Capi. LXXXIIII. Com la senyora perti de casa de la sua mare: e segui son cami.

Capi. LXXXIIII. Com la senyora perti de casa de la sua mare: e segui son cami.

La senyora exint de la cambra de la senyora mare sua trauessada de dolor: deixant aquelles persones a ella tan cares en grandissima pena: deualla baix e stant en la entrada de casa aqui tingue consell ab Joseph: car sabia sa senyoria que es scrit. ¶ In antiquis est sapia. Car en los antichs e be asenats es fundada sauiesa: E tractaren com exirien de la ciutat que no fossen coneguts: ne degu pogues hauer sentiment del seu fu: E apres moltes rahons que passaren entre los dos: concordaren que Joseph anas primer ab la somera: e la senyora quel seguis de luny portant lo seu excellent fill molt amagat: per que si encontraua nengu no haguessen a coneixer que sa merce portas criatura: E axi exiren de natzaret ab molta por e recel fins que foren luny de poblat. E aqui Joseph spera la senyora: e sa senyoria plega morta y cansada: e sigues damunt vna pedra per donar a mamar al seu diuinal fill. Lo qual sentint lo gran fret de la nit se prengue a plorar. E la senyora trauessada de dolor e pietat afalagaual tant com podia ab ses acostumades dolçors: calfant li los peuets ab les propries mans: dientli. Ay vida mia y no ploreu: que lo vostre plor turmenta la mia anima: trobantme en esta solitut hon no puch hauer vn poch de foch ab queus escalfe: ne vn (vu) troç de cubert hon vos amague de la fredor de la nit: E sa senyoria desijosa de ajudar al seu fill en aquella pena que sentia del gran fret que trauessaua la sua delicada persona: leuas lo mantel que abrigaua: e doblant lo de molts dobles embolca e cobri la personeta sua dient. O senyor y fill meu vos sabeu que no puch fer pus: sino leuarme la roba per cobrir a vos vida mia: dins les entramenes vos volria posar senyor meu: e que no sentisseu aquesta pena del fret: E lo virtuos Joseph qui ab molta pietat miraua aquestes coses: leuas lo seu manto supplicant la senyora ab moltes lagrimes que li plagues abrigarlos. E sa senyoria nou permes ans lo prega molt ques vulgues tornar abrigar dient li. o Joseph pare meu a mi nom cal planyer de la pena que sofir per ajudar al meu fill car en totes coses lo vull seruir. In frigore et nuditate. E sentir per ell pena es a mi repos e vida. abrigauvos virtuos pare: car la edat vostra no es per a comportar força de tan extrem fret: e a mi seria mes pena veureus passar fret que sentirlo en la propria persona. E lo glorios prohom vista la caritat de sa senyoria obey al manament de sa merce: tornantse abrigar no sens molta dolor vehent sa altesa tremolar de fret: E leuas la senyora per continuar son cami e Joseph acostali la somera per que caualcas: e la senyora puja damunt vna pedra per caualcar: e acomana lo seu fill a Joseph: e com fon a cauall cobra aquell tresor inestimable e posantlo sobre la sua falda alça los vlls al cel suplicant al pare eternal: que la vulla endrecar en lo seu viatge dientli Vias tuas domine demonstra mihi 7 muro tuo inexpugnabili circuncige nos 7 armis tue potentie protege nos sper volent dir. o senyor e deu eternal mostrau a mi lo cami d´aquest desert per lo qual aueu ordenat vaia lo vostre fill e lo muro de la protectio vostra acompanye continuament a nosaltres: les armes de la diuinal potencia sien custodia e guarda nostra. E axi la senyora seguint son cami entra per aquell pregon desert: e com ja los hagues attes lo dia clar: dix Joseph a la senyora yo tendria per bo no caminassem: car si nengu nos encontra serem coneguts e descuberts. E sa senyoria obeint lo molt prestament descaualca e anant a peu sa merce e Joseph cercaren alguna coua secreta hon se poguessen amagar. E com molt haguessen cercat: trobaren ne vna: e aqui entraren ab molta temor ariscantse al perill de les besties feres per fugir a la malicia e furia dels homens. E entrant Joseph primer regonegue tota la coua: e vehent que noy hauia nenguna bestia fera ne res de perill feu entrar la senyora e aposenta aqui sa senyoria. E tornant a exir de fora descarrega la somera e leuali lalbarda e ligala a la entrada de la coua e donali vna poca derba que ab gran treball hauia trobat: e retornant dins troba la senyora congoixada: car no trobaua hon collocar lo seu fill. E lo glorios prohom leuas prestament la clocha per fer estrado hon la excellent Reyna pogues seure lo seu fill: e del seu capiro li feu coxi: e aqui la senyora posa lo gran monarcha e senyor del cel e de la terra. E la senyora e Joseph agenollaren se dauant la magestat sua contemplant ab infinides lagrimes la pobretat e humiliacio de sa excellencia: E dixli la senyora mare sua ab vna grandissima feruor. O clement deu e senyor y tant haueu amat los homens que per vesitar a ells sou del cel deuallat: defreçant vos ab la vestidura humana que no sou per negu conegut: ans perseguit de la vostra terra lançat. Aquesta coua senyor qui es habitacio de besties es ara a vos vida mia cambra de repos. O senyor y placia a la vostra clemencia donar lum als homens e no permetau desconeguen tanta misericordia: E girant la senyora son parlar a natura humana per deu tant amada: deyali ab feruor de caritat. ¶ Ama amicum tuum a quo amaris cuius amore preuenta es qui est causa amoris tui: patettibi archanum cordis: patem magnum pietatis sacramentum: patent viscera misericordie: in quibus visitauit nos oriens exalto. Volent dir. O anima