Mostrando las entradas para la consulta féa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta féa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de febrero de 2024

Lexique roman; Fardar - Fatigacio


Fardar, v., farder.

Voyez Denina, t. II, p. 297, et t. III, p. 22.

De fardar e de polir e de rigotar lurs caps, V. et Vert., fol. 70.

De farder et de polir et de friser leurs têtes.


Fardel, s. m., fardeau.

Voyez Denina, t. III, p. 22.

D' avol fardel

Se carga e d'avol fais.

Giraud de Borneil: Lo doutz chantz.

Se charge de méchant fardeau et de mauvais faix.

ANC. FR. Si l'a lié en un fardel.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 386.

Si ont moult bien apareillié 

Comme marcheanz lor fardel.

Roman du Renart, t. I, p. 139.

CAT. Fardell. ESP. (hato) PORT. Fardel. IT. Fardello. (chap. Fardell, fardells; v. fardellá. Lliga la borrassa en un fardell, que mon anem al atra finca.)


Farga, s. f., forge.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Com aurs en fuec e cum aciers en farga 

S' afina.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Comme or en feu et comme acier en forge s'afine. 

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de paciencia.

V. et Vert., fol. 66. 

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

CAT. Farga. ESP. PORT. Forja. (chap. Forja, forges; ya ha eixit més amún,  aon fique fabreguayar.)

2. Fargar, v., forger, fabriquer. 

En Guillelm Fabre sap fargar, 

Et anc nulh temps fabres no fo.

B. d'Auriac: En Guillem. 

(N. E. Ironía con el apellido Fabre, como Forges lo hizo con Fraguas.)

herrar es humano, forja, cómic, dibujo, hierro, herrar, errar es humano

Le seigneur Guillaume Fabre sait forger, et oncques jamais il ne fut forgeron.

Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos, et il nous forge.

Fig. Quant autres fan enguanas farguar. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Quand les autres font forger tromperies. 

Part. pas. I bastays cargatz

Sol d' esterlis de nou fargatz. 

V. de S. Alexis. 

Un portefaix chargé seulement de sterlings fabriqués de neuf.

Can l' archa fon fargada.

Trad. de la 1re épître de S. Pierre.

Quand l'arche fut fabriquée. 

Aytal mot son finch e fargat segon lati. 

Leys d'amors, fol. 69.

De tels mots sont formés et forgés selon le latin.

CAT. ESP. PORT. Forjar. (chap. Forjá.)


Farina, s. f., lat. farina, farine.

Coma aquel que purga la pura farina del bren. V. et Vert., fol. 35.

Comme celui qui purge la pure farine du son. 

Prov. Mas aras sai que mains fols pais, 

So di 'l reprovier, farina.

P. Camor: Iratz chant.

Mais maintenant je sais que farine nourrit maints fous, ce dit le proverbe.

CAT. ANC. ESP. Farina. ESP. MOD. Harina PORT. Farinha (N. E. galego Fariña, como la de Sito Miñanco). IT. Farina. (chap. Farina, farines; farinetes, lo minjá preferit de Pininfarinetes.)

2. Farnier, s. m., farinier. 

Per menador o per farnier.

Qu'el mounier o 'l farnier sia en colpa. 

Ieu son mouniers... o farniers. 

(chap. Yo soc moliné... o fariné.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 140, 46 et 141. 

Par meneur ou par farinier. 

Que le meunier ou le farinier soit en faute. 

Je suis meunier... ou farinier.

ANC. CAT. Fariner. ESP. Harinero (: molinero).

3. Far, s. m., lat. far, escande, espèce de froment.

So mantas especias de froment, alcu es dit far.

Eluc. de las propr., fol. 208. 

Sont maintes espèces de froment, aucun est dit escande.

ESP. Farro (Triticum dicoccum). IT. Farro, farre.


Farsir, Frasir, v., lat. farcire, farcir, garnir, remplir, gonfler. 

Las ronhonadas dels moutons... non... farcirai, ni sobre aquelhas neguna graissa non sobrepauzarai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Je ne farcirai pas... les rognons des moutons, ni sur ceux-là aucune graisse je ne superposerai. 

Part. pas. Ventres replez e farsiz de grans viandas.

(N. E. No sé si Juaquinico Monclús entenderá esta frase en lengua occitana. Es el presidente de la Ascuma.)

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

Trad. de Bède, fol. 9.

Ventres pleins et farcis de quantité d'aliments. 

Dos fadestols ab aur farcis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90. 

Deux fauteuils garnis d'or.

(N. E. Más arriba: Fadestel, Fadestol, s. m., du germ. Fald-Stul, fauteuil, silla plegable, sillón.)

Sel de Milan ab lur farsida pansa.

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Ceux de Milan avec leur panse gonflée. 

(N. E. No sé si se refiere a algunos antepasados de Oriol Junqueras.)

Fig. Del trachor de Metaplana

Qu'es d'engan frasitz e ples.

Guillaume de Berguedan: Chansoneta.

Du traître de Métaplane qui est farci et plein de tromperie.

CAT. Farcir. (chap. farsí, plená, omplí, rellená es castellanisme: farsixco o farsixgo, farsixes, farsix, farsim, farsiu, farsixen; farsit, farsits (ous rellenos), farsida, farsides; embutí: butifarra, butifarres, güeña, güeñes, llenguañissa, llenguañisses, churís, churissos, chorís, chorissos (choricer a Alcañís), salchicha, salchiches, chistorra, chistorres. Encara me dixo algún embutit, com la sobrasada mallorquina, la botifarra catalana, de aon ve lo nom de butifarrendum o botifarrendum, fuet, espetec, mortadela, salami, etc.)

Fastic, Fastig, Fasti, s. m., lat. fastidium, dégoût, répugnance, ennui. Fastic, es can no pot manjar.

Deudes de Prades, Aus. cass.

Dégoût, c'est quand il ne peut manger. 

Fastig es abhominacio no voluntaria de vianda et de beuragge.

Eluc. de las propr., fol. 91. 

Dégoût est abomination non volontaire de nourriture et de breuvage.

Fig. Lo demoni, que fay far lo peccat e lo procura, n' a fasti et abhominacio, cant hom lo fay. V. et Vert., fol. 19.

Le démon, qui fait faire le péché et le procure, en a dégoût et abomination, quand on le fait.

Hueimais fastics mi seria

Cobleiars d'aisso que no m cal.

B. Zorgi: Mout fai. 

Désormais me serait dégoût de faire des couplets de ce dont ne me soucie.

Loc. Tenon s'a fastic

Qui tot non lor o gic.

P. Cardinal: Li clerc si.

Ils tiennent à ennui qui ne le leur laisse tout.

CAT. Fastig. ANC. ESP. (MOD. Hastío, asco) PORT. Fastio. IT. Fastidio.

(chap. Fástic, fastics; asco, ascos, asquejat, asquejats, asquejada, asquejades; vómit, vomits, v. vomitá, gitá, arrojá, traure los feches.)

2. Fastigos, adj., fastidieux, dégoûté.

Fastigos,

Chufaniers e vils janglos.

P. Vidal: Abril issic.

Dégoûté, railleur et vil hableur.

CAT. Fastigos. ESP. Fastidioso. ANC. PORT. Fastioso. PORT. MOD. IT. Fastidioso. (chap. Asquerós, asquerosos, asquerosa, asqueroses; igual algú diu fastigós, pero yo no may; vomitiu, que fa vómit, asquerós, que done asco, me fa escrúpol, repelén, repulsiu, etc.)

3. Fastir, v., lat. fastidire, dégoûter, ennuyer, fatiguer.

Car no vol fastir (N. E. vol : vuelh, vull)

Ma bel' amia.

G. Faidit: Solatz e chantar.

Car je ne veux ennuyer ma belle amie.

IT. Fastidire.

4. Fasticar, v., être dégoûté, avoir dégoût, dégoûter.

Pueis donatz la

A sel auzel que fastica.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis donnez-la à cet oiseau qui a dégoût.

