champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 11 de abril de 2017
fart, farts, farta, fartes
sábado, 27 de julio de 2024
2. 11. Aon se prosseguix lo escomensat.
Capítul XI.
Aon se prosseguix lo escomensat.
Va arribá la hora, y abans de eixí se van asseá los estudians lo milló que van pugué. Pedro Saputo va traure la funda de la gorra, se va ficá un coll nou mol risat y va quedá fet un caballé, y per lo jove y guapo, un Amor vestit, un Adonis en traje español y de tall, y acompañats del huésped, de un cuñat, una filla de deu añs y una neboda de quinse, en alguns veíns que se van pendre la libertat de pujá mentres sopáen, se van encaminá a la casa portán detrás una gentada, mes gen que va aná may al sermó de la galtada. Van arribá, van saludá mol cortesmen an aquelles siñores y a datres que elles habíen convidat; y don Severo al vorels tan cortesans, tan atentos y ben parlats se va alegrá mol y va di en veu baixa a la dona y filla:
- ¿Veéu, gloria meua, quin porte y qué ben criats? No dirás mes que són fills de grans caballés: y alguns de ells u sirán, perque mentres seguixen los estudis ñan mols als que los agraden les aventures y libertat de esta vida a les vacassions, y cuan se reincorporen al curs repartixen los profits als compañs mes pobres. En aixó la mare y la filla los trataben en miramén, y al mateix tems los mostraben afabilidat y confiansa. La gen del poble que los habíe seguit va sé tamé admitida a dos grans sales que estáen una a cada costat de la del sarao y va di lo caballé:
- An esta rogo que dingú entro sense la meua llissensia; a les atres que s' acomodon los que puguen en orden y bons modos. Ara, siñós, cuan vullgáu, va di als estudians, podéu escomensá la música.
Primé van tocá un rato pera amostrá la seua habilidat, y después van preguntá a don Severo si se habíe tratat de que ballaren.
Va contestá que sí, y los va suplicá que obrigueren dos de ells lo ball, pos així tamé u dessichaben aquells joves caballés. Entonses dixen los instrumens lo de la pandereta y lo del pito, y trauen a ballá lo primé a la filla de la casa, y lo segón a un atra donsella que ere cusina de Morfina, agarrán mentrestán Pedro Saputo la pandereta. La destresa y grassia que los estudians van ostentá al ball va agradá a tots, y no menos la dessensia, que sempre y en tot es importán. Ya no eren ixos estudians vestits en cuatre draps; eren uns verdadés caballés ben naixcuts, y finamen educats, de lo que s' alegrabe
l'amo del convit y no dixáe de medíu la seua dona y atres siñores prinsipals que ñabíe. Se van retirá y van agarrá los instrumens, dixán la part del ball als joves que van vindre convidats.
Van ballá totes y tots, la festa se va correspondre en la magnifissensia que en tot se usabe a la casa.
Lo del pito li va di al home de la casa:
- Ara, don Severo, si li pareix a vostra mersé, lo meu compañ Paquito y yo predicarem un sermó a la plebe de les antessales, los dos a un tems, y cada un a una sala desde la porta pujats a uns púlpitos que sirán dos taules.
- Está be, va di lo caballé, ¿y a tú, Mariquita?, va preguntá a la dona. Va contestá ella que sí. Y parades les taules y saltán an elles los oradós, escomensen a soltá chorros de disparates, que cada minut teníen que pará y doná tems a la rissa que a les tres sales va arrencá mil novedats als cossos ya una mica fluixos. Les dames y caballés de la del mich podíen sentí al un o al atre, no paráen de riure y apretás les barres y pegás als ginolls en les dos mans y hasta puñades a les parets. Lo mateix don Severo va pedre la seua seriedat, y va tindre que recuperala, tapanse los oíts pera pugué dils:
- ¡Prou, siñós, prou!, que mos morirem tots. Pero ells embriagats de elocuensia ni paraben ni podíen encara que vullgueren. Hasta que van agarrá los instrumens los atres y van fé soná la música, y esta per fin va tallá l'enchís. Paren ells y pare tamé la música, y saludán los dos a les siñores y caballés en una gran cortessía, va estampí un aplausso de mans tan estrepitós y llarg, que se va comunicá a les antessales y pareixíe que anáen a sorsís.
Se van volé ficá a ballá per segona vegada, y no va sé possible.
Be se esforsaben los musics, pero ningú podíe fé mes que riure y torná als disparates dels sermons. Se ficáen en actitut de ballá, pero algú soltáe una carcañada y ya tots se retiráen, caén a les cadires y fen pasmos y exclamassions.
Entretán corríe la nit, y mirán don Severo la hora, va vore que eren les onse y micha, y va di:
- Siñós, esta micha hora que falte hasta les dotse, perque de micha nit no passen les festes a casa meua, tots la nessessitem pera templamos y disposamos a dormí. Siñós llissensiats: ting barruntos de que vostés volen passá an este poble vuit díes per lo menos; yo per la meua part espero que lo dimecres per la nit tornon an esta casa.
- Demá, va di un jove caballé, me ha manat mon siñó pare que los rogara se dignaren vindre a la meua.
- Y a casa vostra, va contestá don Severo, tamé anirán les meues siñores dona y filla. Li va doná les grassies lo caballé, y parán los cumplimens se van oferí los estudians a les ordens de don Severo, y als peus de aquelles siñores, y se van despedí de tots los convidats.
Cada nit va sé la funsió a una casa diferenta, y tamé los estudians variaben les invensions passán los matins en ordenales, sense descuidás de visitá a les persones que mes los honraben y se u mereixíen, com don Severo.
La nit de la segona funsió a casa de éste se va presentá Pedro Saputo disfrassat de dona y va engañá a tots, mes particularmen a Morfina, la va obligá a confessá lo seu amor guañanse lo cor y vensén la seua resserva. ¿Cóm resistiríe la infelís per advertida, per reportada, per serena, profunda y circunspecta que fore?
No ere possible. Y així ell, lograt lo seu objectiu, va dixá caure lo disfrás, rién tots mol del engañ y selebrán la donosura de la forastera; después va continuá ya la funsió com totes les nits.
Lo radé día en lo bon pareixe de don Severo, perque tot lay comunicaben y consultaben, van fé un atra ronda pels carrés, y van fé tanta plega que casi los va pareixe massa; cosa impossible per als estudians. Daball del balcó de don Severo van pará y van cantá un rato. Per la nit van aná de tertulia a casa seua y don Severo los va doná sis escuts de or, suplicanlos que si no se apartaben mol a un atra direcsió tornaren per allí al retirás als seus estudis, y lay van prometre.
Pel matí van eixí del poble, passán aposta, encara que donáen volta, pel carré de Morfina, y a la porta se van pará a tocá lo himno de despedida. Van eissí don Severo y les seues siñores a sentils; y Pedro Saputo, que anáe previngut, va cantá en los seus compañs y mol ben acompañat de la música, unes lletres que portáe pensades, de les que la primera diebe:
Pos me dixo lo cor
¿Me emportaré un pensamén?
Morfina en mol dissimulo va fé seña que sí; y van cantá la segona, que teníe per final:
Pos te vach entregá, cor,
¿Aón te guardarán?
Y Morfina a se va tocá y señalá lo pit en dissimulo.
La tersera acababe:
¿Te trobaré, cor,
cuan torna, aon estarás?
Va incliná Morfina una mica lo cap y los ulls y per cántic de gloria y conclusió díen los radés versos de la radera lletra:
Pos influí ya no pot
sino be la estrella meua.
Y en aixó se va acabá lo can y se van despedí. Morfina, com se va alegrá de vorels encara un atra vegada, no va pugué evitá que se li bañaren los ulls, ixquere un suspiro, aufegat pel decoro, y corregueren per les seues rosades galtes dos llágrimes de mes valor que tot l'or que teníe son pare, al menos per al que les va vore corre y que va pugué di meues són cuan caíen y arreplegales en los seus labios y passales al cor en l'amor que les derramabe.
miércoles, 19 de septiembre de 2018
Lo Decamerón en chapurriau
que a cap dona per bella o garbosa o noble que fore, si se ficabe dolenta, no li importabe tindre al seu servissi a un home, com fore, jove o no, ni mostráli sense cap vergoña totes les parts del seu cos com haguere fet a un atra dona, si u demanabe la nessessidat de la seua enfermedat. Aixina que aquelles que se van curá van tindre después menos honestidat.
