jueves, 22 de enero de 2026

Pulvina - Repugnancia

Pulvina, s. f., lat. pulvinus, coussin.
Estreyssec la fractura sobre la plaga am pulvinas.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Étreignit la fracture sur la plaie avec coussins.
2. Pulvil, Polvilh, s. m., lat. pulvillus, petit coussin, coussinet.
Que tu pauses pulvils embegutz am aigua et oli.
Pausa dejos la palpebra polvilhs petits de coto.
Trad. d'Albucasis, fol. 24 et 16.
Que tu poses coussinets imbibés avec eau et huile.
Pose dessous la paupière coussinets de coton.
(chap. Cuixí, cuixins; cuixinet, cuixinets : com los que se fan aná per a punchá les agulles y les agulles de cap o alfilers. ESP. Cojín, almohada.)

Pulvina, pulvinus, coussin, cuixí, cuixins, cojín, cojines, almohada, almohadas



Punh, Poing, Poinh, Ponh, s. m., lat. pugnus, poing.
L' estrenh tan el punh tro que l' aussi.
Folquet de Marseille: Aytan gent.
L'étreint tant au poing jusqu'à ce qu'il l'occit.
Tans ponhs trencatz e tanta testa. V. de S. Honorat.
Tant de poings coupés et tant de têtes.
La lansa al punch. Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
(chap. La llansa al puñ.)
La lance au poing.
- Poignée. 
Nég. expl. El non val un poing de cendre. 
B. Zorgi: S'ie us trobes. 
Il ne vaut pas une poignée de cendres.
Loc. Ple ponh de linos solamen
Faretz fort cozer e buillir.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d'ayga, cent d'ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105. 
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
ANC. FR.
E çaint l'espée au pont d'or flamboiant
Roman d'Agolant, v. 814.
CAT. Puny. ESP. Puño. PORT. Punho. IT. Pugno. (chap. Puñ, puñs; cop: puñada, puñades; puñeteo; los de Queretes, gen de puñetes.)
2. Pogalh, s. m., poignet. 
L'escut lhi trenquet sot lo pogalh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.
L'écu lui coupa sous le poignet.
3. Ponhat, s. m., poignée, ce que peut contenir la main.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d' ayga, cent d' ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105.
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
CAT. Punyat. ESP. Puñado. PORT. Punhado. IT. Pugneto. (chap. lo que cap a dins del puñ tancat es un grapat, de garra, carpe, no una puñada.)
4. Ponhada, Punchada, s. f., poignée, ce que peut contenir la main.
Una ponhada d'arena.
Liv. de Sydrac, fol. 56.
Une poignée de sable.
(chap. Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans, etc.)

Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans


De mieia punchada de sal. Tit. de 1285. DOAT, t. X, col. 191. 
De demi-poignée de sel.
(chap. De mich grapat de sal.)
5. Punhadiera, s. f., pougnadière, sorte de mesure.
Del moli d' al pont, VIII punhadieras de froment.
Cartulaire du Bugue, fol. 1.
Du moulin du pont, huit pougnadières de froment.
(chap. Del molí del pon, vuit “punhadieras” de fromén : blat candeal o tardá, com lo que se sembrabe a Formenta, masos de Beseit a Fredes, y a la isla Formentera.)
ANC. FR. Item en seigle quatre sextiers,... quarteranche de ponhardière.
Tit. de 1464, Carpentier, t. III, col. 345.
6. Ponhal, adj., gros comme le poing.
Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.
(chap. Gran cantidat de pedres - grosses - com lo puñ per a llansá en fones. Se diu tamé de alguna pedregada o granisada, pedres com lo puñ, com a ous de gallina; com a ous de avestrús espero no vóreu.)
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes.
7. Pognador, Poingnador, Ponhedor, s. m., lat. pugnator, combattant, guerrier.
En Antioch' als poingnadors.
Hugues de Pena: cora que m.
Dans Antioche aux combattants. 
Rotlan ab sos ponhedors
No saubron tan gen conquerir. 
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Roland avec ses guerriers ne surent si gentiment conquérir.
Adoncx viratz plurar man gentil ponhedor.
E vic venir Richart lo noble ponhedor.
Roman de Fierabras, v. 3904 et 3908.
Alors vous verriez pleurer maint gentil combattant.
Et vit venir Richard le noble combattant.
ANC. FR. Li queus de vos conoist cest poigneor,
Qui tel damage nus a fait hui ce jor.
Roman d'Aubri. Bekker, p. 172.
IT. Pugnatore. (chap. Pugnadó : luchadó, pugnadós : luchadós, pugnadora : luchadora, pugnadores : luchadores. Los catalans tenen la lluita per la truita.)
8. Pugnar, v., lat. pugnare, combattre, guerroyer.
Voyez Denina, t. I, p. 285; Aldrete, p. 181.
Pugnaran matin e ser.
(chap. Pugnarán matí y tarde; lucharán; combatirán.)
Deudes de Prades: En un sonet. 
Combattront matin et soir.
Part. pas. fig.
Molt a pugnat Amors en mi delir.
G. Faidit: Molt a. 
Moult a combattu Amour à me détruire.
ANC. CAT. ESP. PORT. Pugnar. IT. Pugnare. (chap. Pugná: pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; yo pugnaré; yo pugnaría; si yo pugnara.)
9. Impugnar, Enpugnar, Empunhar, v., lat. impugnare, impugner, combattre.
Per enpugnar los Sarrazis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 219.
(chap. Pera impugná - combatre, luchá contra - los sarracenos o sarraíns : moros, mahometans, musulmans, agarenos.)
Pour combattre les Sarrasins.
Angels... malignes impugno vigorozament. 
Eluc. de las propr., fol. 12. 
Anges... les diables ils combattent vigoureusement.
En re empunhar.
Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.
En rien impugner.
CAT. ESP. PORT. Impugnar. IT. Impugnare. (chap. Impugná : impugno, impugnes, impugne, impugnem o impugnam, impugnéu o impugnáu, impugnen; yo impugnaré; yo impugnaría; si yo impugnara.)
10. Inpugnador, s. m., lat. impugnator, attaquant, assiégeant, qui impugne.
Dels inpugnadors defensar. Eluc. de las propr., fol. 50.
Défendre des assiégeants.
CAT. ESP. PORT. Impugnador. IT. Impugnatore.
(chap. impugnadó, impugnadós, impugnadora, impugnadores.)
11. Impugnacion, s. f., lat. impugnationem, attaque, opposition. Renuncian... a impugnacion d' aquesta present carta.
(chap. Renunsián... a la impugnassió d'esta presén carta.) 
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
Renonçant... à l'attaque de ce présent titre.
CAT. Impugnació. ESP. Impugnación. PORT. Impugnação. 
IT. Impugnazione. (chap. Impugnassió, impugnassions.)
12. Repugnar, v., lat. repugnare, répugner, contredire.
La qual causa repugna al drech. Statuts de Provence. BOMY, p. 227.
(chap. La cual cosa repugne al dret: lo contradiu.)
Laquelle chose répugne au droit.
Part. prés. Paraula mot estranha e repugnan al entendemen d' ome.
(chap. Paraula mol estraña y repugnán al entenimén d' home; del home, pero tamé de la dona.)
Leys d'amors, fol. 106.
Parole moult étrange et répugnant à l'entendement d'homme.
CAT. ESP. PORT. Repugnar. IT. Repugnare. (chap. Repugná: repugno, repugnes, repugne, repugnem o repugnam, repugnéu o repugnáu, repugnen; repugnat, repugnats, repugnada, repugnades; repugnán, repugnans; yo repugnaré; yo repugnaría; si yo repugnara.)
13. Repugnancia, s. f., lat. repugnantia, répugnance, opposition, contradiction.
Implicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5.
Impliquant opposition.
CAT. ESP. PORT. Repugnancia. IT. Repugnanza.
(chap. Repugnansia, repugnansies; la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit.)

la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit

Pulsar - Compulcion

Pulsar, v., lat. pulsare, pousser, frapper, heurter, choquer, battre. 
Si tu me ferist o me pulsest.
Trad. du Code de Justinien, fol. 102.
Si tu me frappas ou me choquas.
Cum ella s' auça, cel a del cap polsat.
Poëme sur Boèce.
Comme elle se hausse, le ciel elle a du chef frappé. 
Considera on polsa la vena. Trad. d'Albucasis, fol. 13.
Considère où bat la veine.
- Respirer, souffler.
Sol no polsetz.
Non deu portar 
Blanc vestimen ni polsar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que seulement vous ne souffliez pas. 
Il ne doit porter blanc vêtement ni souffler.
CAT. ESP. PORT. Pulsar. IT. Pulsare. (chap. Polsá; tindre pols.)
2. Pols, s. m., lat. pulsus, pouls.
Pols, es movement fayt per dilatacio et restrictio del cor.
Saphir... de sanc es restrictiu... pauzat sobre polses dels tens, quan hom pert sanc pel nas. Eluc. de las propr., fol. 20 et 192.
Pouls, c'est mouvement fait par dilatation et resserrement du coeur.
Le saphir... de sang est restrictif... posé sur les pouls des tempes, quand on perd sang par le nez.
(chap. Lo zafiro... es restrictiu de la sang... posat damún de les pulseres (dels polsos del temporal), cuan se pert sang pel nas; entonses va be contra una pujada de sang, possible embolia, ictus, derrame serebral.)
CAT. Pols. ESP. PORT. Pulso. IT. Polso. (chap. Pols, polsos; les patilles se diuen a Beseit pulseres.)
3. Pulsacio. s. f., lat. pulsatio, pulsation.
La diminucio de la rogor et de la pulsacio. Trad. d'Albucasis, fol. 24.
(chap. La disminussió de la roijó y de la pulsasió : del pols.)
La diminution de la rougeur et de la pulsation.
CAT. Pulsació. ESP. Pulsación. PORT. Pulsação. IT. Pulsazione.
(chap. Pulsassió, pulsassions o pulsasió, pulsasions.)

