Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017

Et ex 10/10/2017 19:39:52 19:39:44 iuris fuerit inter Catalaunia, la mare de les llengües romániques, lo latín.

Cataluña ha sido independiente entre las 19:39:44 y las 19:39:52 del 10-10-2017

Chapurriau, Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017,

Català, Catalunya ha estat independent entre les 19:39:44 i les 19:39:52 del 10-10-2017

English, Catalunya has been independent between 19:39:44 and 19:39:52 10-10-2017

Deutsch, Katalonien ist unabhängig gewesen ab 19:39:44 bis 19:39:52 , 10-10-2017

Katalonië is onafhanklik tussen 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-201

Katalonia ka qenë e pavarur midis 19:39:44 dhe 19:39:52 më 10-10-2017

ካታሎኒያ በ 10-10-2017 በ 19 39 44 እና በ 19 39:52

ገለልተኛ ነበር كانت كاتالونيا مستقلة بين 19:39:44 و 19:39:52 في 10-10-2017 Կատալոնիան անկախ է եղել 19:39:44 եւ 19:39:52 միջեւ 10-10-2017 թթ Katalonya 10-10-2017 tarixləri arasında 19:39:44 və 19:39:52 arasında müstəqil olmuşdur কাতালোনিয়া 19-10-২9 এবং 19:২9:২0 10-10-2017 তারিখের মধ্যে স্বাধীন হয়েছে Каталонія стала незалежнай ад 19:39:44 і 19:39:52 ад 2017/10/10 Catalonia 19:39:44 နှင့် 10/10/2017 ၏ 19:39:52 အကြားလွတ်လပ်သောခဲ့ Katalonija je nezavisna između 19:39:44 i 19:39:52 10-10-2017 Каталония е независима между 19:39:44 и 19:39:52 на 10-10-2017, búlgaro Catalonia បានឯករាជ្យរវាង 19:39:44 និង 19:39:52 នៅថ្ងៃទី 10-10-2017 ಕ್ಯಾಟಲೊನಿಯಾ 10-10-2017 ರಂದು 19:39:44 ಮತ್ತು 19:39:52 ರ ನಡುವೆ ಸ್ವತಂತ್ರವಾಗಿದೆ