Y ademés, va vindre de alló la mort de mols que si hagueren sigut ajudats se hauríen salvat. Faltaben servíssis que los doléns no podíen tindre y per la forsa de la peste ere tanta a la siudat la multitut de los que de día y de nit se moríen, que fée fredó sentíu di, y mes vóreu. Casi per nessessidat, coses contráries a les costums de los siudadáns van náixe entre los que quedaben vius. Ere costum, aixina com ara encara u veém, que les dones paréns y veínes se ajuntaren a la casa del mort, y allí, en aquelles que mes lo tocaben, ploraben; y per un atra part dabán de la casa del mort en los seus paréns se reuníen los seus veíns y mols atres siudadáns, y segóns la calidat del mort allí veníe lo clero, y lo difún, a muscles dels seus iguals, en un funeral de pompa de sera y cántics, a la iglesia triada per nell abáns de la mort ere portat. Estes coses, después de escomensá a aumentá la ferossidat de la peste, casi del tot o en gran part van pará, y unes atres noves van vindre al seu puesto. Per lo que no sol sense tindre moltes dones al voltán se moríe la gen sino que eren mols los que de esta vida passaben a l’atra sense testigos; y mol poquets ñabíe de aquells que ressibíen les piadoses ploreres y les amargues llágrimes dels seus paréns. Al revés, en ves de llágrimes van sé mes normals les risses y los chistes y lo festejá en compañía. Esta costum, les dones, la habíen adeprés mol be. Y ere mol raro vore cadávers que foren acompañats per mes de deu o dotse dels seus veíns a la iglesia; als que ya no portaben a muscles los honrats y amats siudadáns, sino una espéssie de enterradós eixits de la gen baixa que se féen cridá faquines y féen este servissi cobrán be, ficánse daball del ataúd y portánlo en pressuroses passes, no an aquella iglesia que s´haguere abáns de la mort disposat, sino a la que estabe mes prop lo portaben, detrás de cuatre o sis móssens, en poques llums, y a vegades sense cap. En la ajuda de los faquines, sense cansás en un ofissi massa llarg o solemne, a consevol sepultura desocupada, la que primé trobaben, de terra lo colgaben. De la gen baixa, y potsé de la mijana, lo espectácul encara estabe ple de mes miséria, perque éstos, o per la esperansa o la pobresa retinguts la mayoría a les seues cases, quedánse als seus barris, sen ficaen doléns per milenás cada día, y no sén ni servits ni ajudats per dingú, sense cap redensió se moríen tots. Y mols acababen a la vía pública, de día o de nit; y si se moríen a les seues cases, en la corrompina dels seus cóssos féen sentí als veíns que estaben morts; y entre éstos y los atres que per tot arreu se moríen, una aglomerassió. Ere sobre tot observada una costum per los veíns, moguts mes per la temó de que la corrupsió de los morts no los ofenguere que per l´amor que tingueren als finats. Ells, o sols o en ajuda de algúns portadós cuan ne podíen tíndre, traíen de les cases los cóssos de los morts y los ficaben dabán de les portes (aon, espessialmen pel matí, haguere pogut vore un sensenúmero de ells qui se haguere passejat per allí) y allí féen vindre los ataúds, y va ñabé mols als que per no ñabén los van ficá damún de consevol tauló. Tampoc va sé un sol ataúd lo que se va emportá juntes a dos o tres persones; ni va passá una vegada sol, sen hagueren pogut contá bastantes, que la dona y lo home, dos o tres germáns, o lo pare y lo fill, anigueren juns a la caixa. Y moltes vegades va passá que, anán dos móssens en una creu a per algú, se van ficá tres o cuatre ataúds, portats per portadós, detrás de ella; y aon los retós creíen tindre un mort per a sepultá, sen ajuntaben sis o vuit, o potsé mes. Tampoc eren éstos en llágrimes o llums o compañía honrats, la cosa habíe arribat a tan que igual se cuidabe de los homes que moríen com de les cabres; per lo que va apareixe manifestamen que alló que lo curs natural de les coses no habíe pogut en los seus minuts y raros mals mostrá als sabios que se debíe soportá en passiénsia, u fée la grandesa de los mals hasta en los simples, aprofitats y despreocupats. Per a la gran caterva de morts que a totes les iglesies, tots los díes y casi totes les hores, ere conduída, no ñabíe prou terra sagrada als fossás (y máxime volén doná a cadaú un puesto propi segóns la antiga costum), se féen per los sementeris de les iglesies, después de está tot ple, fósses grandíssimes a les que se ficaben per sentenás los que arribaben, y com se fiquen les mercansíes als barcos en capes apissonades, en poca terra se colgaben hasta que arribabe a ran de terra. Y per a no aná buscán per la siudat tots los detalls de les nostres passades miséries, dic que no tampoc sen va salvá lo campo dels voltáns. Dixán los burgos, que eren pareguts, per poblassió, a la siudat, per les aldees escampades per nell y los campos, los llauradós pobres y les seues famílies, sense meches ni ajuda de criats, per los carrés y per los collets y per les cases, de día o de nit, no com a homes sino com a bésties se moríen. Estos, dixades les costums com a les siudats, no se ocupaben de cap de les seues coses o faenes; y tots, com si esperaren a la mort, se esforsaben en tot lo seu talento no en ajudá als fruits de los animals y de la terra y de los seus passats traballs, sino en gastá tot los que teníen a má. Per lo que los bueys, los burros, les ovelles, les cabres, los gorrinos, los pollastres y hasta los mateixos gossos fiels al home, van sé expulsats de les cases y aventáts per los campos, aon les cullites estaben abandonades, sense sé ni arreplegades ni segades, y los animals campaben per aon los apetíe y se acampaben com podíen; y mols, com si foren rassionals, después de habé pasturat be durán lo día, per la nit sen entornaben fartets a les seues cases sense cap guía de pastó. ¿Qué mes pot dis, dixán lo campo y tornán a la siudat, tanta va sé la crueldat del sel, y potsé en part la de los homes, que entre la forsa de la pestífera enfermedat y per sé mols doléns mal servits o abandonats per la temó que teníen los sanos, a mes de sen mil criatures humanes, entre mars y juliol, se té per sert que dins de los muros de Florencia los va sé arrebatada la vida, que potsé abáns de la enfermedat no se hauríe estimat que ñaguere a dins tanta gen? ¡Oh qué grans palaus, cuántes cases tan majes, cuántes nobles morades plenes per dins de gen, de Siñós y de dames, se van quedá forres hasta de chiquets! ¡Oh cuáns memorables linajes, cuántes amplíssimes herénsies, cuántes famoses riqueses se van vore quedá sense hereu! ¡cuáns valerosos homes, cuántes hermoses dones, cuáns joves ben pitos als que Galeno, Hipócrates o Esculapio hagueren jusgat saníssims, van amorsá en los seus paréns, compañs y amics, y arribat lo tardet van sopá en los seus antepassats a l´atre món!
Estes mosses se van ajuntá a una de les parts de la iglesia com preparades a sentás en corro, y después de mols suspiros, dixán de resá padrenuestros, van escomensá a cavilá sobre la condissió de los tems moltes y variadas coses; y después de un rato, callán les demés, aixina va escomensá a parlá Pampínea:
- Vatres podéu, volgudes Siñores, tan com yo habé sentit moltes vegades que a dingú ofén qui honestamen fa ús del seu dret. Natural dret es de tots los que náixen ajudá a conservá y deféndre la seua propia vida tan com poden, y consedíume aixó, ya que alguna vegada ya ha passat que, per conservála, se hayguen matat homes sense cap culpa. Y si aixó consedixen les leys, que regulen lo bon viure de tots los mortals, honesto es que, sense oféndre a dingú, natros y consevol atre, faiguém aná los micháns que pugám per a la conservassió de la nostra vida. Sempre que me fico a considerá les nostres acsións de este matí y les ya passades y penso cuáns y quins són los nostres pensaméns, compreng, y vatres igual u podéu compéndre, que cada una de natros tingue temó per nella mateixa; y no me maravillo per naixó, me admiro de que passánmos a totes lo tindre sentimén de dona, no agarrém alguna compensasió de alló que en raó temém. Estém vivín aquí, al meu paréixe, com si vullguérem y tinguérem que sé testigues de cuans cóssos morts se porten a la sepultura, o escoltá si los flares de aquí dins (lo número de ells ya casi ha arribat a cero) cánten los seus ofissis a les hores que toque, o mostrá a consevol que aparégue, per los nostres hábits, la calidat y la cantidat de les nostres miséries. Y, si eixím de aquí, o veém cóssos morts o doléns portats per los carrés, o veém aquells a qui per los seus crímens o maleses la autoridat de les públiques leys ha condenat al exili, burlánse de elles perque van sentí que los seus ejecutós estaben morts o doléns, y en violénsia y fogosidat recórren la siudat, o als merdes y brossa de la nostra siudat sentí que los diuen faquines, y sentí cansonetes deshonestes que mos insulten. Y no sentím mes que «estos están morts», y «tals atres están morínse»; y si ñaguere qui puguere féu, per tot arreu sentiríem doloroses ploreres. Y si a les nostres cases torném, no sé si a vatres com a mí tos passe: yo, de familia numerosa, no vach trobá datra persona an ella mes que a la meua criada, me esglayo y séntigo que me se esturrufen los pels, y me pareix, aon sigue que vach o me quedo, vore la sombra de los que han mort, y no en les cares que solíen tindre, sino en un aspecte horrible, monstruós, no sé aón adquirit, y me espanto. Tan aquí com fora de aquí, y a casa, me trobo mal, y mes ara que me pareix que no ña cap persona que encara tingue pols al señ y puesto aon aná, com tením natros, dingú que se haygue quedat aquí mes que natres. Y hay sentit y vist moltes vegades que si algúns ne queden, aquells, sense fé cap distinsió entre les coses honestes y les que no u són, sol en que les ganes lay demánon, y sols o acompañats, de día o de nit, fan lo que milló sels oferix; y no sol les persones libres sino tamé les tancades als monasteris o convéns, convensudes de que los convé alló, trencades les leys de la obediénsia, se donen a delíssies carnáls, de esta manera pénsen salvás, y se han fet lujurioses, cachondes y depravades. Y si aixina es, com se veu, ¿qué fem aquí natros?, ¿qué esperám?, ¿qué ensomiám? ¿Per qué tením mes perea y som mes lentes per a la nostra salvassió que tots los demés siudadáns? ¿mos reputém de menos valor que tots los demés?, ¿o creém que la nostra vida está lligada en cadenes mes fortes al nostre cos que les de los atres? Estém equivocades, mos engañám, qué tontes som si u creém aixina. Tan com vullguém recordá cuáns y quins han sigut los joves y les dones vensuts y vensudes per esta cruel pestilénsia, tindrém una demostrassió claríssima. Y per naixó, no sé si tos pareixerá a vatres lo que a mí me pareix: yo penso que, aixina com mols u han fet abáns que natros y fan, ixquém de esta terra y anigám a les nostres viles del campo (totes ne tením) y allí tingám festa, alegría y plaé sense traspassá lo límit de lo raonable. Allí se sénten cantá los muixonets, se veuen verdejá los collets y los plans, y les finques plenes de blat, sivada y avena fan oles com lo mar y ñan moltes classes de ábres, y lo sel es mes cla y blau y ubert. Lo sel, per mol enfadat que estigue, no mos negue les seues belleses eternes, que mol mes majes són que los muros de la nostra siudat. Y es allí, ademés, lo aire mes fresquet y puro, y de les coses que són nessessáries a la vida ña allí mes abundánsia, y ñan menos de les que estorben: perque allí, encara que tamé se móriguen los llauradós com aquí los siudadáns, ofén menos, perque ñan menos cases y habitáns que a la siudat. Y aquí, per un atra part, si u vech be, no abandoném a dingú, abáns podém en verdat di que ham sigut abandonades: perque los nostres, o morínse o fugín de la mort, com si no siguérem seues mos han dixat en tanta pena. Cap reproche pot fes a seguí este consell, mentres que lo doló y lo disgust, y potsé la mort, podríen víndremos si no lo seguim. Y per naixó, si tos pareix, en les nostres criades y fénmos seguí de les coses oportunes, avui an este puesto y demá an aquell, la alegría y la festa que an estos tems se pugue crec que estará be que les disfrutém; y que mos estiguém allí hasta que veigam (si primé la mort no mos alcanse) quin final reserve lo sel an estes coses. Y enrecordéuton que no es res roín anámon honestamen cuan gran part de los atres deshonestamen se queden.
Habén escoltat a Pampínea les atres dones, no sol van alabá lo seu raonamén y consell sino que, en dessich de seguíl, habíen ya entre elles escomensat a considerá lo modo de féu, com si al eixecás de aon estaben assentades inmediatamen hagueren de ficás en camí. Pero Filomena, que ere discretíssima, va di:
- La fortuna mos es favorable y mos ha ficat dabán an estos joves valerosos que mos farán en gust de guíes y criats.
Les demés, sentín an estes parlá aixina, de acuerdo van di totes que foren cridats y sels diguere la seua intensió; y los rogaren que vullgueren tíndreles per compañía al viache. Per lo que, sense mes paraules, ficánse de peu Pampínea, que per consanguinidat ere parenta de un de ells, se va atansá cap an ells, que estaben parats com estaquirots miránles y, saludánlos en alegre gesto, los va fé manifesta la seua intensió y los va rogá en nom de totes que en puro y fraternal ánimo vullgueren tíndreles com a compañía. Los joves van creure primé que los fee la burla, pero después van vore que la dama parlabe en serio y van declará alegremen que estaben preparats, y sense mes tardansa, van doná órdens del que s´habíe de fé per a prepará la partida. Y ordenadamen fen prepará totes les coses oportunes y enviades aon ells volíen aná, en son demá de matí, aixó es, en dimecres, al clarejá lo día, les dones en algunes de les seues criades y los tres joves en tres dels seus criats, eixín de la siudat, se van ficá en camí, y no mes de dos milles se habíen alluñat de ella cuan van arribá al puesto primé dessidit. Estabe tal puesto a lo alt de una montañeta, per tot arreu una mica separat dels camíns, ñabíen diferéns arbustos, abrets, ábres y plantes, tots y totes verts y verdes, frondosos y frondoses y agradables de mirá; a la punta del puch ñabíe una masada en un gran y hermós pati al mich, y en galeríes y en sales y en alcobes totes elles bellíssimes y adornades en alegres pintures dignes de sé mirades, en pradets al voltán y en jardíns maravillosos y en pous de aigua fresquíssima y en bodegues plenes de pressiats vins: coses mes apropiades per als bons bebedós que per a les sobries pero no abstémies y honrades dones. La masada, ben agranada y en les alcobes y los llits fets, y plena de cuantes flos se podíen trobá a la estassió, y alfombrada en rames de jungs escampadetes, va ressibí la compañía que arribabe. Y al reunís per primera vegada, va di Dioneo, que mes que cap atre jove ere agradable y ple de ingenio:
- Siñores, la vostra discressió mes que la nostra previssió mos ha guiát aquí; yo no sé qué es lo que intentéu fé als vostres pensaméns: los meus los hay dixát yo a dins de les portes de la siudat cuan en vatres hay eixit de ella, y per naixó o vatres tos disposéu a entretíndretos y a riure y a cantá en mí (tan, dic, com convé a la vostra dignidat) o me donéu llissensia per a que a per los meus pensamens men entorna y me queda an aquella siudat desolada.