Rochos (agüelo Sebeta) Pulsar - Compulcion

4. Polsament, s. m., pulsation.
Arterias prendo esperit del cor, e porto l' a far polsament.
Eluc. de las propr., fol. 33.
Les artères prennent esprit du coeur, et le portent à faire pulsation.
5. Pulsatil, adj., pulsatif, agité.
Doas venas pulsatils, las quals so aprop las aurelhas.
(chap. Dos venes pulsatils, les cuals están prop de les orelles: les pulseres, lo pols, los polsos.)
De las venas pulsatils e de las quietas.
Trad. d'Albucasis, fol. 50 et 1.
Deux veines pulsatives, lesquelles sont proche les oreilles.
Des veines agitées et des paisibles.
Pols es fort... per moleza del istrument pulsatil.
Eluc. de las propr., fol. 21.
Le pouls est fort... par souplesse de l'instrument pulsatif. 
ESP. Pulsátil. IT. Pulsatile. (chap. Pulsátil, pulsatils; pulsatiu, pulsatius, pulsativa, pulsatives.)
6. Impellir, Empellir, v., lat. impellere, pousser, chasser, inciter.
Empelley aquel entro que pervengua a la fissura.
Trad. d'Albucasis, fol. 14. 
Pousse celui-là jusqu'à ce qu'il parvienne à la fissure.
Part. prés, subst. Sia cum empellent.
Forma de impellent.
Trad. d'Albucasis, fol. 15 et 38.
Soit comme incitant.
Forme d'incitant. 
Part. pas. subst: L' empellit.
Trad. d'Albucasis, fol. 38. 
L'incité.
CAT. Impellir. ESP. Impeler. POUT. Impellir. IT. Impeliere.
(chap. Impelí : espentá : instigá : insitá : impulsá : impulso, impulses, impulse, impulsem o impulsam, impulséu o impulsáu, impulsen; impulsat, impulsats, impulsada, impulsades; yo impulsaría; yo impulsaré; si yo impulsara.)
7. Impulcio, Inpulsio, s. f., lat. impulsio, impulsion, choc.
La reduccio es fayta am impulcio. Trad. d'Albucasis, fol. 68.
La réduction est faite avec impulsion. 
Si mov trop leu per tota impulsio. Eluc. de las propr., fol. 36.
Se meut fort facilement par toute impulsion.
CAT. Impulsió. ESP. Impulsión (impulso). PORT. Impulso. IT. Impulsione. (chap. Impuls.)
8. Impulsiu, adj., impulsif, propre à donner impulsion.
Del sanc purificatiu... et als membres impulsiu.
(chap. De la sang o sanc purificatiu (purificadó)... y als membres (miembros) impulsiu.)
Eluc. de las propr., fol. 20.
Du sang épuratif... et aux membres impulsif.
CAT. Impulsiu. ESP. PORT. Impulsivo.
(chap. Impulsiu, impulsius, impulsiva, impulsives.)
9. Impelliscar, v., pousser.
Cove que tu impelliscas aquels en sus. 
Trad. d'Albucasis, fol. 36.
Il convient que tu pousses ceux-là en sus.
10. Repellir, v., lat. repellere, rejeter, repousser, chasser.
Deu om los tantost restrenher e repellir.
Les dix Commandements de Dieu.
On les doit aussitôt restreindre et repousser. 
Part. pas. Aquelas donatios son ades e seran d' aissi enant del tot repellidas, cassadas et annuladas.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CLXXII, fol. 216.
Ces donations sont maintenant et seront d'ici en avant entièrement rejetées, cassées et annulées.
CAT. Repellir. ESP. Repeler. PORT. Repellir. (chap. Repelí : rechassá : repulsá: expulsá : foragitá : fotre fora.) 
11. Repulsa, s. f., lat. repulsa, répulsion, refus, opposition.
Ses tota disgregacio, repulsa et repercussio.
Eluc. de las propr., fol. 120.
Sans aucune disjonction, répulsion et répercussion.
Fig. Per venjansa de la repulsa.
(chap. Per venjansa de la repulsa (repulsió, rechás))
Cat. dels apost. de Roma, fol. 125. 
Par vengeance du refus.
CAT. ESP. PORT. IT. Repulsa. (chap. Repulsa, repulses) 
12. Expellir, v., lat. expellere, chasser, rejeter, expulser.
De la sieu' expulsio per la qual expellis las malautias. (sieu' : sieua)
Trad. d'Albucasis, fol. 2. 
