Mostrando las entradas para la consulta dimats ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dimats ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 9 de noviembre de 2018

Lo dilluns, perque fem festa

Lo dilluns, perque fem festa,
lo dimats pa descansá,
lo dimecres ném a missa,

lo dijous a festejá,
lo divendres passem cuentes,
y lo dissapte a cobrá.
Dumenge per sé Domenge, no mos dixen treballá.


//

Dilluns fabes a muns.
Dimats fabes a grapats.
Dimecres fabes seques.
Dijous fabes en ous.
Divendres fabes tendres. (diviandres)
Dissabte fabes en recapte.
Dumenge fabes en feche. // lo moc te penge a Beseit

Se pot cantá en la música de Hey Jude de Beatles.


jueves, 16 de mayo de 2024

Marrir, Marir - Protomartre

Marrir, Marir, v., lat. moerere, attrister, affliger, chagriner.

On lit dans les Capitulaires de Charles-le-Chauve, an 856, tit. XVI, ch. 13: Suis fidelibus aliquod damnum aut aliquam marritionem non faciat.

Baluze, Cap. reg. franc., t. II, col. 84.

Qu' el se pogues ja tener

Que dols e plors no 'l marris.

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx.

Qu'il se pût jamais tenir que douleur et pleur ne l' affligeât.

Omes entre las gens

Que s sabon be, quan ren perdon, marrir, 

E del gadaing no s sabon esbaudir.

Cadenet: Meraveill me. 

Hommes entre les gens qui savent bien, quand ils perdent quelque chose, s'attrister, et du profit ne se savent réjouir.

Ieu sui sieus, sitot mi guerrey, 

O si 'l play, o si s'en marris.

Arnaud de Marueil: Cui que. 

Je suis sien, quoiqu'elle me persécute, ou s'il lui plaît, ou si elle s'en afflige.

S' a vos platz los mieus cars precs auzir, 

Jamais de joi entier no m cal marrir.

P. Guillem: Ai! Vergena. 

S'il vous plaît ouir les miennes prières chères, jamais de joie complète il ne me faut chagriner.

- S'égarer, s'abuser, se méprendre. 

Hom non pot anar ses charitat, mas marrir.

Trad. de Bède, fol. 20. 

L'homme ne peut aller sans charité, mais s'égarer. 

Part. pas. No sai quoras mais vos veirai

Pus m'en vau iratz e marritz. 

B. de Ventadour: Pel dols chant. 

Je ne sais quand désormais je vous verrai, puisque je m'en vais fâché et affligé. 

Qui la gen marrida 

Viest e pays, e los ajuda.

P. Cardinal: Jhesum Crist

Qui revêt et nourrit la gent affligée, et les aide. 

Subst. Ill marritz e li consiros 

En tornon alegr' e joios.

G. Adhemar: L'aiga pueia. 

Les attristés et les mélancoliques en deviennent gais et joyeux.

- Méchant, hideux, maudit.

Comptet com follet marrit 

Emportavan son esperit.

Deslivret lo pros om del diable marrit. V. de S. Honorat.

Raconta comment follets hideux emportaient son âme.

Délivra le brave homme du diable hideux.

Subst. Li sant son esbait

Cant viron lo marrit.

V. de S. Honorat.

Les saints sont ébahis quand ils virent le maudit. 

ANC. FR. Qui tantes foiz m'a decéu

Par son engin et fait marrir. 

Moult corociez et moult mariz. 

Roman du Renart, t. II, p. 340 et t. III, p. 208.

Bele très douce chière amie, 

Pour Dieu, ne vous marissiez mie.

Fables et cont. anc., t. III, p. 173. 

ANC. ESP.

Mas dexanlas maridas en briales è en camisas. 

Poema del Cid, v. 2760.

ANC. IT. Certo marriti siemo e nescienti siem fatti. 

Guittone d'Arezzo, Lett. I.

CAT. Marrit. ESP. MOD. Amarrido (triste, afligido, decaído).

2. Maridamen, adv., tristement.

S'ieu dic deschauzimen,

E chan maridamen.

Gaubert, moine de Puicibot: Hueymais.

Si je dis impolitesse, et chante tristement.

3. Marri, s. m., tristesse, affliction.

Quar ira, dol e marri 

N' ai soffertat longamen.

J. Esteve: Si m vay. 

Car chagrin, douleur et affliction j'en ai supporté longtemps.

ANC. FR. C'est trop souffert de peine et marisson

Pour le plaisir d'une jeune fillette.

Cl. Marot, t. II, p. 237.

4. Marriment, Marrimen, s. m., tristesse, affliction, douleur.

Dis o Boecis e sso gran marriment. Poëme sur Boèce. 

Dit cela Boèce en sa grande affliction. 

Ab marrimen no s'acorda alegriers. 

Perdigon: Be m dizon. 

Avec tristesse ne s'accorde pas allégresse. 

ANC. FR. Od sospir et od mariment.

Roman de Partonopeus, t. II, p. 67. 

Pour allegier son marrement. 

Demanda li privéement

Dont li venoit cel marrement. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 302 et 94. 