Estes paraules van agradá y a una veu la van triá com a Reina del primé día, y Filomena, corrén mol depressa cap a un lloré, perque moltes vegades habíe sentit parlá de cuán honor donáe a qui ere en lloré coronat, agarrán algunes rames, va fé una guirnalda o corona ben arreglada y lay va ficá damún de la coroneta. Va sé alló, mentres va durá aquella compañía, manifest signo a tots los demés del Real Señorío y privilegio. Pampínea, feta Reina, va maná que tots callaren, y habén fet ya cridá allí als criats de los tres joves y a les seues criades; y callán tots, va di:
Y donades estes órdens, eixecánse de peu, va di:
Aquí ñan jardíns, aquí ñan prats, aquí ñan atres puestos mol bons, per los que vaigue cadaú al seu gust a esparsís; y al sentí lo toque de tersia, tots estiguen aquí per a minjá a la fresca.
- Entonses - va di la Reina - , si tos apetix, an esta primera jornada vull que cadaú parlo del que mes li chauche.
primera-jornada-novela-primera

jueves, 17 de noviembre de 2022
COBLES, LAHOR E DEFENSIO DE UNA DAMA QUI EXIA DEL BANY
Fol. 253 v.
COBLES FETES PER PERE MICHAEL CARBONELL ARCHIVER DEL SENYOR REY EN LAHOR E DEFENSIO DE UNA DAMA QUI EXIA DEL BANY segons es pintada en un drap de pinzell ab un galant qui la te abrassada e ab altre que sona orguens e altres escolten acompanyats de una altra dama e ab un gat que sona un lahut davant la taula ques dinaven e ara es retaula guarnit e comprat en lany mil D e quattre de la nativitat de nostre Senyor. E en loch de jugar lo dit Carbonell a gloria de nostre senyor Deu e de la Sacratissima Verge Maria mare sua ses dispost compondre aquelles ço es en les festes de Nadal del any de la nativitat de nostre Senyor (Mil) cinccents e cinch. (*)
(*) Aquestes cobles per esser molt deturpades per la correctio per mi feta he les transcrites en tres lochs: primo en un pergami: secundo en lo primer sistern del libre scrit de ma mia pretitulat Inscriptus Barcinon.
Parla la Dama.
Vos En Galant - vergonya teniu poca
Abrassant ma - exint del bany hon era
Nous valran prechs - ni vostra vil manera
Yo cridare - estant fort com la roca
Deu serab mi - e la Verge Maria
Sereu confus - car lo diable us porta
Delit de mi - no pendreu sino morta
Plegau los sons - e teniu vostra via.
Respon lo Galant.
Senyora gran - lexar vos res noy basta
Pus ma portat - aci bona ventura
No permatau - sia feta lesura
A mi quius tench - e a quius va de rasta
Com yo sens vos - no poria molt viure
Aquesta gent - pus son dinats no volen
Altre delit - sino scoltar e sonen (se lee soneu)
Dauma la ma - e vullau un poch riure.
Parla la Dama.
Tots be mostrau - tenir los ulls de pega
No mirau baix - com sona lo diable
Forma de gat - ha pres ara mirable
Anau vos ne - car ia la gent applega
E no vullau - ma veien axi nua
Car dona so - venint de gran paratge
Aiudar man - Deu e tot mon linatge
Si nom lexau - vos del cap sereu cua.
Respon lo Galant.
Yo be conech - que so digne de pena
Daver vos fet- - una tal amboscada
Aguaytant vos - exint axi banyada
Pus ara veig - que lo diablens mena
Lexar vos he - e fer me dobservança
De Sanct Francesch - per esmenar ma vida
Apres haure - la gloria complida
Goig daquest mon - no ha molta durança.
Parla la Dama.
Gracias fas - a Deu quim ha tenguda
Yo resistint - a tal offensa e tanta
Aiudant ma - aquella verge Santa
Pus lo voler - vostre tot en bes muda
Araus perdo - aquesta gran vergonya
De vos rebut - he yo lassa mesquina
Anant ab vos - aqueixa ma vahina
Volent lexar - a mi la sua ronya.
Respon lo Galant.
Yo no meresch - de vos aconseguesca
Venia tal - daquest tan gran deshonre
Car lo peccat - ma deuria confonre
Mas Deu beneyt - qui vol yo no peresca
Ma convertit - per ço bona Senyora
Perdo yol prench - de tal dama tan lesta
Del vostre nom - tots temps fare gran festa
Pregau per mi - pus sou benefactora.
Tornada.
Mare de Deu - qu¡ sou nostra pastora
Feu cancellar - lo proces et enquesta
Que fal Satan - de tota nostra gesta
Com vos siau - de tots gran protectora.
lunes, 17 de agosto de 2020
JORNADA SEXTA. NOVELA SÉPTIMA.
JORNADA SEXTA. NOVELA SÉPTIMA.
Doña Filipa, trobada pel home en lo seu amán, cridada a juissi, en una rápida y divertida resposta conseguix la libertat y fa cambiá una ley.
Ya callabe Fiameta y tots reíen encara del ingeniós argumén de Scalza per a ennoblí sobre tots los atres als Baronci, cuan la reina va maná a Filostrato que novelare; y ell va escomensá a di:
Valeroses siñores, bona cosa es sabé parlá be per tot arreu, pero yo jusgo que es bonissim sabé féu cuan u demane la nessessidat; lo que tan be u va sabé fé una noble Siñora sobre la que enteng parlátos que no sol a diversió y rissa va moure als preséns, sino que se va deslligá de les llasses de una infamán mort, com sentiréu.
A la siudat de Prato ñabíe abans una ley, sértamen no menos condenable que dura, que, sense fé distinsió, manáe igual que fore cremada la dona que fore per lo home enchampada en adulterio en algún amán com a la que per dinés en algún atre home fore trobada. Y mentres ñabíe esta ley va passá que una noble Siñora, hermosa y enamorada mes que cap atra, de nom doña Filipa, va sé trobada a la seua propia alcoba una nit per Rinaldo de los Pugliesi, lo seu home, en brassos de Lazarino de los Guazzagliotri, jove hermós y noble de aquella siudat, a qui ella com an ella mateixa volíe y ere volguda per nell; veén aixó Rinaldo, mol cabrechat, ben just se va pugué aguantá de tirás damún de ells y matáls als dos, y si no haguere sigut perque va pensá en ell mateix, seguín lo ímpetu de la seua rabia u haguere fet.
Refrenánse, pos, en aixó, no se va pugué aguantá de voldre que lo que an ell no li ere líssit fé u faiguere la ley pratense, es di, matá a la seua dona. Y per naixó, tenín per a probá la culpa de la dona mol conveniéns testimonis, al fés de día, sense cambiá de opinió, acusán a la seua dona, la va fé portá a juissi. La Siñora, que de gran ánim ere, com generalmen solen sé les que están enamorades de verdat, encara que desaconsellánlay mols dels seus amics y paréns, va dessidí compareixe y confessá la verdat, milló morí en valén ánim que viure vilmen, fugín, y sé condenada al exili per rebeldía y declarás indigna de tal amán com ere aquell en lo que habíe estat la nit de abans. Y mol ben acompañada de dones y de homens, per tots exhortada a que negare, arribán dabán del podestà, li va preguntá en firme y segura veu qué volíe de ella.
Lo podestà, miranla y veénla majíssima y mol admirable en les seus maneres, y de gran ánim segóns les seues paraules testimoniaben, va sentí compassió de ella, temense que confesare una cosa per la que tinguere ell que féla morí si volíe conservá la seua reputassió.
Pero no podén dixá de preguntáli alló de que ere acusada, li va di: - Siñora, com veéu, aquí está Rinaldo, lo vostre home, y se querelle contra vos, y diu que tos ha trobat en adulteri en un atre home, y per naixó demane que yo, segóns mane una ley, tos castiga en la mort; pero yo no puc féu si vos no confessáu, y per naixó cuidautos be de lo que anéu a contestá, y diéume si es verdat alló de lo que lo vostre home tos acuse. La Siñora, sense amedrentás ni una mica, en veu mol plassentera, va contestá: - Siñó, es verdat que Rinaldo es lo meu home, y que la nit passada me va trobá als brassos de Lazarino, en lo que moltes vegades hay estat per lo bon y perfecte amor que li ting, y aixó may u negaré. Pero com estic segura que sabéu, les leys tenen que sé iguals per a tots y fetes en consentimén de aquells als que afecten; y en esta ley no passe aixó, pos sol obligue a les pobretes dones, que mol milló que los homens podríen satisfé a mols; y ademés de aixó, cap dona, cuan se va fé, li va doná consentimén, perque cap dona va sé aquí cridada; y per naixó se pot dí que es una ley mal feta y roína. Y si voléu en perjuissi del meu cos y de la vostra alma sé ejecutó de ella, a vos u dixo; pero abáns de que jusguéu res, tos rogo que me consedigáu una grassia, que es que preguntéu al meu home si yo, cada vegada y totes les vegades que ell volíe, sense díli may que no, lay consedía tot de mí mateixa o no.
A lo que Rinaldo, sense esperá a que lo podestá lay preguntare, rápidamen va contestá que sense cap duda la seua dona sempre que ell la habíe requerit li habíe consedit lo que volíe. - Pos - va seguí rápidamen la Siñora - yo tos pregunto, siñó podestà, si ell ha pres de mí sempre lo que ha nessessitat y li ha agradat, ¿qué había de fé yo en lo que me sobre? ¿Ting que aventáu als gossos? ¿No es mol milló servílay a un home noble que me vol mes que an ell mateix que dixá que se pergue o se faigue malbé?
