Mostrando las entradas para la consulta fangós ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fangós ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 7 de mayo de 2024

Lexique roman; Limbe - Lissiu, Leissiu

 
Limbe, s. m., lat. limbus, bord, abord, limbe. 

- Fig., en terme de théologie, limbes.

Luoch que hom apelhava limbe.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Lieu qu'on appelait limbes. 

El moriria ses baptisme, e s'en iria en aquela part de infern que nos apelam limbe. L'Arbre de Batalhas, fol. 180. 

Il mourrait sans baptême, et s'en irait dans cette partie d' enfer que nous appelons limbes. 

CAT. Lims. ESP. PORT. IT. Limbo.


Limit, s. m., lat. limitem, limite, borne.

Los limits et decxs. Fors de Béarn, p. 1082. 

Les limites et barrières.

CAT. Limit, llimit. ESP. (límite) PORT. IT. Limite. (chap. Límit, limits.)

2. Limitacio, s. f., lat. limitatio, limitation, fixation, abornement. 

Dona als membres limitacio et distinccio. Eluc. de las propr., fol. 113.

Donne aux membres limitation et distinction. 

CAT. Limitació. ESP. Limitación. PORT. Limitação. IT. Limitazione.

(chap. Limitassió, limitassions.)

3. Limitar, v., lat. limitare, limiter, déterminer, fixer.

Aysshi cum aquest limita le temps del mascle, semlantment limita, en aquel meteyssh libre, le temps de la formacio. Eluc. de las propr., fol. 68.

Ainsi comme celui-ci limite le temps du mâle, semblablement il limite, dans ce même livre, le temps de la formation.

Part. pas. Foro lhi terme d'aquestz evesquatz tantost apres limitatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Furent les bornes de ces évêchés sitôt après limitées.

Plus limitada potestat. Eluc. de las propr., fol. 10. 

Puissance plus limitée. 

CAT. ESP. PORT. Limitar. IT. Limitare. (chap. limitá: limito, limites, limite, limitem o limitam, limitéu o limitáu, limiten; limitat, limitats, limitada, limitades.)


Limo, Limon, s. m., lat. limus, limon.

Fetz de limo de terra tot derairanamens 

Adam, que fetz senhor de totas res vivens. 

P. de Corbiac: El nom de.

Fit du limon de la terre tout en dernier Adam, qu'il fit seigneur de toutes choses vivantes. 

Del limon de la terra. Hist. abr. de la Bible, fol. 1. 

Du limon de la terre.

CAT. Lim. ESP. PORT. IT. Limo. (chap. Limo, fang, fanc, tarquí.)

2. Limanha, s. f., limon.

Dieus nos fes d' aital limanha.

T. de G. Riquier et de Henri: Senher. 

Dieu nous fit de tel limon.

3. Limositat, s. f., lat. limositatem, limon, vase.

Aquest fluvi per razo de sa limositat. 

Aygas... ses limozitat.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 154. 

Ce fleuve en raison de son limon.

Eaux... sans limon.

ESP. Limosidad. IT. Limosità, limositate, limositade.

4. Limos, adj.. lat. limosus, limoneux, bourbeux.

El es tot... limos et trebol.

(chap. Ell es tot... fangós, tarquinós y térbol.)

Humor limosa et viscoza.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 237. 

Il est tout... limoneux et trouble. 

Humeur limoneuse et visqueuse.

- Baveux.

Nul beu o vaqua limos o limosa.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 414.

Nul boeuf ou vache baveux ou baveuse. 

ESP. (barroso) PORT. IT. Limoso. (chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses.)


Limo, s. m., lat. limonium, limon, citron. 

Voyez Aldrete, p. 366, et Mayans, Orig. de la ling. esp., t. II, p. 233 et

250.

Pus tost que quant us limos 

De perra venc en mudansa. 

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum. 

Plus tôt que quand un limon vint en métamorphose de poire.

CAT. Llimó. ESP. Limón. PORT. Limão. IT. Limone. (chap. Llimó, llimons; llimoné, llimonés.)


Lin, s. m., lat. linum, lin. 

Fuy penchenayre de li.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fus peigneur de lin. 

Ja non vesta drap de carbe ni de lin. Guillaume de Tudela.

Jamais ne revête étoffe de chanvre ni de lin. 

O canebe, o lin, o lana. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

(chap. O cánem, o llí, o llana.)

Ou chanvre, ou lin, ou laine. 

CAT. Llí. ESP. Lino. PORT. Linho. IT. Lino.

2. Linos, s. m., graine de lin. 

Ple ponh de linos solamen 

Faretz fort cozer e bullir.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.

3. Linsol, Lensol, Lanssol, s. m., linceul, drap de lit.

Lo linsol torzeretz lendema. 

T. d'une dame et de Montant: Ieu venc. 

Vous tordrez le linceul le lendemain.

Era 'l suari e 'l lensol. Brev. d'amor, fol. 175.

C'était le suaire et le linceul.

Lanssols bugadatz.

Izarn: Diguas me tu.

Linceuls lessivés.

CAT. Llensol. PORT. Lançol. IT. Lenzuolo. (ESP. Lienzo, sábana. 

Chap. Llansol, llansols.)

4. Linhoret, s. m., ligneul, cordonnet. 

Ab un fil

O ab un linhoret sotil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec un fil ou avec un cordonnet délié.

5. Linge, s. m., lat. linteum, linge.

Mobles, cum es linge o ustencilhas. Fors de Béarn, p. 1087. 

Meubles, comme est linge ou ustensiles.

ESP. Lienzo,

6. Lini, Linhi, adj., lat. lineus, de lin. 

De tot drap lini. Cartulaire de Montpellier, fol. 113. 

De toute étoffe de lin.

Una cargua de telas linhias. Tit. de 1285. DOAT, t. XVII, fol. 191.