Esta cara se li ha quedat a Arturo Quintana Font

Ang Catalonia nahimong gawasnon tali sa 19:39:44 ug 19:39:52 sa 10-10-2017 Katalánsko bylo nezávislé mezi 19:39:44 a 19:39:52 dne 10-10-2017 Catalonia yadziimira payekha pakati pa 19:39:44 ndi 19:39:52 pa 10-10-2017 加泰罗尼亚在10-10-2017之间的19:39:44和19:39:52之间是独立的 카탈로니아는 2017 년 10 월 10 일에 19:39:44와 19:39:52 사이에 독립적입니다. A Catalugna hè statu indipindente trà 19:39:44 è 19:39:52 u 10-10-2017, corso Kataloni te endepandan ant 19:39:44 ak 19:39:52 sou 10-10-2017 Katalonija je bila neovisna između 19:39:44 i 19:39:52 na 10-10-2017 Catalonien har været uafhængig mellem 19:39:44 og 19:39:52 den 10-10-2017 Katalánsko bolo nezávislé od 19:39:44 do 19:39:52 dňa 10-10-2017 Katalonija je bila neodvisna med 19:39:44 in 19:39:52 10. 10. 2013 Katalunio estas sendependa inter la 19:39:44 kaj las 19:39:52 de 10-10-2017 Kataloonia on ajavahemikus 19.10.99 kuni 19.49. 44. aastatel 10.10.2017.a. olnud sõltumatu Kataluniako independentea izan da 19:39:44 eta 19:39:52 artean 10-10-2017 artean Katalonia on ollut itsenäinen välillä 19:39:44 ja 19:39:52 10-10-2017 La Catalogne a été indépendante entre 19:39:44 et 19:39:52 le 10-10-2017 Kataloanië is ûnôfhinklik tusken 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-2017 Tha Catalonia air a bhith neo-eisimeileach eadar 19:39:44 agus 19:39:52 air 10-10-2017 Mae Catalonia wedi bod yn annibynnol rhwng 19:39:44 a 19:39:52 ar 10-10-2017 Cataluña foi independente entre as 19:39:44 e as 19:39:52 o 10-10-2017 კატალონია დამოუკიდებელია 10-10-2017 წლის 19:39:44 და 19:39:52 Η Καταλονία ήταν ανεξάρτητη μεταξύ 19:39:44 και 19:39:52 στις 10-10-2017 કેટેલોનિયા 19-10-39 અને 19:39:52 વચ્ચે 10-10-2017 વચ્ચે સ્વતંત્ર છે Catalonia ta kasance mai zaman kanta tsakanin 19:39:44 da 19:39:52 akan 10-10-2017 Ua kūʻokoʻaʻo Catalonia i waena o 19:39:44 a 19:39:52 ma ka lā 10-10-2017 קטלוניה הייתה עצמאית בין 19:39:44 ו 19:39:52 ב 10-10-2017 कैटलोनिया 1 9 -39: 44 और 1 9 -39-:52 के बीच 10-10-2017 के बीच स्वतंत्र रहा है Catalonia tau ywj siab thaum 19:39:44 thiab 19:39:52 rau 10-10-2017 Katalónia 19: 39:44 és 19:39:52 között volt 10-10-2017 között Catalonia anọwo onwe ya n'etiti 19:39:44 na 19:39:52 na 10-10-2017 Catalonia telah independen antara 19:39:44 dan 19:39:52 pada 10-10-2017 Tá Catalonia neamhspleách idir 19:39:44 agus 19:39:52 ar 10-10-2017 Katalónía hefur verið sjálfstæð milli kl. 19:39:44 og 19:39:52 þann 10-10-2017 La Catalogna è stata indipendente tra 19:39:44 e 19:39:52 il 10-10-2017 (molt paregut al català) カタロニアは1910年10月10日の19:39:44から19:39:52まで独立しています Catalonia wis merdika antara 19:39:44 lan 19:39:52 ing 10-10-2017 I-Catalonia iye yaba yedwa phakathi kuka-19:39:44 no-19:39:52 ngo-10-10-2017 Catalonia ti wa ni ominira laarin 19:39:44 ati 19:39:52 lori 10-10-2017 קאַטאַלאָניאַ איז געווען פרייַ צווישן 19:39:44 און 19:39:52 אויף 10-10-2017 I-Catalonia iye yazimeleyo phakathi ko-19:39:44 no-19:39:52 ngomhla we-10-10-2017 Catalonia đã được độc lập từ 19:39:44 đến 19:39:52 vào ngày 10-10-2017 Kataloniya 10-10-2017 yillar orasida 19:39:44 va 19:39:52 orasida mustaqildir Catalonia 19:39:44 اور 19:39:52 کے درمیان 10-10-2017 پر آزاد ہے Каталонія була незалежною між 19:39:44 і 19:39:52 10-10-2017 рр Katalonya, 10: 10-2017'de 19:39:44 ve 19:39:52 arasında bağımsız olmuştur A Catalunha foi independente entre 19:39:44 e 19:39:52 em 10-10-2017, portugués 10-10-2017 న కాటలోనియా 19:39:44 మరియు 19:39:52 మధ్య స్వతంత్రంగా ఉంది Каталония аз 19:39:44 ва 19:39:52 дар 10-10-2017 мустақил буд 10-10-2017 அன்று கத்தோலோனியா 19:39:44 மற்றும் 19:39:52 ஆகிய தேதிகளுக்கு இடையே சுதந்திரமாக இருந்து வருகிறது คาตาโลเนียเป็นอิสระระหว่าง 19:39:44 และ 19:39:52 ในวันที่ 10-10-2017 Ang Catalonia ay malayang sa pagitan ng 19:39:44 at 19:39:52 sa 10-10-2017 Katalonia geus bebas antara 19:39:44 na 19:39:52 of 10/10/2017 Katalonien har varit oberoende mellan 19:39:44 och 19:39:52 den 10-10-2017 Swahili , Catalonia imekuwa huru kati ya 19:39:44 na 19:39:52 tarehe 10-10-2017 Catalonia ayaa madaxbannaaneyd intii u dhaxeysay 19:39:44 iyo 19:39:52 10-10-2017 کاڪولونيا 10-10-2017 تي 19:39:44 ۽ 19:39:52 جي وچ ۾ آزاد ٿي چڪي آهي Catalonia yave yakasununguka pakati pe19:39:44 ne19: 39:52 musi 10-10-2017 Catalonia e 'nile ea ikemela pakeng tsa 19:39:44 le 19:39:52 ka 10-10-2017 Каталонија је независна између 19:39:44 и 19:39:52 10-10-2017 Na tutoatasi Catalonia i le va o le 19:39:44 ma le 19:39:52 i le aso 10-10-2017 Каталония была независимой между 19:39:44 и 19:39:52 10-10-2017 Catalonia a fost independentă între 19:39:44 și 19:39:52 pe 10-10-2017, rumano (mol paregut al catalá)

Katalonia była niezależna między 19:39:44 a 19:39:52 w dniach 10-10-2017 کاتالونیا در تاریخ 10-10-2017 بین 19:39:44 و 19:39:52 مستقل بوده است کاټلونیا د 19:39:44 او 19:39:52 په 10-10-2017 کې خپلواکه وه ਕੈਟਲੌਨੀਆ 10-10-2017 ਨੂੰ 19:39:44 ਅਤੇ 19:39:52 ਵਿਚਕਾਰ ਸੁਤੰਤਰ ਰਿਹਾ ਹੈ Catalonia har vært uavhengig mellom 19:39:44 og 19:39:52 10.-10-2017 Catalonië is onafhankelijk tussen 19:39:44 en 19:39:52 op 10-10-2017 Mongol,Каталониа 19:39:44 ба 19:39:52 хооронд 10-10-2017 онуудад тусгаар тогтносон байна Kua wehe a Catalonia i waenga i te 19:39:44 me 19:39:52 i te 10-10-2017 Il-Katalunja kienet indipendenti bejn 19:39:44 u 19:39:52 fl-10-10-2017 Katalana dia nahaleo tena tamin'ny 19:39:44 sy 19:39:52 tamin'ny 10-10-2017 Catalonia telah merdeka antara 19:39:44 dan 19:39:52 pada 10-10-2017 10-10-2017-ലാണ് കറ്റലോണിയൻ 19:39:44 നും 19:39:52 നും ഇടയിൽ ഇടപെടുന്നത് Каталонија е независна помеѓу 19:39:44 и 19:39:52 на 10-10-2017 Katalounien ass onofhängeg tëscht 19:39:44 an 19:39:52 den 10-10-2017 Katalonija buvo nepriklausoma nuo 19:39:44 iki 19:39:52 10-10-2017 m Katalonija ir bijusi neatkarīga laika posmā no 19:39:44 līdz 19:39:52 10-10-2017

Lo regne de Mallorca

Vull sé colaboradó de Iker Jiménez, es un fet paranormal vore un llibre sobre un reino catalá que may va sé catalá. Lo regne de Mallorca.

