L'atre día me van di per WhatsApp una paraula que fae mol tems que no la sentía. La paraula es “burufalla” y la va empleá dins de este texto. M'has enviat molta burufalla.? Algú sap en si lo que es la burufalla?
Bufarralla a Tamarite y zona Litera.
Barallofa: A Valderrobres diem barallofa y es lo que envolte a les panolles de panís, tamé se emplee per a di que a una cosa ña poc de cla, no es tot llimpio.
https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/09/23/14castaner.pdf
Al dcvb, barallofa la fique com a sinónim de baldrufa, ballaruga, trompina a Beseit. No es aixó.
http://aldc.espais.iec.cat/files/2014/01/547-La-tavella.pdf
http://aldc.espais.iec.cat/files/2014/01/522-La-panotxa-de-blat-de-moro.pdf
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 18 de mayo de 2018
burufalla
Etiquetas:
barallofa,
Bufarralla,
burufalla,
llimpio,
maíz,
mazorca,
ña poc de cla,
panís,
panizo,
panolla
Ubicación:
44620 Valdeltormo, Teruel, España
domingo, 13 de mayo de 2018
Gonellisme
Gonellisme: Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears
Arbre de mar
Xavier Canyelles Ferrà
Els orígens, els principis ideològics, les finalitats i els activistes més destacats d’aquest fenomen sociolingüístic.
Bé, m‘hé gastad 35 € per aquest llibre que me va‘rribà ahí. Avúy hé lleggid 50 pàginas y estig a punt d‘havê de prênde un Tranquimazin, o algo parescud, pêrque no me péguiga un atac de rabi. ¡Jo no sé còm se pod tergiversà de tal manéra! ¡Jo no sé d‘ahón trèuen es catalanistas tants d‘arguméns contraris emb lo que va de sa nostra llengo! Ara me dón cónta de còm ha sortid tot aquest puñetéro pancatalanisme a sas nostras islas: de sa gent que lleggêx panfletos còm‘aquest y se creu lo qu‘hey escríuen. M‘agradaría molt compartí emb voltros un parêy de frases d‘aquest llibre, però com que té drêts d‘autó, no m‘ês possibble. Domés vos dig una còsa: si volêu agafà una bòna empipada, compràu es llibre, que vos sirà segura; si no, agafàu es 35 € per anà a fé un bon pamb‘òli y un gintònic, que vos caurà milló. Au idò...
Amazon España
Aquest documentat i penetrant estudi tracta del fenomen sociolingüístic conegut per gonellisme, mot que procedeix del pseudònim Pep Gonella adoptat per l’advocat i polític Josep Zaforteza en la famosa polèmica de l’any 1972 sobre la identitat lingüística i l’estandarització del català a Mallorca.
Avui el gonellisme fa referència als sectors contraris a la unitat de la llengua catalana o a la normalització lingüística a les Balears.
Dividit en tres grans parts, la primera està dedicada als orígens, als autors i activistes més destacats, a les publicacions més rellevants i als principis ideològics del gonellisme.
La segona part exposa les queixes i reclamacions més habituals del gonellisme, i la seva manera d’actuar o treballar per a atènyer les seves finalitats.
Finalment, en la tercera part l’autor examina i refuta els arguments i les afirmacions esgrimits pels gonellistes i anticatalanistes illencs.
Enlaces que solo muestran publicidad:
http://es.shopping-stars.ru/lit-gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar__214097.html
http://uberupload.ru/es/download/gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar_.zip
INFORMACIÓN
ISBN 978-8417113100
Cubiertas (Catalán)
Autor Xavier Canyelles Ferrà
Papel , 464 páginas
Arbre de mar
Xavier Canyelles Ferrà
Els orígens, els principis ideològics, les finalitats i els activistes més destacats d’aquest fenomen sociolingüístic.
Bé, m‘hé gastad 35 € per aquest llibre que me va‘rribà ahí. Avúy hé lleggid 50 pàginas y estig a punt d‘havê de prênde un Tranquimazin, o algo parescud, pêrque no me péguiga un atac de rabi. ¡Jo no sé còm se pod tergiversà de tal manéra! ¡Jo no sé d‘ahón trèuen es catalanistas tants d‘arguméns contraris emb lo que va de sa nostra llengo! Ara me dón cónta de còm ha sortid tot aquest puñetéro pancatalanisme a sas nostras islas: de sa gent que lleggêx panfletos còm‘aquest y se creu lo qu‘hey escríuen. M‘agradaría molt compartí emb voltros un parêy de frases d‘aquest llibre, però com que té drêts d‘autó, no m‘ês possibble. Domés vos dig una còsa: si volêu agafà una bòna empipada, compràu es llibre, que vos sirà segura; si no, agafàu es 35 € per anà a fé un bon pamb‘òli y un gintònic, que vos caurà milló. Au idò...
