miércoles, 1 de noviembre de 2023

Jacme Grill - Jutge

Jacme Grill. Un couplet en réponse à Simon Doria:

Cobeitatz, qu' es vengud' avan,
Nos ha tot bastit aquest dan,
En Simon, que las dompnas han
Amor e domnei gen tengutz,
Mas per los cobes recrezutz
Ricx drutz bes es abatutz.
Seigne' 'N Jacme.

Bastero, 88. Crescimbeni, 198.

Jean d' Anguilen. Une pièce dans laquelle il s' adresse ainsi à l' Amour:
Amors, vostra mantenensa
Perdetz a guiza d' enfan,
Qu' ieu, car fas vostre coman,
N' ay l' afan e 'l marrimen,
E 'n trac mi dons a guirensa,
Car no li m defen;
Mas ben pauc fai d' ardimen
Qui contra 'l vencut s' en pren
A cui degra far valensa.
S' ieu anc.
Millot, III, 415.

Jean d' Aubusson. Une tenson avec Nicolet:
En Nicolet, d' un songe qu' ieu sognava
Maravillios, una noit quan mi dormia,
Voill m' esplanez, que molt m' espaventava;
Tot los eigles d' un' aigla que venia
Devers Salern sa per l' aire volan,
E tot quant es fugia li denan.


Il répond aux explications que lui donne Nicolet:
En Nicolet, tan gran aura menava
Aquest' aigla que tot quant es brugia,
Et una nau de Cologna arivava
Maiers asaz que dir non o porria,
Plena de foc, l' aigla ab aura gran,
Si que lo focs ardea et alumnava
Vas totas parz lai on l' aigla volava...

En Nicolet, tot lo foc amorzava
Aquest' aigla, et un gran lum metia
En Monferrat, que tan fort esclarava
Que lo segles per tut s' en esbaudia;
E metia d' autre lum per locs tan
Que tot quant es s' en anava allegran,
Pueis l' aigla sus en l' aire s' asedia
En tant alt luoc que tot lo mon vezia.

L' un et l' autre finissent par un envoi. Voici celui de Jean d' Aubusson:
A l' onrac ric emperador presan,
En Nicolet, don dieus forsa e talan
Que restaure valors e cortesia,
Si cum li creis lo poder chascun dia.
En Nicolet.
Bastero, 84. Crescimbeni, 188. Millot, II, 205.

Jean Esteve, t. IV. Les pièces de ce troubadour sont au nombre de douze, et datées. Les vers suivants paraissent se rapporter à une calamité publique:
Quossi moria
Sui trebalhatz,
No say que m dia
Pus qu' enrabiatz,
Tan me laguia
La mortaldatz
Que s fetz lo dia
De caritatz;
Quar plors
Peiors
No foron vistz,
Dolors
Maiors
Ni cors pus tristz;
Per qu' ieu sui dolens
E mans d' autras gens;
Dieus lur es guirens
Cum als ignoscens;
Verges Maria,
Si quo venc en vos,
Preiatz lo 'n pia
Qu' els salve e nos.
Quossi moria.
Bastero, 84. Crescimbeni, 189. Millot, III, 397. P. Occ. 344.

Jean Lag. Une tenson avec Ebles.
Be us esforsatz com siatz bon doblaire
Pus auzi dir, N Ebles, que l' emperaire
Vos vol vezer, e cre us ben, si us vezia,
Per vos donaria;
Mais, per dieu, si us auzia,
Auzir no us volria,
Car mal e lag parlatz;
Mon joi parlaria
E vos chantariatz;
Anatz on que sia
Ja respieg non prendatz.
Qui vos dara.
Millot, III, 415.

Jean Miralhas. Une tenson avec Raimond Gaucelm, auquel il répond:
Ramon, si vos cazetz de la carreta

Obs y auran tug vostre companho
Ans que us levetz, e la vostra penseta
Esclatara si avetz manjat pro.
Joan Miralhas si dieu.

Jeoffre. Une tenson avec Giraud Riquier, auquel il demande:
Guiraut Riquier, diatz me
Per cals gens es pus grazitz
Domneys, segon vostr' essien;
Car say es mal aculhitz
C' a penas truep qu' el mantenha,
Ans a de contraris tans
Que dels destricx cascus pessa,
Per que notz als fis amans.
Guiraut Riquier.

