Mostrando las entradas para la consulta nafra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nafra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 10 de julio de 2024

Nadar - Narigola

N


N, s. m., quatorzième lettre de l'alphabet et onzième des consonnes.

Semivocales sunt, ut plerisque latinorum placuit, septem: f, l, m, n, r, s, x. Prisciani, lib. I, §. 3, col. 541, ed. Putsch.

M, N so consonan.

L'autra comensa per N.

Leys d'amors, fol. 4.

M, n sont consonnes.

L'autre commence par n.


Nadar, v., lat. natare, nager, naviguer.

Qui sap nadar, nada, e qui no sap, mors es.

(chap. Qui sap nadá, nade, y qui no (ne) sap, mort está.)

Guillaume de Tudela.

Qui sait nager, nage, et qui ne sait, est mort.

Nadi contra suberna.

A. Daniel: Ab guay so. 

Je nage contre le débordement.

Quan cug a riba venir, 

Adoncs me cove a nadar.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Quand je pense à rive venir, alors il me convient de nager.

Part. prés. Per que si vay pensar un dia

Si, 'n nadant, yssir s' en poyria. 

V. de S. Honorat.

(chap. Per que se va pensá un día si, nadán, eixí s' en podríe; podríe eixissen.)

C'est pourquoi il se va penser un jour si, en nageant, il s'en pourrait sortir.

Part. pas. Cant ac nadat un gran randon. V. de S. Honorat.

Quand il eut nagé un grand espace. 

CAT. ESP. PORT. Nadar. IT. Natare. (chap. Nadá: nado, nades, nade, nadem o nadam, nadéu o nadáu, naden; nadat, nadats, nadada, nadades.)


Nafrar, Naffrar, v., blesser, meurtrir.

Ab las balestas los farem totz nafrar. Guillaume de Tudela.

Avec les balistes nous les ferons tous blesser.

Pel costat lo nafret us fellos.

Pujols: Dieus es. 

Par le côté le blessa un félon.

Y nafret tres o quatre, so m par.

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

J'y blessai trois ou quatre, ce me paraît.

Fig. Ab lo escut de paciencia, negus colps non pot naffrar lo cor.

V. et Vert., fol. 65. 

Avec l'écu de patience , nul coup ne peut blesser le coeur.

Nafret mon cor d'un esgart amoros. 

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug.

Blessa mon coeur d'un regard amoureux. 

Part. pas. Pel costat nafrat tan malamen.

(chap. Pel costat nafrat tan malamen; nafrat o ñafrat : ferit, llagat, tacat.)

Folquet de Romans: Quan lo dous.

Par le côté blessé si cruellement.

Mantz cavals mortz, mantz cavaliers nafratz. 

Blacasset: Gerra mi play. 

Maints chevaux morts, maints cavaliers blessés.

Subst. K. comandet elhs nafratz alhs meges. Philomena. 

Charles recommanda les blessés aux médecins. 

Que tragan a vida los nafratz. Guillaume de Tudela. 

Qu'ils rappellent à la vie les blessés. 

ANC. FR. Parmi le cors un en naffra. G. Gaimar.

Le comte de Peembroc... y fut navré à mort. Monstrelet, t. 1, fol. 20.

Du temulte, des plainz, des mortz e des nafrez.

Roman de Rou, v. 1765.

CAT. Nafrar. (chap. Nafrá, ñafrá: nafro, nafres, nafre, nafrem o nafram, nafréu o nafráu, nafren; nafrat, nafrats, nafrada, nafrades.)

2. Nafra, s. f., blessure, coup, meurtrissure.

Receub tant gran nafra, c'a penas ne garig. Guillaume de Tudela.

Reçut si grande blessure, qu'à peine il en guérit. 

Seiner, faitz mi metge venir 

Que m poira ma nafra garir.

Roman de Jaufre, fol. 64.

Seigneur, faites-moi venir médecin qui me pourra ma blessure guérir.

ANC. FR. Aucuns de leur gens estoient morts de la navreure du traict.

Monstrelet, t. 1, fol. 20.

CAT. Nafra. (chap. Nafra, nafres, ñafra, ñafres.) 


