champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el
1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les
aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al
servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble,
del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la
total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert
sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les
novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama
variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de
la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i
divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys,
una de les millors novel·les europees del moment. El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent
de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat
de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era
originària de Gandia, però consta radicada a València des de
1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i
materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns
de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser
conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà. De
Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem
força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller
bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i
bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al
tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal,
Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat
en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió
molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes
amorosos
Es dit duodeni, quar en quascu home es de quantitat de XII ditz.
Eluc. de las propr., fol. 56.
(chap. Se diu duodeno, perque a cada home es de cantidat de dotse dits; medix dotse dits.)
Il est appelé duodénum, car en chaque homme il est dit de la quantité de douze.
PORT. IT. (ESP. chap.) Duodeno.
7. Dozen, Dotzen, adj. num., lat. duocecimus, douzième.
El dozes, us petitz Lombartz.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le douzième, un petit Lombard.
Deu mais comprar la causa, la dotzena part de tant cum ela val, per cosentiment del ordenador de la gleisa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Doit en plus acheter la chose, la douzième partie de tant comme elle vaut, par consentement de l'économe de l'église.
Ell dec esser lo dotzes. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il dut être le douzième.
CAT. Dotsé. ESP. Doceno (duodécimo). PORT. Duodecimo. IT. Dodicesimo.
8. Dotzena, s. f., douzaine.
Una dotzena de moltos.
(chap. Una dotsena de borregos; poden sé cordés grans. En catalá se diu moltó, moltons.)
Charte de Besse en Auvergne, de 1270.
Une douzaine de moutons.
CAT. Dotsena (dotzena). ESP. Docena. PORT. Duzia. IT. Dozzina.
9. Dozens, adj. num., lat. ducentos, deux cents.
Per cent vers ni per dozenz cansos.
(chap. Per sen versos ni per dossentes cansons.)
G. Magret: No m valon re.
Pour cent vers et pour deux cents chansons.
Li prestet dozens marabotis.
(chap. Li va prestá, dixá, dossens maravedís.)
V. de Bertrand de Born.
Lui prêta deux cents marabotins.
Ben dozentas jornadas s'es luynatz de sa terra. V. de S. Honorat.
S'est éloigné de sa terre bien de deux cents journées.
CAT. Dòscènts (sic). ESP. Doscientos, ducientos. PORT. Dozentos. IT. Dugento. (chap. Dossens, dossentes; se escriu igual que lo plural de dossén, que enseñe, cas. docente.)
L'enseignement et le mérite et la valeur... m'ont tellement instruit mon coeur de belle société.
Part. pas. Vulhatz, per so que siatz dutz,
Saber et sen soven vezer.
P. Vidal: Abril issic.
Pour cela que vous soyez instruit, veuillez voir souvent sens et savoir.
Si m trobes fol ni mal duich.
Guillaume de la Tour: Una, doas.
Si me trouvât fou et mal instruit.
ANC. FR. Bien sout esprevier duire è ostour è falcon.
Roman de Rou, v. 3825.
Le second point auquel il se fault diligemment duire et exercer, c'est aux réponses particulières. Amyot. Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 91. Les Athéniens pour lors n'estoient point encore duits à la marine.
Amyot. Trad. de Plutarque, V. de Thésée.
Plus prompt à faire mal et plus duit au malheur.
Remi Belleau, t. I, fol. 87.
(chap. du: duc, dus, du, duém, duéu, duen; dut, duts, duta, dutes; duría, duríes, duríe, duríem, duríeu, duríen, etc.)
2. Duc, s. m., lat. ducem, duc, guide.
Si 'l reis engles e 'l duz normanz.
B. de Ventadour: Lanquan vei.
(chap. Si lo rey inglés y lo duc normando.)
Si le roi anglais et le duc normand.
Pero 'l senhers coms, ducs, marques
N'a ben sa pegnora tracha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Pour cela le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré son gage.
