jueves, 18 de noviembre de 2021

Lou tresor dou Felibrige, A, ABOURLHOUS -

ABOURLHOUS (D'), (it. da bornio), loc. adv. A l'aveuglette, en Dauphiné, v. cluchoun, plegoun. 

Coumo sieu sèns ressourso, 

Fau qu'ane d'abourlhous. 

G. MARTIN. 

R. à, borlhe, borgne. 


ABOURMA (S'), v. r. S'accroupir sur le fumier, se blottir, en Forez, v. agroua, agroumeli. 

R. à, bourmo. 


ABOURNA (rom. bornar, b. lat. abonnare), v. a. Aborner, borner, délimiter, v. bouina. 

Aborne, ornes, orno, ournan, ournas, ornon. R. à, borno, bouino. 


ABOURNAMEN, s. m. Abornement, délimitation, bornage, v. agachoun. 

Lou Rose ne siguèt l'abournamen. 

X. DE RICARD. 

R. abourna. 


ABOURNI (S'), S'ABOURNESI (lim.), v. r. S'échauffer, se gâter, se moisir, v. escaufa, mousi. 

Lou la s'abournis, le lait s'échauffe. (escalfe, escalfar; calentar)

PROV. Emé lou tèms s'abournira. 

Abourni, ido, part. et adj. Moisi, ie, en bas Limousin. 

Froumage abourni, fromage gâté; viando abournido, viande échauffée. (escalfada)

R. à, buerno. 

Abòuro, v. ahouro; abourra, v. bourra; abourrela, v. bourrela. 


ABOURRI, AVERRI (d.), ESBAURI, ABERRA (g.), (rom. aborrir, aorrir, cat. aborrir, avorrir, esp. aburrir, it. aborrire, lat. abhorrere), v. a. Abhorrer, avoir en horreur, prendre en aversion, v. enira, ourri. 

Abourrisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

Abourris pancaro li femo, il aime encore le cotillon. 

S'abourri, v. r. Prendre les aliments en aversion, se dégoûter; tomber dans la crapule, v. abouli; fondre sur, en Béarn, v. toumba; s'exécrer. 

E voulès pas que nous abourriguen? 

J. ROUMANILLE. 

PROV. B. Aglo nou s'abourreich sus mousco, l'aigle ne fait pas la chasse aux mouches. 

Abourri, abourrit (l.), ido, part. et adj. Abhorré; dégoûté, ée; luxuriant, ante; pour fané, v. abouli. 

Ai abourri la car, (chap. hay aburrit la carn) j'ai pris la viande en dégoût. (Yo he tomado la carne con disgusto; he aborrecido la carne) 

Mai óublides, di roso en furnant li boutoun, 

Que n'ères enca ièr qu' uno toro abourrido. 

L. ROUMIEUX. 

Fen abourri, foin touffu; pèu abourri, cheveux épais. 


ABOURRlMEN (cat. aborriment, esp. aburrimiento, it. aborrimento), s. m. Horreur, aversion, dégoût, v. escor, fàsti (fàstic, fástic, fástig), iro. 

L'iro, l'abourrimen, 

L'endignacioun e l'escaufèstre. 

CALENDAU. 



ABOURRISSA, ABOUTRISSA (it. abborracciare, bousiller), v. a. Brouiller, emmêler, en Gascogne, v. embourrissa. 

Lous empèuts entre-laçats 

E lous brancs (o branes) touts aboutrissats. 

G. D'ASTROS. 

R à, bourro, ou broussa. 


ABOURRISSADO, s. f. Pêle-mêle, choses brouillées, v. barbouiado. R. abourrissa. 

Abourrour, v. ourrour. 


ABOURSAGE, ABOUSSÀGI (m.), s. m. Piquenique, repas de société, v. escoutissoun. R. à, bourso. 

Abourta, v. avourta; abourtoun, v. avourtoun; abous, v. aguères. 


ABÓUSA, ABAUSA (l.), ABÓUVA, ABAUVA (m.), (rom. abauzar), v. a. Coucher sur le ventre, retourner un vase sens dessus dessous, accabler, v. abouca; abattre, renverser, v. esterni. 

Abòuse, òuses, òuso, òusan, òusas, òuson. (chap. aboque, aboques, aboque, aboquem o abocám, aboquéu o abocáu, aboquen; tombá) 

S'abóusa, v. r. Se coucher à plat ventre, se prosterner; tomber à plat. s'ébouler, s'affaisser; se poser, en parlant d'un oiseau. 

Jan emé Jano 

Fasien uno cabano: 

Jan petè, 

La cabano s'abóusè. 

(chap. Jan en Jano van fé una cabaña, barraca. Jan se va petá y la cabaña se va assolá)

DICTON ENFANTIN. 

Abóusa, ado (esp. abuzado), part. et adj. Couché sur le ventre, prosterné; accablé, ée. R. à, bòuso. 


ABÓUSAMEN, ABAUSOMEN (l.), ABAUVAMEN (m.), s. m. Prosternement; prostration, accablement, affaissement, effondrement, v. aboucamen. 

R. abóusa. 

Oh! quente abóusamen! 

L. MOUTIER. 


ABOUSCASSI, v. a. Mettre une terre en bois, v. abousqui. 

S'abouscassi, v. r. Devenir sauvage, se couvrir de bois, de broussailles, s'abâtardir; se ratatiner; se négliger dans sa tenue, v. abartassi, agarrussi. (asalvajar, asalvajarse)

Abouscassi, embouscati, ido (emboscado, emboscada), part. et adj. 

Devenu sauvage; boisé, ée. 

S'es abouscassi, il s'est fait laid. 

Se permenavo un jour dins la Vau-fèro, rode adounc sóuvertous, arèbre, abouscassi. 

V. LIEUTAUD. 

Encountrado abouscassido. 

J.-B. GAUT. 

R. à, bouscas. 

Abouseira, v. esbousela, esboudela. 


ABOUSIGA, v. a. Affricher, laisser en friche, v. acampassi. R. à, bousigo. 


ABÓUSOUN (D'), DABÓUVOUN (m.), D'ABAUSOU, D'ABAUSOUS (l.), ABAOUS (a.), (rom. abauzos, d'abauvon, b. lat. abovo), loc. adv. 

A plat ventre, à plate terre, ventre à terre, v. aboucoun, rebaloun. 

D'oune toumba d'abóusoun. 

M. LACROIX. 

Un marit pourra d'abóuvoun 

Li faire petar la boufigo. 

C. BRUEYS. 

R. abòusa. 


ABÓUSOUNA, EMBÓUSOUNA, EMBAUSOUNA, ESBOUSOUNA, v. a. Faire ébouler ou écrouler, v. agrasa. 

Lachèt un pet qu'empouisounavo 

E que cujèt embóusouna 

L'Italio e lou mount Etna. 

C. FAVRE. 

S'abóusouna, s'embóusouna, s'esbóusouna, v. r. S'ébouler, s'écrouler, v. esboudela, esboudena, vedela. 

Ai pòu que ma pauro cabano s'abóusoune. 

L. ROUMIEUX. 

Sa gleiseto toumbavo en rouino, s'esbóusounavo. 

A. ARNAVIELLE. 

Abóusouna, abousounat (l.), ado, part. et adj. Éboulé, ée, en ruines. 

Ah! se veirié pulèu lou mounde abóusouna! 

P. GAUSSEN. 

L'aubre que s'aubouro 

Sus Israèl abóusouna. 