Jordan. Un couplet:
Lombards volgr' eu esser per Na Lombarda,
Qu' Alamanda no m platz tan ni Giscarda,
Quar ab sos oillz plasenz tan jen mi garda
Que par que m don s' amor, mas trop me tarda,
Quar bel vezer
E mon plaser
Ten e bel ris en garda.
Lombards volgr' eu.

Jordan de Bonels ou de Borneil. Deux pièces.
Jordan de Bonels si fo de Saintonge, de la marqua de Peitieu; e fes mantas bonas cansos de Na Tibors de Montausier, que fo moiller del comte de Gollena, e pois moiller del signor de Montausier e de Berbesiu e de Cales.
Longa promessa m' es esmays
Tan que no tem coven ni plays,
Ni so qu' ieu tenc no cug tener,
E ges per aisso no m biays
Ni de totas no m desesper.
Non estarai.
Bastero, 84. Crescimbeni, 187. Millot, III, 415. P. Occ. 202.

Jordan de Cofolen. Quatre pièces attribuées à d' autres troubadours; en voici quelques vers:
Ancmais aissi finamen non amey,
Mas ar hi ai pauzat lo cor e 'l sen,
Pus ni mi dons no m puesc partir de ley
Ni o farai jamais a mon viven,
Ni negun' autra non envey
Mas lieys cuy azor e sopley.
Ancmais aissi.

Si cum l' aigua suefre la nau corren
Que es tan greu que mil homes soste,
Per un clavelh pert son afortimen,
Pogr' ieu sofrir mal de tot' autra re
Mai quant de lieys que m defug a merce;
Et on plus l' am, ai en cor que m' azire;
On plus en pens, plus doblon miey cossire,
E 'l dous esgars es cum la bella flors
Que pueys del frug amarzis la sabors.
S' ira d' amor.
Millot, II, 325.

Joris ou Jauris. Une tenson avec Guigo, auquel il répond:
Vostra razo, Gigo, er leumenz preza;
Donc per que m vol mi dons qu' es gen apresa
Colgar ab se mas per tal qu' eu li fasa...
Com home aperceubutz
Baisan oills e faza
Ab segnas conogutz...
Joris cil.
Crescimbeni, 198.

Josbert ou Gousbert. Une tenson avec Pierre Bremon:
Peire Bermon, maint fin entendedor
Preion de cor una dona plazen,
Mas li dui son tan bel e tan valen
Per c' a leis plai c' a amdos fass' amor;
L' uns a de lei lo semblans amoros
E gaps e ris e l' esgart e 'l solatz,
Per c' om cuia qu' el n' aia mais assatz;
L' autre, ses plus, un baizar en rescos;
L' us ha de lei honor e l' autre pro.
Diguatz a qual vai meils segon razo.
Peire Bermon.
Millot, III, 416.

Joyeux de Toulouse. Une pastourelle, dont voici des fragments:
L' autr' ier el dous temps de pascor
En una ribeira
Aniey cercan novella flor
Cost' una cendieyra,
E per delieg de la verdor...
Et, a la primeira flor
Qu' ieu trobiey, torney en plor
Tro qu' en una ombrieira
Reviriey mos huelhs alhor,
Et una bergeira
Lai vi ab fresca color
Blanca cum neuieyra...

Et ieu quan vi son gay cors gen
D' avinent estatge,
E sa fresca cara rizen
E lo sieu clar vizatge,
Oblidiey tot mon pessamen,
Quar de gran paratge
Mi semblet al benfait plazen,
Cors de gran barnatge...
Ves lieys m' en aniey humilmen;
Et en la ferratge
Gardet tres anhels solamen;
Et en mon coratge
Ieu maldis qui primeiramen
Baysset son linhatge...
L' autr' ier el.
Millot, III, 416.


Jutge. Tenson avec Elias:
Ara m digatz vostre semblan,
N Elias, d' un fin amador
C' ama ses cor gualiador,
Et es amatz ses tot enjan,
De qual deu pus aver talan,
Segon dreyta razon d' amor,
Que de si dons sia drutz o maritz,
Can s' esdeve que 'l n' es datz lo chauzitz.
Ara m digatz.

Dans une autre tenson que lui adresse Jean Estève, il lui répond:
Ieu prezi mais, N Esteve, per mo sen,
Home coytos, plazen et amoros,
Sitot no s pot fayre grans messios,
Que no fay ric home desconoisen;
E dona deu lo cortes retener,
Car en lui es joys e chans e deportz...
Dui cavayer.

