Mostrando las entradas para la consulta tinet ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tinet ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de octubre de 2018

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Quan vos ixca un catalaner que vos aclarixca quína fon la primera novela catalana i en dialecte català. Que no cite al valencià Tirant Lo Blanch del idioma valencià perque no cola. Golden Jacob. 

https://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf


https://lletra.uoc.edu/es/obra/tirant-lo-blanc-1490.pdf




Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment. 

El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era originària de Gandia, però consta radicada a València des de 1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà

De Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal, Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos

miércoles, 3 de enero de 2024

Lexique roman; Aym - Ayzeiar

Aym, adj., le même, semblable.

Totas cosas son aymas. Lo Payre eternal.

Toutes choses sont semblables.

2. Enayma, adv., comme, ainsi.

Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam.

Mot fo de nobla gent en aquela faczon,

Enayma fo David e lo rey Salomon.

La nobla Leyczon.

Comme fit Caïn, le premier fils d'Adam.

Il y eut beaucoup de gens de cette manière, ainsi fut David et le roi Salomon.

- Ensuite.

Enayma torna secca e sencza vigoria.

L' Avangeli de li quatre Semencz.

Ensuite elle devient sèche et sans vigueur.

Conj. Enayma tu conoises lor, fai lor conoiser tu.

Lo Payre eternal.

Ainsi que tu les connais, fais-leur connaître toi.


Ayse, s. m., tonneaux, vaisseaux propres à contenir le vin, l'huile et autres liquides. (chap. carretell per al vi; tinet per al oli.)

In uno grasali, vel broco, vel alia aysina recipietur aqua illa.

Tit. de 1352. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 152.

Veiam los ayses de l'ostal;

E la donna li mostret pueys

Gan ren vaycels e huerris vueys.

V. de S. Honorat.

Voyons les vaisseaux de la maison; et la dame lui montra ensuite grand nombre de tonneaux et de greniers vides.


Aysha, s. f., souci, chagrin.

Non ha ayssa ni pensament, mena vita de segurtat.

Tremor, aysha, offuscament de razo.

De tota ayssha et pensament getar.

Eluc. de las propr., fol. 69, 90 et 81.

Il n'a souci ni pensement, mène vie de sécurité.

Crainte, chagrin, embarras de raison.

Tirer de tout souci et pensement.


Ayzeiar, v., vaguer, errer.

Quan peysho va ayzeian, si pert la maior partida dels uous, car no vaca a lur formacio.

Meravelhozament ama balenatz e 'ls mena ayzeian per mar.

Eluc. de las propr., fol. 154 et 156.

Quand le poisson va errant, la majeure partie des oeufs se perd, car il ne vaque pas à leur formation.

Elle aime merveilleusement ses baleineaux et les mène errant par mer.

viernes, 9 de febrero de 2024

Lexique roman; Doas - Duire, Durre


Doas, suj. et rég. féminin, deux.

Per so que mais no falhiran tos temps

Aquist duy dol que son vengut essemps. 

Aimeri de Peguilain: Anc non cugey. 

Parce que ces deux chagrins, qui sont venus ensemble, ne failliront plus en aucun temps.

Anc un bon mot no fezes

Non i agues dos malvatz.

Garin d'Apchier: Cominal. 

Jamais vous ne fîtes un bon mot qu'il n'y en eût deux mauvais.

Fassa d'un malastre dos. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.

Fasse d'un malheur deux.

Doas domnas aman dos cavaliers.

T. de Sordel et de Bertrand: Doas donas.

Deux dames aiment deux cavaliers.

Doas coblas farai en aquest son.

Gui de Cavaillon: Doas coblas. 

Je ferai deux couplets sur cet air. 

Substantiv. indéterminé.

No sabran ja dui ni trei

Quals es selha que m'a conquis. 

Arnaud de Marueil: Cui que fin' amors. 

Ne sauront jamais deux ni trois quelle est celle qui m'a conquis.

Cascuna n'a al mens dos, 

E cascuns dels doas o mai.

Richard de Tarascon: Ab tan de. 

Chacune en a au moins deux, et chacun d'eux deux ou plus.

Loc. Li auzelet dui e dui.

(chap. Los muixonets de dos en dos; dos y dos de forma literal.)

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion. 

Les oiselets deux à deux.

Van cridan duy e duy.

P. de la Mula: Dels joglars. 

Vont criant deux à deux.

Adv. comp. Ben l'amav'ier, huey l'am dos tans.

(chap. Be l'amaba ahí, avui (hui) l'amo dos tans; com dos vegades.

En chapurriau fem aná voldre, be la volía, vull; amá es mes literari.)

E. Fonsalada: De bon luec.


Je l'aimais bien hier, aujourd'hui je l'aime deux fois autant.

ANC. FR. Nous sommes or privéement 

Ici nous dui tant solement.

Roman de la Rose, v. 16608. 

De sa gent refist dous parties,

S'en establi dous cumpaingnies

Roman de Rou, v. 9955.

CAT. (són tres quarts de duas, los dos, els dos) ESP. Dos. PORT. Dous, doas. IT. Duo, due. (chap. dos dones; són les dos de la tarde; los dos homens.)

2. Abdui, Amdui, Ambedui, adj. num., suj. masc., tous deux. 

Abdos, Amdos, Ambedos, adj. num., rég. masc., tous deux. 

Abdoas, Amdoas, Ambedoas, adj. num., suj. et rég. fém., toutes deux.

Doncx, per que us metetz amaire

Pus a me laissatz tot lo mal?

Quar abdui no 'l partem egual.

La Comtesse de Die: Amicx ab gran. 

(chap. Entonses, per qué tos fiquéu a amadó, pos a mí me dixéu tot lo mal? Ya que los dos no mol repartim per igual.

Donc, pourquoi vous mettez-vous amant, puisque vous me laissez tout le mal? car nous ne le partageons pas tous deux également.

Lo jorn que ns ac amor abdos eletz. 

(chap. literal: Lo día que mos va amor als dos triá.)

Rambaud de Vaqueiras: Non puesc saber.

Le jour qu'amour nous eut choisis tous deux.

Abdoas ero de l'avescat d'Albi: N' Azalais era d'un castel que a nom Lombes... Na Esmengarda si era d'un borc que a nom Castras. 

V. de Raimond de Miraval. 

Toutes deux étaient de l'évêché d'Albi: Dame Azalaïs était d'un château qui a nom Lombes... dame Esmengarde était d'un bourg qui a nom Castres.

Pus fom amdui enfan,

L'ai amad' e la blan.

(chap. Pareix una part de la lletra de Serrat, paraulas d'amor. La mateixa llengua en vuit siglos de diferensia. Exactamen, uns 800 añs desde lo naiximén de Serrat hasta lo de Ventadorn, Ventadour.)

B. de Ventadour: Lo gens.

Depuis que nous fûmes tous deux enfants, je l'ai aimée et la courtise.

Ad amdos las espazas seis.

Roman de Flamenca, fol. 126.

Il ceint les épées à tous deux.

Amon doas donas valenz...

Et ab amdoas pres entier.

T. de Rambaud et d'Albertet: Albertet.

Ils aiment deux dames distinguées... et toutes deux ont mérite parfait.

Assatz seretz ambedui d'un semblan. 

Elias de Barjols: Bels guazans. 

Vous serez bien tous deux d'une même manière.

A son disnar los aucis ambedos.

(chap. A son diná los mate als dos.)

P. Cardinal: Un sirventes.

A son dîner il les tua tous deux.

ANC. FR. Andui furent boen chevalier.

Roman de Rou, v. 8422. 

Andui s'en vont par foi plevie.

Roman du Renart, t. I, p. 75. 

Et furent bon ami andoi.

Roman de Brut, p. 242. 

Ambdui tes fiz en un jur mourront.

Anc trad. des liv. des Rois, fol. 4.

Or l'a Renart tant amusé 

Que ambedui sont acordé.

Roman du Renart, t. 1, p. 75. 

Isnelement se deschaucèrent, 

Embedui en un lit couchèrent.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 201. 

A genoulx se mirent chascun 

Ambedeux en disant ainsi.

Déposition de Richard II. 

Tors issirent d'anbesdeus pars.

Roman de la Violette, v. 3169. 

ANC. CAT. Amdos, amduy, abdos, abduy. ESP. Ambos, ambos á dos. PORT. Ambos. IT. Ambedui, ambi.

4. Dualitat, s. f., du lat. dualis, dualité. 

Unitat o dualitat o trinitat.

Leys d'amors, fol. 46. 

Unité ou dualité ou trinité. 

De dualitat dos es lo premier nombre...

Tres o ternari es nombre engendrat per ajustament de unitat am dualitat.

(chap. Tres o ternari es número engendrat per ajuntamén de unidat en dualidat.)

Eluc. de las propr., fol. 279. 

Deux est le premier nombre de dualité... 

Trois ou ternaire est un nombre engendré par l'union d'unité avec dualité.

5. Dotze, adj. num., lat. duodecim, douze.

Rotlan e 'lh dotze par 

E 'l pros Berart.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Roland et les douze pairs et le preux Bérard. 

E 'l dotze mes de l'an.

Arnaud d'Entrevenas: Del sonet.

Et les douze mois de l'an.

CAT. Dotse (dotze). ESP. Doce. PORT. Doze. IT. Dodici. (chap. dotse)

6. Duodeni, s. m., lat. duodenum, duodénum.

Es dit duodeni, quar en quascu home es de quantitat de XII ditz.

Eluc. de las propr., fol. 56.

(chap. Se diu duodeno, perque a cada home es de cantidat de dotse dits; medix dotse dits.)

Il est appelé duodénum, car en chaque homme il est dit de la quantité de douze.

PORT. IT. (ESP. chap.) Duodeno.

7. Dozen, Dotzen, adj. num., lat. duocecimus, douzième.

El dozes, us petitz Lombartz.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Le douzième, un petit Lombard.

Deu mais comprar la causa, la dotzena part de tant cum ela val, per cosentiment del ordenador de la gleisa. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Doit en plus acheter la chose, la douzième partie de tant comme elle vaut, par consentement de l'économe de l'église.

Ell dec esser lo dotzes. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Il dut être le douzième.

CAT. Dotsé. ESP. Doceno (duodécimo). PORT. Duodecimo. IT. Dodicesimo.

8. Dotzena, s. f., douzaine.

Una dotzena de moltos.

(chap. Una dotsena de borregos; poden sé cordés grans. En catalá se diu moltó, moltons.)

Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

Une douzaine de moutons.

CAT. Dotsena (dotzena). ESP. Docena. PORT. Duzia. IT. Dozzina.

9. Dozens, adj. num., lat. ducentos, deux cents. 

Per cent vers ni per dozenz cansos.

(chap. Per sen versos ni per dossentes cansons.)

G. Magret: No m valon re. 

Pour cent vers et pour deux cents chansons. 

Li prestet dozens marabotis.

(chap. Li va prestá, dixá, dossens maravedís.)

V. de Bertrand de Born.

Lui prêta deux cents marabotins. 

Ben dozentas jornadas s'es luynatz de sa terra. V. de S. Honorat.

S'est éloigné de sa terre bien de deux cents journées. 

CAT. Dòscènts (sic). ESP. Doscientos, ducientos. PORT. Dozentos.
IT. Dugento. (chap. Dossens, dossentes; se escriu igual que lo plural de dossén, que enseñe, cas. docente.)


Duire, Durre, lat. ducere, conduire, guider, instruire.

Cant l'un peccat a l'autre duich.

Marcabrus: Assatz m'es.

Quand un péché conduit à l'autre.

Qu' a vos sals nos dugatz.

G. Riquier: Lo mons. 

Que vous nous guidiez saufs vers vous. 

L'ensenhamentz e 'l pretz e la valor... 

M'an si mon cor duit de belha paria.