S. LAMBERT. 

Dirias-ti que moun fil Ceset 

La voudrié vèire abóusounado! 

J. REBOUL. 

R. abóusoun. 


ABÓUSOUNADURO, EMBOUSOUNADURO, ESBOUSOUNADURO (l.), s. Éboulement, v. poulin, vedèu, embousenado. 

Lou cors d'un paure mestierau enseveli souto uno esbousounaduro. 

ARM. PROUV. 

R. abóusouna. 


ABÓUSOUNAIRE, ABÓUSOUNARELLO, ABÓUSOUNAIRO, s. et adj. 

Celui, celle qui fait ébouler, démolisseur, euse, v. destrùssi. 

Lou picou abóusounaire a escampihat toutos las pèiros. 

C. CAVALLIER. (escampihat : escampat; esparcido)

R. abóusouna. 


ABOUSQUI (S') (chap. abosquí, abosquís; abosquit, abrosquillat), v. r. 

Se couvrir de bois, se pourvoir de bois, v. abouscassi. 

Abousqui, abousqueiri, ido, part. et adj. Pourvu de bois, boisé, ée. 

Aquelo colo es bèn abousqueirido. (aquell coll, aquella montaña está ben abrosquillat, abrosquillada; se ha tapat de brosquill)

J.-J. BONNET. 

R. à, bosc. 


ABOUSQUIMEN. s. m. Boisement, reboisement. 

L'abousquimen di colo, le boisement des montagnes. R. abousqui. 


ABOUSSA (esp. abosar), v. a. t. de mar. Bosser. 

Abosse, osses, osse, oussan, oussas, osson. 

Aboussa, aboussado, part. Bossé, ée. R. à, bosso. 


ABOUSSAGE, ABOUSSÀGI (m.), s. m. t. de mar. Action de bosser; pour pique-nique, v. aboursage. R. aboussa. 

Abóussi, ousses, ousse, oussem, oussets, oussen, ou abóussi, óussis, óussie, óussim, óussits, óussin, imparf. subj. béarnais et aquitain 

du v. abé, avé. 

Aboussina, v. aboucina. 


ABOUTA (rom. abotar), v. a. Haler un chien, exciter, v. cassa, bourra. 

Abouto, abouto, chou! chou-pille! R. à, buta, ou abuto. 

Aboutal, v. agoutal; aboutas, v. ah! boutas. 


ABOUTI, v. n. Aboutir, v. recouti. 

Aboutisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

En qu'aboutis acò? à quoi cela peut-il aboutir? 

Au doute tout aboutis. 

H. MOREL. R. à, bout. 

Aboutia, v. aboucha. 

ABOUTICAIRIS, s. f. Femme d'apothicaire. La sorre abouticairis, la soeur apothicairessc. R. abouticàri. (boticaria; apotecaria; sorre, soeur, sor, germana, hermana)


ABOUTICÀRI, BOUTICÀRI (m.), BOUTICAIRE, POUTICÀRI (niç.), APOUTICÀRI, APOUTINGAIRE (l.), APOUTICAIRE (d.), POUTICAIRE (g.), (rom. abotiquari, apotecari, ipoticari, ipotecari, ipoticaire, cat. apotecari (boticari, farmacèutic), esp. boticario (farmacéutico), lat. apothecarius). s. m. Apothicaire, pharmacien, v. farmacian. 

Comte d'abouticàri, mémoire d'apothicaire, sur lequel il y a beaucoup à rabattre; abouticàri senso suere, (apotecari sense suero) marchand mal approvisionné. 

Sabi faire lou bouticàri. 

C. BRUEYS. 

PROV. Viéi medecin, jouine cirourgian, riche abouticàri. 


ABOUTICARIÉ, BOUTICARIÉ (m.), POUTICARIÉ, APOUTICARÌO (l.), (b.l. apothecaria), s. f. Apothicairerie, pharmacie, v. farmacìo. (farmacia) 

Las pouticairiès soun deforo. 

J. MICHEL. 

R. abouticàri. 

Abóutiera, v. abauqueira. 


ABOUTISSÈNT, ABOUTISSENT (l.), ABOUTISSÈNTO, ABOUTISSENTO, adj. et s. Aboutissant, ante, v. counfront. R. abouti. 


ABOUTOULI, ABOUTOULIT (l.), ido, adj. Boursoufflé, ée, v. boudenfle. 

R. à, boudoul. 

Aboutrissa, v. abourrissa; abouts, v. aguerias; abóuva, v. abóusa; abóuvi, v. abauvi, abausi; abóuvidou, v. abauvidou; abóuvimen, 

v. abauvimen; abóuvissènt, v. abauvissènt. 


ABOUVIA, v. a. Dételer les boeufs, v. desjougne. 

Abòvie, òvies, òvio, ouvian, ouvias, òvion. 

Abouvia, ado, part. Dételé, détaché de la charrue. R. à, biòu. 


ABRA (messin apar, allumer, esp. aburar, brûler, hébr. baar, brûler, all. amberen, brûler), v. a. Allumer, embraser, exciter, v. aluma, atuba, embranda. 

Abre ou ábri (m.); abrave ou abràvi (m.); abrère ou abrèri (m.); qu'abrèsse ou abrèssi (m.). 

Abras lou lume, allumez la lampe; ai uno set que abre, je brûle de soif. 

Sant Jan fai fiò, Sant Pèire l'abro, 

paroles qu'on chante en allumant le feu de la Saint-Jean. 

(palabras que se cantan cuando se enciende la hoguera de San Juan; paraules que se canten cuan se ensén la foguera de San Juan)

L'ermito diligènt abro la regalido. 

A. CROUSILLAT. 

Sàbi que vous plasès au lume, 

Car vous en abras sèt o vuech. 

G. ZERBIN.

Baroun, abren la guerro santo. 

J.-B. GAUT. 

Abrarias uno brouqueto sus si gauto. 

M. DE TRUCHET. 

S'abra, v. r. S'allumer. 

Pertoui la vounte lou fuec s'abro. 

C. BRUEYS. 

Abra, ado, part. et adj. Allumé, embrasé, ée. Abra d'iro, enflammé de colère. 


ABRACA, ABLACA (l.), ABRANCA, v. a. et n. Accourcir, trancher, couper, v. trenca; abattre, verser les blés, v. abouca; tendre un câble, v. souca; pour braquer, v. braca. 

Abraque, abraques, abraco, abracan, abracas, abracon. 

Abraca de maiòu, raccourcir des ceps nouvellement plantés; abraca la vido, trancher la vie; abraca l'amoulat, abattre l'airée; abraca 'no boutiho, briser une bouteille à coups de pierres; abraca de soutiso, accabler d'injures; abraco, embraque, commandement de marine pour faire roidir une manoeuvre; la cordo abraco trop, la corde est trop tendue. 

Se poudian abraca toun alo trop laugèro. 

J. JASMIN. 

PROV. En parlant, long camin s'abraco. 

Abraca, abracat (l.), ado, part. et adj. Coupé, retranché, ée; brisé, accablé, ée, abattu, ue. 

Roure abraca, chêne renversé. R. à, brac. (roble; rore)

abbacadis, s. m. Abatis, v. boucadis. R. abraca. 


ABRACADIS, s.m. Abatis, v. boucadis. R. abraca.


ABRACADO, ABLACADO (l.), s. f. Chablis, abatis d'arbres, v. chaple; versement des blés par les pluies, v. estrai; jonchée, airée, v. soulado. 