Estaben allí per al interrogatori de tan famosa Siñora casi tots los pratenses ajuntats, los que, al sentí tan afilada resposta, enseguida, después de mol riure, a una veu van cridá que la Siñora teníe raó y díe be; y abans de que sen anigueren de allí, exhortanlos an alló lo podestà, van modificá la cruel ley y van dixá que sol se referiguere a les dones que per dinés faltaren contra los seus homens. Aixina que Rinaldo, quedanse en la boca uberta, sen va aná del tribunal; y la Siñora, alegre y libre, apartada del foc, a casa seua sen va entorná plena de gloria.
domingo, 2 de diciembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, R
| rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous) | rabadán, pastor, mayoral |
| rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás | rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix |
| rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets | rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo) |
| rabiá | rabiar |
| rabia, rabies, rabieta, rabietes | rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina |
| rabino, rabinos | rabino, rabinos |
| rabiós, rabiosos | rabioso, rabiosos |
| rabiosa, rabioses | rabiosa, rabiosas |
| rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels | zorra, zorro |
| raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit | zorrita, zorrito, zorritas, zorritos |
| racha, raches | racha, rachas |
| racó, racóns | rincón, rincones |
| raconet, raconets | rinconcito, rinconcitos |
| radé, radés | último, últimos |
| radera, raderes | última, últimas |
| raderamen | últimamente |
| raderes | últimas |
| rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord | Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia |
| radioactividat | radioactividad |
| radiografía | radiografía |
| Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia | radios |
| ráfec, ráfecs | alero del tejado |
| Ráfels | Ráfales |
| ragó, raó | razón |
| ragonán, raonán | razonando |
| rai (aixó, ixo) | esto no tiene importancia |
| Raíl – arraíl | Raíl – raíz |
| Raíls – arraíls | Raíles – raíces |
| raím, raíms | uva, uvas |
| raína, ressina de un ábre | resina |
| rajatabla (a) | a rajatabla |
| ralla, ralles | ralla, rallas |
| rallada, rallades | rallada, ralladas |
| rallat, rallats | rallado, rallados |
| ralleta | rallita |
| ram, rams | ramo, ramos |
| rama, rames | rama, ramas |
| ramal, ramals | ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida |
| ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill | escoba basta, de ramas |
| rambla, rambles del riu (árabe ramla) | rambla, río seco |
| rames | ramas |
| ramet, ramets | ramito, ramitos |
| rameta, rametes | ramita, ramitas |
| Rampa – pendén – eléctrica – rampes | rampa, choque eléctrico, rampas |
| Rams – Domenge de rams | Ramos – Domingo de ramos |
| ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll | cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello |
| ranes | ranas |
| ransi | rancio |
| ránsia | rancia |
| Raó, raóns | razón, razones |
| Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría | razonar |
| raonabe | razonaba |
| raonable, raonables | razonable |
| raonablemen | razonablemente |
| raonáe, raonabe | razonaba |
| raonamén, raonaméns | razonamiento, razonamientos |
| raonán (g) | razonando |
| raónen | razonan |
| raóno | razono |
| raóns | razones |
| rap, raps – peix – música | Rape – rap |
| rápida | rápida |
| rápidamen | rápidamente |
| rapidés | rapidez |
| rápides | rápidas |
| rápit, rápits – coc rápit | rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho |
| raptá | raptar |
| raptánles | raptándolas |
| rapto, rapte, raptos, raptes | rapto, raptos |
| raqueta, raquetes | raqueta, raquetas |
| raquític, raquítics | raquítico, raquíticos |
| raquítica, raquítiques | raquítica, raquíticas |
| rara, rares | rara, raras |
| raramen | raramente |
| rares | raras |
| raresa | rareza |
| raríssim | rarísimo |
| raríssima | rarísima |
| raríssimes | rarísimas |
| raríssimes | rarísimas |
| raro, raros | raro, raros |
| ras, llis (sel) - passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta | raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta |
| rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases | canales por donde se va el agua |
| rascá, rascás | rascar, rascarse |
| rascabe | rascaba |
| rascada, rascades | rascada, rascadas |
| rascás | rascarse |
| rascat, rascats | rascado, rascados |
| rascle, rascles | rastrillo, rastrillos |
| rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe | rastrillaba |
| rasclechál | rastrillarlo |
| rasclechála (la era) | rastrillarla (la era) |
| rasclechán, rascleján | rastrillando |
| rascles | rastrillos |
| rasclet, rasclets | rastrillito, rastrillitos |
| rasé (buscá) | cobijo, cubierto (buscar) |
| rasió, rasións, rassió, rassións | ración, raciones |
| rasque | rasca |
| rassa | raza |
| rasses | razas |
| rassional | racional |
| rassionals | racionales |
| rassionamén (cartilla de) | racionamiento (cartilla de) |
| rastre, rastres | rastro, rastros |
| rastrejadó | rastreador |
| rastrejadós | rastreadores |
| rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás | rasurar, rasurarse |
| rata penada, “rata empanada”, rates penades | murciélago, murciélagos |
| rata, rates | rata, ratas |
| ratada, ratades (pataques) – moltes rates | patatas mordidas por las ratas – muchas ratas |
| ratapená | murciélago, murciélagos |
| ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns | cepo, cepos, trampa, trampas |
| ratet, ratets | ratito, ratitos |
| Rateta – animal – rateta de un chiquet | Ratita – picha de un niño |
| ratetes | ratitas |
| rato, ratos | rato, ratos |
| ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez | ratoncito, ratoncitos |
| ratolíns | ratoncitos |
| ratos | ratos |
| ravés, revés | revés |
| ravioli, raviolis | ravioli, raviolis |
| Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré | rayar |
| rayes | rayas |
| rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs | rayo, rayos |
| rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau | rayo, rayos |
| reacsió, reacsións | reacción, reacciones |
| reacsioná | reaccionar |
| reacsione | reacciona |
| reacsiono | reacciono |
| reagrupá | reagrupar |
| reagrupamén | reagrupamiento |
| real | real |
| reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns | reala de perros |
| realidat | realidad |
| realidats | realidades |
| realisá | realizar |
| realisat, realisats | realizado, realizados |
| realise | realiza |
| realmen | realmente |
| reals | reales |
| Realsá – vore alsá : eixecá, pujá | realzar |
| reanudá, continuá | reanudar |
| reaparéixe | reaparecer |
| rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen | rebajaban |
| rebaixá | rebajar |
| rebaixá | rebajar |
| rebaixaríe | rebajaría |
| rebaixes | rebajas |
| rebatí | rebatir |
| rebelá, revelá | revelar |
| rebele | rebela |
| rebelió | rebelión |
| rebelións | rebeliones |
| rebelo | rebelo |
| rebisyaya, rebisyayes | bisabuela, bisabuelas |
| rebisyayo, rebisyayos | bisabuelo, bisabuelos |
| rebombori, jaleo, abalot | jaleo, alboroto |
| rebosán | rebosante, rebosando |
| rebossá – rebosá l´aigua | Rebozar – rebosar el agua |
| rebossabe – rebosabe | Rebozaba – rebosaba |
| rebossán | rebozando |
| rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí | despensa |
| rebufo | rebufo |
| rebuscá | rebuscar |
| rebuscabe, rebuscáe | rebuscaba |
| rebuscaben, rebuscáen | rebuscaban |
| recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára | Rebajar, hacer más bajo |
| recadé | recadero |
| recaderes | recaderas |
| recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot | recado, recados |
| recaiguda | recaída |
| recalentá | recalentar |
| recalentades | recalentadas |
| recalentats | recalentados |
| Recalento | recaliento |
| recalsá los caballóns, plantes al hort | echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra |
| recambi, recambis | recambio, recambios |
| Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. | cocido |
| recargabe | recargaba |
| recargades | recargadas |
| Recárrega | recarga |
| recarregá, recargá | recargar |
| recato | recato |
| rechás | rechazo |
| rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás | rechazar |
| rechassáble, rechassábles, de destrío | rechazable, rechazables |
| rechassán | rechazando |
| rechassat, rechassats | rechazado, rechazados |
| rechasso (yo) | rechazo |
| rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho | Sobras – zafarrancho |
| rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi | cambio de tiempo |
| rechirá, regirá | remover |
| rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe | removía |
| rechirál, rechiráls | removerlo, removerlos |
| rechirála, rechiránla | removerla, removiéndola |
| rechirán (g) | removiendo |
| rechistá | rechistar |
| rechistre, rechistres | registro, registros |
| rechite | saca vástagos un árbol |
| rechola, reijola, recholes, reijoles | baldosa |
| recholes, reijoles | baldosas |
| rechonchet, rechonchets | rechonchito, rechonchitos |
| rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ | rechoncho, rechonchos |
| rechupete | rechupete |
| reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc | reclamo, reclamos |
| reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada | reclamar |
| reclamál | reclamarlo |
| reclamála, reclamáles | reclamarla, reclamarlas |
| reclamáls | reclamarlos |
| reclame | reclama |
| reclames | reclamas |
| Recliná, reclinás al reclinatori | Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio) |
| recobrá | recobrar |
| recobrabe | recobraba |
| recobrála, recobráles | recobrarla, recobrarlas |
| recobrán (g) | recobrando |
| recomaná, recomená | recomendar |
| recomanada, recomanades | recomendada, recomendadas |
| recomanán | recomendando |
| recomanassió | recomendación |
| recomanassións | recomendaciones |
| recomanat, recomanats, recomenat, recomenats | recomendado, recomendados |
| recomenaba | recomendaba |
| recomene, recomane | recomienda |
| recompensa, recompenses | recompensa, recompensas |
| recompensánlo | recompensándole |
| recompóndrem | recomponerme |
| recóndita, amagada | recóndita, escondida |
| reconeguda, reconegudes | reconocida, reconocidas |
| reconéguen | reconozcan |
| reconeguére | reconociera, reconociese |
| reconeguérem | reconociéramos, reconociésemos |
| reconegut, reconeguts | reconocido, reconocidos |
| reconéis, reconeix | reconoce |
| reconéisse, reconéixe | reconocer |
| reconeissén, reconeixén | reconociendo |
| reconéissen, reconéixen | reconocen |
| reconeisséu, reconeixéu | reconocéis |
| reconeissíen, reconeixíen | reconocían |
| reconeix | reconoce |
| reconeixco | reconozco |
| reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos | reconocer |
| reconéixel | reconocerlo |
| reconéixela | reconocerla |
| reconéixem | reconocerme |
| reconeixén | reconociendo |
| reconeixénlo | reconociéndole |
| reconeixénu | reconociéndolo |
| reconeixerá | reconocerá |
| reconeixes | reconoces |
| reconéixeu | reconocerlo |
| reconeixíe | reconocía |
| reconeixíen | reconocían |
| reconeiximén | reconocimiento |
| reconfortám | reconfortarme |
| reconfortánla | reconfortándola |
| reconfortánlo | reconfortándolo |
| reconfortat, reconfortats | reconfortado, reconfortados |
| reconsiliá | reconciliar |
| reconsiliá | reconciliar |
| reconsilián | reconciliando |
| reconsiliánla, reconsiliánles | reconciliándola, reconciliándolas |
| reconsiliánlo | reconciliándole |
| reconsiliánlo, reconsiliánlos | reconciliándolo, reconciliándolos |
| reconvertida, reconvertides | reconvertida, reconvertidas |
| reconvertit | reconvertido, reconvertidos |
| record, records | recuerdo, recuerdos |
| récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc | récord, récords |
| recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada | recordar |
| recordabe, recordáe | recordaba |
| recordáen, recordaben – sen enrecordaben | recordaban |
| recordáli | recordarle |
| recordámos | recordarnos |
| Recordán (g) | recordando |
| recordánli | recordándole |
| Recordarás – ten enrecordarás | recordarás |
| recordat, recordats | recordado, recordados |
| Recordáu – ton enrecordáu | recordarlo |