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

L'enseignement et le mérite et la valeur... m'ont tellement instruit mon coeur de belle société. 

Part. pas. Vulhatz, per so que siatz dutz,

Saber et sen soven vezer.

P. Vidal: Abril issic. 

Pour cela que vous soyez instruit, veuillez voir souvent sens et savoir.

Si m trobes fol ni mal duich.

Guillaume de la Tour: Una, doas. 

Si me trouvât fou et mal instruit.

ANC. FR. Bien sout esprevier duire è ostour è falcon. 

Roman de Rou, v. 3825. 

Le second point auquel il se fault diligemment duire et exercer, c'est aux réponses particulières. Amyot. Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 91. Les Athéniens pour lors n'estoient point encore duits à la marine.

Amyot. Trad. de Plutarque, V. de Thésée. 

Plus prompt à faire mal et plus duit au malheur.

Remi Belleau, t. I, fol. 87.

(chap. du: duc, dus, du, duém, duéu, duen; dut, duts, duta, dutes; duría, duríes, duríe, duríem, duríeu, duríen, etc.)

2. Duc, s. m., lat. ducem, duc, guide.

Si 'l reis engles e 'l duz normanz. 

B. de Ventadour: Lanquan vei.

(chap. Si lo rey inglés y lo duc normando.)

Si le roi anglais et le duc normand.

Pero 'l senhers coms, ducs, marques

N'a ben sa pegnora tracha.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Pour cela le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré son gage.

CAT. ANC. ESP. Duc. PORT. Duque. IT. Duce, duca (N. E. Benito Mussolini, es grassiós que lo seu apellit sigue casi mussol, que es de la familia del duc, lo búho real, tamé duque en castellá. Al llibre “lo camí” podéu lligí un capítul sobre lo duc, y a los sans inossens, tamé lo trobaréu.)

Lo Gran duc es un búho gigán, real.

3. Duquessa, Duguessa, s. f., lat. ducissa, duchesse.

Car mentau duguessa ni regina.

Aimeri de Bellinoi: Tant es d'amor.

Car je me rappelle duchesse et reine.

Fig. Duquessa de valen pretz entier.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors. 

Duchesse de vaillant mérite entier. 

CAT. Duquessa. ESP. Duquesa. PORT. Duqueza. IT. Duchessa. (chap. Duquesa o duquessa, duqueses o duquesses.)

4. Ducat, Dugat, s. m., lat. ducatus, duché.

Del ducat de Normandia... e del comtat de Peitieus.

(chap. Del ducat de Normandía... y del comtat o condat de Peitieus – Poitou.)

V. de Bertrand de Born. 

Du duché de Normandie... et du comté de Poitou. 

A conquerir emperi e regnat, 

Estranhas terras et illas e dugat.

Rambaud de Vaqueiras: Valens marques. 

(chap. A conquistá imperi y reinat, extrañes terres e isles y ducat.)

A conquérir empire et royaume, (err sétrangères, sic) terres étrangères et îles et duché.

CAT. Ducat. ESP. PORT. Ducado. IT. Ducato. (chap. Ducat, ducats; Ducados es una marca de sigarros.)

5. Ducat, s. m., ducat, sorte de monnaie.

Ducaz de Roma... Ducats de Venezia.

(chap. Ducats de Roma... Ducats de Venecia.)

Tarif des monnaies en provençal.

Ducats de Rome... ducats de Venise.

CAT. Ducat. ESP. PORT. Ducado. IT. Ducato.

6. Ductor, s. m., lat. ductor, conducteur.

Adhoras son ductor fa irat e 'l fier.

E son ductor li fassa escarniment. 

So nostres ductors.

Eluc. de las propr., fol. 84 et 13. 

Alors il fait son conducteur irrité et le frappe. 

Et son conducteur lui fasse mépris. 

Ils sont nos conducteurs. 

ESP. Ductor. IT. Duttore. (chap. conductó, conductós, conductora, conductores; se sol empleá pera los vehiculs, pun quinse mes aball. 

Se pot fe aná en lo sentit de tutó, rectó o retó; tutor, rector, ductor.)

7. Ductibilitat, s. f., lat. ductibilitatem, ductilité.

No es degu metalh de maior ductibilitat.

Eluc. de las propr., fol. 183. 

Il n'est aucun métal de plus grande ductilité. 

CAT. Ductilitat. ESP. Ductilidad. PORT. Ductilidade. IT. Ductilità. (chap. ductilidat. Es una propiedat que presenten alguns materials, com les aleassions metáliques, que poden deformás plásticamen sense chafás, permitín obtindre arams o fils.)

8. Ductil, adj., lat. ductilis, ductile. 

Coyre coronari ductil en subtils laminas.

(chap. Cobre coronari dúctil en sutils, fines, lámines.)

Eluc. de las propr., fol. 187.

Cuivre coronnaire ductile en lames fines.

CAT. ESP. (chap. dúctil) Ductil. PORT. Ductivel. IT. Duttile.

9. Aduire, Adure, Aduzer, v., lat. adducere, amener, apporter, conduire, écouler.

Faitz m'adur' un bel caval bag.

Richard de Tarascon: Cabrit al mieu.

Fais-moi amener un beau cheval bai. 

S'ieu posc, eu lo dei aduzer en presensa. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 93. 

Si je puis, je dois l'amener en présence. 

Per que no l'aducest?

Trad. du Nouv. Test. S. Jean, ch. VII.

Pourquoi ne l' amenâtes-vous pas? 

Si 'l Dalfins sai ven ugan, 

Ni l'aduzon siei baron.

Le troubadour de Villarnaud: Un sirventes. 

Si le Dauphin vient ici jamais, et ses barons l'amènent.

Mas l'aigua que suau s' adui

Es peiers de cella que brui.

B. de Ventadour: Lo rossignols.

Mais l'eau qui s'écoule doucement est pire que celle qui bruit.

Fig. A ver salvamen

Aduretz tota Fransa.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Vous conduirez toute la France à vrai salut. 

Lo gens temps de pascor,

Ab la fresca verdor,

Nos adui fuelh e flor.

B. de Ventadour: Lo gens.

(chap. Lo gentil tems de primavera, en la fresca verdó, mos porte fulla y flo. Ojalá puguerem recuperá una paraula com pascó, tenín ya Pascua.)

L'agréable temps de printemps, avec la fraîche verdure, nous apporte feuille et fleur. 

Mais lai on valor ven e tria, 

Ven paratge; et de lai fui 

On avol cors soven s'adui.

R. Vidal de Bezaudun: En aquelh temps.

Mais là où mérite vient et choisit, arrive noblesse; et elle fuit de là où lâche coeur souvent parvient. 

Loc. prov. Vos sabetz, dona gentil, clara,

Qu'us plazers autre n'adutz.

(chap. Vos sabéu, dona gentil, clara, que un plaé ne du (porte) un atre.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Vous savez, dame gentille, gaie, qu'un plaisir en amène un autre.

ANC. FR.

Li graindre anemi Diex si sunt li renoié, 

Quant il sunt à mal faire aduit et avoié.

J. de Meung: Testament, v. 642. 

ANC. ESP. Aducir. IT. Addurre.

10. Aduzemen, s. m., conduite.

Per razon de l'aduzemen de las ayguas.

(chap. Per raó de la conducsió de les aigües.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 79.

Pour raison de la conduite des eaux.

11. Conduire, Condurre, v., lat. conducere, conduire, mener, guider. 

Tan feron qu'ill lo conduisseron a Tripol en un alberc.

V. de Geoffroi Rudel.

Ils firent tant qu'ils le conduisirent à Tripoli dans une habitation.

Fig. Mas Dieu prec per sas grans mercis...

Que m condugua en paradis.

Pierre d'Auvergne: Cuy bon vers.

Mais je prie Dieu par ses grandes mercis... qu'il me conduise en paradis.

Car qui joi ni solaz fui

A piech de mort se condui.

Lanfranc Cigala: Ges non sui. 

Car qui fuit joie et soulas se conduit à pire que mort.

CAT. Conduir. ESP. Conducir. PORT. Conduzir. IT. Condurre. (chap. conduí: conduíxco, conduíxes, conduíx, conduím, conduíu, conduíxen; conduít, conduíts, conduída, conduídes. Val pera vehiculs y en lo sentit de durá un minjá o algo bastán tems. Este tinet de oli ha conduít mol, ne ham tingut prou per a tot l'añ.)

2. Conduch, s. m., conduite, direction.

Per conduch de nauclers. Trad. du Code de Justinien, fol. 88. 

Par conduite de nochers.

ANC. FR. Que vos tel conduit me bailliez 

Que je n'i soie domagiez.

Roman du Renart, t. II, p. 371.

CAT. ESP. Conducto. IT. Condotto. (chap. conducte, conductes.)

13. Salvconduch, s. m., sauf-conduit. 

Aquest present salvconduch ay fach.

(chap. Este presén salvoconducte hay fet.)

Sauf-conduit donné par J. de Fara en 1385.

J'ai fait ce présent sauf-conduit.

CAT. ESP. PORT. Salvoconducto. IT. Salvocondotto.

14. Conductor, s. m., conducteur, guide.

De la qualla armada et host era conductor et guida lo comte Ramon.

(chap. De la cual armada y host ere conductó y guía lo conde Ramón.)

Chronique des Albigeois, col. 10.

De laquelle armée et troupe le comte Raimond était conducteur et guide.

ANC. FR. De l'une fu Richarts conduisières. 

Roman de Fierabras en vers français. 

CAT. ESP. PORT. Conductor. IT. Conduttore. (chap. conductó, conductós, conductora, conductores.)

14. Conductici, adj., lat. conductitius, mercenaire, pris à loyer.

Autres so ditz conducticis, so es a dire logadiers, quar estan ab autru per esperansa de gazanh. Eluc. de las propr., fol. 72.

Autres sont dits mercenaires, c'est-à-dire pris à loyer, car ils sont avec autrui par espérance de gain.

(chap. llogaté, mersenari; v. llogá: llogo, llogues, llogue, lloguem o llogam, lloguéu o llogáu, lloguen; llogat, llogats, llogada, llogades.)

16. Desduire, Desdure, v., amuser, réjouir.

Deducere a été employé dans le sens de s'amuser, dans la basse latinité.

La collecte de l'office de la fête de l'Alleluia porte:

Deus, qui nos concedis alleluiatici cantici deducendo solempnia celebrare.

Merc. de Fr., décembre 1726, p. 2661. 

On plus desir, 

Son cors me fui; 

Mas lo joi de leis, quar l'am, me desdui.

Hameus de la Broquerie: Mentre qu'el. 

Où plus je désire, son coeur me fuit; mais la joie d'elle m'amuse, parce que je l'aime. 

En Guillems se desdui 

De Monpeslier, a cui 

Vim jurar sobre sans

Guerr' e massans.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet.

S'amuse le seigneur Guillaume de Montpellier, à qui nous vîmes jurer sur saints guerre et carnage. 

Car vil gent e d'avol compagnia 

Seguia trop, e s' i deduzia.

V. de S. Honorat. 

Car il suivait beaucoup gent vile et de mauvaise compagnie, et s'y amusait.

17. Desdug, Desduch, Desdui, s. m., plaisir, déduit.

Car deport m creis e desdug

La bela.

A. Daniel: Lanquan.

Car la belle m'augmente amusement et déduit. 

Val mais solatz e domneis

E cantz ab tot bel desdui.

Raimond de Miraval: Ar ab la. 

Mieux vaut plaisir et galanterie et chants avec tout agréable déduit.

Lo retendir los grailes lor es jois e desdutz.

Guillaume de Tudela.

Le retentissement des clairons leur est joie et déduit.

Li miei deduch seran huey mais plor e concir.

V. de S. Honorat. 

Les miens plaisirs seront désormais pleurs et soucis.

ANC. FR.

Vindrent à cel desduit, chescun fu bien serviz...