E de la séuvo espalancado 

Alor ié conte l'abracado. 

CALENDAU. 

R. abraca. 


ABRADOU, s. m. Lieu où l'on allume, foyer embrasé, fournaise, v. fiò, 

L'abradou di fassaio, le foyer où l'on allume les brandons. 

(obrador; operatorium; horno, forno; fornal, forn, forns, Fornos, Fórnols)

D'alegresso aro siéu un abradou terrible. 

G. B.-WYSE. 

R. abra. 


ABRAGUI, ABREGUI, ABREGI, ABREGUIA, ABOURIGA (rom. abraguir), 

v. a. et n. Amener à suppuration; s'abcéder, v. apoustemi. 

Acò abraguira, cette tumeur s'abcédera; faire abragui, ulcérer. 

S'abragui, v. r. Venir à suppuration. 

Se s'abraguis, siéu gari. 

J.-J. BONNET. 

Abragui, ido, part. et adj. Abcédé, ée, en suppuration, plein de pus; (lleno de pus) rempli, ie, qui se répand; Abrachi, nom de fam. prov.  

R. à, brac. 



ABRAGUIDURO, ABREGUIDURO, s. f. Abcès, tumeur qui s'abcède, plaie qui suppure, v. apoustemiduro. R. abragui. 


ABRAIRE, ABELLO, AIRO, s. Allumeur, euse, v. alumaire, atubaire. 

R. abra. 


ABRAM (rom. Abram, Abraham, it. Abramo, esp. Abrahan, hébr. Abram, Abraham), (Ibrahim) n. d'h. Abraham, personnage qui figurait jadis dans les jeux de la Fête-Dieu d'Aix; Abram, Abran, nom de fam. prov. israëlite. 

Raço d'Abram, enfants d'Abraham, Hébreux; sant Abram, saint Abraham, mort en 472, honoré en Auvergne. 


ABRAMA, ABRAMEJA, ABRASAMA, ABRESEMA (a.), ABRAMINA (d.), ado, (it. bramare, désirer ardemment), adj. Enflammé de désir (inflamado de deseo), passionné, affamé, ée; âpre à la curée, avide, cupide, v. afri, aloubati, coubès, mau-plen. (bramante)

Quand vèi l'argènt, es abrama, la vue de l'argent le tente. 

L'abramado fielairis. 

T. GROS. 

De tant d'abrasama l'apetis l'enfetavo. 

J.-B. GAUT. 

R. à, bram. 


ABRAMADISSO, ABRAMADURO, s. f. Passion désordonnée, désir immodéré, avidité, cupidíté, v. avariço, remoulige. 

Es d'uno abramadisso incouncevablo. (es de una avidez inconcebible)

J.-J. BONNET. 

R. abrama. 

Abranat, v. branat; abranca, v. abraca; abrand, v. à brand. 


ABRAND (rom. Atbran, b. lat. Atbrandus), n. p. Habrand, Aybram, noms de fam. mérid. 


ABRANDA, ABLANDA (lim.), (rom. abrandar, abrandir, all. brand, incendie) (alemán Brand : incendio, de brennen : quemar), v. a. et n. Embraser, incendier, enflammer, (inflamar) v. embranda, abrasa; attiser, propager, v. empura; pour appréhender, v. aprehèndre. 

Lis uei abrandon, les yeux flamboient. (uèlhs, ulls, uyls, ojos, oios, güellos, Augen, eyes, occhi, etc...) 

Le bouissoun preservat dins le foc que l'abrando. (fuego, fuocco, foch)

GUITARD. 

S'abranda, v. r. S'embraser, se propager. 

La ploio es abranda (for.), la pluie tombe à versc. 

O flamo

Ounte se purifico e s'abrando l'amour. 

CALENDAU. 

Abranda, abrandat (l.), ado, part. et adj. Embrasé, enflammé, ée. 

Abranda de set, brûlant de soif. 

PROV. Abranda coume un fiò de sant Jan, coume un carboun rousent. 

R. à, branda. 


ABRANDANT, ABLANDANT (lim.), ANTO, adj. Enflammé, ée, brûlant, ante, v. auben, rousent.

Ferre abrandant, fer rougi au feu; uei abrandant, oeil flamboyant. 

Candèlo abrandanto. 

CALENDAU. 

R. abranda. 

Abrano, v. brando; abrard, v. ebrat. 


ABRASA (rom. abraizar, cat. esp. port. abrasar) v a. Garnir de braise; embraser, v. embranda; souder au feu, braser, v. brasa. 

Abrasa 'no escaufeto, mettre de la braise dans un réchaud; abrasa sis esclop, passer de la braise dans ses sabots, pour les échauffer. (esclops y sabates ben calentetes, com les de aquell catalaniste de Torredarques)

Abraso la jouvènço. 

J.-B. GAUT. 

Quicon d'abrasant qu'es dins moun sen. 

P. GAUSSEN. 

S'abrasa, v. r. S'embraser. 

Abrasa, abrasat (l.), ado, part. et adj. Embrasé, passionné, ée. 

Pipo abrasado, pipe allumée. 

Abrasa d'uno fiéro ardour.

S. LAMBERT. 

R. à, braso. 


ABRASADURO, s. f. Brasure, soudure, v. brasaduro, sóudage. R. abrasa. 


ABRASAIRE, ESTAMARRASAIRE, ESTABRASÀRI (lim.), TABRASA, ESTABRASA, TARABRASA (l.), ESTABRASAIRE (g.), s. m. Chaudronnier ambulant, étameur, v. estamaire, magnin. 

Fai un foc d'abrasaire. 

LA LAUSETO. 

R. abrasa. 

Abrasama, v. abrama. 


ABRASAMEN (cat. abrasament, port. abrasamento, esp. abrasamiento, it. abbracciamento), s. m. Embrasement, v. embrasamen. R. abrasa. 

ABRASCA, v. a. et n. Ébrancher, casser les branches, v. esbranca, espalanca, escranca. (des+branca; romperse las ramas por el peso; chap. esguellás una branca, chafás, per massa pes de la fruita, esbrancamén, esbrancá)

Abrasque, abrasques, abrasco, abrascan, abrascas, abrascon. 

Aubre qu'abrasco de fru, arbre qui rompt sous le fruit. 

En abrascant la cimerlo dau pivo. 

LAFARE-ALAIS. 

S'abrasca, v. r. Rompre sous le poids des fruits. 

Abrasca, abrascat (l.), ado, part. Ébranché, surchargé de fruits (sobrecargado de fruto), ée. R. à, brasc. 


ABRASCAGE, s. m. Action d'ébrancher, v. esbrancamen. R. abrasca. 


ABRASCAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. 

Celui, celle qui ébranche, casseur de branches, v. esbrancaire. R. abrasca. 


ABRASCAMEN, s. m. Ébranchement, v. espalancamen. R. abrasca. 

Abrasque, abrasco, v. brasc, brasco. 


ABRASSA (rom. cat. abrassar, it. abbracciare), v. a. Prendre avec les bras, embrasser, v. embrassa. (esp. abrazar; chap. abrassá; yo abrasso, abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasseu o abrassau, abrassen)

E pièi que la pas abrasse lou mounde. 

F. MARTELLY. 

S'abrassant a sa rusco. 

PEYROUNET. 

