Mostrando las entradas para la consulta aver ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aver ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de enero de 2024

Avar - Avoncle

Avar, adj., lat. avarus, avare, chiche.

Per qu'ieu no vuelh cambiar

De joi ab un rei avar,

Cui sobra aurs et argens.

P. Vidal: Si m laissava.

C'est pourquoi je ne veux changer de bonheur avec un roi avare, pour qui l'or et l'argent abonde.

E no siatz avars, largament despendetz. Philomena.

Et ne soyez pas avares, dépensez largement.

Domna ab cor avar.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Dame avec coeur avare.

Substantiv. Li cubit e li avar. La nobla Leyczon.

Les convoiteux et les avares.

ANC. FR. Averz estoit et convoitex seur toutes riens.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 261.

Que te vaut ce que tu es riche,

Puisque tu es avars et chiche?

Quatrains moraux, not. sur les anc. liv. d'heures.

CAT. ESP. PORT. IT. Avaro. (N. E. catalán avaro, suena raro; avar.) (chap. Avaro, avaros, avara, avares; agarrat, agarrats, agarrada, agarrades.)

Fuster, Jordi Pujol, Avar

2. Avarg, adj., avare.

Na Miels de ben, no m siatz avarga.

A. Daniel: Si m fos amors.

Dame Mieux que bien, ne me soyez avare.

3. Avaros, s. m., avare.

E sobre tot que non si' avaros;

Tot homs avars non er ja caballos.

Fragm. de la Bibl. Laurentiana.

Et surtout qu'il ne soit avare; tout homme avare ne sera jamais considérable.

4. Avaricia, s. f., lat. avaritia, avarice.

Contr' avaricia, sun fait de largetat.

Poëme sur Boece.

Contre avarice, ils sont faits de largesse.

Avaricia es amors dezaordenada d'aver e possezir los bes d'aquest mun.

V. et Vert., fol. 13.

Avarice est amour désordonné d'avoir et de posséder les biens de ce monde.

CAT. ESP. PORT. Avaricia. IT. Avarizia.

5. Avaria, s. f., avarice.

Ergueilh et avaria

A 'l renegatz.

Bertrand d'Allamanon: De l'arcivesque.

Le renégat a orgueil et avarice.

6. Avareza, s. f., avarice, épargne.

Cum qui 'l fai per avareza. Brev. d'amor, fol. 69.

Comme qui le fait par avarice.

E per avareza e per sen o sab tot recobrar e gazaignar plus que non perdet. V. du Dauphin d'Auvergne.

Et par épargne et par sens il le sut recouvrer entièrement et gagner plus qu'il ne perdit.

ANC. CAT. Avareza. PORT. Avarezza.

7. Avaretatz, s. f., avarice.

Et avaretatz s'atura

Encontra largessa.

P. Cardinal: Falsedatz.

Et avarice s'efforce contre largesse.

8. Sobravars, adj., excessivement avare.

E qui s fai de l'autrui cortes,

Pos del sieu sera sobravars.

Giraud de Borneil: Obs m'agra.

Et qui se fait généreux du bien d'autrui, après sera excessivement avare du sien.

 

Avelana, Avilana, Aulaigna, Aulana, s. f., nux, avellana, aveline, noisette.

On lit dans un glossaire manuscrit du moyen âge:

Abellanae, ab Abellano Campaniae oppido, ubi abundant, cognominatae sunt. Sinner, Ms. de la Bib. de Berne, t. 1, p. 389.

Avelanas et notz muscadas.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Avelines et noix muscades.

En pinholetas que sion com aulanas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

En boulettes qui soient comme des noisettes.

Le substantif était souvent employé en négation explétive.

Que no valra un' avilana.

T. d' Hugues de S.-Cyr et du Vicomte: Vescoms.

Qui ne vaudra une noisette.

Totz no los dopt un' aulaigna.

Palazis: Be m plai.

Tous je ne les redoute une noisette.

Adj. Notz avelana.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Noix aveline.

ANC. ESP.

Que tod esto non precio quanto III aulanas.

Poema de Alexandro, cop. 237.

CAT. ESP. Avellana. PORT. Avelã. IT. Avellana. (chap. Avellana, avellanes.)

2. Avelaneta, s. f., petite aveline.

Aitant cant es un' avelaneta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Autant qu'est une petite aveline.

3. Avelanier, s. m., noisetier.

Vergas d' avelanier... Passant pres avelanier.

Eluc. de las propr., fol. 172 et 215.

Verges de noisetier... Passant près un noisetier.

CAT. Avellaner. ESP. Avellano. PORT. Aveleira. IT. Avellano. (chap. Avellané, avellanés.)

 

Avena, s. f., lat. avena, avoine.

Car qui vol cuillir avena, 

Primieiramen la semena.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Car qui veut recueillir avoine, la sème premièrement.

Donet lor cena

De pomat que el ac fatz e pan d'avena.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Il leur donna souper de pomé qu'il eut fait et de pain d'avoine.

ESP. Avena. PORT. Avêa. IT. Vena. (chap. Avena, avenes.)

La trilla 4 , Los noms,sibá,avena,senteno,


Aver, v., lat. habere, avoir, tenir, posséder.

Non aura... non aurai. Titre de 960.

Il n'aura... je n'aurai.

Tos temps vol hom so qu'om no pot aver.

Peyrols: M'entencio.

En tout temps on veut ce qu'on ne peut avoir.

Qu'era no us ai, ni vos non avetz mi.

Folquet de Marseille: Ai! quant.

Que maintenant je ne vous ai, et vous ne m'avez pas.

As, pus qu'anc non aguist may,

Follia e nescies.

H. de S.-Cyr: Messonget.

Tu as, plus que tu n'eus jamais, folie et ignorance.

Ar agues ieu mil marcs de fin argent...

Et ieu agues bella dona e plazen.