Desduiz d'eschez è gieu de tables.

Roman de Rou, v. 2300 et 7500.

18. Deductio, s. f., lat. deductio, déduction.

En solta ni en paga o deductio.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 222.

En soulte et en paye ou déduction.

En deduction dels dits quinze mille.

(chap. En deducsió dels dits quinse mil.)

Tit. de 1358. DOAT, t. XLIV, fol. 105. 

En déduction des dits quinze mille. 

CAT. Deducció. ESP. Deducción. PORT. Deducção. IT. Deduzione. (chap.  deducsió, deducsions; v. deduí: deduíxco, deduíxes, deduíx, deduím, deduíu, deduíxen; deduít, deduits, deduída, deduídes.)

19. Enduta, s. f., lat. induta, enduit, apparence, dehors.

De paubra enduta et de pauc vaillimen. V. de Pistoleta.

(chap. De pobra apariensia y de poc valor, mérit.)

De pauvre apparence et de petit mérite.

20. Enduire, Endurre, v., lat. inducere, induire, amener.

Enduire deu o monestar...

Enduire es cant hom ensegna

Aiso c'om vol c'us altre faza 

Ses mandamen e ses menaza.

(chap. Induí es cuan hom enseñe aixó que hom vol que un atre faigue sense manamén y sense amenassa.)

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Il doit induire ou admonester...

(chap. Ell deu induí o amonestá.)

Induire, c'est quand on indique ce qu'on veut qu'un autre fasse sans ordre et sans menace.

Part. pas. Maior de XIIII ans, non endugz per forza ni per temor.

Tit. de 1245, Arch. du Roy., J. 323.

Majeur de quatorze ans, non induit par force ni par crainte.

Amenats et enduigs ad aiso, reconosc, etc.

Tit. de 1270. DOAT, t. CVI, fol. 287.

Amené et induit à ceci, je reconnais, etc.

- Enduire, arranger. 

Part. pas. Al seyzen jorn, cayran trastugz 

Li bastimen tan be endugz. 

Los XV signes de la fi del mon. 

Au sixième jour, tomberont tous les bâtiments si bien arrangés.

CAT. Induir. ESP. Inducir. PORT. Induzir. IT. Indurre. (chap. Induí: induíxco o induíxgo, induíxes, induíx, induím, induíu, induíxen; induít, induíts, induída, induídes.)

21. Entroduire, v., lat. introducere, introduire.

Entroduyssen en la terra d'Anglaterra.

(chap. Introduíxen a la terra d'Inglaterra.)

Priv. acc. par les R. d'Angleterre, p. 22.

Introduisent en la terre d'Angleterre.

Part. pas. A tot for de costuma entroduit en favor, etc.

(chap. A tot fuero de costum introduít a favor, etc.)

Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 46. 

A tout droit de coutume introduit en faveur, etc. 

CAT. Introduir. ESP. Introducir. PORT. Introduzir. IT. Introdurre. (chap. introduí: introduíxco o introduíxgo, introduíxes, introduíx, introduím, introduíu, introduíxen; introduít, introduíts, introduída, introduídes.)

22. Entroductio, s. f., lat. introductio, introduction. 

Haver entroductio e materia a far... dictatz. Leys d'amors, fol. 1. 

(chap. Habé: Tindre introducsió y materia a fé... dictats.)

Avoir introduction et matière à faire... compositions.

CAT. Introducció. ESP. Introducción. PORT. Introducção. IT. Introduzione. (chap. introducsió, introducsions.)

23. Esduire, Esdurre, v., lat. educere, écarter, éconduire, éloigner.

Quar selh siec amors qui s n'esdui,

E selh encaussa qui la sui.

B. de Ventadour: Lo rossinhols.

Car l'amour suit celui qui s'en écarte, et repousse celui qui le suit.

De ben et de jai 

M'esduy et m'enpenh.

Giraud de Borneil: Gen m'aten. 

M'écarte et me repousse de bien et de joie. 

Part. pas. Quar vos m'es un pauc esducha, 

Si que m viratz en brun blanc.

Giraud de Borneil: Quant la.

Car vous m'êtes un peu éloignée, tellement que vous me tournez le blanc en brun.

ANC. FR. Plaine de pierres précieuses 

Si flamboians, si glorieuses, 

Pour peu li oel ne l'en esduisent.

Fables et cont. anc., t. I, p. 353. 

Car de là ne s'osoit esduire.

Godefroi de Paris: Chron. métr., p. 82.

24. Esdui, s. m., manière, art d'éconduire.

Donc non es fals 

Qui met son esdui 

En trop gran refui.

Giraud de Borneil: Si m plagues. 

N'est donc pas faux qui met son art d'éconduire en très grand refus.

25. Fordure, v., éconduire.

Part. pas. D'aquest' amor son lung fordug.

A. Daniel: Lanqan vey.

Je suis éconduit loin de cet amour.

26. Inductio, s. f., lat. inductio, induction, persuasion.

Senes inductio d'alcuna persona.

(chap. Sense inducsió de cap persona. Alcuna : alguna, pero té lo sentit negatiu de sense, per lo que fiquem cap : nul : 0; persuassió)

Tit. de 1286. DOAT, t. XLI, fol. 76.

Sans persuasion d'aucune personne.

Per inductions, subornations. Fors de Bearn, p. 1088.

(chap. Per inducsions, sobornos.)

Par inductions, subornations.

CAT. Inducció. ESP. Inducción. PORT. Inducção. IT. Induzione. (chap. inducsió, inducsions : persuassió, persuassions, v. persuadí.)

27. Inductiu, adj., qui amène, inductif.

De sompnis tribulens inductiu. 

De fertilitat et sterelitat inductiva.

(chap. Inductiva de fertilidat y esterilidat : ermura.)

Eluc. de las propr., fol. 227 et 114.

Inductif de songes agitants.

Inductive de fertilité et de stérilité.

CAT. Inductiu. ESP. Inductivo. IT. Induttivo. (chap. inductiu, inductius, inductiva, inductives.)

28. Perduire, v., lat. perducere, conduire.

Pus que ses te non puesc trobar cofort,

Perduy me lay on es vida ses mort,

Pres del tieu filh que m'a fach de nien.

G. d'Autpoul: Esperansa.

(chap. Pos com sense tú no puc trobá confort, pórtam allí aon ña vida sense mort, prop del teu fill que me ha fet del no res.)

Puisque sans toi je ne puis trouver reconfort, conduis-moi là où est vie sans mort, près du tien fils qui m'a fait de rien. 

IT. Perdurre.

29. Produire, v., lat. producere, produire, présenter.

Aquel que los testimonis a products.

(chap. Aquell que los testimonis ha presentat, produít (presentats, produíts); als juissis se diu produí : presentá probes, testigos.)

Trad. du tr. de l'Arpentage, 2e part. ch. 2. 

Celui qui a produit les témoins. 

CAT. Produir. ESP. Producir. PORT. Produzir. IT. Produrre. (chap. produí: produíxco o produíxgo, produíxes, produíx, produím, produíu, produíxen; produít, produíts, produída, produídes.)

30. Produxio, s. f., lat. productio, production.

Tota produxio de guirens ad el es denegada.

Statuts de Montpellier de 1204.

Toute production de témoins est déniée à lui. 

CAT. Producció. ESP. Producción. PORT. Producção. IT. Produzione. (chap. producsió, producsions.)

31. Productiu, adj., productif.

De herbas productiu... De formas varias productiva.

(chap. Productiu de herbes... Productiva de formes diferens, diverses.)

Eluc. de las propr., fol. 134 et 24.

Productif d'herbes... Productive de formes diverses.

CAT. Productiu. ESP. PORT. Productivo. IT. Produttivo. (chap. productiu, productius, productiva, productives.)

32. Reduire, Reduzir, v., lat. reducere, ramener, soumettre, réduire.  Negligentia redui fol home als pechaz que a laissaz.

(chap. La negligensia porte (reduíx no se faríe aná) al home sompo - tonto, sense señ - cap als pecats que ha dixat.)

Trad. de Bède, fol. 42.

La négligence ramène l'homme insensé aux péchés qu'il a quittés.

Per venir reduire e tornar los dits pays e poble.

Chronique des Albigeois, col. 3.

Pour venir réduire et changer les dits pays et peuple.

C'ab gens plazers redui.

Giraud de Borneil: Los apletz. 

Qu'il ramène avec les plaisirs agréables.

Es fayt dificil a reduzir. 

Cove que primieyrament redusiscas la dislocatio.

(chap. Convé que primeramen reduíxques la dislocassió.)

Trad. d'Albucasis, fol. 42 et 6.

Est fait difficile à réduire.

Il convient que premièrement tu réduises la dislocation.

Substantiv. Mas pauc me dura,

Qu'al reduire m torna 'l joy en error.

B. de Ventadour: Be m cugey. 

Mais peu me dure, vu qu'au réduire me change la joie en erreur.

Quan lo corns sera pus ples, 

Adonc no i cornaretz vos ges, 

Mas al reduyr' en put l'ales.

Naudoy: Turcmalec. 

Lorsque le cor sera plus plein, alors vous n'y cornerez point, mais au ramener l'haleine en put. 

CAT. Reduir. ESP. Reducir. PORT. Reduzir. IT. Ridurre. (chap. Reduí: reduíxco o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen; reduít, reduíts, reduída, reduídes.)

33. Reductio, s. f., lat. reductio, réduction.

Si la dislocacio no obezeys a la reduccio. 

Non es difficil la reductio del budel.

(chap. La reducsió del budell no es difíssil.)

Trad. d'Albucasis, fol. 68 et 42. 

Si la dislocation n'obéit à la réduction. 

La réduction du boyau n'est pas difficile.

Reductios del premier prepausamen. Leys d'amors, fol. 1.

Réduction du premier projet.

CAT. Reducció. ESP. Reducción. PORT. Reducção. IT. Riduzione. 

(chap.  reducsió, reducsions.)

34. Reductiu, adj., réductif.

Dels esperitz vitals a degut esser reductiva.

(chap. Ha degut sé reductiva dels espíritus vitals; reductiu, reductius, reductiva, reductives, que reduíx.)

Eluc. de las propr., fol. 269. 

A dû être réductive des esprits vitaux.

35. Seduire, v., lat. seducere, séduire.

Car el sedui home per blandimens mortals.

Trad. de Bède, fol. 42. 

Car il séduit l'homme par caresses mortelles. 

CAT. Seduir. ESP. Seducir. PORT. Seduzir. IT. Sedurre. (chap. seduí: seduíxco o seduíxgo, seduíxes, seduíx, seduím, seduíu, seduíxen; seduít, seduíts, seduída, seduídes.)

36. Séduction (seduction), s. f., lat. seductionem, séduction.

La seduction de l'Antechrist. Doctrine des Vaudois.

(chap. La seducsió del Anticristo.)

La séduction de l'Antechrist.

CAT. Seducció. ESP. Seducción. PORT. Seducção. IT. Seduzione. 

(chap. seducsió, seducsions.)

37. Traductio, s. f., lat. traductio, traduction.

Traductios, la qual se fay per aytantas manieras.

Leys d'amors, fol. 125.

Traduction, laquelle se fait par autant de manières.

