los Mestres è Obrers è Padrers

XXXIV. 

Deliberatio Capituli Gerundensis super prosecutione fabricae Ecclesiae Cathedralis: anno M.CCC.XVII. (Es el 1417, MCCCCXVII) (V. pág. 173).

Ex autogr. in arch. Eccl. Gerunden. 

In nomine Sanctae ac Individuae Trinitatis Patris, et Filii, et Spiritus Sancti Amen. Etsi mansiunculas et domos profanas mundanorum usibus dicatas fideles Domini erigunt et fabricant opere polimito quanto magis ipsi fideles verique zerique zelatores fidei Ortodoxae circa templi Domini fabricam (hay un guión y salta linea) construendam devocius accelerare deberent. Numquid prisci Patres pro archa Domini tabernaculum opere deaurato mirifice fabricarunt: Hodie namque archa illa verissima, et sanctissimum illud manna in templo Domini a catholicis preservantur. Dignum quinnymo et congruum potest et debet a quolibet reputari ut domus illa quam oracionis veritas nominavit in qua etiam illud sacrum Christi fidelibus pignus datum reconditur et tenetur artificioso ex politis lapidibus opere construantur. Haec enim domus rite noscitur Pastori verissime dedicata: in illa nemque populus Domini et oves eius pascuae cibum dulcoris assumunt. Sane in domo ista latices sacrosanti noxas perimunt, culpas diluunt et veternas cuilibet occurrenti. Heu igitur quam dolendum sacrum Domini templum Ecclesiam Sedis clarissimae Gerundensis imperfectum opere minorari. Idcirco cunctis pateat quod Reverendus in Christo Pater et Dominus Dominus Dalmacius Dei gratia Episcopus Gerundensis ipsius Ecclesiae tunc electus et honorabile capitulum Ecclesiae Gerundensis predictae praemissa omnia pio sidere aspectantes considerantesque a quantis citra temporibus fabrica dictae Sedis cessavit ex diversorum controversia juxta oppiniones varias artificum subsequentes: nonnulli enim asserebant opus dictae fabricae sub navi una debere congruencius consumari, affirmantes illud fore nobilius quam si sub tribus navibus opus huiusmodi subsequatur. Alii autem a contrario asserebant dictum opus sub prossequcione trium navium continuari debere dicentesque quod firmius et proporcionabilius esset capiti jamque cepto, quam si cum navi una ipsa fabrica prossequatur, quoniam opus navis unius multum reddunt debile distancia parietum, ac etiam testitudinis altitudo: et quod terremotus, tonitrua, ventosque vagantes timebit appetentes etiam circa directionem operis dictae fabricae consumandae solercius vacare ac de opinione praedictorum veridica informari et adeo ut controversia et opiniones huiusmodi clarius tollerentur. Convocarunt artifices peritissimos, lapiscidas de diversis partibus regni huius et etiam aliunde ad hanc civitatem Gerundae quorum nomina inferius annotantur, indeque habitis collacionibus plurimis tam coram dictis Reverendo Patre Domino Episcopo tunc electo et honorabili Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis quam alias inter ipsos artiffices opere premisso subiecto primitus occulis cuiuslibet eorumdem cernencium opus quod ceptum fuerat et qualiter hucusque fuerat prossequtum in illo. Et formatis super huiusmodi opere prosequendo articulis infrascriptis.

En nom de nostre Senyor Deu è de la Verge Madona Sancta Maria sobre los interrogatoris subsequents deven esser interrogats los Mestres è Obrers è Padrers (pedrers) appellats per la directio dela (junt, no de la) obra dela Seu de Gerona. Primo si la obra de la dita Seu pus altament à una nau antigament comensada se pora continuar ab intencio que fos ferma, quitia, è sens tota dubtansa. Item posat que la dita obra à una nau quitiament è segura nos posques ò nos volgues continuar si la obra derrerament de tres naus continuada es congrua è sufficient è tal qui merescha esser continuada ò si mereix esser cessada ò mudada en altra forma è al cas ques haia mudar en altre forma à quanta altura deu esser puiada specifficant ho per manera que no puixa deviar. Item qual forma ò continuacio de les dites obres seria pus competible è mes proporcionable al cap dela dita Seu ja comensat fet è acabat. Sobre los quals articles sia entes que quescun dels dits Mestres e Padrers haia à deposar ab sagrament del vertader juy que haya en son cap de la continuacio de la dita obra. Item que apres que hagent deposat lo Senyor Bisbe de Gerona è son honorable Capitol elegesquen dos dels dits Mestres per fer è pintar un patro dela continuacio de la dita obra migençant lo qual (tot junt, loqual) la dita obra sia proseguida è tot aço sia concebut en carta publica è reduhit per lo Notari del dit capitol. 

Successive dicti artiffices (hay una t al final) lapiscidae sigillatim ad partem medio a se corporaliter praestito juramento deposuerunt et suam intencionem dixerunt in e, super opere prelibato diebus, mensibus, et annis inferius designatis et sub forma sequenti. Die Jovis vicesima tercia mensis Januarii anno a nativitate Domini Millesimo CCCC. Sextodecimo Magistri et Lapiscidae sequentes jurarunt et deposuerunt apud Civitatem Gerundae in posse mei Bernardi de Solerio Notarii Gerundae infrascripti presentibus et interrogantibus Venerabilibus viris Dominis Arnaldo de Gurbo et Johanne de Pontonibus, Cannonicis et Petro de Boscho, Presbitero de capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis ad hoc per dictos reverendum Dominum electum in Episcopum et Capitulum Gerundense deputatis super articulis preinsertis et contentis in eisdem ut sequitur. = Paschasius de Xulbe Lapiscida et Magister Operis sive fabricae Ecclesiae Sedis Dertusensis super primo dictorum articulorum sibi lecto medio juramento interrogatus dixit: 

Esser veritat que segons lo juy è sciencia è consciencia dell depossat la obra de una nau de la Seu de Gerona pus altament comensada es quitia (las è y à las dejo e, a) e bona e ben ferma, e los respatlles de la obra antiga ia fets ab los (pone ablos y se repite más abajo) altres si seran axi fets son ben forts, ferms, e bastants a tenir la volta de la dita obra a una nau comensada. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que posat que la dita obra de la dita Seu de Gerona a una nau comensada no sia proseguida o nos seguescha (leo sequescha) sta en veritat que la obra de tres naus comensada en la dita Sgleya de Gerona es bona e ferma. Al cas empero que aquella obra de tres naus sia feta e seguida dix que sera necessari que la volta devers laltar de la dita Seu de Gerona feta demunt lo cor (chorus : coro) sia desfeta e descuberta affin que sia puiada uns VIII palms poch mes o (ò : o) menys mes avant que ara no es e que respongue a son terç per ses mesures. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de les dites tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap dela dita Sgleya ia fet que no seria la obra de una nau. 

Interrogatus si per los ensergements represa o capitells quis han encastar o nodrir en lo pilar sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se fahes seria perill naffrar lo dit primer pilar o no; E dix que no es perill algun ans se pot fer quitiament e salva. = 

Johannes de Xulbe Lapiscida filius dicti Paschasii de Xulbe regens pro dicto patre suo fabricam praedictam sive opus dictae Ecclesiae Dertusensis simili juramento a se corporaliter praestito interrogatus super praedictis articulis deposuit ut infra. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra dela Sgleya de la Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se poria es (es : è se, y se) pot continuar e seria bona e ferma e sens tota dubtansa. Axi empero que los croer (: creuers; más adelante croerada) fossen fets a terç punt, e que lo arch principal fos apuntat, e que los dits primers reraspatlles de la primera obra ja fets apart de mig jorn son bons e ferms. E que aquells ablos altres qui fossen aximateix fets son bons e bastants a tenir la volta faedora a la dita obra de una nau. Super secundo articulo interrogatus dixit: Que posat que la primera obra no vulla esser continuada que la obra de tres naus se pot continuar e seria pus bella e millor e pus fort obra. Axi empero que aquella obra de tres naus se seguescha segons es ordonat lo cap de la Seu, e aquesta obra seria pus bella e pus proffitosa (profitosa). E mes avant dix que la volta nova ara contigua al cap fa tota a desfer perço com es borda e no fa competibilitat ab lo dit cap. 

Super tertio articulo interrogatus dixit: 

Que la dita obra de tres naus faent e seguint la en la forma e manera que ell deposant en lo prop dit capitol ha dit e deposat es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu de Gerona. Interrogatus si per lensergement quis ha encastar sobre lo capitell del pilar qui es sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se seguis seria perill naffrar lo dit primer pilar o no. E dix que no es perill algun axi empero que en aquell cas los archs fossen ben ençindriats e ben pitiats en tal forma que no posquessan empenyer. = 

Petrus de Vallfagona Lapiscida et Magister fabricae Ecclesiae Terraconensis juramento praedicto medio super dictis articulis interrogatus deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la dita Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se pot ben continuar e fer e seria bona obra e ben quitia e ferma e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles qui son fets de la obra antigua ab los altres qui fossen axi fets son bons e ben forts e ferms per sostenir la volta daquen faedora per la obra de una nau aiustant en aço que los reraspatlles fets devers lo cluquer fossen refforçats e fets pus forts que aquells de part de migiorn tant com fer se pusgues. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que encara que la dita obra a una nau no sia continuada la obra de tres naus es congrua e tal que mereix esser continuada axi, empero que tota la volta segona ques desfasa fins als capitells e ensergements inclusivement. Dix empero star en veritat que si sobre larch principal era fet un sobre arch no calria moure ensergements ne capitells, e en aquesta manera poria puiar la croerada de aquesta volta tot son dret de la raho que demanne los ensergements e si (s' hi) poria fer una roda que hauria de tou XV o XVI palms e axi seria notable obra. Item dix mes que los ensergements qui son en los angles de part de cerç e de migiorn fan a desfer e tornar a rao segons la dita obre de les dites tres naus. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens tota comparacio la obra de tres naus faedora en la manera que ell deposant ha demunt dit e deposat es pus competible e pus proporcionable al cap ia fet e comensat que no seria la obra de una nau. Interrogatus si per lensergement quis ha encastar sobre lo capitell del pilar qui es sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se seguescha seria perill naffrar lo dit primer pilar o no. E dix que no es algun perill ans se pot fer quitiament e segura, e lo dit ensergement se pot ben fer. =