Pistoleta: Ar agues ieu.

Maintenant eussé-je mille marcs de pur argent...

Et eussé-je dame belle et agréable.

ANC. FR. Nulle, pour de peine aver,

Ne puet sun corage mover.

Marie de France, t. II, p. 433.

Et bien puet aver cel nom.

Catal. de la Bib. Harléienne, t. 1, p. 557.

ANC. CAT. Aver. ESP. Haber. PORT. Haver. IT. Avere.

Ce verbe se composa avec lui-même, au moyen de l'emploi de son participe passé uni à ses autres temps.

O es eferms, o A afan AGUT.

Poëme sur Boece.

Ou il est infirme, ou il A EU chagrin.

Per qu'ieu del ben qu'en AGR' AGUT

Sai e crey qu'ieu n'ai molt perdut.

Rambaud d'Orange: Er quan.

C'est pourquoi je sais et je crois que j'ai beaucoup perdu du bien que j'en aurais eu.

Laissa la paor que AS AGUDA.

V. de S. Honorat.

Laisse la peur que tu as eue. 

Il forma aussi ses temps composés en employant l'auxiliaire ESSER.

Selh qu'eron de pretz avug,

Enqueron com pretz an baissan.

Gavaudan le Vieux: A la pus longa.

Ceux qui étaient eus de mérite demandent comment le mérite va baissant.

Enans que fos agutz prelatz.

V. de S. Honorat.

Avant qu'il fut eu prélat.

Moult es avutz belhs sos comensamens.

G. Riquier: Tant m'er.

Son commencement est eu très beau.

Ce verbe, suivi de la préposition A, exprima parfois une action à faire, une destination, etc.

Et als autres mostran,

S'il volon far lur pron, so qu'a far an.

B. Calvo: Ab gran dreg.

Et montrent aux autres, s'ils veulent faire leur profit, ce qu'ils ont à faire.

Quar plus soven devria om venir

Lai on hom A A viure et A morir.

Giraud le Roux: Nulhs hom.

Car on devrait plus souvent venir là où l'on a à vivre et à mourir.

CAT. Que tels cambis no s hajen á deducir.

Capmany, Coll. dipl., t. 1, p. 450.

ANC. ESP.

Cuemo lo mandó mio Cid, asi lo han todos á far.

Poema del Cid, v. 323.

PORT. Avyam a dar.

Elucidario, t. II, p. 131.

L'infinitif présent des verbes, quoique séparé par d'autres mots, formait

avec les diverses personnes du présent de l'indicatif d'aver un futur composé.

E trobar l'em oltra mar ses falhensa.

G. Figueiras: Totz qui ben.

Et nous le trouverons outre-mer sans faute.

Ce verbe, joint à divers mots, forma un grand nombre de locutions.

De batalhar o d'aver paraulas ab alcuna persona. 

Liv. de Sydrac, fol. 101.

De disputer ou d'avoir des paroles avec quelque personne.

Tan com a cor de donar.

G. Riquier: Qui m disses.

Tant comme il a coeur de donner.

Qu'enquer aurai loc de chantar.

B. de Ventadour: En abril.

Que j' aurai encore lieu de chanter.

A lo diable el cors, que tan fort la turmenta.

V. de S. Honorat.

Elle a le diable au corps, qui la tourmente si fort.

Que us part, e vos aiatz los datz.

T. d' Hugues et de Baussan: Baussan.

Que je vous départis, et vous ayez les dés.

Que Dieu ni lei ni ben non an.

Giraud de Borneil: A l'honor.

Qui n'ont Dieu ni loi ni bien.

(Chap. Que Deu ni ley ni be no tenen; 

ESP. Que Dios, ni ley ni bien no tienen.)

Qu'anc de lui amar no m'estrais,

Ni ai en cor que m n'estraia.

La Comtesse de Die: Ab joi.

Que je ne me retire oncques de l'aimer, ni n'ai dans le coeur que je m'en retire.

Qu'hom mort ni pres n'a amic ni parent.

Richard-Coeur-de-Lion: Ja nuls hom.

Qu'homme mort ni prisonnier n'a ami ni parent.

Ben aia coms qu'es d'afortit coratge.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.

Bien ait le comte qui est de courage affermi.

Mal aia 'l jorns qu'amors mi fetz emprendre.

Pons de la Garde: Sitot non.

Mal ait le jour qu'amour me fit éprendre.

ANC. FR. Renart respont: Biaux douz compère,

Bien ait l' ame de vostre père.

Roman du Renart, t. III, p. 4.

Cil respont: Sire, ben aiés.

Roman du comte de Poitiers, v. 773.

Mans jocs y a que valon mais que rires.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo.

Il y a maints jeux qui valent mieux que rire.

E a n'i d'aquels malvatz

Per qu'el setgles es sordeiats.

Peyrols: Atressi col.

Et il y en a de ces méchants par qui le siècle est souillé.

ANC. FR. El roiaume n'avoit plus beles.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 74.

Durant la feste eut jouxtes belles.

Au retour y eut une paix.

Vigiles de Charles VII, p. 218 et 12.

CAT. Una corbeylta hom a fava... un sach on ha bescuyt.

Capmany, Coll. dipl., t. 1, p. 412.

ESP. Avia un sacristano en essa abadia

Que guardaba las cosas de la sacristania.

Milagros de nuestra Señora, cop. 287.

PORT. Avia muytas centenas de annos que era fundada.

J. Barros, Dec. III, IV, 1.

IT. Non ha gran tempo. Boccaccio, Decameron, III, 1.

Part. prés. Si alcun avent pocession franca. (possession)

Cout. d'Arles. Anibert, t. I, p. 99.

Si quelqu'un ayant possession franche.

Substantiv. Cruels chausa es que cel que non dona al non avent.

Trad. de Bède, fol. 84.

C'est cruelle chose que celui qui ne donne pas au non ayant.