ANC. IT. Marrimento.

5. Esmarir, v., attrister, affliger, gémir.

Que m defen

Lo pensar d' esmarrir. 

Richard de Barbezieux: Atressi com Persavaus.

Vu qu'elle me défend le penser de gémir. 

Part. pas. P. Vidal, per la mort del bon comte R. de Toloza, se esmaric mot, e det se gran tristessa. V. de Pierre Vidal. Var. 

Pierre Vidal, par la mort du bon comte Raimond de Toulouse, s' affligea moult, et se donna grande tristesse. 

ANC. FR. Si s' esmarirent

Si ke lor trois femes batirent.

Roman du Renart, t. IV, p. 329.

Quant la pucelle en sot le voir 

S'en fut dolente et esmarie, 

Sovent jura sainte Marie.

Fables et cont. anc., t. I, p. 183. 

IT. Smarrire.

6. Esmarrimen, s. m., affliction, inquiétude.

Grazis a Dieu lo remanen, 

E non aias d' esmarrimen.

Brev. d'amor, fol. 56.

Rends grâces à Dieu (pour) le reste, et n'aye pas d' inquiétude. 

IT. Smarrimento.

 

Marroquena, s. f., maroquin, sorte de monnaie.

Marroquenas, marabetis

Pauzon amons per mieg los pratz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Maroquins, marabotins ils déposent amont dans le milieu des prés.

 

Marrubium, s. m., lat. marrubium, marrube, sorte de plante. 

Coma la herba don pren son nom, dita porr o marrubium.

Eluc. de las propr., fol. 31.

Comme l'herbe dont il prend son nom, dite porreau ou marrube.

ESP. Marrubio. IT. Marrobio. (chap. No es com lo porro, los porros.)

Marrubium, s. m., lat. marrubium, marrube, sorte de plante.

 

 

Mars, Martz, s. m. et f., lat. Mars, Mars, planète.

El dig planeta nomnat Mars. Brev. d'amor, fol. 97. 

Ladite planète nommée Mars.

La III planeta sy a nom Mars. Liv. de Sydrac, fol. 53.

La troisième planète ainsi a nom Mars.

- Le troisième mois de l'année.

Mars es lo ters mes.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Mars est le troisième mois.

Loc. Ni m lais, per abril ni per martz, 

Qu'ieu non cerque cum venha dans 

A sels que m fan tort. 

Bertrand de Born: Ges de far. 

Ni je ne me laisse, par avril ni par mars, que je ne cherche comment vienne dommage à ceux qui me font tort.

CAT. Mars. ESP. Marzo. PORT. Março. IT. Marzo. 

(chap. Lo mes de Mars o mars; lo planeta Marte.)

- Mardi.

Pueys fe lo lus e 'l mars e 'l mercres.

(chap. Después va fé lo dilluns y lo dimats y lo dimecres.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Puis il fit le lundi et le mardi et le mercredi.

ESP. Martes. (chap. Dimats, dimars; día de Marte.)

2. Dimars, Dimartz, s. m., mardi.

Per un dimars mati.

Amanieu des Escas: En aquel.

Par un mardi matin.

Voyez Dia.

3. Marcis, adj., de Mars, allusivement au dieu de la guerre.

Champs marcis, so es aquel champs un jutjavan li chavalier.

Trad. du Code de Justinien, fol. 73.

Champ de Mars, c'est ce champ où les chevaliers jugeaient.

(chap. Cam o campo de Marte (lo deu de la guerra). A La Fresneda está lo racó de Mars.)

 

Marseylles, s. m., marseillais, sorte de monnaie. 

Si vols dels petitz marseylles. V. de S. Honorat.

Si tu veux des petits marseillais.

(chap. Marsellés, moneda de Marsella, marsellesos, moneda marsellesa, marselleses.)

 

Martel, Martell, s. m., martel, marteau.

Anc non ausi plus menut batre 

Pairolliers ab quatre martels.

Roman de Jaufre, fol. 44.

Oncques je n'entendis plus menu battre chaudronniers avec quatre marteaux.

Soven la batra del martel enans que sia bell vayssel. V. et Vert., fol. 66. La battra souvent du marteau avant qu'elle soit beau vase.

Fig. Tribulatio es la farga e lo martell de patiencia. V. et Vert., fol. 66.

Tribulation est la forge et le marteau de patience. 

Prov. Bati ferr freg ab martel.

Deudes de Prades: En un sonet. 

Je bats fer froid avec marteau.

Un troubadour a employé ce mot dans un sens obscène, quand il a dit: Porta major martel 

D' un mul d' Espagna.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes.

Porte plus gros marteau qu'un mulet d'Espagne.

ANC. FR. Ne li grevoient cop d'espée 

Nes que englume fait *martee.

Roman du châtelain de Couci, v. 3307.

CAT. Martell. ESP. Martillo. PORT. IT. Martello. (chap. Martell, martells. Apellit de una dinastía de Fransa, Carlos Martel o Martell. Martellet, martellets; v. martellá, pegá o picá en un martell.)