Amazon España
Aquest documentat i penetrant estudi tracta del fenomen sociolingüístic conegut per gonellisme, mot que procedeix del pseudònim Pep Gonella adoptat per l’advocat i polític Josep Zaforteza en la famosa polèmica de l’any 1972 sobre la identitat lingüística i l’estandarització del català a Mallorca.
Avui el gonellisme fa referència als sectors contraris a la unitat de la llengua catalana o a la normalització lingüística a les Balears.
Dividit en tres grans parts, la primera està dedicada als orígens, als autors i activistes més destacats, a les publicacions més rellevants i als principis ideològics del gonellisme.
La segona part exposa les queixes i reclamacions més habituals del gonellisme, i la seva manera d’actuar o treballar per a atènyer les seves finalitats.
Finalment, en la tercera part l’autor examina i refuta els arguments i les afirmacions esgrimits pels gonellistes i anticatalanistes illencs.
Enlaces que solo muestran publicidad:
http://es.shopping-stars.ru/lit-gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar__214097.html
http://uberupload.ru/es/download/gonellisme_particularisme_i_secessionisme_ling_stics_a_les_illes_balears_arbre_de_mar_.zip
INFORMACIÓN
ISBN 978-8417113100
Cubiertas (Catalán)
Autor Xavier Canyelles Ferrà
Papel , 464 páginas
La botiga de llibres d’Amazon.es és el lloc perfecte per tot aquell que gaudeixi de la lectura en català. Amazon.es t’ofereix en aquesta pàgina tot el que està relacionat amb el món de llibre en català.
Etiquetas:
Arbre de mar,
Gonellisme,
Illes Balears,
Josep Zaforteza,
lingüístics,
Particularisme,
Pep Gonella,
secessionisme,
Xavier Canyelles Ferrà
Ubicación:
Islas Baleares, España
sábado, 5 de mayo de 2018
Per qué
La poesía de avui te que vore en natros, es una pregunta, a vore si la sabeu contesta.
Juan Carlos Abella
" ¿PER QU É? "
Per qué no te volen chapurriau?
no puc entendre tal cosa
es algo que no se justifique massa
pos sempre ha segut una llengua de pau
Per qué los fas tanta nosa?
no te poden vore ni en pintura
te tenen tanta amargura
pareis que te odien en tota la seua forsa
y lo mes trist es aquella gen
que de esta llengua han renegat
de la primera llengua que han parlat
y no aleguen un perqué convinsén
qué ha passat chapurriau?
qué es lo que troben tan mal?
Per qué no troben normal
que parlem lo chapurriau?
que natros naissem en chapurriau
a tots los volem dí
que no mos faiguen patí
pos tamé mingem en chapurriau
dormim en chapurriau
y no u volem cambiá
y cuan mos anem a enamorá
mos declarem en chapurriau
mon enriem en chapurriau
cuan tenim ilusió
y cuan tenim tristó
plorem en chapurriau
tota la vida la vivim en chapurriau
y a la vida veem pasá
y cuan esta se vol acabá
mos morim en chapurriau
potse aixó los fa envecheta
que mos tinguem tanta fidelidat
que mos vullguem asta la eternidat
que aixo no es cosa menudeta
perque pensem en chapurriau
forme part de la nostra identidat
y tota la vida lo ham defensat
per aixó som la gen del chapurriau.
Juan Carlos Abella
" ¿PER QU É? "
Per qué no te volen chapurriau?
no puc entendre tal cosa
es algo que no se justifique massa
pos sempre ha segut una llengua de pau
Per qué los fas tanta nosa?
no te poden vore ni en pintura
te tenen tanta amargura
pareis que te odien en tota la seua forsa
y lo mes trist es aquella gen
que de esta llengua han renegat
de la primera llengua que han parlat
y no aleguen un perqué convinsén
qué ha passat chapurriau?
qué es lo que troben tan mal?
Per qué no troben normal
que parlem lo chapurriau?
que natros naissem en chapurriau
a tots los volem dí
que no mos faiguen patí
pos tamé mingem en chapurriau
dormim en chapurriau
y no u volem cambiá
y cuan mos anem a enamorá
mos declarem en chapurriau
mon enriem en chapurriau
cuan tenim ilusió
y cuan tenim tristó
plorem en chapurriau
tota la vida la vivim en chapurriau
y a la vida veem pasá
y cuan esta se vol acabá
mos morim en chapurriau
potse aixó los fa envecheta
que mos tinguem tanta fidelidat
que mos vullguem asta la eternidat
que aixo no es cosa menudeta
perque pensem en chapurriau
forme part de la nostra identidat
y tota la vida lo ham defensat
per aixó som la gen del chapurriau.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)