CAT. ANC. ESP. Duc. PORT. Duque. IT. Duce, duca (N. E. Benito Mussolini, es grassiós que lo seu apellit sigue casi mussol, que es de la familia del duc, lo búho real, tamé duque en castellá. Al llibre “lo camí” podéu lligí un capítul sobre lo duc, y a los sans inossens, tamé lo trobaréu.)
3. Duquessa, Duguessa, s. f., lat. ducissa, duchesse.
Car mentau duguessa ni regina.
Aimeri de Bellinoi: Tant es d'amor.
Car je me rappelle duchesse et reine.
Fig. Duquessa de valen pretz entier.
Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.
Duchesse de vaillant mérite entier.
CAT. Duquessa. ESP. Duquesa. PORT. Duqueza. IT. Duchessa. (chap. Duquesa o duquessa, duqueses o duquesses.)
4. Ducat, Dugat, s. m., lat. ducatus, duché.
Del ducat de Normandia... e del comtat de Peitieus.
(chap. Del ducat de Normandía... y del comtat o condat de Peitieus – Poitou.)
V. de Bertrand de Born.
Du duché de Normandie... et du comté de Poitou.
A conquerir emperi e regnat,
Estranhas terras et illas e dugat.
Rambaud de Vaqueiras: Valens marques.
(chap. A conquistá imperi y reinat, extrañes terres e isles y ducat.)
A conquérir empire et royaume, (err sétrangères, sic) terres étrangères et îles et duché.
CAT. Ducat. ESP. PORT. Ducado. IT. Ducato. (chap. Ducat, ducats; Ducados es una marca de sigarros.)
ESP. Ductor. IT. Duttore. (chap. conductó, conductós, conductora, conductores; se sol empleá pera los vehiculs, pun quinse mes aball.
Se pot fe aná en lo sentit de tutó, rectó o retó; tutor, rector, ductor.)
7. Ductibilitat, s. f., lat. ductibilitatem, ductilité.
No es degu metalh de maior ductibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Il n'est aucun métal de plus grande ductilité.
CAT. Ductilitat. ESP. Ductilidad. PORT. Ductilidade. IT. Ductilità. (chap. ductilidat. Es una propiedat que presenten alguns materials, com les aleassions metáliques, que poden deformás plásticamen sense chafás, permitín obtindre arams o fils.)
8. Ductil, adj., lat. ductilis, ductile.
Coyre coronari ductil en subtils laminas.
(chap. Cobre coronari dúctil en sutils, fines, lámines.)
Eluc. de las propr., fol. 187.
Cuivre coronnaire ductile en lames fines.
CAT. ESP. (chap. dúctil) Ductil. PORT. Ductivel. IT. Duttile.
Si le Dauphin vient ici jamais, et ses barons l'amènent.
Mas l'aigua que suau s' adui
Es peiers de cella que brui.
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Mais l'eau qui s'écoule doucement est pire que celle qui bruit.
Fig. A ver salvamen
Aduretz tota Fransa.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Vous conduirez toute la France à vrai salut.
Lo gens temps de pascor,
Ab la fresca verdor,
Nos adui fuelh e flor.
B. de Ventadour: Lo gens.
(chap. Lo gentil tems de primavera, en la fresca verdó, mos porte fulla y flo. Ojalá puguerem recuperá una paraula com pascó, tenín ya Pascua.)
L'agréable temps de printemps, avec la fraîche verdure, nous apporte feuille et fleur.
Mais lai on valor ven e tria,
Ven paratge; et de lai fui
On avol cors soven s'adui.
R. Vidal de Bezaudun: En aquelh temps.
Mais là où mérite vient et choisit, arrive noblesse; et elle fuit de là où lâche coeur souvent parvient.
Loc. prov. Vos sabetz, dona gentil, clara,
Qu'us plazers autre n'adutz.
(chap. Vos sabéu, dona gentil, clara, que un plaé ne du (porte) un atre.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Vous savez, dame gentille, gaie, qu'un plaisir en amène un autre.
ANC. FR.