Part. pas. Tant es malvatz,

Qu' eu fastigatz

Sui e lassatz.

Esperdut: Qui non. 

Tant est mauvais, que j'en suis dégoûté et lassé. 

CAT. Fastiguejar. ESP. Fastidiar. IT. Fastidiare. (chap. Fastidiá es doná fástic a un atre, molestá. Algo o algú te fa fástic, disgust, malestá, ganes de vomitá, arrojá o “gitá”, com se díe als masos de Beseit – Arnes, perque yo hay conegut a una dona que u va di están a la taula. Este gitá encara se fa aná al aragonés, y tamé foragitá, jetter en fransés.)


Fat, s. m., lat. fatum, destin, destinée, fatalité.

Ay avut aytal fat tota ora,

C' amoros soi et amoros serai.

(chap. literal: Hay tingut tal mala fortuna a tot' hora, que amorós soc y amorós siré o seré.)

Perdigon: D' amor non puesc.

J'ai toujours eu telle destinée, qu' amoureux je suis et amoureux je serai.

Vos volem demostrar, 

Per entendre pus clar, 

Qu' es astres ni qu' es fatz.

Nat de Mons: Al bon rey.

Nous vous voulons démontrer, pour entendre plus clair, qu'est astre et qu'est destinée.

Gayne, so a ditz Karles, Dieus ti done mal fat.

Roman de Fierabras, v. 787.

Ganelon, ce a dit Charles, que Dieu te donne mauvaise destinée.

ANC. FR. Il n'appartient qu'aux fatz d'establir le fat ou destinée.

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 283. 

CAT. Fat. ANC. ESP. Fato. ESP. MOD. Hado. PORT. Fado (N. E. como la canción más conocida del país). IT. Fato. (chap. mala sort, mala fortuna, mal destino, fatalidat.)

2. Fada, s. f., lat. fatua, fée. 

Toza, fi m ieu, gentil fada 

Vos adastret, quan fos nada, 

D'una beutat esmerada.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Jeune fille, me fis-je, quand vous fûtes née, gentille fée vous doua d'une beauté pure. 

Selhui fadet gentils fada 

A cui fon s' amors donada.

Marcabrus: Estornelh. 

Gentille fée doua celui à qui son amour fut donné.

ANC. ESP.

Que las mis fadas negras no se parten de mi. 

Arcipreste de Hita, cop. 798. 

CAT. Fada. ESP. MOD. Hada. PORT. Fada. IT. Fata. (chap. Hada, hades; diém tamé hada madrina y no hada padrina, cuan diém padrina a la dona que mos porte a la pila a batejá.)

- Sorte d'araignée.

Aranhas c'om apela fadas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Araignées qu'on appelle fées.

3. Fachurier, Fachilador, s. m., enchanteur, magicien, sorcier.

Fachuriers e devins

Et autres galiarts que sabien diablias.

(chap. Magos y adivinos y datres impostós que sabíen diablures.)

V. de S. Honorat.

Magiciens et devins et autres imposteurs qui savaient diableries.

Li non cast, li fachilador, li homicidi.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 22. 

Les non chastes, les sorciers, les homicides.

ANC. CAT. Fatiller, fadador. ANC. ESP. Hadador. (MOD. encantador, mago, quien hace sortilegios: sortílego. PORT. Feiticeiro. (chap. Encantadó, mago, adivino, bruixa, bruixes, bruixot, bruixots, curandero, curanderos, curandera, curanderes, perque ne ñabíen que coneixíen técniques com la de traure lo enfit, curá chiquets herniats, que no són sol físsiques. Men enrecordo de que mon yayo Tomás ne coneixíe un prop de Tortosa. Allacuanta anaben caminán a Tortosa desde Beseit (y tornaben lo mateix día) ben assobín, per la actual senda GR-8, a un tros encara se pot vore la antiga calsada romana.

Al llibre Pedro Saputo podéu vore una bona crítica irónica cuan se fa meche, per ejemple, los “flarets” que li fot pel cul a un agüelo per 

La Almunia de Doña Godina o prop. Y al Decamerón en chapurriau bastantes práctiques de nigromansia y datres encantamens, póssimes, etc.)

4. Fachilieira, Faitileira, s. f., sorcière, fée, magicienne.

Las faitileiras pudens.

Marcabrus: Pus mos. 

Les sorcières puantes.

Crezo vilhas fachilieiras. Brev. d'amor, fol. 131.

Croient vieilles sorcières.

ANC. CAT. Fatillera. PORT. Feiticeira.

5. Fachilhayritz, s. f., sorcière.

Falsas vielhas fachilhayritz 

Per cosselhar qualque bevenda.

Brev. d'amor, fol. 131.

Fausses vieilles sorcières pour conseiller quelque breuvage.

6. Fachillamens, Faitilhamens, s. m., enchantement, sorcellerie.

Cill que fan faitilhamens.

Marcabrus: Pus mos. 

Ceux qui font sorcelleries.

Fachillamens se trouve dans des variantes.

7. Fadar, Faidar, v., féer, douer, enchanter.

En aissi m fadet mos pairis 

Qu'ieu ames e no fos amatz.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Ainsi mon parrain me féa que j'aimasse et ne fusse aimé.

Aissi m fadero tres serors

En aquella ora qu'ieu sui natz,

Que totz temps fos enamoratz. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Ainsi trois soeurs me douèrent en cette heure que je suis né, que je fusse toujours enamouré. 

Part. pas. Nuls hom faidatz.

Pistoleta: Aitan sospir.

Nul homme féé.

So qu'es predestinat 

O fadat per natura.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Ce qui est prédestiné ou doué par nature. 

ANC. FR. Je cuit que cist hom est faez.

Fables et cont. anc., t. III, p. 430. 

C'est une chose faée.

Charles d'Orléans, p. 264.  

Sachiez de voir que l'espée 

Est en tel manière faée.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 144.

ANC. ESP. Que los que a vos fadaron

Non sean verdaderos en lo que adevinaron.

Arcipreste de Hita, cop. 125.

ANC. CAT. Fadar. ESP. MOD. Hadar. PORT. Fadar. IT. Fatare.

8. Fachurar, Faiturar, v., enchanter, ensorceler, fasciner.

Ab sos bels huoills amoros, 

De qe m poizona e m faitura 

Silh que m'a joya renduda.

B. de Ventadour: Aitantas bonas.

Avec ses beaux yeux amoureux, avec quoi m'empoisonne et m'enchante celle qui m'a rendu la joie.

ANC. CAT. Fatillejar.

L'ancien français employait le substantif faiture et faicturerie pour sorcellerie.

Sorceries, charoiz et faitures soubs le sueil de l' uys de l'hostel. 

Lett. de rém. de 1376. Carpentier, t. II, col. 348.

Par leurs sorceries et faictureries. 

Lett. de rém. de 1446. Carpentier, t. II, col. 348.


Fat, adj., lat. fatuus, fat, fou, ignorant, sot, simple, imbécile.

(N. E. Esta palabrica la conocen bien algunos fatos de Huesca, como los de la CHA, que salieron después del diluvio a regar con botas de goma y chubasquero.)

Si m partetz un juec d'amor, 

No suy tan fatz

No sapcha triar lo melhor 

Entr' els malvatz.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh. 

Si vous me départez un jeu d'amour, je ne suis si sot que je ne sache choisir le meilleur entre les mauvais.

Quar ab vos son fadas las conoissens.

Pons de Capdueil: Humils e fis. 

Car avec vous sont sottes les savantes. 

Qui s vuelha m'en tenha per fat.

R. Rigaut: Tota domna.

Qui se veuille m'en tienne pour imbécile. 

Falhon per fadas enpreizos.

H. Brunet: Lanquan son.

Manquent par folles entreprises. 

Substantiv. Sa beutatz

Fai 'ls fols e 'ls fatz 

Tornar senatz. 