CAT. Traducció. ESP. Traducción. PORT. Traducção. IT. Traduzione

(chap. traducsió, traducsions; v. traduí: traduíxco o traduíxgo, traduíxes, traduíx, traduím, traduíu, traduíxen; traduít, traduíts, traduída, traduídes.)

lunes, 26 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, M

Ma – ma yaya – aigua (sels diu als chiquets, ve del árabe “ma”) Mi abuela – agua
má, mans, maneta, manetes mano, manos, manecita, manecitas
macarróns macarrones
Maceta, macetes – masseta es una massa mes minuda Maceta – maza pequeña
macetero, maceteros macetero, maceteros
mach mayo
machacá machacar
machacáe, machacabe machacaba
machacáen, machacaben machacaban
machacán (g) machacando
machacat machacado
macho (béstia de cárrega), machos mulo
machó, majó mayor
machoría, majoría mayoría
machós, majós (festes) mayores, fiestas
madalap, madalaps – madalap de llana (lo colchonero “lanero”) colchón, colchones – de lana
madalapot, madalapots colchón (despectivo)
madalena, magdalena, selidónia – de minjá – Magdalena de la Biblia magdalena de comer - Biblia
madalenes, magdalenes, selidónies – Magdalenes magdalenas de comer – Biblia
madú, madura, madús, madures maduro, madura, maduros, maduras
madurá madurar
madurada, madurades – madura madurada, maduradas
maduráe, madurabe maduraba
maduraríe maduraría
madurassió maduración
madurat, madurats – madú, madús madurado, madurados – maduro, maduros
maestre, mestre (de magister), Maestrazgo, Maestrat maestro, maestre – Maestrazgo
magatóns, a magatóns, amagatóns (de amagá) a escondidas
mages majas
majetón, majo, una mica gort majo, un poco gordo
magia, magies magia, magias
mágic, mágics mágico, mágicos
mágica, mágiques mágica, mágicas
magistral magistral
magistralmen magistralmente
magistrat, magistrats magistrado, magistrados
magnánim, magnánims magnánimo, magnánimos
magnánimamen magnánimamente
magnanimidat magnanimidad
magnífic, magnífics magnífico, magníficos
magnífica, magnífiques magnífica, magníficas
magníficamen magníficamente
magnifissénsia, magnifissénsies magnificencia, magnificencias
magno, magnos magno, magnos
mago, magos, que fa magia, maga, magues mago, magos, maga, magas
magra (carn) carne magra
magre (cuixot, espaleta), magres (cuixots) jamón (pierna o paletilla), jamones
magullat, magullada Magullado, magullada, lisiado, lisiada, golpeado, golpeada
mahonesa, de Mahó, mayonesa mahonesa, mayonesa
mai, may nunca
maitín, matí, maitines maitines, madrugada
maja maja
maja, mages maja, majas
majareta, majaretes majareta, majaretas
majestat, rey majestad, rey
majestuós majestuoso
majíssim majísimo
majíssima majísima
majo, majos majo, majos
majoría mayoría
majós (festes) – la gen gran mayores (fiestas) – los mayores
mal mal, daño
mala mala
malal, dolén enfermo
malals, doléns (latín dolens) enfermos
malalta, dolenta enferma
malamén malamente
malandrín, malandríns malandrín, malandrines
malaventurat malaventurado
malbé (fet) echado a perder, estropeado
malcriat, malcriats malcriado, malcriados
maldat maldad
maldats maldades
maldecap, mal de cap, maldecaps, mal de caps dolor de cabeza, preocupación
Maldí – maldic, maldius, maldiu, maldíem, maldiéu, maldíuen maldecir
maldién (g) maldiciendo
maldiénlo maldiciéndolo
maldigue maldiga
maldissió, maldissións maldición, maldiciones
maldit, maldits maldito, malditos
maldita, maldites maldita, malditas
malea, malées, - vore brosquill, brosquills maleza, malezas
maleable, maleables maleable, maleables
maleán, maleáns, maleante maleante, maleantes
malefissi, malefissis maleficio, maleficios
malentés, mal entés malentendido, mal entendido
males, a bones o a males – roínes malas
malesa, maleses, fé lo roín, fé lo mal barrabasada, algo mal hecho
malestá malestar
maleta maleta
maletes maletas
maleteta, maletetes maletita, maletitas
maletín, maletíns maletín, maletines
malfarjat, mal vestit, com Cantinflas mal vestido, Cantinflas
Malfet, deforme, deformat mal hecho, deforme, deformado
malgastá malgastar
malgastat, malgastats malgastado, malgastados
maligna, malignes maligna, malignas
maligne, malignes maligno, malignos
malíssia malicia
malissiós, malissiosa, malissioset, malissioseta Malicioso, maliciosa, maliciosillo, maliciosilla
malissiosa maliciosa
malissiosamen maliciosamente
malissioses maliciosas
malissiosos maliciosos
mall per a partí (asclá) lleña – massa mazo, maza para partir leña, mallo
mallorquí, mallorquíns mallorquín, mallorquines
malmetéu (malmétre, fé malbé) estropeáis, echáis a perder - de malmeter
malmetréu, faréu malbé estropearéis
malmetuda, feta malbé, malmetudes, fetes malbé estropeada, estropeadas
malmetut, malmetuts, fets malbé estropeado, estropeados
malnóm, malnóms, motes que no sénten be mal nombre, mote
malparat, malparats (han quedat) han quedado malparados
malparida, mal parida, mal naixcuda, mal cagada mal parida, mal nacida
malparit, mal parit, mal naixcut , mal cagat mal parido, mal nacido
malpensamén, mal pensamén mal pensamiento
malpensaren, mal pensaren (que) Que mal pensaran, que pensaran mal
Malrassat, malrassats, malrassada, malrassades, mal rassats, de mala rassa De mala raza
mals males
malsón, mal son pesadilla, mal sueño
malsonán malsonante
malta de sibada malta de cebada
maltratá, tratá mal maltratar
maltratada, maltratades maltratada, maltratadas
Maltratán (g) maltratando, tratando mal
Malvada, malvades Malvada, malvadas
malvadamen malvadamente
malvadíssim malvadísimo
malvat, malvats malvado, malvados
malviure, mal viure, viure mal Mal vivir
mam, mamera, beguda en alcohol bebida con alcohol
Mamá – mamo, mames, mame, mamém o mamám, maméu o mamáu, mámen – mamaría – mamára – máma de aquí - daball del llit té la má María – mamón, mamóns, mamona, mamones mamar
mama, mare mamá, madre
mamaben mamaban
mamadó, mamadós mamador, mamadores
mamella, mamelles teta, tetas, pecho, pechos, ubre, ubres
Mamelleta (de monja), mamelletes tetilla (de monja): algo muy bueno, tetillas
mamellota, mamellotes, vore cantrella Teta grande, tetas grandes, ubre, ubres
mamera, beguda alcohólica bebida con alcohol
mampostería (construcsió) mampostería
mamut, mamuts, allacuanta corríen per la zona de les roques del Masmut, a Penarroija de Tastavins mamut, mamuts
Maná – mano, manes, mane, maném o manám, manéu o manáu, mánen – manat, manada - mando – si yo manára a casa meua, manáres, manáre, manárem, manáreu, manáren mandar
Manabe, manáe – fon – maná manaba, mandaba
manáen, manaben Mandaban – manaban
manáli mandarle
manamén, manaméns mandamiento, mandamientos
manán (g) mandando
manánli, manánlo mandándole
manantial, manantials, fon manantial, manantiales, manantillo, hontanar
manare mandara
manaríe mandaría
manat, manats mandado, mandados
manátos mandaros
manchá (mancha), unflá en una mancha – marejá an algú – follá hinchar con una bomba de aire – marear, molestar – follar
mancha, manches per a unflá neumátics, rodes bomba de aire
mandarina, clementina, mandarines, clementines mandarina, clementina, mandarinas, clementinas
mandato, que algú mane algo mandato, que alguien manda algo
Mandíbula, mandíbules (vore barres) mandíbula, mandíbulas
mandil, borrassa de roba mandil, mandiles, telas para recoger olivas, almendras
mando mando
mandos mandos
mandra, perea, galvana, galbana galbana, pereza
mandril (tipo de mono) mandril
Manduca – a Beseit ña un mote : manduco comida
manducá, minjá, manduca manducar, comer
manducadó, minjadó, lo que ve a minjá comedor, el que viene a comer
mane manda
mane manda
mánec, mánecs mango, mangos
mánega, mániga, mánegues, mánigues – Daniel Albesa Vidal de Fondespala es mes curt que les mánegues de un chaleco, ell escriu txaleco y “fins i tot” - mánega curta manga, mangas del chaleco, manga corta
Manejá – manejo, maneges, manege, manegém o manejám, manegéu o manejáu, manégen – manejat, manejada – si yo manejára, manejáres, manejáre, manejárem, manejáreu, manejáren manejar
manejo manejo
manera, maneres – forma, formes manera, maneras – forma, formas
manes mandas
manéu mandáis
mangá robar, mangar
mangada, mangades robada, robadas
mangám mangarme
mangán, mangante, lladre mangante, ladrón
mangáns mangantes
mangrana, mangranes, fruita, mangraneta, mangranetes – MANsana GRANAda granada (fruta)
mangranes granadas
manguera manguera
mangueres mangueras
manía, maníes manía, manías
maniátic, maniátics maniático, maniáticos
manifest manifiesto
manifesta manifiesta
manifestá, manifestás manifestar, manifestarse
manifestabe manifestaba
manifestaben manifestaban
manifestáe, manifestabe manifestaba
manifestáli manifestarle
manifestamen manifiestamente
manifestán (g) manifestando
manifestánli manifestándole
manifestassió, manifestassións manifestación, manifestaciones
manifestat manifestado
manifestáu manifestáis
manillá de una bissi, manillás manillar de una bici, manillares
maniobrá Maniobrar – conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, tramar
maniobra, maniobres maniobra, maniobras
manipulá manipular
Manipulán manipulando
manipulassió, manipulassións manipulación, manipulaciones
manjar, manjars manjar, manjares
mano mando
manoll, manolls, ram de flos o de atres coses que se aguante en la má / títul de un llibre editat per la Ascuma de Calaseit, de Julio Micolau, lo Miguel Hernández del Matarraña manojo, manojos
manollet, manollets manojillo, manojillos
manómetro, manómetros manómetro, manómetros
mánon manden
manotada, manotades – si es a la esquena : esplanissada manotazo, manotazos
mans manos
mansalva mansalva
mansamen mansamente
Mansana, mansanes, poma, pomes manzana, manzanas
Mansanera, mansaneres manzanos
mansanilla, camomila, flo pareguda a la margarita manzanilla, camomila, margarita
mansedumbre mansedumbre
mansió, mansións mansión, mansiones
manso, mansos – cabestro (bou manso) manso, mansos – cabestro, toro manso
Manta – portá una manta damún (mandra) Manta – tener pereza, vagancia
manté mantiene
mantecat, mantecats, pasta de manteca de gorrino (vore ensaginada de sagí) mantecado, de manteca
mantejá mantear
mantel, mantell, mantels, mantells mantel, manteles
mantellet mantilla
mantellets mantillas
mantellina mantilla
mantellines mantillas
mantells, mantels manteles
manténen mantienen
mantengut, mantingut – m´han tingut Mantenido – me han tenido
manteníen mantenían
mantenín (g) manteniendo
mantenínse manteniéndose
mantequilla mantequilla
mantes mantas
mantes mantas
mantíndre mantener
Mantíndre – yo manting o mantinc, manténs, manté, mantením, manteníu, manténen – mantingut, mantinguda – mantenimén mantener
mantíndrela mantenerla
manting, mantinc mantengo
mantingue mantenga
mantinguere mantuviera, mantuviese
mantis religiosa mantis religiosa
manto, mantos de la vírgen del Pilá manto, mantos
manual, manuals manual, manuales
manuscrit, manuscrits, escrits a ma manuscrito, manuscritos, escritos a mano
manutensió manutención
maño, germá, mano, maña, germana hermano, hermana – maño, maña, de Zaragoza y por extensión de Aragón.
maño, maña – germá, germana – maño de Zaragoza o Aragón (mañico, mañica) hermano, hermana – maño, maña, de Zaragoza y por extensión de Aragón.
mañós , mañosa, que té trassa mañoso, mañosa, que tiene traza
maquillá, maquillás maquillar, maquillarse
maquillen maquillan
maquiná maquinar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, tramar, maniobrar
máquina máquina
maquines maquinas
máquines máquinas
maquiniste, maquinistes – Dona desesperada sen va a tirás al tren. Arrepentida, torne a casa, en ves de tirás al tren s´ha tirat al maquiniste maquinista, maquinistas
mar - Lo mar, la mar, sol la mar (Rafael Alberti tamé parláe chapurriau) – apellit (La Portellada, per ejemple, belet) mar
maravillabe, maravilláe maravillaba
maravillánse maravillándose
maravillás, extrañás (al Decamerón ix mol) maravillarse, extrañarse
maravillat, maravillats maravillado, maravillados
maravillós, maravillosos, meravillós maravilloso, maravillosos
maravillosa, meravillosa, maravilloses, meravilloses maravillosa, maravillosas
maravillosamen maravillosamente
Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, marcar
marca, marques marca, marcas
marcades marcadas
marcadó, marcadós marcador, marcadores
marcáen, marcaben marcaban
marcaréu marcaréis
marcat, marcats marcado, marcados
marchá marcharse, irse
marcha, marches – marcha de aquí, vésten ! Marcha – vete de aquí !
marcharíe se iría
marchat marchado, ido
marchitá, semá, marchitás, semás marchitar, marchitarse
marchitat, semat marchitado
marciano, marcianos, marciana, marsianes, marsiano, marsianos, marsiana marciano
mardá, mardáns, mascle de la ovella, borrego borrego, macho de la oveja
mare, mares – la mare que t´ha parit ! madre, madres – la madre que te ha parido !
marea (mar) marea
marech, marechos, marejos mareo, mareos
marechá, marejá, marechás, marejás marear, marearse
marechat, marejat mareado
marechos marees
Marededéu, mare de Déu, vírgen Madre de Dios, vírgen
marées (mar) mareas
marejá, marejás marear, marearse
marejada marejada
marejadilla marejadilla
marejáen, marejaben mareaban
marejo mareo
marejos marees
mares madres
márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes (vore fullarasca) de panís cama hecha con una parte de la mazorca del maíz
márge, márges, márgens margen, márgenes
marianes marianas
maricón, maricóns, maricona, maricones maricón, gay
marina (mar) marina
mariné, marinero, marino marinero, marino
marinés marineros, marinos
maripossa, mariposses mariposa, mariposas
maripossetes al estómec mariposillas en el estómago
marisquería, marisqueríes marisquería, marisquerías
Marmita, caldera, alambique si es per a destilá marmita, caldera, alambique
mármol mármol
marmoliste, que treballe en mármol, fa lápides marmolista
marmolistes marmolistas
maroma, maromes maroma, maromas
maroteta madrecita
marque marca
marque marca
marques marcas
marqués, marquesos, marquesa, marqueses marqués, marqueses, marquesa, marquesas
marquesat marquesado
marquesos marqueses
marramiaus (a) – ixí a marramiaus : begut, borracho, a cuatre potes ir a cuatro patas (borracho)
marrano, marrana, gorrino, gorrina, verro, verra, tossino, tossina, etc marrano, cerdo, marrana, cerda
marrón, marróns – Napoleón Bonaparte sempre anabe en camisa roija a la batalla per si lo feríen; Carlos Puigdemont va en pantalóns marróns. marrón, marrones
mars mares
mars marzo
martell, martells martillo, martillos
Martellada – fótre la martellada an algú es jusgál (sense sé juez o júche) Martillazo – juzgar a alguien
martellejáe, martellejabe, martelláe martilleaba
martinet, martinets, batá, piló, massa, martell – De Valderrobres a Beseit está lo camí del martinet, de este martinet se va quedá un mote al poble. martinete, batán, pilón, mazo, martillo
mártir, mártirs mártir, mártires
martiri, martiris martirio, martirios
masada, mas masía
masades, masos, masáes masías
mascará ensuciar de negro, tiznar
máscara, máscares máscara, máscaras
mascarat, mascarats, mascarada, mascarades, embrutat de negre (en un tió, teó) ensuciado de negro (con un tizón)
mascle, mascles masculino, macho, masculinos, machos
masclet, masclets machito, machitos
Masculí, masculino, masculíns masculino, masculinos
maset, masets – a Alcañís li diuen masico pero algúns són com chalets masía, masías
massa (adv de cantidat) demasiado
massaje, massajes (vore esfrega) masaje, masajes
massajista, massajiste masajista
Massalió, massa + lió (leó, león) Mazaleón
Massecha, masseches tirachinas
masseta per a enclavá claus, massetes (macetes per a les flos) maza pequeña para clavar clavos (macetas para las flores)
massiva, massives masiva, masivas
Massola , massoles – tamé se li diu an algú torpe o que trenque coses (com una massa) maza, mazas – torpe
mastegá masticar
mastegadet, mastegadets masticadito, masticaditos
mastego mastico
mastegue mastica
mastegues masticas
mástil, mástils mástil, mástiles
mastín del Pirineu, mastíns mastín del Pirineo, mastines
Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matém o matám, matéu o matáu, máten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla Matéula – matára, matáres, matáre, matárem, matáreu, matáren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matánsa del gorrino, matar
matabe mataba
matabous (mote de Beseit y Valderrobres) matatoros
matacabra, entre granís y neu matacabra, entre granizo y nieve
matada, matades matada, matadas
matadero, mataderos matadero, mataderos
matáe, matabe mataba
matáem, matabem matábamos
matál matarlo
mátal mátalo
mátala mátala
matallops matalobos
matáls matarlos
matáls matarles
matám matarme
mátamos mátanos
matán (g) matando
matánlos matándolos
matánmos matándonos
matansa, matanses matanza, matanzas
matapaelles, mote de Beseit matasartenes, mote de Beceite
mataparén, mataparéns (bolet) mata parientes, seta
matarán matarán
mataréu mataréis
mataríe mataría
mataríen matarían
matarife, matadó, qui mate a un animal com lo gorrino matarife
matarifes matarifes
Matarraña, riu, comarca, a Teruel, Aragó Matarraña, río, comarca, Teruel
matat, matats matado, matados
mate mata
matéis, mateix mismo
matéisa, mateixa misma
mateises, mateixes mismas
matéisos, mateixos mismos
mateix mismo
mateixa misma
mateixes mismas
mateixos mismos
maten matan
materia materia
material material
materialisada materializada
Matéula – Si es chiquet li ficarém Mateu – Y si es chiqueta ? matadla
matí madrugada, mañana
matiná madrugar
matinada madrugada, mañana
matinadó, matinadós madrugador, madrugadores
matináe, matinabe madrugaba
matináen, matinaben madrugaban
matinal matinal
matinals matinales
matinán (g) madrugando
matinare madrugara, madrugase
Matinaré madrugaré
matinaríe madrugaría
matinat madrugado
matiné, matinés madrugador
matínen madrugan
matinera, matineres madrugadora, madrugadoras
matinet madrugada, mañana
matinéu madrugáis
matino madrugo
matíns maitines, madrugadas, mañanas
matoll, matolls matojo, matojos
matóns, com Ignacio Sorolla Vidal y José Miguel Gracia Zapater per al catalá de Pompeyo matones
matorral, matorrals – vore brosquill matorral, matorrales
matraca, matraques – instrumén de fusta que se fa aná a Semana Santa, carrau, carracla, carraca matraca, matracas, instrumento de madera que se usa en Semana Santa.
matrícula, matrícules matrícula, matrículas
matriculat, matriculats matriculado, matriculados
matrimoni, matrimonis matrimonio, matrimonios
mau, mou mueve
mauen, mouen mueven
maulit, maulits maullido, maullidos
maurada, maurades : oliva negra que se cou a la serena, en pells de taronja o llimó oliva negra que se “cuece” a la serena, con pieles de naranja o limón
mauragues, moragues, olives fetes a la sendra y caliu olivas negras hechas en los rescoldos, se comen con bastante sal
maure, moure mover
maures, moures moverse
maus, mous mueves
máxim máxim
máxima máxima
máximamen máximamente
Máximes Máximas
may, mai nunca
mayordomo, mayordomos – los de la comisió de San Cristóbal a Valderrobres mayordomo, mayordomos
mayoría mayoría
mayoritaria mayoritaria
mazmorra, presó, garjola, presoneta, gábia mazmorra
me minjo me como
mecagondéu, me cago en Déu me cago en Dios, cagüendiós, mecaguendiós
mecánic, mecánics mecánico, mecánicos
mecánica, mecániques mecánica, mecánicas
mecánicamen mecánicamente
mecanisme, mecanismes mecanismo, mecanismos
mecha, meches – mechero (chisquero) – mecha al pel – mecha de un cohet (algúns de Calaseit com Juaquinico Monclús o Carlos Rallo Badet tamé tenen mecha) Yesca - chisquero – mechas del pelo – mecha de un cohete o petardo
meche, dotó, mechesa, dotora doctor, médico, doctora
mechesa médico
mechón mechón
mechonet de pel mechoncito
medalla, medalles medalla, medallas
Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) medir
mediassió, mediassións mediación, mediaciones
medicá, medicás, automedicás medicar, medicarse, automedicarse
medicaben medicaban
medicamén, medicaméns medicamento, medicamentos
medicassió, medissines medicación, medicinas
Medida – mida medida
medides medidas
Mediguéren – me diguéren Midieran – me dijeran
medín (g) midiendo
medínse midiéndose
medissina medicina
medissines medicinas
medit, medits medido, medidos
meditá meditar
meditáe, meditabe meditaba
meditán (g) meditando
meditassió meditación
Mediterráneo Mediterráneo
medito medito
medíu medir, medirlo
medíx mide
medrós, temorica, achantat, assustadís, apocat, cobard, pussilánime medroso, miedoso, achantado, asustadizo, apocado, cobarde, pusilánime
megáfono, megáfonos megáfono, megáfonos
megua, meua mía
megües, meues mías
mejicano, mejicanos mejicano, mejicanos
Mejicano, mejicanos Mejicano, mejicanos, Mexicano, mexicanos
Mel – qué es mes dols que la mel? - Una figa en pel ! miel
melancolía melancolía
melancólic, melancólics, melancólica, melancóliques melancólico, melancólicos, melancólica, melancólicas
melca (herba), sorgum vulgare Sorgum vulgare, alcandía
melena, melenes melena, melenas
meleneta, melenetes melenita, melenitas
melic, melics (latín umbilīcu) ombligo, ombligos
melindrós, que té melindres, ñoño, cursi, mimós, blandengue, remilgat melindroso, ñoño, cursi, mimoso, blandengue, remilgado, gazmoño
mella, melles - vore bada y esquerda mella, mellas, melladura, hendidura, raja, grieta
desperfecto, deterioro, rotura
meló, melóns (latín melōne), cucumis Melo (parén de les carbasses y pepino) - L'amor de la joveneta | l'acompar a un meló: | defora, sa cara alegre; | de dins, sa traïció (Menorca) melón, melones
melodía, melodíes melodía, melodías
meloná, melonás melonar, melonares
melonera, meloneres melonera, plata del melón
mels mieles
memo, memos memo, memos
memorable, memorables memorable, memorables
memória memoria
memorial memorial
memóries memorias
memorisá, fé memoria memorizar, recordar, “hacer memoria”
men – men vach, men entorno me voy, vuelvo
men (servell) mente (cerebro)
mendicán mendicante
mendigo, mendigos mendigo, mendigos
mendrugo, mendrugos, corrusco, currusco mendrugo, mendrugos
menejá, menejás - (me) menejo, meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen menear, menearse
menejabe meneaba
menejál menearlo
meneján meneando
menejánlo meneándolo
meneját menearte
meneo meneo
meneos meneos
menescal, veterinari veterinario, menescal
Menesté – lo que sigue menesté, lo que faigue falta menester, lo que sea necesario, lo que haga falta
menguá menguar
menguat, menguats menguado, menguados
mengüe mengua
mengüen menguan
mengües menguas
menguo menguo
menobré, menobrés, menobra peón de albañil
menorquí, menorquíns, menorquina, menorquines menorquín, menorquines, menorquina, menorquinas
menos menos
menoscabo menoscabo
menospréssio, menospreu menosprecio
mensaje mensaje
mensaje, missache mensaje
mensajero, mensajeros, missaché mensajero, mensajeros
mensajes, missaches mensajes
mensió, mensións mención, menciones
Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió mencionar
mensionat, mensionát mencionado
mensionats mencionados
mental mental
mentalidat mentalidad
mentalmén mentalmente
mentecato, mentecatos, tonto, saboc, etc mentecato, mentecatos
mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit mentir
mentides, mentires mentiras
mentíe mentía
mentira, mentida mentira
mentirós mentiroso
Mentiroses mentirosas
mentisco, mentixgo miento
mentíxen mienten
mentre mientras
mentres mientras
mentretán, mentrestán, entretán mientras tanto
menuda, minuda menuda, pequeña
menudes, minudes menudas, pequeñas
menudet, minudet, menudets, minudets pequeñito, pequeñitos
menudeta, menudetes, minudeta, minudetes pequeñita, pequeñitas
menudíssim, minudíssim, menudíssims, minudíssims menudísimos, menudísimos
menut, minut, menuts, minuts pequeño, menudo
meravella, maravilla, meravelles, maravilles – cova de les maravelles a Beseit maravilla, maravillas
mercadé, comersián, comersial mercader, comerciante
mercadés, comersiáns, comersials mercaderes, comerciantes
mercansía, mercansíes mercancía, mercancías
mercantil mercantil
mercantils mercantiles
mercat, mercats mercado, mercados
mercromina mercromina
merda Mierda / merde en francés
merdes Mierdas