Li graindre anemi Diex si sunt li renoié,
Quant il sunt à mal faire aduit et avoié.
J. de Meung: Testament, v. 642.
ANC. ESP. Aducir. IT. Addurre.
10. Aduzemen, s. m., conduite.
Per razon de l'aduzemen de las ayguas.
(chap. Per raó de la conducsió de les aigües.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 79.
Pour raison de la conduite des eaux.
11. Conduire, Condurre, v., lat. conducere, conduire, mener, guider.
Tan feron qu'ill lo conduisseron a Tripol en un alberc.
V. de Geoffroi Rudel.
Ils firent tant qu'ils le conduisirent à Tripoli dans une habitation.
Fig. Mas Dieu prec per sas grans mercis...
Que m condugua en paradis.
Pierre d'Auvergne: Cuy bon vers.
Mais je prie Dieu par ses grandes mercis... qu'il me conduise en paradis.
Car qui joi ni solaz fui
A piech de mort se condui.
Lanfranc Cigala: Ges non sui.
Car qui fuit joie et soulas se conduit à pire que mort.
CAT. Conduir. ESP. Conducir. PORT. Conduzir. IT. Condurre. (chap. conduí: conduíxco, conduíxes, conduíx, conduím, conduíu, conduíxen; conduít, conduíts, conduída, conduídes. Val pera vehiculs y en lo sentit de durá un minjá o algo bastán tems. Este tinet de oli ha conduít mol, ne ham tingut prou per a tot l'añ.)
2. Conduch, s. m., conduite, direction.
Per conduch de nauclers. Trad. du Code de Justinien, fol. 88.
Par conduite de nochers.
ANC. FR. Que vos tel conduit me bailliez
Que je n'i soie domagiez.
Roman du Renart, t. II, p. 371.
CAT. ESP. Conducto. IT. Condotto. (chap. conducte, conductes.)
13. Salvconduch, s. m., sauf-conduit.
Aquest present salvconduch ay fach.
(chap. Este presén salvoconducte hay fet.)
Sauf-conduit donné par J. de Fara en 1385.
J'ai fait ce présent sauf-conduit.
CAT. ESP. PORT. Salvoconducto. IT. Salvocondotto.
14. Conductor, s. m., conducteur, guide.
De la qualla armada et host era conductor et guida lo comte Ramon.
(chap. De la cual armada y host ere conductó y guía lo conde Ramón.)
Chronique des Albigeois, col. 10.
De laquelle armée et troupe le comte Raimond était conducteur et guide.
Malrassat, malrassats, malrassada, malrassades, mal rassats, de mala rassa
De mala raza
mals
males
malsón, mal son
pesadilla, mal sueño
malsonán
malsonante
malta de sibada
malta de cebada
maltratá, tratá mal
maltratar
maltratada, maltratades
maltratada, maltratadas
Maltratán (g)
maltratando, tratando mal
Malvada, malvades
Malvada, malvadas
malvadamen
malvadamente
malvadíssim
malvadísimo
malvat, malvats
malvado, malvados
malviure, mal viure, viure mal
Mal vivir
mam, mamera, beguda en alcohol
bebida con alcohol
Mamá – mamo, mames, mame, mamém o mamám, maméu o mamáu, mámen – mamaría – mamára – máma de aquí - daball del llit té la má María – mamón, mamóns, mamona, mamones
Maná – mano, manes, mane, maném o manám, manéu o manáu, mánen – manat, manada - mando – si yo manára a casa meua, manáres, manáre, manárem, manáreu, manáren
Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora,
Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matém o matám, matéu o matáu, máten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla Matéula – matára, matáres, matáre, matárem, matáreu, matáren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matánsa del gorrino,
matraca, matraques – instrumén de fusta que se fa aná a Semana Santa, carrau, carracla, carraca
matraca, matracas, instrumento de madera que se usa en Semana Santa.