Naggas, s. f. pl., du lat. nates, fesses.

Naggas son ditas. Eluc. de las propr., fol. 60. 

Fesses sont dites. 

ANC. FR. Ge vous eschaufferai les naches. Roman de la Rose, v. 20933. Le suppliant... feri le dit Guillot Longuet de sa main deux cops sur les naches. Lett. de rém. de 1363. Carpentier, t. III, col. 9. 

CAT. Enaguas (N. E. plural típico occitano en AS). ESP. Naguas, enaguas. IT. Natiche. (chap. enagües.)

CAT. Enaguas (N. E. plural típico occitano en AS). ESP. Naguas, enaguas. IT. Natiche. (chap. enagües.)

Nan, Nant, s. m., lat. nanus, nain.

Jaufre a 'l nan regardat.

Us nantz, que fon molt petitz,

Torneiet al foc un senglar.

Roman de Jaufre, fol. 17 et 12. 

Jaufre a regardé le nain.

Un nain, qui fut moult petit, tourna au feu un sanglier.

CAT. ANC. ESP. Nano. ESP. MOD. Enano. PORT. Anã, anão. IT. Nano.

(chap. Enano, enanos, enana, enanes.)


2. Nanet, s. m. dim., petit nain.

Demandet...

A un nanet, qu'era portiers.

Roman de Jaufre, fol. 22. 

Demanda... à un petit nain, qui était portier. 

CAT. Nanet. ESP. Enanito. (chap. Enanet, enanets, enaneta, enanetes.)

3. Nin, adj., enfantin.

Nulha mielhs no s' aizina

Tan jove, ni tan nina,

D' aver sen e manieira

Azaut' e plazentieira.

Amanieu des Escas: En aquel.

Nulle, si jeune, ni si enfantine, mieux ne s'arrange pour avoir sens et manière agréable et prévenante.

ANC. CAT. Nin (MOD. Nen, nens, nena, nenas o nenes). 

(N. E. Aún se usa en mallorquín, nin, nins, nina, nines para llamar al niño, niños, niña, niñas.) ESP. Niño. (chap. Chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes.)


Nar, s. f., lat. naris, narine. 

Alenar

Non pot mas un pauc per la nar. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Respirer ne peut qu'un peu par la narine. 

Si vos fan respos peiors, 

Datz lor del ponh per mieg las nars.

Rambaud d'Orange: Assatz sai. 

Si elles vous font pires réponses, donnez-leur du poing par le milieu des narines.

La calors del solels intra e las nars. Liv. de Sydrac, fol. 104. 

La chaleur du soleil entre dans les narines.

ESP. PORT. Nariz. IT. Nare, nari. (chap. Nas, nassos; lo home dels nassos. Nasset, nassets. - Porta este nasset -, li agarres lo nas a un chiquet y fas vore que lo tens als dits.)

2. Narra, s. f., narine.

Que metre pogratz per las narras 

Amdos los puintz.

Roman de Jaufre, fol. 16. 

Que vous pourriez mettre dans les narines les deux poings.

3. Narretz, s. f. pl., lat. nares, narines. 

Aquel aires que dissendra per las narretz, eissira pel pertus de la boca.

Liv. de Sydrac, fol. 104.

Cet air qui descendra par les narines, sortira par le pertuis de la bouche.

ANC. CAT. Narils, narisses. ESP. Nares, narices. IT. Narice, narici.

4. Narigola, s. f., narine.

Cel que a las narigolas largas, es yros.

Del plus pres sospiralh que el troba, et aisso so las narigolas.

Liv. de Sydrac, fol. 126 et 104. 

Celui qui a les narines larges, est colère.

Mario Sasot Escuer (capsot y franchista) Cel que a las narigolas largas, es yros.

Du plus près soupirail qu'il trouve, et ce sont les narines.

ESP. Nariguilla.

lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol XXI. Qui continua lo parlar del embaxador

Capitol XXI. Qui continua lo parlar del embaxador ab la senyora verge denunciant li les sues grans dolors e la causa de aquelles.