R. à, bras. (brazo; brachio; braccio)


ABRASSA, ABRASSAC et AUBRASSAC (g.), ARBASSAC, AUBRESSAC (l.), ABRESSAC, ORBIOSSA (d.), (all. habersack), s. m. Havre-sac, v. sa, carnié. 

Tiro de soun abrassa l'Armana prouvençau. 

ARM. PROUV. 

Belèu fara rampli l'abrassac d'aucelous. 

L. VESTREPAIN. 


ABRASSADO (cat. abrassada, it. abbracciata), s. f. Prise à bras, embrassade, v. embrassado, brassado. (esp. abrazo, abrazos)

A forço d'abrassados, de plours sens fi. 

B. FLORET. 

R. abrassa.

ABRASSAGAT, s. m. Contenu d un havre-sac. R. abrassa. 

Abrausi, v. brausi, brounzi; abravaja, v. esbravacha; abravis, 

v. aubo-vit. 


ABRE n. d'h. Saint Abre ou Avre, honoré à Grenoble; la mère de Fénélon s'appelait Louise de Saint-Abre. (Sanabria, Senabria, Seabra, Zamora?)

Abre, v. aubre; abrega, v. ablasiga; abregi, abregui, abreguia, v. abragui; abregoun, v. barjavoun; abreia, v. abriga; abreiga, v. ableiga, ablasiga; abreja, v. abréuja; abreja, v. abriga; abrejanço (d.), v. abreviacioun. 


ABRÈL, OBRÈL, s. m. Arroche, plante potagère, en bas Limousin, v. armòu. R. brèl, bruei. 

Abremba, v. membra. 


ABRENA, v. a. Donner du son; charger de coups, rosser, v. ablada, acivada. R. à, bren. 


ABRENOUNCIA (lat. abrenuntiare), v. a. Renier, désavouer, abjurer, renoncer, en Béarn, v. renouncia. (renunciar)

Es qu'aurian abrenounciat un quicoumet de nostos idèios? 

X. DE RICARD. 

Abresema, v. abrama; abressa, v. bressa; abréu, v. abriéu. 


ABRÉUJA, ABREJA (g.), (rom. abreujar, abreviar, cat. esp. port. abreviar, it. lat. abbreviare), v. a. Abréger, v. acourchi. (acurçar; chap. acursá) 

Abrèuje, èujes, èujo, èujan, èujas, èujon. 

Au travai, abrèujo un pau, il bâcle un peu le travail. 

Li *chagrin abrèujon li jour. 

J.-J. BONNET. 

Abréuja, abréujat (l.), ado, part. et adj. Abrégé ée. 

En abrèuja, en abrégé, en peu de mots. R. à, brèu. 


ABRÉUJAIRE, ABREJAIRE (g), ARELLO, AIRO (cat. esp. abreviador, it. abbreviatore), s. Celui, celle qui abrège, abréviateur. B. abrèuja 


ABRÉUJAMEN, ABREJAMEN (d.), (rom. abreviamen, cat. abreviament, esp. abreviamento (abreviación, abreviatura), it. abbreviamento), s. m. Action d'abréger, diminution (disminución), v. acóurchi. B. abréuja. 


ABRÉUJAT, ABREJAT (g.), (esp. abreviado; chap. abreviat), s. m. Abrégé, v. coumpendi, epitome, breviàri, lèmo. 

Vès-aqui l'abréujat d'aquelo nouvello obro. 

A. MATHIEU. R. abréuja. 

ABREVIACIOUN, ABREVIACIEN (m.), ABREBIACIÉU (l. g.), (rom. cat. abreviació, esp. abreviación, it. abbreviazione, lat. abbreviatio, abreviatonis), s. f. Abréviation. 


ABRI, ABRIC (l.), ABRIT (g.), APRIC (b.), (rom. abric, cat. abrich, port. esp. abrigo, it. aprico), (aprisco) s. m. Abri, v. ardiero, aces, cagnard; haie morte, v. sebisso; protection, v. recès, sousto; Abric, Laprix, noms de fam. mérid. 

A l'abri, à l'abri, à couvert (cubierto); metre uno planto à l'abri, butter une plante; estre à l'abri d'un ome, être en puissance de mari; i'a res à l'abri de sa lengo, sa langue ne respecte personne; n'avé ni ami ni abri, être dans l'abandon. (no tiene ni amigo ni abrigo; estar abandonado)

Bouten-nous en aquest abri. 

C. BRUEYS. 

PROV. Mau vesti 

Vai per abri. 

- A auro drecho ges d'abri, 

E à paure ome ges d'ami. 

PROV. L. Fai coumo la fourmic: (haz como la hormiga)

Met toun gran à l'abric. (mete tu grano al abrigo)

R. abriga. 


ABRIA, n. d'h. Abriact, patron d'un village du Querci; Abria, nom de fam. mérid. 

Abria, v. abriga; abriago, v. ebriago; abriba, v. abriva; abribo, v. abrivo. 


ABRICA (S'), v. r. Se poser sur un lieu élevé, se percher, dans les Alpes, v. ajouca, quiha; pour abriter, v. abriga. R. à, bric. 

Abricot, abricòu, v. aubricot. 


ABRICOUN (it. briccone, fripon), s. m. Charlatan, à Nimes, v. braguetian. 

ABRIÉS (rom. Abries, Abriaux, b. lat. communitas Abriarum, locus de Abriis), n. de l. Abriès (Hautes-Alpes); nom de fam. prov.  


ABRIÉU, ABRÉU (rh.), AVRlÉU, ABRIL. ABRIAL (l.g.), ABRIEL (querc.), ABRIER (a.), ABRIAU, ABRI (lim.), ABRIÒU, ABRIOL (rouerg.), APRIL (b.), (rom. abriu, abriel, april, cat. esp. port. abril, it. aprile, lat. aprilis), s. m. Avril, mois (mes); Abrieu, Abrial, nom de fam. mérid. 

Pèis ou peissoun d'abrièu, poisson d'avril. 

Serai peissoun d'abriéu pèr vous. 

G. ZERBIN. 

Sian au mes d'abriéu, que lis ai s'abrivon; 

Quand saren au mes de mai, 

Lis ai s'abrivaran mai. 

DICTON POP. 

PROV. Au mes d'abriéu, 

Te delèujes pas d'un fiéu; 

Au mes de mai, 

Vai coume te plais, 

ou Enca noun sai; 

Au mes de jun, 

Prengues counséu de degun; 

Au mes de juliet, (julio; juliol, juriol)

Qu s'atapo es un couiet, 

- Au mes d'abriéu, 

Touto bèsti mudo de péu. 

- Au mes d'abriéu, 

Tout aubre a soun gréu. 

- Fau que lou mes d'abriéu 

Mete li valat à fiéu. 

- Abriéu es de trento, mai quand plóurié trento-un, 

Farié mau en degun. 

- Quand en abriéu plóurié, 

Que tout lou mounde cridarié: 

Tout es nega, tout es perdu, 

Encaro aurié pas proun plóugu. 

- Se jamai abriéu venié, 

Jamai plueio arribarié. 

- Pichoto plueio d'abriéu 

Fai bello meissoun d'estiéu. 

- D'abriéu e de mai se saup 

De l'an lou bèn e lou mau. 

- Abriéu n'a ges d'abri, 

Ni lou paure d'ami. 

- Quand abriéu en furour se met, 

l'a pas dins l'an un pire mes.  


Lou diciounàri d'Abriéu, le dictionnaire provençal-français de J.-T. Avril, de Manosque (Apt, 1840). 