A mediterranean emporium

The catalan kingdom of Majorca

Y esta bassura no es de ara, sino de 1994. De autós a sueldo del catalanisme, despistats y algún que atre pocavergoña enseñán algo mes que Historia, histeria y siensia ficsió, com Ignacio Sorolla Amela, la Ascuma, AVL, IEC, etc.

David Abulafia

https://debates.coches.net/discussion/227234/son-las-islas-baleares-catalanas

CREACIÓ DEL REGNE DE MALLORCA. DEL REGNE PRIVATIU AL REGNE FEDERAT 

http://www.caib.es/govern/rest/arxiu/2545587

La conquesta catalana és un dels episodis més importants de la història de l'arxipèlag per les enormes repercussions que tingué, essent el punt de partida de l'actual poble de les Balears. La conquesta va representar la destrucció de la societat musulmana de les Illes i la seva substitució per una nova societat que s'integrava en el món occidental cristià mitjançant la seva incorporació a la Corona d'Aragó i l'entrada al món feudal. 1. Causes de la conquesta: Al començament del segle XIII els regnes cristians de la Península havien derrotat els almohades a la batalla de les Navas de Tolosa i el poder musulmà es trobava molt afeblit. Aquesta situació la va aprofitar Jaume I, rei de la Corona d'Aragó, per conquerir les Balears. D'altra banda, la conquesta va servir per satisfer el desig de terres de la noblesa catalana, per expulsar pirates de les Illes i per obtenir, a més, una base comercial que facilitàs la navegació cap a Orient i cap al nord d'Àfrica, on els interessos comercials de Catalunya eren cada vegada més importats. Segons la forma de govern pactista de la monarquia catalana, la conquesta va ser acordada a les corts de Barcelona del 1228. Allà el rei Jaume I va rebre el suport militar i econòmic dels tres braços: la noblesa, el clero i els representants de les ciutats catalanes. 2. La conquesta de les Illes Balears L'expedició, formada per unes 150 naus de tota mena es va fer a la mar a l'estiu de l'any 1229. El mes de setembre varen desembarcar a Santa Ponsa. Després d'una sèrie d'enfrontaments, posaren setge a Madina Mayurqa. Al cap de tres mesos de setge, el 31 de desembre de 1229, les tropes de Jaume I conqueriren la ciutat. Pocs anys desprès, el 1235,va ser conquerida l'illa d'Eivissa i Menorca ho va ser el 1287. La conquesta va comportar la desaparició gairebé total dels musulmans de les Illes. La repoblació fou majoritàriament amb catalans i la llengua que es parlava era el català. Per tant, a mijans segle XIII les Illes formaven part de forma federal de la Corona catalanoaragonesa junt amb Catalunya, Aragó i el País Valencià i aviat s'unirien altres territoris com Nàpols, Sicília i Sardenya.

3. La fundació del regne de Mallorca i la seva base econòmica.  Jaume I atorgà al nou regne un ordenament jurídic especial, amb unes llibertats molt superiors a les altres terres catalanes.
La Carta de Franquesa feia als repobladors lliures, no serfs i havien de pagar menys imposts; atenuava el feudalisme amb la intenció d'afavorir el repoblament de Mallorca. Després de la conquesta, els conreus més importants varen ser el blat, la vinya i la olivera que substituïren els musulmans, cotó, arrós i lli, a la vegada que augmentava la ramaderia. Hom importava blat, llana, pells, etc. i s'exportava oli, vi, formatge, sal i productes artesanals com teixits i calçat. Els comerciants mallorquins compraven productes de luxe al nord d'Àfrica i a Constantinoble que després distribuïen per diversos ports del llevant peninsular. A l'Edat Mitjana, les terres balears van esdevenir un gran centre comercial del Meditarrani amb una important escola de cartògrafs. Aquesta prosperitat es va reflectir en la construcció de nombrosos edificis religiosos i civils d'estil gòtic, com llotges, drassanes i consolats. Com passava en altres regnes de la Corona d'Aragó, també hi havia a Mallorca, el Consolat de Mar, i hi regia el Llibre del Consolat de Mar.

4. Institucions polítiques i canvis de sobirania Els períodes que el regne de Mallorca va ser independent tingué llur propi rei i quan es va incorporar a la monarquia confederal catalana tingué un lloctinent o virrei que representava l'autoritat reial, s'encarregava de la direcció militar i tenia el poder judicial i legislatiu. La monarquia era pactista i no absolutista, per la qual cosa quan el nou rei era coronat devia jurar que respectaria les lleis i llibertats dels seus súbdits. A diferència d'altres regnes, el de Mallorca no tenia corts pròpies, sinó que enviava representants a les Corts Catalanes. Una altra institució de govern era el Gran i General Consell que tenia la representació del regne, s'encarregava de la hisenda pública i proposava noves lleis al rei. A Mallorca també formava part del govern la Universitat del Regne formada per sis Jurats que es repartien entre els estaments (cavallers, ciutadans, mercaders i artesans). L'organisme representatiu de Menorca era la Universitat i Consell General de Menorca. Eivissa tenia també la seva Universitat com a organisme de govern.