Postmodum die Veneris vicesima quarta dictorum mensis et anni in manu et posse mei eiusdem Bernardi de Solerio Notarii subscripti praesentibus et interrogantibus dictis Dominis Arnaldo de Gurbo, Johanne de Pontonibus et Petro de Boscho Magistri et Lapiscidae sequentes super predictis medio simili juramento deposuerunt ut sequitur. = Guillermus de la Mota Lapiscida socius Magistri in opere fabricae Ecclesiae Terraconae super predictis articulis medio juramento ut supra interrogatus deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: Que ell deposant es de intencio que la obra de la Seu de Gerona comensada a una nau se poria be fer e la croerada tendria be: mas veu ell deposant per les obres antigues que les obres groses (grosses) axi com seria la dita obra de una nau per terratremol e gran fortuna de vent se asseuen e aximateix ha ell deposant en dupte que la dita obra de una nau per terratremol o grans vents fos durable e sens perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus en la dita Seu de Gerona continuada es bona e congrua e tal que mereix esser feta e continuada. Axi empero que la segona croerada nova sia desfeta fins als ensergements. E los principals de aquella sien desfets fins als capitells e aqui sien affigides filades de peu dret tantes en tro ques puixa fer una forma dalt dins XIIII en XV palms. Item dix que los ensergements de part de cerç, e de migiorn fan a desfer e tornar a raho de la dita obra de les dites tres naus. Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens comparacio la obra de tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la Seu ia fet que no seria la obra de una nau. 

Interrogatus si per fer los ensergements seria perill naffrar lo pilar prop la truna, e dix que no es perill algun. = Bartholomeus Gual Lapiscida et Magister operis Sedis Barchinonensis super praedictis articulis ut supra dicitur interrogatus medio juramento praedicto deposuit: Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que los reraspatlles de la obra antigua a una nau comensada son prou forts faent una paret sobre los capitells en mig dels reraspatlles qui puias tant que prengues qualque una cana de las finestras e que de aquesta paret fos nodrida una volta qui strebas a quescun reraspatlle; e en aquesta forma los reraspatlles serien ben segurs mes que iatsia en aquesta forma los dits reraspalles (sense t) fossen ferms e segurs encara a ell deposant fa gran dubte que la volta a una nau faedora fos segura e tingues e aço per dubte de terratremols o de vents o altres casos quis segueixen. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus continuada es bona e congrua e tal que mereix esser continuada. Empero dix que la volta nova del segon croer derrerament feta fa a desffer fins als sarges e que puias en tal forma que y cabes una O (roda). de XIIII. palms de tou, e en aquesta forma seria bella e notable obra e no calria de tot desfer los sarges. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus es sens comparacio molt pus proporcionable e pus competible al cap de la Seu ia fet que no seria la obra de una nau. Interrogatus si seria perill naffrar los pilars per nodrir hi ensergements; e dix que no es nagun perill, pero que consella que quant la dita volta sia desfeta que sia mes lo peu del ensergement en lo pilar qui sera naffrat per aquellabans que tornen fer la dita volta per tant que lo pilar no tinga tan gran pes. 

= Anthonius Canet Lapiscida et Magister sive sculptor Imaginum civitatis Barchinonae Magisterque fabricae Sedis Urgellensis super predictis articulis ut predicitur interrogatus medio dicto juramento deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: Que segons jus e sciencia, e bona consciencia de ell deposant la obra pus altament a una nau en la Seu de Gerona comensada se pot continuar ab intencio que sera bona e ferma sens tota dubtansa.
E los reraspatlles
(guión entre reras y patlles, sin salto de linea)
(N. E. que no está en el formato .odt. Estos guiones y demás me recuerdan a un ejemplo de idiota - palabra latina y catalanísima - de Fuentespalda, Fondespala, que aún pretende escribir Fontdespatla; y por qué no alguna variante con apóstrofe? Sus apellidos - cognoms, cognome, co-nomen, - Vives y Albesa salen en estos textos, incluso Vivas, típico final occitano en as, plural. Su pronombre, Daniel, sale en muchos otros libros, por ejemplo, el camino, o la Biblia.)

de la dita obra comensats e fets son bons e ferms a sostenir la volta e tot ço que es mester a fer e continuar la dita obra de una nau. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus comensada es bona e covinent, mas no tant honorable com la primera de una nau; empero que si la dita obra de tres naus se continua es mester que la volta de la segona croerada de la nau del mig apres del cap fa a desfer fins als capitells, e los capitells ne fan alevar e affegir deius los capitells de VIII. en X. filades per ço que puig pus alt affin que larch doble se puixe encastar en lo pilar primer fet en lo cap de la gran nau contigua al cap. E per ço que lo pilar no sia tan baix naffrat e affi que lo peu de les sarges se puixe metre millor. Es ver empero segons dix que en aquesta forma lo andador sa perdre mas encare val mes perdre lo andador que la claror; e affin ques puixa fer una roda o forma redona en la dita gran nau. E axi mateix que si la segona nau se seguia axi com es comensada seria molt forcha. E per aquestes rahons dix que la dita obra de tres naus affer la bella e sufficient es mester sia axi com ell deposant ha dit continuada. 

Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que la obra de una nau seria molt pus competible e pus proporcionable al cap ia fet e comensat e acabat que no seria la obra de tres naus. E perço lo comensament del dit cap fon ia axi comensat baix: e que la obra de una nau seria feta ab molt menys messio de un terç o de pus que la obra de tres naus, e aximateix que si la obra de una nau era continuada los andadors que son una molt bella cosa nos perdrien e que si la obra de una nau era continuada la Seu sens comparacio seria molt pus clara. 

= Guillermus Abiell Lapiscida et Magister operum seu fabricarum Ecclesiarum Beatae Mariae de Pinu et Beatae Mariae de Monte Carmelo et de Monte Sion et Sancti Jacobi Barchinonae et Hospitalis Sanctae Crucis Civitatis eiusdem sic etiam super predictis dicto juramento medio interrogatus deposuit. E primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que segons lo seu juy e scientia e bona conscientia la dita obra de una nau en la Seu de Gerona comensada se pot fer e continuar e sis feya que es bona e ferma e quitia e sens tota dubtansa, e que los reraspatlles de aquella ia fets ab los altres qui fossen fets semblants son bons e ferms a sostenir la obra de la dita una nau e sens perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus de la Seu de Gerona comensada es bona e bella e pus segura que altra, e que mereix esser feta e continuada. Axi empero que la volta de la segona croerada de la nau del mig sia desfeta fins al ensergement e puys faria a puiar per son terç tant que hi cabes una bella forma sive O. e que fos fet un sobre volt sobre lo principal, e en aquesta manera la obra de tres naus seria molt bella e bona. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens dubte la obra de tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu de Gerona ia fet que no seria la obra de una nau perço com la obra de una nau hauria tant gran stayada qui retria gran difformitat al cap de la dita Seu. = 

Arnaldus de Valleras Lapiscida et Magister operis Sedis Minorisae super dictis articulis prout alii interrogatus deposuit medio dicto juramento ut sequitur. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra a una nau en la Seu de Gerona pus altament comensada se pot ben fer e continuar e seria bona e ferma e quitia e sens tota dubtansa. E las reraspatlles de la dita obra ia fets e los altres qui fossen axi fets son bons e bastants a tenir la obra de una nau e encara que los reraspatlles no fossen tant forts serien ferms e bons e sens perill a tenir la obra de una nau. Affermant ell deposant que ell fa la obra en la Seu de Manresa qui es pus alta que aquesta e no ha tant grans ne tant forts reraspatlles com aquesta, e no son de tant fort pedra. Mas es ver que la pedra de Manresa es pus leugera e pus amigable al morter que aquella de Gerona e que si ell havia affer la obra de Gerona que ell faria la volta daltre pedra que fos pus leugera e pus amigable al morter. Mas que los croers e lo principal e reraspatlles e altra obra se porien fer de la pedra de Gerona. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la dita Seu de Gerona comensada a tres naus es bona e congrua e tal que mereix esser continuada. Axi empero que la volta del segon croer de la nau del mig fa a desfer fins als sarges e axi mateix los sarges fan a desfer per spiguar la 

obra e puiar tant per ses mesures que sobre lo principal de la primera croera se puixa fer una finestra rodona de XX. palms de tou e axi la obra seria molt bella e no desfiguraria. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus si era feta en la forma per ell deposant prop dita seria sens comparacio pus competible e proporcionable al cap de la dita Seu ia fet e comensat; mes que no seria la obra de una nau, car la obra de una nau mostraria lo cap tant petit e tant disforma que tostemps oridaria que lo cap li fes alçar o exequar. Item interrogatus si es perill de naffrar los pilars per nodrir ensergements, e dix que no es algun perill ans que si ell deposant ho havia affer comensaria primerament a naffrar los pilars per nodrir hi los ensergements perque daqui avant no posques tornar atras que axi nos seguis com saviament se puixa fer e sens tota dubitacio. E que si en res sera dubtat en ço que ell diu, es prest de venir hi e de fer e continuar axi la dita obra obtenguda licencia de la ciutat de Manresa ab la qual es obligat fer la dita lur obra. 

= Anthonius Antigoni Magister maior operis Ecclesiae villae Castilionis Impuriarum (Castelló de Empuries) super predictis interrogatus dicto juramento medio deposuit, et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra pus altament a una nau comensada se pot ab bona e ferma intencio continuar e que sis fa sera quitia sens tota dubtansa e que los reraspatlles qui ia son fets segons la dita obra de una nau e los altres seguint los de semblant obra son bestants ab tota fermetat a tenir e sustenir la obra de una nau. Interrogatus si la dita obra de una nau al cas que fos feta seria perill ques rompes per fortuna de vent o de terratremol, e dix que no ney cal duptar. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra continuada derrerament de tres naus no es congrua ne en tal manera que iamay se puixa fer, ne seguir le destinament per tal com en naguna manera nos segueix nes pot fer per ses mesures be es ver que qui desfeya la volta de la croerada derrerament obrada fins als sarges e puis la alçava de XIIII. en XV. palms per ses mides que en aquesta manera la obra de tres naus seria plus tolerable mas en ninguna manera la dita obra de tres naus no sera iamay dita bella ne edescmament (más abajo: ledesmament) feta. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que no es nagun dupte que sens naguna comparacio la obra de una nau tostemps sera pus bella e pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu ia fet que no la obra de tres naus qui tostemps se mostrara no degudament feta. 