ANC. IT. Avent in longo perticas quatordice.

Tit. de 816. Muratori, Diss. 32.

(N. E. Título de 816, sería interesante compararlo con los de 842.)

2. Aver, s. m., avoir, richesse, argent.

Mas non es bos que s fi' e son aver. (fi' e : fie en)

Poëme sur Boece.

Mais il n'est pas bon qu'il se fie en son avoir.

D'aquellas que amon per aver.

B. de Ventadour: Chantars.

De celles qui aiment pour argent.

Car per aver amassar

Volc Judas Deu renegar.

Giraud de Borneil: Honraz es.

Car Judas consentit à renier Dieu pour amasser de l'argent.

- Troupeau.

E play mi quan li corridor

Fan las gens e' ls avers fugir.

Bertrand de Born: Be m play.

Et il me plaît quand les coureurs font fuir les gens et les troupeaux.

Ni d'aquels avers ledda non prendra.

Tit. de 1103. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 361.

Et de ces troupeaux il ne prendra pas droit de Leyde.

… Mon aver menant

Per las montagnas pastorgant...

Tot suau nostre aver payssen.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

… Menant mon troupeau pâturant sur les montagnes... Paissant tout doucement notre troupeau.

ANC. FR. Noz hoirs prendront tout nostre avoir

E Dieu ou déables noz ames.

J. de Meung, Codic., v. 63.

Ledit sire de Bueil et ses compagnons y gaingnerent moult d' avoir, car c'estoiz la plus riche place et la plus forte de touz le pays.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 119.

CAT. Haber. ESP. Aver (haber). PORT. Haver. IT. Avere.

3. Desaver, v., quitter, abandonner, détacher.

Pros femna ...

Senher, de vos se deza

Tan qu'als vielhs non etz par.

G. Riquier: A sant Pos.

Digne femme... Seigneur, se détache de vous tant que vous n'êtes pareil aux vieux.

 

Avi, Aviol, s. m., lat. avus, aïeul.

C'ayssi renhet sos avis ab fin pretz sobeyran.

P. Bremond Ricas Novas: Pus partit.

Qu'ainsi son aïeul régna avec un pur mérite supérieur.

Payre et mayre... avis morents sens testament.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 433.

Père et mère... aïeux mourant sans testament.

Mos paires, mos aviols et ieu.

(chap. Mon pare, mon yayo y yo.)

Liv. de Sydrac, fol. 6.

Mon père, mon aïeul et moi.

(CAT. MOD. El meu pare, el meu avi i jo.)

Qu'ieu auzi dir a mon aviol

Que qui non dona so que 'l dol,

Mantas vetz non pren so que s vol.

G. Figueiras: Ja de far.

Que j'ouïs dire à mon aïeul que qui ne donne pas ce qui lui fait peine,

maintes fois ne prend ce qu'il veut.

ANC. FR. El non son aiol comencha.

Menessier, Hist. litt. de la Fr., t. XV, p. 252.

CAT. Avi. ESP. Abuelo. PORT. Avô. IT. Avo, avolo. (chap. Yayo, yayos.)

Tomás Guimerá Urquizú, cueva

1. Bezavi, Reyravi (: reyre avi), s. m., bisaïeul, arrière-aïeul.

De son paire, de son avi,

De bezavi, de reyravi.

Brev. d'amor, fol. 60.

De son père, de son aïeul, de bisaïeul, d' arrière-aïeul.

CAT. Besavi. ESP. Bisabuelo. PORT. Bisavô. IT. Bisavo, bisavolo.

(chap. Rebisyayo, Rebisyayos.)

3. Avia, s. f., lat. avia, aïeule.

Lo paire, la maire, o l'avis o l'avia, quant ilh van a la mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Le père, la mère, ou l'aïeul ou l'aïeule, quand ils vont à la mort.

CAT. Avia. ESP. Abuela. PORT. Avó. IT. Avola. (chap. Yaya, yayes.)

4. Besavia, s. f., bisaïeule. (chap. Rebisyaya.)

Li fil son destreitz de noirir lor paires e lor maires, e lor avis e lor avias, e

lor bezavis e lor bezavias.

Trad. du Code de Justinien, fol. 27.

Les fils sont obligés de nourrir leurs pères et leurs mères, et leurs aïeux et leurs aïeules, et leurs bisaïeuls et leurs bisaïeules.

CAT. Besavia. ESP. Bisabuela. PORT. Bisavó. IT. Bisava. (chap. Rebisyaya, Rebisyayes.)

 

Avol, Aul, adj., lâche, méchant, mauvais, vil.

Tant es avols e de menut coratge,

Qu'anc jorn no 'l plac pretz de cavalaira. (: cavalaria)

Lanfranc Cigala: Estiers mon.

Il est si lâche et de petit courage, que le mérite de chevalerie ne lui plut jamais.

An, ab falsas amistatz,

Volt pretz en avol color.

G. Faidit: Tug cil que.

Ils ont, avec de fausses amitiés, tourné le mérite en méchante couleur.

D' avol patz ven mais mals que be.

B. de la Barthe: Foilla ni flors.

De méchante paix vient plus de mal que de bien.

Subst. Et als avols es d'ergulhos semblans.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.

Et elle est d'une fière contenance aux vils.

On lit dans les Leys d'amors, fol. 7:

Mots sincopatz... aul per avol.

Mots sincopés aul pour avol.

Dic vos que ets auls, e fals, et traydor. Philomena.

Je vous dis que vous êtes vil, et faux, et traître.

Subst. E sai triar los auls dels avinens.

Alegret: Ara pareisson.

Et je sais trier les mauvais des convenables.

ANC. ESP.

Quando del avol ome tal derecho li daba.

Vida de San Millán, cop. 243.

ANC. CAT. Avol.

2. Avolmen, adv., méchamment.

Tos temps fo raubadors e visquet avolmen.