La dame Isabelle - Izarn Rizols

La dame Isabelle. Une tenson avec Elias Cairels:

N Elias Cairel, de l' amor
Qu' ieu e vos soliam aver
Voill, si us platz, que m digatz lo ver,
Per que l' avetz cambjat aillor,
Que vostre chanz no vai si com solia;
Et anc vas vos no m sui salvatz' un dia,
Ni vos d' amor no m demandetz anc tan
Qu' ieu non fezes tot al vostre coman...

N Elias Cairel, amador
No vim mais de vostre voler
Qui cambjes domna per aver;
E s' ieu en disses desonor,
Eu n' ai dig tan de be qu' om no 'l creiria...

N Elias Cairel, fegnedor
Resemblatz, segon mon parer,
Com hom qui s fen de dol aver
De so dont el no sent dolor;
Si m creziatz bon cossel vos daria,
Que tornassetz en l' abadia,
E no us auzei ancmais dir mon semblan,
Mas pregar n' ei lo patriarcha Jan...

Si us plazia, 'N Elias, ieu volria
Que m disesses quals es la vostr' amia;
E digatz lo m, e no i anetz doptan
Que us en valrai selan ni s' asetan.
N Elias Cairel.
Bastero, 88. Crescimbeni, 198. Millot, I, 382.

La dame Iseult de Capnion. Voyez Almucs de Castelnou.
Crescimbeni, 201. Millot, III, 417. P. Occ. 356.

Isnars. Une pièce où il dit de Blacas:
Quant es del tot armaz
Es tant gaillarz e pros,
Per qu' en sui temeros...
Trop respont.

Izarn. Une longue pièce où il dispute avec un hérétique; en voici divers fragments:
Aiso son las novas del heretje:
Diguas me tu, heretje, parl' ab me un petit,
Que tu non parlaras gaire que ja t sia grazit,
Si per forsa no t ve segon c' avem auzit;
Segon lo mieu veiaire, ben as dieu escarnit,
Ta fe e ton baptisme renegat e guerpit;
Car crezes que diables t' a format e bastit,
E tan mal a obrat e tan mal a ordit,
Pot dar salvatio; falsamen as mentit,
E de malvaiz' escol' as apres et auzit,
E ton crestianisme as falsat e delit.
Veramen fetz dieus home et el l' a establit,
E 'l formet de sas mas, aisi com es escrit:
Manus tuæ fecerunt me, et plasmaverunt me...
Ar pauzem o aisi com tu dizes que fo
Que t' aia fach diables, del cap tro al talo,
Car et os e membres d' entorn et de viro;
Falsamen as mentit et ieu diray te co.
Nos no trobam escrig el fag de Salomo,
Propheta ni apostol en loc non o despo,
Que obra de diable done salvatio,
Ni anc Sant Esperit tan vernassals no fo
Qu' en vaissel de diable establis sa maizo;
E tu fas ne vieutat maior que de baco,
C' aissi ab ma pausada salvas ton companho;
Tu no vols demostrar ta predicatio
En gleyza ni en plassa, ni vols dir ton sermo
Si non o fas en barta, en bosc o en boisso
Lai on es Domergua, Rainaut o Bernado,
Garsens o Peironela que filon lur cano...
L' us teis e l' autre fila, l' autra fai son sermo
Cossi a fag diables tota creatio.
Ancmais aital mainada trobada no fo,
C' anc no saupro grammatica ni de letra que s fo...
Aras veias, heretje, si fas ben trassio
Qu' el home filh de dieu apelas avoutro,
E 'l donas autre paire, aquel don anc no fo,
Falsamen as mentit a guiza de lairo...
Enqueras vuelh que m diguas per que as renegat
Ta fe e ton baptisme ni ta crestiantat,
Per que emblas a dieu la sua poestat,
Que diguas que diable t' a bastit e format;
Non es hom crestias qui aiso a trobat
Que done a diable so que dieus a creat...
Meravilhas me do, cant m' o ay cossirat,
Don as aiut maistre que t' aia ensenhat
Que puescas salvar home aisi ab ma pauzat;
Anc non aguis de dieu aquesta poestat,
S' aquela tua ma que tan mal a obrat,
Si diable la facha puesc' aver dignitat
Que tenga ni m' amble lo nom de dieu sagrat...
Be t volgra convertir, mas tant y ai ponhat,
Et atrobi t tan dur e plen d' iniquitat,
Per que no m' es veiaire que ja t vei' atemprat...
Tu non cres que dieu aia cel ni terra creat
Ni nulha ren c' om veia prezen ni trespassat;
Falsamen as mentit a for de renegat,
San Joan evangelista que pus aut a volat...
E dis en l' avangeli el premier comensat:
Omnia per ipsum facta sunt et sine ipso, etc.
Apres lui vec en autre que t' ai aparelhat,
Sant Paul, lo ric apostol, que ns o a confermat
Per sancta escriptura e per la veritat:
Et tu, domine, in principio domine terram fundasti, etc.
E s' aquest no vols creyre vec te 'l foc aizinat
Que art tos companhos.
Aras vuelh que m respondas, en un mot o en dos,
Si cauziras el foc o remanras ab nos...
Cal que sia 'l preveire forfag o neclechos
O de be o de mal non li not occaizos
Qu' el sagramen no s fassa dignes e precios,
Cant comensa la sagra ni la dignatios,
E l' ostia es el calice e 'l vi pauzat de jos
Per la sanctas paraulas e per las orazos
Que ditz dieus de sa bocca, et establic a nos
Las sanctissimas paraulas, e per las devocios
Fa 'n dissendre per forsa ab benedictios
Lo cors de Ihesum Crist lo cal lieuret a nos...
Aissi deves tu creire coma o crezem nos
E totz nostres covens que son catholicos
E crezo 'ls mandamens.
Encar te vuelh cometre d' autres disputamens
D' afar de matrimoin per cal cauza 'l demens... (matrimoni)
E tu, malvat heretje, iest ton desconoissens
Que nulha re qu' ie t mostre per tans de bos guirens
Com es de dieu, e Sans Paul non iest obediens,
Ni t pot intrar en cor ni passar per las dens,
Per qu' el foc s' aparelha e la pen' e 'l turmens
Per on deves passar.
Ans que t don comjat ni t lais al foc intrar,
De resurrectio vuelh ab tu disputar,
Car segon ta crezensa e segon ton pessar,
E segon ton fals orde que t' a fag renegar
Totas aquelas cauzas que t deurian salvar,
Tu non crezes c' om ni femna puesca ressucitar...
E tu dizes, heretje, cauza que no s pot far
Ni no s pot endevenir ni no s pot acabar;
Dizes que carn novela venra renovelar
Los esperitz dels homes en que s devo salvar.
Aizo es gran messorga c' om non deu escotar,
Si Peire Capela m' o podia mostrar
Ni Joan del Coler ni hom de vostr' afar
C' autra carn que sia vengua penre ni amparar