ABRIGA, ABRICA (l.), ABRITA (g.), ABRIÇA, ABREJA (d.), ABRIA, APRIGA (b.), (rom. abricar, abriar, cat. esp. port. abrigar, lat. apricari), v. a. Abriter, butter une plante, v. acala, acagnarda, acela, acessa; protéger, v. assousta. 

Abrigue, gues, go, gan, gas, gon. 

Abrigo-me bèn, abrite-moi bien. 

S'abriga, abriga-s (g.), v. r. S'abriter, se couvrir. 

Me menèc abrica, que n'èro pas cubert. 

A. GAILLARD. 

Abriga, abricat (l.), ado, part. et adj. Abrité, ée. 

S'el se fousso voulgut, el se fous abricat. 

A. GAILLARD. 


ABRIGA, v. a. Émier, briser, v. embriga; harasser, v. ablasiga. 

En resquibant, s'abrigon lou camard. 

P. FIGANIÈRE. 

Ai bèn pòu que me l'abriguessias. 

M. BOURRELLY. 

Enfounson lei pouerto duberto 

En abrigant lei moussèu rout. 

M. BOURRELLY. 

Abriga, ado, part. et adj. Émié, brisé, ée, rompu, moulu, ue. R. à, brigo. R. abriga. 


ABRIGADO, s. f. Partie abritée; abri, asile, v. retirado, sousto. 

L'ausèl cerco abrigado. (el pájaro busca abrigo, refugio, asilo, retiro)

L. PIAT. 

R. abriga. 


ABRIGAGE, ABRICATGE (l. g.), s. m. Action d'abriter, abri, v. souplé. 

Ana dins lous oustals pèr trouba d'abricatge. 

J. CASTELA. 

R. abriga.


ABRIGAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui abrite, v. assoustaire. R. abriga. 


ABRIGALH, s. m. Vêtement pour se couvrir, cape, manteau, en Gascogne, v. roupo. (abrigall; abrigo)

R. abriga. 

Abrignoun, v. prugnoun. 


ABRIGO, s. f . Tout ce qui abrite ou qui couvre, couverture de laine, v. cuberto, parofre.

Toutes dounen foço abrigos de lano.

M. BARTHÉS. 

R. abriga. 


ABRIGOUS, ABRITOUS (g.), OUSO, OUO (m.) adj. Qui est à l'abri, qui offre un abri, v. adrechous, souleiant. 


Abrigous coumo uno serro. 

J. LAURÈS. 

Salisson lou mati toutes engrepesits 

Del bartas abrigous ount se soun refaudits. 

B. FABRE. 

Savès que pèr fa 'n som l'endrech es abrigous. 

ID. (B. FABRE.)

R. abric. 


ABRIGUET, ABRITET (g.), s. m. Petit abri, v. ardeirolo, cagnardet. 

R. abric. 


ABRIHANDO, ABRILHANDO (a.), ABRIÉURANDO, BRIHANDO, BRIHANTO, s. f. Les quatre premiers jours d'avril, auxquels le peuple attribue une importance climatérique, v. vaqueiriéu, emprunta. 

PROV. Se l'abrihando es ventouso, n'i'a pèr quaranto jour. 

- L'abrihando, 

Coume fai lou tres, fai lou quaranto, 

ou bien, 

Abriéu lando 

Tau tèms jusqu'au quaranto, 

Se lou dès noun l'aplanto. 

R. abriéu. 


ABRIHOUS, ABRILHOUS (l.), OUSO (rom. avrillos), adj. Du mois d'avril, v. printanié. R. abriéu. 

Abriou, v. abriéu. 


ABRIVA, ABRIBA (g.), EMBRIVA (l.), ESBRIVA (rom. abrivar, esbrivar, cat. abribar, it. abbrivare), v. a. et n. Accélérer, lancer, précipiter, hâter, faire courir, donner la chasse; t. de mar. faire force de rames, v. coucha, suta; donner un poisson d'avril, en faire accroire, attraper, v. atrapa. 

Abrivo, élance-toi, en avant. 

Abrivant sus li front lou signe de la crous. 

CALENDAU. 

PROV. Abriéu abrivo, 

ou bien, 

Abriéu abrivo 

Lou blad à l'espigo. 

S'abriva, v. r. S'élancer, se précipiter, se hâter, s'empresser, se laisser attraper; mûrir trop promptement. 

T'abrives pas tant, ne te lances pas tant. 

PROV. Au travai qu noun s'abrivo 

Es carogno touto vivo. 

Abriva, abrivat (l.), ado, part. et adj. Lancé, entraîné; attrapé, trompé, ée; Abribat, nom de fam. gasc. 

Parti abriva, partir en toute hâte; bastimen abriva, navire porté par le vent ou entraîné par les courants. 

PROV. Un couioun abriva travessarié 'n paié. 

R. à, briéu. 


ABRIVACIOUN, ABRIVACIEN (m.), ABRIBACIÉU (l.g.), s. f. Accélération, précipitation, v. coucho, freto, suto; pour abréviation, v. abreviacioun. 

Hola, sourtès, la bello estello, 

Presènto pèr abrivacien. 

G. ZERBIN. 


ABRIVADO, ABRIVO, ABRIBO (l.), S. f. Élan, escousse, essor, hâte, v. empencho, vanc; préliminaire des grandes courses de taureaux, qui consiste à les lancer à outrance, à leur arrivée dans une ville, escortés d'un escadron de cavaliers, ce que les Espagnols appellent algarrada; forte réprimande, v. enflancado; poisson d'avril, attrape, fausse alerte, 

v. achapatòri. 

Fai acò d'uno abrivado, fais cela promptement et sans t'arrêter; 

i'an douna l'abrivado, on l'a mystifié. 

Lou reinardié prouvoco uno abrivado. 

J. DÉSANAT. 

léu tabé soi contat sens vanc ni mouvemen, 

Despèi qu'ai perdut moun abrivo. 

J. LAURÈS. 

Tout d'uno abrivo. 

J.-F. ROUX. 

R. arriva. 


ABRIVAIRE, ABRIBAIRE (l.), ARELLO, AIRO s. et adj. Accélérateur, trice, v. couchaire; celui, celle qui lance, ou attrape, mystificateur, trompeur, euse, v. enganaire, embulaire. (engañador, embustero) 

Bèn gramaci, gros abrivaire. 

L. PICHE. 

R. abriva. 


ABRIVAMEN, EMBRIVAMEN (rom. abrivament, cat. abribament), s. m. Impétuosité, empressement, entraînement, irruption, v. rabino. 

L'abrivamen de l'aguieloun. 

F. DU CAULON. 

R. abriva. 



ABRIVAU, s. m. Éperon? v. esperoun. (cast. espuelas ?)

Sus, Martin, douno-mi mous abrivaus de ferre. 

LA BELLAUDIÈRE. 

R. abriva. 

Abro, v. aubre; abro, abrò, abrou, abroua, v. bro. 


ABROUA (S'), (it. approdare), v. r. S'approcher du bord des champs, des broussailles qui bordent les champs, v. óuriera, ribeja. 

Faire abroua l'avè, faire paître les brebis sur la lisière des champs, v. arriba. R. à, bro. 


ABROUCA, v. a. Mettre en perce, v. brouqueta; ficher, piquer, v. brouca. 

N'abroucaran la barriqueto. 

G. D'ASTROS. 

R. à, broco. 


ABROUDI, v. a. Rendre paresseux, acoquiner, v. agourrini. 