Roman de Fierabras, v. 3835.

En tous temps il fut voleur et il vécut méchamment.

3. Avolezza, s. f., lâcheté, méchanceté.

Ben an canjat honor per avolezza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Ils ont bien changé honneur pour lâcheté.

Ja non aura proeza

Qui no fug avolezza.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Qui ne fuit lâcheté n'aura jamais prouesse.

ANC. ESP. … Fuyó de avolesa...

Perder la por tardanza seria gran avolesa.

Arcipreste de Hita, cop. 162 et 788.

 

Avoncle, s. m., lat. avunculus, oncle.

De mon paire ni de mos avoncles.

Tit. de 1222. DOAT, t. CXIV, fol. 89.

De mon père et de mes oncles.

ANC. CAT. Avoncle.

2. Oncle, s. m., oncle.

Ja no creirai castic d'amic ni d'oncle.

A. Daniel: Lo ferm.

Je ne croirai jamais la réprimande d'ami ni d'oncle.

Que de son oncle la volcsetz amparar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Que vous voulussiez la protéger contre son oncle.

CAT. Oncle (+ tiet).

//

Al molt alt e excellent senyor lo Rey de Portugal et cetera.

Illustrissimo e Serenissimo Senyor. Rebuda ab degut honor la letra de vostra excellencia scrita en Lisboa a VI de juliol prop passat e oyda la creença en virtut de aquella explicada per Alonso Periz apres la demostracio de bona voluntat e amicicia que vostra Altesa e los Illustrissimos Reys predecessors de aquella haveu e han hagudes als serenissimos Reys Darago de loabla memoria e a aquest Principat de Cathalunya e ciutat de Barchinona havem compres vostra senyoria haver enuig de les diferencies suscitades entre lo Rey don Johan e lo dit Principat per les quals remediar e pau e concordia procurar de bona voluntat se ofer intercessora mediadora e tractadora a efecte de esser restituhit lo dit Principat al dit Rey don Johan ab integracio de leys e libertats e seguretat de persones e bens e a la fi concloent que si fer no ho volem vostra celsitut enten valer al dit Rey don Johan avoncle seu contra los dits Principat e ciutat. Venints al fet de la resposta Senyor molt alt nosaltres som be certs de la amicicia e bona voluntat dessus dita e semblantment aquests Principat e ciutat tota via son stats afectats al servey de vostra Excellencia a la qual fem gracies infinides de la tramesa del dit embaxador e molt mes de la predita oferta la qual si en temps opportu venguda fos haguerem tant accepta quant de Rey o altre senyor del mon com aquell per lo qual desijam fer totes coses possibles lo dit empero Rey don Johan contra leys divines e humanes ha talment tractat lo dit Principat que fahent si matex e sa posteritat indignes de la senyoria ha covengut per restauracio de la cosa publica haver aquells per enemichs. E per que algun tant la Magestat vostra haje noticia de les coses jatsie aquelles amplament al dit embaxador sien stades narrades encara certificam vostra gran senyoria que feta per lo dit Rey don Johan contra tota umanitat e pietat capcio de la persona del Illustrissimo don Carles de gloriosa recordacio fill seu e cosingerma de vostra Altesa lo qual de obediencia honesta vida e conservacio ab compliment de moltes virtuts ere singularment dotat amich de Nostre Senyor Deu fahents testimoni los grans e maravellosos miracles que continuament se manifesten per merits del dit glorios don Carles lo dit Principat per satisfer a la fidelitat a que ere obligat la qual altrament salvar no podie com apres los dies del dit Rey don Johan la successio pertangues al dit don Carles primogenit seu ab molta pertinencia per mija de solemnes embaxadors prostrats ab scampament de moltes lagremes suplica e primerament de gracia e clemencia e apres de justicia insisti molt umilment per la sua liberacio fahents per aço molts actes deguts e permesos segons leys libertats e practiques del dit Principat los quals apres per lo dit Rey don Johan foren loats e approvats e ratificats ab composicio de certa capitulacio per ell e per lo dit Principat fermada solemnament jurada tirant a efecte daquiavant no poder recaure algun inconvenient entre lo dit Rey don Johan e dit don Carles fill seu ne lo dit Principat e singulars daquells. Seguida empero la mort del dit don Carles encontinent los dits cathalans usants de lur innata e intacta fidelitat ab gran amor e devocio demanaren e reberen en primogenit don Ferrando fill del dit Rey don Johan e per la sua edat admeteren en tudriu la Reyna dona Johana muller sua tot aço empero no obstant lo dit Rey don Johan retenint vers si odi contra los cathalans per destruir aquells e lurs leys e libertats hasta aliança ab lo Christianissimo Rey de França e per major eficacia de portar a fi son proposit proposit liura e mes presonera en poder de sos enemichs la virtuosissima princesa filla sua e dona o enpenyora al dit Illustrissimo Rey de França los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son membres units e indissolublament agregats al dit Principat segons per lo dit Rey don Johan e sos predecesors en lo introhit de lur regiment ere stat solemnament jurat. Ignorant e no cogitant lo dit Principat tals incidies alienacions e mals tractes com aquells qui de la promesa fe jurament e paraula reyal confiaven los dits Rey don Johan dona Johana don Ferrando fidelissimament solien no resmenys tracta ab intervencio de la dita Reyna dona Johana tudriu certa cedicio e o conjuracio en aquesta ciutat