matrícula, matrícules
matrícula, matrículas
matriculat, matriculats
matriculado, matriculados
matrimoni, matrimonis
matrimonio, matrimonios
mau, mou
mueve
mauen, mouen
mueven
maulit, maulits
maullido, maullidos
maurada, maurades : oliva negra que se cou a la serena, en pells de taronja o llimó
oliva negra que se “cuece” a la serena, con pieles de naranja o limón
mauragues, moragues, olives fetes a la sendra y caliu
olivas negras hechas en los rescoldos, se comen con bastante sal
maure, moure
mover
maures, moures
moverse
maus, mous
mueves
máxim
máxim
máxima
máxima
máximamen
máximamente
Máximes
Máximas
may, mai
nunca
mayordomo, mayordomos – los de la comisió de San Cristóbal a Valderrobres
mayordomo, mayordomos
mayoría
mayoría
mayoritaria
mayoritaria
mazmorra, presó, garjola, presoneta, gábia
mazmorra
me minjo
me como
mecagondéu, me cago en Déu
me cago en Dios, cagüendiós, mecaguendiós
mecánic, mecánics
mecánico, mecánicos
mecánica, mecániques
mecánica, mecánicas
mecánicamen
mecánicamente
mecanisme, mecanismes
mecanismo, mecanismos
mecha, meches – mechero (chisquero) – mecha al pel – mecha de un cohet (algúns de Calaseit com Juaquinico Monclús o Carlos Rallo Badet tamé tenen mecha)
Yesca - chisquero – mechas del pelo – mecha de un cohete o petardo
meche, dotó, mechesa, dotora
doctor, médico, doctora
mechesa
médico
mechón
mechón
mechonet de pel
mechoncito
medalla, medalles
medalla, medallas
Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá)
meló, melóns (latín melōne), cucumis Melo (parén de les carbasses y pepino) - L'amor de la joveneta | l'acompar a un meló: | defora, sa cara alegre; | de dins, sa traïció (Menorca)
merina (ovella), ovella paloma : tota blanca – ovella ullada es la ojinegra
merina, oveja “paloma”
merines (ovelles blanques)
merinas
mérit, mérits
mérito, méritos
merla, merles, merleta, merletes – sé una merla blanca : sé algo raro, espessial, únic
mirlo, mirlos – ser un mirlo blanco
merlusa, vore llus
merluza, pescadilla – lucio
mermelada, mermelades, confitura, confitures
mermelada, mermeladas, confitura, confituras
Mersé – Mercedes, com man germana y ma yaya pelaya
merced, mercedes
Mes – adv – del añ – Este mes tením mes faena de lo normal
Más – mes del año – Este mes tenemos más faena (trabajo) de lo normal
mescla, mescles
mezcla, mezclas
mesclá, mescllá a la Litera y mes amún – mesclo, mescles, mescle, mesclém o mesclám, mescléu o mescláu, mésclen – mesclaría – mesclaré – mesclára
mezclar
mesclaben
mezclaban
mesclada
mezclada
mesclada, mesclades
mezclada, mezcladas
mesclades
mezcladas
mescláe, mesclabe
mezclaba
mescláen, mesclaben
mezclaban
mesclán (g)
mezclando
mesclare
mezclara, mezclase
mesclat, mesclats
mezclado, mezclados
mescles
mezclas
mescllá, mesclá
mezclar
mesdiá, mesiades, michdiada, michdiades (en pijama y bassí) – dormí después de minjá a mich día – becaina, becaineta
siesta (con pijama y orinal), dormir después de comer a medio día
mesos
meses
mesquindat, sé roín o ruín
mezquindad, ser malo
messilla, messita, la que se sol tíndre a la vora del llit
mesilla, mesita, la que se suele tener al lado de la cama
messilles, messites
mesillas, mesitas, las que se sueles tener al lado de la cama
messón, fonda, possada (com la antiga possada de Roda a Beseit), hostal, venta
mesón, fonda, posada, hostal, venta
messoné, messonero, messonés, messoneros
mesonero, mesoneros
messonera, messoneres
mesonera, mesoneras
mestra, maestra, mestres, maestres
maestra, maestras
mestre, maestre, mestres, maestres – Maestre de les órdens militars, de aon ve lo nom de lo territori – comarca Maestrazgo – Maestrat – Lo lleó del Maestrat es Julián Segarra, lo que fa licors
michané, mijané, migé, que va a miges, se partíxen faena y ganánsia
medianero, que va a medias, se dividen trabajo y ganancia
michanes, mijanes
medianas
michanet, mijanet, ni gran ni minut
medianito, ni grande ni pequeño
micháns, mijáns
medios
michdía
mediodía
michdiá, michdiada
siesta (con pijama y orinal), dormir después de comer a medio día
michdiadeta, michdiadetes
siestecita, siestecitas
Michelíns (a la pancha), plec, plecs, quines molles !