Raimond de Miraval: Forniers per mos. 

Sa beauté fait retourner sensés les fous et les simples. 

Proverb. Si voletz el segle parer,

Siatz en luec folhs ab los fatz.

P. Rogiers: Senher Raymbaut.

Si vous voulez paraître au siècle, soyez en lieu fou avec les fats. 

ANC. CAT. Fat. ESP. PORT. IT. Fatuo. (chap. ignorán, capsot, simple, imbéssil, idiota, borinot, cap de soca, tonto, atontat, apamplat, etc; per a resumí: Tomás Bosque. Per a les dones tamé ñan varians. Vore la retahíla de piropos que Pedro Saputo li va di a una dona agüela.)

2. Fad, adj., lat. fatuus, fade. (chap. sossa, sense sal, sense gust.)

Si la sal es fada, en que la saborares?

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 9. 

Si le sel est fade, avec quoi lui donnerez-vous de la saveur?

De sabor... fada. Eluc. de las propr., fol. 271. 

De saveur... fade.

CAT. Fad. IT. Fado.

3. Fadamen, adv., follement, sottement.

Quan fadamen 

Parl' om soven.

Giraud de Borneil: Quar non ai. 

Quand on parle souvent sottement.

4. Fadet, adj. dim., frivole, léger.

Fadet joglar, 

Con potz pensar 

Aquo qu'es greu per eyssernir?

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Frivole jongleur, comment peux-tu penser ce qui est pénible pour discerner?

5. Fadelh, adj., fat, fou.

Trobat m'an nesci e fadelh,

Quar no sai aver ajustar.

B. Martin: Farai un vers. 

Ils m'ont trouvé niais et fou, parce que je ne sais pas amasser richesse.

6. Faduc, adj., fade, fastidieux, ennuyeux, méprisé.

Vos, drutz, etz gent faduca.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg. 

Vous, galants, vous êtes gent ennuyeuse. 

Pel joglareiar faduc.

Garins d' Apchier: Aissi con. 

Par le bouffonner fastidieux. 

Substantiv. En totz bos sens ab los faducx. 

Marcabrus: Al departir. 

En tous bons sens avec les ennuyeux.

7. Fatonier, Fantonier, adj., fou, niais, fantastique, faquin, fanfaron.

Albertet, ben vos teng per fatonier, 

Car mais prezatz foudat que sen.

T. d' Albertet et de Pierre: En Peire. 

Albertet, je vous tiens bien pour fou, car vous prisez plus folie que sens.

Non amest cusson ni fantonier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug. 

Vous n'aimâtes goujat ni faquin. 

Ni vuellas esser menuziers

En tos avers ni fatoniers.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Ni veuilles être mesquin ni fanfaron dans tes richesses.

8. Fatuitat, s. f., lat. fatuitatem, fatuité, sottise, niaiserie.

Gran re de paraulas, las quals escriure es fatuitatz.

Leys d'amors, fol. 120. 

Beaucoup de paroles, lesquelles écrire c'est sottise. 

CAT. Fatuitat. ESP. Fatuidad. PORT. Fatuidade. IT. Fatuità, fatuitate, fatuitade.

9. Fades, s. m., fadaise, impertinence, fatuité.

En crides pueis mon fades.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

En criât ensuite mon impertinence. 

Loc. Sitot m'o tenetz a fades.

Rambaud d'Orange: Escotatz. 

Quoique vous me tenez cela à fadaise.

10. Fadeza, s. f., fadaise, sottise, fatuité.

Corona del sabi es sa richesa, e 'l no sens del fol es fadeza.

Trad. de Bède, fol. 36.

Couronne du sage est sa richesse, et le non-sens du fou est folie.

Fig. Ab un ram de fadeza,

Del portar temeros 

Estara vergonhos.

G. Riquier: Si m fos. 

Avec un rameau de fatuité, il restera honteux du porter modeste.

ANC. FR. J'abhorre, en y pensant, moy-mesme et ma fadesse.

Ronsard, t. II, p. 1302. 

CAT. Fadea. (N. E. Esta palabra huele a lengua valenciana.)

11. Fadenc, s. m., fadaise, niaiserie. 

Ab los cortes apren hom cortesias,

Et ab los pecx, fadencx e gamusias.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Avec les courtois on apprend courtoisies, et avec les sots, niaiseries et bêtises.

Tug lor fait son de fadencx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

Tous leurs faits sont de fadaises.

12. Fadeiar, v., extravaguer, gausser, ridiculiser.

Mas talant a de fadeiar 

Qui so que te vol demandar.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Mais a désir de gausser qui ce qu'il tient veut demander.

Mesura m dis qu' eu non domnei, 

Ni ja per domnas no fadei.

Garins le Brun: Nuoitz e jorn. Var. 

Raison me dit que je ne fasse pas le galant, ni que jamais je n'extravague pour dames.

Com cel qu' en tot cant vol far se fadeya. 

T. de Jean Lag et d'Ebles: Qui vos dara.

Comme celui qui en tout ce qu'il veut faire se ridiculise.

13. Enfadezir, v., faire le fou, bouffonner, rendre fou. 

Ben poiras, fol, enfadezir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Tu pourras bien, fou, bouffonner. 

No m' en pot nuls fagz enfadezir.

Folquet de Marseille: Ja non cug. 

Nul fait ne m'en peut rendre fou. 

CAT. Enfadeir.


Fatigar, v., lat. fatigare, fatiguer.

Part. pas. Jhesus fon fatiguat.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.

Jésus fut fatigué.

Fig. Els esperitz d'aquels... fatigatz de sol l'auzir.

Leys d'amors, fol. 114. 

Les esprits de ceux-là... fatigués seulement de l'entendre. 

CAT. ESP. PORT. Fatigar. IT. Faticare. (chap. fatigá, fatigás: yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguem o fatigam, fatiguéu o fatigáu, fatiguen; fatigat, fatigats, fatigada, fatigades; cansá, agotá, baldá, chafá, etc.) 

2. Fatigacio, s. f., lat. fatigatio, fatigue.

Ses enueg et fatigacio.

De labor et fatigacio.

Eluc. de las propr., fol. 106.

Sans ennui et fatigue.

De labeur et fatigue.

ESP. Fatigación (fatiga). (chap. fatiga, fatigues; cansamén, cansamens; baldamén, baldamens; agotamén, agotamens; chafamén, chafamens.)

miércoles, 3 de octubre de 2018

TERSERA JORNADA. NOVELA PRIMERA.

Masetto de Lamporecchio se fa lo mut y entre com jardiné a un convén de monges, que competíxen en gitás en ell.

Hermossíssimes Siñores, bastáns homes y dones ñan que són tan burros com per a créures que cuan a una jove se li fiquen al cap les toques blanques y damún dels muscles se li avíe la cogulla negra, díxe de sé dona y ya no sentíx la cridada de la carn, com si se la haguere convertit en pedra al féla monja; y si per cassualidat algo sénten contra eixa creénsia seua, tan se enfaden com si se haguere cometut un grandíssim y criminal pecat contra natura, no pensán ni tenínse en considerassió an elles mateixes, a qui la plena libertat de fé lo que vullguen no pot sassiá, ni tampoc al gran podé de la soledat y lo tíndre tems. Y ñan encara mols que se creuen que la cavegueta, la pala y los bons minjás y les incomodidats trauen del tot als llauradós la ganeta de cardá y los fan amples de inteligénsia y espabil. Pero cuán engañats están los que aixina creuen tos u demostraré en una historieta.