2. Martelada, s. f., coup de marteau.

Fier una martelada. Leys d'amors, fol. 128.

Frappe un coup de marteau.

CAT. Martellada. ESP. Martillada (martillazo). PORT. Martellada. 

IT. Martellata. (chap. Martellada, martellades; fotre la martellada: acusá an algú, com faríe un juche en lo martell.)

3. Martinet, s. m., martinet, gros marteau mû ordinairement par la force de l'eau; le local où est le martinet.

Parador o molin o martinet. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, in fine.

Foulon ou moulin ou martinet.

CAT. Martinet. ESP. Martinete. (chap. Martinet, martinets. Es conegut lo martinet de Valderrobres, al camí que va a Beseit, daball del Guco; tamé es lo mote dels que vivíen allí.)

4. Martellar, v., marteler, frapper.

Martella ab so martell sobre nostre dos. V. et Vert., fol. 44.

Martelle avec son marteau sur notre dos.

Allusiv. Serpens,

Totas son entorn luy que martellan las dentz.

V. de S. Honorat.

Serpents, tous sont autour de lui qui martellent les dents.

Totz lo cors mi trembla, e m martelan las dens. Guillaume de Tudela.

Tout le corps me tremble, et les dents me martellent.

Fig. Amors qu' en aissi martella.

P. Raimond de Toulouse: Puois lo. 

Amour qui de la sorte martelle.

ANC. FR.

S' arrachant les cheveux, se martelant de coups. 

Robert Garnier, Porcie, acte V, sc. 1.

Qu'on oit les dents se marteller ensemble.

Salet, Trad. de l' Iliade, fol. 183.

CAT. Martellejar. ESP. Martillar. PORT. Martellar. IT. Martellare.

(chap. Martellá, martellejá; en lo cas de les dens: castañolejá.)

 

Martyr, Martir, s. m., lat. martyr, martyr.

Qui murra ses duptansa 

Er el cel martyr coronatz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros.

Qui mourra sans crainte sera au ciel martyr couronné.

Aissi, co ancianamens, perseguian los martirs catolix.

(chap. Aixina, com antigamén, perseguíen als martirs catolics.)

V. et Vert., fol. 72.

Ainsi, comme anciennement, ils poursuivaient les martyrs catholiques. Fig. Gavaudas no pot fenir

Lo planch ni 'l dol qu' el fa martir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Gavaudan ne peut finir la plainte et le deuil qui le fait martyr.

De martir pogra far cofes 

Mi dons ab un bays solamen.

G. Pierre de Casals: Ja tant. 

De martyr pourrait faire confès ma dame avec un baiser seulement. 

CAT. ESP. (mártir) Martir. PORT. Martyr. IT. Martire.

(chap. Mártir, martirs.)

2. Martra, s. f., martyre.

Sanhta Babiana, martra. Cat. dels apost. de Roma, fol. 61. 

Sainte Babiane, martyre.

3. Martyri, Martyre, Martyr, Martir, s. m., lat. martyrium, martyre. 

Quant aquest sermo fo fenit, 

E 'l martyri foc adymplit.

Planch de S. Esteve.

Quand ce discours fut fini, et que le martyre fût accompli. 

Fig. A son cors fay tot jorn martiri. V. de S. Honorat. 

A son corps fait chaque jour martyre. 

El ser, dobla m mon martir.

G. Riquier: Ab plazen.

Au soir, me double mon martyre. 

Dona, no us puesc lo cente dir 

De las penas ni del martir.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, je ne puis vous dire le centième des peines et du martyre. 

Loc. Los fay corre a martyri. V. et Vert., fol. 43. 

Les fait courir à martyre. 

Non an voluntat de penre lo martyr. V. de S. Honorat.

N' ont pas volonté de prendre le martyre.

Non pot recebre la corona de martiri. Trad. de Bède, fol. 22.

(chap. No pot ressibí la corona de martiri.)

Ne peut recevoir la couronne de martyre. 

El cavalgar e 'l manjar e 'l dormir 

E 'l juec d'amor tenon a gran martire. 

P. Cardinal: Tot atressi.

Le chevaucher et le manger et le dormir et le jeu d'amour tiennent à grand martyre. 

A mort et a martire nos an mes li trachor. V. de S. Honorat.

A mort et à martyre nous ont mis les traîtres.

CAT. Martiri. ESP. Martirio. PORT. Martyrio. IT. Martirio. (chap. Martiri, martiris.)

4. Martiriar, Marturiar, v., martyriser.

Sancta Lucia digz al tyran que la martyriava. V. et Vert., fol. 95.

(chap. Santa Llussia o Lucía li va di al tirano que la martirisabe.)

Sainte Luce dit au tyran qui la martyrisait.

Fig. Marturiar sa carn ab abstinencias. V. de S. Honorat.

Martyriser sa chair par abstinences.

Part. pas. Tro el nasquet e fon martiriatz.

A. Brancaleon: Pessius pessans.

Jusqu'à ce qu'il naquit et fut martyrisé. 

Marturiatz de correjas ab notz.

(chap. Martirisat (en) de correches en nugos.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. Var. 