| Recorde – sen enrecorde | recuerda |
| Recorden – sen enrecorden | recuerdan |
| Recordes – ten enrecordes | recuerdas |
| recordéu, ton enrecordéu | recordáis |
| recordo, men enrecordo | recuerdo |
| recórre, se conjugue com córre, corre | recorrer |
| recórrego | recorro |
| recorregut | recorrido |
| recorreguts | recorridos |
| recorrén (g) | recorriendo |
| recorríe | recorría |
| recreá, recreás | recrear, recrearse |
| recreabe | recreaba |
| recreánse | recreándose |
| recreatiu, recreatius | recreativo, recreativos |
| recremada, recremades | requemada, requemadas |
| recremat, recremats | requemado, requemados |
| recreo, recreos | recreo, recreos |
| recriminat, recriminats | recriminado, recriminados |
| recta, rectes | recta, rectas |
| rectamen | rectamente |
| rectángul, rectánguls | rectángulo, rectángulos |
| rectangulá | rectangular |
| rectangularmen | rectangularmente |
| recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat | recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado |
| rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo. | rectificar es de sabios |
| rectificassió | rectificación |
| rectitut | rectitud |
| recubert, recuberts | recubierto, recubiertos |
| recuberta, recubertes | recubierta, recubertas |
| recubríen | recubrían |
| recubriguere | recubriera |
| recubrigueren | recubriesen |
| recubrín (g) | recubriendo |
| recuerdo, record, recuerdos, records | recuerdo, recuerdos |
| recuit | recocido |
| reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná | recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver |
| reculán (g) | reculando |
| reculat | reculado |
| reculáu, reculéu | reculáis |
| recuperá | recuperar |
| recuperada, recuperades | recuperada, recuperadas |
| recuperál, recuperáls | recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles |
| recuperála, recuperáles | recuperarla, recuperarlas |
| recuperán (g) | recuperando |
| recuperánse | recuperándose |
| recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén | recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento |
| recuperassións | recuperaciones |
| recuperat | recuperado |
| recuperats | recuperados |
| recuperáu, recuperéu | recuperáis |
| recupere | recupera |
| recuperen | recuperan |
| recurrí | recurrir |
| recurs, recursos | recurso, recursos |
| recusá, vore decliná | recusar |
| recusida, recusides | recosida, recosidas |
| recusit, recusits | recosido, recosidos |
| red, reds | red, redes |
| redacto | redacto |
| redensió | redención |
| redéu | rediez, rediós |
| redimí | redimir |
| redimiríes | redimirías |
| redistribuí | redistribuir |
| redistribuixco | redistribuyo |
| rédit, rédits | rédito, réditos |
| redó, redóns | redondo, redondos |
| Redolá : girá redolán cap aball – rodá - | rodar (hacia abajo) – rodar |
| Redolán – rodán | rodando |
| Redolare – rodare | rodara, rodase |
| redona, redones | redonda, redondas |
| redones | redondas |
| redonet, redonets | redondito, redonditos |
| redoneta, redonetes | redondita, redonditas |
| reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió | reducir |
| reduíe | reducía |
| reduíen | reducían |
| reduín (g) | reduciendo |
| reduínlos | reduciéndolos |
| reduít | reducido |
| reduíx | reduce |
| reduíxco | reduzco |
| reduíxen | reducen |
| reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá | reedición, reediciones |
| reempéndre | reemprender |
| reemplás | reemplazo |
| reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso | reemplazar |
| reemplásson | reemplacen |
| reencuentro, retrobada | reencuentro |
| Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal | costear, enfaldar |
| refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri | refectorio, refectorios, comedor, comedores |
| referénsia, referénsies | referencia, referencias |
| referí | referir |
| referida, referides | referida, referidas |
| referíe | refería |
| referiguere | refiriera |
| referíli | referirle |
| referínse | refiriéndose |
| referís, referíx | refiere |
| referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida | referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida |
| referítos | referiros |
| referix, referíx | refiere |
| referíxco | refiero |
| referíxen | refieren |
| refet | rehecho |
| reféu | rehacéis |
| refiló | refilón |
| reflejá | reflejar |
| reflejada, reflejades | reflejada, reflejadas |
| reflejáen, reflejaben | reflejaban |
| reflejánse | reflejándose |
| reflejat, reflejats | reflejado, reflejados |
| refleje | refleja |
| reflejen | reflejan |
| reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua | reflejo, reflejos |
| reflexió, reflexións | reflexión, reflexiones |
| reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá | reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar |
| reflexionán | reflexionando |
| reflexiono | reflexiono |
| reflexións | reflexiones |
| reflexiu, reflexius | reflexivo, reflexivos |
| reforma | reforma |
| reformán | reformando |
| reformes | reformas |
| refors | refuerzo |
| reforsat, reforsats | reforzado, reforzados |
| refórsen | refuerzan |
| refórson | refuercen |
| reforsos | refuerzos |
| refrán, refráns | refrán, refranes |
| refrané, refranero | refranero |
| refráns | refranes |
| refredá, refredás, arrefredá, arrefredás | enfriar, enfriarse |
| refredán | enfriando |
| refredará | enfriará |
| refredare | enfriara |
| refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines | enfriado, catarro, enfriados, catarros |
| Refregá – vore fregá | restregar |
| refregabe | refregaba |
| refregánlo, refregánlos | restregándolo, restregándolos |
| refregás | refregarse |
| refresc, refresco, refrescs, refrescos | refresco, refrescos |
| refugi, refugis | refugio, refugios |
| refugiá, refugiás | refugiar, refugiarse |
| refugiám | refugiarme |
| refugiat, refugiats | refugiado, refugiados |
| refunfuñá | refunfuñar |
| refunfuñán | refunfuñando |
| rega (cuan yo) | riegue |
| regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen – regára – regaré – regat, regada – regaría | regar |
| regabe | regaba |
| regaben | regaban |
| Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer | regadera, reguero |
| regalá | regalar |
| regalabe | regalaba |
| regaláen, regalaben | regalaban |
| regalála | regalarla |
| regaláles | regalarlas |
| regaláli | regalarle |
| regalaríe | regalaría |
| regalaríen | regalarían |
| regalat, regalats | regalado, regalados |
| regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena | regaliz |
| regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten. | grieta en un camino hecha por el agua |
| regallada, regallades | agrietada, agrietadas |
| regallat, regallats | agrietado, agrietados |
| regalo, regalos | regalo, regalos |
| regañadéns (a) | a regañadientes |
| regat, regats | regado, regados |
| regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates | abertura, grieta |
| regatejá | regatear |
| regatejáli | regateándole |
| regateján | regateando |
| regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá | regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar |
| regidó | regidor |
| regidós | regidores |
| régim, régims | régimen, regímenes |
| regimén | regimiento |
| regínla | rigiéndola |
| regínlo | rigiéndolo |
| regió | región |
| regións | regiones |
| Regirá – re + girá | Remover – re + girar |
| regirán | removiendo |
| regiren | remueven |
| regiro | remuevo |
| registrá | registrar |
| registrán | registrando |
| registre, registres | registro, registros – registra, registras |
| régle, regle (construcsió), regla gran | regla grande |
| regleta (electrissidat) | regleta |
| reglot, rot, reglots, rots | eructo, reglote, eructos, reglotes |
| regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos | reino, reinos |
| rego | riego |
| regressaben, regressáen, tornáen, reculáen | regrasaban |
| regressám, regressém, regresám, regresém | regresamos |
| regue | riega |
| regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel | reguero, regueros |
| reguen | riegan |
| Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova | reguerito, reguero pequeño |
| regulá, regulás | regular, regularse |
| regularmen | regularmente |
| Regulás, regulars | regulares |
| rehabilitaré | rehabilitaré |
| rehabilitassió, rehabilitassións | rehabilitación, rehabilitaciones |
| rehusá, no volé algo, di que no | rehusar |
| rehusabe | rehusaba |
| rehusán | rehusando |
| rehuséu | rehusáis |
| reíen | reían |
| reinabe, reináe | reinaba |
| reinat, reinats | reinado, reinados |
| reine (lo rey, la reina) | reina |
| reinsersió, reinsersións | reinserción, reinserciones |
| reinterpretada, reinterpretades | reinterpretada, reinterpretadas |
| réissa, reixa | reja |
| réisses, reixes | rejas |
| reixa | reja |
| reixes | rejas |
| reixeta, reixetes – rejilla, rejilles | rejilla, rejillas |
| rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro | real |
| relajá | relajar |
| relajás | relajarse |
| relajat, relajats | relajado, relajados |
| relasió, relassió, relasións, relassións | relación, relaciones |
| relasionada, relassionada, relasionades, relassionades | relacionada, relacionadas |
| relasionat, relasionats | relacionado, relacionados |
| relassió | relación |
| relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada | relacionar |
| relassionable | relacionable |
| relassionades | relacionadas |
| relassionán | relacionando |
| relassións | relaciones |
| relatá, contá | relatar |
| relataríe | relataría |
| relataríen | relatarían |
| relatiu, relatius | relativo, relativos |
| relativa, relatives | relativa, relativas |
| relativamen | relativamente |
| relato, relatos | relato, relatos |
| relegat, relegats | relegado, relegados |
| relevám | relevarme |
| relevo | relevo |
| relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ... | relicario, relicarios |
| relichiosos, religiosos | religiosos |
| religió, religións | religión, religiones |
| religiós | religioso |
| religiosamen | religiosamente |
| religioses | religiosas |
| religiosos | religiosos |
| religiosos | religiosos |
| relinchá | relinchar |
| relíquies | reliquias |
| rella, relles (aladre) | Parte del arado |
| rellámpec, rellámpecs | rayo, rayos |
| rellámpec, rellámpecs | relámpago, relámpagos |
| rellampegá | relampaguear |
| rellena, farsida | rellena, rellenas |
| rellenán (g) | rellenando |
| relleno, rellenos | relleno, rellenos |
| relleno, rellenos, farsit, farsits | relleno, rellenos |
| relligí | releer |
| rellissá | resbalar |
| rellissada, relliscada | resbalón |
| rellissades, relliscades | resbalones |
| rellissáe, rellissabe | resbalaba |
| rellissáren | resbalaran |
| Rellixgo | releo |
| rellonge, rellonges | reloj, relojes |
| relluén, relluenta, relluéns, relluentes | reluciente, relucientes |
| relluí | relucir |
| relluíe | relucía |
| relluíen | relucían |
| relluín (g) | reluciendo |
| relluís, relluíx | reluce |
| relluíxen | relucen |
| reloche, rellonge, reloches, rellonges | reloj, relojes |
| Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega) | remangada, remangada, arremangada |
| remangat, remangat, arremangat, arremangats | arremangado, remangado |
| remanso, remansos | remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado |
| remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca | remate, al final, como remate – remado |
| rematada, rematades | rematada, rematadas |
| rematán | rematando |
| rematat, rematats | rematado, rematados |
| remáu, reméu | remad |
| remediáu | remediarlo |
| remei, remey, reméi, reméy | remedio |
| remeis, remeys, reméis, reméys | remedios |
| remená | remover |
| remitén de una carta | remitente |
| remiténs | remitentes |
| remití | remitir |
| remitíe | remitía |
| remitíen | remitían |
| remitínme als fets | remiténdome a los hechos |
| remoguda, remogudes | removida, removidas |
| remogue | remueva |
| remogues | remuevas |
| remogut, remoguts – vore mogut | removido, removidos |
| remolcá | remolcar |
| remolcá | remolcar |
| remolcabe | remolcaba |
| remoliná | remolinar |
| remolino (yo) | remolino |
| remolino, remolí, remolinos, remolíns | remolino, remolinos |
| remolonejá | remolonear |
| Remolque – ell remolque | Remolque – remolca |
| remolquen | remolcan |