(cast. acoquinar; Del fr. acoquiner. 1. tr. coloq. Amilanar, acobardar, hacer perder el ánimo. U. t. c. prnl.; chap. acoquiná, acolloná, acobardí, amilaná)

Abroudisse, isses, is, issèn, issès, isson. 

S'abroudi, v. r. Devenir paresseux. 

Abroudi, abroudit (l.), ido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée; indolent, indolente. 

Uno meno d'abroudit. 

BACQUEIRA. 

R. à, brodo. 


ABROUDIMEN, s. m. Action d'acoquiner, de s'acoquiner, v. agourrinimen. R. abroudi. (gurrumino)

Abroue, v. brouo, bro. 


ABROUES, ABROUAS (esp. abrojo, chardon, écueil, lat. abruptum, précipice, ravine), s. m. Touffe de broussailles, tertre sur le bord d'une 

rivière, v. bros, matas, mourras; Abros, nom de lieu près Saint-Geniès (Basses-Alpes). 

Un tarnagas sóuvàgi 

Pounchejant d'un abroues. 

A. CROUSILLAT. 

Quand l'eigagno en perleto, 

Risouleto,

Trelusis sus leis abroues. 

J.-B. GAUT. 


ABROUGA, ABROUJA (lim.), (cat. esp. port. abrogar - derogar, abolir -, it. lat. abrogare), v. a. Abroger. 

Abrogue, abrogues, abrogo, abrougan, abrougas, abrogon. 

Abrouga, abrougat (l. g.), ado, part. et adj. Abrogé, abrogée. 


ABROUGACIOUN, ABROUGACIEN (m.), ABROUGACIÉU (l. g.), (cat. abrogació, esp. abrogación, it. abrogazione, lat. abrogatio, abrogatonis), s. f. Abrogation. 

Abroui, v. bruei; abroulha, v. brouia; abroulhoun, v. brouioun. 


ABROUNCA (S'), (rom. abroncar), v. r. Broncher, se heurter, v. brounca, embrounca. 

Mès à chasque pas s'abrounco, trantaio. 

A. LANGLADE. 

Abrounca, abrouncat (l.), ado, part. et adj. Heurté, penché, refrogné, ée. Lou front abrouncat. 

ID. 

R. à, brounc. 

Abrounda, v. asounda. 


ABROUQUI, ABROUGUI, v. a. Manger les sommités des arbrisseaux, brouter, v. esbrouta. 

Abrouquisse, abrouquisses, abrouquis, abrouquissèn, abrouquissès, abrouquisson. 

S'abrouqui, v. r. Se rabougrir, v. rabruga. 

Abrouqui, abrouquit (l.), ido, part. et adj. Abrouti, rabougri, ie. 

Au cafour abrouqui. 

LAFARE-ALAIS. 

R. à, broco. 


ABROUQUIDURO, s. f. Ce qui a été brouté, v. broustage. R. abrouqui. 


ABROUQUIMEN, s. m. Abroutissement, v. abroutimen. R. abrouqui. 

Abrouta, v. avourta; abrouta, v. esbrouta, abroutado, v. esbroutado; abroutaire, v. esbroutaire. 


ABROUTI, v. a. Détruire les bourgeons, brouter, v. esbrouta. (chap. esbordá; als amelés u olivés - oliveres: despullissá) 

Abrouti, abroutit (l.), ido, part. et adj. Abrouti; rabougri, ie. R. à, brout. (chap. brot, verbo brostá; cast. brote)

 

ABROUTIDURO, s. f. Ce qui a été brouté ou ébourgeonné, v. rousigadisso. R. abrouti. 


ABROUTIMEN, s. m. Abroutissement, v. abrouquimen. R. abrouti. 

Abroutun, v. esbroutun; abrudi, v. esbrudi. 


ABRUM, s. m. «Vieux mot qui exprime le hoquet d'une personne ivre» (J.-.J. Bonnet), v. chouquet. 

«A brum, a brum, je suis prebstre Macé.» 

(Rabelais, propos des beuveurs). 


ABRUTI (rom. abruzir), v. a. Abrutir, v. abesti, abestiassi. 

Abrutisse, isses, is, issèn, issès, isson. (cast. embrutecerse)

S'abruti, v. r. S'abrutir. 

Abruti, abrutit (l.), ido, part. et adj. Abruti, ie. 

Cadun s'es abrutit. 

MIRAL MOUNDI. 

Mena vido abrutido. 

M. TRUSSY. 

R. à, brut. 


ABRUTIMEN, ABRUTISSIMEN. (Var), ABRUTISSOMEN, ABRUTISSÈNCO (l.), s. Abrutissement, v. abestimen. R. abruti. 


ARRUTISSÈNT, ÈNTO, adj. Abrutissant, ante, v. abestissènt. R. abruti. 


ABSALOUN (rom. Absalon, Ansalo, lat. Absalo), n. p. Absalon. 


ABSÈNCI, ASSÈNCI, AUSSÉNCI, ABSÉNCIO (g.), ABSENÇO (l.), ASSÈNÇO (niç.), (rom. absencia, absensa, cat. port. absencia, esp. ausencia, it. assenza, lat. absentia), (chap. aussénsia) s. f. Absence. 

Après dous mes d'assènci e de languitudo. 

A. CROUSILLAT. 

Moun aussènci, parai? noun t'a pesa 'no brigo. 

R. MARCELIN. 

PROV. L'absènci es la maire de la demembranço. 


ABSÈNT, ASSÈNT, AUSSÈNT, ABSENT (l.), ÈNTO, ENTO (rom. absen, absens, cat. absent, it. assente, esp. ausente, port. absente, lat. absens, entis), adj. et s. Absent, ente, v. mancant. (mancar : faltar; ni mes ni manco : ni más ni menos)

Se siéu absènt à toun retour. 

H. MOREL. 

Moun amour va toujour creissènt, 

Bèn qu'àgi demourat absènt. 

G. ZERBIN. 


PROV. Is absènt e i mort 

Noun ié fau faire tort. 


ABSENTA (S'), S'ASSENTA (niç.), S'AUSSENTA (rom. cat. port. absentarse, it. assentarsi, esp. ausentarse, lat. absentare) (chap. aussentás, aussentá; yo estic aussén, yo me aussento), v. r. 

S'absenter, v. ana deforo. (aná defora, fora; ir fuera, afuera)

Absènte, absèntes, absènto, absentan, absentas, absènton. 

Absentas-vous pendent quánquis meses. 

H. BIRAT. 

Lou flagèt déu grand Diéu de ta tèsto s'absente! 

DU BARTAS. 

Diligènt, assidu, noun s'aussentant jamai. 

(cast. diligente, asiduo, no se ausenta jamás)

A. CROUSILLAT. 

Absenta, absentat (l.), ado, part. Absenté, absentée. R. absènt. 


ABSIDO, ASSIDO (b. lat. absida, lat. absis, absidis), s. f. Abside d'une église, v. lanterno. (el ábside de una iglesia) 

Lei bràvei Rousseten edificon subran 

La glèiso e sei doues tourre, e lei vouto e l'absido.

F. VIDAL. 


ABSINT, ABSINTE, ACHINTE (l.), (rom. absens, absinti, port. absinthio, lat. absinthium, absinthe), s. m. Absinthe, liqueur, v. (cast. absenta)

verdalo; plante, v. aussent. 

Absinte de sant Jan, armoise, à Toulouse, v. artemiso. 


