martes, 23 de junio de 2026

Stibi, Stilla, Stilo, Stipendic, Stipulacio, Stobi, Storax, Storac

Stibi, s. m., lat. stibium, antimoine.

Stibi, es color composta de ceruza, et d' alcunas autras causas, am la qual las donas sophistio (sophistico) et pinho lors caras. Eluc. de las propr., fol. 267.

Antimoine, c'est couleur composée de céruse, et d'aucunes autres choses, avec laquelle les dames fardent et peignent leurs visages.

IT. Stibio. (chap. ESP. Antimonio.)


Stilla, lat. stilla, stille, goutte.

Gota, o stilla, es vapor humida en partidas sobremenudas dissota et divisada. 

Es dita stilla quan distilla cazen, d' on pren so nom.

Eluc. de las propr., fol. 137 et 154.

Goutte, ou stille, c'est vapeur humide en parties sur-menues dissoute et divisée.

Elle est dite stille quand elle distille en tombant, d'où elle prend son nom.

IT. Stilla. (chap. Gota, gotes; goteta, gotetes.)

clofa, clofes, bambolla, bambolles; burbuja, burbujas; plou, ploure

2. Stillicidi, s. m., lat. stillicidium, gouttière. 

Stillicidi, que vol dire stilla cazent. Eluc. de las propr., fol. 154.

Gouttière, qui veut dire goutte tombant.

ESP. PORT. Estillicidio. (chap. Gotellera, gotelleres.)

3. Estilhar, v., distiller, découler. 

Lo mal que soen l' estilha

Non agra, si m crezes.

Bernard de Venzenac: Lanquan.

Le mal qui souvent lui découle il n'aurait pas, s'il me croyait.

PORT. Estillar. IT. Stillare.

4. Distillar, v., lat. distillare, distiller, dégoutter, couler, infuser.

Distilla en aquella alcuna causa de oli violat.

La qual distillaras en l' aurelha.

Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 15.

Distille dans celle-là aucune chose d'huile de violette.

Laquelle tu couleras dans l'oreille.

Part. prés. Gota distillant pauc e pauc cava la peyra.

(chap. La gota destilán poc a poc cave (forade) la pedra.)

Terra de Samaria... habunda en mantas riquezas... pels Juzieus era dita mel et layt distillant. 

Eluc. de las propr., fol. 87 et 159.

La goutte distillante peu à peu creuse la pierre.

La terre de Samarie... fertile en maintes richesses... était dite par les Juifs distillante miel et lait.

Part. pas. Ab layt de femna... distillat. Eluc. de las propr., fol. 104.

Avec lait de femme... infusé.

ANC. CAT. Distillar. CAT. MOD. Destillar. ANC. ESP. Distilar. ESP. MOD. Destilar. PORT. Destillar. IT. Distillare. (chap. Destilá: destilo, destiles, destile, destilem o destilam, destiléu o destiláu, destilen; destilat, destilats, destilada, destilades; destilaré; destilaría; si yo destilara. Destiladó com “destilatorSegarra de Chert o Xert, destiladós, destiladora, destiladores.)

Destilería Segarra, Chert, Xert, Castellón, Castelló, Julián Segarra Esbrí

5. Distillacio, s. f., lat. distillatio, distillation, fluxion.

Util contra distillacio de uelhs.

Per lor distillacio.

Eluc. de las propr., fol. 204.

Utile contre fluxions des yeux.

Par leur distillation.

CAT. Destillació. ANC. ESP. Distilacion. ESP. MOD. Destilación. PORT. Destillação. IT. Distillazione. (chap. Destilassió, destilassions.)

6. Distillament, s. m., écoulement.

Distillament de lacremas.

Distillament de superfluas humors.

Eluc. de las propr., fol. 83.

Écoulement de larmes.

Écoulement d'humeurs superflues.

IT. Distillamento. (chap. Destilamén de llágrimes, destilamens. Mon pare teníe lo llagrimal tapat y assobín se teníe que torcá les llágrimes en un mocadó.)


Stilo, s. m., péristyle. (N. E. lat. peristȳlum.)

De que so li pilar e li stilo

Tuh obrah.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.

