sissalla, sissalles
![]() |
tijeras, tijera
estisoira(s) : cisèus
cisseux française
Schere alemán, Bolsenschneider
scissors inglés
![]() |
| esquilá a estisora |
| esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá |
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
sissalla, sissalles
![]() |
![]() |
| esquilá a estisora |
| esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá |
Capítul VI.
De cóm Pedro Saputo adepreníe tots los ofissis en un rato.
Iguals en lo essensial y diferens en lo acsidental va fé als homens la naturalesa. Y encara que es sert que an eixa desigualdat se contenen les causes del orden primitiu general de la sossiedat, y hasta de la condissió dels individuos en particulá, pero lo que es la autorisassió no prové de ixes causes sino de les que fan al pare digne del respecte del fill, al agüelo per al jove, y al magistrat per al siudadá; sen tot lo demés ussurpasió, pressunsió, orgull, soberbia.
Cap autoridat representabe lo hidalgo pera empendre a la pubilla; y la caridat, si per la caridat u haguere fet, parle y obre de un atra manera. Sobre tot pera avassallá, pera ofendre, pera insultá y afrentá al pobre, al desgrassiat, al infelís, cap ley done dret; y es lo orgull tan grave ofensa del sel, que rara vegada dixe de castigál, fenmos vore tart o pronte humillat al soberbio, així com exaltat al humilde.
Entre tan ya va castigá com va pugué lo chiquet Pedro la insolensia en que lo hidalgo va parlá a sa mare, y encara se resserváe mes gran vengansa com donáen a entendre les seues paraules.
Va arribá a casa de sa padrina, pos la trobada de la plassa no lo va distraure del seu propósit y la va trobá ocupada cusín unes teles y fen cuentes pera uns vestits que habíen de fes, ya que tindríe allí al sastre en son demá. Al sentí aixó Pedro Saputo se va alegrá y va di: - Mol be, siñora padrina, mol be me ve; perque en esta ocasió escomensaré demá a adependre lo ofissi de sastre. Matinaré y vindré abans que lo maestre pera vore totes les seues operassions. Li va pareixe be a la padrina, perque res del seu fillol li podíe pareixe mal, pero li va chocá que vullguere adependre aquell ofissi habén ella consebut coses mes altes.
Va callá, empero, temén la resposta de Pedro, que tan fassilmen confoníe a tots.
En son demá va aná a casa de la padrina mol abans que lo maestre sastre, y així que se va presentá éste y se va ficá al ofissi, va mirá en molta atensió cóm preníe la mida a la mare, cóm estenén la tela a una taula aplicán la mida y fen puns y rayes blanques y dixán siñalat lo cos, les mánegues y demés pesses; cóm después va empleá la estisora y les va tallá una a una. Va pendre enseguida la mida al home, y va aná fen lo mateix part per part. Y cuan va aná a pendre la mida a una chiqueta que teníe nau añs, va di Pedro:
- Dixeume, siñó mestre, que an esta li vull tallá yo lo vestit per la meua má.
- Sí, fill meu, va di la padrina. Pero lo mestre espantat va di:
- ¿Hau perdut lo entenimén, siñora? ¿voléu quedatos sense la pessa y lo mocadó?
- No vull aixó, va contestá ella; pero si lo meu fillolet Pedro erre lo tall y me fa malbé lo vestit, ya está pagat.
- Es verdat, va contestá lo home, que tamé volíe vore la proba.
- Y después, va continuá la dona, ting un atra pessa al arca, y a Huesca micha dotsena de botigues a la meua disposissió y a la dels meus doblés. Conque fill meu, pren la mida a tan germaneta y tállali lo vestit segons lo teu bon juissi y entenimén. Pedro entonses mol confiat va pendre la mida, va aná fen tot lo que va vore fé al mestre; y cuan va tindre siñalades les pesses a la roba, y endressades y corregides, va di al mestre:
- Miréu si me ha iluminat avui bona llum; ¿qué diéu de eixes rayes?
- Dic, va contestá lo mestre, lo que vosté vullguéu y cumplix a la meua confusió Per la memoria de mon pare a qui sol vach coneixe ya mort, que eixes pesses están marcades com si les haguere dibuixat lo mateix mestre Lorda Azufre de Huesca. Venga, tira les estisores y vorem. Va tirá Pedro la estisora, va tallá les pesses amostranles al mestre y a la padrina tal com les anáe retallán, y acabada la operassió va di: ara veigam lo que es cusí.
- No fill meu, va contestá lo mestre; ara vorem lo que es jalá; que la siñora Salvadora se ha olvidat del nostre amorsá en la contemplassió de la teua habilidat.
- Teniu raó, mestre Gafo, va di ella; y en la chiqueta y la criada va traure lo amorsá per als dos mestres y tamé van fé un mosset lo home y la chiqueta.
Acabat de amorsá, y después de enríuressen y selebrá la nova grassia del chiquet Pedro, se van assentá a cusí. Va demaná un dedal lo aprendís de mestre, y com no sabíe tindre lo dit doblegat, va passá un filet per lo dedal, y embutit al dit, va fé que li lligaren lo fil per damún. Va pessigá la agulla en una hebra y sense fé pun o nugo, anáe cusín un retall perdut y passán mol depressa la agulla; y no va fé datra cosa hasta michdía. ¡Cuán sen va enriure sa padrina! ¡Cóm sen enríe y divertíe la chiqueta! Perque en tan afán y traball no resultáe costura, pespún, bordat ni cusit.
Va arribá la hora y van minjá de mol bona gana. Eixecats de la taula, va pendre Pedro lo capotillo de la chiqueta, y va cusí primé lo cos, después, les mánegues, que sol eren miches y ubertes; después les va ajuntá de hilván pera probáu. Lay va ficá a la chiqueta, y li caíe tan be, que se van admirá lo mestre y la padrina, arribán an este tems la mare de Pedro que veníe a vore cóm son fill entráe al ofissi. La chiqueta no se va volé ya traure lo capotillo hasta que vinguere son pare; y lo que faltabe, que eren les juntes del forro, la esclavina y los vivos, u va fé lo mestre en son demá, perque Pedro no va volé continuá lo ofissi dién que no ere digne de homens cabals, sino propi de geputs, coixos, enanos y monfloritos. Sol a casa seua y per an ell y sa mare va tallá y va cusí alguna vegada los vestits.
Un atre día va volé adependre de pelaire, y va aná a casa de un mestre, y va adependre a cardá y a pentiná, y abans y primé de tot a abatollá y prepará la llana. Per la nit li va portá a sa mare per mostra un vestit mol untat y un copo de estambre pentinat y acabat per nell de una dotsena que aquella tarde habíe fet. Y del ofissi va di que ere una mica despressiat, pero sano y alegre.