5. Regne privatiu i retorn a la Corona d'Aragó A l'Edat Mitjana els reis consideraven el seu regne com un patrimoni personal i per això era freqüent que el repartissin entre els fills. Jaume I va disposar que el seu fill gran Pere rebés en herència el regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i el regne de València. Jaume, el fill petit, va heretar el regne de Mallorca, amb Menorca com a territori vassall, Eivissa i les possessions de la Corona d'Aragó al Migdia francès. El 1276, a la mort del seu pare, Jaume II va ser coronat rei del Regne de Mallorca. Els monarques que el varen succeir foren Sanç I i Jaume III que donaren una llarga etapa de prosperitat al regne. Però, la manca d'homogeneïtat geogràfica i les dificultats econòmiques del regne, que havia de pagar forts aranzels comercials i no tenia una moneda pròpia, feien difícil que pogués seguir sent independent. Però el conflicte polític començà quan Jaume III encunyà moneda a Perpinyà, trencant així els pactes feudals que l'unien al rei d'Aragó, la qual cosa aprofità Pere el Cerimoniós per a declarar-li la guerra. El rei d'Aragó el 1343 ocupà Mallorca sense que la població mallorquina defensàs Jaume III; la qual cosa s'explicaria per la complicitat dels comerciants mallorquins i la major part de la població de l'illa als qui Pere d'Aragó els havia promès conservar i ampliar les lleis autonòmiques i avantatges comercials. Mort Jaume III a la batalla de Llucmajor, el regne de Mallorca es reincorporà a la Corona d'Aragó de forma confederal i mantingué i amplià les seves lleis autonòmiques. 

ELS BORBONS. EL CANVI DE DINASTIA I LA PÈRDUA D'AUTONOMIA DEL REGNE DE MALLORCA 6. La Guerra de Successió (1701-1715) i l'absolutisme borbònic