Interrogatus al cas que la obra de tres naus sia seguida si sera perill de naffrar los pilars per nodrir hi ensergements: e dix que los pilars per nodrir hi insergement (ensergements hasta ahora) se poden naffrar mas que nos pot fer sens perill. = Guillermus Sagrera Magister operis sive fabricae Ecclesiae Sancti Johannis Perpinian 

ut supra interrogatus (pone intorrogatus) dicto juramento medio deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la (pone lt-) Seu de Gerona pus altament á una nau comensada se poa (anteriormente “se pora” : se podrá) continuar ab intencio que quant sia feta sera bona e ben ferma e quitia e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles ia fets 

ab los altres quis seguissen de semblant obra son bons e ben bastants a tenir la dita obra de una nau. Interrogatus la dita obra de una nau al cas ques seguis si per terratremol o fortuna de vent seria dubte ques rompes: e dix que per semblants 

terratremols que ell ha vists ne per los vents qui naturalment regnan no es dupte que la dita obra de una nau se rompes ne vengues a menys. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra derrerament de tres naus continuada no es congrua, ne tal que merescha esser continuada ans deu eser cessada per tal com al cas que la dita obra de tres naus sia continuada primerament la volta de la segona croerada fa a desfer a les sarges fins als capitells, e aximateix dels altres pilars fets e puys que puiassen de peu (se lee pen) dret eu (se lee eu) torn XV palms. E encara ab tot aço no seria consonant que fos obra ledesmament feta ans seria obra de flix e miserable. E lo corrador (andador más arriba) qui seria perdut que no y poria esser. E mes que entre las capellas pus altas qui son procehides per una nau no porien haver finestraiges (finestratges más adelante) deguts tals com pertannyen en la obra, e la empenta deles sarges qui serien deuers lo corrador responents als pilars nous devers lo cor e vendria al buyt del corrador per que la obra no hauria aquella fermetat que merexeria haver. E per aquestas rahons e altres ell deposant conclou que la dita obra de tres naus no seria bona ne profitosa. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau seria pus competible e pus proporcionable al cap de la Seu ia fet e comensat e acabat que no seria la obra de tres naus. E dix ell deposant esser veritat que lo dit cap fou fet e acabat ab intencio que la altra obra si fahes es seguis a una nau. = 

Johannes de Guinguamps Lapiscida habitator Civitatis Narbonae super predictis articulis sicud (sicut; t : d) alii praedicti interrogatus medio dicto juramento deposuit ut sequitur. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra pus altament a una nau comensada se pot ben fer e continuar e quant fos feta seria ben bona e ben ferma e quitia e sens tota duptansa (hasta ahora dubtansa; b : p). E que los reraspatlles qui son ia fets de la dita obra antigua ab los (pone os) altres quis seguissen de semblant obra son bons e ab tota fermetat bastants a tenir la obra de una nau. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra derrerament de tres naus continuada no es congrua ne sufficient, ne per naguna forma nos pot fer ne continuar en manera que iamay haia alguna conformitat rahonable ab lo cap ne que puixe venir a naguna raho de conformitat. Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau es pus competible, e pus proporcionable ab lo cap de la dita Seu que no seria la obra de tres naus per moltes rahons. La primera que ell deposant coneix que la obra de una nau ab lo dit cap sera pus rahonable (pone rohonable) e pus resplandent e de millor raho e de menys messio. E mes car si la obra era continuada a una nau no y ha naguna difformitat o differencia que contrastas que la obra no haia la raho que deu. E posat que alguns puixen dir que la obra esser duna nau lo cap se mostrara baix e patit per aço (todo junto) nos segueix difformitat alguna ans sera bellesa: e la raho es aquesta que en lo spay qui sera del cap en alt fins a la sumitat de la volta maior haura tant gran spay quey poran esser fetas tres rosas, (roseta, rosetas, aunque en forma de rueda, roda, O, como se lee en este texto más arriba) una principal al mig e una petita a cascun costat, e aquestas tres rosas tollen (tolere : toldre : quitar y similares) tota difformitat e donarie gran resplandor a la dita Seu e retrien la obra ab gran perfectio e molt honorable. Interrogatus al cas que la obra de tres naus se 

continuas si seria perill de naffrar los pilars per nodrir hi ensergements responents a la obra seguidora de tres naus: e dix que ell nou faria ney consintiria per res, car seria gran perill e gran peccat e gran dampnatge, car en nagun cap la obra no poria venir a alguna perfectio bona; e lo dit nafframent nos poria fer sens gran perill. = Postmodumque die Lunae quae fuit vicesima octava mensis Septembris anno jam dicto a Nativitate Domini Millesimo CCCC. Sexto decimo (1416) ad instantiam dicti Domini Petri de Boscho operarii hoc anno dictae Ecclesiae Gerundensis super ipsius regimine operis una et in solidum cum honorabili viro Domino Francisco Sacalam Canonico dictae Ecclesiae electi et deputati apud domos Thesaurariae dictae Ecclesiae Gerundensis coram dictis reverendo in Christo Patre et Domino Domino 

Dalmacio Dei gratia Episcopo et honorabili capitulo eiusdem Ecclesiae Gerundensis ad tractum cimbali ut moris est, ibidem convocatis et congregatis ubi fuerunt presentes dictus reverendus Dominus Dalmacius, Episcopus et honorabiles 

viri Dalmacius de Raseto, Decretorum Doctor, Archidiaconus de Silva in dicta Ecclesia Gerundensi, Arnaldus de Gurbo, Johannes de Pontonibus, Guillermus de Brugarolis, Sacrista secundus, Johannes de Boscho, Thesaurarius, Johannes Gabriel Pavia, Petrus de Boscho predictus, Guillermus Marinerii, Petrus Sala, Francischus Mathei, et Bartholomeus Vives, Presbiteri capitulares et de capitulo antedicto, capitulum eiusdem Ecclesiae Gerundensis facientes, representantes et more solito celebrantes dicti articuli et dictae deposiciones et dicta a dictis artifficibus super eisdem in scriptis redacta et continuata in dicto capitulo publice alta et intelligibili voce de verbo ad verbum lecta fuerunt et publicata per me eundem Bernardum de Solerio, Notarium supra et infrascriptum. Et eis sic lectis et publicatis ilico (sólo he encontrado una vez illico con una l, en estos tomos del Viaje Literario) dicti reverendus Dominus Episcopus et honorabile capitulum super concludendo et determinando per quem modum juxta oppiniones, deposiciones et dicta dictorum artifficum melius, pulcrius et efficacius dictum opus praefatae Ecclesiae Gerundensi sub prossequcione videlicet unius aut trium navium prossequatur et consumetur. Retinuerunt sibi deliberacionem et ad huiusmodi fuerunt pro testibus presentes et 

evocati discreti viri Franciscus Tavernerii et Petrus Puig, Presbiteri Benefficiati in dicta Ecclesia Gerundensi. Deinde vero die Lunae octava mensis Marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCC. Decimo septimo alius artifex Lapiscida infrascriptus juravit et deposuit in dicta civitate Gerundae in posse mei Bernardi de Solerio, Notarii supra et infrascripti praesentibus et interrogantibus venerabilibus viris Dominis Arnaldo de Gurbo Canonico, et Guillermo Marinerii, Presbitero de Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis ad hoc per dictos reverendum Dominum Dalmacium Episcopum et honorabile Capitulum Gerundense spetialiter deputati super articulis praeinsertis et contentis in eisdem ut sequitur. Guillermus Boffiy Magister operis Sedis dictae Ecclesiae Gerundensis simili juramento a se corporaliter praestito super primo articulo dictorum articulorum interrogatus dixit, et deposuit: Que la obra de la Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se pot ben fer e continuar. E que (todo junto, Eque) sis (si se : si es) continua sera bona obra e ferma e quitia e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles fets ab los altres qui sien fets aytals mateys son bons e ferms a tenir la dita obra de una nau. E dix esser veritat que los dits reraspatlles encara que no fossan tan forts serien bastants e sens tot dubte forts a tenir la dita obra de una nau. E que los dits reraspatlles han un terç mes de lur dret. E que per ço son pus forts e sens tot perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus de la dita Seu de Gerona no mereix esser continuada en sguart de la obra de una nau, com dela obra de tres naus se seguirien moltes difformitats e grans messions e null temps seria tant bella com la dita obra de una nau. 

Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau es pus competible al cap de la dita Seu ia fet e començat (hasta ahora : comensat), mes que no seria la obra de tres naus. 

E que si la obra de una nau es continuada haura grans finestratges e gran claror qui sera fort bella cosa e notable. 