| Remolques – tú remolques | Remolques – tú remolcas |
| remontá, remontás | remontar, remontarse |
| remordimén, remordiméns | remordimiento, remordimientos |
| Remos – cuan tú remos | Remos – cuando tú remes |
| Remossegat – mossegat | Remordido – mordido |
| remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada | Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc |
| remota, remotes | remota, remotas |
| remoto, remotos | remoto, remotos |
| remouen | remueven |
| remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual | remover |
| remoúrel | removerlo |
| remóurela | removerla |
| removén | removiendo |
| removíe | removía |
| removíen | removían |
| remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ? | Rumiar – hablar entre dientes |
| remugán | rumiando |
| remullaren (per a que se) | para que se remojaran, remojasen |
| renáis, renáix | renace |
| renaisserá, renaixerá | renacerá |
| renáixe, renáisse | renacer |
| renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta | linea recta, fila, hilera |
| rencor | rencor |
| rencorós, rencorosos | rencoroso, rencorosos |
| rencorosa, rencoroses | rencorosa, rencorosas |
| rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió | rendir, rendirse |
| rendíen | rendían |
| rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña. | Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay |
| Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña | rendido |
| rendits | rendidos |
| rendíx (se) | rinde (se) – se agota |
| renéc, renécs | reprimenda, riña, reprimendas, riñas |
| renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens | reñir, dar una reprimenda – renegar |
| renegál – renegála – renegáls – renegáles | reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas |
| renegán | Riñendo – renegando |
| renegánla | riñéndola |
| renegánlo | riñéndolo, riñéndole |
| renegat | renegado, reñido |
| Renego – te renego perque eres un pesolaga | Reniego – te riño porque eres un travieso |
| renegue, renégue | Riñe – reniega |
| reneguen, renéguen | Riñen – reniegan |
| reneguéu, renegueu | Reñís – renegáis |
| rengle, renglera, filera, linea | Hilera, línea |
| rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts | renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos |
| reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí | reno, renos |
| renová | renovar |
| renováen, renovaben | renovaban |
| renovála | renovarla |
| renován | renovando |
| renovaren | renovaran |
| renovat | renovado |
| renoven | renuevan |
| rentá la roba al rentadó de la séquia | lavar la ropa en el lavadero de la acequia |
| rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió | Lavar – rentar una inversión |
| rentabe | lavaba |
| rentaben | lavaban |
| rentabilidat | rentabilidad |
| rentades | lavadas |
| rentadó, llavadó de la séquia, safarech | lavadero (de ropa) |
| rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre | lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro |
| rentáe, rentabe | lavaba |
| rentáen, rentaben | lavaban |
| rentál, rentála | lavarlo, lavarla |
| réntal, réntala | lávalo, lávala |
| rentám | lavamos |
| réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá | lávame |
| rentán | lavando |
| rentánse | lavándose |
| rentaplats | lavaplatos |
| rentare | lavara, lavase |
| rentarém | lavaremos |
| rentaren | lavaran, lavasen |
| rentás | lavarse |
| rentat | lavado |
| rentátos | lavaros |
| rentats | lavados |
| rente | lava |
| renten | lavan |
| rentéutos | lavaos |
| rento | lavo |
| renunsiá | renunciar |
| renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies | renuncia, renuncias |
| renunsián | renunciando |
| renunsiat | renunciado |
| renúnsio, renunsio | renuncio |
| reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá | pelear, discutir, pelearse |
| reñíem | peleábamos |
| reñíen | peleaban |
| reñín (g) | peleando |
| reñiríen | pelearían |
| reñit | peleado |
| reñits | peleados |
| reñíu | peleáis |
| reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes | rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más |
| reómpligo | relleno |
| repará en algo – repará : arreglá | reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar |
| reparaben | reparaban |
| Reparada | Reparada |
| reparára | reparara, reparase |
| reparassió, reparassións | reparación, reparaciones |
| reparat | reparado |
| reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit. Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa. |
tipo de pan de Tamarite – reparado |
| reparats | reparados |
| reparéu | reparáis |
| repartí | repartir |
| repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió | repartir |
| repartida, repartides | repartida, repartidas |
| repartides | repartidas |
| repartidó, repartidós | repartidor, repartidores |
| repartíen | repartían |
| repartíla | repartirla |
| repartín (g) | repartiendo |
| repartirá bufetades en les dos máns | repartirá bodetones con las dos manos |
| repartíssen, repartíxen | reparten |
| repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España | repartido, repartidos |
| Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa. | reparte |
| reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu | reparto del correo |
| repás, repassos | repaso, repasos |
| repassá | repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| repassáe, repassabe | repasaba |
| repassán | repasando |
| repassaré | repasaré |
| repasséu | repasad, repasáis |
| repasséutosu | repasáoslo |
| repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són. | repatriación, repatriaciones |
| repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén. | repente (de) |
| Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú | reprender, volver a emprender |
| repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. | repetir |
| repetida, repetides | repetida, repetidas |
| repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións | repetidor, repetidores |
| repetíe | repetía |
| repetíen | repetían |
| repetíli | repetirle |
| repetín (g) | repitiendo |
| repetínli | repitiéndole |
| repetínse | repitiéndose |
| repetís, repetíx | repite |
| repetissió, repetissións | repetición, repeticiones |
| repetit, repetits | repetido, repetidos |
| repetits | repetidos |
| repetixga | repita |
| repetixgo | repito |
| replá, repláns | rellano, rellanos |
| replantá | replantar |
| replantáles | replantarlas |
| replega, arreplega | recoja |
| replegá, arreplegá | recoger |
| replegaba | recogía |
| replegades, arreplegades | recogidas |
| replegaé, replegabe | recogía |
| replegáen, replegaben | recogían |
| replegál, replegáls | recogerlo, recogerlos |
| replegáles | recogerlas |
| replégales | recógelas |
| replegámos | recogernos |
| replegán, arreplegán (g) | recogiendo |
| replegarán | recogerán |
| replegaríen | recogerían |
| replegás | recogerse |
| replegat | recogido |
| replegats, arreplegats | recogidos |
| replegue | recoge |
| repleguen | recogen |
| replená, reumplí, reomplí | rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más |
| replenán | rellenando |
| replenat, rellenat, reomplit, reumplit | rellenado |
| replene | rellena |
| repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom | repleta |
| replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá | replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica |
| replique | replica |
| repliquen | replican |
| repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto | repondré |
| reportache, reportaches | reportaje, reportajes |
| reportaje, reportajes | reportaje, reportajes |
| repós | reposo |
| reposabe | reposaba |
| reposada, reposades, descansada, descansades | reposada, reposades |
| reposadamen, descansadamen | reposadamente |
| repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban | repuesto, repuestos |
| reprén | reprende, vuelve a emprender |
| repreng, reprenc | reprendo |
| repréns | reprendes |
| representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán | representar |
| representabe | representaba |
| representán | representante |
| representáns | representantes |
| representasió, representassió, representasións, representassións | representación, representaciones |
| representassió, representassións | representación, representaciones |
| representat, representats | representado, representados |
| represente | representa |
| representen | representan |
| reprimíe | reprimía |
| reprimín | reprimiendo |
| Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená | reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar |
| reprobabe | reprobaba |
| reprobassió | reprobación |
| reprobat | reprobado |
| reprobatoriamen | reprobatoriamente |
| reprobats | reprobados |
| reproben | reprueban |
| reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre | reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender |
| reprochabe | reprochaba |
| reprochaben | reprochaban |
| Reprocháls – reprocháles | Reprocharles – (reprocharlas) |
| reprochánse | reprochándose |
| reprochás | reprocharse |
| reproductó, reproductós | reproductor, reproductores |
| reproduí | reproducir |
| reptán | reptando |
| república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día. | república, repúblicas |
| repudiá | repudiar |
| repugná, fé fástic, fé escrúpol | repugnar |
| repugnabe | repugnaba |
| repugnán | repugnante |
| repugnáns | repugnantes |
| repugnánsia | repugnancia |
| repugne | repugna |
| repulsa, repudio – vore repudiá, repugná | repulsa, repudio |
| reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá | reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar |
| reputabe | reputaba |
| reputaben | reputaban |
| reputada, reputades | reputada, reputadas |
| reputaríen | reputarían |
| reputassió | reputación |
| reputat | reputado |
| reputats | reputados |
| reputém | reputamos |
| requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida | requerir |
| requeríe | requería |
| requeríen | requerían |
| requerit | requerido |
| requerits | requeridos |
| requeríu | requerís, requirirlo |
| requerix | requiere |
| requeríxen | requieren |
| requerixque | requiera |
| requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut | demanda, solicitud |
| requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts; | requiem |
| requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD | RIP, QEPD |
| Res – no tenim res | Nada – no tenemos nada |
| res (animal), reses, cap, caps de bestiá | res, cabeza de ganado |
| resá | rezar |
| resada, resades | rezada, rezadas |
| resáe, resabe | rezaba |
| resáen, resaben | rezaban |
| resám, resém | rezamos |
| resán (g) | rezando |
| resare | rezara, rezase |
| resaren | rezaran, rezasen |
| resaríe | rezaría |
| resat, resats | rezado, rezados |
| rese | reza |
| resecs | resecos |
| resém o resám | rezamos |
| résen | rezan |
| reses | rezas |
| reséu | rezáis |
| reséu o resáu | rezáis |
| resguardo, resguardos de compra | resguardo, resguardos |
| resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma | resma |
| reso | rezo |
| resóldre | resolver |
| Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat | resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado |
| resolta, resoltes | resuelta, resueltas |
| resoltamen | resueltamente |
| resolts | resueltos |
| resos | reces |
| respecte a | respecto a |
| respecte, respectes | respeto, respetos |
| respectiu, respectius | respectivo, respectivos |
| respectiva, respectives | respectiva, respectivas |
| respectivamen | respectivamente |
| respetá | respetar |
| respetabe | respetaba |
| respetable, respetables | respetable, respetables |
| respetáen, respetaben | respetaban |
| respetál, respetáls | respetarlo, respetarlos |
| Respetála, respetáles | respetarla, respetarlas |
| respetat, respetats | respetado, respetados |
| respeto (yo) | respeto |
| respeton | respeten |
| respetuosa, respetuoses | respetuosa, respetuosas |
| respiacte | respeto |
| respiate | respeto |
| Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé | respigar, espigar, sacar espiga |
| respigabe | respigaba |
| respirá | respirar |
| respirabe, respiráe | respiraba |
| respirada | respirada |
| respirán | respirando |
| respiraré | respiraré |
| respirasió, respirassió | respiración |