Martyrisé de courroies avec noeuds.

ANC. FR. Il fist les sains homes martirier. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 179.

Car dame ne doit, par nul signe, 

Martyrer le serviteur sien.

Alain Chartier, p. 702.

ANC. ESP.

Marturiaba sus carnes como leal obrero. (ESP. MOD. Martirizaba)

V. de S. Millán, cop. 32.

https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/vida-de-san-millan-de-la-cogolla--0/html/0025e250-82b2-11df-acc7-002185ce6064_2.html

CAT. Martirisar. ESP. MOD. Martirizar. PORT. Martyrizar. IT. Martirizzare.

(chap. Martirisá: martiriso, martirises, martirise, martirisem o martirisam, martiriséu o martirisáu, martirisen; martirisat, martirisats, martirisada, martirisades.)

5. Martror, s. m., fête des martyrs, Toussaint.

Luec del marit volgr' ieu un ser, 

E 'l ser que dures de pascor, 

Entro la festa de martror. 

Guillaume de Berguedan: Mais volgra. 

Je voudrais la place du mari un soir, et que le soir durât du printemps jusqu'à la fête de la Toussaint.

Del un martror al autre. Guillaume de Tudela. 

De l'une Toussaint à l'autre.

(chap. Tots los sans, Totsans, Tots Sants.)

6. Martologi, s. m., lat. martyrologium, martyrologe.

El martologi d'Uzart, se fa aquesta festa al tern jorn.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 60.

Au martyrologe d'Uzart, cette fête se fait au troisième jour.

CAT. Martirologi. ESP. Martirologio. PORT. Martyrologio. IT. Martirologio.

(chap. Martirologi, martirologis.)

7. Protomartre, s. m., lat. protomartyrium, protomartyr.

L' an VII del enperi d' Onori foro revelatz... motz cor sanh, so es a ssaber sanh Esteve, protomartre, e Nicodeme e Gamalia e Abiba. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 54.

L'an sept de l'empire d'Honorius furent révélés... moult de corps saints, c'est à savoir saint Étienne, protomartyr, et Nicodème et Gamaliel et Abiba.

(chap. Protomártir, lo primé mártir, san Esteban o Esteve.)


AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE, San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

sábado, 10 de agosto de 2024

Oire, Oyre - Olier

 

Oire, Oyre, s. m., lat. utrem, outre.

Nostre oyre son sec e vuech. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Nos outres sont sèches et vides.

El segonz Guiraut de Borneill 

Que sembla oire sec al soleill.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. Var.

Le second Giraud de Borneil qui ressemble à outre sèche au soleil.

ANC. CAT. ESP. PORT. Odre. IT. Otre. (chap. Odre, odres : cuero cusit per a ficá liquits; bota, botes, normalmen per al vi.)

Odre, odres : cuero cusit per a ficá liquits; bota, botes, normalmen per al vi

Oissor, s. f., lat. uxor, épouse.

Li fillat e ill oissor.

Torcafols: Comunal veill.

Les fillâtres et les épouses.

Que 'l verchiera de sa oissor 

Vendet.

Garins d'Apchier: Mos comunals. 

Vu que la dot de son épouse il vendit. 

ANC. FR. C' on ne savoit si bele oissor 

Ne si cortoise ne si franche.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 186. 

Ke li frere li donast e cil en fist s' oisour. Roman de Rou, v. 2316. 

Avoir vollez no dame à femme et à oisour.  

Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.

(chap. Dona, esposa.)


Oit, Ueit, s. m., nom de nombr. card. (nombre cardinal, 8), lat. octo, huit.

Per dos sols serai meillz accoillitz... 

Dels doze aurai ab beure et ab manjar, 

E 'ls oitz daria a foc et a colgar.

G. Magret: Non valon. 

Pour deux sous je serais mieux accueilli... avec les douze j'aurai à boire et à manger, et je donnerais les huit pour feu et pour coucher.

Loc. Qui aisso fai d' ueit en ueit jorns. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qui fait ceci de huit en huit jours.

ESP. Ocho. PORT. Oito. IT. Otto. (chap. Vuit, vuits, 8; huit tamé en valensiá.)

TRATAT DE ADAGES, Y REFRANYS VALENCIANS, Y PRACTICA PERA ESCRIURE AB PERFECCIÒ LA LENGUA VALENCIANA. ESCRIT PER CARLOS RÒS,  NOTARI APOSTOLICH, NATURAL de esta mòlt Noble, Illustre, LL. y Coronada Ciutat de Valencia. SEGONA IMPRESSIÒ. AB LICENCIA: En Valencia, en la Imprenta de Josep Garcia, any 1736.

2. Ochen, Uchen, Oche, adj., huitième.

L' ochen, es Bernatz de Sayssac, 

Qu' anc negun bon mestiers non ac.

P. d'Auvergne: Chantarai.

Le huitième, c'est Bernard de Sayssac, qui oncques n'eut nul bon métier.

Al sest jorn en Betleem intret 

On compli lo seten, e estet 

Al uchen jorn.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Au sixième jour il entra à Bethléem où il accomplit le septième, et demeura au huitième jour.