Post praedicta autem omnia sic habita et secuta videlicet die Lunae intitulata quinta decima dicti mensis Marcii anno jam dicto a nativitate Domini Millesimo CCCC. Decimo Septimo mane videlicet post Missam sub honore Beatae Mariae virginis gloriosae in dicta Gerundensis Ecclesia solemniter celebratam dictis reverendo in Christo Patre et Domino Domino Dalmacio Dei gratia Episcopo et honorabilibus viris 

Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis hac de causa ad trinum tactum simbali (cimbali : tercer toque de campanas), ut moris est, de mandato dicti Domini Episcopi apud domos praedictas Thesaurariae dictae Ecclesiae Gerundensis simul convocatis et congregatis ubi convenerunt et fuerunt presentes dictus Reverendus Dominus Dalmacius, Episcopus et honorabiles viri Dalmacius de Raseto, Decretorum 

Doctor, Archidiaconus de Silva, Arnaldus de Gurbo, Johannes de Pontonibus, Canonici, Guillermus de Brugarolis Sacrista secundus, Johannes de Boscho, Thesaurarius, Johannes Gabriel Pavia, Petrus de Boscho, Guillermus Marinerii, Petrus Sala, Bacallarii in Decretis (bachiller en decretos), Francischus Mathei, et Bartholomeus Vives, Licentiatus in Decretis, Presbiteri Capitulares et de Capitulo antedicto, ipsi reverendus Dominus Episcopus et honorabiles viri et Capitulum praenotati sicut premittitur capitulariter convocati et congregati et Capitulum dictae Ecclesiae Gerundensis facientes, representantes et more solito celebrantes visis et recognitis per eosdem ut dixerunt praedictorum artifficum et Lapiscidorum deposicionibus antedictis in unum concordes deliberarunt: sub navi una prossequi magnum opus antiquum Gerundensis Ecclesiae prelibatae rationibus quae sequuntur. Tum quia ex dictis praemissorum artifficum clare constat, quod si opus trium navium supradictum opere continuetur jam cepto, expedit omnino quod opus expeditum supra chorum usque ad capitellos ex eius difformitate penitus diruatur et de novo juxta mensuras cepti capitis refformetur. Tum quia constat ex dictis ipsorum clare eorum uno dempto nemine discrepante quod huiusmodi opus magnum sub navi una jam coeptum est firmum stabile et securum si prossequatur tali modo et ordine ut est ceptum, et quod terraemotus, tonitrua nec turbinem ventorum timebit. Tum quia ex oppinione multorum artifficum praedictorum constat dictum opus navis unius fore solemnius, notabilius et proporcionabilius capiti dictae Ecclesiae jam incoepto quam sit opus trium navium supradictum. Tum quia etiam multo maiori claritate fulgebit quod est laetius (se lee loetius, la ae y oe latina se confunden muchas veces en los textos) et jocundum. Tum quia vitabuntur expensae, nam ad prosequendum alterum operum praedictorum modo quo stare videntur, opus navis unius multo minori praetio quam opus trium navium et in breviori tempore poterit consumari. Et sic rationum intuitu praemissarum dictus reverendus Dominus Episcopus et honorabile Capitulum supra dictae Ecclesiae Gerundensis voluerunt, cupierunt et intenderunt, ut dictum est, opus magnum unius navis praedictum quantum cum Deo poterunt prossequi et deduci totaliter ad effectum. Et talis fuerunt intencionis Domini Episcopus et Capitulum antedicti presente me eodem Bernardo de Solerio, Notario supra et infrascripto et praesentibus venerabilibus viris Anthonio Quintani, Sacrista, Bernardo Guixar et Guillermo de Sancta Fide (Santa Fe o Fé, que las tildes varían con los tiempos, cuando las hay), Canonicis secularis et collegiatae Ecclesiae Sancti Felicis Gerundensis, Benefficiatisque (este isque: + Benefficiati; hay muchos ejemplos en estos tomos) in dicta Ecclesia Gerundensi, et etiam discretis viris Petro de Olivaria, Clavigerio dictae Ecclesiae Gerundensis, Francisco de Cursu, Guillermo de Costa, Dalmacio Riba, Guillermo Capella, Johanne Sala, Pontio Requesen, et Bernardo de Busquetis (Busquets), Benefficiatis in dicta Ecclesia Gerundensi. Et in eodem actu predicti reverendus Dominus Episcopus et Capitulum memorati petierunt et requisiverunt sibi de praedictis omnibus et singulis fieri et tradi unum et plura instrumenta per me eundem Notarium supra et infrascriptum. Quae omnia et singula supradicta successive acta fuerunt Gerundae annis, diebus, horis, mensibus et locis praedictis praesentibus me Bernardo de Solerio, Notario supra et infra scripto, et personis ac testibus antedictis ad praedicta vocatis spetialiter et assumptis. = Sig+num Johannes Scuderii (Johan Escuder, y otras variantes), Notarius publicus auctoritate regia, substitutus a Bernardo de Compolongo (Campo longo : campo largo : Campllonch), publico civitatis, Bajuliae et Vicariae Gerundae suarumque pertinenciarum Notario, haec de notis receptis in posse Bernardi de Solerio, Con-Notarii mei pro nunc infirmitate detenti, scribi feci et clausi cum litteris rasis in lineis XVI. si seria, et XLV. pus proporcionable, et XLVII. pus, et LI. comensada, et XC. praedictorum. 

3. 12. Dels remeys contra lo mal de viuda que li va revelá a una Pedro Saputo.

Capítul XII.

Dels remeys contra lo mal de viuda que li va revelá a una Pedro Saputo.

¡Ay de la honra!, díe en veu chafada una vella pateján an terra y meneján lo cap. ¡Botovadéu, si aixó haguere passat al meu tems! ¡Les desollades! Y, ¿qué ere? Que va vore a una mosseta parlán en un mosso a la porta del carré a plena llum del día, y a vista y toleransia de sons pares y de tot lo barri; y al seu tems, si habíen de parlá en ells, teníen que amagáls per corrals, cuartos y sótanos, y obríls de nit, y fels saltá bardes, teulades, baranes y finestres, mentres elles los aguardaben igual al llit, o ixíen a ressibíls descalses, y de puntetes y mal tapades, y hasta los donaben la má pera ajudáls. Aixó, sin embargo, pera aquella envejosa agüela no ere res, y lo parlá al carré de día o a la porta de casa (en honra y cortessía, com diuen elles) ere mol y cosa de desesperás qui u veíe. ¡Cuán tros ña dels setanta als vin!

Se va introduí esta moda als puestos que frecuentabe Pedro Saputo per una ocasió mol sensilla. Ell no podíe ni volíe aná a totes les cases; y totes les dones, igual agüeles que joves, solteres que casades, volíen vórel de prop y parlali; y per an aixó, cuan lo véen vindre, baixaben dissimuladamen a la porta del carré, y al passá ell les saludabe, se solíe pará alguna vegada y parlaben un rato. Y de aquí va passá a sé costum a Almudévar y Santolaria, y después a atres mols pobles, passán dels uns als atres la moda. Y ere lo que no podíen vore les agüeles; ¡una cosa tan inossén!, ¡y mes a les aldees!, y lo que elles faen, que tot ere casi infamia, sol perque se guardaben de sé vistes, com la agüela del vissillo, ere lo bo y lo sano. Y lo que es per parlá en Pedro Saputo no sol baixaben a la porta, sino que tot ere buscá excuses en los que aná a les cases aon estabe. ¡Ere tan guapo! ¡Parlabe tan be! ¡Teníe uns ulls! Pero entre les que lo van aná a vore mereix espessial mensió una de Santolaria.

Estabe un día minján a casa de sa tía, y se va presentá una viuda carregada de bayetes, llagrimosa, ullerosa, doblegada y suspirán; y después de llimpiás los ulls y sonanse los nassos, y una vegada saludat a tots en grans ímpetus de plorera, va exclamá donán un mol fondo suspiro:

- ¡Ay, Eugenia, qué dichosa sou de tindre a casa a un home tan sabut! Miréu, aquí ving sol pera desahogám y que me digue algo pera vore si me console un poc y descanse lo meu cor, perque tot lo san día no fach mes que plorá, y a la nit encara mes, y si me adórmigo algún ratet, ensomio y me assusto; y estic... estic mol apenada, mol, y mol desconsolada! Y dién assó va rompre a plorá tan aposta que un atra vegada se va anegá de llágrimes y mocs.

Se va llimpiá, va aubrí y tancá los ulls tres o cuatre vegades, se va torná a llimpiá y soná, y va doná un suspiro tan fondo y fort, que va pareixe que se habíe reventat per lo melic, o que se li escapabe l'alma per la boca; y desde la seua cadira aon sol teníe un racó de la molla hasta la franja com de humilde o vergoñosa, mirabe a Pedro Saputo esperán la resposta y consell que buscabe.

Ell, naturalmen compassiu y mes en les dones, li va di:

- Lo milló meche de lo vostre mal es lo tems, sense dili res de la raó, perque igual mo sen va de casa. Pero, se pot fé mol en la ajuda de atres remeys. Fa dos mesos...

- Y onse díes justos, va di.

- Pos sí, va continuá Pedro Saputo, dos mesos y eixos díes que va morí lo vostre home; y encara que podría ditos mol sobre esta desgrassia, vull aná al gra. Teníu dos criats per al monte y una criada pera casa, y per ara no nessessitéu mes homens ni mes parens al vostre costat. Lo únic que la criada la hau de cambiá perque es mol jove, y (aquí entre natres) no podéu mirala en bons ulls, ara encara menos que cuan teníeu home; y debéu buscá una dona de juissi.

- Me pareix be, va di ella, perque aquella mossa sol pense en devaneos y orenetes.

- Pos, ya u día yo, va continuá Pedro Saputo; ixo, lo primé. Después no hau de plorá cuan tos vingue en gana; hau de tindre unes hores dedicades per an eisse ofissi, que per ara sirán dos cada día, una pel matí y un atra per la tarde, ploranla sansera sense pará mes que lo tems de resá un Parenostre y una Ave María en réquiem al mich y al final de cada una. Y después de la plorera del matí hau de rentatos, pentinatos, asseatos y adorná lo cap y tota la vostra persona com si fore un día de festa y miratos al espill. 

¿Estéu en aixó, bona Gertrudis?

- Sí que u estic, va contestá ella; pero yo no sé per qué hay de mirám al espill si no es pera espantám de vórem tan desastrosa y horrorosa.

- Per naixó mateix, va di Pedro Saputo, tos ressepto lo ejersissi del espill, perque aixines voréu lo mal que li estéu fen al vostre rostro, que lo hau desfet de modo que no tos conec, sén que antes no ñabíe jove mes maja an este poble, encara que casada. Y si no tos u vach di, va sé per aixó mateix, perque estáeu casada, y este estat lo respeto yo mol. Pero ara, si me donéu llissensia, aniré a vóretos alguna vegada, encara que sol sigue pera tráuretos eixa tristesa de la vida.

- Sempre que vullguéu, va saltá ella mol espabilada.