de Barchinona per matar nosaltres e los consellers a qui lo carrech de la cosa publica es comanat e altres gents daquella e procurar cautalosament comocio dels homens vulgarment dits de remença prenents color de no esser tenguts no voler paguar a lurs senyors los drets e servituts que habien acostumat als quals homens asigna per capita hun pages qui ab bandera reyal oficials e gran exercit e ma armada insolta lo dit Principat per les quals causes precedints diverses embaxades a la dita Reyna axi en la present ciutat de Barchinona com en la ciutat de Gerona on apres ana suplicants fes cessar los dits actes comocions tant tameraris e de irreparable perill fou per la dita Reyna apres molts tractats respost que hi havie fet e faye lo possible axi ab provisions e manaments en scrits com altrament pero que los dits homens aquells e aquelles no volien obtemperar la qual resposta encontinent per nosaltres e los dits concellers no volents tals carrechs a la corona Reyal fossen fets per los dits homens en no optemperar los manaments reginals e per conservacio del patrimoni Reyal e cedar tals comocions e perills fou delliberat fer exercit de gent a cavall e a peu per asistir als oficials de la dita Reyna en fer optemperar sos manaments e castigar los culpables e axi fou fet e notificat a la dita Reyna del qual exercit fou capita lo comte de Pallars lo qual anant per la dita raho a la dita ciutat de Gerona per oferir se a la dita Reyna hague en contra dels dits homens de remença per celada que ells molts en nombre e hun cavaller de casa de la dita Reyna ab certa gent a cavall li havien mesa en lo cami e per gracia divina aquells rompe e desbarata e com fon prop la dita çiutat volent fora aquella atendar lo dit exercit per que no fos feta novitat alguna la dita Reyna qui ja tenia sos conceptes e tractes fets mana tancar les portes e feu acometre lo dit comte e la sua gent de ballestes e altres municions donant occasio de venir a les armes e los matexos dies lo dit Rey don Johan continuant la ruptura de la dita capitulacio per executar lo seu sinistre proposit e no volent se recordar dels grans serveys ampliacio exaltacio que lo dit Principat per sa amor e fidelitat havie fets al dit Rey e als gloriosos Reys passats entra lo dit Principat ab molta gent darmes cremant viles e lochs matant rescatant e robant homens dones e infants e apres pochs dies entraren les gents darmes de França en nombre de passats XIIII M. Pensar pot vostra Magestat aquestes coses eren de luny pastades e concertades per esser tot succehit en uns matexos dies car altrament fer no ere possible ab les quals gents franceses la dita Reyna e don Ferrando se mesclaren e lo dit don Ferrando armat e com a cap del exercit entrevenie e present ere en les execusions crueltats e inhumanitats ques fahien. En apres lo dit Rey don Johan ab son poder se ajunta ab la dita Reyna don Ferrando e francesos ab tots ensems tingueren siti per hun mes sobre aquesta ciutat per terra e per mar e discorregueren moltes parts del dit Principat cremants e destrouints prenents matants e rescatants viles castells lochs homens dones infants e esglesies ab gran inhumanitat e crueltat. Per les quals causes dessus dites e altres moltes lo dit Principat havent per indignes los dits Rey Reyna don Ferrando e posteritat lur de la Senyoria proclama en e per senyor lo Serenissimo e potentissimo senyor Rey de Castella a la corona del qual pertanyie. En axi que ni un sol moment sens Rey e Senyor star no fou nostre proposit. Si lo dit Illustrissimo Rey de Castella volia lexar e o de la sua corona segragar lo dit Principat segons pot esser cregut (vaya breva nos hubiese caído, y vaya pufo para Castilla, JA JA!!) tota via aquest Principat recorrera a Senyor pertinentment e deguda com loablament a acostumat car huncha fou ne sera sens senyor unit e ans sotz domini de Rey governat e regit vol esser. Adonchs vostra gran senyoria en ses eponderades les coses dessus dites les quals en fet e scriptura e la mes part son notories a Deu e al mon compendra nosaltres e lo dit Principat no haver fet alre que lo degut e que odiava la voluntat cupiditat de regiment bens oficis ne altres utilitats nons ha induhits mas sola necessitat de restauracio de la cosa publica a la qual apres Deu inmediadament e primer en orde stam obligats testificant ho la sacra scriptura ne duptam prosseguints tanta justicia a la qual com dessus es dit nos obligua la fidelitat e encare deute de caritat en respecte de la liberacio del dit don Carles cosingerma de vostra Magestat lo qual per levar li la succecio ere detengut. Vostra merce haura per loablas les coses per nosaltres fetes e no solament cessara fer guerra com a Rey virtuos e de molta prudencia dotat ans encara procurara tota indemnitat al dit Principat lo qual sempre sera dispost fer tots serveys possibles a vostra excellent senyoria la qual Nostre Senyor Deu mantingue e prosper longament segons desige. Scrita en Barchinona a XXVII de septembre del any MCCCCLXIII.
- De vostra excellencia devots servidors qui en gracia de aquella se recomanen los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Domini Deputati et consilium mandaverunt mihi Anthonio Lombard.

lunes, 26 de octubre de 2026

Guillem de Cerveira. Mant arbre fan fruyt tal per que la brancha frayn:

Guillem de Cerveira.