Ara senyora vull declarar a vostra merçe la causa de les dolors vostres segons tinch manament de la magestat diuina: perque ab mes esforç les pugau passar quant vendra la jornada: car scrit es. ¶ Minus iacula feriunt q preuidentur. Car les coses preuistes: e ja ans del temps sabudes menys nafra fan en lo cor huma que no aquelles que venen sobtosament. E vol nostre senyor sia vostra merçe largament informada de aquestes coses perque lo consentir de vostra senyoria sia pus excellent e molt pus meritori: puix ensemps ab lo fill accepteu tantes e tan extremes dolors. Car aquest senyor qui sera fill vostre nomena Ysayes en les sues profecies. ¶ Virum dolorum et scientem infirmitatem. Car en lo instant que vostra senyoria haura donat lo consentiment home perfet sera trobat dins les entramenes vostres en forma molt chiqua. ¶ E aquesta es la gran nouitat que jeremies vist hauia quant dix ¶ Creauit dominus nouum super terram femina circundabit virum. E axi tanchat dins vostra senyoria haura perfet saber e sciencia: e dins la sua sanctissima anima veura clarament tots los peccats de natura humana passats presents e esdeuenidors: per los quals ell te a satisfer largament per infinides dolors quel turmentaran tan agudament dins la sua sanctissima anima e defora en lo seu delicatissim cors: que pot creure vostra merce que ja dins lo vostre ventre sera crucificat per continues dolors: entant ques pot dir: que ans sera crucificat que nat. E axi sera abeurat en dolors que be sera dit home dolorat: sentint en sa persona largament les infirmitats humanes aquelles que sens peccat se poden sentir: Car peccat ni culpa a sa magestat acostar nos poran: ans per destrohir los peccats dels homens dara si mateix a mort. ¶ En aquestes dolors senyora lo acompanyareu vos continuament: e tant com pus alegra sereu sentint dins vos deu humanat: tant coltell de dolor trauessara la anima de vostra piadosa senyoria sentint lo vostre fill axi de dolors acompanyat: les quals continuaran e augmentaran crexent la edat sua. ¶ Car naxent del vostre ventre e venint en lo miserable mon sera tant poch conegut ni estimat que posada ni loch de repos no trobara. Les creatures sues lo perseguiran continuament: e com mes se manifestara e majors miracles e gracies als homens comunicara: mes sera per ells desconegut e perseguit. Afegint li penes a penes e turments a turments fins que porten a fi la vida sua: La qual termenara en la edat de trenta y tres anys e tres mesos comptant de la natiuitat sua fins al vltim dia en lo qual vostra senyoria veura complida aquella prophecia de Esdras: qui diu parlant en persona del pare eternal. ¶ Post annos hos morietur filius meus ihesus et conuertetur seculum. Car apres de aquests anys que dit he a vostra senyoria morra lo fill de deu e fill vostre nomenat Jesus: e sera conuertit e saluat lo vniuersal mon. ¶ La manera de aquesta mort senyora es tan agra e tan fort de hoir que no la recitare a vostra senyoria estesament: car aquesta dolor sobrepujara a totes altres que dir ni estimar se puguen. E ara senyora les entramenes de vostra altesa stan tendres e no acostumades en dolors: e perço no porien hoir tan cruels penes sens gran perill de la delicada persona vostra. ¶ Veritat es senyora que de aço sera vostra merçe molt largament informada per lo mateix senyor fill vostre: car en tota la vida sua moltes e diuerses vegades parlareu e praticareu los dos de aquella vltima e dolorosa jornada: e de les penes dolors e turments que vostra merce te a veure e contemplar en aquella persona sua a vos tan cara y tan amada ¶ Ara senyora basta al present a vostra senyoria saber que tot lo curs de la vida del senyor fill vostre ha esser en moltes dolors e penes en les quals vos participareu molt largament: e la mort sua he de esser infinidament penosa e vituperosa e de tota specia de penes acompanyada: e per vos senyora molt dolguda e plorada ¶ E hauent hoit la gloriosa verge lo parlar de gabriel que li denunciaua com aquell excellent fill que ella hauia a concebre e parir hauia a sotsmetre la persona sua a tantes penes e dolors: alteras tota e muda de color: axi com aquella que jal amaua de cor ans quel hagues concebut. E perço es dit de sa mere. ¶ Prius concepit mente qp corpore Car primer lo concebe en la pensa per feruent amor: que no en lo corporal ventre. E gabriel qui ab singular deuocio staua contemplant lo humil e virginal gest de la senyora vehent la alteracio e mudament de la sua cara e les lagrimes habundoses que regauen aquella: dix a sa altesa ab molta reuerencia. ¶ O excellent senyora no sia desmayar car ab tot que d´aquest fill vostra merce haja de veure tantes dolors com dit vos he: infinits seran los goigs que de sa clemencia haureu: e sia certa vostra senyoria: que les dites dolors finiran algun temps: e los goigs james no hauran fi.