Lo dilluns va aná al taller de un fusté, y per la nit li va portá un marc de finestra a modo de bastidó en un enserat mol pulit y fet tot de la seua má. Pero va di a sa mare que aquell ofissi requeríe vuit díes de estudis y un mes de práctica; y que veiguere quin atre o quina dotsena de ells volíe que adeprenguere y quin preferiríe. Sa mare estáe contenta, pero no sabíe qué contestali:
- Yo no sé, fill meu, lo que vull y lo que no vull: lo que me pareix es que sol vull lo que tú voldrás; y lo que tú faigues, tot, fill meu, tot u dono per bo, perque ya vech que te guíe una sabiduría mes alta y una llum que no arribo a entendre. Y va di ell:
- Ya veéu, mare, cóm en poques hores hay adeprés consevol ofissi que me hay proposat. Perque hau de sabé que eixes arts y atres moltes, segons lo que yo ting observat, les sabem tots los homens naturalmén, y sol fa falta vóreles y inventá los instrumens propis si no són coneguts, y después amoldá les mans an ells, be que la perfecsió sigue cosa de la práctica y de mes tems. Pero ahí, a casa del carnissé vach vore uns papés en uns dibuixos de portes, finestrons, taules, aladres, masades, rius, bosques y montañes y me han agradat mol y voldría adependre lo art del dibuix. Si podeu aneu un día a Huesca y compreume los instrumens que fan falta, que me pareix són un llapis, dos compasos, y lo que tos diguen a la tenda, que no sirá molta cosa. Y va aná sa mare a Huesca, y li va portá tots aquells instrumens; y ell passáe después lo tems dibuixán lo que li fée goch, y va omplí lo seu cuarto de dibuixos. Después de un tems va fé lo retrato de sa mare, después lo de sa padrina, al llapis los dos; y eren tan pareguts, que tots al vorels díen: esta es la pupila, la Salvadora de Olbena.
Original en castellá:
Capítulo VI.
De cómo Pedro Saputo aprendía todos los oficios en un rato.
Iguales en lo esencial y desiguales en lo accidental hizo a los hombres la naturaleza. Y aunque es cierto que en esa desigualdad se contienen las causas del orden primitivo general de la sociedad, y aun de la condición de los individuos por sí en particular, pero lo que es la autorización no procede de esas causas sino de las que hacen al padre digno de respeto para el hijo, al anciano para el joven, y al magistrado para el ciudadano; siendo todo lo demás usurpación, presunción, orgullo, soberbia. Ninguna autoridad representaba el hidalgo para reprender a la Pupila; y la caridad, si por la caridad lo hubiera hecho, habla y obra de otra manera. Sobre todo para denostar, para ultrajar, para insultar y afrentar al pobre, al desgraciado, al infeliz, ninguna ley da derecho; y es el orgullo tan grave ofensa del cielo, que rara vez deja de castigarlo, haciéndonos ver tarde o temprano humillado al soberbio, así como exaltado al humilde. Entre tanto ya castigó como pudo el niño Pedro la insolencia con que el hidalgo baldonó a su madre, y aún se reservaba mayor venganza como daban a entender sus palabras.
Llegó en tanto a casa de su madrina, pues el encuentro de la plaza no le distrajo de su propósito y cabalmente la encontró ocupada en prevenir unas telas o paños y echar cuentas para unos vestidos que habían de hacerse, debiendo tener el sastre al otro día. Al oír esto Pedro Saputo se alegró y dijo: - Muy bien, señora madrina, muy bien me viene; porque con esta ocasión comenzaré mañana a aprender el oficio de sastre. Madrugaré y vendré antes que el maestro para ver todas sus operaciones. Pareció bien a la madrina, porque nada de su ahijado le podía parecer mal, pero extrañó que quisiera aprender aquel oficio habiendo ella concebido cosas más altas. Calló, empero, temiendo la respuesta de Pedro, que tan fácilmente confundía a todos.
Al día siguiente fue a casa de la madrina mucho antes que el maestro sastre, y así que se presentó éste y se puso al oficio, miró con mucha atención cómo tomaba la medida a la madre, cómo tendiendo el paño en una mesa aplicando la medida y haciendo puntos y rayas blancas y dejando señalado el cuerpo, las mangas y demás piezas; cómo luego echó la tijera y las cortó una a una. Tomó enseguida la medida al marido, y fue haciendo lo mismo parte por parte. Y cuando fue a tomar a una niña que tenía nueve años, dijo Pedro: - Dejad, señor maestro, que a ésta le quiero yo cortar el vestido por mi mano. - Sí, hijo mío, dijo la madrina. Pero el maestro espantado decía: - ¿Habéis perdido el juicio, señora? ¿Queréis quedaros sin prenda y el paño? - No quiero eso, respondió ella; pero si mi ahijado Pedro yerra el corte y me pierde el paño, ya está pagado. - Es verdad, respondió el marido, que también quería ver la prueba. - Y después, continuó la mujer, tengo otra pieza en el arca, y en Huesca media docena de tiendas a mi disposición y a la de mis dineros. Conque hijo mío, toma la medida a tu hermanita y córtale el vestido a tu buen juicio y entendimiento. Pedro entonces muy confiado tomó la medida, fue haciéndolo todo lo que vio hacer al maestro; y cuando tuvo señaladas las piezas en el paño, y enderezadas y corregidas, dijo al maestro: - Mirad cuerpo de mí si me ha despuntado hoy buena luz; ¿qué decís de esas rayas? - Digo, respondió el maestro, lo que vos queráis y cumple a mi confusión. Por el siglo de mi padre a quien sólo conocí de muerto, que esas piezas están señaladas como si las hubiese rayado el mismo maestro Lorda Azufre de Huesca. Ea, echa la tijera y veamos. Echó Pedro la tijera, cortó las piezas mostrándolas al maestro y a la madrina como las iba cortando, y concluida la operación dijo: ahora veamos lo que es coser. - No hijo mío, respondió el maestro; agora veamos lo que es yantar; que en verdad que la señora Salvadora se ha olvidado del nuestro desayuno con la contemplación de tu habilidad. - Tenéis razón, maestro Gafo, dijo ella; y fuese y con la niña y la criada sacó el desayuno para los dos maestros a quienes acompañaron el marido y la niña.
Almorzado que hubieron, y reído y celebrado la nueva gracia del niño Pedro, se sentaron a coser. Pidió un dedal el aprendiz maestro, y como no supiese tener el dedo doblado, pasó un hilo por el dedal, y metido en el dedo, hizo que le atasen el hilo por encima. Tomó la aguja con una hebra y sin hacer punto o nudo, iba cosiendo un retal perdido y pasando muy aprisa la aguja; y no hizo otra cosa hasta el mediodía. ¡Cuánto se rió su madrina! ¡Cómo se reía y divertía la niña! Porque con tanto afán y trabajo nunca resultaba costura, pespunte ni cosido alguno.
Llegó la hora y comieron de muy buena gana. Levantados de la mesa, tomó Pedro el capotillo de la niña, y cosió primero el cuerpo, después, las mangas, que sólo eran medias y abiertas; luego las unió de hilván para probarlo. Púsoselo la niña, y le caía tan bien, que se admiraron el maestro y la madrina, llegando a este tiempo la madre de Pedro que venía a ver segunda vez cómo su hijo entraba en el oficio. La niña no se quiso ya quitar el capotillo hasta que viniese su padre; y lo que faltaba, que eran las junturas del forro, la esclavina y los vivos, hízolo el maestro otro día, porque Pedro no quiso continuar el oficio diciendo que no era digno de hombres cabales, sino propio de jorobados, cojos, enanos y hermafroditas. Con todo, en su casa y para él y su madre cortó y cosió alguna vez los vestidos.