| respirat | respirado |
| respiros (tú) | respires |
| resplandó, llumenária | resplandor |
| resplandós, llumenáries | resplandores |
| respón | responde |
| respondrá | responderá |
| respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen | responder, contestar |
| respóndreli | responderle |
| respóndrels | responderles |
| responíe, contestabe | respondía |
| responsabilidat, responsabilidats | responsabilidad, responsabilidades |
| responsable, responsables | responsable, responsables |
| resposta, respostes, contesta, contestes | respuesta, respuestas |
| ressaca | resaca |
| ressagats | rezagados |
| ressecá | resecar |
| ressecá, ressecás | resecar, resecarse |
| ressecat, ressec | resecado, reseco |
| ressecats, ressecs | resecados, resecos |
| ressel | recelo |
| ressel | recelo |
| resselat | recelado |
| ressembrá | resembrar |
| ressembrán | resembrando |
| ressená | recenar |
| ressená, ressopá | recenar |
| resséns (te) de una caiguda | te resientes de una caída |
| ressentíx | resiente |
| ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre. | recepción, recepciones |
| ressepsionista, ressepsionistes | recepcionista, recepsionistas |
| ressepsioniste, ressepsionistes | recepcionista, recepsionistas |
| resseptada | recetada |
| resseptat | recetado |
| resseptat | recetado |
| resseptes | recetas |
| resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda | reserva, reservas |
| resservada, resservades | reservada, reservadas |
| resserváe, resservabe | reservaba |
| resserváen, resservaben | reservaban |
| resservám | reservarme |
| ressérvam | resérvame |
| resservánse | reservándose |
| resservat, resservats | reservado, reservados |
| resseta, ressetes, ressepta, resseptes | receta, recetas |
| ressetabe | recetaba |
| resseto | receto |
| ressial | recelo |
| ressiapta, ressiaptes | Receta, recetas |
| ressibí | recibir |
| ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás | recibir |
| ressibida | recibida |
| ressibides | recibidas |
| ressibides | recibidas |
| ressibidó | recibidor |
| ressibíe | recibía |
| ressibíen | recibían |
| ressibiguéren | recibieran, recibiesen |
| ressibíl | recibirlo |
| ressibíl | recibirlo, recibirle |
| ressibíla | recibirla |
| ressibíls | recibirlos |
| ressibimén | recibimiento |
| ressibín | recibiendo |
| ressibín (g) | recibiendo |
| ressibínla | recibiéndola |
| ressibínlo | recibiéndole, recibiéndolo |
| ressibirá | recibirá |
| ressibirá | recibirá |
| ressibiréu | recibiréis |
| ressibiríe | recibiría |
| ressibiríe | recibiría |
| ressibísquen | reciban |
| ressibísquen, ressibíxquen | reciban |
| ressibísquen, ressibíxquen | reciban |
| ressibit | recibido |
| ressibítos | recibiros |
| ressibits | recibidos |
| ressibits | recibidos |
| ressibíu | recibís, recibirlo |
| ressibíx | recibe |
| ressibixco, ressibíxco | recibo |
| ressibíxen | reciben |
| ressibíxla | recíbela |
| ressibíxles | recíbelas |
| ressibíxme | recíbeme |
| ressibíxquen | reciban |
| ressibo | recibo |
| ressibo, ressibos | recibo, recibos, recibí |
| ressibos | recibos |
| ressidánsia | residencia |
| ressidánsia, ressidánsies | residencia, residencias |
| ressidánsies | residencias |
| ressidén | residente |
| ressidén, ressidéns | residente, residentes |
| ressidéns | residentes |
| ressidénsia, ressidénsies | residencia, residencias |
| ressidenta, ressidentes | residenta, residentas |
| ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc | residuos |
| ressién | reciente |
| ressienmen | recientemente |
| ressiéns | recientes |
| ressigná, ressignás | resignar, resignarse |
| ressignassió, ressignassións | resignación, resignaciones |
| ressignat, ressignats | resignado, resignados |
| ressignes | resignas |
| ressina, raína | resina |
| ressinosa | resinosa |
| ressinoses | resinosas |
| réssio | recio |
| ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies | resistencia, resistencias |
| ressistén, ressisténs | resistente, resistentes |
| ressistenta, ressistentes (ella, elles) | resistente, resistentes |
| ressistí | resistir |
| ressistíe | resistía |
| ressistiríe | resistiría |
| ressistiríen | resistirían |
| ressistís | resistirse |
| ressistit | resistido |
| ressistixco, ressistixgo | resisto |
| ressó, eco, sonido que ressone | eco, sonido que resuena |
| ressol de ressóldre | resuelve |
| ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina | resol, solanera, bochorno, calor |
| ressoldrá | resolverá |
| ressóldre | resolver |
| ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco | resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco |
| ressolusió | resolución |
| ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat | resoluto |
| ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada | resoluta |
| ressolvíe | resolvía |
| ressonán | resonando |
| ressonánsia, ressonánsies (magnética) | resonancia, resonancias |
| ressopá | recenar |
| ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada | resultar |
| ressultáe, ressultabe | resultaba |
| ressumen | resumen |
| ressúmen, ressúmens | resumen, resúmenes |
| ressumides | resumidas |
| ressusitá | resucitar |
| ressusitada | resucitada |
| ressusitaréu | resucitaréis |
| ressusitat | resucitado |
| ressusitéu | resucitáis |
| resta, restes | resta, restas |
| restán | restando, restante |
| restaurá | restaurar |
| restaurán | restaurante, restaurando |
| restauráns | restaurantes |
| restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics | restauración |
| restaurassións | restauraciones |
| restaurat, restaurats | restaurado, restaurados |
| restituída, restituídes | restituída, restituídas |
| restituíli | restituirle |
| restituínla | restituyéndola |
| restituínlos | redtituyéndolos, redtituyéndoles |
| restituít, restituíts | restituído, restituídos |
| resto y sumo | resto y sumo |
| restregó, restregóns, restregá | restriego, restriegos, restregar |
| restringida | restringida |
| restringides | restringidas |
| resultá, ressultá | resultar |
| resultabe, resultáe | resultaba |
| resultáe, resultabe | resultaba |
| resultám | resultamos, resultarme |
| resultán (g) | resultando |
| resultaría | resultaría |
| resultaríe | resultaría |
| resultat, resultats | resultado, resultados |
| resulte | resulta |
| resultes | resultas |
| resultón, que choque, que cride la atensió | resultón |
| resumín, ressumín | resumiendo |
| resumit, ressumit | resumido |
| resumítu | resumírtelo |
| retall de roba | retal, corte de ropa |
| Retallá – tallá | Recortar – cortar |
| retallades | recortadas |
| retallán | recortando |
| retallarém | recortaremos |
| retallat, retallats | recortado |
| retalls | retales, cortes de ropa |
| retardán | retardante, retardando |
| retardat, retrasat, arretrasat | retardado, retrasado |
| retardáu | retardáis, retardarlo |
| retat | retado |
| retén del foc – retén l´aigua | retén del fuego – retiene el agua |
| reteníe | retenía |
| reteníen | retenían |
| retensió, retensións | retención, retenciones |
| retina, retines | retina, retinas |
| retíndre | retener |
| retinguts | retenidos |
| retintá, torná a tintá (roba) teñí | retintar, volver a tintar o teñir |
| retintaba | retintaba |
| retirá, retirás | retirar, retirarse |
| retiraben, retiráen | retiraban |
| retirada, retirades | retirada, retiradas |
| retíral | retíralo |
| retírala | retírala |
| retirám | retirarme |
| retirán | retirando |
| retiránse | retirándose |
| retirás | retirarse |
| retirat | retirado |
| retirats | retirados |
| retire | retira |
| Retiro – a retiro ! | Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro |
| retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades | cura, rector, mosén |
| reto, retos | reto, retos |
| retocá | retocar |
| retocán | retocando |
| retorn | retorno |
| retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá | retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar |
| retórse, retórses – vore retortigá | retorcer, retorcerse |
| retorsíe | retorcía |
| retorsudes | retorcidas |
| retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen | retorcer, retorcerse (un tobillo) |
| retortigáe, retortigabe | retorcía |
| retortigat | retorcido |
| retortigats | retorcidos |
| retortigó, retortigóns | retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión |
| retortigóns | retortijones |
| retós | rectores, curas |
| retrás | retraso |
| retrasá | retrasar |
| retrasada, retrasades | retrasada, retrasadas |
| retrasat, retrasats | retrasado, retrasados |
| retrasos | retrasos |
| Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá | retratar |
| retratán | retratando, haciendo fotos |
| Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto | Retratado |
| retratats | Retratados |
| retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard | retratista, fotógrafo, pintor |
| retribuída, retribuídes | retribuída, retribuídas |
| retribuít, retribuíts | retribuído, retribuídos |
| retró, retróns – tro, trons | retrueno, retruenos – trueno, truenos |
| retronabe, retronáe | retronaba |
| retronen | retruenan |
| reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques | hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro |
| reúll (de) | reojo (de) |
| reullada, reullades | mirada de reojo, miradas |
| reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa | reuma |
| reumatoide | reumatoide |
| reumplí | rellenar |
| reuní | reunir |
| reunida, reunides | reunida, reunidas |
| reuníe | reunía |
| reuníem | reuníamos |
| reuníen | reunían |
| reuniguérem | reuniéramos, reuniésemos |
| reuniguéren | reunieran, reuniesen |
| Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá | Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana |
| reunín (g) | reuniendo |
| reunió | reunión |
| reunións | reuniones |
| reuniré | reuniré |
| reunísco, reuníxco | reuno |
| reuníssen, reuníxen | reúnen |
| reunit, reunits | reunido, reunidos |
| revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada | revelar |
| reveladora, reveladores | reveladora, reveladoras |
| revelassió, revelassións | revelación, revelaciones |
| revelat, revelats | revelado, revelados |
| revelátu | revelártelo |
| revele | revela |
| revelen | revelan |
| reveléu o reveláu | reveláis |
| reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó | reventar |
| reventat, reventats | reventado, reventados |
| revente | revienta |
| revento | reviento |
| reventó, reventóns | reventón, reventones |
| reveránsia | reverencia |
| reverendo, reverendos | reverendo, reverendos |
| reverenmen | reverentemente |
| reverensiá | reverenciar |
| reverénsia | reverencia |
| reverensiat | reverenciado |
| revés | revés |
| revesos | reveses |
| revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel | deshelar, deshelarse, derretir – deshielo |
| revínguen (se) | derritan, deshielen |
| revisá | revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure | recuperarse, revivir |
| reviscolada | revivida |
| reviscolál | revivirlo |
| Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida | revivirlo |
| revisió, revisións | revisión, revisiones |
| reviso | reviso |
| revista, revistes | revista, revistas |
| Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí | revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir |
| revíurel (revivíl) | Reanimarlo, revivirlo |
| revíurela (revivíla) | Reanimarla, revivirla |
| revivíe | revivía |
| revivíen | revivían |
| Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá | revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar |
| revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá | revocado, revocados, revocar |
| revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás | revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse |
| revolcaben, revolcáen | revolcaban |
| revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches | lugares para revolcarse jabalíes u otros animales |
| revolcánme | revolcándome |
| revolcánse | revolcándose |
| revolcaríe | revolcaría |
| revolcaríen | revolcarían |
| revolotechá, revolotejá | revolotear |
| revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen | revoloteaban |
| revolotechán, revoloteján | revoloteando |
| revolotechat, revolotejat | revoloteado |
| revolotechen, revolotegen | revolotean |