lunes, 26 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, N

Nadá – nado, nades, nade, nadém o nadám, nadéu o nadáu, náden – nadaría – nadára – nadaré nadar
nadabe, nadáe nadaba
nadadó, nadadós nadador, nadadores
nadáen, nadaben nadaban
Nadal, Nadals – Trong de Nadal, que cague turró y pixe vi blang Navidad, Navidades
nafra, ñafra, nafres, ñafres cicatriz, herida, cicatrices, heridas
nais, naix nace
náisse, náixe nacer
naissém, naixém nacemos
naisserán, naixerán nacerán
náisses, náixes naces
naissimén, naiximén nacimiento
naissó (per), per aissó, per aixó, per naixó por eso, por esto
naix nace
Naixco nazco
naixcuda nacida
naixcudes nacidas
naixcut nacido
naixcuts nacidos
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren nacer
naixém nacemos
náixen nacen
naixeríe nacería
naixes naces
naixéu nacéis
naixíe nacía
naixíen nacían
naiximén, naiximéns nacimiento, nacimientos
naixó, per naixó, per aixó por esto, por eso
naixquéres nacieras, nacieses
nanet, enanet, enano enanito
nano, enano - nano (Valénsia), vore aik enano
narcótic, narcótics narcótico, narcóticos
narcotisat, narcotisats narcotizado, narcotizados
narrades, contades narradas, contadas
narradó, narradós narrador, narradores
narrassió narración
narrassións narraciones
narratiu, narratius narrativo, narrativos
narrativa, narratives narrativa, narrativas
Narráu – narréu narrarlo, narráis
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ nariz, narices
nascut nacido
nascuts nacidos
nasqueren, naixquéren nacieran, naciesen
nasset, nassets naricita, naricitas
nassional, nassionals nacional, nacionales
nassionalista, nassionalistes nacionalista, nacionalistas
nassións naciones
nássos, nas, nassos narices
natres, natros nosotros
natural, naturals natural, naturales
naturalesa naturaleza
naturalidat naturalidad
naturalisám (sense notíssies de Gurb) al cos de Marta Sánchez naturalizarme
naturaliso naturalizo
naturalmen naturalmente
naturals naturales
nau, naus, nave, naves nave, naves
nau, nou 9
naufragá naufragar
naufragán (g) naufragando
naufragio, naufragi, naufragios, naufragis naufragio, naufragios
náusees, ganes de vomitá nauseas
navalla, navalles navaja, navajas
navalleta, navalletes – platejá, platejada navajita, navajitas – plateá, plateada
nave nave
navegán navegando
navegassió navegación
naves naves
ne porte tres lleva tres
neboda, nebodes sobrina, sobrinas
nebodeta, nebodet sobrinita, sobrinito
nebot, nevot, nebots, nevots sobrino, sobrinos
negá negar
negá negar
negaba negaba
negabe (ell) negáe negaba
negada negada
negán (g) negando
negánlay negándoselo
negánli negándole
negassió, les tres negassións de Pedro a Jesús negación, negaciones
negat negado
negativa negativa
negatives negativas
negátos negaros
Negáu – négau ! Negarlo – niégalo !
nego niego
negossi, negossis - comers, transacsió, intercambi, permuta, compra, venta,
ganánsia, lucro, comisió, benefissi, dividendo, interés
negocio, negocios - comercio, transacción, intercambio, permuta, compra, venta, ganancia, lucro, comisión, beneficio, dividendo, interés
negossiá negociar
negossián, negossiáns negociante, negociando, negociantes
negossiassió, negossiassións negociación, negociaciones
negossiet negociete
negossiets negocietes
Negra – Fícam una servesa negra – Fícam una servesa, negra Negra – Ponme una cerveza negra - Ponme una cerveza, negra.
negre, negres negro, negros
negres negros, negras
negró, negrura negrura, oscuridad