An esta comarca nostra ñabíe y encara ña un convén de nones, mol famós per la seua santidat, que no nombraré per a no disminuí gens la seua fama; allí, no fa mol tems, ñabén entonses sol vuit monges y una abadesa, y totes joves, y un bon homenet jardiné de un vergéseu que, no contentánse en lo jornal, demanán la cuenta al mayordomo de les monges, a Lamporecchio, de aon ere, sen va entorná. Allí, entre los demés que alegremen lo van ressibí, ñabíe un jove llauradó fort y valén, y per a sé villano guapo de cara, de nom Masetto, y li va preguntá al jardiné aón habíe estat tan tems. Lo bon home, que se díe Nuto, lay va di, y Masetto li va preguntá qué fée al monasteri. A lo que Nuto va contestá:

- Yo traballaba a un jardí mol hermós y gran, y ademés de aixó, anaba alguna vegada al bosque a per lleña, portaba aigua y féa atres servíssis; pero les Siñores me donaben tan poc jornal que apenes podía pagám les sabates. Y ademés de aixó, són totes joves y pareix que tenen lo dimoni a dins, aixina, cuan yo traballaba alguna vegada al hort, una diebe: «Fica aixó aquí», y l’atra: «Fica astí alló» y un atra me preníe la eixadella de la má y diebe: «Aixó no está be»; y me fée tanta rabia que dixaba la faena y men anaba del hort, aixina que, entre una cosa y l’atra, no vach volé estáy mes y hay tornat. Y me va demaná lo seu mayordomo, cuan men vach aná, que si tenía an algú a má que puguere fé la meua faena, que lo enviara, y lay vach prometre, pero aixina li guardo Déu los riñóns que ni buscaré ni li enviaré a dingú.
A Masetto, sentín les paraules de Nuto, li va vindre al ánimo un dessich tan gran de está en estes monges que se derretíe veén per les paraules de Nuto que podríe conseguí algo del que volíe. Y considerán que no u conseguiríe si li diebe algo a Nuto, li va di:

- ¡Ah, qué be has fet de torná! ¿Qué es un home entre dones? Milló estaríe en diables: de sat vegades, sis no saben lo que elles mateixes volen.

Pero después, acabada la conversa, Masetto va escomensá a pensá quin camí empendríe per a pugué está en elles; y com sabíe fé be les faenes que Nuto fée, no va tindre temó de pédre este treball per aixó, pero se pensabe que no siríe admitit perque ere massa jove y guapo. Pel que, donánli voltes, va pensá:
«Lo puesto está bastán llun de aquí y dingú me coneix allí, si sé fé vore que soc mut, segú que me admitirán».
Y en aquell pensamén, sense dili a dingú aón anabe, com un home pobre sen va aná al convén. Una vegada allí, va entrá a dins y va trobá al mayordomo al pati, a qui, fénli gestos com fan los muts, li va explicá que demanabe de minjá per amor de Déu y que ell, si lo nessessitabe, li asclaríe la lleña. Lo mayordomo li va doná de minjá de bona gana, y después lo va ficá dabán de uns trongs que Nuto no habíe pogut asclá, pero éste, que ere mol mes fort, en un momén los va estronchiná.

Lo mayordomo, que nessessitabe aná al bosque, lo va portá en ell y allí li va fé tallá lleña; después, ficánli lo burret dabán, per señes li va doná a enténdre que lo portare al convén. Ell u va fé mol be, y lo mayordomo, fénlo fé sertes faenes, mes díes va volé tíndrel. Un de estos díes la abadesa lo va vore, y li va preguntá al mayordomo quí ere. Este va di:
- Siñora, es un pobre home sort y mut (sordomut), que va vindre fa uns díes a per limosna, aixina que li hay fet un favor y tamé li hay fet fé bastantes coses que mos féen falta. Si sapiguere llaurá un hort y vullguere quedás, crec que estaríem ben servits, perque ell u nessessite y está fort y se podríe fé de ell lo que se vullguere; y ademés de aixó no tindríeu que preocupatos de que gastare bromes a les vostres joves.

A lo que va di la abadesa:

- Per Déu que dius la verdat: entérat de si sap llaurá y procura retíndrel; dónali un parell de albarques, algún tabardo vell, y dónali be de minjá. Lo mayordomo va di que u faríe.

Masetto no estabe mol lluñ, y fen vore que agranáe lo pati, sentíe totes estes paraules y se diebe:

«Si me fiquéu ahí dins, tos llauraré lo hortet tan be com may tos se ha llaurat.»
Habén vist lo mayordomo que sabíe llaurá mol be y preguntánli per señes si volíe quedás allí, y éste per señes contestán que faríe lo que ell vullguere, habénlo admitit, li va maná que llaurare lo hort y li va enseñá lo que teníe que fé; después sen va aná a datres assuntos del monasteri y lo va dixá. Ell, llaurán un día detrás de l´atre, les monges van escomensá a marejál y a ficál en cansóns, com moltes vegades passe que datres fan als muts, y li díen les paraules mes roínes del món creén que ell no les sentíe; y la abadesa, que potsé creíe que ell teníe tanta poca coa com veu y oít, de alló poc o gens se preocupabe. Pero va passá que habén traballat un día mol y están descansán, dos monges que caminaben pel jardí se van arrimá aon estabe, y van escomensá a mirál mentres ell fee vore que dormíe. Pel que una de elles, que ere algo mes dessidida, li va di a l’atra:

- Si me hagueres de guardá lo secreto te diría un pensamén que hay tingut moltes vegades, que potsé a tú tamé podríe agradát.
L’atra va contestá:
- Parla en confiansa, que no lay diré may a dingú.

Entonses la mes valenta va escomensá:

- No sé si has pensat lo estrictamen que vivím y que aquí may ha entrat un home mes que lo mayordomo, que es agüelo, y este mut. Y moltes vegades hay sentit di a moltes dones que han vingut a vóremos que totes les dolsaines del món són una broma comparades en la dolsó de ajuntás la dona al home. Pel que moltes vegades me han entrat ganes, y ya que en datre no puc, u probaría en este mut si es verdat, y éste es lo mes indicat del món per an aixó perque, encara que vullguere, no u podríe ni sabríe contáu; ya veus que es un mosso tontot, mes creixcut de cames que de juissi. En gust escoltaré qué te pareix aixó.

- ¡Ay! - va di l’atra- , ¿qué dius? ¿No saps que ham prometut la nostra virginidat a Déu?

- ¡Oh! - va di ella- , ¡cuántes coses se li prometixen tots los díes y no sen cumplix cap! ¡Si lay ham prometut, que sigue un atra o atres les que cumplíxquen la promesa!

A lo que la germana va di:

- Y si mos quedárem preñades, ¿qué passaríe?
Entonses aquella va di:

- Escomenses pensán en lo mal abáns de que te arribo; si passare, entonses ya hi pensarém: podríen fes mil coses de manera que may se sápigue, sempre que natros mateixes no u charrém. Esta, sentín aixó, tenín encara mes ganes que l’atra de probá cóm ere l'home, va di:

- Pos be, ¿qué farém?

- Veus que pronte sirá nona(la hora novena), les tres de la tarde; crec que les atres monges están dormín menos natros; mirém pel hort a vore si ña algú, y si no ña dingú, ¿qué farém mes que agarrál de la má y portál a la barraqueta aon se amague cuan plou, y allí una se quede a dins en ell y l’atra fa guardia? Es tan saboquet que se acomodará a lo que volém.
Masetto escoltabe tot este raonamén, y disposat a obeí, no esperabe mes que vinguéren a agarrál. Elles, mirán be per tot arreu y veén que desde cap puesto podíen sé enchampades, arrimánse la que habíe escomensat la conversa a Masetto, lo va despertá y ell se va ficá de peu; ella en gestos afalagadós lo va agarrá de la má, y ell pegán unes carcañades de tontet, lo va portá a la barraca, aon Masetto, sense fes mol rogá va fé lo que ella volíe. Ella, habén obtingut lo que volíe, li va dixá lo puesto a l’atra, y Masetto, sempre fen vore que ere un saboc, fée lo que elles volíen; pel que abáns de anássen de allí, mes de una vegada va volé cada una probá cóm cabalgabe lo mut, y después, parlán entre elles moltes vegades, díen que en verdat alló ere tan dols com habíen sentit, inclús mes y tot, y buscán los moméns conveniéns, en lo mut anaben a jugá.
Va passá un día que una germana seua, desde una finestra de la seua alcobeta sen va doná cuenta del tejemaneje y lo va amostrá a unes atres dos;
primé van pensá en acusáles a la abadesa, pero después, cambián de paréixe y ficades de acuerdo en les dos primeres, se van ajuntá per a tombás a Masetto, y an estes se van sumá les atres tres que sen van aná enterán.