qui per lo fill de deu te sents tant amada e fauorida: ama carament lo amador teu per lo qual infinidament est amada: e la sua amor es primera: car ans que tul hajes conegut ni seruit: ta la sua clemencia manifestada e mostrada la amor sua: e ell es causa e fonament de la tua amor: car vol manifestar a tu los secrets del seu cor. Volte mostrar vn secret e misteri de singular pietat: ço es que ses humanat per amor de tu: e vol que veges e sien a tu manifestes les intrinseques misericordies sues ab les quals nos ha visitat deuallant de la altea celestial per estar ab tu en aquesta miserable terra: E la senyora axi mirant lo seu fill e plant ab ell senti tanta dolçor e consolacio dins la sua anima: que li paregue esser peradys dins aquella coua: e inflamada de amor inestimable prengue lo senyor al braç: e besant lo moltes vegades dix li. O amor qui semper ardes et nunquam extingueris fac vt homines te diligant pro quibus tanta et talia sustinuisti. Volent dir. O amor diuina qui tots temps cremau e nunqua deffalliu: ans de continuu mostrau la vostra caritat als homens: feu senyor per merce que los dits homens vos amen: per los quals tals e tants turments deliberau sostenir: E Joseph mirant la dolçor que lo senyor mostraua en la sua careta: els affalachs que la sua mare li feya: e les paraules transcendents que li deya staua fora si mateix e deya. Siue in corpe siue extra corpus nescio: deus scit. Volent dir: O senyor si so en lo cors o fora lo cors nou se: vos clemencia diuina ho sabeu: qui per vostra acostumada pietat me feu sentir tanta dolçor que sostenir no la puch: E ab gran feruor de deuocio prengue los peuets de iesus besant aquells ab lagrimes de molta delectacio deya. ¶ Tu esto exultacio mea spes mea salus atquem redemptio. Volent dir. O senyor y vos sou la alegria mia e tota ma sperança salut y redempcio de la anima mia: E acostantse la hora de dinar: Joseph leuantse dels peus del senyor ab consolacio tanta que recomptar nos pot: ana de fora per cercar aygua e troba vna font molt prop de la coua: e de aqui pora aygua: e culli romerets per fer foch: e venint ab molta alegria trague lo sclauo e encengue foch ab prou treball e cogue vn ou: E la senyora prenint lo dit ou ab molt plaer dona a menjar al seu fill tenint lo segudet en la sua falda posant li los bocinets en la boca. E apres que lo senyor hague menjat la senyora mare sua e Joseph se dinaren ab sola fruyta e pa: car los ous estojauen per al senyor que aldre no podia menjar: E apres que foren dinats stigueren aqui al foch rahonant dels grans misteris diuinals als homens amagats e a ells per sola misericordia reuelats: E donaren moltes laors a la diuinal clemencia de totes les obres sues: e en aço despengueren vna gran part del dia: E apres la prudent senyora dix a Joseph que dormis vn poch per que denit fos pus vigil al caminar: car tot son viatge hauien a fer de nit: E lo dit Joseph obeint sa senyoria metes a dormir en terra en vn canto de la coua posant se lo sach de la çiuada per coxi: E la senyora tenint lo seu amat fill en la falda arrimant lo seu cabet sobre los seus pits affalagaual que dormis: car no tenia altre breç hon posas sa excellent senyoria e sa merce vetlaua guardant ab molta prudencia aquell rey eternal: E com Joseph fon despertat del seu dormir sa senyoria li dona lo senyor adormidet quel tingues en lo seu braç: e sa altesa dormi vn poch: E joseph tenint se per molt glorios d´vna tal comanda ab gran alegria deya. ¶ Ad te leuaui oculos meos vita viuificans. O domine tribue vt laudet te cor meum et lingua mea 7 omnia ossa mea dicat. Domine quis similis tibi: Volent dir. A vos senyor y creador meu dreçare yo los meus vlls e tota la mia anima: car sou vida viuificant. O senyor feu me merce que lo meu cor e lengua de continu sien occupats en la laor de la magestat vostra: e los ossos meus e totes mes forçes diguen e criden que noy ha semblant a vos en valor saber e poder: e com la senyora hague vn poch reposat: leuas sa senyoria ansiosa del cami: E venint la nit endreçaren de partir: e anant per aquella espessura del desert enfosquias la nit: en tant que escassament veyen lo cami: e sentien bramar los leons: e chiular les serpents: e adular los altres animals: les quals coses natura humana sentir no pot sens molta alteracio: per que la senyora reyna fon forçada de dir. ¶ Timor et tremor venerunt super me. Car gran por e tremolament sentia en sa real persona de la feredat de les besties que sentia ab les propries orelles: tement molt no li vinguessen dauant: per que posada sa merce en tanta angustia recorregue al adiutori diuinal dient ¶ Qui celorum contines tronos et abissos intueris domine rex regum exaudi nos in gemitibus nostris et libera nos de ore leonum. Volent dir: O senyor vos qui senyorejau lo cel e mirau clarament sens nengun empaig tots los amagats de la terra: vos senyor qui sou rey dels reys exaudiu les clamors nostres e deliurau nos de la cruel boca dels leons: E dit aço la diuinal potencia imposa silenci a tots aquells animals e manals fugir de totes aquelles partides per que poguessen passar sens temor nenguna: E axi passa la senyora aquell treballos cami anant de nit: stant amagats lo dia dins aquelles tenebroses coues.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta anna ans que pertis para egipte.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta (scá) anna ans que pertis para egipte.