(chap. Una cárrega de teles de llí.)

Une charge de toiles de lin.


Ling, Lenh, Linh, s. m., lat. lignum, bois.

Aquest faitz fo meravilhos 

Qu' el linh, on mortz pres naissemen,

Nos nasquet vida e perdos.

P. Cardinal: Dels quatre. 

Ce fait fut merveilleux qu'au bois, où la mort prit naissance, il nous naquit vie et pardon.

(chap. Fusta, lleña; creu: lignum crucis.)

- Barque, chaloupe.

Si com val mais grans naus en mar

Que lings ni sagecia.

P. Cardinal: Ieu volgra.

Ainsi comme vaut plus grand navire en mer que barque ou saïque.

A greu pot hom conoisser en la mar 

Cami, sitot s'en passa linhs e naus.

Serveri de Girone: A greu pot. 

Difficilement on peut connaître en la mer chemin, quoique y passe barque et navire.

- Vaisseau, navire.

Car ses la decima, non es

Us tant caut qu' en armes un lenh.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 

Car sans la décime, il n'en est pas un si chaud qui en armât un navire.

ANC. FR. Messire de Chepoy retint 2 galies et 1 lin. 

Cil de Salonique armoient 5 lins pour nous destourner les vivres.

Compte de Théobald de Chepoy, 1310. 

ANC. CAT. Leny, lleny. ANC. ESP. Leño. PORT. Lenho. IT. Legno. 

(chap. Barco, barcos, barca, barques, barqueta, barquetes, chalupa, chalupes, llaút, llaúts etc.)

2. Legna, Leigna, Lenha, Lenia, Linha, s. f., bois.

Si non es de peira o de legna.

Ralmenz Bistors: Ar agues. 

S'il n'est de pierre ou de bois. 

Loc. Quan trob tornei ni cembel, 

Volontiers desplei m'enseigna, 

E joing, e fatz d'astas leigna.

P. Vidal: Pois ubert.

Quand je trouve tournoi et joute, je déploie volontiers mon enseigne, et joins, et fais de lances du bois. 

Proverb. Fas fuec ses lenha.

(chap. Fas foc sense lleña.)

G. Riquier: En re.

Tu fais feu sans bois.

Grans lenia fai grant fuoc. 

Flama fail, cant fail... lenia.

Trad. de Bède, fol. 54. 

Beaucoup de bois fait grand feu. 

Le feu manque, quand manque... le bois. 

ANC. FR. Cele alume le fu de laingne. Fables et cont. anc., t. IV, p. 247.

Li vilains a demandé laingne... 

En la sale fu fez li feus.

Fables et cont. anc., t. III, p. 11. 

En laquelle maison je ai mis ma laigne e fagos. 

Lett. de rém. de 1361. Carpentier, t. II, col. 989. 

CAT. Llenya. ESP. Leña. PORT. Lenha. IT. Legna. (chap. Lleña, lleñes.)

- Lieu planté d'arbres.

Tost chai 

Blanc en bai, 

Coma flors en lenha.

Pierre d'Auvergne: Rossinhols. 

Le blanc tombe aussitôt en bai, comme la fleur en bois.


Linha, Ligna, s. f., lat. linea, ligne, cordeau, direction.

Tot o mena a plom et a livell (nivell) et a drecha linha.

V. et Vert., fol. 59.

Il le mène tout à plomb et de niveau et en droite ligne.

Bastit ses regl' e ses ligna.

Rambaud d'Orange: En aital rimeta. 

Bâti sans règle et sans cordeau. 

Pren sa linha, e vol anar dreita via. V. et Vert., fol. 59. 

Prend sa direction, et veut aller droit chemin.

Fig. Tot o adordena a regla et a linha de razo.

V. et Vert., fol. 47.

Il l'ordonne tout à la règle et au cordeau de la raison.

- Terme d'écriture.

Vingt et sieis linhas en cascuna plana, et en cascuna linha sinc mots.

Fors de Béarn, p. 1077.

Vingt-six lignes en chaque page, et en chaque ligne cinq mots.

- Instrument de pêche.

La linha ab que lo pescayre de ifern pren los peyssos. V. et Vert., fol. 20.

(chap. La línia en la que lo peixcadó d'infern pren los peixos.) 

La ligne avec quoi le pécheur d'enfer prend les poissons.

CAT. ESP. Linea. PORT. Linha. IT. Linea. (chap. Línia, línies; per a medí: cordell, plomada; per a peixcá; direcsió; coche de línia : autobús, autocar.)

2. Linh, Ling, s. m., lignée, race, descendance.

Del gran linh N Adam. 

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

De la grande lignée du seigneur Adam. 

Pois lo fils de Dieu vos somo 

Qu'el vengetz del ling Farao.

Marcabrus: Emperaire. 

Puisque le fils de Dieu vous somme que vous le vengiez de la lignée de Pharaon.

ANC. FR. Ke jà n'i entrera, ne home de son lin. 

Prist une fame de haut lin.

Roman de Rou, v. 3442 et 9637. 

La dame quident de bas lin.

Roman del conte de Poitiers, v. 912. 

Il n'est pas nés de povre lin. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 110.

(chap. Linaje, linache : rassa, dessendensia.)

3. Linhada, s. f., lignée, race, descendance.

Tota la linhada

Que pres d'En Adam naissensa.

Gavaudan le Vieux: Un vers. 

Toute la lignée qui prit du seigneur Adam naissance.

Linhadas destermenadas. 

Tr. de la 1re Ép. de S. Paul aux Thessaloniciens. 

Lignées infimes.

En aquest... falhi la lhinhada o la progenies del rey Clodovieu.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.

En celui-ci... faillit la lignée ou la race du roi Clovis.

4. Linhatge, Lignatge, s. m., ligne, direction, alignement.

Adv. comp. Dous auzels, en son estatge 

Iras, quan venra 'l matis, 

E diguas li en dreg linhatge 

De qual guiza l' obedis. 