Otro día quiso aprender de pelaire, y fue a casa de un maestro, y luego en un punto aprendió a cardar y a peinar, y antes y primero que todo a varear y preparar la lana. Por la noche llevó a su madre por muestra el vestido muy untado y un hermoso copo de estambre peinado y concluido por él de una docena que aquella tarde había hecho. Y del oficio dijo que era un poco despreciado, pero sano y alegre.
El lunes fue al taller de un carpintero, y por la noche llevó un marco de ventana a modo de bastidor para un encerado muy pulido y hecho todo de su mano. Pero dijo a su madre que aquel oficio requería ocho días de estudios y un mes de práctica; y que mirase qué otro o qué docena de ellos quería que aprendiese y cuál preferiría. Su madre rebosaba satisfacción por todas sus coyunturas, y no sabiendo qué responder le dijo: - Yo no sé, hijo mío, lo que quiero y lo que no quiero: lo que me parece es que sólo quiero lo que tú querrás; y lo que tú hagas, todo, hijo mío, todo lo doy por bien, porque ya veo que te guía otra sabiduría más alta y otra luz que no alcanzo. Y dijo él continuando: - Ya veis, madre mía, cómo en pocas horas he aprendido cualquier oficio a que me he puesto. Porque habéis de saber que esas artes y otras muchas, según lo que yo tengo observado, las sabemos todos los hombres naturalmente, y sólo falta verlas e inventar los instrumentos propios si no son conocidos, y luego adestrar las manos a ellos, bien que la perfección sea cosa de la práctica y de más tiempo. Mas ahí, en casa del carnicero he visto unos papeles con unos dibujos de puertas, ventanas, mesas, arados, edificios, ríos, bosques y montañas y me han gustado mucho y quisiera aprender el arte del dibujo. Por vida vuestra que vayáis un día a Huesca y compradme los instrumentos necesarios, que me parece son un lapicero, dos compases, y los que os digan en la tienda, que ahora no serán muchos. Y fue su madre a Huesca, y le trajo todos aquellos instrumentos; y él pasaba después el tiempo dibujando lo que se le antojaba, y llenó su cuarto de dibujos que luego y prestísimo fueron de muy cumplido primor y arte. De ahí a algún tiempo hizo el retrato de su madre, después el de su madrina, al lápiz los dos; y eran tan parecidos, que todos al verlos decían: ésta es la Pupila, ésta Salvadora de Olbena.
Forsa, s. f., force, ciseau, cisailles.
(chap. Estisora, Estisores, sissalla, sissalles; ESP. Tijera, cizalla.)
Pois la forsa 'l prat pais.
Giraud de Borneil: Ges aissi del.
Puisque le ciseau paît le pré.
ANC.FR. Qui un rous peliçon portoit
Bien fet, sanz cizel et sans force.
Roman du Renart, t. I, p. 55.
Que ti neveu soient mis en relegion et tondu de ces forces... et aporterent une espée et unes forces...
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 187.
2. Force, s. m., lat. forceps, ciseau.
Ni prestaran razors ni forces a rayre ni a tondre.
Cartulaire de Montpellier, fol. 179.
Ni prêteront rasoirs ni ciseaux pour raser ni pour tondre.
Fort, adj., lat. fortis, fort.
Que castel fort ni tors
Contra mi no s defenda.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Que château fort ni tour contre moi ne se défende.
Subst. Mantenrai los frevols contra 'ls forts.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Je maintiendrai les faibles contre les forts.
Ben trobavas fort contra fort.
A. Daniel: Puois En Raimond.
Bien tu trouvais fort contre fort.
Adv. Molt fort blasmava Boecis sos amigs. Poëme sur Boèce.
Moult fort blâmait Boëce ses amis.
Fier tan fort qu'om ges no pot guerir.
Giraud de Calanson: A lieys cui am.
Frappe si fort qu'on ne peut point guérir.
ANC. FR. D'une fort fievre don il avoit esté malades.
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 284.
Virent la cité... et por noiant demandesiez plus bele, ne plus fort.
Deux cités qui sor mer sient, des plus forz de soz le ciel.
Villehardouin, p. 29 et 124.
CAT. Fort. ESP. Fuerte. PORT. IT. Forte. (chap. Fort, forts, forta, fortes.)
2. Fortment, adv., fortement.
L'amoroseta bevenda
No feric ab son cairel
Tristan n' Iseut plus fortmen.
B. Zorgi: Atressi.
L'amoureux breuvage ne frappa avec son trait Tristan ni Iseult plus fortement.
Meravilhet se molt fortment.
P. Cardinal: Una cieutat.
Il s'émerveilla moult fortement.
ANC. FR.
Forment haï Willame, é bien li a mostré.
Roman de Rou, v. 2144.
Et me dormoie moult forment.
Roman de la Rose, v. 25.
CAT. Fortament. ESP. Fuertement (fuertemente). PORT. IT. Fortemente.
(chap. Fórtamen.)
3. Forsor, comparatif, plus fort.
Anc de forsor batalha n' ausi retraire.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43.
Oncques de plus forte bataille je n'ouïs raconter.
Superlatif.
Li plus ardit e'l savi e'l valent e'l forsor. Guillaume de Tudela.
Les plus hardis et les sages et les vaillants et les plus forts.
Sobre els emperadors
E 'ls reys forsors.
Giraud de Calanson: Li mey.
Au-dessus des empereurs et des rois les plus forts.
4. Fortet, adj. dim., assez fort.
Camba lada e ben forteta.
(chap. Cama, garra llarga y ben forteta.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jambe large et bien assez forte.
5. Forsiu, adj., fort, ferme.
En man morta ni en man forsiva.
Terrier de la confr. du S.-Esprit, de Bordeaux.
En main morte ni en main ferme.
Ni mettre en man forsiva.
Tit. de 1414. Bordeaux, bibl. Monteil.
Ni mettre en main ferme.
6. Forsar, v., forcer, contraindre, renforcer.
Non lo forsa, et si o forsa. Tit. de 1002.
(chap. No lo forse, y si u forse.)
Ne le force, et s'il force cela.
Quar mon cor forsa d'amar lai
On sai be qu' amatz no suy ges.
Arnaud de Marueil: Cui que.
Car force mon coeur d'aimer là où je sais bien que je ne suis point aimé. Que no fasson tort ni no forson la gen.
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Qu'ils ne fassent tort ni ne contraignent la gent.
- Prendre de force.
Fort castelh en que m pogues defendre,
Tals que nuls hom no m' en pogues forsar.
Pistoleta: Ar agues.
Fort château dans quoi je me pusse défendre, tel que nul homme ne m'en pût forcer.
- Faire violence, violer.
Car pensiest forzar la marqueza.
Per qu' as fag tan gran malvestat
Qu'aias la tozeta forzat?
V. de S. Honorat.
Car tu pensas faire violence à la marquise.
Pourquoi as-tu fait si grande mauvaiseté que tu aies violé la jeune fille? Part. pas. De nul servizi forsat.
B. de Ventadour: Acosselatz.
De nul service forcé.
Patz forsada no m platz ges.
Bernard de la Barthe: Foilla ni flors.
Paix contrainte ne me plaît point.
Mant castel forsat e conques.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Maint châteaux forcé et conquis.
Cartas sageladas e forsadas del garniment de nostres sagels.
Tit. de 1226. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 308.