Venint sa altesa a la porta de la dita senyora mare sua toca ab molt recel per que no fos sentida ne coneguda per la gent del veynat: Car de tots se temia: e de negu nos gosaua fiar: puix per lo rey de la terra se veya perseguida E sentint lo tocar la gloriosa anna mana a vna de ses filles ques fes a la finestra: e que miras qui era: e aquella tornant molt espantada dix que la senyora sa germana era e que li peria (p:per+ia) venia ab molta congoixa: E la senyora sa mare ferida d´amargosa dolor dreças en lo lit: e mana que li obrissen: E la senyora entra e puja dalt: e venint a la cambra: hon la sua mare era: dixli ab vn grandissim plor. ¶ Consurge in nocte in principio vigiliam tuam: effunde sicut aquam cor tuum ante conspectu domini pro persecutione amantissimi filij mei pro q necesse habet fugere in egiptum. Volent dir. Leuau leuau senyora mare ab tot sia denit e hora de dormir e stau esuellada: e en lo començ de les vigilies vostres escampau lo vostre cor axi com aygua per viua deuocio dauant la presencia del senyor supplicant la magestat sua me vulla ajudar en la dura persecucio del meu amat fill: per la qual a ell e a mi es necessari fugir de aquesta terra: e anar en egipte: e leixar la companyia vostra: e aquesta separacio (se+p+aracio) es a mi senyora vna mortal dolor: E hoint aço la gloriosa Anna cuyda morir: sentint ja aquell doloros enyorament que aconseguiria per la absencia d´aquelles persones a ella tant cares: e dix ab multissima dolor. O filla mia y en ma vida veure yo tanta de dolor: que de aquest senyor y de vos me veja separada: ab vos ma filla vull anar e james no leixar vos: Car mes ame morir seguint la companya vostra: que viure absent de la presencia vostra: E la senyora ab moltes lagrimes dixli. Ma senyora mare hajau paciencia: car no es voluntat del senyor fill meu: que nengu vaja ab sa senyoria en aquest viatge si no Joseph e yo mare dolorosa: E la virtuosa Anna vehent que te a restar e la sua filla amada a partir lo cor seu vengue a esclatar no podent durar tan amargosa separacio: e ab vn gran crit dix. O filla e senyora mia y tan poch ma durat la consolacio de la vostra companyia: per que yo no mori lo dia que vos entras en esta ciutat de natzaret: en lo qual dia yo senti alegria no recomptable: de veure lo meu excellent net e a vos vida mia: O quant es ara doblada la dolor mia com nous puch seguir: e dolor e plor sera la antiga edat mia: O ma filla si pensas que anau en loch que fosseu ben acullida: e que poguessem hauer souint letres vostres: que es la major consolacio de les persones cares qui seperades se troben: aço seria a mi algun conort: mes so certa que anau entre gent ydolatra (ydolat+r en diéresis) e molt grossera: e que naturalment han en oy los juheus: e vos ma filla sereu en ells tan estranya que ab nenguna persona d´ells aconsolar nous poreu: ne ajudar vos en vostres necessitats: ni a les gents que daçi iran alla nous gosareu mostrar: per que no siau coneguda: ans vos haureu amagar recelant vos de tots: ne yo trista mare vostra gosare demanar als que vendran d´egipte: haueu vist ma filla: per que no senten hon sou: O dolor qui rahonar ni sentir nos pot sino per mi qui la soffir: que yo vivint haja a esser seperada de persones a mi pus cares que la vida e que nous pugua ajudar ni consolar en cars de tanta necessitat: car ara haurieu vos ma filla mester la companya mes que en altre temps. vos portareu dolor de la mia soledat e yo de la vostra: e la vna alaltra aconsolar nons porem. E la senyora hauent gran compassio de la virtuosa mare sua plora ab ella vna gran peça e confortantla dixli. O senyora mare preniu esforç a passar aquesta congoixa: pensau que ab tot vos e yo siam seperades corporalment: les animes son vnides per vera amor: De mi senyora no passeu congoixa: car yo porte la companyia del meu senyor e fill que tot loch mes delitos puix que ab ell sia e tota pena per ell portada es a mi singular delit e refrigeri. ¶ Et hoc sit in hoc exilio consolatio mea: et in ipa dulcedine conquiescit anima mea Car aquesta sera la consolacio mia en aquest exili: e en la dolçor sua reposa e se adelita la anima mia: car mirant la sua diuinal cara descanse de totes les mies congoixes: axi senyora placiaus darme licencia: que massa tardam e lo dia se acosta. E la gloriosa Anna ansiosa de les necessitats de la senyora sa filla: qui tan carament amaua dix a sa senyoria: O ma filla y quina prouisio haueu fet per al cami. E sa merce respos que no nenguna: car sols hauia pensat en fugir obeint lo mament diuinal: deixant tot lo restant a la ordenacio e prouidencia de sa alta clemencia: E la senyora Anna dix. Ay ma filla: e no veu que lo pare eternal no vol ara mostrar la potencia sua: per que sia manifestada la paciencia del seu fill humanat. E vol que lo dit fill seu senta tots los treballas e fretures humanament axi com si fos pur home: no ajudant se en res de la diuinal potencia: axi com vem (veu: veeu; vem: veem) ara que fuig de aquells qui poria a no res tornar: Axi filla feu me gracia de pendre vna somereta que yo tinch açi en casa mia: e portareu algunes necessitats per al cami: car haueu a passar per vn gran desert que noy ha poblacio nenguna: e que vos pugau cavalcar: car lo anar a peu tan larch cami nous seria possible: ab tot vos ara res no estimau que treballos sia: sols apartar pugau lo fill vostre d´aquest perill: e la feruor de la amor sua vos fa oblidar lo delicament e tendrea de la persona vostra: la qual es a mi tan cara que oblidar no la puch: ans tinch e tendre continua ansia de les necessitats vostres desijant continuament ajudar vos en aquelles: E mana la dita senyora mare albardar la somereta en que caualcas la sua filla : e feu metre en vna talequeta tot lo pa ques troba en casa sua per que tingues que menjar en lo cami: E donali vna cistella dous dient li ab moltes lagrimes: Aquests ous ma filla seran per al vostre fill: e veus açi vn sclauo: per que pugau encendre foch en les montanyes desertes: e recreareu vos e lo fill vostre a la calor del foch: e coureu li vn ou cada dia com haureu oportunitat de fer foch per que pugau passar lo treball del cami: E les amables donzelles germanes de la senyora: desijoses de seruir sa senyoria despenjaren rayms e magranes e posaren ho en vna cistella ab altra fruyta seca per proveir la del que podien: car eren molt certes que lo cami era tan aspre que no trobarien per a menjar ne encara erba per a la somera. E per ço la prudent mare sua qui en tot pensaua prouehi de ciuada per a la somera: ab tot non podien portar si no poca per no anar tan carregats. E joseph hauia molta consolacio de la prouisio que la mare de la senyora hauia feta per al cami. E prenint ho tot posau sobre la somera: E la senyora besant la ma a la senyora sa mare: regraciaua li ab molta humilitat lo que donat li hauia prenint ho per amor sua mes que per satisfer a la propria necessitat: E despedint se sa senyoria per a partir la senyora sa mare fon trauessada e ferida de congoixa inestimable e abraçala ab molta amor e dolçor no podent comportar tan dolorosa separacio e besauala moltes vegades sens poderli parlar. E adorant lo seu senyor e net ab moltes lagrimes esforças a parlar axi com pogue e ab grans sanglots dix li. O vida mia ya comanuos la vostra mare: qui per vos soffir tants treballs. E les germanes de la senyora volent acompanyar sa merce fins a la porta sa senyoria mana que restassen ab la senyora mare dient los. Germanes si voleu queus ame ym recorde de vosaltres seruiu e obeyu a la senyora nostra mare: carament laus coman: hajau pietat de la antiquitat sua: car ab molta dolor resta per la absencia mia. E les virtuoses e amables germanes no podent dir res a sa senyoria per habundancia de plor: ficaren los genolls besant la ma a sa altesa com a germana major e senyora: mostrant en son gest que son prestes a obeir tot lo per sa merce manat.