negue niega
neguen niegan
neguitós, neguitosa, neguitosos, neguitoses - neguit, neguits nervioso, intranquilo – nerviosismo, intranquilidad
nell, per an ell para él
nella, per an ella para ella
nena, nenes nena, nenas
nervi, ñirvi, nervis, ñirvis nervio, nervios
nerviós, ñirviós nervioso
nerviosamen nerviosamente
nervioses, ñirvioses nerviosas
nerviosos nerviosos
nerviossisme nerviosismo
Nessedat - estupidés, majadería, disparate, memés, cretinisme, sandés, idiotés, imbessilidat, tontería, tontada, bobada, sabocada necedad, estupidez, majadería, disparate, memez, cretinismo, sandez, idiotez, imbecilidad, tontería, bobada
nessessari, nessessaris necesario, necesarios
nessessária, nessessáries necesaria, necesarias
nessessidat, nessessidats necesidad, necesidades
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada necesitar
nessessitabe, nessessitáe necesitaba
nessessitaben, nessessitáen necesitaban
nessessitáem, nessessitabem necesitábamos
nessessitáreu necesitaréis
nessessitaríe necesitaría
nessessitaríen necesitarían
nessessite necesita
nessessitém necesitamos
nessessiten necesitan
nessessites necesitas
nessessitéu necesitáis
Nessessito Necesito – cuando él necesite
nessessiton necesiten
néssio, néssios, tonto, tontos, néssia, néssies necio, necios, tonto, tontos, necia, necias
net, nets nieto, nietos
neta, netes nieta, nietas
netet, netets nietecito, nietecitos
neu, neus - Aon ñague neu no hi aniguéu ! nieve, nieves
neumátic, neumátics, neumática, neumátiques neumático, neumáticos
neumonía neumonía
neutre, neutro, neutres, neutros neutro, neutros
nevá , neve, neu, nevada nevar, nieva, nieve, nevada
nevades (puntes) Puntas nevadas
neván nevando
nevats nevados
nevera, neveres nevera, neveras
nevot, nebot, nevots, nebots sobrino, sobrinos
ni ni
nial, nials, ous falsos de ges o de pedra per a motivá a les gallines a póndre ous. huevo falso de yeso o de piedra para motivar a las gallinas a poner huevos
nigromán, mago nigromante, mago
Nigromántica, nigromántiques nigromántica, nigrománticas
nils, ni los – ni les ni los - ni les
nina, nines de drap muñeca, muñecas de trapo
nincho, ninchos (del sementeri), nicho, nichos (de mercat) nicho, nichos
Nines – pupiles, nina, pupila pupila, pupilas
ningú, dingú nadie
ningún, cap ningún
ninguna, cap ninguna
ninja, ninges ninja, ninjas
nino, ninos – ninot, ninots muñeco, muñecos
ninotet, ninotets muñequito, muñequitos
niñera, niñeres niñera, niñeras
Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa nervioso, intranquilo
nit , anit, s'ha fet de nit noche, anoche, se ha hecho de noche
nit, nits noche, noches
nitet (de) por la noche
Nitidés - llimpiesa, puresa, transparénsia, claridat, brillo nitidez, limpieza, pureza, transparencia, claridad, brillo
niu, nius - vore follanius nido, nidos - follanidos es quien coge huevos de los nidos
niuet, niuets nidito, niditos
nivell, nivells nivel, niveles
no no
No cal – no caldrá - no calíe – no cal patí no hace falta, no hará falta, no hacía falta, no hace falta sufrir
No me fa goch , no me chauche no me apetece
no'ls, no los no los
nobilíssim nobilísimo
nobilíssima nobilísima
nobilíssimamen nobilísimamente
nobilíssimes nobilísimas
nobilíssims, mol nobles nobilísimos
noblemen noblemente
noblesa baturra nobleza baturra
nocturno, nocturnos, de nit, de la nit nocturno, nocturnos
nol, no lo, no´l vach vore no lo vi
nols, no los, nol´s vach agarrá no los cogí