Pierre d'Auvergne: Rossinhol on. 

Doux oiseau, dans sa demeure tu iras, quand viendra le matin, et dis-lui en droite ligne de quelle manière je lui suis obéissant.

- Lignage, lignée, race, descendance.

Mil cavalier de gran linhatge 

E mil dompnas de gran valor. 

Guillaume, moine de Beziers: Quascus plor. 

Mille chevaliers de grand lignage et mille dames de grand mérite.

Desliurar d'enfern 

Trastot l' human linhatge.

V. de S. Honorat. 

Délivrer d'enfer tout l' humain lignage. 

Una falsa deschauzida 

E raditz de mal linhatge 

M' a trahit, et es trahida.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage m' a trahi, et est trahie. 

Fig. Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Prouesse provient du coeur, voilà sa meilleure lignée.

ANC. FR. Conjoincts ensemble par sang de lignaige ainsi que cousins.

Monstrelet, t. I, fol. 119.

CAT. Llinatge. ESP. Linaje. PORT. Linhagem. IT. Legnaggio. 

(chap. Linache, linaches, linaje, linajes.)

5. Alignamen, Allinamen, s. m., alignement.

Si la terra es el mei per dreich alignamenz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Si la terre est au milieu par droit alignement.

Enfra lurs propres allinamens.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron. 

Au-dessous de leurs propres alignements. 

ANC. ESP. Aliñamiento (MOD. Alineamiento). PORT. Alinhamento.

(chap. Aliniamén, aliniamens; del fútbol, de los solcs per a plantá, etc.)

6. Alinhar, v., aligner, ajuster.

Part. pas. El vei adreit et alinhat.

Bertrand de Born: Fueilhetas.

Je le vois juste et aligné.

Fig. Equitatz non es autra cauza mays engaltat tota alinhada.

V. et Vert., fol. 60. 

Équité n'est autre chose excepté égalité toute alignée.

CAT. Alinyar. ESP. Aliñar (alinear). PORT. Alinhar. (chap. Aliniá, aliniás: yo me alinio, alinies, alinie, aliniem o aliniam, aliniéu o aliniáu, alinien; aliniat, aliniats, aliniada, aliniades.)

7. Delinhar, v., dévier, disjoindre, écarter.

Aquel qui de sa natura delinha. Eluc. de las propr., fol. 140.

Celui qui de sa nature dévie.

- Part. prés. Discordant.

Naysho delinhans parts.

Eluc. de las propr., fol. 253. 

Naissent parties discordantes.

8. Forlinhar, v., forligner, dégénérer. 

E s deu gardar de forlinhar. Brev. d'amor, fol. 104.

Et se doit garder de forligner.

Part. pas. No seria bos filhs, mays seria forlinhatz. V. et Vert., fol. 74.

Ne serait pas bon fils, mais il serait dégénéré. 

Subst. Dels forlinhatz d'avol aire.

Pierre d'Auvergne: Belh m'es. 

Des dégénérés de mauvaise mine. 

ANC. FR. Forlignez de la constance de voz pères. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 409.

Si l'homme ne se fust forligné du devoir. Dubartas, p. 9.

9. Relinhar, v., ressembler.

Li deu quecx voler relinhar.

Be viven, li relinha.

Brev. d'amor, fol. 104.

Chacun doit vouloir lui ressembler... 

En vivant bien, il lui ressemble.

10. Interlinear, v., interligner, intercaler.

Part. pas. Rasat, cancellat o interlineat. 

Fors de Béarn, p. 1082. 

Rayé, cancellé ou interligné. 

(N. E. De esto sabía mucho Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, Archivo Real de la Corona de Aragón.)

ESP. PORT. Interlinear. IT. Interlineare. (chap. Interliniá.)


Linir, v., lat. linire, enduire, oindre, frotter. 

Part. pas. Sa goma... val tant a conservar libres que, quan so linitz d'ela, per ardas no prendo mal. Eluc. de las propr., fol. 201.

Sa gomme... vaut tant pour conserver les livres que, quand ils sont enduits d'elle, ils ne prennent mal par teignes.

2. Liniment, s. m., lat. linimentum, liniment.

Aprop pausa liniment. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Après pose liniment. 

ESP. Linimiento. PORT. IT. Linimento. (chap. Linimén, linimens.)

3. Lizar, v., enduire, oindre.

Lizar tot entorn d'alguna materia glutinoza.

Eluc. de las propr., fol. 142. 

Enduire tout autour d'aucune matière glutineuse. 

ANC. ESP. Lizar. IT. Lisciare.


Linx, s. m., lat. lynx, lynx.

Linx no fo par a leis en gardadura. Palaytz de Savieza.

Lynx ne fut pareil à elle en regard.

Engendra tygres, linces, serpens. Eluc. de las propr., fol. 176.

(chap. Engendre tigres, linces, serps.)

Engendre tigres, lynx, serpents.

CAT. ESP. Lince. PORT. Lince, lynce. IT. Lince. (chap. Lince, linces.
A Fondespala ña una anécdota: un cassadó li va fotre una escopetada a lo que se pensabe que ere un lince, y va resultá que ere lo gat de Torretes.)

Linx no fo par a leis en gardadura

Lippos, adj., lat. lippus, chassieux

Uelhs... lippos. Eluc. de las propr., fol. 227.

Yeux... chassieux.

IT. Lippo.

2. Lippozitat, s. f., lippitude.

Laganha o lippozitat. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Chassie ou lippitude.

3. Lipeza, s. f., lippitude.

Ret les uelhs clars et delish lor taca, val contra lipeza.

Eluc. de las propr., fol. 221.

Rend les yeux clairs et détruit leur tache, vaut contre lippitude.


Liptote, s. f., litote, figure de rhétorique.