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Capitol LXXXVIII. Com la senyora vingue en vna ciutat de egypte: hon atura VII anys viuint en estrema pobrea.

Venint en vna ciutat qui hauia nom hermopoli (la i en rayeta: hermopolin, hermopolim; Hermópolis segons datres textos) en la qual la senyora delibera aturar e anant per lo raual sa senyoria e joseph mirauen deça y della hon porien pendre posada: e com molt hagueren cercat veren vna pobreta casa prop lo riu menyspreada y auorrida per tots los habitadors de la dita ciutat per esser mal sana. e sa senyoria hague a molt bona sort poder la logar: e demana sa merce de qui era la casa: e trobant lo senyor de aquella pregaren lo humilment la senyora e joseph li plagues logarlos la sua casa. E aquell hom ab tot los miras de mal vll vehent los estrangers e pobres e en habit de juheus qui ere gent per ells molt auorrida: atorgals la posada essent ben cert nengun altre no la pendria: car era inhabitable (in habitable): e dix los ab gran furia que pagassen tot lo loguer primer: sino que en altra manera no entrarien en la casa: e la senyora respos que treballaria en vendre aquella somera que portaua: e pagaria lo dit loguer: e axiu feu: E del que resta dels diners que hauia agut de la somera compra vna poca palla e de aquella feu sa merce en vn raconet de la casa vn litet al prom joseph: e la que resta posa en altra part: e alli sa senyoria dormia tenint lo senyor fill seu en los seus braços: car no hauia altre lit hon reposarlo: E sa magestat dormia ab gran plaer en la falda de la sua mare: car en tota la terra no hauia lit a sa clemencia pus plaent. O quanta fon la pobrea e fretura que la senyora passa en aquella terra de egypte: en special en los primers dies que no era coneguda ni nengu li volia fiar fahena ni menys a joseph: ne podien guanyar vn sols diner: perque hauien a passar estrema fam. Car lo senyor volia sentissen tota manera de penes per augment de la sua paciencia: e hauia ordenat la diuinal potencia que la excellent senyora mare del seu fill passas menudament tota manera de dolors: e hagues speriencia de infinides congoixes: perque fos exemplar a tots los mortals e hagues gran pietat a tots los reclamants a sa merce: car negu no pot ab veritat planyer ne conexer ne menys recomptar los treballs sino aquell quils ha passats: e perço ab gran raho lo ecclesiastich diu ¶ Qui nauigat in mari enarrat pericula eius. Car qui nauega per la mar sab molt be recomptar los perills de aquella: e qui es stat perseguit molt e tribulat sab molt be consellar y ajudar als tribulats. Qui pot pensar quanta dolor turmentaua lo cor de la piadosa senyora: quant veya aquella venerable antiquitat de joseph passar ab tan flaca prouisio que escassament se podia sostenir: e moltes vegades sa senyoria passaua lo dia ab sols pa per leixar al dit Joseph la poqueta vianda que tenien. E la fretura e necessitat de sa merce se estenia a totes coses: car la posada sua era axi pobra de tot lo necessari: que de nit no tenien roba nenguna ab que abrigarse: sino sola la que vestien: de que la senyora moltes vegades en la nit sentia lançar grans gemechs al virtuos vell per la gran pena que sofferia del fret: E la senyora trauessada de grandissima compassio conuidaua del mantell que sa merce abrigaua. E lo glorios prom tremolant de gran fret responia: O senyora no façau: que yom volria despullar tota la roba que vist per donarla a vostra merce: car mes pena sens comparacio passe del fret que conech vostra senyoria sent que del propri. O que totes les dolors de la senyora eren comportables per grans que fossen sino aquella intrinseca pietat qui turmentaua les entramenes sues: contemplant lo fill de deu e seu en tanta pobrea que de totes les coses necessaries passaua fretura. Ni ell creixent tenia roba que li pogues mudar: ans dispensa la clemencia diuina que vna robeta morada que sa senyoria li hauia feta crexia ell creixent e li serui en chiquea e granea e tot lo temps de la vida sua: ni tenia sa merce ab que li compras vnes çabatetes: ans com lo dit senyor comença anar sa senyoria nol gosaua metre en terra: perque tenia los peus nuets sino que primer estenia lo seu mantell per terra e aqui feya passejar lo senyor tenint lo sa merce per les manetes: no deixantlo anar mes quel mantell bastaua: perque nos refredas los peuets. O qui no amara pobrea que lo rey eternal ne haja soferta tanta en diuerses maneres que recomptar nos porien.

Francesch Jiménez, Comença lo libre qui tracta de la vida, e actes de Jesuchrist

Jiménez, Francesch.

N.° 1199 Fol. 1: Vita Christi et virginis. Comença lo libre qui tracta de la vida, e actes de Jesuchrist, e de les dignitats e priuilegis (privilegis) de nostra dona sancta Maria. Lo qual libre compongue (compongué : compuso) mestre Eximeniç a preguaries de mosen Pere dartes mestre Racional de Valencia. Prolech.

Fol. II: Protestacio de hauer catolich son seny en tot aquest libre. capitol primer.

Fol. CCLXXXXVIII v.to: Segueix se lo VIII.em libre aprop en un altre volum apellat de la vida de Ihesucrist.

312 hojas (varias remendadas), fol.s I a CCC, a dos columnas y 25 líneas. - La 1.a en vitela, alternando cada seis hojas de vitela con dos de papel, excepto al fin, en que lo efectúan con cada cinco: filigrana unicornio, flor de lis, corona y tijeras, 0,287 alto X 0,240 ancho: caja escritura 0,198 X 0,140. - Letra fines del S. XIV (N. E. La Vita Christi en valenciano de Isabel de Villena se publicó a finales del S. XV, 1497.); 

con capitales en negro, sobre raspado de letra roja; calderones, adorno de letras y títulos en rojo. - Texto (falto de los tres últimos libros). 

Perg.°

Véase el prólogo:

“Al molt honorable e discret caualler mosen P. dartes Maestre racional del molt alt princep e senyor don Martí per la gracia de deu Rey darago. lo seu orador en Ihesu christ saluador Frare ffrancesch eximeniç del orde dels frares menors. si mateix en tot just seruir e majorment en aquell que sia en manifestaçio e honor e gloria del dit nostre redemptor e saluador Ihesu christ Mossen P. diuerses uegades ha plagut a la uostra deuoçio de sollicitar e mourem, que la uida sagrada del nostre cap Ihesu christ que los sants euangelistes han breument posada, yo degues pus larch posar segons ço que los sants doctors hi han dit, e postillat e los grans contemplatius nan sentit, e santes persones. E aço mauets dits que desijats, per tal que les gents, qui totes quaix son ara fredes en la amor del dit senyor hoynt dell coses altes e nouelles se escalfassen en la sua amor, e fossen a ell pus reuerents, el seruissen ab major feruor, e reuerencia, e diligencia. E jat sia que la vostra santa intençio me haia molt plagut empero la cosa aquesta es ami queix inpossibla car pens, e he legit que aytal cosa atractar accabadament, e axi com se pertany noy es bastant creatura humana ne angelica. Car com diu. i. gran doctor, e molt contemplatiu, tanta es la altea e excellençia del nostre redemptor e tan altes e tan perfetes foren tots temps les sues sanctes obres que james ell no feu acte que si era conagut ab totes les sues circumstancies que no sia bastant a tot hom areparar, e poderosament fer leuar sobre tota la sua penssa. Per que diu aquest doctor qui donchs pora recomptar, ne suficient declarar quines foren les sues glorioses cogitaçions paraules (,) obres, e eximplis, com aço tot exis dela font de uida, e del gran abis, e pelech de infinita santedat, e sauiesa sua. Per que aquesta cosa considerant eser sobre tot mon pobre saber e poder, per res no haguera emparada, sino quant se e creech fermament que aquell eternal deu Ihesu christ es potençia infinida, clemencia inestimabla, bonea incomparabla, lum uertadera, caritat incomprensibla, liberelitat sens tot terme, magnificençia incogitabla, amor dolçor, e valor transpassant tota pensa qui los pescadors ha fets doctors, e lum general del segle, e les lengues dels infants ha disertes, ee la bocha dels muts fa parlar, e per la somera feu instruir balam lo propheta, per aço comfie de la sua inmensitat, quem faria grande poder parlar dell, e de ordonar aquest libre a gran gloria sua, e aprofit dels feels christians e deuots qui açi legiran, e a salut de la mia anima e asatisfer ne als vostres prechs justs, deguts, e honests, als quals no poria dar negatiua. Per raho de totes aquestes coses, tot treball oblidat me pose a ordonar aquest libre, e recorrent primerament a la ajuda del dit glorios senyor e redemptor nostre segonament confiant deles uestres oraçions, e dels altres que a aquesta obra son deuots. Recorrech suplicant e tots humilment que al dit deu e senyor uullats deuotament pregar, que ell per sa gran clemencia e prechs de la sua preciosa mare, de la qual havem açi, altes excellencies a declarar me uulla preseruar de tota error, em faça per tot lo proçes daquest libre dir ço que sia aell plasent, e profitos al seu poble”. 