De la sienne expulsion par laquelle tu expulses les maladies.
Part. prés. Expellent las superfluas fumozitatz.
Eluc. de las propr., fol. 81.
Expulsant les vapeurs superflues.
CAT. Expellir. ESP. Expeler. PORT. Expellir. IT. Espellere. (chap. Expelí: repelí : expulsá, etc.)
13. Expulcio, Expulsio, s. f., lat. expulsio, expulsion.
De la sieu' expulsio per la qual expellis las malautias.
Am expulcio fort.
Trad. d'Albucasis, fol. 2 et 37. 
De la sienne expulsion par laquelle tu expulses les maladies.
Avec expulsion forte. 
CAT. Expulsió. ESP. Expulsión. PORT. Expulsão. IT. Espulsione.
(chap. Expulsió, expulsions; v. expulsá : expulso, expulses, expulse, expulsem o expulsam, expulséu o expulsáu, expulsen; expulsat, expulsats, expulsada, expulsades; yo expulsaré; yo expulsaría; si yo expulsara.)
14. Expulsiu, adj., expulsif, répulsif.
Nas es membre oficial, d' ayre atractiu et expulsiu.
Offici propri de virtut expulsiva es getar foras las superfluitatz.
Eluc. de las propr., fol. 40 et 14.
Le nez est membre auxiliaire, d'air attractif et répulsif.
L'emploi propre de faculté expulsive est de jeter dehors les superfluités.
CAT. Expulsiu. ESP. PORT. Expulsivo. IT. Espulsivo. 
(chap. Expulsiu, expulsius, expulsiva, expulsives; repulsiu, repulsius, repulsiva, repulsives.)
15. Compellir, Compelir, v., lat. compellere, contraindre, forcer, obliger.
Compellir, per los sirvens, los negligens a pagar.
Fors de Montcuc, Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Contraindre, par les sergents, les négligents à payer.
No los posque compellir de.
(chap. No los pugue compelí a (obligá, forsá a fé tal cosa))
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
Ne les puisse contraindre de.
Part. pas. Compelits a pagar passages.
(chap. Compelits a pagá passages o passaches; obligats, forsats)
Statuts de Provence. BOMY, p. 226.
Obligés à payer passages.
ANC. FR. Compelliz par paines ou autrement de la païer... et à ce compelissoient lesdictes parties... elle se païera sans compellir les debtes d'icelle. Ord. des R. de Fr., 1371, t. V, p. 706. 
CAT. Compellir. ANC. ESP. Compelir. ESP. MOD. Compeler. PORT. Compellir. (chap. Compelí : compelixco o compelixgo, compelixes, compelix, compelim, compeliu, compelixen; compelit, compelits, compelida, compelides; yo compeliré; yo compeliría; si yo compeliguera o compelira.)
16. Compulsori, adj., compulsoire. 
De la qual obtenon lettras compulsorias.
(chap. De la cual obtenen lletres (cartes) compulsories.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 7.
De laquelle ils obtiennent lettres compulsoires.
ESP. PORT. Compulsorio. (chap. Compulsori, compulsoris, compulsoria, compulsories.)
17. Compulcion, s. f., lat. compulsionem, compulsion.
La juridiction, cohertion, compulcion.
(chap. La jurisdicsió, coersió o cohersió, compulsió. Ojo la diferensia del chapurriau del 2026 en lo ocsitá de Santa Eulalia de Burdeos de 1413, 613 añs mes atrás. Sol se diferensie en la ortografía.)
Tit. de 1413, de Sainte-Eulalie de Bordeaux.
La juridiction, coercition, compulsion.
CAT. Compulsió. ESP. Compulsión. (chap. Compulsió, compulsions : apremio que se fa a una persona per part de un juche o de una autoridat, compelínla a fé algo o a soportá una dessisió. Tamé signifique: inclinassió, passió per algo o algú, com la de Carlos Rallo Badet pel dialecte ocsitá catalá, o la de la Ascuma per les subvensions que después se gasten en ves a sabé, pero los llibres están agotats de esperá lo fin, com los Ilegales. Ells escriuen “exhaurits”, ja ja ja, la sucursal del IEC a Calaseit, Calaceite.)