Liptote... tol alquna proprietat accidental ad alcuna cauza.

Leys d'amors, fol. 143. 

La litote... ôte quelque propriété accidentelle à quelque chose.


Liquor, Licor, s. m., lat. liquor, liqueur, liquide.

Quar olis, que es veramens

I dels principals hongemens,

Vai totas vetz, so es vers plas,

En totas licors sobiras.

Brev. d'amor, fol. 145. 

Car huile, qui est vraiment un des principaux liniments, va toujours, cela est vrai pleinement, en tous liquides supérieure.

De liquors, alcunas so compostas, alcunas so simplas.

Eluc. de las propr., fol. 271. 

Des liqueurs, aucunes sont composées, aucunes sont simples.

Fig. De tu fara hom la liquor

Don seran onchg l' autri trachor. 

P. Cardinal: D'Esteve. 

De toi on fera la liqueur dont seront oints les autres traîtres.

CAT. ESP. PORT. Licor. IT. Liquore. (chap. Licor, licors; licoret, licorets.)

Destilería Segarra, Chert, Xert,Castellón,Castelló, Julián Segarra

2. Liquiditat, s. f., lat. liquiditatem, liquidité, fluidité, limpidité.

Per razo de sa liquiditat.

Contra tropa liquiditat.

Eluc. de las propr., fol. 32 et 35.

Par raison de sa liquidité.

Contre considérable liquidité.

IT. Liquidità, liquiditate, liquiditade. (chap. Liquidés; fluidés.)

3. Liquefactio, s. f., lat. liquefactio, liquéfaction. 

Ja sia que prenga liquefactio. Eluc. de las propr., fol. 183. 

Bien qu'il prenne liquéfaction.

ESP. Licuefacción. PORT. Liquefacção. IT. Liquefazione. 

(chap. Licuefacsió.)

4. Liquid, adj., lat. liquidus, liquide, limpide.

Si la materia es trop liquida et clara. 

Don naysh adhoras goma liquida.

Eluc. de las propr., fol. 104 et 198. 

Si la matière est très liquide et claire. 

Dont naît parfois gomme liquide. 

Fig. Que las ditas letras puescan esser dichas liquidas.

Leys d'amors, fol. 111. 

Que lesdites lettres puissent être dites liquides. 

CAT. Liquid, lliquid. ESP. (líquido) PORT. IT. Liquido. (chap. Líquit o líquid, liquits o liquits; líquida, líquides.)

5. Liquidamens, adv., liquidement. 

Lentamens o lotamens o liquidamens, segon lati, sonan las ditas letras.

Leys d'amors, fol. 111.

Lentement ou lourdement où liquidement, selon le latin, sonnent lesdites lettres. 

ESP. (líquidamente) PORT. IT. Liquidamente. (chap. Líquidamen)


Lis, Liz, adj., grec *gr, lisse, uni, poli.

Blanc e lis pus qu'us almatitz. 

Guillaume de Cabestaing: Er vey qu' em. 

Blanc et lisse plus qu'une améthyste. 

Sa pel es plana, liza et ses pels.

Eluc. de las propr., fol. 31. 

Sa peau est plane, lisse et sans poils.

CAT. Lis. ESP. Liso. PORT. Lizo. IT. Liscio. (chap. Llis, llisos, llisa, llises.)

Lis, s. m., lat. lis, procès, débat, discussion.

Lis et controversia. Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 217. 

Débat et controverse.

ESP. (lid) PORT. IT. Lite. (chap. Lid, lids; debat, debats; prossés, prossesos; discussió, discussions.)

2. Litigi, s. m., litigium, litige. 

Litigi entre partidas. Statuts de Provence. BOMY, p. 10. 

Litige entre parties.

Plays, litigis e questions.

Statuts de Provence. Julien, t. 1., p. 350.

Plaids, litiges et questions.

ESP. PORT. IT. Litigio. (chap. Litigi, litigis.)

3. Litigios, adj., lat. litigiosus, litigieux, querelleur.

Femna fada, lengossa,

Mala e litigiosa.

Brev. d'amor, fol. 233. 

Femme folle, bavarde, méchante et querelleuse.

Ny denguna causa autra litigiosa. Statuts de Provence. BOMY, p. 5.

Ni nulle autre cause litigieuse.

ESP. PORT. IT. Litigioso. (chap. Litigiós, litigiosos, litigiosa, litigioses.)

4. Litigar, v., lat. litigare, contester, être litigant.

Part. prés. Fan obligar las personnas litigans.

Statuts de Provence. BOMY, p. 10. 

Font obliger les personnes litigantes. 

ESP. PORT. Litigar. IT. Litigare. (chap. Litigá: litigo, litigues, litigue, litiguem o litigam, litiguéu o litigáu, litiguen; litigat, litigats, litigada, litigades. Litigán, litigans.)


Lisera, s. f., lisière.

No per la lisera. Fors de Béarn, p. 1086.

Non par la lisière.

(chap. La vora de un bancal que toque al bosque.)


Lissiu, Leissiu, s. m., lat. lixivium, lessive.

Ses neguna autra mescla de lissiu de sabon.

Cartulaire de Montpellier, fol. 193.

Sans aucun autre mélange de lessive de savon.

Aiatz de fort leissiu de vitz

Que sia colatz et esclarzitz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ayez de forte lessive de vigne qui soit coulée et clarifiée.

Que neguns tenchuriers, que blanquis seda, non ause blanquir ab negun lissiu. Cartulaire de Montpellier, fol 192.

Que nul teinturier, qui blanchit soie, n'ose blanchir avec nulle lessive.