Charles scellées et renforcées de l'autorité de nos sceaux.
CAT. Forsar. ESP. Forzar. PORT. Forçar. IT. Forzare. (chap. Forsá: forso, forses, forse, forsem o forsam, forséu o forsáu, forsen; forsat, forsats, forsada, forsades.) (N. E. Adivinen de qué lengua roba el dialecto catalán forçar, o força Barça. Correcto, de la lengua portuguesa.)
7. Forsadamen, adv., violemment, fortement.
L'eis del cors tan forsadamens. Brev. d'amor, fol. 111.
(chap. Li ix del cos tan forsadamen, en tanta forsa, violentamen.)
Lui sort du corps si violemment.
Laisset son mantel, que la dona tenia forsadament.
Hist. abr. de la Bible, fol. 13.
Laissa son manteau, que la dame tenait fortement.
- Forcément.
Amors ancmais no falhit,
Mas ar falh forsadamen.
Peyrols: Quant amors.
Amour oncques plus ne faillit, mais maintenant il faut forcément.
CAT. Forsadament. ESP. Forzadamente (forzosamente). PORT. Forçadamente. IT. Forzadamente. (chap. Forsadamen.)
8. Forsa, Forza, Forssa, s. f., force, violence, vigueur.
Albertz, tug li maltrag e ill dan
Perdon lur forsa e lur vigor.
T. d'Albert Marquis et de G. Faidit: Gaucelm.
Albert, tous les mauvais traitements et les dommages perdent leur force et leur vigueur.
Un bais que forsa d'amor
Mi fetz a ma domna emblar.
P. Vidal: Pus tornat.
Un baiser que force d'amour me fit dérober à ma dame.
Los mals, torts, forsas e grevansas.
Tit. de 1409. Ville de Bergerac.
Les maux, torts, violences et vexations.
Loc. Fazia tort o forza a negun autre.
Cout. de Tarrombe, de 1284.
Faisait tort ou violence à nul autre.
Adv. comp. Vogan a forza, et an bon vent. V. de S. Honorat.
Voguent à force, et ont bon vent.
Tot m'a vencut ab forsa et ab batailla.
B. de Ventadour: Per mielhs.
M'a entièrement vaincu avec force et avec bataille.
Per forsa conquistar.
Sordel: Planher vuelh.
Conquérir par force.
Donatz l'en a beure per forsa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Donnez-lui-en à boire par force.
- Forteresse, fortification.
Las forzas que ara i son, et adenant i seran. Tit. de 1139.
(chap. Les forses que ara hi están, y mes abán hi estarán.)
Les forteresses qui maintenant y sont, et désormais y seront.
Mas ves amor no val forsa ni tors.
Jordan de Bonels: S'ira d'amor.
Mais envers amour ne vaut forteresse ni tour.
Elh fe faire al monestier tors e forsas. Philomena.
Il fit faire au monastère tours et fortifications.
Fig. La taverna es castell e forssa del diable per guerreiar Dieu e sos sans. V. et Vert., fol. 22.
La taverne est château et forteresse du diable pour guerroyer Dieu et ses saints.
CAT. Forsa (F. C. Barchinona). ANC. ESP. Forza. ESP. MOD. Fuerza. PORT. Força, IT. Forza. (chap. Forsa, forses.)
9. Forsaire, s. m., violateur, qui commet un viol, corrupteur.
Aital forsaire fassa matrimoni ab la forsada.
(chap. Tal forsadó, violadó, corruptó faigue matrimoni en la forsada.)
Regardada la conditio del forsaire e de la forsada.
Cout. de Condom.
Qu'un tel violateur fasse mariage avec la violée.
La condition examinée du violateur et de la violée.
ESP. Forzador. PORT. Forçador. IT. Forzatore. (chap. Forsadó, violadó, corruptó.)
10. Fortificar, v., lat. fortificare, fortifier.
De reparar e fortificar la vila. Tit. de 1379. Ville de Bergerac.
(chap. De repará y fortificá la vila.)
De réparer et fortifier la ville.
Que la ciutat de Narbona se fortiffique per dos ans... e 'l borc de Narbona se fortiffique per tres ans.
(chap. Que la siudat de Narbona se fortifico per dos añs... y lo burg, burgo de Narbona se fortifico per, durán, tres añs. De burg, burgo, Burg, bourg, Burgos, Bourgogne, Borgoña; de castell, Castella, Castilla y Cataluña, Chastelongne.)
Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 218 et 219.
Que la cité de Narbonne se fortifie pour deux ans... et le bourg de Narbonne se fortifie pour trois ans.
Fig. Per miels fortificar ma razon.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, Ire part., c. 38.
Pour mieux fortifier mon raisonnement.
Part. pas. Adonc se son fortificat dins lo dit castel.
Chronique des Albigeois, col. 67.
Alors se sont fortifiés dans ledit château.
CAT. ESP. PORT. Fortificar. IT. Fortificare. (chap. Fortificá: fortifico, fortifiques, fortifique, fortifiquem o fortificam, fortifiquéu o fortificáu, fortifiquen; fortificat, fortificats, fortificada, fortificades.)
11. Forteza, s. f., forteresse, fortification.
El castel... las fortezas. Tit. de 1062.
(chap. Lo castell... les fortaleses, fortificassions.)
Le château... les forteresses.
IT. Fortezza. (N. E. Apellido de algunos autores de Mallorca.)
12. Fortalessa, Fortaleza, Fortaressa, s. f., forteresse.
Que gardes la fortalessa. V. de S. Honorat.
Qu'il gardât la forteresse.
Per fortaressa de lo dit loc.
Chronique des Albigeois, col. 50.
Par forteresse dudit lieu.
Las ditas terras et fortalessas.
Tit. de 1294. DOAT, t. CXVII, fol. 248.
Lesdites terres et forteresses.
Fig. Charitatz es columna e fortaleza en la sainta arma.
Trad. de Bède, fol. 21.
Charité est colonne et forteresse en l'âme sainte.
- Force, vigueur.
Lo jois dels jovencels es lor fortalessa. Trad. de Bède, fol. 77.
La joie des jouvenceaux est leur force.
De beutat passatz Absalon,
E de fortaleza Samson.
Leys d'amors, fol. 119.
Pour la beauté vous passez Absalon, et pour la force Samson.
CAT. Fortalesa. ESP. PORT. Fortaleza. (chap. Fortalesa, fortaleses; forsa, forses.)
13. Sobrefort, adj., très fort.
Sobrefort, sobreformen.
Leys d'amors, fol. 100.
Très fort, très fortement.
14. Sobreformen, adv., très fortement.
Sobrefort, sobreformen.
Leys d'amors, fol. 100.
Très fort, très fortement.
15. Sobreforciu, adj., extrême, excessif.
P. Vidal: Si m laissava.
Mon excessif désir.
16. Sobresforsar, v., faire un grand effort.
Subst. Per qu'ieu, ab sobresforsar,
Cug dels fellos mescrezens,
Ab Dieu, recobrar Suria.
P. Vidal: Si m laissava.
C'est pourquoi, avec faire un grand effort, je pense des félons mécréants, avec Dieu, recouvrer Syrie.
17. Sobresfort, s. m., grand effort.
Ab sobresfortz de labor,
Trac de freida neu fuec clar,
Et aigua doussa de mar.