Guillem de Cervera, trovador, catalán, Cerverí de Girona


Mant arbre fan fruyt tal per que la brancha frayn:
pel fiyl pren payre mal en loc d'altre guasayn.
Enans c'autra casti deu hom si castiar:
qui mal fa e ben di, si eys vol gualiar.
S'autre vols meynsprear, esser vols meynspresats:
qui no vol autre honrar no vol esser honrats.
So c'a hom es pus car, so es pus vil a Dieu:
so que vols mays amar, poras perdre pus leu.
Aytant tart com la mar tenras femna bestada;
tant no l poras donar que ja'n sia payada.
Us marits asaget c'ab diable s bestes:
sa muyler quils uget ans que fer se pogues.
No desirs dignitat la qual no pots aver
sens tort e sens peccat, mays te val pauc d'aver.
Altesa de ricor es guardaris de vicis:
per puiar en honor porta mants homs cilicis.
So que par senyoria es grans subjeccios:
tals n'a, cuy meyls seria que paubre romeu fos.
Un say que pot aver dos, e duy no may d'u:
d'ayso podon saber lo ver per lor cascu.
Cant seras covidats, derrer vuyles ceser:
aven umilitats vey bas aut romaner.
Lay es cap de la taule hon seon li miylor:
pus Deus lo joch t'entaule no prendes lo pigor.
Car hom hon pus alts es es en periyl maior,
et hon mays a conques del perdr' a mays dolor.
Qui dona senyoria a fol, obra'n axi
com si peyres metia al mon de Mercuri.
Si gran compte tenets entre mans e comptats,
s'una peyre hi metets, lo compte er torbats.
Can hom al layra tray los oyls, sab bo a l'orp:
tot or so que l lops fay ve a plaser al corp.
Qui savis vol usar savis coven que sia:
Trebucansa de gents ve per mal regidor:
bos hom a ls noyriments ensenyon li senyor.
Tu volrias aver bes e no esser bos:
bes no pot romener mas ab los valoros.
Nuyls homs re no volria de mal dins sa mayso,
e plats li mala via: guardats com vol son pro.
Nuyla causa non es tant vils com mala vida:
e trop an pauc apres tals c'an l'arma delida.
Aytant can es malvats en maior dignitat,
deu esser meyns preats e qui l'i a puiat. 
Un' obra de just val cen mil de peccador:
no perdon lur jornal li bo laborador.
Mays es menifestats del savi us sol dia
que la tota etatz de ceyl qui sec folia.
Lo foyls fera tal re don hom perlara mays
que si l savis fay be: mas de be far no t lays.
Si com al cors es bos l'esauts d'efermetat,
a l'arm' es seboros aver mal de peccat.
Reys cesen en cadeyra de judici leyal
a la gen dretureyra dona be loyan mal.
Trop es enjanayrits la gloria del mon:
guarda las trixarrits, cals an estat e son.
De so que cuyderas mays en est segla aver
meyns e pus tart n'auras; donchs fay a Deu plaser.
Guarda que no ajusts aver don auries plor:
les lagremes dels justs puion al sol senyor.
Tota aygua avayl cay, aquesta puia amon:
pus lieu que res s'en vay la gloria d'est mon.

jueves, 22 de octubre de 2026

Jeu-parti, Guilhem Augier, Guilhem. Guilhem, prims iest en trobar a ma guiza;

Jeu-parti entre Guilhem Augier et Guilhem.

Augier, Ogier, Guilhem, Guillem, Novella, de Vianes, de Vienne, de Sant Donat

"Guilhem, prims iest en trobar a ma guiza;
troban volh doncs saber
ta voluntat, pos sai tan l'aias miza:
Cal volgras mais aver:
esser rics de terr' e d'aver
entre ls plus rics, o la sciens' apriza
ab lo saber que las set artz deviza?"
"Mais volgr' aver la sciensa conquiza,
que m degues remaner,
que la rictat, que cauza es deviza
c'als rics pot pauc valer,
e leu pot hom d'aut bas cazer.
E ill sciensa non chai, pos s'es assiza:
cel c'a l saber, es rics en sa camiza."
"Cel qu'entre ls rics a gran ricor pleneira 
vol e quier plus en sus,
que cen savis pot metr' en una teira,
a chascun donan plus;
c'Aristotils sobre ls prims clus
pres dons, e cel que jatz en la ribeira
lai a Napols: mais am donar que queira."
“Ges per lenga polida, gen parleira,
n'Augier, non lais mon us,
que sciensa vai totas vetz premeira,
tenen los rics enclus,
e sa gran ost el tornet en paubreira
ab son saber, per qu'ensec en cadeira."
"Guilhem, si l rics pot perdre manentia,
creisser pot atressi,
per que l destrics contra l creisser pars sia;
e l segles vai aissi,
que lo rics viu et a la fi
pot dar als seus tot lo mon, si l'avia,
so c'al savi Deus no volc donar mia."
“L'artz e l sabers c'Aristotils avia
viu, sitot el mori,
e porton l'en man prim clerc garentia,
e l'escriptura di
c'a Salomo pres enaissi
qu'el ac lo sen e l rictat en bailia;
ab lo sen si fes tot quan far volia."
“Aisso que Deus dis ni parti
non part eu ges; mas Frans' aver volria
e l'emperi mais que saber que sia."
"N Augier, no us acordatz a mi,
que paubres es qui mais aver volria;
sens sobre si non cerca manentia."
"Sens de natur' e de lati
a en Romeus, e plai li que rics sia,
e preguem li que d'aquest plag dreg dia." -
En Romeus per jutjamen di
que mais val sens que non fai manentia;
pero a si ditz que l'aver penria.

martes, 6 de octubre de 2026

57. Sordello. Documentum Honoris. Aissi col tesaurs es perdutz


Documentum Honoris.

Sordel, Sordello, Goito, Goit

Dal canz. P (trascrizione di Enrico Molteni).