Al final, la abadesa, que encara no sen habíe donat cuenta de estes coses, passeján un día sola pel jardí, sén gran la calina, se va trobá a Masetto (que en poca faena ya se cansabe durán lo día per massa cabalgá) que se habíe adormit tombat a la sombra de un armelé, y habénli eixecat les robes lo airet que bufáe, estabe en tot al descubert. Veén aixó la abadesa y trobánse sola, va caure a la mateixa gana que les seues mongetes, y despertán a Masetto, a la seua alcoba sel va emportá, aon uns cuans díes, en grans queixes de les monges perque lo jardiné no veníe a llaurá lo hortet, lo va tindre, probán y tornán a probá aquella dolsó que abáns solíe censurá a les atres. Al final, enviánlo a la habitassió de ell y requerínlo en molta frecuénsia, no podén Masetto satisfé a tantes, va pensá que de fes lo mut podríe víndreli un gran mal si durabe mes tems; y per naixó una nit, están en la abadesa, va escomensá a di:

- Siñora, hay sentit que un gall pot en deu gallines, pero que deu homes ben just poden contentá a una dona, y yo ting que cumplí en nou, per res del món podré aguantáu, ya no puc fé ni poc ni mol; y per naixó, o me dixéu anámen en Déu o li trobéu un arreglo an aixó.

La Siñora, sentín parlá an este a qui teníe per mut, se va esbarrá, y va di:

- ¿Qué es aixó? creía que eres mut.

- Siñora - va di Masetto -, sí que u era pero no de naiximén, sino per una enfermedat que me va dixá mut, y per primera vegada esta nit séntigo que me torne la veu, pel que alabo a Déu tot lo que puc.

La Siñora su va creure y li va preguntá qué volíe di alló de que a nou teníe que serví. Masetto li va di lo que passabe, lo que sentín la abadesa, sen va doná cuenta de que no ñabíe cap monja que no fore mol mes sabia que ella; pel que, sense dixá anássen a Masetto, se va disposá a arribá en les seues monges a un acuerdo en estos assuntos, per a que per culpa de lo que passáe en Masetto no fore criticat lo convén.

Aquells díes va morí lo mayordomo, y de común acuerdo, fénse manifest lo que a esquenes de totes se habíe estat fen, van fé creure a la gen de la roglada que grássies a les orassións y los mérits del san al que estabe dedicat lo convén, a Masetto, que habíe sigut mut mol tems, li habíe tornat la veu, y lo van fé mayordomo; y de tal manera se van repartí les faenes que ell va pugué aguantáu. Y en elles bastáns monaguillos va engendrá pero en tanta discressió que res se va sabé hasta después de la mort de la abadesa, sén ya Masetto agüelo y volén torná ric a casa seua.

Aixina, pos, Masetto, vell, pare y ric, sense tindre la faenada de alimentá als seus fills ni pagá los seus gastos, grássies al seu espabil, al poble de aon habíe eixit sense res, va torná, afirmán que aixina tratabe Cristo a qui li ficabe los cuernos damún de la corona.