(chap. En sobreesfors de treball, trac de freda neu foc cla, y aigua dolsa del mar.)
P. Vidal: Pus tornatz.
Avec grand effort de travail je tire de froide neige feu clair, et eau douce de mer.
18. Confortatiu, Confortatieu, Cofortatiu, adj., confortatif, qui est propre à conforter.
Aquest pimens es tan confortatieus.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Ce piment est tellement confortatif.
Viandas confortativas.
Autras herbas cofortativas.
(chap. Atres herbes confortatives: que conforten, enfortixen, donen forsa.)
Eluc. de las propr., fol. 81 et 89.
Viandes confortatives.
Autres herbes confortatives.
CAT. Confortatiu. ESP. PORT. IT. Confortativo. (chap. Confortatiu, confortatius, confortativa, confortatives.)
19. Confortar, v., lat. confortare, conforter, encourager, rassurer, affermir.
Aysso es lo pa que conforta lo cor. V. et Vert., fol. 43.
Ceci est le pain qui conforte le coeur.
Una prezicansa per confortar los baros.
V. de Folquet de Marseille.
Une prédication pour encourager les barons.
Dona, per vos mi cofort
E 'n fas chanson e deport.
Albert, Marquis de Malespine: Dona a vos.
Dame, par vous je m'encourage et en fais chanson et amusement.
Car filh, conforta ti. V. de S. Honorat.
Cher fils, rassure-toi.
Part. prés. Vostr' huelh belh truan...
No m van confortan.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Vos beaux yeux fripons... ne me vont encourageant.
ANC. FR. Fait sumes si cum cumfortet... E as cumfortet mei.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 125 et 85.
CAT. ESP. PORT. Confortar. IT. Confortare. (chap. Confortá, confortás: conforto, confortes, conforte, confortem o confortam, confortéu o confortáu, conforten; confortat, confortats, confortada, confortades.)
10. Confort, Cofort, s. m., confort, secours, encouragement, consolation, courage.
Ni faran als Flamencx... ajuda, confort ni favor contra lo rey.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 228.
Ni feront aux Flamands... aide, secours ni appui contre le roi.
El aura beson de... ayda et confort.
Reg. des États de Provence de 1401.
Il aura besoin de... aide et secours.
Elh fora mortz, ben a un an o dos,
Si 'l belh cofortz d' elhas doas no fos.
Pujols: Si 'l mal d'amor.
Il serait mort, il y a bien un an ou deux, si ne fut le bel encouragement d'elles deux.
ANC. FR. Et eurent assez grand confort de vivres, qu'ils trouvèrent esdictes bastilles.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 71.
Et cherchera aide et confort là où il pourra.
Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 66.
CAT. Confort. ANC. ESP. Conforto. ESP. MOD. Confuerto. PORT. IT. Conforto. (chap. Confort, conforts; tamé signifique comodidat.)
21. Confortatio, s. f., confortation.
Li done confortatio.
Als sens corporals dona confortacio. Eluc. de las propr., fol. 266 et 78. Qu'il lui donne confortation.
Aux sens corporels donne confortation.
ESP. Confortación. PORT. Confortação. IT. Confortazione.
12. Confortament, Cofortamen, s. m., courage, encouragement.
Vostre confortament es vas. Philomena.
Votre courage est vain.
Grans cofortamens que Dieu dona a ssos temens.
V. et Vert., fol. 55.
Grands encouragements que Dieu donne à ses craignants.
ANC. ESP. Confortamiento. IT. Confortamento. (chap. Confortamén, confortamens.)
23. Confortador, s. m., consolateur, confortateur.
Si hyeu no m'en vauc, lo confortador no venra a vos.
Adjectiv. Lo confortador Sant Esperit, lo qual vos trametra lo Payre en mon nom.
Fragment de trad. de la Passion.
Si je ne m'en vais pas, le consolateur ne viendra pas à vous.
Le Saint-Esprit confortateur, lequel le Père vous enverra en mon nom. ESP. Confortador. IT. Confortatore. (chap. Confortadó, confortadós, confortadora, confortadores.)
24. Enfortir, v., fortifier, renforcer.
La enfortiron los reys. Hist. abr. de la Bible, fol. 22.
(chap. La van enfortí, fortificá, los reys.)
Les rois la fortifièrent.
ANC. FR. L'effort du total consiste plus en la disposition et liaison des files et des rangs qui s'enforcissent les uns les autres.
Amyot, Trad. de Plutarque, V. de Flaminius.
Et par mesme moyen eust bien enforcy son royaume.
Comines, liv. I, p. 299.
Par le commandement d'amours
Et de la plus belle de France,
J'enforcis mon chastel tousjours.
Charles d'Orléans, p. 190.
CAT. Enfortir. ANC. ESP. Enfortecer. IT. Infortire. (chap. Enfortí, enfortís: yo me enfortixgo o enfortixco, enfortixes, enfortix, enfortim, enfortiu, enfortixen; enfortit, enfortits, enfortida, enfortides.)
25. Enfortiment, s. m., renfort.
Pres mot gran enfortiment contra lo pobol.
Hist. abr. de la Bible, fol. 69.
Prit moult grand renfort contre le peuple.
ANC. CAT. Enfortiment. ANC. ESP. Enfortalecimiento. (chap. Enfortimén, enfortimens.)
26. Esforsiu, adj., faisant effort, persistant, opiniâtre, violent.
Om non es fis, ni drutz enamoratz,
Ni esforsius, qui tan tost si recre
De sa domna.
Pistoleta: Ancmais nulz. ou Pons de Capdueil: S' ancmais nul.
Homme n'est fidèle, ni amant enamouré, ni persistant, qui se lasse si tôt de sa dame.
S' anc nulh jorn fui esforcius
D' esser adrets, cortes e gais.
Raimond de Miraval: Entre dos.
Si oncques nul jour je fus faisant effort d'être adroit, courtois et gai.
Una dolors esforsiva
Me pren e m toca e m briva.
G. Faidit: Una dolors.
Une douleur violente me prend et m'excite et me presse.
27. Esforsivament, adv., opiniâtrément, violemment.
Plus esforsivament fos mesprezada.
Trad. de Bède, fol. 12.
Plus opiniâtrément fut méprisée.
28. Esforsar, Esforzar, v., efforcer, faire effort, fortifier.
Ab totz esfortz vei las gens esforsar.
G. Riquier: Fortz guerra.
Je vois les gens faire effort avec tous efforts.
Pel paire semblar
Se deu mout esforzar.
B. Calvo: Mout a que.
Pour ressembler au père il doit moult s'efforcer.
Esfors un pauc mon coratge,
E m vauc conortan.
G. Faidit: Lo rossinholet.
Je fortifie un peu mon courage, et me vais excitant.
La carn de cadel non vezen
Ben l' esforza.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La chair de petit chien ne voyant pas le fortifie bien.
S' esforsa cum poscha orazo empaitar. Trad. de Bède, fol. 28.
S'efforce comment il puisse empêcher oraison.
Part. pas. Soi m' en per so esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.
Giraud de Borneil: No puesc sofrir.
Je m'en suis efforcé pour cela que vous entendiez quelles chansons je fais.
Amar Dieus e servir...
De cor e de saber
Ab esforsat poder.