Aissi col tesaurs es perdutz
Aitan con istai escodutz,
Teng eu aitan per perdut sen
Quan om lo cela 'l vai cubren.
Que ploms val melz qu' argenz ni aurs
Rescos: per zo es lo tesaurs
Perdutz, qui nol met e nol dona,
Si com largues' ab dreg faizona; 
El senz es perdutz eissamen
Qui nol descuebr' entre la gen
E non obra segon razo, 
Si con es mestiers a sazo.
E sitot mos senz non es granz, 
Vuell far saber entrels prezanz 
Zo, que er profieh e onors 
A totz cels a qui plaz valors, 
Qu' aprendre et retener volran 
Zo qu'auzir en mos ditz poiran; 
Sitot las razos son diversas, 
Tan qu' eu sai que seran aversas
Per aprendre et per retenir,
Quar no si podon be seguir. 
Mas s'en aital obr' eu fallia, 
Miravilla granz no seria, 
Segon que l'auzirez complida 
De granz rasos quan er finida. 
E quar no sai divinitat,
Leis, ni decretz, ni m' es mostrat, 
Ni m' en val forsa d' escriptura, 
Anz o faz tot en aventura,
Ab un pauc de sen natural; 
Mas ab tot zo mi sera mal, 
Si de l'ensegnamen, qu' ai pres 
De far, son per ome repres, 
Ni s'om diz que ancmais aitals 
En fos negus ni tan cabals.
Ar auja qui be vol entendre, 
Qu' om no enten be ab contendre. 
Premeramen vuell far saber
Qu' om deu amar Deu e temer 
Part totas res; quar om no val 
Re ses Dieu, ni fai be ses mal, 
Ni neguna valors partida
De Dieu non deu esser grazida; 
Quar ab Dieu pot om toz bes far, 
Es pot om de totz mals gardar; 
Per ço es fols qui Dieu desempara 
Pos ome de toz bes empara; 
Quar ab la gracia de Dieu 
Pot l'om aver del segle leu, 
E qui par amdos es grazitz 
De tota gracia es complitz.
Qui vol saviamen regnar 
Obs l'es totz tems deja portar 
Una balanza en son corage 
Per melz conosser l'avantage 
De las fazendas; quar soven 
Aurez de doas res talen 
A far, que leumen non podez 
Conosser qual melz far devez. 
Aqui a mestier la balanza, 
En que conoscaz vostra erranza, 
Ni qual per dreg melz devez far. 
Ges nos fai be ses lo pesar; 
Car de chascuna re s'eschai 
Que vos metaz razo, e lai 
O la balanza mais pendra, 
Tenez, quar be vos en prendra. 
E no sol tuella voluntatz, 
Quar soven vei, et es vertatz, 
Que per voluntat es lo senz 
Desviatz; per queus dic breumenz, 
Que nulz oms esser no pot ges 
Be savis, si donx, com ques pes, 
No capdella son foll talan 
Ab son sen, quel garda de dan. 
Qui vol be venzer son guerrier, 
Se mezes deu venzer premier, 
Zo es son cor; quar plus mortal 
Guerrier non a om ni plus mal 
De son cor, quan li viral fre
Vas lo mal el depart del be. 
Ni ia lo cor non er vencutz, 
Si del sen nom mo la vertutz; 
Ni ja vertutz non er sobrera 
Del sen menz de valor entera, 
Pos que lo cor es escompres 
A far mal, ni o a empres.
La re del mon, que om deuria 
Faire plus voluntier, seria 
Aquella, si bei esgardatz, 
Qui a Dieu et al segle platz; 
E l'autra, zos dic veramen, 
Qu' om deu far plus forzadamen, 
Es cella qu'ennueja a amdos: 
Quar, si est tan aventuros 
Qu' a amdos fassaz lur plazer, 
Vos non podez plus conquerer, 
Quar en tot quan es non a plus. 
Per ques deu esforzar chascus 
De far zo quez a amdos lor plaza, 
E quel contraire ges no faza. 
Que s' a amdos faiz lor pesar, 
Res no s'en pot pues razonar; 
Quar no pot re d' aqui enan 
Aver qui 'n vai lo ver trian. 
D'una razo vos vuell parlar,
Qu'es greus d'entendre et d'ensegnar, 
Mas alques vos n'acertarai 
Segon lo pauc sen que eu ai. 
Soven soi aguez demandatz 
Perquel segles es pejuratz; 
E quam m' o ai pro albirat 
Preon ni en mon cor pensat, 
No puesc pensar sia per als 
Lo pejuramenz ni lo mals, 
Mas sol per lo deffaillimen 
Dels cors de la malvaza gen. 
El deffaillimenz don lor ve ? 
Zo fai a dir, em pes e cre, 
Que tot o ajan fait pecat; 
Quar, pos foron multiplicat, 
Foron corrumput l' elemen, 
E per aquel corrumpemen, 
Tan fo granz e de granz errors, 
Si corrumperon las humors, 
Dont es per forza de natura 
Creada tota creatura
Ab voluntat del creator.
Veus perque son tornat menor
Li cors de la gen, e la vida
D' om e plus corta e plus marrida. 
La vertatz lo mostrel semblanz, 
Qu'om sol viure joves cent anz, 
Aora n'es maiz del terz menz. 
Pos que la vertutz es mermada
De la natura e pejurada, 
Qu'en la mermanza natural 
Taign que mermon el bo el mal.
Quar dels elemenz quatre son
Las quatre umors, quil ver despon, 
E nos de las quatre umors tug 
Em creat, zo sai be ses cug. 
E pos mermada es lor vigors 
E lor vertutz e lor valors,
De natura, qui res no forsa,
Mas solamen bos noirimenz
Res mais non la forza ni venz. 
Per sos deuriam be noirir, 
Qu' om pot tan usar e tenir 
Un affar, qu' a natura torna, 
Qu' apenas pues res l' en destorna; 
E per zo fai son dan chascus 
Qu' es mal noiriz et en mal us; 
E qu' es be noiritz be l' en ve 
Quar lo bos us l' en donnal be. 
Be sai qu' eu ai parlat trop breu 
De tan gran razo e trop leu; 
Mas eu m' en soi breumen passaz 
Quar volria semblar senatz,
C' om dis que molt mo de gran sen 