CAT. Llexiu. (chap. Lejía, lejíes. ESP. Lejía.)

lissiu, leissiu, llexiu, lejía, lejíes

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXI, sards jovens et de bona talla


XXXI.
Reg. 2237, fol. 36 de la 2.a fol. 13 de agosto de 1409.

Lo Rey. - Mossen P. Sabuda per una nau la qual arriba en la plaja daquesta ciutat dicmenge a IV del present mes dagost on venia lo vescomte de Castellbo la molt dolorosa mort del rey de Sicilia nostre primogenit de gran et loabla memoria de la qual havem hauda inmensa et trascendent mesticiade dolor loans nostre Senyor Deus la ma del qual axi greument ha volgut toquar les intimes de nostre cor: havem delliberat que fetes les exequies del dit rey entenam ab sobirana diligencia et cura en trametre aquí prestament gran esforç de gents darmes e monedes necessaries per continuar prosseguir e acabar la execucio e recuperacio daqueix regne de Sardenya. Perqueus manam et encarregam axi afectuosament et estricta com podem que seguint ço que vos et los altres ja fins açi en la batalla et victoria que aqui en gloria e exaltacio de nostra corona lo dit rey ab ajuda et servey de vos et dels altres ha hauda havets fet: entenats ab tot vostre cor ab tota vostra pensa et ab extrem de poder ensemps ab los barons nobles cavallers et gentils homens que aqui son ab continua execucio reyal a recuperacio e reduccio total del dit regne a nostra obediencia axi que vos envers vostra munificencia reyal et de nostres succeidors siats digne de pleneres remuneracio et laor. Noresmenys havem deliberat et acordat que apres que haurem trames aqui lo dit esforç. Lo qual sera fort prest passem et passarem Deus volent personalment en lo dit regne ab gran poder per continuar e dar conclusio a la execucio et conquesta de aquell et partints apres daqui visitarem lo regne de Sicilia et proveirem en lestament dabdoses los dits regnes segons se pertanyera a nostra honor: certificantsvos que nos havem ja trames en lo dit regne de Sicilia mossen Jacme Roure per lo qual havem scrit a la reyna nostra molt cara filla a la qual havem tramesa confirmacio de tot aquell poder que havia del dit rey nostre primogenit. Part aço havem escrit molt carregosament a mossen Bernat de Cabrera e a mossen Sanxo Roiç et a tots los altres barons axi cathalans com sicilians del dit regne manantslos que obeesquen a les ordinacions et manaments de la dita reina axi com si lo dit rey visques et que entenen en lo bon stament del dit regne remogudes totes quexes et discordies que sien entre ells certificantslos que nos serem en lo dit regne prestament menants ab nos don Frederichnostre net. E per tal que havem sabut que alguns de aquells qui ab sou nostre eren aquí passats ab vos sen son tornats amagadament en les parts deça no curant servir lo temps del dit sou havem fet pendre tots aquells quis son poguts trobar e havem feta fer crida que sots pena de cors et daver sen dejen tornar no contant en lo sou lo temps que hauran mes en venir e tornar. Aximateix havem manat recullir mossen Guillem Ramon de Muncada ab C roçins lo qual segons letres que de present ne havem haudes deu esser ja a la hora dara recullit a Portfangos: e puix sien venguts lo comte de Cardona et lo governador Darago los quals segons som certificats eren en partir daqui ab una galea e oida lur relacio proveirem prestament en totes les coses que seran aqui a vosaltres necessaries. En lendemes manamvos quens certifiquets continuament de la successio dels fets de la guerra et del stament daqueix regne. Dada en la nostra casa de Bellesguart sots nostre segell secret a XIII dies dagost del any MCCCCIX - REX MARTINUS. - Noresmenys vos manam quens trametats XX sards jovens et de bona talla pera la obra daquesta nostra casa de Bellesguard e en aço no haja falla. Dada axi com dessus. - Johannes secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.


Algadir Amposta Badia dels Alfacs Ballesté barraca de la sal Batalla de les Goles de l'Ebre Bonastre Bordissal Camarles caveros Cens de 1916 Cognoms Corona d'Aragó expulsió moriscos Galdós Hortets Jesús i Maria L'Enveja La Cava La guerra civil la Ràpita Les Reials Salines malaria Naufragis Paludisme Partida de dalt Pirates Port Fangós Primera Guerra Mundial Puntagrossa regalèssia Sant Jaume sosa Torre del Carregador Torre del Codonyol Torre de Sant Cristòfol Torre de Sant Joan Torres de defensa Tortosa Trabucador

jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Fam - Fantastic

 


Fam, s. f., lat. fames, faim.

(chap. fam; asturianu, galego: fame. ESP. MOD. Hambre.)

Qui nos pais que no murem de fam. Poëme sur Boece.

Qui nous repaît de manière que nous ne mourrions de faim.

Mas selh a cuy gratis fams en prenh,

Manja lo pan que non l' abau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Mais celui à qui grande faim en prend, mange le pain qui ne lui convient pas.

Podetz ben, en Peitau o en Fransa, 

Morir de fam, s' en convit vos fiatz.

(chap. Podéu be, a Peitau o a Fransa, morí de fam, si en convit tos fiáu o fiéu.)

T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges. 

Vous pouvez bien, en Poitou ou en France, mourir de faim, si vous vous fiez en invitation.

Fig. Quar, senes lieys, non puesc viure, 

Tant ai pres de s' amor gran fam.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Car, sans elle, je ne puis vivre, tant j'ai pris grande faim de son amour.

Aquells que an fam e set de drechura.

V. et Vert., fol. 64. 

Ceux qui ont faim et soif de justice. 

ANC. FR. Chacun n'a pas si faim de rire... 

Il auroit grant faim de tancer.

Farce de Pathelin, p. 8 et 11. 

CAT. Fam. ANC. ESP. Fame. (N. E. asturiano) ESP. MOD. Hambre. 

PORT. Fame. IT. Fame. (chap. Fam, fams.) 

2. Famat, adj., affamé. 

Mays am morir defors que dins viure famatz. 