El 1700 morí sense successió Carles II, el darrer rei dels Àustries i fou proclamat rei el candidat francès Felip V, enfront del candidat austríac l'arxiduc Carles. Gran Bretanya, Portugal, Holanda i l'Imperi austríac, contraris al borbó, declararen la guerra a França i a Espanya. Així es desencadenà la Guerra de Successió que també va ser un conflicte entre els dos regnes d'Espanya. Castella es va mostrar fidel a Felip V. En canvi, la Corona d'Aragó va donar suport al candidat austríac davant el temor a què el model absolutista i centralista francès que volia imposar acabàs amb el seu règim autonòmic. A l'interior, la guerra va ser favorable a les tropes filipistes que varen obtenir la victòria d'Almansa (1707) que suposà la rendició de València i Aragó. El 1713, l'arxiduc Carles va heretar la Corona d'Àustria quan va morir el seu germà. Temerosos ara de l'excessiu poder dels Habsburg, la Gran Bretanya i Holanda varen retirar el seu suport a l'arxiduc Carles i varen firmar el Tractat d'Utrecht (1713), que va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya. Arran d'aquest tractat els territoris europeus de la monarquia espanyola es varen repartir entre les potències del bàndol austriacista i Gibraltar i Menorca foren ocupades per Gran Bretanya. El Principat de Catalunya i Eivissa i Mallorca continuaren la guerra totes soles contra Felip V i Barcelona s'acabà rendint l'11 de setembre de 1714, desprès d'una aferrissada resistència i de la important ajut en queviures i en tropes artilleres que arribaven des de Mallorca. Com a càstig pel suport al candidat austríac, Felip V va anul·lar tots els furs i llibertats de la Corona d'Aragó i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a totes les terres de la Corona. Els Borbó varen implantar el model d'absolutisme centralista francès. Tots els poders residien en el monarca i les Corts varen quedar quasi anul·lades. 7. Les conseqüències de la Guerra de Successió per al Regne de Mallorca. L'anul·lació de l'autonomia política. Tot i que les Illes romanien inicialment fidels a Felip V, ja es constatava la importància dels partidaris de l'Arxiduc que eren durament reprimits pels virreis, especialment a Eivissa i a Mallorca. Les causes per les quals hi havia dos bàndols enfrontats eren econòmiques, però també tenia molt de pes el temor a la pèrdua de la seva autonomia política, com els respectius jurats reclamaven cada vegada que un virrei intentava minvar la independència fiscal o intervenir en la lliure elecció dels càrrecs polítics illencs, entrebancant el sistema representatiu de “sac i sort”. Les autoritats borbòniques, encapçalades pel virrei, el comte d'Alcúdia i el bisbe Laportilla, eren conscients de l'oposició de bona part de la població; el perill d'insurrecció era evident, però la causa de Felip V no va perillar fins que l'armada angloholandesa de l'almirall Leake va forçar la insurrecció carlina (24 de setembre de 1706). Quan Barcelona es rendí (1714) les úniques terres que s'oposaven a Felip V eren Mallorca i les Pitiüses. Dia 16 de març de 1715, mentre uns 500 treballadors hi feien feina, el Cronicón Mayoricense explica que va comparèixer una companyia de dones amb tambor i bandera per tal d'ajudar en els treballs de fortificació, creant una zona d'aîllament entre la murada i les cases de Santa Catalina. A les primeres dones es sumaren d'altres fins a 400 i Impediren així que hom enderrocàs aquell barri i aplanant i omplint amb terra, crearen l'explanada de sa Feixina. Fins a l'11 de juliol de 1715 no es rendiren les darreres forces lleials a l'Arxiduc a la Ciutat de Palma al general d'Asfeld. Poc després les tropes borbòniques prenien possessió d'Eivissa. Amb els Decrets de Nova Planta (1715-1718) desapareixia el Regne de Mallorca i a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera foren liquidades les institucions d'autogovern. El capità general passà a ser l'autoritat suprema política i militar en substitució del virrei. Les atribucions del Gran i General Consell foren assumides per la Reial Audiència, des d'ara formada exclusivament per castellans. Els ajuntaments seguiren el model castellà i els regidors ja no eren electius sinó nomenats per l'Audiència o pel rei. També es va suprimir l'autonomia financera del Regne de Mallorca, imposant-se una allau de nous imposts. El català fou bandejat de les institucions oficials, i, si bé es va mantenir viu dins l'àmbit privat, no era ben tolerat pel nou poder. Així i tot es varen mantenir algunes institucions com el Consolat de Mar i el dret privat que ha arribat en bona part fins avui. D'altra banda, es varen militaritzar les Illes amb l'establiment d'un exèrcit permanent. En general tots aquests canvis causaren malestar fins i tot entre els illencs que havien estat partidaris de Felip V.
ACTIVITATS Decreto de Nueva Planta dado en San Lorenzo el Real a 16 de Marzo de 1716 por el Rey Don Felipe V "…aunque por diferentes Pragmáticas de los Reyes mis Antecesores, se haya reglado el Gobierno de esta Isla y Reino de Mallorca, he considerado, que las turbaciones de la última guerra le han dexado en estado, que necessita de algunas nuevas providencias para su mayor seguridad, paz y quietud de sus Naturales; por lo cual. He resuelto, que la Audiencia compuesta de un Regente, cinco Ministros y un Fiscal, presida el Comandante General de mis Armas… (…) Y necessitándose en el presente estado de esta Isla, y Reyno, de atender con el mayor cuydado, y vigilancia a su mejor Gobierno, y siendo para lograrle, de la mayor importancia, elegir las personas más hábiles, y no exponerlas a la contingencia del Sorteo; He resuelto que por ahora, y durante mi voluntad, se nombren veinte Iurados que rijan, y goviernen lo Económico, y Político de la Ciudad de Palma; y doze para que goviernen la de Alcudia, también en lo Económico, y Político; y en los demás lugares del Reyno los que fueren necessarios, según el número de la población de cada uno, reservandome yo la nominación de los que huvieren de elegirse para las dos Ciudades de Palma y Alcudia, y haziéndola la Audiencia por lo que mira a los otros Lugares, de los que me dará cuenta. (…) Siendo mi intención honrar, y premiar indistintamente todos mis vassallos, según el mérito de cada uno, y emplearlos como juzgare más conveniente: Declaro, y mando, que en adelante cessen en este Reino las costumbres, y leyes que hablan de Extrangería. (…) Quedando por ahora también reservadas a mi disposición la Regalia de fabricar moneda, y las demás, assí en esta Isla, como en la Iviza. (…) Dado en San Lorenzo el Real a diez y seis de Marzo de mil setecientos y diez y seis. YO EL REY" INSTITUCIONS POLÍTIQUES ABANS I DESPRÉS DEL DECRET DE NOVA PLANTA A LES ILLES ABANS DESPRÉS
1. GRAN I GENERAL CONSELL…………….......REIAL AUDIÈNCIA
2. JURAT………………………………………....... REGIDORS
3. PROCURADOR REIAL…………………….......INTENDENT
4. VEGUER…………………………………….......CORREGIDOR
5. VIRREI……………………………………......... CAPITÀ GENERAL.

ACTIVITATS

1. Cerca al dossier o per internet el significat i les competències que tenien les institucions o càrrecs que estan subratllats.
2. Quines són les dues concepcions d'Estat que s'enfrontaren a la Guerra de Successió? Què significava cada una d'elles?. Quina seguia cada una de les corones dins del regne d'Espanya?
3. Per què el Decret està dirigit a les illes de Mallorca i d'Eivissa? Investiga en quina situació va quedar Menorca després de la Guerra de Successió.
4. Quins són els canvis més importants introduïts pel Decret de Nova Planta, en el terreny econòmic, en el terreny polític i cultural?
5. A quins altres territoris de la Monarquia Hispànica es varen fer decrets similars?. Per què?

https://en.wikipedia.org/wiki/Kingdom_of_Majorca WIKILIES :

The Kingdom of Majorca (Catalan: /mallorquí/ Regne de Mallorca, IPA: [ˈreŋnə ðə məˈʎɔɾkə]; Spanish: Reino de Mallorca; Latin: Regnum Maioricae) was founded by James I of Aragon, also known as James The Conqueror. After the death of his firstborn son Alfonso, a will was written in 1262 and created the kingdom to cede it to his son James. The disposition was maintained during successive versions of his will and so when James I died in 1276, the Crown of Aragon passed to his eldest son Peter, known as Peter III of Aragon or Peter the Great. The Kingdom of Majorca passed to James, who reigned under the name of James II of Majorca. After 1279, Peter III of Aragon established that the king of Majorca was a vassal to the king of Aragon. The title continued to be employed by the Aragonese and Spanish monarchs until its dissolution by the 1715 Nueva Planta decrees.

http://www.arxiuregnedemallorca.com/

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis

 

Purna = http://www.puyalon.org/ = Arran de la CUP = esfendemos as luengas = jovent https://joventrepublica.cat/

Jovent republicà, utilitza la llengua per a lleparvos lo cul, so marranos. 