De quoi sont les piliers et les péristyles tous ouvragés.

(chap. ESP. Peristilo, galería o fila de columnes.)

Peristilo, galería o fila de columnes



Stipendic, s. m., lat. stipendium, solde, paye.

Prenia stipendic de un duc de nostra terra. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

(chap. Preníe estipendio de un duc de (la) nostra terra.)

Prenait solde d'un duc de notre terre.

CAT. Estipendi. ESP. PORT. Estipendio. IT. Stipendio. (chap. Estipendio,  estipendios; v. estipendiá, pagá, doná soldada o sueldo o sou o paga.)


Stipulacio, Stipulatio, Stipulazo, s. f., lat. stipulatio, stipulation.

Stipulacio, so es quant us hom promet aco que autre li demanda.

(chap. Estipulassió, aixó es cuan un home promet lo que datre li demane.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 34. 

Stipulation, c'est quand un homme promet ce qu'autre lui demande.

Fan mercat ab nostre Senhor, e feron la palmada per ferma stipulatio de vot.

V. et Vert., fol. 29.

Font marché avec notre Seigneur, et frappent la paumée pour ferme stipulation de voeu.

Si non li foron promessas per stipulacio. Trad. du Code de Justinien, fol. 34.

Si elles ne lui furent pas promises par stipulation.

Prometi per stipulazo. Tit. de 1284. Arch. du Roy., K, 17.

Je promets par stipulation.

CAT. Estipulació. ESP. Estipulación. PORT. Estipulação. IT. Stipulazione.

(chap. Estipulassió, estipulassions.)

2. Stipular, v., lat. stipulari, stipuler. 

Stipulan... per nom e per egard dels habitants. Charte de Gréalou, p. 60.

Stipulant... au nom et à l'égard des habitants.

Per son ordre stipulant e recebent tot aquest hostau.

Tit. de 1413 de S. Eulalie de Bordeaux.

Par son ordre stipulant et recevant tout cet hôtel.

Part. pas. En pena... promessa et stipulada.

Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 79.

En peine... promise et stipulée.

CAT. ESP. PORT. Estipular. IT. Stipulare. (chap. Estipulá: estipulo, estipules, estipule, estipulem o estipulam, estipuléu o estipuláu, estipulen; estipulat, estipulats, estipulada, estipulades; estipularé; estipularía; si yo estipulara.)


Stobi, s. m., houle.

Ni 'l tempier que ns estorbilla,

Ni 'l stobi de la marina.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Ni la tempête qui nous fait tourbillonner, ni la houle de la mer.


Storax, Storac, s. m., lat. storax, storax, sorte de résine odoriférante.

Storax, es gota... d' un aybre.

(chap. Estorax, es gota... d'un abre o albre.) 

Laudanum, storax e lors semblans.

Eluc. de las propr., fol. 222 et 8.

Storax, c'est goutte... d'un arbre.

Laudanum, storax et leurs semblables.

CAT. Estorat. ESP. PORT. Estoraque. IT. Storace. (chap. Estorax, estorac. Raína del abre Styrax officinale.)

Estorax, estorac. Raína del abre Styrax officinale

domingo, 21 de junio de 2026

Sozer, Sogre, Suegre - Stater

Sozer, Sogre, Suegre, s. m., lat. socer, beau-père.
Rei de Navarra a so sozer, lo rei d' Arragon.
(chap. Lo rey de Navarra a son sogre, lo rey d'Aragó.)
B. Calvo: Un nou sirventes.
Le Roi de Navarre à son beau-père, le roi d'Aragon. Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Tot aquo que nos avem dit del paire e del fil, si es vers del sogre e del genre.
(chap. Tot lo (aixó) que natros ham dit del pare y del fill, tamé es ver (verdat) del sogre y del gendre.)
Tout ce que nous avons dit du père et du fils, aussi est vrai du beau-père et du gendre.
Cesar fes aucire Pompeio, lo cal era son suegre.
Hist. de la Bible en prov., fol. 46.
César fit occire Pompée, lequel était son beau-père.
CAT. Sogre. ESP. Suegro. PORT. Sogro. IT. Suocero. (chap. Sogre, sogres. Vore cóm se diu en rumano: socru.)