- Assepto la vostra cortessía, va di Pedro Saputo; aniré a vóretos, y quede aixó aixina, ya que estam conformes. Pero miréu que tos troba com hay dit.

- Aixó no sé si podrá sé, va contestá ella, acabán de assentás a la cadira en la franja ara al mich.

- Sí podrá sé, va di ell, y sirá, amable Gertrudis; perque en fin, encara estáu lluñ dels coranta.

- Trenta y dos añs vach fe al mars, va contestá ella, pero este cop ... - Dixéu la sacsada, va di Pedro Saputo, y miréu de restituí lo coló y la grassia an eisse rostro que malmetéu infelismen, y la vitalidat y la tendresa an eixos ulls afonats y apagats. Pero no hay acabat encara. Demá, sense mes diferíu, enviéu un criat a Huesca y que tos porto ápit, rabanetes y mostassa, y mingéu ápit en ensiam pera postre, pera diná y sopá, rabanetes en sal pera berená, y la carn del topí en mostassa que adobaréu mol be, com suposo sabéu fé. 

Se va avergoñí aquí un poc la viuda y casi va vindre a ofendres, agarranu com a pulla; pero se va reprimí y va di:

- Aixó, si yo be u alcanso, mes pareix un remey pera una donsella desganada que pera una viuda apenada.

- No u entenéu, Gertrudis, no u comprenéu, va replicá Pedro Saputo. No dic que lo remey no convingue a qui diéu, pero no dixe de sé mol propi y eficás al nostre cas. Féu y tos anirá be; en la inteligensia que si no u faiguereu, no adelantaríeu gens en la vostra milloría, ni yo podré aná a visitatos. Creéume, Gertrudis; lo mal de viuda sen va per la orina. Conque quedem en lo dit. Plorá primé una hora, después molta pinta y mol espill, y lo demés que tos encarrego. 

Y si dudéu de la virtut del remey, yo aniré a vóretos después demá per la tarde, y me diréu lo que vullguéu; pero tos u prometixgo en la condissió que hau de fé tot lo que acabo de manatos per al vostre be y lo de la vostra casa y amics, entre los que, si tos dignéu admitím, hermosa Gertrudis, me conto yo desde este día.

- Sí, siñó, sí, siñó, va di ella; en lo cor y l'alma.

Sen va aná en aixó, y ¡oh poder de les paraules de un home sabut! Sen va aná en la mitat de la pena que habíe portat y conforme en fé tot lo que li va maná Pedro Saputo. De sort que cuan éste va aná a vórela passats los dos díes ya ere un atra; perque anabe mol asseada, los seus drapets mol ben estesos, lo parlá solt y natural, lo semblán viu, y los ulls afables y hasta casi amorosos.

Va sabé Pedro Saputo que no plorabe les dos hores sanseres, y li va aliviá los plos reduínlos a un cuart de hora pel matí. Y encara li va acabá de explicá lo que lo primé día no li habíe explicat del tot per ñabé testigos. Va vore tamé que la casa estabe mol ben agranada, llimpios y relluens los mobles y tot en bon orden com a una vespra de festa. Y en ves de tuf de sementeri se notabe una fragán auló de timó y espígol, que consolabe.

Va continuá Pedro Saputo les seues visites diaries. Als cuatre díes li va aliviá del tot los plos, no permitinla plorá mes que los domenges per la tarde. A los vuit díes ya ere la mateixa de antes y mes, perque lo seu rostro ere tot un abril, restituít lo coló y la antiga vivassidat y alegría; a un chiquet de sing añs y a una chiqueta de tres que teníe los besabe en lo mateix amor que solíe demostrá a un atre tems; lo dol lo penjabe en molta soltura; y lo cor lo teníe sansé lo nou meche del seu mal, habenli confessat, pressisamen lo día vuit desde la seua primera visita, que se teníe per dichosa de habé enviudat pera coneixe y tratá a un home com ell, ya que lo seu anterió estat la privabe de esta gloria. Y en aixó va vindre a pará lo seu sentimén, les seues llágrimes y lo seu desconsol.

Per lo demés, ya se sap que les viudes han perdut la temó a los homens, no perque siguen viudes, sino perque van está casades. 

Si me diuen que no totes són unes ni una es totes, contestaré que es verdat, pero aixó no veníe al cas, perque ni yo les hay insultat, ni dixo de tíndreles compassió, ni crec de elles mes que lo que se té que creure en bona raó y dret.

Li van privá a la viuda Gertrudis de no poques visites de Pedro Saputo los consultós de diferens pobles que veníen a demanali consell, a plantejali dudes y consiliá pretensions enfrentades, a concluí pactes y concordies. En un día van arribá de Ayerbe, de Lanaja y Poliñino, Berbegal, Alquézar, valle de Nocito, valle de Sarrablo, Jaca, Biescas, Estadilla y San Esteban de Litera. Y va arribá tamé lo síndic de Almudévar a suplicali que baixare pera un assunto de importansia; y pera serví al seu poble va baixá inmediatamen.

JORNADA QUINTA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA QUINTA. NOVELA SÉPTIMA. 

Teodoro, enamorat de Violante, filla de micer Amerigo, lo seu siñó, la dixe preñada y es condenat a la forca, y mentres lo porten allí afuetánlo, es reconegut per son pare, ficat en libertat, y pren per dona a Violante (Yolanda).

Les siñores, que tremolaben pendéns de sentí si los dos amáns se sucarráen, sentín que se habíen salvat, se van alegrá mol, donán grássies a Deu. La reina, habén escoltat lo final, a Laureta li va doná lo encárrec de contá la siguién história, y ella va escomensá aixina:

Hermossíssimes dames, al tems del bon rey Guiglielmo de Sicilia ñabíe a la isla un gentilhome que se díe micer Amerigo Abate de Trápani, que, entre tots los demés bens temporals que teníe, estabe ben carregat de fills. Com teníe nessessidat de criats, y com veníen moltes galeres de los corsaris genovesos de Lleván, que pirateján y costeján Armenia a mols sagals habíen capturat, de estos, pensánse que eren de Turquía, ne va comprá uns cuáns, entre los que, encara que tots los demés paregueren pastorets, ne ñabíe un de mol bona pinta, de nom Teodoro. Este, com va aná creixén, encara que fore tratat com lo criat que ere, se va criá en los fills de micer Amerigo. Va adependre a sé cortés y de bones maneres, hasta tal pun que tan li va agradá a micer Amerigo que lo va fé libre; y com creíe que ere turco, lo va fé batejá y lo va cridá Pietro, y lo va fé administradó dels seus assuntos, confián mol en ell. Como los atres fills de micer Amerigo, igual va creixe una filla seua de nom Violante, hermosa y delicada jove; passán lo tems sense que lo pare la casáre, se va enamorá de Pietro, y volénlo y tenín en gran estima les seues maneres y les seues obres, teníe vergoña de dílay. Pero Amor li va traure este treball, perque, habénla Pietro mirat moltes vegades cautelosamén, tan se habíe encariñat de ella que no estáe be cuan no la veíe; pero mol se temíe que de aixó algú sen acatare, pareixénli que no fée be en alló; de lo que la jove, que de bona gana lo mirabe, sen va doná cuenta, y per a donáli mes seguridat, contentíssima com estabe, se li mostrabe. Y en aixó van está un tems, sense atrevís a dis la un al atre res, encara que mol los dos u dessichaben. Pero mentres los dos se enseníen en les amoroses flames, la fortuna, com si haguere dessidit que volíe que alló passare, va trobá lo modo de gitá (expulsá, arrojá) de ells la temó que los aguantáe. Teníe micer Amerigo, aproximadamén a una milla de Trápani, un puesto seu mol majo al que la seua dona en la filla y en atres dones y siñores acostumbraben a aná assobín per a distráures; aon, habén anat un día que fée molta caló, y habén portat en ells a Pietro y habénse quedat allí, va passá (com a vegades veém que passe al estiu) que de repén se va tapá lo sel en núgols de tronada, per lo que la Siñora en la seua compañía, per a que la possible pedregada no los enchampare allí, van arreá cap a Trápani; y camináen lo mes depressa que podíen. Pero Pietro, que ere jove com la mossa, se van aná adelantán bastán al caminá de la mare, y de los atres compañs, potsé no tan espentats per l´amor que per la temó al tems; y habén ya avansat bastán, en relassió a la Siñora y als atres, que apenes se veíen, va passá que después de mols trons, un codoléo mol gran y espés va escomensá a caurer, del que la Siñora y la seua compañía se van escapá embutínse a escape a casa de un llauradó. Pietro y la jove, que no van trobá datre refugi, van entrá a una iglesia antiga y casi assolada, a la que no ñabíe dingú, y los dos, daball de una mica de teulada que encara quedabe, se van arrepetá; y los va obligá la nessessidat de la teuladeta a arrimás la un al atre. Este tocamén va los va tranquilisá una mica los ánims, y va despertá lo dessich del amor. Y primé va escomensá Pietro a di:

- ¡Vullguere Deu que may, están com estic, parare esta pedregada!
Y la jove va di:
- ¡Mol me agradaríe!

Y de estes paraules van vindre a agarrás les mans y a apretás, y de aixó a abrassás y después a besás, mentres caíe un granís com a ous de gualla o codorniu; y (per a no tíndre yo que contá tots los detalls) lo tems no va escampá abáns de que ells conegueren los deleites del amor.

Cuan va passá lo mal tems, y al entrá a la siudat, que estabe prop, esperán a la Siñora, van torná en ella a casa. Allí, algunes vegades, en mol discret orden y cuidadet, en gran felissidat se van ajuntá; y va aná abán la cosa, tan que la jove se va quedá embarassada, lo que mol los va desagradá als dos, per lo que ella va tíndre que empleá moltes artes per a pugué luchá contra lo curs de la naturalesa, pero no va pugué conseguíu. Per lo que Pietro, temén per la seua vida, dessidit a fugí, lay va di, y ella li va contestá:
- Si ten vas, me mataré sense falta.