 

https://www.racocatala.cat/noticia/51989/pintada-inscripcio-utilitza-llengua-franja-aixeca-polseguera-entre-segregacionistes-lingui

 

https://www.lacomarca.net/malestar-varios-pueblos-bajo-aragon-pintadas-independentistas-paredes-senales/

 

Són mol amiguets de Ignacio Sorolla Vidal de Penarroija de Tastavins y de atres com lo pena de Marsel de La Litera, y encara que sigue bastán agüelo tamé de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera

 

 

YO no chapurrejo res, YO parlo CHAPURRIAU

 

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Purna_(organitzaci%C3%B3)

Purna, el jovent revolucionari i independentista, és una organització juvenil de l'esquerra independentista aragonesa que neix el febrer de 2010 fruit de la confluència entre les organitzacions Astral (antiga joventut d'Estat Aragonès) i Chobenalla Aragonesista (joventut de la CHA). Purna es declara independentista, ecologista, revolucionària i feminista, essent els seus eixos principals la independència d'Aragó i el socialisme com a forma d'organització econòmica. Des de la seva naixença ha promogut actes polítics que inclouen xerrades, concerts, mobilitzacions, participació en vagues, etc.

foc, purnes y destral contra los catanazis, nazis aragonesos com tots estos idiotes

8m-valderrobres-natros-natres-mos-aturem

 

La ideologia de Purna és el socialisme revolucionari i el seu objectiu és aconseguir una República Socialista Aragonesa independent i sobirana. El seu discurs pren elements de la ideologia socialista revolucionària a la que afegeix, com a característica principal, l'independentisme com l'eina específica per lluitar i trencar amb l'Estat espanyol sostenidor del capitalisme i l'imperialisme. Tot i que reconeix Aragó com una nació, Purna no es declara nacionalista, considerant que l'independentisme revolucionari és la superació teòrica i pràctica del nacionalisme d'esquerres. De la mateixa manera es declara ecologista lluitant contra projectes com el recreixement de Yesa o els pantans de Mularroya i Biscarrués. Reconeix la realitat trilingüe d'Aragó provant d'empentar l'aragonès i el català en tots els seus comunicats i textos, i defensa un feminisme de classe.

Actualment Purna té al voltant de mig centenar de militants (50 dal o baix) repartits per tot el territori aragonès, tenint especial presència en les principals capitals del país on compta amb assemblees organitzades i en actiu. En concret a Osca, Terol i Saragossa, i també amb presència a les comarques del Baix Aragó, Calataiud, Serra d'Albarrasí i Jacetània. /Jaca/

 

 

 

Les relacions sociopolítiques de Purna es fan depenent de les ciutats i del seu context social i polític. En línies generals, Purna té relacions a nivell nacional amb el Bloque Independentista de Cuchas, plataforma de la qual és membre des de la seva creació i que marca la major part de les seves relacions amb l'esquerra independentista. En l'àmbit juvenil treballava al costat de UJCE, CJC i Universidat al Frent de Luita Chovenil d'Aragón, que aplega el jovent revolucionari aragonès. / La creme de la creme dels idiotes aragonesos /

Pel que fa a la lluita estudiantil, s'ha apropat al sindicat independentista Universidat amb qui ha treballat conjuntament participant en l'organització de mobilitzacions estudiantils per tot Aragó. A Terol es relaciona amb el sindicat CNT i amb l'Asambleya d'Estudiants de Teruel en l'autoanomenat Bloque Crítico, treballant per organitzar vagues / ya u sou vagos, ya, dropos, mantes, gossos/ i manifestacions. A Osca es relaciona amb el sindicat universitari CEPA també per a manifestacions i vagues.

1.  (an) Naxe Purna-A Chobenalla Reboluzionaria Independentista, adeban.org.
2. (an) Consideracions Estratéchicas de Purna t'a «Tobada d'o Nacionalismo Aragonés de Cuchas», www.purna-aragon.org

 

http://arainfo.org/socalce-independentista-y-revolucionario-de-purna/

 

http://arainfo.org/del-nacionalismo-al-independentismo-organizacion-tactica-y-estrategia/

 

https://okdiario.com/espana/2017/08/05/javier-lamban-arran-aragoneses-1215591

Lambán subvenciona una revista independentista que promociona a los ‘Arran aragoneses’

El gobierno socialista de Javier Lambán subvenciona la revista independentista Temps de Franja, dirigida a los “catalanoparlantes de Aragón”.

En la publicación se promociona a Purna, una “asociación joven y combativa” que reconoce los ‘Países Catalanes’ y está hermanada con los independentistas radicales catalanes de Arran.

El artículo de la revista reproducido sobre estas líneas habla de la organización juvenil Purna y está firmado por uno de sus miembros. La publicación cuenta por lo tanto, en este caso, con un redactor integrante de Purna que escribe y promociona las acciones de su asociación.

La revista Temps de Franja salió a la luz en el año 2000. Está editada por la Iniciativa Cultural de la Franja, ICF, que reúne a las asociaciones pancatalanistas de Aragón: Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Associació Cultural del Matarranya y Centre d’Estudis Ribagorçans.