N.° 1200 Fol. I: Al molt honorable e discret caualler Mossen Pere Dartes Mestre Racional del molt alt Princep e senyor Don Marti per la gracia de deu Rey Darago. Lo seu orador e en Ihesu christ seruidor Frare Francesch Eximeniç del orde dels frares menors...

Fol. IIII: ... De present açi resta que enseny la continencia da quest (daquest d'aquest) libre per que deus açi saber que tot aquest libre es partit per. X. tractats.

Fol. IIII. v.to: Comença donchs açi lo primer libre de la sagrada vida de Ihesu christ qui ensenya per quina manera lo nostre Redemptor es dit esser predestinat eternalment, e posa alguns grans bens qui per la dita predestinacio son peruenguts a nosaltres.

Fol CCCLXXV v.to: Lo quart punt es que lauors herodes pensant com los dits Reys eren venguts de tant luny per adorar lo dit infant e Rey lauors nat, Pensant en lo gran senyal que hauien hagut del cel en la estela quils hauia guiats, la qual estela hauien molts uista, qui en sa presencia ho hauien recomptat Segonament pensant com los grans sauis e maiors mestres en la ley li hauien dit lo loch hon deuia naxer e per alguns fos secretament informat, que aquell era lo temps en lo qual deuia naxer 

E axi mateix sabes com los dits Reys dorient lo hauien trobat e adorat en bethleem, Terçament informat com los Angels cantants altament en layre hauien denunciada la sua santa natiuitat, e com...

CCCLXXV folios en rojo; tres hojas en blanco al principio y otras tres al fin, a dos columnas y 37 líneas. - El primer folio en vitela, los tres siguientes papel; los dos a continuación vitela, los otros seis papel, y así sucesivamente; (dos marcas de filigranas) 0,248 alto X 0,212 ancho: caja escritura 0,180 X 0,138. - Letra principios del S. XV; la primera capital miniada en oro y colores y las demás en azul o rojo, con adornos; los calderones y ornamentación de algunas letras, así como los epígrafes, en rojo. 

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Blasco).

Los títulos de los libros en que se divide la obra son los siguientes:

Lo primer tractat ensenya per quina manera lo nostre Redemptor es dit esser predestinat eternalment, e posa alguns grans bens qui per la dita predestinacio son preuenguts a nosaltres.

Lo segon declara com laueniment del dit Saluador es estat reuelat del començament del mon ença per diuerses maneres.

Lo terç tracta com lo dit senyor glorios ne on ne quant se encarna ne com se humilia prenent carn humana.

Lo quart mostra quina estech la sua santa natiuitat, ne com apparech en lo mon, e declara les coses a ell pertanyents segons la sua infantea fins que hach. VII Anys.

Lo quint encerca quina estech la sua santa e dolça puericia e la sua jouentut sagrada e marauellosa fins que hac. XXX. Anys.

Lo sise obre lo misteri del seu sant baptisme, e aquis toca del seu deiuni en lo desert, e de la sua temptacio.

Lo seten aporta com appella los sants Apostols els dexebles e aqui veuras quina estech la sua religiosa vida, e apres la sua santa preycacio e doctrina e com aprouada per innumerables virtuts sues e exemplis e miracles.

Lo huyten parla com estech fort perseguit per los princeps de la Sinagogua ne quant dura sa persecucio, E apres tractarem aqui de la sua dolorosa mort e passio amargosa.

Lo nouem declara la sua resurrectio e ascensio, e present Regne que ell ha general, e com es cap e pare, e gouernador spiritual de tota la santa Religio christiana.

Lo deen ensenya com vindra a la fi del mon jutgar los bons els mals e daqui veuras manifestacio de la sua perpetual senyoria.

El franciscano Francisco Jiménez era natural de Gerona, en cuyo Convento profesó. En 1407 fue electo Obispo de Elna, y, poco después. Benedicto XIII le nombró Patriarca de Jerusalem. Es autor de varias notables obras.

La vida de Jesucristo ordenó el Arzobispo Fray Hernando de Talavera se publicara en castellano: de ella conocemos la edición, Sevilla, Ungut, 1496, fol.

Existen otras vidas del Salvador en valenciano: 1.a, debida a Sor Isabel de Villena, Abadesa de la Trinidad, de la cual conocemos dos ediciones, impresas en Valencia los años 1497 y 1513, y otra en Barcelona, 1527, todas en fol. - 2.a. lo primer, segón y cuart del Cartuja, de Ruiz de Corella: Valencia, 1496, 1500 y 1495, también en fol. - 3.a, por San Vicente Ferrer: Valencia, 1518, 8.°

N.° 1201 [Vida de Jesu Christ].

Fol. 3: Capitol terc (terç) qui tracta com lo Saluador sentorna a la sua mare en natzaret preycant per les sinagogues.

Al fin: E açi es acabat ço ques pertayn al primer temps dels cors dela santa esgleya christiana parlant curtament segons que posa lo dit Geruasius sabinesis (Gervasius sabinensis) damunt allegar resta que digam ara apres la vida del nostre saluador e curtament quen ço de ço 

ques pertayn al segons temps de la dita santa esglea christiana segons que posa dit deuot piados e gran dottor e Cardenal Geruasius sabinensis. Explicit. Benediccio et claritas et sapiencia et graciarum actio honor et virtus deo nostro in secula seculorum amen.

375 hojas útiles, a dos columnas y 26 líneas; foliación 1 a 374. - Papel alternando cada 5, 6 o 7 hojas con otras dos de vitela (filigranas círculos con líneas o unicornio); capitales en rojo y colores; títulos de los libros y capítulos en rojo. - Letra S. XV. - Falto de las hojas 1, 2, 5, 8, 11, 12 y 372. (Deteriorado por la humedad).

Texto (libros 7 a 10).

Varían algo los capítulos del último libro de los del códice completo.

Encuadernación de época, en pasta labrada.

aubarda, albarda

aubarda, albarda

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Albarda

L'agüelo "Seveta" seguis......