Lo be que dieu nos manda establir ni donar,

Si per lunha escriptura podes aiso mostrar,

Si per lunh testimoin, ab tu m' en vuelh anar
Que m rendrai per heretje, si m' o podes proar...

Tant hom e tanta femna as tu fag renegar

Sa fe e son baptisme, son dieu dezamparar

Lo cal non crezes tu que puesc' ome salvar!...

Heretje, be volria, ans qu' el foc te prezes...

Que diguas to veiaire, per cal razo descies

Lo nostre baptistili que bos e sanctes es...

Mal demens ton pairi e la cresma que y mes,
Car tu l' as renegat e n' as autre pro pres
Que s fa ab ma pauzada, segon so que tu cres.
Mal' aventura 'l vengua qui la costuma i mes
Qu' entre mas de pages baptisme se fezes,
Que mov detras las fedas, que anc no saup que s' es
Letra ni escriptura, ni anc non fon apres
Mais d' arar e de foire; veus sos mestier cal es,
De dire descrezensa, peccatz e diables;
Aquo non es baptisme mais peccatz e no fes,
Que no i a sal ni aigua ni cresma ni esses;
Anc no s' en batejet ma dona Sancta Fes,
Ni Sancta Katerina, ni mi dons Sanct' Agnes...
E qui aiso non cre, e ditz que vers non es
Hom no 'l deuria planher de mal que li vengues
Ni de mal' aventura, si n' era ars o pres.
Sitot son ilh catholic V. tans, o per un tres
Que no son li heretic; tot fora a mal mes
S' aquest prezicadors dieu no sai tramezes...
Ja no fora crezens heretje ni Baudes,
Si agues bon pastor que lur contradisses...