Roman de Fierabras, v. 2831. 

J'aime mieux mourir dehors que vivre dedans affamé.

3. Famina, s. f., famine.

Non podian durar las gens de la famina. V. de S. Honorat. 

Les gens ne pouvaient résister à cause de la famine. 

Tan gran famina que las gens manjavo las herbas coma las bestias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 184.

Si grande famine que les gens mangeaient les herbes comme les bêtes. ANC. CAT. Famina.

4. Famolen, adj., du lat. famelicus, affamé.

Paures, mendics, famolens.

(chap. Pobres, mendics, famolengs o famolencs.)

Contricio e penas ifernals. 

Pauvres, mendiants, affamés. 

Enueia m tot eyssamen 

Maizo d'ome trop famolen. 

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

M'ennuie tout également maison d'homme très affamé.

ANC. FR. Aussi comme li leux fameilleux se fiert entre les brebis.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 310. 

CAT. Famolenc. ESP. (famélico) PORT. IT. Famelico. (chap. famoleng o famolenc, famolengs o famolencs; famolenca, famolenques.)

5. Afamar, v., affamer.

Part. pas. Tres jorns a no mangem, per qu' ieu 

Soy afamatz.

Roman de Fierabras, v. 3012. 

Trois jours a que nous ne mangeâmes, c'est pourquoi je suis affamé. 

Fig. Mas lo deziriers m' afama.

Raimond de Miraval: Sitot s'es. Mais le désir m'affame.

Car la su' amors m' afama.

G. Faidit: Una dolors. 

Car son amour m'affame. 

CAT. Afamar. PORT. Affamar. IT. Affamare. (chap. Fotres de fam, morís de fam, afamá, afamás: yo m' afamo, afames, afame, afamem o afamam, afaméu o afamáu, afamen; afamat, afamats, afamada, afamades; afamegat, afamegats, afamegada, afamegades.)

6. Afamegar, v., affamer.

Part. pas. Per dar a manjar al garson,

Que penset fos afamegat.

V. de S. Honorat.

Pour donner à manger au garçon, vu qu'il pensa qu'il fut affamé.


Fama, s. f., lat. fama, renommée, réputation.

La fama dels cors santz per tot lo mont s' estent.

V. de S. Honorat. 

La renommée des corps saints s'étend par tout le monde.

Qui tol ad home sa bona fama no la 'lh pot redre.

(chap. Qui trau al home sa bona fama no la hi (lay) pot torná.)

Liv. de Sydrac, fol. 128.

Qui enlève à homme sa bonne réputation ne la lui peut rendre.

- Loc. En mauvaise part. 

La gens c'o sap l'en desavia 

E 'l blasma e'l met en fama. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas. 

La gent qui le sait l'en dévie et le blâme et le met en renommée.

ANC. FR. Qu'elle acquéroit une honteuse fame

De mal vivante et impudique femme. 

Hist. de Anne Boleyn. 

Remis en leur bonne fame et renommée. 

Monstrelet, t. III, fol. 110. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Fama.

2. Famos, adj., lat. famosus, fameux, bien famé.

Visquet famos, e gardan justicia.

Genologia dels contes de Tholoza. 

Il vécut bien famé, et observant la justice.

La plus famosa ciotat. 

Famos de grans gestas. 

Era mot famos el segle.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 8, 166 et 143. 

La plus fameuse cité. 

Fameux par grandes actions. 

Était très fameux dans le monde.

CAT. Famos. ESP. PORT. IT. Famoso. (chap. Famós, famosos, famosa, famoses.)

3. Infamia, s. f., lat. infamia, infamie.

D'aquel fag ab infamia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 50. 

De ce fait avec infamie.

CAT. ESP. PORT. IT. Infamia. (chap. Infamia, infamies.)

4. Infame, Infami, Ifami, Enfami, adj., lat. infamem, infâme.

Si cum son aquil qui son infames. 

Per aco que el esdevenia infamis.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4 et 8. 

Ainsi comme sont ceux qui sont infâmes. 

Pour cela qu'il devienne infâme. 

Persona expressament enfamia.

(chap. Persona expresamen infame.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 235. 

Personne expressément infâme. 

Jassia aisso que pueis sian fag ifamis.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Malgré que depuis ils soient faits infâmes. 

CAT. ESP. PORT. IT. Infame. (chap. Infame, infames.)

5. Infamar, Enfamar, v., lat. infamare, diffamer, avilir, déshonorer.

Pot hom autre infamar. Trad. du Code de Justinien, fol. 101. 

Un homme peut déshonorer un autre. 

Mals homs ades pus s' enfama 

Cant blasm' autrui.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Méchant homme se diffame toujours plus quand il blâme autrui. 

ANC. FR.

Non ce qui entre en l'homme, l'homme infame, 

Mais ce qui sort de luy, le rend infame.

Foucqué, V. de J.-C, p. 240. 

CAT. ESP. PORT. Infamar. IT. Infamare. (chap. Infamá, difamá.)

6. Difamacio, s. f., lat. diffamatio, diffamation.

E 'lh play auzir detracio 

D' autruy e difamacio. 

Brev. d'amor, fol. 120.

Et lui plaît ouïr détraction et diffamation d'autrui.

CAT. Disfamació. ESP. Difamación, disfamación. PORT. Diffamação. 

IT. Diffamazione. (chap. Difamassió, difamassions.)

7. Diffamament, s. m., diffamation.

Segont la qualitat e la quantitat del crim, e segont lo diffamament.

(chap. Segons la cualidat y cantidat del crimen, y segons lo difamamén o difamassió.)

Cout. de Condom. 

Selon la qualité et la grandeur du crime, et selon la diffamation.

8. Diffamar, v., lat. diffamare, diffamer.

Ell ho jutja mal, e ho diffama. V. et Vert., fol. 10.

Il le juge mal, et le diffame. 