nom, noms nombre, nombres
nombrá nombrar
nombrabe nombraba
nombraben nombraban
nombrántos nombrándoos
nombrat, nombrats nombrado, nombrados
nombréu nombráis
nomená, anomená nombrar, nominar
nomenades, anomenades nombradas, de nombre
nomenál nombrarlo
nomenat, anomenat, nomenats, anomenats nombrado, de nombre, nombrados
només, sol nada más, solo
nominá nominar
nómina, nómines nómina, nóminas
nomináls nominarlos
nominatiu, nominatius nominativo, nominativos
noms nombres
nora, nores nuera, nueras
Noranta, 90 90 noventa
nordeste, nordest nordeste
norma, normes norma, normas
normal, normals normal, normales
normalisá lo chapurriau, escriure segóns una norma, no mos cal normalizar el chapurriau, escribir según una norma, no nos hace falta
normalissasió normalización
normalmen normalmente
Norocsidén, nort + ocsidén (oeste), noreste, norest noroccidente
nort, nord norte
Noruego, noruegos, noruega, noruegues, de Noruega noruego, noruega
nosa, fas nosa, estorbes, (noses en plural no se fa aná) estorbo, estorbar, molestar
noses estorbos
nossió, nossións noción, nociones
nossiu, lesiu nocivo, lesivo
nossiva, lesiva nociva, lesiva
nostalgia nostalgia
nostra nuestra
nostre nuestro
nostre, nostres, nostra, nostres – lo nostre poble, los nostres pobles, la nostra terreta, les nostres yayes nuestro, nuestros, nuestra, nuestras
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota notar
nota, notes nota, notas
notabe notaba
notabes notabas
notablemen notablemente
notáe, notabe notaba
notáen, notaben notaban
notán (g) notando
notánlos notándolos
notari, notaris, notaria, notaries – notaría – notaríes es de notá, anotaríes de anotá notario, notarios, notaria, notarias – notaría – notarías de notar
notarial, notarials notarial, notariales
notaríe notaría
notaris notarios
Notat – anotat es apuntat Notado – anotado es apuntado
note nota
noten notan
notifique notifica
notíssia, notíssies noticia, noticias
notissiota, notissiotes noticieja, noticiejas
noto noto
nou, está com a nou, lo ponou, pon nou – 9 nuevo, está como nuevo, el puente nuevo – 9
nova, noves nueva, nuevas
novanta, noranta, 90 Noventa 90
novedat, novedats novedad, novedades
novela, noveles novela, novelas
novelán novelando
novelat novelado
noveles novelas
noveleta, noveletes, com les 100 del Decamerón en chapurriau novelita, novelitas
novembre noviembre
noves (notíssies) nuevas, notícias
novet, novets nuevecito, nuevecitos
noveta, novetes nuevecita, nuevecitas
novia, novies novia, novias
novio, novios novio, novios
novissiat, a dins del convén noviciado, dentro del convento
novíssies, monges novicias, monjas
nuclear nuclear
nuclears nucleares
nugo, nugos (anugá, lligá) nudo, nudos (anudar, atar, ligar)
nugo de un llasset groc per als catalanistes
nugo de un llasset groc per als catalanistes y atra brossa com Purna, Puyalón.






núgol, núgols, se anugole nube, nubes, se nubla
Nugolada : núgols que venen en l´aire, lleván, garbí, etc nubes que vienen con el aire
nugolet, nugolets nubecilla, nubecillas
núgols nubes
nugos nudos
nuguet, nuguets – los de los dits de les máns nudito, nuditos – nudillo, nudillos
numerals numerales
número, números número, números
numerós, numerosos numeroso, numerosos
numerosa, numeroses numerosa, numerosas
numerossíssim, numerossíssims, abundán, abundáns - vore caterva numerosísimo, numerosísimos
nupsial, núpsies, de matrimoni nupcial
https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-ñ