| revolotegen | revolotean |
| revolotejá | revolotear |
| revolotejaben, revolotejáen | revoloteaban |
| revolotochen | revolotean |
| revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat | revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado |
| revolta, revoltes | revuelta, revueltas |
| revolussió, revolusió | revolución |
| revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana | revolucionario, revolucionarios |
| revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios | en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios |
| revores | bordes |
| revulsiu | revulsivo |
| rey, reys – als reys magos sels diu los reixos | rey, reyes – reyes magos |
| rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats | rezagado, rezagados, atrasado |
| riada, riades, creixcuda de un riu | riada, riadas, crecida de un rio |
| Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia | Ribagorza |
| ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra | ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra |
| ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc | lebrillo, barreño |
| ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí | ribera de un río, cuenca |
| riberes, ribes | riberas |
| ric, rics – lo ric de Queretes | rico, ricos – el rico de Cretas |
| rica, riques | rica, ricas |
| rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto | rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto |
| ricura (es una) | es una ricura |
| ridícul, ridícula | ridículo, ridícula |
| ridículs, ridícules | ridículos, ridículas |
| rién | riendo |
| riesgo, risc | riesgo |
| riesgos, riscos | riesgos |
| rifá | rifar |
| rifa, rifes | rifa, rifas |
| rifáen | rifaban |
| rifaríen | rifarían |
| rifle, rifles | rifle, rifles |
| rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert | rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto |
| rígida, rígides | rígida, rígidas |
| rigidés | rigidez |
| rígids | rígidos |
| Riglos, poble, vore mallos | (los mallos de) Riglos |
| rigó, rigor | rigor |
| rigurós, rigurosos | riguroso, rigurosos |
| rigurosa, riguroses | rigurosa, rigurosas |
| Rindiela ! Redéu ! Rediela ! | Rediós ! |
| rinoceronte, rinocerontes (rino : nas) | rinoceronte, rinocerontes |
| riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena | riñón, riñones |
| riques, ríques | ricas |
| riquesa | riqueza |
| riqueses | riquezas |
| riquíssim, riquíssims | riquísimo, riquísimos |
| riquíssimamen vestit | riquisimamente vestido |
| riquíssimes | riquísimas |
| risá | rizar |
| risáe, risabe | rizaba |
| risáen, risaben | rizaban |
| risat, risats | rizado, rizados |
| riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo | astilla, astillas |
| riscles | astillas |
| risco, riscos, single, singles, tall, talls | risco, tajo, despeñaperros, cortado |
| rissa | risa |
| risses | risas |
| risseta, rissetes | risita, risitas |
| rissotada, rissotades | risotada, risotadas |
| rissotades | risotadas |
| ritme, ritmo, ritmes, ritmos | ritmo, ritmos |
| rito religiós | rito |
| Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu | Río – a la vera del río no te hagas el nido |
| ríu, sen enriu, de riure o enríuressen | ríe |
| riuada, riuades, riada, riades | riada, riadas, crecida de un rio |
| riuen | ríen |
| riuet, riuets | riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños |
| riurás | reirás |
| riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit | reír, reírse |
| rius | ríos |
| rius | ríes |
| rival, rivals | rival, rivales |
| rivalidat | rivalidad |
| rivalisen | rivalizan |
| rivals | rivales |
| Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría | robar |
| roba, robes | ropa, ropas |
| robabe, robáe | robaba |
| robades | robadas |
| robála | robarla |
| robáles | robarlas |
| robáli | robarle |
| Robám – robém | robarme, robamos |
| robámos | robarnos |
| robán | robando |
| robaren | robaran, robasen |
| robaríe | robaría |
| robaríen | robarían |
| robat, robats | robado, robados |
| robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema | Óxido – yema del huevo |
| robellat, rovellat | oxidado |
| robelló, rovelló, lactarius deliciosus | níscalo, lactarius (deliciosus) |
| robellóns | níscalos |
| robém, robám | robamos |
| Robes – tú robes | Ropas – robas |
| robes (tú) | robas |
| robeta, robetes | ropita, ropitas |
| roble, rore, robre | roble (quercus) |
| robo | robo |
| róbon robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo) |
roben robot |
| robota, robotes per a fé draps | ropajo, ropajos |
| roca, roques | roca, rocas |
| roch, roijos – Monroch | rojo, rojos |
| rocha, roches | roja, rojas |
| rochos | rojos |
| rocós | rocoso |
| rocosa | rocosa |
| rocoses | rocosas |
| rocosos | rocosos |
| rodáe, rodabe | rodaba |
| rodamén, rodaméns | rodamiento, rodamientos |
| Rodán – vore redolá | rodando |
| rodare | rodara, rodase |
| rodarém | rodaremos |
| Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu | rodado |
| rode | rueda |
| rodech, rodeo, rodechos, rodeos | rodeo, rodeos |
| rodechá, rodejá | rodear |
| rodechaba, rodejaba | rodeaba |
| rodechabe | rodeaba |
| rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen | rodeaban |
| rodechada, rodechades | rodeada, rodeadas |
| rodecháe | rodeaba |
| rodechán | rodeando |
| rodechat, rodechats | rodeado, rodeados |
| rodeche, rodege | rodea |
| rodege | rodea |
| rodegen | rodean |
| rodegen | rodean |
| rodejá | rodear |
| rodejabe, rodejáe | rodeaba |
| rodeján | rodeando |
| rodéjat de gen bona | rodéate de gente buena |
| rodejat, rodejats | rodeado, rodeados |
| roden | ruedan |
| rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses | rodense, de Rodas |
| rodera, marca de roda | marca de rueda |
| roderes, marques de rodes | marcas de ruedas |
| rodes | ruedas |
| rodillo, rodillos | rodillo, rodillos |
| rog, ruego, rogs, ruegos | ruego, ruegos |
| Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára | rogar |
| rogabe, rogáe | rogaba |
| rogaben, rogáen | rogaban |
| rogáli | rogarle |
| Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán | Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando |
| rogánla | rogándola |
| rogánlay | rogándoselo |
| rogánli | rogándole |
| rogánlos | rogándoles |
| rogánme | rogándome |
| rogarás | rogarás |
| rogat | rogado |
| rogats | rogados |
| Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo | Rogelio |
| roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos | círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular |
| rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos | círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular |
| rogo | ruego |
| rogue | ruega |
| roguém | rogamos |
| roiges, roches | rojas |
| roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch | roja, rojas |
| roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes | malo, ruín, malos, ruines, mala, malas |
| roll, rolls (vore trucol) | rulo, rulos |
| rollá, passá lo roll | allanar el suelo con un rulo |
| rollo, rollos, tabarra, tabarres | rollo, rollos |
| romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana |
balanza romana, báscula |
| románic | románico |
| romániques | románicas |
| romanos, románs | romanos |
| romansé, que sol conte romanses (per a no picá) | romancero, que cuenta romances (para no picar) |
| romansechá, romansejá | romancear, contar romances |
| romansechán, romanseján | romanceando |
| romansechat, romansejat | romanceado |
| romansera | romancera |
| romántic, romántics | romántico, románticos |
| romántica, romántiques | romántica, románticas |
| romé, romés | romero, romeros |
| romeret, romerets | Romero, romerito, romeritos |
| romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes | zarza, zarzamora |
| rompeguére | rompiera, rompiese |
| rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré | romper, empezar |
| ron | ron |
| roncá | roncar |
| ronca (veu), ronques | ronca (voz) |
| roncáe, roncabe | roncaba |
| roncán (g) | roncando |
| Roncarás – ronca que roncarás | roncarás |
| rondá | rondar, salir de fiesta |
| ronda, rondes | ronda, rondas |
| rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres | que ronda mucho |
| rong, ronc (sonido) | ronco (sonido) |
| ronque | ronca |
| ronquit | ronquido |
| ronquits | ronquidos |
| ronroneo, sonido que fa lo gat | ronroneo de un gato |
| roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona | mote de Beceite, de roca |
| roquerut, roqueruts | roquizo, pedregoso |
| roques | rocas |
| roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona | roquita, roquitas |
| roquissal, roquissals | terreno rocoso |
| rosa, roses | rosa, rosas |
| rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha | rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha |
| rosada, rosades (coló) | rosada, rosadas |
| rosadet (vi) | vino rosado |
| rosadeta, rosadetes | rocío ligero |
| rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora | rosario, rosarios |
| rosat (vi) | rosado (vino) |
| Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel) | rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel) |
| rosé, rosés | rosal, rosales |
| rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses | El roce hace el cariño – roces |
| rossegá fusta – en les dens | arrastrar (madera) – roer con los dientes |
| rossegadós, rossegá, arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html | personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba |
| rossegál | arrastrarlo, roerlo |
| rossegán (g) | arrastrando, royendo |
| rossego | arrastro, roo |
| rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro) | Arrastres – coscurro, cuscurro de pan |
| rosseguém | arrastramos, roemos |
| rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote | Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante |
| rossigá, vore rossegá | roer, arrastrar |
| Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré | asar |
| rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla | rastrojo, rastrojos |
| rostro, cara | rostro, cara |
| rot | eructo |
| rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra) | Eructar – girar sobre su eje |
| rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá | eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar. |
| rots | eructos, regüeldo |
| rótul, rotuls | rótulo, rótulos |
| rótula, rótules (del ginoll, genoll) | rótula, rótulas (rodilla) |
| rotuladó | rotulador |
| rovellán (g) | oxidando |
| rovellare | oxidara, oxidase |
| rovellat, rovellada | oxidado, oxidada |
| rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa | níscalo, lactarius (deliciosus) |
| rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros | donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo |
| rubia, rubies | rubia, rubias |
| ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161. | rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) ! |
| Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang. | ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm |
| rudamen | rudamente |
| rudesa | rudeza |
| rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio | rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio |
| ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols | amapola |
| ruén, mol calén, que creme mol | muy caliente, ardiente |
| ruéns | muy calientes, ardientes |
| ruénta, mol calenta, que creme | muy caliente, ardiente, que quema |
| ruentíssim | extremadamente caliente, ardiente, que quema |
| ruentó | calor extremo |
| ruentós | calores extremos |
| rugit | rugido |
| rugits | rugidos |
| rugós | rugoso |
| rugosa, rugoses | rugosa, rugosas |
| rugosos | rugosos |
| ruidera, sorollina | mucho ruido |
| ruido, soroll | ruido |
| ruidos, sorolls | ruidos |
| ruín, roín | malo, ruín |
| ruina | ruina |
| ruines | ruinas |
| ruíns, roíns | malos, ruines |
| rumbo, rumbos | rumbo, rumbos |
| rumiá (una cabra) | rumiar (una cabra) |
| rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó | rumor |
| rumors, rumós | rumores |
| rural, rurals | rural, rurales |
| ruralissassió | ruralización |
| rústic | rústico |
| rustíes, rostíes | asabas |
| rustisses, rustixes, rostixes | asas (de asar) |
| rutinari, rutinaris | rutinario, rutinarios |