En marzo de este año, Temps de la Franja del meu cul publicó una entrevista en la que las propias preguntas hacían referencia directa a “los países catalanes”, una expresión utilizada por los pancatalanistas que abarca territorios de las comunidades autónomas de Cataluña, las islas Baleares y la Comunidad Valenciana, varios municipios del norte de Murcia, el microestado pirenaico de Andorra, parte del Pirineo francés donde ya se sabe que la lengua es el occitano, y la llamada Franja del meu cul.

 

Isto no ye España yes en Aragón

Purna: Independentista y pro Maduro

Purna se presenta como “juventud aragonesa, alegre y combativa”. En su cuenta de Twitter apela a la independencia aragonesa respecto a España. Utilizando imágenes con la bandera independentista aragonesa reflejan su actitud ante al separatismo.

 

Por otro lado, la asociación también apoya a los jóvenes abertzales de Alsasua que dieron una paliza a dos guardias civiles y a sus parejas el pasado mes de octubre.

Aquí ne ix un de estos insultón y amenassadó

La situación de Venezuela también suscita interés entre los jóvenes de Purna. A través de un mensaje en las redes sociales, la asociación se posicionó a favor del dictador Nicolás Maduro y apoyó, dando vivas a la revolución bolivariana, el fraude de las elecciones a la Asamblea Constituyente.

Purna y Arran

Tanto Purna como los antisistema de Arran comparten un objetivo común: defender la independencia de ‘los países catalanes’.
Arran ha sido protagonista de los recientes acontecimientos vandálicos organizados como acto de protesta contra el turismo, tanto en Barcelona como en Palma de Mallorca. Sus miembros acudieron al puerto de Moll Vell de la ciudad para intimidar a los viandantes y a los restaurantes de la zona.

Una delegación de Purna, A Chovenalla Independentista y Revolucionaria, estuvo presente en Barcelona en los actos organizados el 11 de septiembre por la Esquerra Independentista y en la Conferencia Nacional de Arran celebrada en Ulldecona. “Desde Aragón queremos trasmitir toda nuestra solidaridad y agradecimiento a la juventud dels Països Catalans, que vive un momento histórico en la liberación de su pueblo”, rezaba un comunicado emitido por Arran.

No era la primera vez que algo así ocurría. El colectivo de Arran provocó varios desperfectos contra un bus turístico en Barcelona la semana pasada y este martes se dedicó a pinchar las ruedas de las bicis que el Ayuntamiento de Ada Colau ofrece de alquiler a los barceloneses para desplazarse.

Ramiro II de Aragó

Tal dia com avui de l’any 1137, fa 881 anys, el rei Ramir II d’Aragó i el comte independent Ramon Berenguer IV de Barcelona bla, bla, bla, bla…

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-arago-confirma-donacio-regne-ramon-berenguer-iv_299133_102.html

Conde independén? Es que sa mare lo va fotre fora de casa y se va independisá ? ja, ja, ja, ja... No se pot sé conde y independén perque está per daball del marqués, del príncipe y del Rey.

Kraustex Kraus Tex

Campana de Huesca

https://es.wikipedia.org/wiki/Ramiro_II_de_Arag%C3%B3n

• BELENGUER, Ernest, «Aproximación a la historia de la Corona de Aragón», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX); Generalitat Valenciana; Ministerio de Cultura de España, Lunwerg, 2006, pág. 26. ISBN 84-9785-261-3.
• FATÁS CABEZA, Guillermo, «El escudo de Aragón», en Aragón, reino y corona, Gobierno de Aragón, Ayuntamiento de Madrid y Secretaría de Estado de Cultura, págs. 170-172. Catálogo de la exposición celebrada en el Centro Cultural de la Villa de Madrid del 4 de abril al 21 de mayo de 2000. ISBN 978-84-8324-084-7
• FATÁS CABEZA, Guillermo y Guillermo Redondo, Blasón de Aragón: El escudo y la bandera, Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995.
• FUERTES DE GILBERT ROJO, Manuel, «La Casa de Aragón: Genealogía de una monarquía mediterránea. (Sinopsis)», I Colloquio Internacionale de Genealogia. Institut International d’études généalogiques et d’histoire des familles, Roma, Senado de la República, 7-11 de octubre de 2003.
• GARCÍA-GALLO, Alfonso, «El derecho de sucesión del trono en la Corona de Aragón», Anuario de Historia del Derecho Español, 36, 1966, págs. 5-187. Cita de las páginas 67 y 68 en: Armand de Fluvià, «De oro, cuatro palos de gules, escudo de los Condes de Barcelona», Hidalguía, vol. XLIV, n.º 256/257, 1996, pág. 460-461. ISSN 0018-1285
• LALINDE ABADÍA, Jesús, «Las Cortes y Parlamentos en los Reinos y tierras del Rey de Aragón», en Esteban Sarasa Sánchez et al., Aragón: Historia y Cortes de un Reino, Cortes de Aragón y Ayuntamiento de Zaragoza, 1991, págs. 89-90. ISBN 978-84-86807-64-1
• LAPEÑA PAÚL, Ana Isabel, Ramiro II de Aragón: el rey monje (1134-1137), Gijón, Trea, 2008. ISBN 978-84-9704-392-2
• MONTANER FRUTOS, Alberto, El señal del rey de Aragón: Historia y significado, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1995. ISBN 84-7820-283-8.
• Alberto Montaner Frutos PDF
• UBIETO ARTETA, Antonio, La creación de la Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar (Alcorces, 2), 1977
• https://es.scribd.com/doc/149875449/Ubieto-Arteta-Antonio-Historia-de-Aragon-Creacion-y-Desarrollo-de-La-Corona-de-Aragon-1987
• —, La formación territorial, Zaragoza, Anubar (Historia de Aragón), 1981.
• —, Los esponsales de la reina Petronila y la creación de la Corona de Aragón, Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1987a.
• —, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar (Historia de Aragón), 1987b
• VICENTE DE CUÉLLAR, Benito, «Los "condes-reyes" de Barcelona y la "adquisición" del reino de Aragón por la dinastía bellónida», Hidalguía, vol. XLIII, n.º 252, 1995, págs. 619-632.