Autreiam ad oche et acapte V sestairadas de terra... Per l' oche que m devetz donar de totz los blatz. 

Tit. de 1279. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Nous octroyons à huitième et à acapte cinq sétérées de terre... Pour le huitième que vous me devez donner de tous les blés.

(chap. Vuité, vuités, vuitena, vuitenes.)

3. Uchena, s. f., huitaine.

Poyria hom dire seizenas, setenas, uchenas. Leys d'amors, fol. 33.

(chap. Se podríe di sisenes, setenes, vuitenes.)

On pourrait dire sixaines, septaines, huitaines.

4. Octau, adj., lat. octavus, huitième.

Al octau jorn que sera natz. Liv. de Sydrac, fol. 84.

Au huitième jour qu'il sera né. 

Escorpios es per semblan 

L' octau signe.

Brev. d'amor, fol. 27.

Le scorpion est en apparence le huitième signe.

CAT. Octau. ESP. Octavo. PORT. Oitavo. IT. Ottavo. (chap. Octavo, octavos, octava, octaves; vuité.)

5. Octava, Uctava, s. f., lat. octava, octave, intervalle de huit jours. Dimartz aprop la octava de Pasca. Philomena. 

(chap. Dimats después de la octava de Pascua.)

Mardi après l'octave de Pâques.

Tro l' uctava de Pandecosta. V. de S. Honorat. 

(chap. Hasta la octava de Pentecostés.)

Jusqu'à l'octave de Pentecôte.

- Terme de musique.

La premeira e l' octava son aissi respondens.

P. de Corbiac: El nom de. 

La première et l' octave sont ainsi correspondantes.

CAT. ESP. Octava. PORT. Oitava. IT. Ottava. (chap. Octava, octaves.)

6. Octavament, adv., huitièmement.

Octavament per... predications. Doctrine des Vaudois. 

Huitièmement par... prédications.

7. Oytenal, adj., huitième, de la huitième partie.

Moldre... lo sesteyr per una copa oytenal.

Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

Moudre... le setier pour une coupe de la huitième partie.

8. Octobre, Octembre, Octoyre, s. m., lat. octobris, octobre.

Octobres es ditz lo dezes. Brev. d'amor, fol. 47.

(chap. Octubre es dit (se diu) lo déssim; abans ere lo octavo o vuité mes, pero se van afegí juliol, Julio César, y agost, Augusto.)

Octobre est dit le dixième.

Aiso fo en octembre.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Ceci fut en octobre.

Octoyres es le X mes..., es octoyre apelat, quar es le VIII apres mars.

Eluc. de las propr., fol. 125. 

Octobre est le dixième mois..., il est appelé octobre, parce qu'il est le huitième après mars. (N. E. Marzo se considera hoy en día el tercer mes, quizás en esa fecha se contaba diferente y por eso pone que es el octavo mes después de marzo.)

CAT. ESP. (chap.) Octubre. PORT. Outubro. IT. Ottobre.


Ol, s. m., lat. oleum, huile.

Ab ol rozat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec huile rosée.

2. Oli, s. m., huile.

L' olivier fai oli qu' es dous e fis.

(chap. L' olivé fa oli que es dols y fi.) 

Serveri de Girone: Del mon. 

L' olivier fait huile qui est douce et fine. 

Fas lum de cera e d' oli.

A. Daniel: Ab guay. 

Je fais lumière de cire et d'huile.

Fig. An lo cor plen d' oli de pietat. V. et Vert., fol. 91. 

Ont le coeur rempli d'huile de piété. 

Establi que li malaude o 'ls enferms fosso onhs del sanh oli davant que morisso.

(chap. Va establí que los dolens (malals a Valjunquera) foren ungits del san oli abans de que moriren o morigueren; morí, morís : la extrema unsió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 68.

Établit que les malades ou les infirmes fussent oints de l' huile sainte avant qu'ils mourussent.

ANC. FR. Saintefié de oile e de creisme.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 150.

CAT. Oli. ESP. Olio (óleo, aceite). PORT. Oleo. IT. Olio. (chap. Oli, olis.)

3. Oliva, s. f., lat. oliva, olive.

Ab oli d' olivas onhetz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec huile d'olives oignez.

La raustia en oli d' olivas. Liv. de Sydrac, fol. 77. 

(chap. La rostíe en oli d' oliva, olives.)

La rôtissait en huile d'olives.

CAT. ESP. IT. Oliva. (chap. Oliva, olives.)

4. Olivier, Oliver, s. m., lat. olivier.

Un gran ram d' olivier tenc. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Un grand rameau d' olivier tint. 

Si el i plantet vinhas, o olivers. Trad. du Code de Justinien, fol. 50.

S'il y planta vignes, ou oliviers. 

Ad una fontanela, de pres un olivier. Roman de Fierabras, v. 140. 

A une fontanelle, près d'un olivier. 

CAT. Oliver. ESP. Olivo, olivera. PORT. Oliveira. IT. Olivo.