meréissen, meréixen merecen
meréisses, meréixes mereces
mereissíe, mereixíe merecía
mereissíen, mereixíen merecían
mereix merece
mereixco merezco
mereixcuda, mereixcudes merecida, merecidas
mereixcudamen merecidamente
mereixcut, mereixcuts merecido, merecidos
mereixém merecemos
meréixen merecen
meréixes mereces
meréixet merecer
mereixéu merecéis
meréixeu merecerlo
mereixíe merecía
mereixíen merecían
merescuda, mereixcuda, merescudes, mereixcudes merecida, merecidas
merescut, mereixcut, merescuts, mereixcuts merecido, merecidos
merina (ovella), ovella paloma : tota blanca – ovella ullada es la ojinegra merina, oveja “paloma”
merines (ovelles blanques) merinas
mérit, mérits mérito, méritos
merla, merles, merleta, merletes – sé una merla blanca : sé algo raro, espessial, únic mirlo, mirlos – ser un mirlo blanco
merlusa, vore llus merluza, pescadilla – lucio
mermelada, mermelades, confitura, confitures mermelada, mermeladas, confitura, confituras
Mersé – Mercedes, com man germana y ma yaya pelaya merced, mercedes
Mes – adv – del añ – Este mes tením mes faena de lo normal Más – mes del año – Este mes tenemos más faena (trabajo) de lo normal
mescla, mescles mezcla, mezclas
mesclá, mescllá a la Litera y mes amún – mesclo, mescles, mescle, mesclém o mesclám, mescléu o mescláu, mésclen – mesclaría – mesclaré – mesclára mezclar
mesclaben mezclaban
mesclada mezclada
mesclada, mesclades mezclada, mezcladas
mesclades mezcladas
mescláe, mesclabe mezclaba
mescláen, mesclaben mezclaban
mesclán (g) mezclando
mesclare mezclara, mezclase
mesclat, mesclats mezclado, mezclados
mescles mezclas
mescllá, mesclá mezclar
mesdiá, mesiades, michdiada, michdiades (en pijama y bassí) – dormí después de minjá a mich día – becaina, becaineta siesta (con pijama y orinal), dormir después de comer a medio día
mesos meses
mesquindat, sé roín o ruín mezquindad, ser malo
messilla, messita, la que se sol tíndre a la vora del llit mesilla, mesita, la que se suele tener al lado de la cama
messilles, messites mesillas, mesitas, las que se sueles tener al lado de la cama
messón, fonda, possada (com la antiga possada de Roda a Beseit), hostal, venta mesón, fonda, posada, hostal, venta
messoné, messonero, messonés, messoneros mesonero, mesoneros
messonera, messoneres mesonera, mesoneras
mestra, maestra, mestres, maestres maestra, maestras
mestre, maestre, mestres, maestres – Maestre de les órdens militars, de aon ve lo nom de lo territori – comarca Maestrazgo – Maestrat – Lo lleó del Maestrat es Julián Segarra, lo que fa licors maestro, maestros – Maestre
mestres (les) las maestras
mesura, equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, quietut Mesura
mesuradamen mesuradamente
metabolisme metabolismo
metal, metals metal, metales
metálic, metálics metálico, metálicos
metálica, metáliques metálica, metálicas
método, métodos método, métodos
metodológic, metodológics metodológico, metodológicos
metro, metros metro, metros
meu mío
meua mía
meues mías
meues mías
meus míos
mí – per a mí – pa yo a la Litera Mí – para mí
mial, mel miel
miárit, mérit, miárits, mérits mérito, méritos
miarla, merla mirlo
miarles, merles mirlos
mica, miqueta (una) poco, poquito, un poco, un poquito
mich medio
mich medio
micha, mija media
michá, mijá mediano, ni grande ni pequeño
michanamen, mijanamen medianamente
michané, mijané, migé, que va a miges, se partíxen faena y ganánsia medianero, que va a medias, se dividen trabajo y ganancia
michanes, mijanes medianas
michanet, mijanet, ni gran ni minut medianito, ni grande ni pequeño
micháns, mijáns medios
michdía mediodía
michdiá, michdiada siesta (con pijama y orinal), dormir después de comer a medio día
michdiadeta, michdiadetes siestecita, siestecitas
Michelíns (a la pancha), plec, plecs, quines molles !  michelines, pliegues, mollas (carnes)
miches medias
michos, mijos medios
mico, mono – Lo mico es un mote de Valderrobres:
uy qué mono es lo sagal del mico !
mico, mono
micro micro
micrófono, micrófonos micrófono, micrófonos
microondes, microondas microondas
microorganisme, microorganismes, esta paraula la fan aná mol los pastós com Julio Micolau cuan están plantats a la vora de una bassa y miren los cullerots, los “zapateros”, les ranes, y pensen “cuans microorganismes que ñan an este bassot”. microorganismo, microorganismos
mida, mides medida, medidas
miembro, miembros miembro
mies, sereal mies, cereal
miges (a) – M´has dixat a miges, carnús, ara a repetí ! medias (a) – Me has dejado a medias, carnuz, ahora a repetir !
Miguel, Miquel, Miquial Miguel
mija media
Mijana – servesa de 33 cl Mediana – cerveza de 33 cl
mijanit, mija nit medianoche, media noche
mijanot, mijanots mediano (despectivo)
Mijáns – ni grans ni minuts, mijáns – los mijáns de comunicassió de la comarca del Matarraña ... Medianos – medios
mil, un milená, mils Mil, 1000, miles
milacre, milagre, milacres, milagres – los milacres del Sebeta milagro, milagros
milagre, milagres milagro, milagros
Milagrós , milagrosa, milagrosos , milagroses – Milagros (nom propi), si la Milagros está gorda o grossa, entonses es Mila grossa, pero no té perqué fé milagres milagroso, milagrosa, milagrosos, milagrosas
milanesa, de Milán milanesa
milená, milenás Mil, 1000, miles
milenarisme milenarismo
milla milla
milles millas
Milló (1.000.000) millón
milló (adv) mejor
millonari, millonaris millonario, millonarios
millóns millones
millora mejora
millorá, millorás, amillorá, amillorás, “una tasseta de lleit y a millorás” díe lo meche Javier de Luna a Beseit – yo amilloro, amillores, amillore, amillorém o amillorám, amilloréu o amilloráu, amillóren – amilloraría – amillorára – amilloraré – amillorat, amillorada – la millora mejorar, mejorarse
millorada, millorades (milló) mejorada, mejoradas
milloraríe mejoraría
millorat, millorats mejorado, mejorados
millore mejora
milloría, millora, milloríes, millores mejoría, mejora, mejorías, mejoras
millós mejores
milorcha, grúa milorcha, grúa
Mimá – mimo, mimes, mime, mimém o mimám, miméu o mimáu, mímem – mimaría – mimára – mimaré mimar
mimat, mimats mimado, mimados
mimo, mimos (mimá) mimo, mimos (mimar)
mina, mines mina, minas
mina, mines, com la María Dolores y la Maruja a Beseit mina, minas
Míncha ! Mínja ! Come !
minchá (minjada) comida del día
minchá, minjá comer
minchaba, minjaba comía
minchabe, minjabe (ella) comía
minchabes, minjabes comías
minchada, minjada, minchades, minjades comida, comidas
minchades, minjades comidas
minchadó, minjadó, minchadós, minjadós comedor, comensal
minchadora, minjadora, minchadores, minjadores comedero (animales), comensal femenino
mincháe, minchabe, minjáe, minjabe comía
mincháem, minchabem, minjáem, minjabem comíamos
mincháen, minchaben, minjáen, minjaben comían
minchán (g) minján comiendo
minchánme, minjánme comiéndome
minchará, minjará comerá
mincharás, minjarás comerás
minchare, minjare comiera, comiese
mincharé, minjaré comeré
mincharen, minjaren comieran, comiesen
mincharíe, minjaríe comería
mincharíes, minjaríes comerías
minchás, minjás – verbo – los minjás, minchás, les minjades, minjáes, minchades, mincháes Comerse – comidas
minchássela, minjássela comérsela
minchat, minjat comido
mínchen, míngen comen
mínches, mínges comes
minchéu, mingéu coméis
mincho, minjo como
mínchon, mínjon (cuan ells) coman (cuando ellos)
mínchos, mínjos comas
mindundi mindundi
mineral, minerals mineral, minerales
minero (miné), mineros (minés) minero, mineros
minge come
mingém comemos
míngen comen
mingéu coméis
mini mini
minibar, minibars minibar, minibares
mínim, mínims mínimo, mínimos
mínima, mínimes mínima, mínimas
minipimer, batidora de ma, pren lo nom de una marca antiga, com la Aspirina (analgéssic) minipimer, batidora
ministeri, ministeris ministerio, ministerios
ministerial, ministerials ministerial, ministeriales
mínja Come !
minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon comer
minjabe, minjáe comía
minjada comida
minjada comida
minjades comidas
minjadó comedor, comensal
minjáen, minjaben comían
minjám comerme
minjámels comérmelos
minján (g) comiendo
minjará comerá
minjare comiera, comiese
minjaríe comería
minjás comerse, comidas
minjat comido
minjo como
minuda, minudes, menuda, menudes menuda, pequeña
minudet, minudets pequeñito, pequeñitos
minudeta, minudetes pequeñita, pequeñitas
minudíssima, menudíssima, minudíssimes, menudíssimes menudísima, menudísimas, pequeñísima
Minut – menut Minuto – pequeño, menudo
minuts Minutos – pequeños, menudos
miqueta (una), mica poquito (un)
Miquial, Miguel a Valchunquera Miguel en Valjunquera
Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra, guáita, aguáita mirar
Mira, guáita, aguáita Mira !
miraba (yo) miraba
mirabe (ell), miráe miraba
miraben, miráen miraban
mirada, mirades – si les mirades mataren mirada, mirades – si las miradas mataran o matasen
miráem, mirabem mirábamos
miráen, miraben miraban
miráes, mirabes, mirades miradas, mirabas
mirál mirarlo
Míral ! Míralo !
mirála mirarla
Mírala ! Mírala !
miráles mirarlas
miráls mirarlos
miráls mirarlos
mirám mirarme
míram als ulls mírame a los ojos
miramén, miraméns - atensió, cautela, cuidado, prudénsia, recato, respecte, respiate, considerassió, cortessía miramiento, miramientos - atención, cautela, cuidado, prudencia, recato, respeto, consideración, cortesía
mirán (g) mirando
miránla, miránles mirándola, mirándolas
miránlo, miránlos mirándolo, mirándolos
miránme fíxamen mirándome fíjamente
miránse mirándose
mirántos mirándoos
mirare mirara, mirase
miraríe miraría
miraríen mirarían
mirássels, mirásseles mirárselos, mirárselas
mirat, mirats mirado, mirados
mirátos miraros
Miráu (aixó no vull miráu) esto no quiero mirarlo
miráu, miréu ! Veigáu, veiguéu ! Mirad !
miráume, miréume miradme
miráutos, miréutos miraos
mire mira
mirém miramos
miren miran
miréula miradla
mirilla de la porta, per a mirá quí está al atre costat, mirilles, foradet de la porta mirilla, ventanillo, abertura, rejilla
mirra, or, incienso mirra, oro, incienso
miscelánea, mescla, variedat, combinassió, amalgama, revolt, vore variadet miscelánea, mezcla, variedad, combinación, amalgama, revoltijo
míseramen, en miséria míseramente
miséria, miséries – pobresa, indigénsia, escassés, estretó, nessessidat, penúria, desventura, desgrássia, infortunio, desdicha, avaríssia, tacañería, mesquindat, ruindat, sicatería, roñosería miseria, pobreza, indigencia, escasez, estrechez, necesidad, penuria, desventura, desgracia, infortunio, desdicha, avaricia, tacañería, mezquidad, ruindad, cicatería, roñosería, sordidez
misericórdia, piedat, compasió, cleménsia, comprensió, llástima, ternura, tendresa, bondat misericordia, piedad, compasión, clemencia, conmiseración, comprensión, lástima, ternura, bondad
misericordiós, misericordiosos misericordioso, misericordiosos
misericordiosa, misericordioses misericordiosa, misericordiosas
miss Teruel, la mes guapa de la provínsia miss Teruel
Missa – An algún puesto se li diu missa tamé a la iglesia misa
missache , missaches mensajes
missache, mensaje mensaje
misserable, los misserables, com la novela de Víctor Hugo miserable, miserables
misserablemen miserablemente
misserablemen miserablemente
misses misas
missió, misió, missións, misións misión, misiones
missionero, missioneros, missioné, missionés, com Arturo Quintana Font, missionero del catalá de Pompeyo a Aragó misionero
misteri, misteris, vore coses rares del agüelo Sebeta misterio, misterios
misteriosa misteriosa
misterioses misteriosas
misto, mistos, Aquí descanse Fulano, Mengano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedáe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu) cerilla, cerillas
mitat mitad
mitats mitades
Mitigá - suavisá, paliá, moderá, calmá, aplacá, atemperá, aminorá, disminuí, reduí mitigar, suavizar, paliar, moderar, calmar, aplacar, atemperar, aminorar, disminuir
mitigat, mitigats mitigado, mitigados
mixo, gat, mixino, gatet gato, minino