SEGONA

jueves, 22 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, F

fa hace
faba, fava, fabes, faves, llegúm pareguda al fesol vert (bajoca) haba, habas, legumbre parecida a la judía verde
fabricá fabricar
fábrica, fábriques fábrica, fábricas
fabricassió fabricación
fabricat fabricado
fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. flauta que toquen los pastós
fabrique (ell) fabrica (él)
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor
fabuladó fabulador
fábules fábulas
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) haya, hayas / qué hago, padre, sego o arranco ?
fach (verbo fé) hago
fachada, fachades fachada, fachadas
fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara"
facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas
Facsió, facsións - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía
factó, factós factor, factores
factura factura
factures facturas
facultat facultad
facultatiu, facultatius (meche, dotó) facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano
Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. muchacho, muchacha de menos de quince años
fáe, fée (ell) hacía
fáem (fé), féem hacíamos
fáen, féen hacían
faena, faenes trabajo, trabajos – faena, faenas
Faeneta, faenetes Trabajito, trabajitos
fáes, fées hacías
fáeu, féeu hacíais
fáia, féa (yo) hacía
fáie, fée hacía
fáien, féen hacían
faiga (que yo) haga (que yo)
faigám hagamos
faigáu hagáis
faigue haga
faiguém, faigám hagamos
faiguera (yo) hiciera, hiciese
faiguere (ell, ella) hiciera, hiciese
faiguéren hicieran, hiciesen
faiguéres hicieras, hicieses
faiguéreu hiciéseis
fáigues hagas
fáigues  hagas
faiguéu hagáis
faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns faja, fajas – fincas estrechas
falaguera , falagueres – DCVB :
Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.).
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. acuñar, calzar
Falcó , falcóns halcón, halcones
falconé (setrería, lo que casse en falcóns) cetrero, halconero, cazador con aves rapaces
falda, faldes, faldeta, faldetes falda, faldas, faldita, falditas
faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta falditas, regazo
Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria
fallá fallar
Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). Fallar – no te fallaré, somos compañeros.
fallabe, falláe fallaba
fallada (una amela que no ha granat) fallada (una almendra que no se ha formado)
fallám fallarme
fállam un atra vegada ! fállame otra vez !
fallat fallado
Falle – les falles de Valénsia Falla – las fallas de Valencia
falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo
falló, enfadat, enfadada enfadado, enfadada
falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión
Fals, falsos falso, falsos
Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. falsa, falsas – desván
falsamen falsamente
falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo
falsificades falsificadas
falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) vencejo, vencejos (Apus apus)
faltá (no está a un puesto O insultá) faltar, insultar
falta, faltes falta, faltas
faltáe o faltabe faltaba
faltáen o faltaben faltaban
faltámos faltarnos
faltán (g) faltando
faltánli faltándole
faltará faltará
faltaríe faltaría
faltaríen faltarían
Faltat (ha) faltado (ha)
falte falta
falten faltan
falto falto
falton falten
faltón, faltona, que falte an algú Persona que insulta, insultón, insultona
fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre !
Familiá familiar
família, famílies familia, familias
familiaridat familiaridad
familiarisá familiarizar
familiarmen familiarmente
familiás familiares
famílies famílias
famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame
famós, famosa, famosos, famoses famoso, famosa, famosos, famosas
famossíssim, mol famós famosísimo
fan hacen
fanátic, fanática, fanátics, fanátiques fanático, fanática, fanáticos, fanáticas
Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns Fanfarrón, fanfarrones
Fanfarronada, fanfarronades fanfarronada, fanfarronadas
fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno
fantasma, fantasmes, coco, cocos fantasma, fantasmas, coco, cocos
fantasmal fantasmal
fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) fantasía, fantasías
Fantástic, fantástics Fantástico, fantásticos
Fantástica, fantástiques Fantástica, fantásticas
faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero
farán harán
farás harás
farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) mal fachado, mala facha – fachado (bien)
fardá fardar
Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos lagarto, lagartos
fardellet, fardell, fardells, fardellets Fardo, fardos, hatillo, hatillos
faré haré
fare, fáre, faiguére hiciera, hiciese
farém haremos
fáren, faren, faiguéren hicieran, hiciesen
fares, fáres (que tú), faiguéres hicieras, hicieses
fáres, fares, faiguéres hicieras, hicieses
faréu haréis
fáreu, faiguéreu hicierais, hicieseis
Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses tartamudo, tartamuda
faríe haría
faríen harían
Farina , farines harina, harinas
farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) harinera, fábrica de harina
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) gachas
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes gachas
farjada (mal), farjat Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien)
farmasseútica farmacéutica
farmássia, farmássies farmacia, farmacias
Faro, faros faro, faros
farol farol
faroles farolas
farolets (per a fé lo ball dels farolets) farolillos (baile de los farolillos)
farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento
Farsí les burifarres rellenar
fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo !
fartám hartarme
fartán (g) hartando
fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes hartazgo, comilona, “jartá”
fartánse hartándose
fartará hartará
fartarán hartarán
fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) hartado
fartes (tú te) tú te hartas
Fartet, fartets hartito, hartitos
farteta, fartetes hartita, hartitas
farto harto
farts hartos
fas haces
fasciná o fassiná fascinar
fascista, fascistes (de fascis latín, feix) fascista, fascistas
fasque, fáigue haga
fasquen, fáiguen hagan
fasques, fáigues hagas
fasse, fasses (de la lluna) fase, fases (de la luna)
fassí, farsí, farsimenta rellenar, relleno
fassícul, fascícul fascículo, fascículos
fássil, fássils, fássila, fássiles fácil, fáciles
fassileta facilita
fassilets facilitos
fassilidat facilidad
fassilidats facilidades
fassilitá facilitar
fassilitáe o fassilitabe facilitaba
fassilitarán facilitarán
fassilitáren facilitaran o facilitasen
fássilmen facilmente
fássils fáciles
fassiná, fasciná fascinar
fassinats, fascinats fascinados
fástic, fástics asco, ascos
fastidiá fastidiar
fastidiáls fastidiarlos
fastidiats fastidiados
fastidion fastidien
fastidiós, fastidiosos fastidioso, fastidiosos
Fastidiosa, fastidioses fastidiosa, fastidiosas
fatal, fatals fatal, fatales
Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes fatigar
fatigabe fatigaba
fatigánse fatigándose
fatigaríen fatigarían
fatigat, fatigats fatigado, fatigados
fatigós fatigoso
fatigosa fatigosa
fauna fauna
favó, favor, favós, favors favor, favores
favorable, favorables favorable, favorables
favorit, favorits, favorito favorito, favoritos
favorita, favorites favorita, favoritas
Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) Favara en Zaragoza
fax fax
faya (fáia, féa) hacía
fé aná, empleá, usá, utilisá emplear, usar, utilizar
fe en Déu – fé algo fé en Dios – hacer algo
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele.
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen hacer
fea, fees fea, feas
fealdat fealdad
feba (féa, faba) hacía
febré febrero
febril, de fiebre, fiebrón febril
feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados
fée hacía
fées hacías
Feis, Feix (fascis latín), feixos haz, haces
feíssim, feíssims feísimo, feísimos
feíssima, feíssimes feísima, feísimas
fel, fels (está al feche) hiel, hieles (está en el hígado)
féla hacerla
félay (an ell, ella) hacérselo
féles, féls hacerlas, hacerlos
Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente.
felís, felísos, elles són mol felíses feliz, felices
felísmen felizmente
Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva.
felissitá felicitar
felissite felicita
felpa felpa
felpudo felpudo
fels hacerles – hieles
Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos.
Fem - aná fén fem - femé, femera Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero
Femé, femera estercolero
femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) hembra
femelletes hembritas
femenines femeninas
femenins femeninos
fémos hacernos
fémos hacernos
fems fiemos, estiércoles
Fému ! Hagámoslo !
fémur fémur
fémur fémur
fen (g) haciendo
Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe heno
fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum heno
fenaz , fenás heno
fénla haciéndola
fénli haciéndole
fénlo haciéndolo
fénlos haciéndolos
fénme haciéndome
fénmos haciéndonos
fenómeno, fenómenos, fenómens fenómeno, fenómenos
fénse haciéndose
féntos haciéndoos
fénu haciéndolo
feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare feo , fea
feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) animal nervioso
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl herir
ferida, ferides herida, heridas
feríls herirlos
ferín (g) hiriendo
ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) herido, heridos - apoplético, paralítico
ferix hiere
ferixen hieren
ferixque hiera
ferossidat ferocidad
Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren herrar
ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals herradura, herraduras – camino de herradura, para animales
ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes herramienta, herramientas
ferramenta de un macho dentadura de un mulo o equino
ferrat, ferrada, ferrats, ferrades herrado, herrada, herrados, herradas,
ferré, ferrera herrero, herrera
férrea (de ferro) férrea
Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea Ferreríes en Tortosa
ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca hierro, hierros
Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda ferrocarril, tren
fértil, fértils – contrari de erm fértil, fértiles
ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo
fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa Fervor – hervor es “bull”
fes (tú) haz tú
fésla, fésles, fésu hazla, hazlas, hazlo
Féslo ! hazlo
féslos hazlos
fésme hazme
fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics sudoríficos
fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo
fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques judías blancas o marrones
festa , festes fiesta, fiestas
féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre jódete, a la verga, que te jodan
festechá, festejá, eixí juns, sé novios galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festechabe, festejabe cortejaba
festechada, festejada cortejada
festechán, festeján (g) cortejando
festechat cortejado
festechat, festejat cortejado
festeche, festeje corteja
festechen, festejen cortejan, salen juntos
festechos, festejos cortejes
festejá galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festejaben cortejaban
festes fiestas
festiu, festius festivo, festivos
festivamen festivamente
fésu hazlo
fet hecho
feta hecha
fetes hechas
fétos haceros
fets hechos
feu, féu Hacéis – hacerlo
féulos hacedles, hacedlos
féume hacedme
féumos hacednos
fi, fins, fina, fines fino, finos, fina, finas
fiá, fiás fiar, fiarse
fiabe fiaba
fiám fiarme
fiambreres, fiambrera fiambreras, fiambrera
fiansa fianza
fiarro hierro
fiarro, ferro hierro
fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts fiarte, fiado
fíat, fíaten ! fíate
fica pon
Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré poner, colocar, etc
Fíca ! Pon !
ficaba ponía
ficaben ponían
ficada puesta
ficades puestas
ficáe o ficabe ponía
ficaén o ficaben ponían
ficál ponerlo
Fícal ! ponlo
ficála ponerla
fícala ponla
ficáles ponerlas
ficáli ponerle
ficáls ponerlos
ficám ponerme
fícam ponme
ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) ponérmelo, ponérmelos
ficámos ponernos
Fícamos ! ponnos
ficán (g) poniendo
Fícatel y fícalay ! póntelo y pónselo
ficátos poneros
ficats puestos
fichá fichar
ficha, fiches ficha, fichas
fichats fichados
fichats, fichat, fichada, fichades fichados, fichado, fichada, fichadas
fiches fichas
fico pongo, coloco
ficon pongan
ficsió ficción
fidedigna, fidedignes fidedigna, fidedignas
fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico
fidelidat fidelidad
fidelíssim, mol fiel fidelísimo
fidelíssims fidelísimos
Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus fideo, fideos
fiebre, febre (latín fĕbre) fiebre
fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona fiel, fieles
fielmen fielmente
fiels fieles
fiera, fieres fiera, fieras
fieramen, com una fiera, en fieresa fieramente
fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña
figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa higo, higos – el higo de una mujer : vulva
Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) higuera, higueras
figues higos
figura, figures figura, figuras
figurabe figuraba
figurábeu figurábais
figuráe o figurabe figuraba
figurám figurarme
figurás figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer
figure an este llibre figura en este libro
figures figuras
figureta, figuretes figurita, figuritas
figuréutos figuráos
figuro (me) me figuro
fijo, fíxo fijo
fil, fils hilo, hilos
fila, files fila, filas
filagarcho, filagarchos hilacho, de hilo
filera, fileres hilera, hileras
filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada filete, filetes – chuleta, tajo
filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro alambre, alambres
filiasió, filiassió a un partit, per ejemple filiación a un partido por ejemplo
Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'.