ABSÒUDRE, ASSOUDRE (d.), ABSOLVE, ABSOLBE (g.), ASSOLVE (niç.), (rom. absolve, absolre, absolvre, absolver, asolver, cat. absoldre, esp. port. absolver, it. assolvere, lat. absolvere - ego te absolvo in nomine ...), v. r. Absoudre, v. aquita, desliga. 

Absòuve, absòuves, absòu, absòven, absòuves, absòuvon; absóuvièu; absóuguère; absóudrai; absóudrièu; absòuve, absòuven, absòuves; qu'absòugue; absòuguèsse; absòuvènt. 

L'ome de Diéu, en grand soucit. 

Gueitavo l'istant de l'absòudre. 

H. MOREL. 

T'absòuve, iéu, di pecat de ta vido. 

ABBÉ BRESSON. 

La glèiso absòu li pecadou. 

A. PEYROL. 

Iéu se pòu-ti que vous assòugue? 

MIRÈIO. 

Absòut, assolt (niç.), absòuto, absolto (rom absout, assout, assot, assouta, assota), part. Absous, absoute. (cast. absuelto, absuelta; chap. absolt, absolta)

Absoulu, v. assoulu; absoulucioun, (cast. absolución) v. assoulucioun; absourbi, v. assourbi. 


ABSÒUTO, ASSÒUTO, SÒUTO (cat. absolta), s. f. Absoute, v. bèn-dire, canta. R. absòudre. Abstencioun, v. astencioun; absteni, v. asteni; abstinéncio, v. astinènci. 


ABSTRACIOUN, ABSTRACIEN (m.), ABSTRACCIÉU (l. g.), (rom. abstraccio, abstractio, cat. abstracció, esp. abstracción, it. astrazione, lat. abstractio, abstractonis), s. f. t. sc. Abstraction. 


ABSTRAIRE (rom. astraire, cat. abstraure, it. astrarre, esp. abstraer, lat. abstrahere), v. a. t. sc. Abstraire. 

Se conj. comme traire. 

ABSTRA, ABSTRACH (l.), ABSTRAIT (g.), ACHO, AITO (rom. abstrayt, cat. abstret, lat. abstractus) (cast. abstraído), part. et adj. Abstrait, abstraite. 


ABSTRATIÉU, ABSTRACTIÉU (l. g ), IVO, IBO (rom. cat. abstractiu, abstractiva, esp. port. abstractivo, it. astrattivo), adj. t. sc. Abstractif, ive. R. abstraire. 


ABSURDAMEN, ABSURDOMEN (l.), (cat. absurdament, it. assurdamente), adv. Absurdement v. niaisamen. R. absurde. (cast. absurdamente; chap. absúrdamen)


ABSURDE, ABSURDO (cat. esp. port. absurdo, it. assurdo, lat. absurdus), adj. Absurde, v. irresounable (cast. irrazonable). (cat. inventat: absurd, absurds, absurda, absurdes) 


ABSURDETA, ABSURDITAT (l.), (cat. absurditat esp. absurdidad, it. assurdità, lat. absurditas, absurditatis), s. f. Absurdité, v. nesciour. 

Vendras jamai à la sesoun 

Que toun absurditat atènde. 

G. ZERBIN. 

Abuca, v. abouca; abucla, abugla, v. avugla; abucle, abugle, v. avugle; abudre, v. avé; abugada, v. bugada. 


ABUHA, v. a. Étonner, étourdir, désorienter, dans le Gers, v. abalourdi. 

Abuhat, abuhado, part. et adj. Etonné, etonée. R. à, bufo. 

Abuio, v. abiho; abula, v. aboula. 

ABULO, ABUELO (m.), ABELLO, s. f. Bûchette servant à mesurer la distance de deux boules, v. cano, broco, pamello. 

Èstre court à l'abulo, rester court, ne pas arriver à temps; lou cop es 

d'abulo, le coup est à mesurer; èstre luen d'abulo, être loin de compte; sian pas luen d'abulo, nous sommes près d'être d'accord. 

Pèr la babiho èro pas liuen d'abulo. 

J. AUBERT. 

R. abula, aboula. 

Abuoura, v. abéura; abuouròur, v. abéuradou; abure, v. avé. 


ABURRELA, BURRELA, v. a. Mettre en petits tas les plantes fourragères, en Castrais, v. acounoulha, acuchouna. 

Aburrèlli, aburrelles, aburrello, aburrelan, aburrelas, aburrellon. 

Aburrelat, aburrado, part. Entassé, entassée. R. à, burrèl. 


ABUS, ABÈU (bord.), (rom. cat. abus, it. esp. port. abuso, lat. abusus), s. m. Abus, v. mal-adoubat. 

Abuses, plur. lang. d'abus. 

Es un abus de l'entreprene, c'est une entreprise vaine; faire uno causo pèr abus, agir abusivement. 

PROV. Lou mounde es qu'un abus. 

- Abus i'avié, abus i'aura, 

Tant que lou mounde durara. 


ABUSA (rom. cat. esp. port. abusar, it. abusare), v. a. et n. Abuser, v. engana; tromper, distraire, amuser, en Gascogne et Limousin, v. amusa. Vosto cresènço vous abuso. 

C. FAVRE. 

S'abusa, v. r. S'abuser. 

I'a de richas que s'abuson. 

M. DE TRUCHET. 

Abusa, abusat (l.), abusado, part. Abusé, trompé, trompée. 

O gus, l'as abusado. 

A. CROUSILLAT. 

R. abus. 


ABUSAGE, ABUSATGE (l. g.), (rom. abuzatge), s. m. Action d'abuser, v. enganamen. (acción de abusar, abuso, engaño) 

R. abusa. 


ABUSAGUET, s. m. Jouet d'enfant (juguete; juguet; joguina), amusette, 

en bas Limousin, v. demouret, jouguet. (amuse : entretener)

Jano d'Abusaguet, vieille femme qui fait des contes. R. abusa, amusa. 


ABUSAIRE, ABUSARELLO, ABUSAIRO (l.), s. et adj. Celui, celle qui abuse, abuseur, trompeur, trompeuse, v. enganaire. (abusón, abusador)

Coucoun abusaire ou ambusaire (l.), flûte, cocon de mauvaise qualité, à moitié percé par la chrysalide. 

Luquet n'es rèn qu'un abusaire. 

C. BRUEYS. 

R. abusa. 


ABUSANÇO, s. f. Abus, mauvais usage. R. abusa. 


ABUSIÉU, IVO, IBO (g.), (cat. abusiu, abusiva, esp. port. it. abusivo, lat. abusivus), adj. Abusif, abusive; musard, lambin, en bas Limousin, v. musaire. R. abus. 


ABUSIVAMEN, ABUSIBOMEN (l. g.), (cat. abusivament, esp. port. it. abusivamente), adv. Abusivement. Abuso, v. aubuso. 


ABUSO-PASTOU, s. m. Engoulevent, oiseau, en Gascogne, v. cabrihau, chaucho-gàrri, esquicho-grapaud. R. abusa, pastour. 

(cast. engañapastores, engañapastor)

Abut, abudo (eu, eue), à Toulouse, v. avé. 


ABUTA (it. buttare), v. n. et a. Quiller, tirer vers un but pour savoir qui jouera le premier, v. revesi; pousser, bousculer, v. buta. 

L'abuto e pièi s'enva. 