G. Riquier: Als subtils.
Aimer et servir Dieu... de coeur et de savoir avec efforcé pouvoir.
CAT. Esforsar. ESP. Esforzar. PORT. Esforçar. IT. Sforzare. (chap. Esforsá, esforsás: yo me esforso, esforses, esforse, esforsem o esforsam, esforséu o esforsáu, esforsen; esforsat, esforsats, esforsada, esforsades.)
29. Esforsadament, Esforzadamen, adv., avec effort, à marche forcée.
A Tholosa venc am grans gens esforzadamen.
(chap. A Tolosa, Toulouse va vindre en gran gentada a marches forsades, esforsadamen, en esfors.)
El remanen de la ost s'en anet esforsadament.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 174 et 180.
Vint à Toulouse avec quantité de gens à marche forcée.
Le reste de l'armée s'en alla à marche forcée.
CAT. Esforsadament. ESP. Esforzadamente. PORT. Esforçadamente.
IT. Sforzatamente. (chap. Esforsadamen, a marches forsades, en esfors.)
30. Esfort, s. m., effort, courage.
S' il vostra vertutz cui clam
No m don esfortz qu'ieu dezam.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Si la vôtre vertu que j'invoque ne me donne courage que je désaime.
Ab bon esfortz conquier hom manentia.
Arnaud P. d'Agange: Quan lo temps.
Avec bon effort on conquiert richesse.
No m val esfors contra lieys ni sabers.
Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz.
Ne me vaut effort ni savoir contre elle.
Loc. Quar viu ses vos, fatz esfortz.
Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad.
Parce que je vis sans vous, je fais effort.
Faz esforz, quar sai faire
Bos vers pois no soi amaire.
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Je fais effort, car je sais faire bons vers depuis que je ne suis amant.
- Force, troupe.
Mandon tot lor esfortz.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Convoquent toutes leurs forces.
CAT. Esfors. ESP. Esfuerzo. PORT. Esforço. IT. Sforzo. (chap. Esfors, esforsos.)
31. Esforsament, s. m., effort.
L' esforsament es honestes. Trad. de Bède, fol. 2.
L'effort est honnête.
ANC. FR. Par grant efforcement de guerre.
G. Guiart, t. I, p. 20.
ANC. ESP. Esforzamiento. IT. Sforzamento. (chap. Esforsamén, esfors.)
32. Afortir, v., fortifier, affermir, encourager.
Per qu' ieu vas vos afortis mon coratge.
R. Jordan: Vas vos soplei.
C'est pourquoi vers vous je fortifie mon courage.
Quar si bos cors non l' afortis.
B. de Ventadour: Ab joi.
Car si bon coeur ne le fortifie.
Pros hom s' afortis,
E malvatz s'espaventa.
B. de Ventadour: Quan la doussa.
Homme preux s'affermit, et lâche s'épouvante.
Part. pas. Aissi cum hom pros afortitz
Que vol mais ab plus ric de se
Guerreiar.
Aimeri de Bellinoi: Aissi cum.
Ainsi comme homme preux affermi qui veut davantage guerroyer avec plus puissant que soi.
Ben aia coms qu' es d' afortit coratge.
Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.
Bien ait comte qui est de courage affermi.
(chap. Afortí, afortís: yo me afortixgo o afortixco, afortixes, afortix, afortim, afortiu, afortixen; afortit, afortits, afortida, afortides.)
33. Afortidamen, adv., courageusement, fièrement, vigoureusement.
Si defent afortidamen. V. de S. Honorat.
Se défend courageusement.
Tal perdon donar
Qu' om s' en crozes pus afortidamens.
R. Gaucelm: Ab grans trebalhs.
Accorder telle indulgence qu'on s'en croisât plus courageusement.
Lo comte Hugo li dih afortidamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 134.
Le comte Hugues lui dit fièrement.
(chap. Afortidamen, fieramen, valénmen, vigorosamen, en un parell de collons, etc.)
34. Afortar, v., fortifier.
Part. pas. Eron afortatz per la hodor.
Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 38.
Étaient fortifiés par l'odeur.
35. Afortimen, s. m., solidité, encouragement, puissance, domination.
Si com l'aigua sofre la nau corren,
Pois es tan grans que mil homes soste,
E d' un clavel pert son afortimen.
Jordan de Bonels: S'ira d'amor.
Ainsi comme l'eau supporte le navire courant, même quand il est si grand qu'il soutient mille hommes, et par un clou il perd sa solidité.
Auri' obs l' Afortimen.
Pierre d'Auvergne: Lo senher que.
L' encouragement serait nécessaire.
Que del afortimen
D' amor pogues garir ben e gen.
Lanfranc Cigala: Non sai si m chant.
Que de la domination d'amour je pusse bien et gentement guérir.
36. Desafortir, Dezafortir, v., décourager.
Quar bos afortimens
Val, e deu valer, e vens,
Ja no m dezafortirai.
Giraud le Roux: A la mia fe.
Parce que bon courage vaut, et doit valoir, et triomphe, jamais je ne me découragerai.
37. Perforsar, Perforssar, v., faire effort, efforcer.
Notaris e procurayres que si perforson, en las cors ont an a praticar, d'aver part. Statuts de Provence, BOMY, p. 8.
Notaires et procureurs qui s'efforcent, dans les cours où ils ont à pratiquer, d'avoir part.
Gens d'armas que se perforsavon de dessendre al bas pays.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Gens d'armes qui s'efforçaient de descendre au bas pays.
Maximia se perforsset que desapauzes son filh.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 34.
Maximien s'efforça qu'il déposât son fils.
38. Reforsar, v., renforcer.
Part. pas. Aytal rim son dig et apelat rim reforsat.
Leys d'amors, fol. 20.
Telles rimes sont dites et appelées rimes renforcées.
Las layssas son reforsadas.
G. Riquier: Qui a sen.
Les lices sont renforcées.
CAT. Reforsar. ESP. Reforzar. PORT. Reforçar. IT. Rinforzare.
(chap. Reforsá, reforsás: yo me reforso, reforses, reforse, reforsem o reforsam, reforséu o reforsáu, reforsen; reforsat, reforsats, reforsada, reforsades; reforsut, reforsuts, reforsuda, reforsudes.)
39. Reconfortar, v., reconforter, consolider, raffermir.
Alcuna causa que ben reconfortet la sancta ley crestiana.
L'Arbre de Batalhas, fol. 7.
Aucune chose qui raffermit bien la sainte loi chrétienne.
Part. prés. Us belhs respiegs mi vai reconfortan.
Guillaume de S. Didier: Aissi cum.
Un beau répit me va reconfortant.
IT. Riconfortare. (chap. Reconfortá, reconfortás: yo me reconforto, reconfortes, reconforte, reconfortem o reconfortam, reconfortéu o reconfortáu, reconforten; reconfortat, reconfortats, reconfortada, reconfortades.)
40. Desconfortar, Descofortar, v., décourager, déconforter, priver de force.
Mas era m descofortarai,
Quar no us veyrai.
(chap. Pero ara me desconfortaré perque no tos voré; tos, de vosté, te, de tú.)
Giraud de Borneil: S' anc jorn.
Mais maintenant je me découragerai, parce que je ne vous verrai.
Per que valor de lui se desconforta.
P. Vidal: Ma voluntaz.
C'est pourquoi valeur se décourage de lui.