Part. pas. Soven esdeven que lo senhor es a tort diffamatz per sa mala maynada. V. et Vert., fol. 76. 

Souvent il advient que le seigneur est diffamé à tort par sa méchante gent. 

ANC. CAT. Disfamar. ESP. Difamar, disfamar. PORT. Diffamar. 

IT. Diffamare. (chap. difamá: difamo, difames, difame, difamem o difamam, difaméu o difamáu, difamen; difamat, difamats, difamada, difamades.)

9. Adiffamar, v., diffamer, médire, faire une mauvaise réputation.

En entencio de luy adiffamar. V. et Vert., fol. 3.

En intention de lui faire une mauvaise réputation.


Familla, s. f., lat. familia, famille. 

Plus facilament a la lor familla. Doctrine des Vaudois.

Plus facilement à leur famille. 

CAT. ESP. PORT. Familia. IT. Famiglia. (chap. Familia, families.)

2. Familiaritat, s. f., lat. familiaritatem, familiarité, intimité. 

Familiaritatz aparelia mesprezament.

(chap. La familiaridat porte (aparelle) menospressio.)

Trad. de Bède, fol. 80.

Familiarité prépare mépris. 

Ajustet solamens homes paures en sa companhia et en sa familiaritat.

V. et Vert., fol. 53. 

Il réunit seulement des hommes pauvres dans sa compagnie et dans son intimité. 

CAT. Familiaritat. ESP. Familiaridad. PORT. Familiaridade. IT. Familiarità, familiaritate, familiaritade, famigliarità, famigliaritate, famigliaritade. (chap. familiaridat, familiaridats.)

3. Familiar, adj., lat. familiaris, familier, ami.

Entre los autres, mays amatz e pus familiars.

(chap. Entres los atres, mes amat y mes familiá.)

V. et Vert., fol. 95.

Entre les autres, plus aimé et plus familier.

Sanhta Veronica que avia estat fort familiars de la maire de Dieu.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 9. 

Sainte Véronique qui avait été fort amie de la mère de Dieu.

CAT. ESP. PORT. Familiar. IT. Familiare, famigliare.

4. Familiarment, adv., familièrement.

Grant honor es parlar soven... e familiarment an lo rey terrenal.

Doctrine des Vaudois. 

Grand honneur est de parler souvent... e familièrement avec le roi terrestre. 

CAT. Familiarment. ESP. PORT. Familiarmente. IT. Familiarmente, famigliarmente. (chap. familiarmen.)


Famul, s. m., lat. famulus, serviteur, domestique.

Pres pero 'l poinh son famul.

Lo famul or lo sec a lonh, detras.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77. 

Il prit pourtant au poing son domestique.

Le serviteur maintenant le suit de loin, derrière. 

ESP. (fámulo) PORT. Famulo. (chap. criat, servidó, doméstic.)


Fanc, Fanh, Faing, s. m., goth. Fanj, fange, bourbier, boue. 

Voyez Ihre, Diss. alt., p. 235. 

Trueias lo van manjar el fanc, en miei d'un ort.

(chap. Les gorrines sel van minjá al fang o fanc, al mich d'un hort.) 

V. de S. Honorat.

Les truies le vont manger dans le bourbier, au milieu d'un jardin.

Al sinque jorn si plovra sancs 

Si que n' er per lo mons grans fancs. 

Los XV Signes de la fi del mon.

Au cinquième jour il pleuvra du sang tellement qu'il en sera grande boue par le monde. 

Fig. Pretz avetz tombat el faing.

Bertrand de Born le fils: Quan vei lo.

Vous avez laissé tomber le mérite en la fange. 

ANC. FR. Un vivier emprès les fontennes de Desierrée, qui est aterriz et plainz de fanc. Lett. de rém., 1478. Carpentier, t. II, col. 361.

Tassoni, sur ce vers de Pétrarque tiré de la canzone 6: Spirto gentil,

Sì, che la neghittosa esca del fango, 

cite le vers de Pierre Vidal:

Neus ni gel ni plueia ni fang,

(chap. Ni neu ni gel ni aigua ni fang. En chapurriau no se diu pluja, se diu aigua, v. ploure, plou.) 

Neige ni gelée ni pluie ni boue;

et ajoute:

Fango è voce della lingua provenzale.

CAT. Fang. ESP. (también barro) IT. Fango. (chap. Fang, fanc.)

2. Fangats, s. m., bourbier.

Del sanc que cor per terra es mot grans le fangatz.

(chap. De la sang que corre per enterra es mol gran lo fangá, fangucheral.)

Roman de Fierabras, v. 4651.

Du sang qui court par terre est très grand le bourbier.

Dins un grans fangas los gitet.

Trad. de l'Évangile de l'Enfance. 

Les jeta dans un grand bourbier.

ANC. FR.

Une mare, un fangeas qui n'a rive ny fond. 

Remi Belleau, t. II, fol. 87. 

Il l'abati en un fangart.

Roman du Renart, t. IV, p. 370. 

CAT. Fangar. ESP. Fangal (barrizal). IT. Fangaccio. (chap. Fangáfangucheral, fangás, fangucherals.)

3. Fanha, Faigna, Fangua, s. f., fange, boue.

Prezi 'l mon atrestan com fanha.

Mathieu de Quercy: Tant suy. 

Je prise le monde autant comme boue.

Fig. De la fangua que fes... me mes en mos huels.

Trad. du N.-T., S. Jean, ch. 9.

De la fange qu'il fit... il me mit dans mes yeux. 

Loc. El te levet de la fanha.

Le Moine de Montaudon: L'autr'ier. 

Il te leva de la boue.

4. Fangos, adj., fangeux, boueux.

S'en fug a sa maizo de sautz 

Fangos e batutz e mieg mortz.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Il s'enfuit rapidement à sa maison fangeux et battu et demi-mort.