A lo que Pietro, que mol la volíe, va di:

- ¿Cóm vols, Siñora meua, que me queda aquí? La teua pancha descubrirá la nostra culpa, a ti te sirá perdonada fássilmen, pero yo, pobret que soc, siré qui la teua culpa y la meua tindrá que patí la pena. A lo que la jove va di:

- Pietro, lo meu pecat be se sabrá, pero pots está segú de que lo teu, si no u contes, no se sabrá may. Pietro entonses va di:

- Ya que mu prometixes, me quedaré; pero pensa en cumplíu. La jove, que tan com va pugué va aná amagán lo seu estat, veén per lo aumén de lo seu cos que mes no podíe amagás, en mols plos un día lay va manifestá a sa mare, rogánli que la salvare. La Siñora, mol apenada, li va di de tot y va fé despenjás mols ángels del sel, y va voldre sabé cóm habíe sigut la cosa. La jove, per a que a Pietro no se li faiguere cap mal, se va inventá una fábula, embolicán la verdat en mentires. La Siñora la va creure, y per a amagá la falta de la filla, la va enviá a una possesió seua. Allí, arribat lo tems de criá, va escomensá a cridá la jove com un home cuan té fiebre, sense que la mare se puguere imaginá que estaríe allí micer Amerigo, que casi may acostumáe a víndre. Va passá que, tornán ell de cassá y passán prop de la alcoba aon la seua filla cridabe, espantánse, va entrá cap a dins y va preguntá qué ere alló. La Siñora, veén arribá al home, eixecánse assustada, li va contá lo que li habíe passat a la seua filla; pero ell, menos cregut que la seua dona, va di que no podíe sé verdat que no sapiguere de quí estabe preñada, y per naixó u va volé sabé, y si lay díe podríe recuperá lo seu perdó; si no u fáie, ya podíe pensá en morí sense cap piedat. La Siñora se les va ingeniá tan com va pugué en contentá al home en lo que ella li habíe dit, pero no va funsioná; ell, que habíe perdut l´oremus de tanta rabia, en la espasa desenfundada a la ma, va corre cap a la seua filla, que, mentres sa mare entreteníe al pare en paraules, habíe parit un fill mascle, y va di:

- O manifestes de quí se va engendrá este sagalet o morirás aquí mateix. La jove, temén la mort, va trencá la promesa que li habíe fer a Pietro, y lo que entre ella y ell habíe passat li va manifestá. Sentínu lo caballé y mol enfadat, per los pels que no la mate, pero después de alló que li dictabe la ira, va puchá a caball y sen va aná cap a Trápani, y a un micer Currado que en nom del rey ere capitá allí, li va contá la ofensa que li habíe fet Pietro. En seguida, sense sospechá ell res, lo va fé péndre, lo van torturá, y tot lo fet va confessá. Después de uns díes va sé condenat per lo capitá a la pena de sé afuetát per tota la siudat, y después penjat. Per a que a un mateix tems se emportare de la terra als dos amáns y a son fill, micer Amerigo, a qui no li valíe en portá a Pietro a la mort, va abocá veneno a una tassa de vi, y lay va doná a un criat seu, en un gaviñet, y li va di:
- Ves en estes dos coses a Violante y disli de la meua part que prengue la que vullgue de estes dos morts, o lo veneno o lo ferro, y que u faigue sense tardá; si no, disli que yo, a la vista de tots los siudadáns que ñan aquí, la faré cremá com su mereix; y fet aixó, agarrarás al fill parit per nella fa pocs díes y, esclafánli lo cap contra la paret, lo aventarás per a minjá dels gossos de cassa. Donada per lo cruel pare esta senténsia contra la seua filla y lo seu net, lo criat, mes al mal que al be disposat, sen va aná. Pietro, condenat, va sé per los guardies portat a la forca a cop de fuét. Va passá per dabán de un albergue aon ñabíen tres hómens nobles de Armenia, enviats per lo rey de Armenia a Roma com embajadós a tratá en lo Papa de grandíssimes coses per a una expedissió que se teníe que fé; van desmontá allí per a refrescás y descansá uns díes, y habíen sigut mol honrats per los hómens nobles de Trápani y espessialmén per micer Amerigo. Éstos, sentín passá als que portáen a Pietro, se van assomá a una finestra a guaitá. Anabe Pietro de la sintura amún despullat y en les mans gigades a detrás, y miránlo un dels tres embajadós, que ere home vell y de gran autoridat, de nom Fineo, li va vore al pit una gran taca roija, no teñida, sino naturalmén fixada a la pell, pareguda a les que les dones de aquí diuen «roses»; vista esta marca, de repén li va víndre a la memória un fill seu, que fée ya quinse añs que habíe sigut robat per los corsaris, a la costa de Layazo, y no habíe pogut tíndre notíssies de ell.

Considerán la edat del infelís que passaé afuetát, va pensá que, si estiguere viu son fill, tindríe que sé de la edat de aquell, y va pensá que si fore aquell encara sen enrecordaríe del seu nom, y del de son pare, y de la llengua armenia; per lo que, cuan lo va tíndre prop, lo va cridá: - ¡Teodoro!

Sentín aixó Pietro, rápidamen va alsá lo cap, y Fineo, parlán en armenio, li va di:
- ¿De aón eres y fill de quí?

Los soldats que lo portáen, per respecte al valerós home, se van aturá, de manera que Pietro va contestá:

- Vach sé de Armenia, fill de un home que se díe Fineo, y me van portá aquí de sagalet no sé quina gen.
Sentín aixó Fineo, mol sert va reconeixe al fill que habíe perdut; per lo que, plorán, en los seus compañs va baixá, y entre tots los soldats va corre a abrassál, y li va ficá damún un manto de mol rica tela que portabe, y li va rogá an aquell que lo portabe cap al penjadó que se esperare allí hasta que li arribare un atra orden. Aquell va contestá que la esperaría de bon grado. Fineo habíe sabut la raó per la que ere conduít a la mort, per lo que rápidamen en los seus compañs y en los seus criats sen va aná a vore a micer Currado y li va di aixina:
- Micer, aquell a qui enviéu a morí com a criat es home libre y fill meu, y pendrá per dona a la que se diu que li ha tret la seua virginidat; aplasséu la mort hasta que pugue sabés si ella lo vol per home, per a que contra la ley, si ella lo vol, no trobéu que hau obrat.

Micer Currado, sentín que aquell ere fill de Fineo, se va maravillá, y avergoñínse una mica de la culpa de la fortuna, confesán que ere verdat lo que díe Fineo, rápidamen lo va fé torná a casa, va maná a buscá a micer Amerigo, y li va contá aquelles coses.

Micer Amerigo, que ya creíe que la filla y lo net estaben morts, se va dóldre mes que cap home al món per lo que habíe fet, veén que si no estiguere morta se podíen mol be arreglá totes estes coses, aixina que va enviá a escape allí aon la seua filla estabe per a que si no se habíe cumplit la seua orden no se cumpliguere. Se van trobá al criat enviat per micer Amerigo que, habénli ficat dabán lo veneno y lo gaviñet, com ella no se dessidíe, la insultabe y volíe forsála a agarrán un, pero oít lo manamén del seu siñó, dixánla, sen va entorná cap an ell y li va di cóm estabe lo assunto. De lo que, contén micer Amerigo, anán allí aon estabe Fineo, plorán, com milló va sapigué se va excusá de lo que habíe passat y li va demaná perdó, afirmán que ell, si Teodoro volíe a la seua filla per dona, estaríe mol contén de donálay.

Fineo va ressibí de bona gana les excuses, y va contestá:

- Enteng que lo meu fill prengue a la vostra filla; y si no vullguere, que se cumplixque la senténsia donada contra nell. Están, pos, Fineo y micer Amerigo de acuerdo, allí aon Teodoro estabe, encara tremolán per la mort tan justeta, pero mol alegre (com la Violante o Yolanda de Valchunquera), per habé trobat a son pare, li van preguntá la seua voluntat sobre açó. Teodoro, sentín que Violante, si vullguere, siríe la seua dona, tanta va sé la seua alegría que del infern li va pareixe saltá al paraísso; y va di que aixó siríe una grandíssima grássia si a ells los veníe be. Se va enviá, pos, a la jove a preguntáli lo seu pareixe, y ella, sentín lo que li habíe passat Teodoro y encara li podíe passá, va contestá que res milló li podíe ocurrí que sé la dona de Teodoro, pero que sempre faríe lo que son pare li manare. Aixina, pos, en concordia, fen casás a la jove, se va fé una festa grandíssima en mol plaé de tots los siudadáns. La jove, consolánse y fen assormá al seu fillet, después de no mol tems va torná a sé encara mes guapa que antes. Y a Fineo lo va tíndre com a un pare; y ell, mol contén de tan hermosa nora, en grandíssima festa y alegría va fé selebrá les bodes, com a filla la va ressibí y la va tíndre después; y al cap de uns díes, a son fill y an ella y al seu netet, puján a una galera o galea, en ell sels va emportá a Layazo, aon van viure los dos amáns en mol descáns y plaé tan com la vida los va durá.

jornada-quinta-novela-octava

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella

Capitol lviij. Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia per fer reuerencia a aquella (falte .)