Part. pas. Toz regnes partiz er desconfortaz. Trad. de Bède, fol. 59.
(chap. Tot regne partit sirá assolat, desconfortat, privat de forsa, fluix, débil; com va passá en lo de Aragó cuan Jaime I lo va partí. Es una sita de la Biblia, tot regne o reino dividit contra ell mateix sirá assolat, etc.)
Tout royaume divisé sera privé de force.
ANC. CAT. PORT. Desconfortar. IT. Disconfortare. (chap. Desconfortá no se fa aná, se emplee assolá, privá de forsa, afluixá, debilitá, etc.)
41. Treforsar, v., renforcer, rendre solide, très fort.
Part. pas. Sendats treforsats, la pessa, oeit deniers.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 161.
Taffetas renforcé, la pièce, huit deniers.
Pel, Pelh, Peil, s. m., lat. pilus, poil, cheveux, bourre.
Om per veltatz n' a pas lo pel chanut. Poëme sur Boèce.
Homme par vieillesse n' a pas le poil blanc.
Creisso li pel el cors d' ome per vestir s' anta. Liv. de Sydrac, fol. 94.
Les poils croissent au corps d'homme pour vêtir sa honte.
Ab capa griseta ses pelh.
Guillaume d'Autpoul: L'autr' ier.
Avec cape de grisette sans poil.
Mos pels malastrucx mi tolrai.
Rambaud d'Orange: Er no sui.
Mes cheveux malheureux je m' ôterai.
Prov. C om veia 'l pel en l' autrui oill,
Et, el seu, non conois la trau.
P. Vidal: Ges per lo.
Que l'homme voie le poil dans l'oeil d'autrui, et, dans le sien, il ne connaît pas la poutre.
CAT. Pel. ESP. PORT. IT. Pelo. (chap. Pel, pels; pial, pials a Valjunquera.)
2. Pelos, adj., lat. pilosus, poilu, velu, fourré.
Mon fraire es pelos e plen de pels. Hist. de la Bible en prov., fol. 7.
Mon frère est velu et plein de poils.
Era gros... e pelos.
Sa coa grossa, redonda e pelosa.
(chap. Sa coa grossa, redona y peluda.)
Carya Magalon, p. 2.
Il était gros... et velu.
Sa queue grosse, ronde et poilue.
E 'l cogola sia, en ivern, peloza. Regla de S. Benezeg, fol. 63.
(chap. Y la cogulla sigue, al ivern, peluda o velluda.)
Et que le capuchon, en hiver, soit fourré.
CAT. Pelos. ESP. IT. Peloso. (chap. Vore Pelut, al pun 4.)
- Subst. Satyre, demi-dieu des païens.
Pelozes so animans estranhs, a semblansa d'home, autrament ditz satiris. Eluc. de las propr., fol. 256.
Les poilus sont animaux étranges, à ressemblance d'homme, autrement dits satyres.
3. Pilozitat, s. f., pilosité, qualité de ce qui est poilu.
Ampleza del pieytz et pilozitat. Eluc. de las propr., fol. 53.
Ampleur de la poitrine et pilosité.
4. Pellut, Pelut, adj., poilu, velu.
Cum comensan esser pellutz. Trad. d'Albucasis, fol. 27.
Comme ils commencent à être velus.
Es fort laitz et pelutz.
A. Daniel: Pois En Raimon.
Est fort laid et velu.
CAT. Pelud. ESP. PORT. Peludo. (chap. Pelut, peluts, peluda, peludes.)
5. Pepelut, adj., pâtu.
Columba... on may es penada, may fructifica, cum vezem de las pepeludas. Eluc. de las propr., fol. 143.
La colombe... où plus elle est pennée, plus elle fructifie, comme nous voyons des pâtues.
6. Pelagge, s. m., pelage.
Simia... ha convensa... am lop en pelagge. Eluc. de las propr., fol. 258.
Le singe... a convenance... avec loup en pelage.
ESP. Pelage (pelaje). (chap. Pelache, pelaches : pell, pells.)
7. Pelio, s. m., paupière, cils.
Lo sex a e van bels pelios.
El ris e el joguet de sa bocha e en sos pelios.
Fornicatios de femna es en l' eslevament de sos oils e de sos pelios.
Trad. de Bède, fol. 43 et 40.
L'aveugle a en vain belles paupières.
Au ris et au jeu de sa bouche et en ses paupières.
La fornication de femme est dans l' exhaussement de ses yeux et de ses cils.
(chap. Pels de la sella, de les selles.)
8. Pelar, v., lat. pilare, peler, ôter le poil.
Fig. proverbial. Ans vuoill pelar mon prat c' autre lo m tonda.
Giraud de Borneil: Conseill vos.
Je veux peler mon pré avant qu'autre me le tonde.
- Par extens. Plumer, ôter la plume.
L' auzellador
Qu' apella e trai, ab dousor,
L' auzel, tro que l' a en sa tela,
Pueis l' auci e 'l destrui e 'l pela.
Un Troubadour anonyme: Seinor vos que.
L' oiseleur qui appelle et attire, avec douceur, l'oiseau jusqu'à ce qu'il l'a dans sa toile, puis il le tue et le détruit et le plume.
Pluma e pluma faretz pelar
De sus lo cap, ses escorgar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Plume à plume vous ferez plumer sur la tête, sans écorcher.
Part. pas. Enueia m rauba pelada,
Pus la San Miguels es passada.
Le moine de Montaudon: Be m'enueia.
M'ennuie robe pelée, après que la Saint-Michel est passée.
Las testas, que avez peladas,
Aurez demantenen talhadas.
(chap. Les testes, que teniu pelades, tindréu enseguida tallades.
Los caps, que teniu pelats, tindréu enseguida tallats.)
V. de S. Honorat.
Les têtes, que vous avez pelées, vous aurez incontinent tranchées.
CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare.
(chap. Pelá, de pel, pell, ploma: pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)
![]() |
9. Depilacio, s. f., dépilation, chute du poil.
Calviera, la qual depilacio sol venir per granda suptileza de pel.
Eluc. de las propr., fol. 66.
Calvitie, laquelle dépilation a coutume de venir par grande finesse de poil.
10. Depilatiu, adj., dépilatif.
Siccitat... es depilativa. Eluc. de las propr., fol. 26.
(chap. La sequera o sequía... es depilativa : u pele tot.)
Siccité... est dépilative.
(chap. Depilatiu, depilatius, depilativa, depilatives.)
11. Depilar, v., dépiler, dégarnir de poil.
Part. pas. Cara plumbenca, cilhs depilatz. Eluc. de las propr.., fol. 100. Face plombée, cils dépilés.
(ESP. Depilar. Chap. Depilá, depilás: yo me depilo, depiles, depile, depilem o depilam, depiléu o depiláu, depilen; depilat, depilats, depilada, depilades.)
Peleg, Pelec, s. f., lat. pelagus, mer, gouffre.
Los porton de la terra laynz en la peleg. V. de S. Honorat.
Les portent de la terre léans en la mer.
Cal causa es mayo crebada? - Nau en pelec.
Declaramens de moutas demandas.
Quelle chose est maison crevée? - Navire en mer.
ANC. CAT. Pelech. ESP. Piélago. PORT. IT. Pelago.