Qui en paucs ditz granz faiz compten.
Sitot eu ai fort razonatz
Los avols, los bos els malvatz, 
Razonamenz ni uchaisos
Noi te pro ni nulla razos
Qu' usquex no deja esser almenz 
D' aitan quan pot ni sap valenz 
E qui val segon son poder, 
Ni vio gen segon son saber, 
Ja negus blasmes nol segra 
Ni bos pretz non li faillira.
Mais vuell ab ome gen noirit
Trevar que ab lo ben aibit; 
Que be pot esser que semblar 
Non vuell l'ardit d'armas a far 
Nil larc de mon aver despendre; 
E per aizom vuell mais atendre 
En segrel be acostumat,
Qu' ab aquel, s' eu n' ai voluntat, 
Poirai far nueh e jorn mon pro;
Que las costumas an sazo
Molt plus soven que l' aib no an; 
Qu' esser puesc totz jornz ses engan 
Amesuratz e ver dizenz,
Francs e de bels acuillimenz,
Be respondenz en toz mos ditz,
Netz en mos faiz granz e petitz,
Ben acuillenz e gen onranz,
Umils e ben aparianz,
De bon aire, gent ensegnatz:
Zo es lo bes acostumatz.
Per zol vuell mais segr' on qu' el sia,
Quel ben aibit; quar tota via
M'en pot mais de bes escazer,
Ses costar de cors ni d'aver; 
Pero cel a qui prez mais costa 
De cors ni d' aver, plus n' ajosta.
E qui bes vol faire prezar
Entres valenz, si deu poignar 
De far que pros aitan quan vio; 
Car fort petit val prez d'un brio, 
Ni nulz om, quis cuja far pro, 
No pot pro far, quil ver despo; 
Ni pot cor noble ni gentill 
Aver, anz par que l' aja vill; 
Que per re nos pot sadollar 
Nulz nobles cors de ben a far, 
Car li nobles cors, on plus fa 
De be, major voluntat n' a.
Quex deu de totz bos aibs usar 
Tan quan pot, quar fi prez ni car 
Non aura ja, lausel quis vol, 
S' us bos aibs los autres li tol; 
Quar ben i a tal qui se fia 
En l' un tan quels autres n' oblia. 
Aquels no pot esser fort pros, 
Sitot el es d' aquel aib bos, 
Car, pos lo mestiers es giquiz 
De l' aib per qu' aicel es graziz 
Pels pros, a no chaler si met 
Cel ques te ab un aib solet, 
E deu l' en be penr' en aissi, 
Pos plus non vol aver ab si.
Pero de tals n' i a, que an 
De bos aibs, qu' a prezar non fan; 
Qu'ardimenz no fai a prezar 
D' ome oltracujat, zom par, 
Ni deu esser per re prezatz 
De null om escars lo solatz, 
Ni l' ensegnamenz del coart. 
Quar, qui be o tra e depart, 
S' al oltracujat en pren be 
Una vez, el fara tal re 
A l' autra, que se eis metra
A mort e chascu quel segra; 
Nil cobeitos nos vol formir 
D' aver solaz, mas per cubrir 
S' avolesa e sas cubeitatz; 
Nil volpillz no es ensegnatz, 
Mas c' om no li deja menbrar 
Son volpillage ni blasmar.
Mas pos Dieus tol conossemen
Ad ome, no val pos nien
Res que aver posca ni aja,
Anz sembla que breumen dechaja,
Que conossenza es la raziz 
De totz bos aibs granz e petitz;
Per que nuls aibs non dura re,
Si conossenza nol soste, 
Plus que l'arbres que vai moren, 
Pos la razitz li vai faillen.
Part tot, deu om de far fallenza 
Blasmar cel que a conossenza, 
Que non la uel segre nil plaz. 
Bem pes, e per sia vertaz, 
Qu' el masquet en desaventura, 
Pos tan malvaza es sa natura, 
Quel be el mal conos, e fai
Lo mal, e de totz bes s' estrai, 
Vergoigna a messa a una part, 
Per que Dieus de s' amor lo part.
Totz oms deu son amic blasmar 
Quan fai mal, el be deu lauzar; 
Qu' om no ama be coralmen 
Son bon amic, qui nol repren 
Quam faill, e no lauza lo be 
Quan lo fai, qu' enaissis cove 
Qu' om lauzel be, el mal reprenda, 
Per qu' om ades al be si prenda, 
E si chastiu de far los mals. 
Mas uns n' i a fols naturals, 
Qui s' iraisson sils reprendez
Ni de lor beus entrametez.
D' aquelz no sai conseill donnar, 
Mas c' om los lais del tot estar; 
Et aurai meravilla gran
Si totz tems lur faitz mal non fan. 
Totz oms qui bes vol far grazir, 
Deuria plazer far e dir
Ses ennueg; quar qui plazer fai, 
E pues ennueg, tot o desfai. 
Per qu' om deu ab sos ditz genzar 
Sos faitz quan los fai, e daurar 
Ab sos faitz sos ditz, pos los dis; 
Qu' aissi l' en sec bos gratz e fis. 
Quar, si vos mi faiz onramen 
E pues anta, torna a nien, 
E si zo que m' avez donat, 
Mi tolez, pauc ai esplegat. 
Don totz oms si deu accordar, 
Tan tost com comenz' a regnar, 
De far a granz et a petitz 
Plazer, si vol esser grazitz; 
E quan non pot lo plazer faire, 
D'enueg a far si deu estraire; 
Qu'aissis pot far grazir chascus 
Al siegle, e non, estiers, negus. 
Qui quatre causas be no fai 
Non pot aver bo pretz verai, 
E qui totas be las fazia 
Ja menz de bo pretz non seria. 
Sabez quals son? c' om teng' ades 
Son arnes bel e gen en pes
De son poder, qu' aissi s'enten. 
E tengu' om ades eissamen 
Son arberc ubert e sezat, 
Serven cels qui venon de grat, 
Sitot lo segners es aillors,
Qu' enaissi s' en dobla l' onors;
E teng' ades neta sa fe 
En ditz e 'n fatz; e gar si be 
Del sieu destruire et pejurar 
Per pretz qu' en vuella conquestar. 
Quar nulz oms no destrui lo seu 
Que no perda son prez en breu. 
Tot aizo es vist e provat
En aquelz qu' aissi an regnat.
…