Venint lo nouen dia foren aqui los sancts angels del menor orde e rebent los sanct Miquel ab gran alegria e goig e portals dins la cambra de la senyora: e dix a sa merce. O excellent senyora aquests son vns officials per lo senyor fill molt amats e estimats. Car son dits pares e aduocats dels orfens. Aquests senyora tenen en cura e guarda los miserables fills de Adam: dels quals son molt ansiosos e curosos. E han ho be menester: car son constituits e posats entre infinits perills de diuersitat d´enemichs. ¶ Nec enim posset tuta esse humana infirmitas inter tot et tantas hostis illius insidias: nisi sanctorum angelorum muniretur auxilio (anxilio). Car sia certa vostra senyoria no poria la infirmitat humana esser segura en tantes batalles e persecucions de enemichs sino fossen guardats e defesos per la custodia angelica. E la senyora vehent aquells gloriosos sperits dits pares dels orfens: alegras molt dells mostrant grandissim goig de la sua venguda: e dix los. Be siau venguts pares dels miserables fills de adam: vosaltres teniu offici tal que de necessitat priuareu molt ab lo fill meu e ab mi: car les majors fahenes que son en la cort sua son les que vosaltres haueu a menejar: ço es de la saluacio dels homens. Aquest negoci es tan car a la magestat del meu fill que per acabar e complir aquell es deuallat del cel en la terra: perque vosaltres per amor sua deueu esser molt solicits de la salut de aquestes animes a ell tan cares. e no hajau esguart a la desconeixença dels dits miserables fills de adam: sino sols a la bonea del creador vostre y seu qui tan carament los vos ha acomanats. E per que millor pugau exercir esta fahena tan gran y tan difficil vull que hajau de açi auant en companyia vostra continuament tres donzelles mies ço es: Pietat. Beniuolencia: Solicitat. e que los homens coneguen que per la noua incarnacio del fill de deu vosaltres los tractau ab multissima pietat mes que no haueu acostumat: cobrint e dissimulant los seus mals e comportant aquells (segons la q en rayeta vertical: qui : aquills) longament: los quals solieu punir brauament: e quels mostreu molta beniuolencia comunicant los molts secrets de la amor diuina e dels infinits delits que han a posseir en parais sius hobeixen e segueixen vostres consells: e que ab solicitut continua penseu en portarlos per la via de salut. e de aço teniu manament de la magestat diuina segons dauid ha reuelat als fills vostres: dient a cascu de aquells. ¶ Angelis suis deus mandauit de te vt custodiant te in omnibus (o+i nassal:mni en este cas+bus) vijs tuis. Car vosaltres sou constituits curadors e guiadors dels exellats e bandejats fills d´Adam: als quals deueu endreçar en totes les vies e carreres sues: puix sabeu aquesta esser la voluntat de nostre senyor deu: e yo queus ho acomane ara nouament de part del seu fill e meu: lo qual vol que (volq3: volquem) los homens a vosaltres acomanats sien pus segurs e mes guardats e conseruats e que com cascu d´aquells sera (ßa) d´edat de distrecio que per vosaltres sien induits e consellats a fermar matremoni ab set donzelles mies les quals son aquestes. Fe: sperança: amor: temor: humilitat: penitencia: e perseuerança. Aquestes los guardaran e deliuraran de tot perill els portaran finalment a la eternal beatitut: segons es scrit. Dient. ¶ Saluatus est vir infidel´ per mulierem fidelem. Car lome infel e desobedient a son deu e creador sera saluat per les dites mullers fidelissimes. car la primera que es fe lo apartara de tota error donant li conexença de la veritat que te a seguir e de les obres que te a fer conformes a la fe: perque la dita fe sia viua e meritoria. E de aqui tantost lo abraçara la sperança e dira ab vna gran fermetat de cor ¶ Ego enim sic curro non quasi in incertum. Volent dir. Yo si treballe corrent per lo curs de aquesta mortal vida nou faç vanament ne sobre cosa incerta: ans so molt segura que aquell larch donador me dara lo premi molt major sens comparacio que mos merits no meriten. E coneguda aquesta gran magnificencia e liberalitat diuina: encendras en amor d´aquell sobiran be qui sols mereix esser amat: e de aquesta amor paternal sortira la amor filial: car nunqua tem verdaderament de temor virtuosa lo qui no ama: e lo axi temeros guardas de offendre lo seu amat e tota cosa leixa per cara que li sia per no rompre la dita amor: e com mes lome sentira de aquesta amor diuina molt mes coneixera la sua propria miseria. e de aqui se engendrara la profunda humilitat en la anima: La qual humilitat fa desijar al home poder satisfer a deu de les offenses que fetes li ha. E aquest virtuos e humil desig li fara pendre ab molta patiencia totes les tribulacions e congoixes que deu promet li vinguen de qualseuulla natura sien: e no solament acceptara les dites penes alegrament ans voluntariament se donara a molta penitencia: apartant de si tots delits e plaers donant a la sua persona molta manera de treballs e penes per subiugar la carn sensual al sperit. E sentint lome la dolçor e repos que sta amagat dins los treballs de penitencia es animat a perseuerar en tota virtut fins a la fi de la vida sua: e lauors rebra lo guardo infinit per los treballs finits. e axi los homens ligats per matremoni ab aquestes donzelles seran axi forts y ferms e molt feruents e promptes a tot be que vosaltres los portareu per tots los camins que volreu. E diran ab molt plaer. ¶ Sic transeamus per bona temporalia vt non amittamus eterna. Volent dir. O pares e guiadors nostres siau certs que axi volem passar per los bens e plaers d´aquest mon: que per ells no perdam nenguna cosa de la seruitut diuina: ne la vida eternal per a la qual som creats. E los angels hoydes les rahons de la sua reyna y senyora foren alegres de goig infinit e besant la ma a sa altesa: digueren. ¶ O maria gratiam apud (apd´) dominum inuenisti et hanc per totum mundum diffundere meruisti. Volent dir. o senyora maria vos sou aquella que haueu trobada gracia dauant lo senyor: e per lo mija vostre la dita gracia es stada per lo mon escapada sobre los fills de Adam de qui nosaltres tenim cura. E perço senyora som açi per adorar lo fill vostre regraciant a la magestat sua la gran misericordia que ha feta als criats nostres fills d´adam exellats de parays: als quals nosaltres no podiem aiudar per molt que fossem curosos e ansiosos de ells: que a la fi tots no deuallassen en infern. Car fins açi no hauem vist goig nengu dels dits criats nostres que ab companyia nostra los poguessem portar a regnar en parays: ans venint cascu de ells a la fi dels seus dies los hauiem a leixar en lo carcre (carcer, càrcer; cárcel) tenebros de infern condempnats a mort eternal per lo peccat e deslealtat del seu primer pare. ¶ E ara senyora venint lo vostre excellent fill e vestint se aquesta natura ha axi viuificat lome quens pot molt be dir. ¶ Sicut in adam omnes moriuntur ita et in xpo omnes viuificabuntur. Car axi com en Adam tots los seus fills foren sentenciats a mort: axi per la venguda de a aquest redemptor deu e senyor son restituits a vida eternal: de que nosaltres aconseguim vn singular goig. ¶ Et gaudium nostrum nemo tollat a nobis. Car som molt certs que aquest goig nengu nol pora leuar a nosaltres: si lome se volra conseruar en la gracia a ell donada. ¶ Perço suplicam a vostra senyoria quens vulla prestar ajuda en conseruar aquesta gent qui te la natural inclinacio tan reuessa e peruersa per lo peccat del pare seu que ab grans ginys e affalachs los hauem a portar a parays. E han molt necessari la intercessio de vostra senyoria qui pot tot lo que vol: Car de vostra excellencia es dit. ¶ Non enim decens est vt ei aliquid deneget: qui matrem honorare precepit. Car no es cosa decent que lo senyor fill vostre denegue nenguna cosa per vostra merce demanada: lo qual ha manat estretament honrar e obehir la mare ¶ E les virtuts nomenades que la senyora hauia triat per a esser mullers dels fills de Adam hoint parlar la senyora e los angels tant en fauor de aquells que hauien a esser sos marits: enflamades en la amor de sa senyoria per mija de la qual tanta gloria e exaltacio hauia aconseguit lome peccador: agenollades dauant sa excellencia començaren a cantar dient. ¶ O benignissima omni laude dignissima quia per te reparata sunt omnia: et exaltatus homo et paradisus apertus. Volent dir. O senyora benignissima e dolça digna e mereixedora de tota lahor: car per vos totes coses son stades reparades: e lome singularment exalçat: e parays per a ell vbert. E perço senyora nosaltres som molt contentes de fer ab los dits fills de Adam matremoni car vehem en ells girada la sort: ço es que tots los que fins açi los auorrien e hauien en hoy: ara los amen e han plaer de acostarse a ells. Car fent pau ab lo creador lan feta ab totes les creatures: la qual pau senyora ses tractada y fermada per lo vostre dolç parlar: e per ço dignament pot esser cantat a gloria de vostra senyoria. ¶ Benedictum sit eloquium sanctum tuum: et benedicta sint omnia verba oris tui. Car ab molta raho deu esser beneyt lo parlar vostre e totes les paraules de la vostra sanctissima boca. E dit aço leuarense a dançar les dites donzelles: e los angels ab elles ab gran alegria. E acabada la jornada partirense se aqui los gloriosos pares dels orfens molt contents de la excellent senyora e de ses donzelles.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

Capitol XLVI. Qui continua lo sobre dit.