Filla, filles hija, hijas
fillet, fillets, filleta, filletes Hijito, hijitos, hijita, hijitas
fillol, fillola, fillolet, filloleta ahijado, ahijada
fills hijos
filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva
Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas
fils hilos
Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré filtrar
filtrabe o filtráe filtraba
filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál filtro, filtros
fin, final fin, final
fin, final, finals final, finales
fina, fines fina, finas
finalidat finalidad
finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer
Finalisada finalizada
finalisat finalizado
finalison finalicen
finalista, finalistes finalista, finalistas
finalmen finalmente
finals finales
finamen finamente
finansiada, finansiades financiada, financiadas
finansiat, finansiats financiado, financiados
finansié, finansiés financiero, financieros
Finat, finát, mort, fináts, finats, morts finados, muertos
finém (cuan) cuan morigám o moriguém finemos, muramos
finestra, finestres (latín fenĕstra) ventana, ventanas
finestres ventanas
finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) ventanita, ventanitas
finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro postigo, postigos, ventanillo, ventanilla,
finet, finets finito, finitos
fingida fingida
fingides fingidas
fingíe fingía
fingín (g) fingiendo
fingit, fingits fingido, fingidos
fingíu fingís
fingix finge
fingíxco, fach vore que finjo, hago ver que
Finíssim, finíssims finísimo, finísimos
Finíssima, finíssimes finísima, finísimas
fins finos, fines
fiordo, fiordos fiordo, fiordos
fíos (no te) fíes (no te)
fique pone
fiquém ponemos
fiquen ponen
fiquéu ponéis
fiquéume ponedme
fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo feria, ferias
firmá firmar
firmáe, firmabe firmaba
firmamén firmamento
firmat, firmats firmado, firmados
firme firma
firmemen firmemente
firmes firmes
firmesa firmeza
firmíssim firmísimo
firmíssima firmísima
fiscals fiscales
físic, físics físico, físicos
física, físiques física, físicas
fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades punzada, pinchazo (con aguijón)
fissiología fisiología
fissiológic fisiológico
fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma
fissonomista, observadó, reconeixedó fisonomista, observador, reconocedor, memorista
fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida
fita, fites, fillola, filloles hito, piedra de partición, hitos
fito fito, poc a poc poco a poco
Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré fijar
fixabe fijaba
fixada, fixades fijada, fijadas
fixamen fijamente
fixamén de tornillos fijamiento de tornillos
fixán (g) fijando
fixás fijarse
fixat, fixats fijado, fijados
fixéu fijáis
fixo fijo
flagelán, flageláns flagelante, flagelantes
flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá fragancia, olor, perfume
flama de foc, flames llama de fuego
flamejá llamear, sacar llamas
flamejaben, flamejáen llameaban
flamejáe, flamejabe llameaba
flamerada, flamerades llamarada, llamarades
flames llamas
Flandi – agarrá an algú en flandi ?? coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira
flaquejá flaquear
flaquejaben flaqueaban
flaquesa flaqueza
flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) fraile, monje, frailes, monjes
flaret frailecillo
flarets frailecillos
flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) olfato, olor, tufo
flecha, fleches, saeta, saetes flecha, flechas, saeta, saetas
flexió flexión
flexioná flexionar
flexiono flexiono
flo flor
floc, flocs (virutes de fusta) virutas de madera
floral, florals (joc, jocs) floral, florales (juegos)
florentines, de Florénsia florentinas
florentíns, de Florénsia florentinos
floreta, floretes florecita
floretes florecicas, florecillas, florecitas
florí florecer
florides florecidas, floridas
florín (moneda), floríns florín, florines
florisque, florixque florezca
florit, florits – en moho florecido, florecidos – con moho
floronco, flloronco florúnculo
FLOS flores
flotá flotar
flotabe flotaba
flotaben flotaban
flotán (g) flotando
fluí fluir
fluíli fluirle
fluíx (fluí) fluye
fluix, fluixa, fluixos, fluixes flojo, floja
fluixa floja
fluixera flojera
fluixes flojas
Fluixes – afluixes Flojas – aflojas
fluixeta flojita
fluixetes flojitas
Fluixos – afluixos Flojos – aflojes
Fluixos – afluixos Flojos – aflojes
Fluixota, fluixotes flojota, flojotas
foc, focs fuego, fuegos
fofa, fofes – tova fofa, fofas
fofo, fofos – tou fofo, fofos
fogó, fogóns fogón, fogones
fogonada, fogonades destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
fogós fogoso
fogosamen fogosamente
fogosidat fogosidad
foguera, fogueres hoguera, hogueras
folclóric folclórico
Fóli , fóteli ! Dale !
folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila
follán (g) follando
Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos)
follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay
fon, fons fuente, fuentes
Fonda, fondes – hostal – honda fonda, hostal, honda
fondária (fondo), profundidat profundidad
fondes fondas, hondas
Fondespala Fuentespalda
fondo, fondos - lo barrang fondo fondo, hondo – el barranco hondo
fondonada, fondo, fondonades hondonada, vaguada
fondos (dinés) fondos (dinero)
Fonética, fonétiques fonética, fonéticas
fonéticamen fonéticamente
fonoll, fonolls hinojo, hinojos
fons fuentes
Fontz, Fonz, poble de Huesca Fontz, Fonz, pueblo de Huesca
fora (si yo) si yo fuera
foradá horadar, agujerear
foradáen, foradaben horadaban, agujereaban
foradat, foradats agujereado, agujereados, horadado
foradet, foradets, foraét, foraéts agujerito,agujeritos
forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) extranjero, de fuera, forano
forat, forats agujero, agujeros
forca horca
forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas
Forcó, per a tallá romigueres en fals horca pequeña para cortar zarzas con hoz
fore fuera, fuese
fórem, siguérem fuéramos, fuésemos
fóren fueran, fuesen
forense, forenses forense, forenses
fóres fueras, fueses
fóreu fuérais, fuéseis
forga, forgues, pallissa, pallisses pajar, pajares
forigó, forigóns (vore forat y cau) hueco, huecos, agujero, agujeros
formá formar
forma, formes forma, formas
formabe formaba
formaben formaban
formache, formaches – fransés fromage queso, quesos
formada, formades formada, formadas
formáe, formabe formaba
formáen, formaben formaban
formal, formals formal, formales
formalidat, formalidats formalidad, formalidades
formalmen formalmente
formals formales
formán (g) formando
formánla formándola
formánli formándole
formassió, formassións formación, formaciones
formassió, formassións formación, formaciones
format, formats formado, formados
formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) formativo, formativos
forme (ell) forma
formém formamos
formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 trigo (candeal)
Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín Formenta
formes formas
formiga, formigues hormiga, hormigas
formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal
formiguejáen, formiguejaben hormigueaban
fórmula, fórmules fórmula, fórmulas
formulari, formularis formulario, formularios
forn,forns (fŭrnu latín) horno, hornos
Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) Fórnoles
forques horcas
forra, buida vacía
forrada, forrades forrada, forradas
forrat, forrats forrado, forrados
forres, buides vacías
Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. cerrojo
forsá forzar
forsa, forses fuerza, fuerzas
forsám, forsém forzamos
forsaríe forzaría
forseguera, molta forsa mucha fuerza
forsuda, forsudes forzuda, forzudas
forsut, forsuts forzudo, forzudos
fort fuerte
fort , forta , forts , fortes fuerte, fuertes
fortalesa, fortaleses fortaleza, fortalezas
fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) fortín, fortines
Fortó, auló forta, ferum hedor, olor fuerte
fortot, fortots fuertote, fuertotes
fortuna, fortunes fortuna, fortunas
fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) fosa, fosas
fosá, fossá, sementeri cementerio
fosc, oscur, foscos, oscurs oscuro, oscuros
fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques oscura, oscuras – a oscuras
foscó, escurina, oscurina oscuridad
fosforito fosforito
fosques (a) oscuras (a)
fossá, fossás, sementeri, sementeris cementerio, cementerios
fóssil, fóssils Fósil, fósiles
fot (fótre) Jode + muchos más significados
foto, fotos foto, fotos
fotografía, fotografíes fotografía, fotografías
fotografiá, retratá fotografiar, retratar
fotografiades fotografiadas
fotografiála fotografiarla
fotografián (g) fotografiando
fotografiat, fotografiats fotografiado, fotografiados
fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas
fotografíes fotografías
fotografíon fotografíen
fotógrafo, fotógrafos fotógrafo, fotógrafos
fotos fotos
fotrá joderá
fotrán joderán
Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. Joder + otros significados
fótrel joderlo
fótreli joderle
fotrém (la) joderemos (la)
fótres joderse
fótresseli damún metérsele encima
fótret, fótet joderte, jódete
fotría jodería
fotríen joderían
fots Jodes + muchos otros significados
fotut, futut jodido, jodidos
fotuts, fututs jodidos
fracás, fracasos fracaso, fracasos
fracasat, fracasats fracasado, fracasados
fracsió, fracsións fracción, fracciones
fracsionás fraccionarse
fractura, fractures (latín fractūra) fractura, fracturas
fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes
frágil, frágils, frágiles (elles) frágil, frágiles
fragilidat fragilidad
fragmén, fragméns fragmento, fragmentos
fragor fragor
fragrán fragrante
fragrantíssim fragrantísimo
fragrantíssima fragrantísima
frailisme (de Pedro Saputo) frailismo
francamen francamente
Franciscano, franciscáns franciscano, franciscanos
franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja franja, franjas
franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) franqueza, ser franco
Fransa Francia
fransés, fransesa francés, francesa
fransesos franceses
frasse, frasses frase, frases
Frassota, frasota, frassotes, frasotes frase (peyorativo)
fraternidat, germanó, germandat fraternidad, hermandad
freática, freátiques (capes de aigua) freática, freáticas
frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda frito, “fritito”, mote de La Fresneda
frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda frita, “fritita”, mote de La Fresneda
frechirán, fregirán freirán
Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits Fritos – mote de La Fresneda
frecuén, en frecuénsia, frecuéns frecuente, frecuentes
frecuenmen, en frecuénsia frecuentemente
frecuénsia frecuencia
frecuentá frecuentar
frecuentabe, frecuentáe frecuentaba
frecuentaben, frecuentáen frecuentaban
frecuentán (g) frecuentando
frecuentat, frecuentats frecuentado, frecuentados
freda, fred, fredes, frets fría, frío, frías, fríos
fredamen fríamente
Fredó – fa fredó Frío – da miedo
Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré fregar, restregar
frega, fregues, fricsió, massaje friega, friegas, fricción, masaje
fregadó, fregadora fregadero, fregadera
fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen freir
fregida frita
fregides fritas
fregidora, fregidores freidora, freidoras
freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján freginal, freginales
fregínse friéndose
fregirán freirán
fregiríen freirían
fregit frito
fregix fríe
frego friego
fregues friegas
freixera (ábre) fresno (árbol)
frená frenar
frenáe, frenabe frenaba
frenáen, frenaben frenaban
frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar)
frenat, frenats, frenada, frenades frenado, frenados, frenada, frenadas
frenessí (abalot, neguit) frenesí (alboroto)
frenétic, frenétics frenético, frenéticos
frenéticamen frenéticamente
freno freno
frenólogo, frenólogos frenólogo, frenólogos
Frenos – que tú frenos Frenos – que tú frenes
frente, enfrente, enfrón, en fron frente a, enfrente
fresc, fresquet fresco, fresquito
fresca, fresques, fresqueta, fresquetes fresca, frescas, fresquita, fresquitas
frescales frescales
frescó, fresqueta frescor, fresquito, fresca
frescoreta frescorcilla
frescos frescos
fresques frescas
fresquet fresquito
fresqueta fresquita
fresquets fresquitos
fresquíssim, fresquíssims fresquísimo, fresquísimos
fresquíssima, fresquíssimes fresquísima, fresquísimas
fréstec, fréstega – furo – poc agradable Huraño – poco agradable
fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) frío
frigorífic, frigorífics frigorífico, frigoríficos
friolera, friolereta (geleres) Friolera, friolerilla
friolero, geleres friolero
frivolidat frivolidad
frix o fregíx fríe
fríxguen frían
fron frente
frondós, frondosos frondoso, frondosos
frondosa, frondoses frondosa, frondosas
frugal frugal
frugalidat frugalidad
fruit, fruits fruto, frutos
fruita, fruites fruta, frutas
Fruitera frutera
fruitería, frutería frutería
fruites frutas
fruits frutos
frustrassió frustración
fruta, fruita fruta
frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita frutal
frutero (no se sol di fruité) frutero
Fuch ! (fugí) Fuera, huye, (huir) !
fúchen, fúgen huyen
Fuchí , fugí huir
fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo fuet, fuets – de comer – como un látigo
fuga, fugues - fugida, fugides fuga, fugas – huida, huidas
fúgen huyen
Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa huir
fugida, fugides huida, huidas
fugíe huía
fugíen huían
fugín (g) huyendo
fugit huído
fugitiu, fugitius fugitivo, fugitivos
fugitiva, fugitives fugitiva, fugitivas
fulla, fulles hoja, hojas
fullarasca hojarasca
fulleján un llibre hojeando
fulleta, fulletes hojita, hojitas
fum, fums humo, humos
fumá fumar
fumada, fumat (fotuda, fotut) jodido, jodida
fumadero, fumaderos fumadero, fumaderos
fumadó, fumadora fumador, fumadora
fumadós fumadores
fumán (g) fumando
fumarrina, fumarrines mucho humo
Fumarro , sigarro cigarro
fumat ahumado
fumejá humear
fumejada ahumada
fumigá fumigar
fumiguen fumigan
fums humos
funda, fundes funda, fundas
fundada, fundades fundada, fundadas
fundadamen fundadamente
fundamén, fundaméns fundamento, fundamentos


fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals fundamental, fundamentales
fundamentals fundamentales
fundassió, fundassións fundación, fundaciones
fundat, fundats fundado, fundados
fundí fundir
fundix funde
funeral, funerals funeral, funerals
funeraria, funeraries funeraria, funerarias
funsió, funsións función, funciones
funsioná funcionar
funsionáe, funsionabe funcionaba
funsionáen, funsionaben funcionaban
funsionamén, (funsionaméns) funcionamiento, (funcionamientos)
funsionán (g) funcionando
funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias
funsionat funcionado
funsione funciona
funsionen funcionan
Fura – animalet com la mustela (furo) Huraña – hurón, mustélidos (huraño)


Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá hurgar, hurgarse
furgaben, furgáen hurgaban
furgánse lo nas hurgándose la nariz
furgará hurgará
furgo hurgo
furgó, furgóns furgón, furgones
furgoneta, furgonetes furgoneta, furgonetas
furia, furies furia, furias
furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa
furies furias
furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte Topillo – DCVB : TALPÓ
furiós, furién furioso
furiosamen furiosamente
furor, furia furor, furia
furos huraños
fúrsia, fúrsies furcia, puta
furtá, robá, mangá hurtar, robar, mangar
furtáli hurtarle
furtare hurtara
furtat hurtado
furtiu, furtius, furtivo, furtivos furtivo, furtivos
fusselaje fuselaje
fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca madera, maderas
fusté, fustés – fusteret a Beseit carpintero, carpinteros
fusteta, fustetes maderica, maderita, madericas, maderitas
fútbol (peu + pilota, foot + ball) fútbol
futbolín, futbolíns futbolín, futbolines
futur, futuro futuro
Futura, futures futura, futuras
futut, fotut, futuda, fotuda jodido, jodida