mo se fa tard – mo se han minjat los raíms los muixóns se nos hace tarde – se nos han comido las uvas los pájaros
mobiliari, mobiliaris, moble, mobles mobiliario, mobiliarios, mueble, muebles
moble, mobles - La Sénia a Tarragona es coneguda per la indústria del moble mueble, muebles – La Cenia en Tarragona es conocida por la industria del mueble.
moc, mocs – gargall moco, mocos – gargajo
mocá, mocás sonar, sonarse los mocos
mocadó, mocadós, de moc, mocs, mocá, mocás pañuelo
mocadoret pañuelico, pañuelito
mocassíns, sabates mocasines (zapatos)
mocat sonado (mocos)
mochila, mochiles, com la de Dora la exploradora mochila, mochilas
mocho, mocha : cabra, cabrit sense cuernos cabra, cabrito sin cuernos
moda, modes moda, modas
modalidat, modalidats modalidad, modalidades
modals modales
modelo, modelos modelo, modelos
moderada moderada
moderadamen moderadamente
moderades moderadas
Moderassió - equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut moderación
moderat, moderats, moderada, moderades moderado, moderados, moderada, moderadas
modern, moderns moderno, modernos
modernes modernas
modernidat modernidad
moderns modernos
modesto, modestos, humilde, humil, sensill, moderat, pobre, sobrio, austero, minut, insignificán, tímit modesto, modestos, humilde, sencillo, moderado, pobre, sobrio, austero, pequeño, insignificante, tímido
modiarn, modiarns moderno, modernos
modificá modificar
modificable, modificables, que se pot modificá modificable, modificables
modificat, modificats modificado, modificados
modo, modos – manera, maneres modo, modos – manera, maneras
modorra (ovella), que té falera : enfermedat
de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang, pareguda a un ictus, embólia o mal de esfelíssia a les persones. Pujada de sang díe mon pare, y cuan u notabe los fée un tall a la orella per a aliviá la presió al cap.
Oveja que tiene galbana, está modorra, enfermedad de las ovejas producida por demasiada comida y fuerza en la sangre (parecida a un ictus humano)
modorro (vore modorra) cabizbajo, alicaído, que tiene la cabeza distraída
Moguda, mogudes – femella moguda : en sel Movida – en celo
mógue (que se) mueva (que se)
moguéra (yo) moviera, moviese
moguére (ell) moviera, moviese
mógues muevas
Mogut, moguts – mascle mogut : en sel Movido – en celo
mohíns, gestos, guiños (clucá l´ull), momos, tic, ademáns mohínes, gesto, guiño, mueca, tic, visaje, ademán
moimén, movimén, moiméns, moviméns movimiento, movimientos
moiméns, moviméns movimientos
mojigatisme, mojigata, mojigato mojigatismo, mojigato, mojigata
mol muy
mola (montaña) – La mola del Lino a Beseit alto de una montaña
molá, aixó me mole molar, esto me mola
mola, moles de móldre – muela de diente es quixal muela, muelas de moler
Móldre – molgo, mols, mol, molém, moléu, mólen – moldría – molguéra – moldré moler
molecular molecular
molen Muelen – molan
molén (g) moliendo
molestá molestar
molestá molestar
molestáe, molestabe molestaba
molestáen, molestaben molestaban
molestál molestarlo
molestála molestarla
molestáls molestarlos
molestará molestará
molestare molestara, molestase
molestaríen molestarían
molestaríes molestarías
molestat molestado
moleste molesta
molesten molestan
moléstia, molésties molestia, molestias
moleston molesten
molí, molíns de móldre – ne ñan de oli, farina – martinet molino, molinos
molíe molía
Moll, Molls suelto, flojo, sueltos, flojos
molla (moll), molles suelta, floja
molles (moll) sueltas, flojas
molles, molla, molletes, molleta - magro, magra, magre, carnosidat, pulpa, chicha, michelín molla, magro, carnosidad, pulpa, chicha, michelín
Mols muchos
molt (móldre) – molgut molido
molta (móldre), moltes molida, molidas
Molta fam mucha hambre (fame)
Moltes – moltes coses – llegúms moltes Muchas cosas / legumbres molidas
moltíssim muchísimo
moltíssims muchísimos
molts (móldre) – molguts molidos
Molusco, moluscos, vore musclo, musclos moluscos
momén momento
moméns momentos
momentet, momentets momentito, momentitos
momificassió momificación
momos (fé), carusses poner caras raras, muecas
MON pare / MA mare mi padre / mi madre
mon pare no te nas, mon pare no te nas, ma mare es chata, y un germanet que ting, y un germanet que ting, té un nas de pataca mi padre no tiene nariz ...
Món, móns mundo
mona de Pascua, los padríns solen regalála als fillols y filloles – mones pastel de Pascua, los padrinos suelen regalarla a los ahijados y ahijadas.
mona, mones mona, monas
mona, mones, guapa, guapes guapa, guapas
monada, monades monada, monadas
monaguillo, monaguillos, sagals que li ajuden al móssen per a prepará la missa y durán la missa. Algúns s´amorren a les vinagreres, sobre tot al vi de missa, pero yo no u vach fé may :) monaguillo, monaguillos
monasteri, monasteris, convén, convéns monasterio, monasterios, convento, conventos
Monclús, apellit de lo directó de la ASCUMA de Calaseit, Juaquinico lo cohet, que a vegades escriu MonTclus, en t, y datres no. An aixó se li diu personalidat. Monclús, apellido del director de la ASCUMA de Calaceite, que a veces escribe MonTclús, con t, y otras no, a esto se le llama personalidad.
Mondonguilla, mondonguilles (vore mondongo) Albóndiga, albóndigas
moneda, monedes moneda, monedas
Monería, monada, moneríes, monades monería, monada
monflorito, monfloritos – vam tíndre un choto monflorito, blang, mol majo hermafrodita, hermafroditas
mongería (de monja) monjío (monja)
monges monjas
monges monjas
monigot, monigots, ninot, ninots, estaquirot, estaquirots, títere, títere, titella, titelles, marioneta, marionetes, fantoche, fantoches, pelele, peleles, espantall, espantalls monigote, muñeco, títere, marioneta, fantoche, pelele, espantajo
monjo, monjos, flare, flares (de frater) monje, monjes, frater
mono, mona, monos, mones (primates) mono, mona, monos, monas (primates)
mono, monos, guapo, guapos mono, monos, guapo, guapos
monóton, monótono, monótons, monótonos – mono (1) + tono monótono, monótonos
monótona, monótones – mono (1) + tono monótona, monótonas
monotonía monotonía
Monroch, Teruel, Monte Royo, Monroy, Monte Rojo, Mont-Roig en catalá Monroyo, Teruel
Móns – mon aném per estos móns, a vegades se diu sense ixí del terme Mundos – nos vamos por estos mundos, a veces se dice sin salir del término
mons pares mis padres
Monserrate, santuari de Fórnols Monserrate, santuario de Fórnoles
monstruo, monstruos monstruo, monstruos
monstruós, monstruosos monstruoso, monstruosos
monstruosa, monstruoses monstruosa, monstruosas
monstruosidat monstruosidad
montá, montás, muntá, muntás – yo me monto, montes, monte, montém o montám, montéu o montáu, mónten – montaría – montára – montaré montar, montarse
montabe montaba
Montabem, montáem montábamos
montaben montaban
montábeu, montáeu montabais
montála montarla
móntala, múntala móntala
montáls montarlos
móntals móntalos
montán (g) montando
montaña, montañes montaña, montañas
montañé, montañés, montañero, montañeros montañero, montañeros
montañera, montañeres montañera, montañeras
montañes montañas
montañeta, montañetes montañita, montañitas
montat, montats montado, montados
monte, montes – tamé se li diu al cam, campo, finca si está prop del monte, al horta no se li diu monte, montes – campo, campos
montém, muntém montamos
montés, cabra montés = salvache = íbex montés, cabra montesa o montés (íbex)
monteses, montesses (cabres), montesa, montessa montesa, montesas
monto, munto monto
montura, montures montura, monturas
monumén, monuméns monumento, monumentos
Monzón, Monsó Monzón
moñiga, boñiga, caguerada, excremén, bosta, fem  Boñiga, bosta, excremento, estiércol, heces
moño, moños (pel, pels) moño, moños, pelo, pelos
mopa, mopes, fregona, fregones mopa, mopas
moqueta, moquetes moqueta, moquetas
mor muere
mora, mores – de minjá, romiguera – de Marruecos o nord de África mora, moras – zarzamora
morada, morades morada, moradas
moradura, moradures Moradura, cardenal, equimosis, moretón, hematoma, matadura, cardenales
Moraga, moragues, olives cuites al caliu, les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal. - tamé ne ñan maurades olivas negras hechas en los rescoldos, se comen con bastante sal
moral, morals moral, morales
morat, morats morado, morados
morca, solada de l'oli (al tinet) precipitados del aceite
mordasses, mordassa mordazas, mordaza
mordén, cáustic, ássit, fixadó, corrosiu mordiente, cáustico, ácido, fijador, corrosivo
Morena - del cul, almorrana – morenes – moreno del sol Morena – almorrana – moreno
morenes (a la franja del cul) almorranas
moreno, morenos, de pell oscura o fosca, als negres com lo del whatsapp tamé sels diu moreno, morenos
morenot moreno, despectivo o aumentativo
morenota Morena, despectivo o aumentativo
Morfología – gramática morfología, figura, forma, hechura, configuración, formato
morfosintaxis morfosintaxis
moríen morían
moríes morías
móriga (cuan yo me) muera (cuando yo me)
mórigo muero
mórigue muera
móriguen mueran
moriguéren, moriren murieran, muriesen
morím morirme
morín (g) muriendo
morínse muriéndose
morirá morirá
morire, moriguére muriera, muriese
moriríe (ell) moriría
moriríem moriríamos
moriríeu moriríais
morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen morir, morirse
morisque, mórigue muera
morísseli morírsele
moríssen, moren mueren
moríu morís
morra, joc en los dits de una ma https://www.youtube.com/watch?v=mOvcJ0G52ao , tú traus un número de dits y l´atre un atre, y se ha de di la suma dels dos, qui u enserte guañe una tanda. An este vídeo de Valderrobres ix la Silvia Dilla , Santi Gracia “pataqué” y molta mes gen, hómens y dones. morra, juego con los dedos de una mano
morral, macuto, taleca, bossa, sac Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco
morrejá, morrejás morrear, morrearse
morriña, añor - eñor, añorá – añorás, melancolía, nostalgia, tristesa, pena morriña, añoranza, melancolía, nostalgia, tristeza, pena
Morro – boca – morro del gorrino fregit morro, boca – morro del cerdo frito
morró, morrón (primentó) pimiento morrón
mort (está) – la mort, que se represente en una dalla – díxat mort (al aigua) per a pugué flotá Muerto – muerte – déjate muerto (en el agua) para poder flotar
morta muerta
mortadela mortadela
mortal mortal
mortalmen ferit, ferit de mort mortalmente herido
mortals mortales
mortandat mortandad
morts muertos
Mos - de mossegá - natres mos fem vells Mordisco – nosotros nos hacemos viejos
Mos, mossos mordisco, mordiscos
mosaic, mosaics, mossaic, mossaics mosaico, mosaicos
Moscá , anou moscada nuez moscada
Mosca, mosques mosca, moscas
moscardó, moscardóns moscardón, moscardones
moscatell, raím y vi dols – la mistela es vi dols de un atra classe de raím moscatel, uva y vino dulce – la mistela es vino dulce de otro tipo de uva
mosquejá, mosquejás - amoscás, molestás, escamás, resselá, sospechá,
cabrejás, indignás, irritás, oféndres, disgustás
mosquear, mosquearse, amoscarse, molestarse, escamarse, recelar, sospechar, cabrearse, indignarse, irritarse, ofenderse, disgustarse
mosques moscas
mosquits, coíns mosquitos
mossa, mosseta moza, mocica, mocita
Mossarabisme, mozarabisme, paraula que mos ve del mossárabe o mozárabe mozarabismo
mossegá morder
mossegaba (yo) mordía
mossegada mordida, mordisco
mossegadó, mossegadós (macho, burro) mordedor, mordedores
mossegadora, mossegadores (yegua, mula) mordedora, mordedoras
mossegáe o mossegabe mordía
mossegánme mordiéndome
mossegue, mosseguen muerde, muerden
mossegues muerdes
MÓSSEN, MÓSSENS. A Beseit sels ficabe motes, com móssen pesseta o móssen Enfoten cura, mosén, clérigo, eclesiástico
mosset, mossets (mos) mordisquito, mordisquitos
mosseta, mossetes mocica, mocita, mocicas, mocitas
mosso, mosset mozo, mocito, mocico
Mossos – mossos de cuadra, los encarregats dels caballs – mossos d'Esquadra = polissía de Cataluña mozos
mostachó, mostachóns Mostachón, mostachones, bizcochos elaborados con clara de huevo batida y mezclada con harina tamizada
mostacho, mostachos, bigot (catalá en bigot, ojo muixonot), bigots, bigotut