(chap. Olivé, olivés; olivera, oliveres. A Beseit está lo mas de oliveres. Natros tenim una finca als olivás, camí del pantano de Pena

Olivá, olivás : finca aon ñan olivés u oliveres.)


los olivares, camino, pantano de Pena, olivos, olivés, olivás

5. Olivar, adj., lat. olivaris; d'huile.

Aquest sia cauteri olivar. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

Que celui-ci soit cautère d'huile.

6. Oleastre, s. m., lat. oleastrum, olivier sauvage.

Oleastre... amar es et no fructuos.

(chap. Olivé (salvache o) bort... es amarc y no fructuós : no fa (bona) fruita o (bon) fruit. Natros teníem tres olivés borts que feen unes olivetes paregudes a la arbequina.)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

Eluc. de las propr., fol. 216. 

L' olivier sauvage... est amer et non fructueux.

ESP. IT. Oleastro. (chap. Olivé bort, olivera borda.)

7. Oliu, s. m., lat. olivetum, lieu planté d' oliviers, champ d' oliviers.

Si que pois lo penderon en 1 oliu. Guillaume de Tudela.

De sorte qu'après ils le pendirent en un champ d' oliviers.

(N. E. Monte de los olivos, Gethsemaní, Mont Olivet.)

8. Oliar, v., du lat. oleatus, huiler, oindre d'huile.

Pueis oliatz

Lai on la podagra sera.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis huilez là où la goutte sera.

CAT. Oliar. ESP. PORT. Olear. (chap. Untá de oli : oliá : ungí.)

9. Enoliatio, s. f., onction, action d'huiler.

El sagrament de matremoni et la sancta enoliatio. V. et Vert., fol. 5. 

(chap. Lo sacramén de matrimoni y la santa unsió.)

Le sacrement de mariage et la sainte onction.

10. Peroliamen, s. m., onction, extrême-onction. 

Lo premier sagramen, es bategar... lo VII, peroliamen.

Declaramens de motas demandas.

Le premier sacrement, c'est baptiser... le septième, extrême-onction.

(chap. Extrema unsió.)


Ola, s. f., lat. olla, marmite, grand pot, chaudière.

Doas serpens, o una sola 

Cotz hom en aiga en un' ola.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Deux serpents, ou un seul on cuit dans l'eau dans une marmite.

Coma la ola, bolhen sobre lo fuoc, que escampa tot so que es dins.

V. et Vert., fol. 25. 

Comme la marmite, bouillant sur le feu, qui répand tout ce qui est dedans. 

En la ola de Vulcan. Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.

(chap. A l' olla de Vulcano.)  

En la chaudière de Vulcain.

CAT. ESP. Olla. PORT. Olha. IT. Olla. (chap. Olla, olles; a Beseit está lo toll de l' olla a la Peixquera, perque ña un' olla, un forat fondo ple d' aigua; al poble está la casa dita l' olla. Olleta, olletes. Aon tingues l' olla no hi ficos la polla, pero si es una gallina cloca o lloca que ya no pon, entonses sí, fótela adins.) 

Toll de l'olla, Beceite, helado, hielo, desde la pista

2. Olada, s. f., potée, chaudronnée.

Una olada de braza de la premera fornada.

For de Montcuc. Ord. des R. des Fr., 1463, t. XVI, p. 129.

Une potée de braise de la première fournée.

(chap. Ollada, ollades; calderada, a tot arreu couen fabes, y a casa meua a calderades; cassolada, cassolades; topinada, topinades.)

3. Olier, s. m., potier, chaudronnier.

Ad oliers et a teuliers, lo portal San Gili.

Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

A potiers et à tuiliers, le portail Saint-Gilles.

CAT. Oller. ESP. Ollero. PORT. Oleiro. (chap. Ollé, ollés, ollera, olleres : persona que fa olles; poté, que fa pots, potés, potera, poteres; cassolé, cassolés, cassolera, cassoleres; topiné, topinés, topinera, topineres. Falten les paraules: sitera o sitrill, siteres o sitrills (cas. aceitera); tinet, tinets : aon se guardabe l' oli, que ere com una barrica. Vinagrera, vinagreres, porten oli y vinagre.)

lunes, 5 de febrero de 2024

Dia

Dia, s. m., gr. dia, jour, supputation de temps.

Cretentes *gr vocant.

Macrob. Sat., lib. I, chap. XV.

Dels dias alcus so artificials, autres naturals... Dia natural es l'espazi el qual le solelh si revol d'orient per occident, tornan en orient, et ha XXIIII horas. Eluc. de las propr., fol. 126.

Des jours aucuns sont artificiels, d'autres naturels... Le jour naturel est l'espace pendant lequel le soleil fait sa révolution d'orient par occident, tournant en orient, et il a vingt-quatre heures. 

Bella 's la domna, mas molt es de longs dias.

Poëme sur Boèce.

La dame est belle, mais moult est de longs jours. 

Uns sols dias me dura cen.

B. de Ventadour: Chantars no pot. 

Un seul jour me dure cent.

Per que no s part un dia 

De vos mos pessamens. 

Arnaud de Marueil: Sabers e cortezia.