michelines, pliegues, mollas (carnes)
miches
medias
michos, mijos
medios
mico, mono – Lo mico es un mote de Valderrobres: uy qué mono es lo sagal del mico !
mico, mono
micro
micro
micrófono, micrófonos
micrófono, micrófonos
microondes, microondas
microondas
microorganisme, microorganismes, esta paraula la fan aná mol los pastós com Julio Micolau cuan están plantats a la vora de una bassa y miren los cullerots, los “zapateros”, les ranes, y pensen “cuans microorganismes que ñan an este bassot”.
microorganismo, microorganismos
mida, mides
medida, medidas
miembro, miembros
miembro
mies, sereal
mies, cereal
miges (a) – M´has dixat a miges, carnús, ara a repetí !
medias (a) – Me has dejado a medias, carnuz, ahora a repetir !
Miguel, Miquel, Miquial
Miguel
mija
media
Mijana – servesa de 33 cl
Mediana – cerveza de 33 cl
mijanit, mija nit
medianoche, media noche
mijanot, mijanots
mediano (despectivo)
Mijáns – ni grans ni minuts, mijáns – los mijáns de comunicassió de la comarca del Matarraña ...
Milagrós , milagrosa, milagrosos , milagroses – Milagros (nom propi), si la Milagros está gorda o grossa, entonses es Mila grossa, pero no té perqué fé milagres
milagroso, milagrosa, milagrosos, milagrosas
milanesa, de Milán
milanesa
milená, milenás
Mil, 1000, miles
milenarisme
milenarismo
milla
milla
milles
millas
Milló (1.000.000)
millón
milló (adv)
mejor
millonari, millonaris
millonario, millonarios
millóns
millones
millora
mejora
millorá, millorás, amillorá, amillorás, “una tasseta de lleit y a millorás” díe lo meche Javier de Luna a Beseit – yo amilloro, amillores, amillore, amillorém o amillorám, amilloréu o amilloráu, amillóren – amilloraría – amillorára – amilloraré – amillorat, amillorada – la millora
mejorar, mejorarse
millorada, millorades (milló)
mejorada, mejoradas
milloraríe
mejoraría
millorat, millorats
mejorado, mejorados
millore
mejora
milloría, millora, milloríes, millores
mejoría, mejora, mejorías, mejoras
millós
mejores
milorcha, grúa
milorcha, grúa
Mimá – mimo, mimes, mime, mimém o mimám, miméu o mimáu, mímem – mimaría – mimára – mimaré
mimar
mimat, mimats
mimado, mimados
mimo, mimos (mimá)
mimo, mimos (mimar)
mina, mines
mina, minas
mina, mines, com la María Dolores y la Maruja a Beseit
mina, minas
Míncha ! Mínja !