Alguns, en tota la rao, han pensat, este com diu qu'ere pobre si teníen un macho y una burreta.
Be, aiso es de cuan yo m'enrecordo. Al principi sol teníen un macho mol furo, que fae parella en la burra de un germa de ma mare y pa trilla u faen junts. Despres van compra la mula y la burreta al fiat. Pasan lo tems van vendre la mula y van compra un carro vell. Y lo rade va sé una burreta que se va queda la radera al poble.
Los grasons, que li han agradat a Moncho, se faen cuan plovie y la aigua corrie o atravesabe los camins de tiarra. Si teníe forza s'enduie la tiarra y sol quedaen les pedres que estaben clavades al camí. Y com les "aigüeres" (ya tens un atra paraula, Moncho) habíen rebaixat lo nivell del piso la pedra se había convertit en un grasó, en el que entropesaes mes de un camí. Camí = vegada.
Les besties portaen un cabestre que s'els ficabe al cap y allí s'enganchabe lo ramal, que servie pa guia al animal.
Normalmente portaen una albarda que se lligabe a la bestia en una faixa (que no m'enrecordo com se diebe, !!!!ajuda Moncho!!! sincha, cincha), que li pasabe per daball de la tripa y una fusta doblada (que tampoc m'enrecordo del nom, tafarra, mes torsut (tort) que una tafarra) que estabe enganchada als dos costats de la albarda y se ficabe devall de la coga.
Damún se posabe la saria (serón en castella) que ere trensada y tenía com una canasta a cada costat. Banasta, banastes.
(La cornalera de la banasta es com lo nas de la Rosi de Palma o de doña Rogelia.)
A un costat se posae la sistella en lo minchá y al atre la pichella p'al aigua. Cuan era menudet a mi me ficaben a un costat y la sistella y la pichella al atre.
Tamé se posaben les ferramentes pa treballá, según la epoca del añ, eren unes u atres: la cavegueta, la aisadella, lo chapo, la estraleta, la dalla, l'alfals (o algo paregut, fals, falz) y moltes mes.
Ya val, sino les aventures del agüelo "seveta" no t'os dixarán dormi.
Tots al llit y ya sabeu "Bona nit, totes les pulses al teu melic y la mes menuda com un cabrit".
Continuará......sino me envien al carré, per pesat.

ALBARDA (i dial. aubarda). f. 

I.   Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i per dur càrrega sobre bísties de peu rodó. Ab albarda, e sa exarcia de la albarda, Cost. Tort. ix, 7a, 7. Un aibaratar de cavalcar sobre albarda ab botana de drap blau en una peri de li e altre listat, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Descarrega la somera e leuali l'albarda, e ligala a la entrada de la coua, Villena Vita Chr. 84. Mula folgada, | mohina parda, | treta d'albarda, Spill 4384. En lloch de la daurada cella, te veig la oprobriosa y esquinçada albarda, Isop Faules 41 v.oEll ja està tip de traginar l'aubarda,Sagarra Caçador 171. Vet aquí les varietats d'albardes que coneixem:

|| 1.   A Catalunya (Torelló, Plana de Vic, Ripoll) té la forma i parts que van indicades en el gravat adjunt; vet ací l'explicació de les lletres que du el dibuix.—A: És la aubarda pròpiament dita, consistent en un encoixinat que pren la forma del llom de la bístia, i se prolonga, abaixant-se, per ambdós costats. Sol esser de pèl; però les més bones o riques són de llana. Acostuma esser recoberta d'una pell negra d'ovella.—B, B: Els dos arçons, uns arquejats de palla i tela forta, però reforçats en tota llur extensió per un ferro, que n'és la ànima, i constitueixen els límits o vores de l'albarda per davant i per darrera. La barreta de ferro o ànima de l'arçó davanter, se dobla formant una ansa (lletra C) en la part superior, que serveix, tant per fermar-hi la brida o regnes de l'animal, com per aguantar-se amb la mà la persona que cavalca.—D: els cavallets o sobranques, dues corretges bessones que serveixen per sostenir la rebasta, i surten, divergents, de la part superior posterior de l'albarda.—E: la rebasta, forta corretja que rodeja pel darrera les cuixes de l'animal. Així com el pitral priva l'albarda de fer-se enrera, la rebasta la priva de fer-se avant.—F: la cingla, cinyell ample, fet de tela forta, que volta l'albarda i el ventre de l'animal, perquè estiga collada.—G: el pitral, que és una brida de corretja ampla i resistent, que rodeja el coll de l'animal, i colla l'albarda per la part davantera, perquè amb el moviment no es faci enrera. Del mig del pitral (en els guarniments complets) sol penjar un apèndix, com un medalló, fet de cuiro, o de tela fornida de pèl, per via d'ornament.

|| 2.   Al Baix Aragó i Ribera d'Ebre, l'albarda es compon de: a) coixins, que són de llana ensacada i és la part que està directament en contacte amb l'esquena de l'animal; b) cavalló, format de dos arçons o mitjos cércols de fusta, units per un tros de cuiro farcit de palla; c) la pell, que va sobre el cavalló i és on cavalquen o posen la càrrega (Calasseit). Fermada amb una corda a l'albarda, va la tafarra. En el Regne de València (comarca d'Alcoi) és semblant a la que acabam de descriure; els arçons, però, s'anomenen capçals. 

|| 3.  A Menorca, l'albarda era com una cadira de tela bastida en fusta amb peanya i braços, que es posava de través sobre una bístia per cavalcar-hi les dones; cast. jamuga. Avui ja no s'usa. N'hi havia de dues classes: una encoixinada per a les senyores, i una de tela llisa per a les pageses. A Catalunya existeix un aparell igual o molt semblant, però no en diuen albarda, sinó silló. 

|| 4. A Mallorca no diuen albarda, sinó aubardà (V. albardà, art. 1). A la comarca de Tremp i a altres regions catalanes, l'albarda té la mateixa forma que a la Plana de Vic, i té dues denominacions: albarda sellera (per cavalcar) i albarda bastera (per portar càrrega). Al Penedès també hi hem trobat l'albarda de càrrega, semblant al bast.

II. || 1. Gec massa llarg (Penedès).

|| 2. Llenca de llard (Bulbena Dicc.); cast. albarda. 

|| 3. met. Homo grosser, rústic, pesat i brut; zamarro (Un Mall. Dicc.).

    Loc. i refr.—a) Albarda sobre albarda: ho diuen per ridiculitzar les coses repetides sense necessitat (Martí G. Dicc.). Del cast.: albarda sobre albarda.—b) Posar l'albarda o Fer portar l'albarda (a qualcú): carregar-lo o abusar de la seva paciència.—c) Merèixer una albarda: esser molt ignorant o desmanyotat (Martí G. Dicc.).—d) Eixa albarda, per a un atre ase!: ho diu el qui no vol fer un treball feixuc (Martí G. Dicc.); cast.: A otro asno con esa albarda.—e) Rodar (a algú) l'albarda: cansar-se o fastidiar-se d'una cosa (Martí G. Dicc.).—f) Portar l'albarda davall de la panxa: dur o fer una cosa al revés d'així com cal (Urgell, Segarra).—g) Esser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar. Ho diuen d'un qui no va de feina (Urgell).—h) Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda! Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda (Llofriu).—i) Al qui no vol albarda, bast: ho diuen per expressar la mala sort d'una persona, que, no volent una cosa, l'ha haguda de sofrir molt (Gaià). Equival a l'adagi cast.: Al que no quiere caldo, dos tazas.—j) Qui no pot haver-les amb l'ase, les heu amb l'albarda. Refrany (Manresa).—k) ¿A on anirà s'ase, que no dugui aubarda? Vol dir que en tots els estats de la vida cadascú sofreix les conseqüències de les seves qualitats (Menorca). Equival al cast.: ¿Dónde irá el buey, que no are?—l) Llaurar, cosir i fer albardes, tot és pegar puntades: ho diuen d'aquell qui, per falta d'intel·ligència o d'examen, confon coses diverses (Martí G. Dicc.). Es pres del cast.: Coser y hacer albardas, todo es dar puntadas.