C'est pourquoi ma pensée ne se sépare un jour de vous.

El Capitoli lendema, al dia clar.

Poëme sur Boèce. 

Au Capitole le lendemain, au jour clair.

- Clarté, lumière.

Que non sia clars com dia.

(chap. Que no sigue cla com lo día.)

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

Qui ne soit clair comme jour.

Adv. comp. De dia en dia a hom bastit. Liv. de Sydrac, fol. 2.

De jour en jour on a bâti.

Ab sofrir vens hom tot dia. 

T. de G. Faidit et de H. de la Bachélerie: N Uc.

Avec souffrir on triomphe toujours. 

No mangey de tot lo dia. Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

(chap. No vach minjá en tot lo día.)

Je ne mangeai de tout le jour. 

ANC. FR. De Flandre poez mez aveir treu toz dis. 

Roman de Rou, v. 2933. 

Si dit: Mes amis 

Serez mais toz dis.

J. Evrars, Essai sur la musique, t. II, p. 191.

Et en icelle estoient touts dis conficts et nourris.

Rabelais, liv. III, chap. Ier.

CAT. ESP. (chap. día) PORT. Dia. ANC. IT. Dia. IT. MOD. Dì.

El día que se perdió la cordura; dia

Il entra dans la composition des noms donnés aux différents jours de la semaine.

2. Dimenge, Dimergue, Ditzmergue, s. m., dimanche.

Premier fetz lo dimenge.

(chap. Primé va fé lo domenge; domenche.)

P. de Corbiac: El nom de. 

Premier fit le dimanche.

Lo dimergue de apres la Totsanct.

Charte de Gréalou, p. 106.

Le dimanche d'après la Toussaint.

Si las kalendas de janvyer son en ditzmergue.

Calendrier provençal.

Si les calendes de janvier sont en dimanche. 

ANC. CAT. Digmenge. ESP. PORT. Domingo. IT. Domenica. (chap. Domenge. A Beseit ña una partida que se diu los domenges, aon ara está lo polígono industrial.)

3. Diluns, s. m., lundi.

So fon un dia de diluns.

V. de Bertrand de Born. 

Ce fut un jour de lundi. 

CAT. Dilluns. IT. Lunedì. (ESP. Lunes; chap. dilluns.)

4. Dimartz, Dimars, s. m., mardi.

No y guart dilus, ni dimartz 

Ni setmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far.

Je n'y regarde lundis, ni mardis, ni semaine, ni mois, ni ans.

Del planeta nomnat Mars 

Recep nom lo jorn de dimars.

(chap. Del planeta anomenat Mars, Marte, ressibix lo nom lo día dimats.)

Brev. d'amor, fol. 44.

De la planète nommée Mars reçoit nom le jour de mardi. 

CAT. Dimars. IT. Martedì. (ESP. Martes.)

5. Dimecres, Dimercres, s. m., mercredi.

El dimecres fes los peyssos e las volatizias.

(chap. Lo dimecres va fé los peixos y los muixons; los animals voladós.)

Declaramen de motas demandas.

Le mercredi il fit les poissons et les volatiles.

Un dimercres mati, si cum en auzi dir.

Guillaume de Tudela.

Un mercredi matin, ainsi que j'ouïs dire.

CAT. Dimecres. IT. Mercoledì. (ESP. Miércoles. Chap. Dimecres.)

6. Dijous, s. m., jeudi.

Fait ai longua quarantena,

Mas hueymais

Sui al dijous de la cena.

Bertrand de Born: Cazutz sui.

J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter.

(chap. Lo dijous lo dit nom obté del planeta dit Júpiter. Jovis.)

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter. 

CAT. Dijous. IT. Giovedì. (ESP. Jueves)

7. Divenres, Divendres, s. m., vendredi.

Si las kalendas de janvyer son en divenres. Calendrier provençal. 

(chap. Si les calendes de giné són en divendres.)

Si les calendes de janvier sont en vendredi.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter,

E 'l divendres de la Venus.

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter, et le vendredi de la Vénus.

ANC. FR. A Paris la cité estoie un vendredi;

Pour ce qu'il ert divenres, en mon cuer assenti

K'à Saint-Denis iroie pour proyer Dieu merci.

R. de Cleomades, Cat. de la Vallière, t. II, p. 222.

CAT. Divendres. IT. Venerdì. (ESP. Viernes.) (chap. Divendres.)

8. Dissapte, s. m., samedi.

Jous, venres e dissapte.

P. de Corbiac: El nom de.

Jeudi, vendredi et samedi.

Lo dijous lo dig nom conquer

Del planeta dig Jupiter...

E 'l dissapte del Saturnus.

Brev. d'amor, fol. 44.

Le jeudi conquiert ledit nom de la planète dite Jupiter... et le samedi du Saturne.

CAT. (chap.) Dissapte. (ESP. Sábado; Saturno; shabbat)

9. Media, Meidia, Miegdia, Miehdia, Mieydia, s. m., midi, milieu du jour.

Meidia fon ben passatz, 

E fon pres ja ben d'ora nona.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Midi fut bien passé, et il fut bien près déjà d'heure none.

