viernes, 8 de mayo de 2026

Sathanas, Sadanas, Satiri, Saturnus

Sathanas, Sadanas, s. m., lat. Satanas, satan, démon.
L' avenimen de Sathanas, lo fals propheta.
(chap. L' advenimén (vinguda) de Satanás, lo fals profeta.)
Liv. de Sydrac, fol. 6.
L’avènement de satan, le faux prophète.
La nuh somjet un somi en son durmen,
Que vit un Sadanas semblan serpen.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
La nuit il songea un songe dans son dormant (sommeil), de sorte qu'il vit un démon ressemblant (à) serpent.
CAT. ESP. (Satanás, Satán) Satanas. PORT. Satanaz. IT. Satanasso.
(chap. Satanás, Satán; demoni, dimoni; diable, diables.)

chap. Satanás, Satán; demoni, dimoni; diable, diables.

Satiri, s. m., lat. satyrus, satyre.
Satiris, so bestias mot estranhas ab caragges humanals.
Eluc. de las propr. fol. 250.
Satyres, ce sont bêtes moult étranges avec visages humains.
CAT. ESP. (sátiro) Satiro. PORT. Satyro. IT. Satiro. (chap. Sátiro, sátiros.)

Mario Sasot Escuer; CAT. ESP. (sátiro) Satiro. PORT. Satyro. IT. Satiro. (chap. Sátiro, sátiros.)

Saturnus, s. m., lat. Saturnus, Saturne, planète.
La prumiera planeta s' apela Saturnus. Liv. de Sydrac, fol. 53.
(chap. Lo primé planeta se diu Saturno.)
La première planète s'appelle Saturne.
Saturnus es lo planetas
Par totz los autres sobiras.
Brev. d'amor, fol. 29.
Saturne est la planète par-delà toutes les autres supérieure.
CAT. ESP. PORT. IT. Saturno. (chap. Saturno, lo planeta en los anells.)

chap. Saturno, lo planeta en los anells.

jueves, 7 de mayo de 2026

Sarrazinesme, Sarria, Sarta, Sartan, Sertan, Sartre, Sartor, Sarcidor, Sarssidor, Satagia, Satanis

Sarrazinesme, s. m., sarrasinisme, pays soumis à la loi sarrasine.
Princeps d' Arabia e de sarrazinesme. Cat. dels apost. de Roma, fol. 82.
Prince d'Arabie et de sarrasinisme.

Sarrazinesme, s. m., sarrasinisme, pays soumis à la loi sarrasine.

Sarria, s. f., sarrie, sorte de panier qu'on met sur les bêtes de somme.
Saumada de sarrias dona una sarria. Cartulaire de Montpellier, fol. 117.
(chap. Cárrega de saries done una saria.)
Charge de sarries donne une sarrie.
CAT. ESP. Sarria. (chap. Saria, saries; sarria, sarries.)

CAT. ESP. Sarria. (chap. Saria, saries; sarria, sarries.)

Sarta, Sartan, Sertan, s. f., lat. sartago, poêle a frire.
Saumada de sartan.
Saumada de sartans de ferre, 1 d.
Cartulaire de Montpellier, fol. 105 et 114.
Charge de poêles.
Charge de poêles de fer, un denier.
Com la sertan cant esta sul fuoc.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 41.
Comme la poêle quand elle est sur le feu.
ESP. Sartén. PORT. Sarta. (chap. Paella, paelles; a Maella encara se diu sartane o sartanè, y tamé a un plat que fan en la paella.)

ESP. Sartén. PORT. Sarta. (chap. Paella, paelles; a Maella encara se diu sartane o sartanè, y tamé a un plat que fan en la paella.)



Sartre, Sartor, s. m., lat. sartor, tailleur.
Guillems Figueras si fo de Tolosa, fils d' un sartor, et el fo sartres.
V. de G. Figueiras.
(chap. Guillermo Figueras o Figueiras o Figueres va sé de Toulouse, fill d'un sastre, y ell va sé (ere) sastre.) 
Guillaume Figueiras fut de Toulouse, fils d'un tailleur, et il fut tailleur.
E 'l sartr' e 'l sabatier.
(chap. Y los sastres y los sabatés.)
G. Riquier: Pus Dieu.
Et les tailleurs et les cordonniers.
ANC. FR. Jean Mosset, sartre du lieu d'Espali... Mathelin Alboin, sartre ou cousturier. Lett. de rém., 1441 et 1454. Carpentier, t. III, col. 702.
CAT. ESP. Sastre. IT. Sarto, sartore. (chap. Sastre, sastres.)

casa el sastre, turismo rural, Beceite

2. Sarcidor, Sarssidor, s. m., lat. sarcitor, ravaudeur, couturier.
A ssarssidors et a ssartors, lo portal nou.
Sartors e sarcidors.
(chap. Sastres y sarsidós : costurés.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 44 et 45.
A ravaudeurs et à tailleurs, le portail neuf.
Tailleurs et couturiers.
(ESP. Sarcidor, costurero. chap. sarsidó, sarsidós, sarsidora, sarsidores : costuré o costurero, costurés o costureros, costurera, costureres; cusidó, cusidós, cusidora, cusidores.)

Satagia, s. f., du lat. schidia, éclat, débris, esquille.
Pessa del os separada o satagias.
Totas aquestas specias, fracturas, satagias, so son pessas ayssi cum stelhas separadas. Trad. d'Albucasis, fol. 58.
Pièce de l'os séparée ou esquilles.
Toutes ces espèces, fractures, esquilles, ce sont pièces ainsi comme fragments séparés.
IT. Scheggia. (chap. Esqueix, esqueixos de una planta; esclop, esclops; astilla, astilles del os. ESP. Astilla, astillas, del hueso.)

Satanis, s. m., satin, sorte d'étoffe.
De satanis blanc. Carya Magalon., p. 9.
De satin blanc.
(N. E. Ver Samit. chap. Satén, classe de tela.)

ESP. MOD. Xamete. (satén) (chap. Satén, classe de tela; es de cotó, no de seda.)