    Cult. pop.—A Cabanes (prop de Castelló) hi havia el costum de cremar una albarda a la porta de la casa d'una xica que el promès hagués deixada després d'esser fetes les amonestacions per casar-se.

    Fon.: əɫβáɾðə (Barcelona, Conflent, Vallespir, Cerdanya); aɫβáɾða (Esterri d'A., Pont de S., Calasseit, Val.); aɫβáɾðɛ (Sort); əwbáɾða (Solsona); əwβáɾðə (cat. or., fora Barc.); əwβáɾðə, uβáɾðə (Empordà, Menorca); ambáɾðɛ (Sueca).

    Intens.:—a) Augm.: albardassa, albardota.—b) Dim.: albardeta, albardó, albardeua, albardetxa, albardiua.

    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, que Bocthor tradueix per ‘bast replè per un ase o mula’ (Dozy Gloss. 66).

1.   ALBARDÀ (dial. aubardà). m., 

sinòn. de albarda (Mallorca, Eivissa). Dues muyles veyles... e dos alberdans avols, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 132). L'aubardà mallorquí, representat en el gravat adjunt, és una espècie de sella sense arçons visibles, embotida de palla o llana, i coberta de pell; va subjectada a la bístia per mitjà del cover (corretja que passa per davall la coa) i de les cingles i capcingles; serveix per dur càrrega i principalment per cavalcar-hi. a) Aubardà de cadireta: l'aubardà que té els coixins plans (Un Mall. Dicc.).

    Loc. i refr.—a) «Segons s'ase, s'albardà» (Mall.).—b) «Ase que no està avesat a dur albardà, sa tafarra prest l'ençata» (Mal.).—c) No esser mai ase ni albardà: no arribar a res, no assolir cap èxit en cap sentit (Mall.).—d) «¡Veiam qui guanyarà? s'ase o s'aubardà?»: ho diuen parlant de l'autoritat dèbil (Mall.).

    Fon.: əwbəɾðá (Mall., Eiv.).

    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, mat. sign., amb l'accentuació hispano-aràbiga d'aquest mot (Corominas DECast, i, 83).

2. ALBARDÀ m. 

|| 1. Bufó, home que amb son parlar o amb sos posats procura fer riure els altres; cast. albardán. Lo rey Felip de França veent que'ls albardans e juglars vestien robes de drap e de seda, e altres molt riques, votà e promès que jamés en tota la sua vida no daria vestedures sues a juglars ne albardans; car mes amaua honrar de les dites vestedures les sgleyes per fer sacrifici a Deu, que no als albardans e jutglars per fer sacrifici als demonis, Eximplis, i, 282. Un folch de Masella.., essent excel·lent albardà y donat a les vanitats humanes, Cordial 46 v.o El vent, albardà foll, | xiscla i s'escampa, Espriu Cam. 52.

|| 2. Representant o comediant (Torra Thes.).

|| 3. Qui menja a despeses d'altri. Albarda per a menjar: parasitus, Nebrija Dict.

|| 4. Persona molt beneita, irreflexiva o inconsiderada (Santanyí). «Fulano és un aubardà».

    Cult. pop.—Aubardà desvergonyit, mai espera lo convit (Saura Dicc.); cast.: El porfiado albardán comerá tu pan.

    Fon.: əwβəɾðá (Santanyí).

    Etim.: de l'àrab al-bardán, ‘el foll, el qui diu bestieses’ (Dozy Gloss. 66).

Albarda es el arreo de las bestias de carga compuesto principalmente de dos grandes almohadillas que se adaptan a los dos lados del lomo, sujeta al vientre por una cincha dejando éste en hueco a fin de que la carga no lastime al animal. Generalmente va colocada sobre un arzón, al que van sujetos el pretal, grupera y batipola. En México, la albarda es una silla de montar a caballo con las dos piernas de un solo lado (a mujeriegas), en lugar de sentarse a horcajadas sobre el lomo del animal. Se utiliza mucho en las escaramuzas de o en México que son ejecuciones a caballo de distintos ejercicios con un tal grado de dificultad, además de ser un acto muy vistoso para los espectadores, para ofrecer un buen acto de belleza conocidas también por estar en un carrusel charro las mujeres de a caballo viva. Se citan las siguientes variedades: Albarda gallinera: la que tiene las almohadillas planas. Albarda maragata: la que es larga y estrecha por alusión a la que empleaban los maragatos para sus caballerías a las cuales cubría desde la raíz del cuello hasta las ancas.

Expresiones relacionadas:

Albarda sobre albarda.

Se usa cuando se impone un nuevo gravamen a quien ya está sufriendo otro y cuando en la conversación o por escrito se repite una cosa sin necesidad.

A otro burro con esa albarda. Se dice cuando no se quiere admitir un trabajo demasiado penoso.

Ahora llueven albardas. Se dice cuando oímos alguna cosa que nos parece imposible.

Como la albarda al burro. Se dice familiarmente de una persona a quien está grande la ropa, principalmente si aquella es gruesa.

Echar una albarda a uno. Abusar de la paciencia de uno, haciéndole aguantar lo que no debe.

Volverse la albarda a la barriga. Salir una cosa al contrario de lo que se deseaba o esperaba.

De cuando hablaban las albardas. Alusión a tiempos tan antiguos como desconocidos.

Salta como granizo en albarda, se refiere a una persona que está hablando y otra se ofende y responde de manera agresiva,
(dicho de Lobras (Granada))

En vasco, chalma, chalmia.

relasionades:

cincha, sincha

tafarra,

cuixins,

pell,

saria, banasta, banastes, cornalera etc...

Lexique roman; Fornir - Fors

Fornir, v., fournir, garnir.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Non pot fornir son chant. Deudes de Prades, Auz. cass.

Ne peut fournir son chant.

Part. pas. Plus agradans e plus fornitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plus agréable et plus fourni.

CAT. ESP. PORT. Fornir. IT. Fornire.

Forre, s. m., fourrage, paille.

Erbatge de sa terra, forre ni fen. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19.

(chap. Herbache de sa terra, forrache y fenás.)

Herbage de sa terre, fourrage ni foin.

ANC. FR. Isnelement l'a ou forre boutée.

Roman d'Agolant, v. 615.

Ne sert à rien de faire barbe de fouarre.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 263.

2. Fouratge, s. m., fourrage, pillage.

Se atendion al dit fouratge.

Chronique des Albigeois, col. 44.

S'attendaient audit pillage.

ESP. Forrage (forraje). PORT. Forragem. IT. Foraggio. (chap. Forrache, forraches; minjá per al bestiá, tan de cárrega com de carn o lleit; palla, aufals, pipirigallo, fenás, avena, sibada, vessa, soja - no ne ñabíe cuan yo encara anaba al bestiá -, blets, etc.)