Héctor Moret y Cusco, no es catalá, sino aragonés, y al seu poble se parle chapurriau
Héctor Moret y Cusco, no es catalá, sino aragonés, y al seu poble se parle chapurriau

bigote, mostacho, bigotudo
mostassa mostaza
mostra (escola) muestra (escuela)
mostrá, mostrás – amostrá – mostro, mostres, mostre, mostrém o mostrám, mostréu o mostráu, móstren – mostrára – mostraré – mostaría mostrar, enseñar
mostrabe mostraba
mostraben mostraban
mostrades mostradas
mostradó mostrador
mostráe o mostrabe mostraba
mostrála mostrarla
mostráli mostrarle
mostrán (g) mostrando
mostránles mostrándolas
mostránli mostrándole

mostránse mostrándose
mostrari, mostraris – selecsió, repertori, colecsió, serie, conjún muestrario, selección, repertorio, colección, serie, conjunto
mostrásseli mostrársele
mostrat, mostrats mostrado, mostrados
mostrátos mostraros
móstren muestran
mostres muestras
mostréu, amostréu mostráis
mostro, amostro muestro
mota, motes (planta) mata, matas (planta)
mote, motes, sobrenóm, malnóm mote, motes
motejá motejar, poner mote
motejadó motejador, que pone motes
motejámos motejarnos, ponernos mote
motiu, motius, raó, raóns motivo, motivos, razón, razones
moto, motos moto, motos
motor, motors motor, motores
mou – Mou lo del flamejat inventat a Beseit mueve
mouen mueven
móuen mueven
Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén mover, moverse
móurel moverle, moverlo
móuretos moveros
mous mueves
móute muévete
movém movemos
movén (g) moviendo
movénlos moviéndolos
movénse moviéndose
movíe movía
movíen movían
movilidat movilidad
móvils móviles
movimén, moimén, moviméns, moiméns movimiento, movimientos
mozárabe, mossárabe, mozárabes, mossárabes mozárabe, mozárabes
muda, mudes muda, mudas – ropa - que no puede hablar
Mudades – que s´han mudat – que han cambiat que se han cambiado de ropa – que han mudado, cambiado
mudáe, mudabe mudaba
mudámos mudarnos, vestirnos de domingo
mudánles mudándolas
mudansa, mudanses mudanza, mudanzas
mudaréu mudaréis
mudaríeu mudaríais
mudás, vestís de domenge – cambiá de domissili mudarse, vestirse de domingo, cambiar de domicilio
mudáu, mudéu mudáis
muermo - enfermedat de les caballeríes – sé un muermo, aburrit Muermo - El muermo es una enfermedad infecciosa, producida por la bacteria Burkholderia mallei (antes Pseudomonas mallei) – ser un muermo
muissó, muixó, muissóns, muixóns pájaro, pájaros
muissona, muixona, pájara pájara
muissonet, muixonet pajarito
muissoneta, muixoneta pájaro hembra pequeño
muissonets, muixonets – Pajaritos ere un home de Valderrobres, Salvador Benítez, que se vestíe en trajes de botóns, se dixáe vore al sorteo de Nadal de la lotería. pajaritos
muixó negre estornino o cualquier otro pájaro negro desconocido
muixó, muixóns - catalá en bigot, ojo muixonot ! Tamé val per a aragonesos catalanistes com Héctor Moret y Cusgo pájaro, pájaros – catalán con bigote, ojo pajarraco !
mula, mules mula, mulas
muladá, aon se tiraben les mules y los cadávers de atres animals - bassurero, femé, vertedero, soll, sumidero muladar, lugar donde se tiraban las mulas muertas y otros cadáveres de animales, basurero, estercolero, vertedero, zahurda, pocilga, sumidero
mullarero, mullareros - préssec, presquilla, bresquilla a Fraga melocotón, melocotones en Fraga
mullé, dona en la que estás casat mujer con la que estás casado
mullit, tou mullido
multiforme, multiformes multiforme, multiformes
múltiple, múltiples múltiple, múltiples
multiplicá multiplicar
multiplicabe multiplicaba
multiplicaben multiplicaban
multiplicán (g) multiplicando
multiplícat per cero multiplícate por cero
multisectorial multisectorial
multissine multicine
multitut multitud
mun de coses, muns – mun pare = mon pare, muns pares = mons pares Montón – mi padre
mundana, mundanes mundana, mundanas
munissipal, munissipals municipal, municipales
muntá, montá montar
muntada, montada montada
muntat, montat montado
munten, monten montan
muntet, muntets, muntechs montoncito, montoncitos
Muñí les cabres ordeñar las cabras
muñica, muñiques de les mans muñeca de la mano
muralla, muralles muralla, murallas
murga, murgues murga, murgas
murmull, murmullo, murmulls, murmullos murmullo, murmullos
Murmurá = rossegá, qué rossegues ? murmurar
murmurabe, murmuráe murmuraba
murmuráen, murmuraben murmuraban
murmurám, murmurém murmuramos
murmurán (g) murmurando
murmurassió, murmurassións murmuración, murmuraciones
muro, muros – costa del muro a Valderrobres muro, muros
Múrsia, Murcia – Múrsia, Múrsia, qué bonica que eres, acho, pijo, es que no u veus ? Murcia
muscle, muscles hombro, hombros
musclejá – moure un muscle o los dos - eixecá los muscles signifique que no saps lo que te han preguntat mover los hombros – alzar los hombros = no saber
musclo, musclos : mejillóns en la clasca Mejillón, mejillones con la concha
múscul, músculs músculo, músculos
musculá, fé múscul muscular
musculat, musculats com Cristian Queral Bosque de Beseit musculado, musculados
museu, museus - museu arqueológic museo, museos – arqueológico
musgo, siñale humitat, lo nord musgo, señala humedad, el norte
músic, músics com Francisco Celma Tafalla, trompetero y trompetiste, de la coral de Beseit o los draps de Penarroija músico, músicos
música, músiques música, músicas
musical, musicals musical, musicales
músics músicos
musitá, bisbisejá, cuchicheá, sussurrá, murmurá, farfullá, balbucejá musitar, bisbisear, cuchichear, mascullar, susurrar, murmurar, farfullar, balbucear
musitán (musitá) mussitán musitando
mussa, musa - inspirassió, intuissió, fantassía, vena musa, inspiración, numen, intuición, fantasía, vena
musseo, musseos museo, museos – arqueológico
musses, muses musas
mussol, mussols – mote de Fórnols – al ull = orzuelo búho, búhos – mote de Fórnoles – orzuelo
mussola, mussoleta, mussoles, mussoletes búho hembra – mujer de Fórnoles
mussolet, mussolets búho pequeño, buhíto
Mussulmán, mussulmana musulmán, musulmana
mustia, musties mustia, mustias
mustio, mustios – semat, marchitat, apagat, decaigut, melancólic, mohíno, triste, abatut, deprimit, apocat mustio, mustios - marchito, ajado, apagado, decaído, lacio, lánguido, melancólico, mohíno, triste, abatido, deprimido
mut, muts, que no pot parlá mudo, mudos
mután (g) cambián – que cambie, com lo virus de la gripe mutando, mutante
mutassió, mutassións mutación, mutaciones
mutis y a la gábia, callá, chitón, calladet, callada, etc mutis y a la jaula, callar
muts mudos
mutuamen, la un al atre, la una al atra mutuamente, el uno al otro