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.

- Moneda catalana del s. XVII (o sea, antes de 1700) donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.

 ¿En qué quedamos?

Barcino, civi, 1674, Carol II, rex. (Carolus, Karles, como Puigdemont, o Carlomagno.)

https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a

 

 

L´estat català.

El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.

 

http://webs.racocatala.cat/cat1714/llibertats.htm
(cada día más imbéciles los del rinconcico catalán.)

 

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença
fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent
de honor. Inclit magnifich et car cosi:
per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra
molt cara companyona la reyna et los
infants nostres fills erem sans et en bon
stament de nostres persones grasia de nostre senyor
Deus: e desijants ab gran affeccio
saber aço mateix de vos pregamvos axi
affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera
nos en certifiquets per vostres letres
car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car
e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre
de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt
car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare
vostre e vostres vassalls farien son preparatori de
entrar en nostres regnes per dampnificar los
lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som
fort maravellats e crehem fermament que aço
no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre
molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus
pregam affectuosament que havent sguart als bons et
grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre
lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors
reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia
divinal en los regnes et terres Darago succehim
la qual bona amistat nos entenem servar e guardar
fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir
decontinent a les dites gents axi del dit rey
vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins
los limits de nostres regnes ne inferir
en aquells dampnatge ne violencia alguna. E
sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos
molt car e molt amat cosi que nos aximatex
havem manat e manam de present als nostres vassalls e
sotsmeses ques guarden de fer dan algun a
vassalls o gents algunes que sien del dit rey
nostre molt car frare ne vostres ans
volem et manam que aquells sien tractats favorits
dins nostres regnes axi propriament com si eren
vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt
amat cosi vos son plasents de nostres regnes e
terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona
volentat. E sia vostra guarda molt car e
molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en
Barchinona sots nostre segell secret a XII dias
de janer del any de la nativitat de nostre senyor
MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad
relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

 

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en
Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats
remetes a vostra celsitud los nomenats en
la dita letra e encara en sa serie innumerables
paraules innominioses e de gran opprobri e en
moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes
en ella no sens causa so molt maravellat com
tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne
en casa de vostres predecessors e meus als quals se
inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la
sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra
reverencia parlant car la casa Durgell don de
vostres predecessors e meus han neximent es
clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e
en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha
augmentada e encara defesa la casa Darago e don
absent e present lo princep se pot dir ab
veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament
reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol
no haje evançat en les illes com no sie menys
la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la
ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita
casa si les sap hagues ben memorades lo dictador
de la dita letra nos fore dilatat ne hagra
delectat son coratge en ordonar tal letra
denigrant per sos pler e poder mi e ma casa
quant se vol noli nogue ne la materia de la
tinta que podie divertir en als hagre pervertida
en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses
contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria
ne lo signador de la dita letra salva pau
sua hagre stesa la sua ma a concloure
injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a
mis pertangues ço que no fa crehent a
simpla assercio de part que no recitant sa culpa
per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens
prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets
signada ans hagrets seguides les vestigies
dels dits precessors qui han guardat lur linatge
sabens si denigracio caygues en aquell ço que
Deu no vulle no esser a ells luny e no volents
fer de tota erba un feix.
Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets
per mon sguard que almenys per lo deute tals
letres nom sien trameses car no se
petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli
injusticia e encara posarli innominia axi expressa:
e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es
potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e
per constitucions de Cathalunya e usançes e
encara remissio en lo principat no ha loch e
menys del comdat Durgell per ses preheminencies
franqueses e libertats e molt menys pot ne deu
esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he
en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e
en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis
clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre
ço quels dix clamantse a mi ço es que
en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels
dits fets e si apres com per lur importunitat yo
tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als
officials de la infanta a quis pertany que en lo
dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço
mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo
fisch quils ajudave per punicio dels crims
e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud
continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur
fet e provat ço que pretenen sens falla
hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia
no hagre fallit ne ha: mas en lurs
contumacia colpa e necligencia e de lur
procurador dient que no curave fer instancia ne altra
prova sino de comptar diners. E per ço com
contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito
preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a
lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço
quels ere oposat fetes les citacions monicions e
assignacions degudes et per temps congruus e
segons en tals coses dret dispon los dessus dits
hauda solemne collacio de juristes son stats
absolts: e segons so informat aço ha fundament e
stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre
jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi
senyor placiaus que tals letres e axi injustes
ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e
specialment envers mi que noy he res a
fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar
e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara
ben star ho dejats fer. E manme
vostra senyoria ço que li placie. Scrita en
Ager sots mon sagell secret a
VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII.
- Vostre humil Jayme Darago.