3. Folrier, s. m., fourrier, pillard, fourrageur. (Dans le domaine militaire, le fourrageur est le cavalier qui allait sur le terrain ennemi pour enlever le fourrage ou nourrir ses chevaux...)

XIIII (XIV) leguas van avan li folrier.

Roman de Fierabras, v. 214.

Quatorze lieues vont avant les fourriers.

ESP. Forragero (forrajero). PORT. Forrageiro. IT. Foraggiere.

(chap. Forraché, forrachés: caballé que entrabe al terreno enemic per a robá lo forrache o per a alimentá lo seu caball y datres besties de cárrega que solíen portá: macho, mula, be desmemoriada o en bona memoria, burro, ruc, burra, somera, animals de cuatre potes que tenen mes inteligensia que los catalanistes de dos.)

4. Fourrejar, Fourregiar, v., fourrager, piller.

Son volguts anar fourregiar los que eran morts.

Aquels que fourrejavan. Chronique des Albigeois, col. 44. 

Sont voulus aller piller ceux qui étaient morts. 

Ceux qui fourrageaient.

ANC. FR. Ce nonobstant les dits Anglois

Les pillerent et fouragerent.

Vigiles de Charles VII. t. II, p. 2.

ESP. (forrajear) PORT. Forragear. IT. Foraggiare.

Fors, adv., lat. foris, hors, dehors.

Sion trap tendut per fors jazer.

(chap. literal: Que siguen tendes esteses per a fora dormí; que se estenguen tendes per a dormí afora. Trap se li díe a una tenda de campaña, que normalmén estaben fetes de drap, draps, tela, teles, com les famoses de Mongolia y datres paísos no catalans. Los draps de Peñarroija de Tastavins tos u poden explicá mol be, perque són espessialistes en la llengua ocsitana y lo seu dialecte catalá.
Lo maestre de estos borinots es Ignacio Sorolla Vidal.)

Bertrand de Born: Non estarai.

Que tentes soient tendues pour coucher dehors.

Prép. Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval.

(chap. Adins y afora del seu domissili; de casa seua.)

Dedans et hors sa demeure.

Prép. comp. Sui fors dei dreg viatge.

B. de Ventadour: La doussa. 

Je suis hors du droit chemin.

Conj. comp. Fors quant tu... m' en absolveras. Tit. de 1036.

(chap. Fora (exepte) cuan tú... m'en absoldrás, me dispensarás (de fé lo que estic prometín ara. Són fórmules de fidelidat, com les del añ 842, coneguts com a serments, sagramens, homenaches.)

Hormis quand tu... m'en dispenseras.

Enans, sapchatz tos temps vos servirai,

Fors que jamais vostres drutz no serai.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Au contraire, sachez que toujours je vous servirai, excepté que jamais je ne serai votre amant.

ANC. FR. Cunseil pristrent ke fors istreient, 

E fors al plein les atendreient. 

Roman de Rou, v. 6655. 

Le feri si parmi le cors 

Que le tronçon en paru fors.

Roman du Renart, t. III, p. 245. 

IT. Fore, fuore, fori, fuori.

3. Foras, Fora, adv., lat. foras, hors, dehors.

Menet lo ab si foras, lonh del castel.

(chap. Lo porte en ell afora, lluñ del castell.)

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Le mena avec soi dehors, loin du château. 

Prép. comp. Que res no y aia part en me 

Mas vos sola, foras de Dieu. 

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Que rien n'y ait part en moi que vous seule, en dehors de Dieu. 

ANC. ESP. 

E foras por precio bono non daba ren por al.

Poema de Alexandro, cop. 2021. 

CAT. Fora. ESP. MOD. Fueras, fuera. PORT. Fora. IT. Fora, fuera. (chap. Fora, afora, a les afores.)

3. Defors, adv., dehors.

Es malvatz defors e dedins.

(chap. Es malvat afora y adins; a fora y a dins.)

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Est mauvais dehors et dedans.

Defors son sanh Andrieus, 

E 'l cor es dedins juzieus.

Raimond de Castelnau: Er a ben.

Dehors sont saint André, et le coeur au dedans est juif.

ANC. FR. Et s'el vous chastie defors, 

Aiés dedans cuer d' aiment.

Roman de la Rose, v. 4020.

4. Deforas, adv., dehors.

Es dins poiritz e vermenos,

E deforas par bels e bos.

Roman de Jaufre, fol. 32.

Est dedans pourri et vermineux, et dehors paraît beau et bon. 

ANC. ESP. Non deve ser esleido defora de la cibdat.

(MOD. No debe ser elegido de fuera de la ciudad.)

Fuero Juzgo, t. I, p. 3.

CAT. Defora. ESP. MOD. Defuera (afuera; de fuera).

5. Forceis, prép., hormis, excepté. 

Conj. comp. Non tenias negun garent de toz pechaz, forceis que te mezeus. Trad. de Bède, fol. 2.

Que tu ne tiennes nul garant de tes péchés, excepté que toi-même.

6. Foral, adj., exclu.

Que sia foral del cosselh del baile.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 253. 

Qu'il soit exclu du conseil du bailli.

7. Forda, adj., extérieur.

Cant nostre fordas hom, so es nostra charns, dejuna, el cors dedins ora.

Trad. de Bède, fol. 53. 

Quand notre homme extérieur, c'est-à-dire notre chair, jeûne, le coeur au-dedans prie. 

Fig. Si alcus te chastia del pechat forda, tu, li cofessa los pechaz que sunt dins te. Trad. de Bède, fol. 50.

Si aucun te reprend du péché extérieur, toi, confesse-lui les péchés qui sont dans toi.

8. Forsaic, adj., impertinent. 

No sias orgolhos ni forsaics. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 6.

(chap. No sigues orgullós ni impertinén - com Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes, lo tonto inútil del catalanisme.)

Ne sois orgueilleux ni impertinent.

9. Foresgue, adj., qui est du dehors, étranger, sauvage.

Si voletz un auzel foresgue,

En tres jorns, far aisi domesgue.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si vous voulez, en trois jours, faire ainsi domestique un oiseau sauvage.

10. Forestier, Forastier, Forasteyr, adj., du lat. foris stare, étranger.

Es mays de reson que l'argent... resta en las mans dels subgiects que d'autras personas forestieras. Statuts de Provence. BOMY, p. 14.

Il est plus de raison que l'argent... reste dans les mains des sujets que d'autres personnes étrangères. 

Subst. Cels del covent e 'ls forestiers. V. de S. Honorat. 

(chap. Los del convén y los forastés.)

Ceux du couvent et les étrangers.

- Forestier, qui est situé en dehors.

De las vilas forasteyras.

(chap. De les viles forasteres.)

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 17.

Des villes forestières. 

CAT. Foraster. ESP. Forastero. PORT. Forasteiro. IT. Forestiere, forestiero.

(chap. Forasté, forastés, forastera, forasteres.)

11. Forostar, v., chasser, bannir. 

Part. pas. A forostada honor de son paes.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

A banni honneur de son pays.