Trobey la via mot fangoza.

Leys d'amors, fol. 119. 

Je trouvai la voie moult boueuse.

Fig. L'arma d'un home fangos.

Brev. d'amor, fol. 147. 

L'âme d'un homme fangeux. 

CAT. Fangos. ESP. IT. Fangoso. (chap. Fangós, fangosos, fangosa, fangoses. v. fangejá: fanguejo, fangueges, fanguege, fanguegem o fanguejam, fanguegéu o fanguejáu, fanguegen; fanguejat, fanguejats, fanguejada, fanguejades.)

Brac, fang, fanc, boue, fange

5. Afangar, v., embourber.

Que lo puescan afangar en l' abis. V. et Vert., fol. 19.

Qu'ils le puissent embourber en l'abîme. 

Part. pas. Quan vos veiran ben afangat. 

(chap. Cuan lo vorán (a vosté) ben enfangat.)

Brev. d'amor, fol. 123.

Quand ils vous verront bien embourbé.

ANC. FR. S'en erreur de foy ne t'enfanges. 

Jehan de Meung, Trésor, v. 144.

Le chien se pert, le faulconnier s'enfange.

Alain Chartier, p. 565. 

ANC. CAT. Afangar. IT. Affangare. (chap. enfangá, enfangás; yo m' enfango, enfangues, enfangue, enfanguem o enfangam, enfanguéu o enfangáu, enfanguen; enfanguejá, enfanguejás: enfanguejo, enfanguejes, enfangueje, enfanguejem o enfanguejam, enfanguejéu o enfanguejáu, enfanguejen; enfangat, enfangats, enfangada, enfangades; enfanguejat, enfanguejats, enfanguejada, enfanguejades.)


Fangua, s. f., bêche, houe.

Saumada de palas e de fanguas, de cascuna una pala o una fangua.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de pelles et de bêches, de chacune une pelle ou une bêche.

CAT. Fanga. IT. Vanga. (ESP. chap. Pala.)


Fanhar, v., faner, flétrir.

El mes quan la fuelha fana.

Marcabrus: El mes. 

Au mois quand la feuille se fane.

ANC. FR.

Mais que vous servira ceste fleur de beauté... 

Si, sans estre cueillie, elle devient fennée? 

Premières œuvres de Desportes, p. 50. 

Comme arbre qui se va fenant et séchant à faulte de prendre nourriture.

Amyot, Trad. de Plutarque. V. de Romulus. 

Pareils aux champs qui fanissent.

Ronsard, t. 1, p. 330.

(ESP. Mustiar; chap. mustiá, mustiás, secá, secás, agostejá, agostejás.)


Fantasma, Fantauma, s. m. et f., lat. phantasma, fantôme. 

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal, Fantasma, Fantauma, s. m. et f., lat. phantasma, fantôme

Cuieron se que fos fantasma.

Trad. du N.-T., S. Marc, ch. 6. 

Ils s'imaginèrent que ce fût fantôme. 

Cugiey mi fantauma fos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Je m'imaginai que ce fût fantôme.

- Illusion, chimère.

Totas fantasmas de sa cogitacio.

Trad. de Bède, fol. 18. 

Toutes illusions de sa pensée. 

ANC. FR. Pensant que c'estoit un fantasme ou aucune diablerie.

Hist. de Gérard de Nevers, part. 2, p. 43.

CAT. ESP. PORT. IT. Fantasma. (chap. Fantasma, fantasmes – ne conec mols y moltes.)

2. Fantaumia, s. f., illusion, chimère, imposture.

Ni m fai nulha fantaumia.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

Ni me fait nulle illusion.

Loc. Pus malvestat ama hom e ten car,

E lialtat ten hom a fantaumia.

P. Cardinal: Un sirventes. 

Puisqu'on aime et tient cher méchanceté, el l'on tient loyauté à chimère.

(N. E. Els països catalans són una fantaumia, una quimera.)

3. Fantaumaria, s. f., fascination.

Jaspis... tol fantaumarias.

Trad. du lapidaire de Marbode. 

Le jaspe... ôte fascinations.

Nostradamus rapporte que le troubadour Raimond Jordan, vicomte de 

S. Antonin, avait fait un ouvrage intitulé Fantaumary de las domnas.

4. Fantisa, s. f., fantaisie, chimère.

No vos plasa mais d'entrar en tal fantisa.

T. d'Albert et de Simon: N Albert. 

Ne vous plaise plus d'entrer en telle fantaisie.

5. Fantazia, s. f., fantaisie, figure de rhétorique.

Prozopopeya, fantazia... fan se aquestas figuras cant hom fenh que una cauza inanimada o muda parla.

(chap. Prossopopeya, fantassía... se fan estes figures cuan hom fa vore que una cosa inanimada o muda parle.)

Leys d'amors, fol. 143.

La prosopopée, la fantaisie... ces figures se font quand on feint qu'une chose inanimée ou muette parle.

- Chimère.

Diversas fantazias et illusios.

(chap. Diverses fantassíes y (e) ilusions. Com los paísos cagalans.)

Eluc. de las propr., fol. 12. 

Diverses chimères et illusions.

CAT. ESP. (fantasía) PORT. IT. Fantasia. (chap. Fantassía, fantassíes; v. fantassejá: fantassejo, fantasseges, fantassege, fantassegem o fantassejam, fantassegéu o fantassejáu, fantassegen; fantassejat, fantassejats, fantassejada, fantassejades.)

6. Fantastic, adj., fantastique. 

Val contra illusios fantasticas.

(chap. Val contra ilusions fantástiques – com la republiqueta catalana.)

Eluc. de las propr., fol. 186. 

Vaut contre illusions fantastiques.

CAT. Fantastic. ESP. (fantástico) PORT. IT. Fantastico. (chap. fantástic, fantastics, fantástica, fantástiques.)