2. Sogra, Suegra, s. f., belle-mère.
Totas las noras prezic
Que son ni que seran,
Que s gardon del fals abric
Que las sogras fan.
Raimond de la Tour: A totz maritz.
Je recommande à toutes les brus qui sont et qui seront, qu'elles se gardent du faux accueil que les belles-mères font.
En l' ostal fon la suegra. V. de S. Honorat.
Dans l'hôtel fut la belle-mère.
CAT. Sogra. ESP. Suegra. PORT. Sogra. IT. Suocera. (chap. Sogra, sogres. Vore cóm se diu en rumano: soacră.)

Spectar, v., lat. spectare, regarder, concerner.
Part. prés. Al qual... li cieutadans obeisson en totas causas spectans a son offici. Livre d'Acot, Hist. d'Apt, p. 155.
Auquel... les citoyens obéissent en toutes choses regardant son office.
(chap. Al cual... los siudadans obeíxen en totes (les) coses espectans a son ofissi.)
CAT. Espectar. (ESP. Espectar.) IT. Spettare. (chap. Espectá; conserní; mirá.)

2. Inspection, s. f., lat. inspectionem, inspection, examen, vue.
Per la inspection dels rotles de nostra cancellaria.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.
Par l'examen des rôles de notre chancellerie.
CAT. Inspecció. ESP. Inspección. PORT. Inspecção. IT. Inspezione, ispezione.
(chap. Inspecsió, inspecsions; inspexió, inspexions; v. inspecsioná; inspexioná.)

3. Suspect, adj., lat. suspectus, suspect.
Subst. Suspect no deu intervenir en l' assemblada. Fors de Béarn, p. 1073.
(chap. (Lo) sospechós no deu intervindre - intervení - a l'assamblea.)
Suspect ne doit pas intervenir dans l'assemblée.
CAT. Suspecte. ESP. Suspecto. PORT. Suspecto, suspeito, sospeito. 
IT. Sospetto. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses; v. sospechá.)

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

4. Sospeisso, Sospeysso, Sospecio, Sospicio, Suspicio, Suspition, s. f., lat. 
suspicionem, suspicion, soupçon, défiance.
Nuils bistbes ni nuils clergues non deu tener e sa maison neguna femna de cui hom posca aver suspicion de folia. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Nul évêque ni nul clerc ne doit tenir en sa maison nulle femme de qui on puisse avoir suspicion de débauche.
La sospeisso del rei N Anfos m' esclaire.
Marcabrus: Auiatz de.
Que la défiance du roi seigneur Alphonse m'éclaire.
Loc. De so que er reptatz
No l' ai' om suspicios.
G. Riquier: Tant petit.
De ce qu'il sera accusé qu'on n'ait pas soupçon à (contre) lui.
Si so marit a sospecio en aquela persona. L'Arbre de Batalhas, fol. 167.
Si son mari a soupçon en cette personne.
- Espoir, attente.
No vuelh sia mieus Doais
Ses la sospeysso de Cambrais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Je ne veux pas que soit mien Douai sans l'espoir de Cambrai.
Loc. Dic vos que no m camjaria,
A la belha sospeisso,
Per nulh autr' oc vostre no.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Je vous dis que je ne changerais pas, à la belle attente (au moment de réussir), pour nul autre oui votre non.
Pus mes m' avetz en sospeysso.
G. Figueiras: Pel joy del.
Puisque mis vous m'avez en attente.
ANC. ESP. Suspicion (sic; MOD. sospecha.). PORT. Sospeição, suspeição.
IT. Sospeccione, sospiccione, sospezione, sospizione, suspizione.
(chap. Sospecha, sospeches.)

5. Sospeita, Sospiecha, s. f., suspicion, soupçon, doute.
Loc. Qu' en fossem ades en sospeita. Trad. de Bède, fol. 42.
Que nous en fussions incessamment en suspicion.
Aissi s poira de sospiecha gitar.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Ainsi il se pourrait de doute sortir.
CAT. Suspita. ESP. Sospecha. PORT. Sospeita, suspeita. (chap. Sospecha, sospeches.)