(chap. Piélago : profundidat del mar u océano.)
3. Peleagre, s. m., mer.
Hom peris en peleagre.
(chap. Se mor al mar.)
A. Daniel: En breu briza.
On périt en mer.
Pelegrin, Pellegrin, Pelegri, Pellegri, Pelleri, Peleri, s. m., lat.
peregrinus, voyageur, étranger, pélerin.
Am que passava l' aigua del Var als pellegrins. V. de S. Honorat.
Avec quoi il passait l'eau du Var aux pélerins.
Ieu vauc m' en lay a selui
On merce claman pelegri.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là à celui où merci crient pélerins.
Salvaire Crist, donatz forsa, vigor
E bon cosselh als vostres pellegris.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Christ sauveur, donnez force, vigueur et bon conseil à vos pélerins.
Si qu' en sia conquis
Lo sans luecs e la via
Faita als peleris,
Que nos tolc Saladis.
G. Faidit: Era nos sia.
En sorte qu'en soit conquis le saint lieu et la voie faite pour les pélerins, que nous enleva Saladin.
Abraam que receup los angels a semblansa de pelleris.
V. et Vert., fol. 79.
Abraham qui reçut les anges en manière de voyageurs.
Fig. Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin. La nobla Leyczon.
Car en ce monde nous sommes tous voyageurs.
CAT. Pelegri, peregri. ESP. PORT. Peregrino. IT. Pellegrino.
(chap. Peregrí, pelegrí, peregrins, pelegrins, peregrina, pelegrina, peregrines, pelegrines. A Valderrobres y a La Fresneda ñan alguns de mote Pelegrí, apellit Fontanet.)
- En terme de fauconnerie. Une des espèces de faucons.
(chap. Falcó pelegrí o peregrí; se li diu aixina perque no se trobe lo seu niu.)
Lo segons es lo pelegris...,
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le second (lignage) est le pélerin..., et pour cela it a nom pélerin qu'on ne trouve pas le sien nid.
2. Peregrinacio, Pelegrinatio, s. f., lat. peregrinatio, pérégrination, voyage, pélerinage.
Si cum es longa peregrinacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Ainsi comme est une longue pérégrination.
De dejunis et de peregrinacios e de silicis e de disciplinas.
V. et Vert., fol. 74.
De jeûnes et de pélerinages et de cilices et de disciplines.
CAT. Pelegrinació, peregrinació. ESP. (Peregrination) Peregrinación.
PORT. Peregrinação. IT. Pellegrinazione.
(chap. Peregrinassió, pelegrinassió, peregrinassions, pelegrinassions.)
3. Pelegrinatge, Pelerinatge, Pellerinatge, Perelinatge, s. m., pélerinage, voyage.
Ja Dieus no m do,
Roma, del perdo
Ni del pellerinatge
Que fetz d' Avinho.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Que jamais Dieu ne me donne, Rome, du pardon ni du pélerinage que vous fîtes à Avignon.
Vuelh anar en pelerinatge ab vos a Sant Antoni de Vianes.
V. de Guillaume de Saint-Didier.
Je veux aller en pélerinage avec vous à Saint-Antoine de Viennois.
Venc en Fransa en perelinatge. Cat. dels apost. de Roma, fol. 85.
Vint en France en pélerinage.
ESP. Peregrinaje. IT. Pellegrinaggio. (chap. Peregrinage, peregrinages, pelerinage, pelerinages; peregrinache, peregrinaches; pelerinache, pelerinaches.)
4. Peregrinar, v., lat. peregrinare, pérégriner, voyager, aller en pélerinage.
Part. pres. E 'ls estrangiers peregrinans. Brev. d'amor, fol. 68.
Et les étrangers allant en pélerinage.
Fig. Peregrinans al cel. Eluc. de las propr., fol. 128.
Pérégrinants vers le ciel.
CAT. Pelegrinar, peregrinar. ESP. PORT. Peregrinar. IT. Pellegrinare.
(chap. Peregriná, pelegriná: peregrino, peregrines, peregrine, peregrinem o peregrinam, peregrinéu o peregrináu, peregrinen; peregrinat, peregrinats, peregrinada, peregrinades; pelegrino, pelegrines, pelegrine, pelegrinem o pelegrinam, pelegrinéu o pelegrináu, pelegrinen; pelegrinat, pelegrinats, pelegrinada, pelegrinades.)
Peleia, Peleya, Pelega, Pelieia, s. f., querelle, dispute.
Non puesc deniers traire
De loc on hom m' en deya,
Sinon ab gran peleya.
G. Riquier: Sel que sap.
Je ne puis arracher deniers du lieu où l'on m'en doive, sinon avec grande dispute.
Si m' en sors peleia ni contenz.
Pons de la Garde: Ans ogan.
S'il m'en surgit querelle et contestation.
Agro gran pelega entre els. Philomena.
Eurent grande dispute entre eux.
Mescla e pelieia. V. et Vert., fol. 25.
Débat et querelle.
CAT. ESP. Pelea. PORT. Peleja. (chap. Riña, riñes; combat, combats; pelea, pelees; disputa, disputes; querella, querelles.)
2. Peleiar, Peleyar, v., disputer, quereller.
Fay los mesclar e peleiar. V. et Vert., fol. 25.
Les fait débattre et quereller.
- Débaucher.
Qui peleia femna maridada es encorregutz als senhors, e qui peleia femna piocela deu la pendre a molher. Cout. de Gourdon, de 1244.
Qui débauche femme mariée est poursuivi par les seigneurs, et qui débauche femme pucelle doit la prendre pour femme.
Part. pas. Mot fort si penet, car si fo peleyatz
Am Karle, lo sieu oncle, que tant era onratz.
Roman de Fierabras, v. 746.
Moult fort il se peina, parce qu'il se fut querellé avec Charles, le sien oncle, qui tant était honoré.
CAT. ESP. Pelear. PORT. Pelejar. (chap. Reñí, pelejá o peleá; combatre o combatí; disputá, querellás.)
3. Pelegiu, adj., querelleur, disputeur.
Iros, pelegius, ergulhos. Leys d'amors, fol. 37.
Colère, querelleur, orgueilleux.
(chap. Reñidó, reñidós, reñidora, reñidores; pelejadó, pelejadós, pelejadora, pelejadores; querellós, querellosos, querellosa, querelloses; combatidó, combatidós, combatidora, combatidores.)
Pellica, Pelican, s. m., lat. pelicanus, pélican.
Papagay et pellica.
Pellica...; so doas especias de pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.
Perroquet et pélican.
Pélican...; sont (il y a) deux espèces de pélican.
Pelican es us auzel que ama mot sos poletz.
(chap. Lo pelícano es un muixó que vol mol a sons pollets.)
Naturas d'alcus auzels.
Le pélican est un oiseau qui aime moult ses petits.
CAT. ESP. (pelícano) PORT. Pelicano. IT. Pellicano.
(chap. pelícano, pelícanos : pel + cano : pel blanc, pell blanca.
L'atra classe de pelícano es l' albatros, que tamé es blanc; albo, albis, albino, etc.)
Pelugar, Pelucar, v., éplucher, nettoyer.
Be s peluge e s peronga
Tro al vespre que fams lo ponga.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il s' épluche bien et s' oigne jusqu'au soir que la faim le poigne.