On atrobas escrig ni don o as avut
C' aquel teu esperit que tu as receuput
Sia d' aquels del cel que sai foron plogut?...
Di me de cal escola as tu aiso avut
Que l' esperit de l' home cant a lo cor perdut,
Se meta en buou o en aze o en moto cornut,
En porc o en galina, el premier c' a vezut,
E va de l' un a l' autre tro qu' era cors nascut
O d' ome o de femna a qui a loc sauput,
A qui falt penedensa et a loncx temps tengut
E tos temps o tenra tro sia endevengut
Lo dia del juzizi que deu cobrar salut
E tornar en gloria el loc que a perdut?
Aisso fas tu conoisser a l' home deceuput
C' as donat al diable e l' as de dieu mogut...
Si aquelles lo fe d' En B. Montagut
O d' En R. Vilar, o d' En B. Pagut
Be t foras cofessatz.
Izarn, so dis l' eretje, si vos m' asseguratz
Ni m faitz assegurar que no sia crematz,
Emuratz ni destrug, be o farai en patz
Totz los autres tormens, si d' aquest me gardatz...
Tant auziretz de mi dels vostres enbaissatz
Que jes per dir a vos qu' en aian lauzenjatz
Berit e P. Razols non sabon ab un datz,
Segon qu' ieu vos dirai de tot can demandatz
De crezens ni d' eretges, mas vuelh n' esser celatz...
Vers es que totz nos autres a hom entrecelatz
Que ns gardem de l' esclau d' aquels c' om a citatz
Que non trobon adop que lur sia onratz
Ni nul plaiejamen senes covens fermatz,
Que qui pren un heretje, on que sia trobatz,
Lo deu redr' a la cort, si vol estr' escapatz.
Aiso so meravilhas maiors que no us pessatz
Que li pus car amicx e 'ls pus endomergatz
Que nos autre acsem nos n' an dezamperatz
E so fach adversari et enemic tornatz,
Que ns prendo e ns estaco, can nos an saludatz;
Per so qu' els sian quiti e nos autres damnatz,
Aisi cuion ab nos rezemer lur peccatz...
Ermengaut de Figueyras fo mon paire apelatz,
Cavayer pogr' ieu esser, si astres m' en fos datz,
E s' ieu no soy el segle garnitz ni espazatz,
Vuelh o esser de dieu, mas vos me cosselhatz;
A vos o dic, N Izarn, car es enrazonatz
De rimas, de romans, et es endoctrinatz...
Per las vostras paraulas vuelh esser batejatz
E tornatz a la fe que vos me sermonatz,
Vos e fraire Ferrier a qui poder es datz
De liar e de solvre cal que sia 'l pecatz
D' eretj' o de Baudes o dels Essabatatz,
E qui de mi us demanda qui es lo confessatz,
Vos lur podetz dire, car sera veritatz,
Que Sicart de Figueiras, lo cal es cambiatz
De trastot sos mestiers.
Izarn lui répond en finissant:

Sicart, ben aias tu; aquel dieu drechuriers
Que formet cel e terra, las aiguas e 'ls tempiers,
E 'l solelh e la luna, ses autres parsoniers,
Te done que tu sias d' aquels lials obriers
Que dieus met en la vinha, c' aitan det als derriers,
Can los ac alogatz, coma fetz als premiers;
Tu seras un d' aquels, si vols esser entiers,
C' aissi com as estat pervers e messorguiers,
Que sias vas la fe lials e vertadiers...
Diguas me tu.
Millot, II, 42.

Izarn Marquis. Une pièce dont ce couplet est tiré:
S' ieu fos tan savis en amar
Com soi en autres faitz cortes,
No m fora tan aut endemes
Ni de tan valen domneiar,
Pero vers es que mais en val mos chans
E mos sabers per un cent e mil tans;
Car greu pot hom de bas loc belhs dictatz
Far, per que m suy tant aut enamoratz.
S' ieu fos tan.
Millot, III, 417.

Izarn Rizols. Une pièce lacérée dont voici quelques vers:
E s' ieu n' agues ni solatz ni respos
Ni res qu' a lieys denhes en grat cazer,
Agra m' estort ab aitan de voler
D' una dolor que ten, dona, per vos,
Que s' afortis aitan en mon coratge,
E m fai tan fort sospirar e doler;
Meravil me cum puesc en pes tener,
Si m feblezis e m fai tremblar e fondre...

Los motz e 'l so lais en vostre poder,
Bon' Esmenda, e digas m' en lo ver
Si s' en fai res a movre ni a pondre.
Aylas tan suy.
Millot, III, 417.