O senyora que altra malaltia haueu a guarir molt dolorosa e poch planguda: qui ha nom puagre: qui significa los inconstants e no ferms en les obres sues: Aquesta malaltia senyora sera per vostra merce molt planguda e ab summa diligencia curada: Car vos sabeu quants perills en si porta: Aci senyora amprareu los guants guarnits de vert mouent los a speranca dels bens esdeuenidors: los quals nos atenyen si no per treballs continuats: seguint lo exemple dels sancts que fins a la fi han perseuerat: E perço vostra senyoria los dira. ¶ Si vis saluari semper studeas imitari vitam iustorum: fugiens exempla malorum. Volent dir a cascu dels malalts: O miserable puagros que ades tens la dolor en hun loch ades en altre: mudant souint de proposit en proposit: e de obra en obra sies cert que sit vols saluar es necessari ab gran studi penses e treballes en imitar e seguir la vida dels justs: e fugir a aquells de qui pots hauer mal exemple de vida: Car los flachs e que facilment se muden: no poden hauer res pus perillos que conuersar ab persones vicioses: ne res pus profitos que praticar ab persones virtuoses e constants: e tenir sobre si gran custodia. ¶ Quia vbi non est sepes: diripietur posessio. Car la hon noy ha tanca facilment se destroeix la possessio E aximateix nou molt al home a no perseuerar en lo be començat presumpcio en confiança de sa propria virtut: E perço es dit. ¶ Qui de virtutibus suis extolliter (extolli + t en ganchet) quasi de medicamento vulnerater (vulnera + extolli + t en ganchet): Car qui de ses propries virtuts se exalça: es axi com aquell que ab la medicina de salut es nafrat e mort. E perço diu salamo. Fili superbia nunquam ascendat in corde tuo ab ipera (i + p en virgulilla + a) enim sumpsit initium omnis perditio. Volent dir: Que cascu se deu molt guardar que superbia ne presumptio no regne en lo seu cor: car ensemps ab ella ve tota natura de perdicio: Es molt necessari al home qui vol perseuerar en vida virtuosa que haja pau e repos dins la sua consciencia: e defora ab totes les creatures: Car per ço es scrit. ¶ Pacem cum hominibus habeas: bellum cum vitijs. Car ab tots deuem hauer concordia e pau: e solament brega (guerra) ab los propris vicis: Car benignitat e dolçor conseruen la anima en tot bon proposit: segons posa Salamo dient. ¶ Simplicitas iustorum diriget eos: et iustitia rectorum liberabit eos. Car la simplicitat dels iusts endrecara a ells en tota virtut: la justicia dels qui son drets e sancers de cor delliurara aquells de tot cayment perillos: O senyora que ab aquestes medicines e empastres (emplastos; emplastes) guarreu axi los dits malalts que prestament los fareu sortir del lit e trobant se sans e forts ab gran goig diran a vostra senyoria. ¶ Vbi (ubi) vis paremus tibi comedere pascha: Volent dir: O senyora excellent en quina manera de virtuts voleu quens exercitem: per que vos venint a nosaltres per amor e caritat portant nos la gracia diuina: pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres: alegrant vos de la nostra salut. O senyora que encaraus haureu a exercitar en guarir vna altra malaltia que per natura es incurable. E diuse ceguedat significada per los qui no coneixen: de la qual malaltia vostra merce aura molta pietat: e posant vos en les vostres excellents mans aquells guants guarnits de argent tocarlos eu los vlls del enteniment: dient a cascu d´ells. ¶ Si cognouisses 7 tu: Volent dir O miserable cech e si tut conexies: la malaltia tua seria facil de guarir: car ignorancia fa les poques malalties venir a esser mortals: per que en lo començament no prenen la medicina deguda: axi fills meus duptau vos e no stigau axi encegats. ¶ Timete dominum et date illi honorem quem venit hora iuditij eius. Hajau gran temor de nostre senyor deu e donau a ell honor e gloria coneixent e confessant les culpes vostres Car prestament vendra la hora del seu rigoros juhi: En lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts: e siau certs. ¶ Quia dies domini sicut fur in nocte veniet. Car lo dia que lo senyor vendra a jutiar sera axi amagat e secret com del ladre que ve de nit: E guardau no hajau a hoir en aquell estret juhi de boca del jutge. ¶ Propter multudinem (multitudinem) iniquitatis tue et propter dura peccata tua feci tibi hoc. Volent dir Siau certs vosaltres cechs: que per la gran multitut de les iniquitats vostres e per la durea dels peccats per vosaltres no coneguts yous he fet aço: que siau dampnats eternament: e coneguts per totes les creatures e per aquelles menyspreats: puix dauant mi nous sou coneguts ni humiliats: E axi aterrats per gran temor vendran en coneixença de sa gran error: e diran a vostra senyoria. ¶ Illumina occulos meos ne vnquem obdormiam in morte ne quando dicat inimicus meus preualui aduersus eum. Volent dir cascu per si: O excellent senyora e metgessa nostra: Illuminau los meus vlls de vera coneixença per que nom adorma en la mort ignorant los peccats meus: e de aquells hauent poca cura: E que en aquell cars lo Diable enemich meu no puga dir yo he vençut e aterrat: O senyora que la vostra caritat sera tanta que a nengun malalt no direu de no: E per ço senyora vendran a vostra clemencia los forts qui es malaltia molt auorrida sens sperança de salut significada per los indurits e obstinats en peccat: Aci senyora haueu mester hun gran esforç (esforc) e metre les mans dins les entramenes de aquests malalts ab los guants guarnits de groch qui es color clara e resplandent e moureu lo cor de aquells a coneixença clara del perill en que stan: e que nengu nols pot ajudar si ells mateixos ajudar nos volen: E dir los ha vostra merce. ¶ Qui te fecit sine te: non te saluabit sine te. Volent dir: O vosaltres qui continuament stau e perseuerau en peccat e axi voleu viure: Siau certs que aquell senyor quius ha creats e fets sens ajuda vostra: nous saluara james sens voluntat e treballs vostres: E lo temps de mereixer sols es en la present vida: e si aquest despeneu en vicis e peccats queus resta sino la pena per ells meritada: Car scrit es. ¶ Que enim (e+i nassal+3 o Z) seminauerit hom (h+o en virgulilla: hon, hom): hec et meter. Car segons les obres quel home fara axi sera pagat. Filioli recordamini q3 nouissima hora est: E per ço recordau vos fillets que ja sou a la derrera hora: esforçau (se llich ben cla: efforçau) vos a fer bones obres: car certament vos dich. ¶ Bonorum ergo laborum gloriosus est fructus. Car dels bons treballs glorios es lo fruyt: E a cascu d´aquells qui virtuosament haura obrat sera dit en lo pas de la mort per nostre senyor deu. ¶ Date ei de fructu manuum suarum. et laudent eum in portis opera eius. Volent dir. Sia dat a aquest del fruyt de les sues propries mans: ço es lo gran premi que mereix per sos treballs: e sia lohat de les sues bones obres en la porta: çoes en lo eximent de la mortal vida: E ab aquestes medicines senyora fareu cobrar la hoida als sorts: e cascu d´ells lançantse als peus de vostra senyoria: dira. ¶ Domina audiui auditionem tuam et timui Volent dir. O senyora yo hoint les amonestacions de vostra senyoria so vengut en coneixença de la mia error e obstinacio e tem molt la rigor del diuinal jutge: Per que soplich a vos senyora metgessa que de aquesta malaltia maueu guarit: me doneu alguna medicina per a vsar que no torne en la dita malaltia: E vostra merce respondra ab molt plaer dient. ¶ Serua mandata. q3 breues dies hois sunt. Volent dir: Fills meus no es cosa nenguna que axius preserue de tot mal com es seruar los manaments diuinals: e tot ço a que lome es obligat: Car los dies de la vida dels mortals son tan breus que nengu nos deu enujar de qualseuulla treball que porte: puix sab que tan poch te a durar car la mort es fi de tots treballs de aquesta vida: E qui be viu e ordenadament la fi ha segura: segons es scrit dient. ¶ Non potest male mori qui bene vixerit: car no pot mal morir qui be ha vixcut: E aquestos senyora molt contents de les vostres medicines e bon regiment sotsmetranse tots a la hobediencia de nostre senyor deu e vostra: guardantse de tornar en la primera malaltia: O senyora clement que altra manera de malalts vendran a vostra senyoria: los quals ab signes demanaran ajuda: car son muts e parlar no poden: Aquells senyora son entesos per los qui mal regeixen la lengua e no donen a nostre senyor deu la lahor que deuen: E vostra merce rebent los ab molta pietat entendreu solicitament en la curacio d´ells: E tenint en les vostres precioses mans aquells guants guarnits de morat: qui es color foscha e molt honesta: Tocar los ha vostra merce en lo cor escalfant aquell ab les vostres propries mans: Car la fredor del cor fa cessar la lengua de son virtuos exercici: e d´aqui senyora fareu sortir la foscha e amagada deuocio: E apres tocar los eu la lengua purgant aquella: e fareu publicar la dita deuocio per paraules manifestes dient a aquelles. ¶ Loquimini et clamate: quia volo vos orare in omni loco leuantes puras manus sine ira et disceptatione: Volent dir: Puix per lo tocament meu sou guarits: parlau e cridau: car la voluntat mia es que oreu en qualseuulla loch queus trobeu leuant les mans al cel ab puritat de conscientia sens ira nenguna ne contencio: ans ab vera humilitat e pacificacio. Car tals oradors vol lo pare eternal. E perço dix Dauid. ¶ Respexit in orationem humilium: et non spreuit precem eorum. Volent dir. Que nostre senyor deu mira e aproua les oracions dels humils: e no menysprea james les pregaries d´aquells. ¶ Quia oratio humiliantis se nubes penetrat. Car la oracio de aquell que se humilia penetra les nuus. ¶ E aquest exercici de lohar vostre deu y creador vull que proceeixca de cor. Car dich vos certament. ¶ Si cor non orat in vanum lingua laborat. Que si lo cor no es atent en la oracio en va treballa la lengua. ¶ Quia deus non aspicit verba orantis: sed attendit cor deprecantis. Car lo senyor no mira les paraules del qui ora: ans aten al cor e a la affectio ab que es pregat. ¶ O senyora que aquests muts hauent cobrada la paraula per mija de vostra senyoria: e trobantse desijosos e inflamats de continuar e perseuerar en la lahor diuina diran a vostra merce. ¶ O inclita senyora sia de vostra merce darnos algun orde ab que perfetament pugam seruir e lohar aquell senyor fill vostre: segons per vostra altesa som amonestats. E vos senyora dir los eu. ¶ Fills meus. la preparacio vostra per a ben perseuerar e obtenir lo que demanau ha de esser aquesta. ¶ In sanctitate et justitia coram ipso omnibus diebus vestris. Car es necessari siau sancts dins en lo cor: e defora en les obres: e que siau axi justificats que nengun peccat en vosaltres no puga aturar per sols vn moment: e queus esforçeu de star en la presencia diuina continuament: ço es en gracia sua. Car nengu no li sta dauant sino aquells qui posseeixen la dita gracia: e en aço perseuerareu tots los dies de la vida vostra: auorrint lo mon e totes les coses sues. Car dich vos certament. ¶ Longe est mens illius a deo: cui hec vita dulcis est. Co es que es molt luny de nostre senyor deu la pensa de aquells a qui la vida present es dolça e plaent. ¶ E los dits malalts senyora molt inflamats de la resposta de vostra senyoria esforçar san a posar per obra lo per vostra merce manat. Axi senyora veus açi los guants vostres a que han a seruir. E la senyora ab molt plaer accepta los dits guants e comanals a vna de ses donzelles nomenada prudencia: dientli quels tingues prests per a quant vendrien los malalts a esser curats.