6. Sospechos, Sospichos, adj., soupçonneux, défiant.
Sospichos ni desconoyssentz. V. de S. Honorat.
(chap. Sospechós ni desconeixén : ingrat.)
Soupçonneux ni ingrat.
Sa leys sospeichoza.
(chap. Sa ley sospechosa.)
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Sa loi défiante.
CAT. Suspitos (sic). ESP. Sospechoso. PORT. Sospeitoso, suspeitoso. 
IT. Sospeccioso, sospiccioso. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses.)

7. Sospechar, Sospeisonar, v., soupçonner.
Non degra anar sospechan.
(chap. No deguere (deuríe) aná sospechán.)
B. Zorgi: L' autr' ier.
Ne devrait pas aller soupçonnant.
Amans, aquo que sospeisona cant velia, somnia. Trad. de Bède, fol. 4.
(chap. L'amán, lo (aixó) que sospeche cuan vele, (u) ensomie.)
L'amant, ce qu'il soupçonne quand il veille, il (le) songe.
CAT. Suspitar. ESP. Sospechar. PORT. Sospeitar. IT. Sospicare, suspicare, sospettare. (chap. Sospechá: sospecho, sospeches, sospeche, sospechem o sospecham, sospechéu o sospecháu, sospechen; sospechat, sospechats, sospechada, sospechades; sospecharé; sospecharía; si yo sospechara.)

8. Perspicuitat, s. f., lat. perspicuitatem, perspicuité.
Transparencia et perspicuitat. Eluc. de las propr., fol. 107.
(chap. Transparensia y perspicuidat.)
Transparence et perspicuité.
CAT. Perspicuitat. ESP. Perspicuidad. PORT. Perspicuidade.
(chap. perspicuidat, perspicuidats.)

Spelunca, s. f., lat. spelunca, caverne.
Spelunca, es fossa de jus terra. Eluc. de las propr., fol. 162.
(chap. Espluga - caverna, cova - es (una) fossa daball terra.)
Caverne, c'est fosse dessous terre.
ANC. CAT. Speluncha. PORT. Espelunca. IT. Spelonca.
(chap. Espluga, esplugues, com les del Llobregat; caverna com la Ascuma, cavernes; cova de la dona, coves.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit

2. Speluncal, adj., caverneux.
Una mayzon natural e speluncal. Carya Magalon., p. 53.
Une maison naturelle et caverneuse.
(chap. Cavernós, cavernosos, cavernosa, cavernoses. Una casa natural y cavernosa : casa cova, com la cova del aire a Beseit, aon passe algún ratet lo catalanista Francisco o Paco Escudero en lo seu amo, Feliciano Castillo.)

parrissal parrizal Beceite Beseit cova del aire cova de l´aire

Splandre, v., lat. splendere, resplendir, briller.
Substantiv.
Per que m platz lo lauzars e lo splandres.
Guillaume de Saint-Didier: Lo grieus.
C'est pourquoi me plaît le louer et le resplendir.
ANC. ESP. Esplender. ESP. MOD. Esplendecer. IT. Splendere. (chap. Esplendí o resplendí : esplendixco o esplendixgo, esplendixes, esplendix, esplendim, esplendiu, esplendixen; esplendiré; esplendiría; si yo esplendira o esplendiguera; brillá; fulgurá; fé llum; resplendixco o resplendixgo, resplendixes, resplendix, resplendim, resplendiu, resplendixen; resplendiré; resplendiría; si yo resplendira o resplendiguera.)

2. Splendor, s. f., lat. splendor, splendeur, éclat.
Splendor... naysh de lutz. Eluc. de las propr., fol. 120.
(chap. Esplendó... naix de llum.)
Splendeur... naît de lumière.
CAT. ESP. PORT. Esplendor. IT. Splendore. (chap. Esplendó, esplendós.)

