la misericordia diuina dient. O clement e piados senyor veus açi los exellats fills de Eua que per manament de vostra magestat son stats bandejats del regne vostre per lo peccat dels primers parents: quantes penes e angusties hauem soffert en la dolorosa peregrinacio nostra: no basta lengua humana a esplicar la menor part: ara ab dolor e gemechs suplicam la merçe vostra vulla donar fi al exili nostre. O domine aspice de sede sancta tua: et cogita de nobis: inclina deus meus aurem tuam et audi. Aperi occulos tuos et vide tribulationem nostram. O senyor rompeu los cels e deuallau: car sens vos perim ajudau nos creador nostre: Car de vostra magestat es dit. Nichil odisti eorum q fecisti. Volent dir que no auorriu (avorriu; aborrezcáis; odisti : odio, odi) les coses que fetes haueu: E perço senyor no pereixca la obra de les vostres mans per la iniquitat nostra: treballats som sens repos: e podem dir. Lassati sumus in via iniquitatis et perditionis: et ambulauimus vias difficiles: viam autem domini ignoramus. O senyor tan cansats e lassats som en la via miserable d´aquest mon. hon y ha infinits laços de perdicio: anam per vies difficils: la via vostra senyor ignoram E perço suplicam la pietat vostra dient cascu per si Vias tuas domine demonstra michi et semitas tuas edoce me. Volent dir: O senyor illuminau nos que vejam e conegam lo cami dels vostres manaments. E les estretes vies de perfectio perque prestament pugam venir a vos y atenyer la gracia vostra tan desijada. E aquests miserables fills de Adam vehent se en tanta necessitat començaren a reclamar en ajuda sua los ciutadans de parays qui son los sancts angels dient a ells O gloriosi principes qui statis in domo domini in atrijs domus dei nostri Suplicau la clemencia diuina que li placia hauer pietat de nosaltres: E que done fi al exili nostre: e pugam peruenir al loch hon vosaltres sou: Car le animes nostres han fet insaciable de veure lo nostre creador qui es vida y amor nostra. E continuant aquestos crits. Resonabat terra in voces eorum. E entra aquell crit tan piados per la ciutat de parays: e los ciutadans de aquella moguts de gran caritat desijosos de la reparacio humana: leuaren se de les cadires: e vingueren tots justats dauant lo tro de la alta magestat diuina. Et ceciderunt in conspectu throni in facies suas et benedixerunt viuentem in secula seculorum. E dreçant se ab gran reuerencia digueren. O potencia infinida Dimitte eos quia clamant post nos. Volent dir sia de vostra diuina clemencia atorgar a aquests miserables fills de Adam la peticio sua: e que ixquen de aquella dura captiuitat: e vinguen a lohar la magestat vostra: e a possehir estes cadires qui stan buydes per lo cayment de aquells superbos angels: qui a la justa ordinacio de vostra clemencia no sotsmeteren la voluntat sua E lo misericordios senyor responent als angels dix que acceptaua la peticio sua e que prestament ell trametria vn princep en la terra d´aquests catius per veure de ques clamen: ne que demanen: si tenen res per a pagar lo rescat.