Come !
minchá (minjada)
comida del día
minchá, minjá
comer
minchaba, minjaba
comía
minchabe, minjabe (ella)
comía
minchabes, minjabes
comías
minchada, minjada, minchades, minjades
comida, comidas
minchades, minjades
comidas
minchadó, minjadó, minchadós, minjadós
comedor, comensal
minchadora, minjadora, minchadores, minjadores
comedero (animales), comensal femenino
mincháe, minchabe, minjáe, minjabe
comía
mincháem, minchabem, minjáem, minjabem
comíamos
mincháen, minchaben, minjáen, minjaben
comían
minchán (g) minján
comiendo
minchánme, minjánme
comiéndome
minchará, minjará
comerá
mincharás, minjarás
comerás
minchare, minjare
comiera, comiese
mincharé, minjaré
comeré
mincharen, minjaren
comieran, comiesen
mincharíe, minjaríe
comería
mincharíes, minjaríes
comerías
minchás, minjás – verbo – los minjás, minchás, les minjades, minjáes, minchades, mincháes
modorra (ovella), que té falera : enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang, pareguda a un ictus, embólia o mal de esfelíssia a les persones. Pujada de sang díe mon pare, y cuan u notabe los fée un tall a la orella per a aliviá la presió al cap.
Oveja que tiene galbana, está modorra, enfermedad de las ovejas producida por demasiada comida y fuerza en la sangre (parecida a un ictus humano)
modorro (vore modorra)
cabizbajo, alicaído, que tiene la cabeza distraída
mon pare no te nas, mon pare no te nas, ma mare es chata, y un germanet que ting, y un germanet que ting, té un nas de pataca
mi padre no tiene nariz ...
Món, móns
mundo
mona de Pascua, los padríns solen regalála als fillols y filloles – mones
pastel de Pascua, los padrinos suelen regalarla a los ahijados y ahijadas.
mona, mones
mona, monas
mona, mones, guapa, guapes
guapa, guapas
monada, monades
monada, monadas
monaguillo, monaguillos, sagals que li ajuden al móssen per a prepará la missa y durán la missa. Algúns s´amorren a les vinagreres, sobre tot al vi de missa, pero yo no u vach fé may :)
monaguillo, monaguillos
monasteri, monasteris, convén, convéns
monasterio, monasterios, convento, conventos
Monclús, apellit de lo directó de la ASCUMA de Calaseit, Juaquinico lo cohet, que a vegades escriu MonTclus, en t, y datres no. An aixó se li diu personalidat.
Monclús, apellido del director de la ASCUMA de Calaceite, que a veces escribe MonTclús, con t, y otras no, a esto se le llama personalidad.
Mondonguilla, mondonguilles (vore mondongo)
Albóndiga, albóndigas
moneda, monedes
moneda, monedas
Monería, monada, moneríes, monades
monería, monada
monflorito, monfloritos – vam tíndre un choto monflorito, blang, mol majo
Moraga, moragues, olives cuites al caliu, les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal. - tamé ne ñan maurades
olivas negras hechas en los rescoldos, se comen con bastante sal
moral, morals
moral, morales
morat, morats
morado, morados
morca, solada de l'oli (al tinet)
precipitados del aceite
mordasses, mordassa
mordazas, mordaza
mordén, cáustic, ássit, fixadó, corrosiu
mordiente, cáustico, ácido, fijador, corrosivo
Morena - del cul, almorrana – morenes – moreno del sol
morfología, figura, forma, hechura, configuración, formato
morfosintaxis
morfosintaxis
moríen
morían
moríes
morías
móriga (cuan yo me)
muera (cuando yo me)
mórigo
muero
mórigue
muera
móriguen
mueran
moriguéren, moriren
murieran, muriesen
morím
morirme
morín (g)
muriendo
morínse
muriéndose
morirá
morirá
morire, moriguére
muriera, muriese
moriríe (ell)
moriría
moriríem
moriríamos
moriríeu
moriríais
morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen
morir, morirse
morisque, mórigue
muera
morísseli
morírsele
moríssen, moren
mueren
moríu
morís
morra, joc en los dits de una ma https://www.youtube.com/watch?v=mOvcJ0G52ao , tú traus un número de dits y l´atre un atre, y se ha de di la suma dels dos, qui u enserte guañe una tanda. An este vídeo de Valderrobres ix la Silvia Dilla , Santi Gracia “pataqué” y molta mes gen, hómens y dones.