3. Resplandre, Resplandir, v., lat. resplendere, resplendir, briller.
De fin aur c' om ve resplandir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De fin or qu'on voit resplendir.
Cum resplan roz' en rozier.
(chap. Com resplandix la rosa al rosé.)
Pierre d'Auvergne: L' airs clars.
Comme brille rose sur rosier.
Fig. Ves lai on vi resplandir sa beutat.
Giraud de Borneil: Ar ai gran.
Vers là où je vis resplendir sa beauté.
Subst. Lun' e soleills, trop faitz loncs vostres cors,
Pessa m, car plus soven nos faill resplandres.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Lune et soleil, trop vous faites longs vos cours, il m'est fâcheux, car plus souvent nous manque le resplendir.
Part. prés. Am mot gran resplendor...
Qu' era plus resplendentz que neguna candela. V. de S. Honorat.
Avec moult grande splendeur... qui était plus resplendissante que nulle chandelle.
Fig. Regina doussa, resplendens.
(chap. Reina dolsa, resplandén.)
Pons de Capdueil: En honor.
Reine douce, resplendissante.
ANC. FR. Vostre domination, estat et auctorité resplendent.
Monstrelet, t. 1, fol. 99.
CAT. Resplandir. ESP. PORT. Resplandecer. IT. Risplendere. (chap. Esplendí, resplendí, resplandí.)

4. Resplandor, Resplendor, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Lo palays luzi totz de la gran resplandor. V. de S. Honorat.
Le palais brille tout de la grande clarté.
Per la sobriera resplendor,
Non ausa intrar de paor.
Trad. d'un Évang. apocr.
Par la supérieure splendeur, il n'ose entrer de peur.
Fig. Quant elha m parla ni m ve,
Mi sal al cor la resplandors
Dels sieus huelhs.
Folquet de Marseille: Ab pauc.
Quand elle me parle et me voit, me saute au coeur l'éclat des siens yeux.
CAT. Resplandor. ANC. ESP. Resplendor. ESP. MOD. PORT. Resplandor. IT. Risplendore. (chap. Resplandó, resplandós; resplendó, resplendós.)


5. Resplandensa, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Clardatz de jorn tol resplandensa
A la luna, o negra noitz l' agensa.
T. de Blacasset et de Guillaume: Amics.
Clarté de jour enlève éclat à la lune, où nuit noire la favorise.
ANC. FR.
Et par si claire et grant resplendissance.
Cl. Marot, t. IV, p. 66.
IT. Resplendenzia.

6. Resplandiament, adv., splendidement.
Aquel ric, lo cal manjava per cascun dia resplandiament. Doctrine des Vaudois.
Ce riche, lequel mangeait par chaque jour splendidement.
(chap. Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen.)

Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen

7. Resplandement, s. m., resplendissement, éclat de lumière.
Semblet un resplandement. V. de S. Enimie, fol. 42.
Sembla un resplendissement.
IT. Resplendimento. (chap. Resplandimén, resplandimens; com un rellámpec o sentella.)

Splenezia, s. f., du lat. splen, splénite, maladie de la rate.
Val contra... ydropizia, splenezia, etc. Eluc. de las propr., fol. 189.
Vaut contre... hydropisie, splénite, etc.
(chap. Enfermedat de la melsa o bazo; esplenessía o esplenesía.)

Squilla, Esquila, s. f., lat. scilla, squille, sorte d'oignon.
Venenoza cum squilla, que es ceba marina. Eluc. de las propr., fol. 204.
(chap. Venenosa com esquilla, que es seba marina.)
Vénéneuse comme squille, qui est oignon marin.
A confortar l' auzidor,
Es l' esquila bona e fina,
Qu' om nomna ceba marina.
Brev. d'amor, fol. 50.
A fortifier l'ouïe, est bonne et sûre la squille, qu'on nomme oignon marin.
CAT. Esquirla. ESP. Esquilla. PORT. Esquilla, esquirla. IT. Squilla. (chap. Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal.)

Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal

Stater, s. m., lat. stater, statère, sorte de monnaie.
Dragma, que es la VIII partida de la unsa, et stater que es meytatz.
Eluc. de las propr., fol. 281.
Dragme, qui est la huitième partie de l'once, et statère qui est moitié.
(N. E. Pensad en la statera romāna, la romana, por el peso de las monedas.)

statera rormāna, romana, balansa, báscula