Silh de trent' ans al miegdia fallen.

Ozils de Cadartz: Assatz es dreg. 

Celle de trente ans au midi défaillant. 

Resplan com solelz al miegdia.

(chap. Resplandix com lo sol al michdía.)

Roca de michdía, salto de agua

V. de S. Honorat.

Resplandit comme soleil au milieu du jour.

Monta entruey miehdia.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

Il monte jusqu'à midi.

Loc. Con lo sols es plus chauz contra 'l media.

Albertet: Atrestal vol.

Comme le soleil est plus chaud vers le midi.

La balma era tant escura

Totas vetz, e am tal sornura,

Que lum de jorn non hy avia 

Sinon un pauc entorn mieydia.

Trad. d'un évangile apocryphe.

La grotte était si obscure toutefois, et avec telles sombreur, qu'il n'y avait lumière du jour, sinon un peu entour de midi.

- L'un des quatre points cardinaux.

La terza a non Affrica, e dura d'a mieydia entruey en ocsiden.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

La troisième a nom Afrique, et s'étend depuis le midi jusques en occident.

ANC. FR. Midi estoit piéçà passés. Roman de la Rose, v. 15885.

Un peu par devant miedi.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 240.

CAT. Mitjdie. ESP. Mediodía. PORT. Meio-dia. IT. Mezzodì. (chap. Michdía.)

10. Meridia, adj., lat. meridianus, méridien, du midi.

Cercle meridia... denota aquela partida el cercle zodiac en laqual estant, le solelh es el mech de orient et occident, et designa miech jorn... Envazio del demoni meridia. Eluc. de las propr., fol. 108 et 128.

Le cercle méridien... dénote au cercle du zodiaque cette partie en laquelle étant, le soleil est au milieu de l'orient et de l'occident, et désigne midi... Invasion du démon du midi.

CAT. Meridiá. ESP. PORT. IT. (chap.) Meridiano.

11. Meridional, adj., lat. meridionalis, méridional.

L'autre apelam coluri meridional... Entr'el ponh meridional e'l ponh septentrional.

Eluc. de las propr., fol. 108 et 105.

Nous appelons l'autre colure méridional... Entre le point méridional et le point septentrional.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Meridional. IT. Meridionale.

12. Meridiana, Meriana, s. f., méridienne. (chap. michdiada, michdiades.)

A la meridiana,

Can nos conoisserem que ilh dedins repauson.

Guillaume de Tudela.

A la méridienne, quand nous connaîtrons qu'ils reposent dedans.

Loc. Quan lo reis ac mangat, dort meriana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Quand le roi eut mangé, il dort la méridienne.

ESP. PORT. IT. Meridiana. (ESP. Siesta, de hora sexta.)

13. Cotidian, Cotedian, adj., lat. quotidianus, quotidien, de chaque jour.

De la febre quartena

E de la cotidiana.

Brev. d'amor, fol. 50.

De la fièvre quartaine et de la quotidienne.

Per que s'amors m'es tan cotediana

Qu'a las autras mi fai brau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

C'est pourquoi son amour m'est si quotidien qu'il me fait cruel envers les autres.

Substantiv. Vers Dieus et vers pas

E vers cotidias.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Vrai Dieu et vrai pain et vrai quotidien.

ANC. FR. Qu'il ne menast avec lui que les plus grans de ses pays à leur estat quotidian, armez ou desarmez.

Monstrelet, t. II, fol. 86.

Raisons et expériences quotidianes.

Rabelais, liv. III, ch. 33.

CAT. Cotidiá. ESP. Cotidiano. PORT. IT. Cotidiano, quotidiano.

14. Cotidianament, adv., quotidiennement, journellement.

Si el es tal clerguas qui cotidianament, etc.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

S'il est tel clerc qui journellement, etc.

CAT. Cotidianament. ESP. Cotidianamente. PORT. IT. Cotidianamente, quotidianamente.

14. Quatredian, adj., lat. quatriduanus, qui a duré quatre jours.

E 'l Lazer ressorzis vos

Qu' era ja quatredias.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et vous ressuscitâtes le Lazare qui était déjà (mort) depuis quatre jours. ANC. ESP. Cuatridiano. IT. Quattriduano.

16. Dios, adj., âgé, chargé de jours.

Ome qu'es trop dios...

Quant veillesa lo rom ni desbalansa.

H. de Saint-Cyr: Antan fes.

Homme qui est trop âgé... Quand la vieillesse le rompt et le désaffermit.

Ancela de sa chambra, vilha, diosa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Servante de sa chambre, vieille, âgée.

ANC. ESP. Dioso.

17. Adiar, v., faire jour, éclairer.

Part. pas. Lo matinet sus l'alba, can sera adiat.

Roman de Fierabras, v. 3484. 

Le matin après l'aube, quand il sera fait jour. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Adiar.

18. Diurn, adj., lat. diurnus, diurne.

Es meiancier et diurn... Signe... masculi et diurn.

Eluc. de las propr., fol. 111.

Est moyen et diurne... Signe... masculin et diurne.