J. RANCHER. 

R. à, but. 


ABUTOUN, s. m. Poussée, coup de poing (chap. puñada; cop de puñ), à Nice, v. butado, butoun. 

Es qu'à la liberta cau douna l'abutoun 

E pensa que bèn lèu vènon li sabatoun. 

J. RANCHER. 

De tout coustat cadun si douno d'abutoun. 

ID. 

R. abuta. 


ABZA (rom. Abzac, Apsac), n. de l. Abzac (Gironde), v. ajat. 


AC, AG, AT, AU (l.), A, BAC, BAT (g.), BA (l.), VA (m.), OC, GOC, OT 

(g. b.), (rom. hec, hoc, lat. ac, hac, hoc), pron. relat. Le, cela, en Gascogne, Guienne et Béarn, v. va, ba, hou, lou. 

Ac cau agusa, cau ac agusa, il faut l'aiguiser; ac trucara, il le frappera; 

si nou ac sap, s'il ne le sait; s'ac podes pas dire, si tu ne peux le dire; 

ac vesèn, nous le voyons; bac couneguèn, nous le connaissons; n'ac an pas boulut, ils ne l'ont pas voulu; si lou marit at sabè, si le mari le savait; qu'at sèi, je le sais; qu'at harèi, je le ferai; digats-m'at, 

dites-le-moi; jou t'ag è dit e t'ag dìsi (G. d'Astros), je te l'ai dit et te le dis (yo te lo he dicho y te lo digo; chap. yo te 'u hay dit y te 'u dic);

Diéu m'a perdou (F. de Cortète), Dieu me le pardonne; sabes-oc-tu? le sais-tu? ('u saps tú?; ho saps tú?) 

Ac se contracte avec les infinitifs et impératifs: pèr aima-c, pour aimer cela; pèr hè-c pour le faire; pèr frounsi-c, pour le froncer; pèr da-c oc à entène, pour le donner à entendre; demando-c, demande-le; minjo-c 

mange-le. 

Aça, v. eiça; aça, v. ah! ça, ah! ço, aisso. 


ACABA, ACAVA (l.), ACHABA (lim.), CABA (g. b.), CHABA (d.), (rom. acabar, achabar, cat. acavar) (cast. acabar; chap. acabá, acabo, acabes, acabe, acabem o acabam, acabeu o acabau, acaben), v. a. et n. Achever, terminer, parfaire, v. assouida; finir, cesser, v. fini; dissiper tout son bien, v. aplana, manja; gourmander, réprimander, en Castrais, v. charpa. 

Acabo, commandement de marine pour ordonner à l'équipage de prendre son repas; acabo ta sieto, vide ton assiette; acabara, il mangera tout; en Camargo, i'a d'arabi que vous acabon, dans la Camargue on est dévoré par les moustiques; acaben, chabam-n'en (périg.), finissons-en. 

PROV. Es foulié de coumença 

Ço que noun pos acaba. (Es tontería escomensá lo que no pots acabá)

S'acaba, v. r. S'achever; achever de se ruiner, de se tuer, de se griser. 

Acaba, acabat (l.), acabado, part. et adj. Achevé, achevée; Accabat, nom de fam. lang. 

Un acaba, un homme ruiné; es acaba, c'est un homme fini, usé; acaba que siegue, sitôt fini, ceci terminé; as pancaro acaba de soufri, tu n'es pas encore au terme de tes peines; a acaba de bèn faire, il n'a jamais 

rien fait de bon. 

Acabadet, acabadeto, presque achevé, à peine achevée. R. à, cap. 


ACABADO, ACABASOU (l.), ACABANÇO (b.), (rom. acabansa), s. f. Achèvement, fin, v. assouto. (achievement inglés; el acabose cast. final) 

A l'acabado! cri des revendeuses pour achever le débit de leurs marchandises, et des chefs de travailleurs pour encourager leurs hommes à finir l'ouvrage; eiçò 's l'acabado, c'est la fin. R. acaba. 


ACABADOU (rom. acabador), s. m. Achevoir, outil pour achever, lieu où l'on achève. R. ababa. 



ACABADOU, ACABADOUIRO (rom. cat. esp. port. acabador), s. Consommateur, dissipateur, mangeur, mangeuse, v. acabaire. R. acaba. 


ACABADURO, CABADURO (lim.), (rom. acabadura), s. f. Achèvement, partie où l'on achève; fil d'une autre couleur que le tisserand met au bout d'une pièce de toile, v. listo. R. acaba. 


ACABAIO, ACABALHOS (l. g.), s. f. pl. Fête rustique que l'on célèbre dans le Médoc, après l'achèvement de la vendange, v. assouido, reboulo, roulado. R. acaba. (Fiesta rústica que se celebra en el Médoc, después de acabar la vendimia.) 


ACABAIRE, ARELLO, AIRIS (m.), AIRO (l.), s. et adj. Celui, celle qui achève dissipateur, trice, qui mange son bien, prodigue (pródigo), v. degaiè, manjaire. 

A pres un acabaire, elle a épousé un gaspilleur. 

Fau ploura, quau? lis acabaire 

Que manjon si castèu e que bevon si mas. 

AD. DUMAS. 

Oh! la bello vido 

Que fan lis acabaire! 

Soun de sèns-soucit, 

Vivon dins li plesi. 

CH. POP. 

R. acaba. 

Açabal, v. eiçavau. 


ACABALA, ACHABALA (l. m.), (rom. cat. esp. acabalar), v. a. Meubler une ferme, la munir des bestiaux et outils nécessaires, v. abestiala, 

prouvesi. 

S'acabala, v. r. Se fournir de cheptel et d'outillage aratoire; s'approvisionner. 

Talo, dins soun tut, se fatigo, 

Pèr s'acabala, la fournigo. 

F. D'OLIVET. 

Acabala, acabalat (l.), ado, part. et adj. Équipé, outillé, ée. R. à, cabau. 

Acabala, acabalga, v. acavala. 


ACABAMEN, ACABOMEN (l.), ACHABAMENT (d. lim.), (rom. acabamen, cat. acabament, port. acabamento, esp. acabamiento), s. m. 

Achèvement, consommation, extinction, perfection, v. perfin. R. acaba. 


ACABANI, ACABANA, v. a. Incliner comme le toit d'une cabane. 

S'acabani, v. r. Être en forme de cabane, se courber en ogive, v. vouta. 

ACABANI, ACABANA, DO, part. et, adj. Voûté, ée, ogival, ale. (ojival) 

Sebisso acabanado, haie penchée en avant. R. à, cabano. 


ACABASSI (S'), v. r. Se flétrir, se faner, s'user, par l'effet de l'âge, des excès ou du travail, v. abouli, afatrassi. 

Acabassi, acabassit (l.), ido, part. et adj. Flétri, ie, usé, fané, ée. 

Femo acabassido, femme qui se laisse aller, qui néglige sa toilette. 

Adounc la vierge benesido 

De-vers la chourmo acabassido 

Soun enfant a vira. 

S. LAMBERT. 

R. à. cabas. 

Acabbat, v. à cap-bat. 


ACABLA, ACAPLA (l.), (du fr.), v. a. Accabler, v. aclapa, agrasa. 

La languino m'acablo. 

F. DE CORTÈTE. 

Sourtès d'eici, car iéu tramble de pòu 

Que l'estable 

Noun vous acable. 

N. SABOLY. 

Acabla, acablat (l.), ado, part. et adj. Accablé, acablée. 

Lou mau que me tèn acablat. 

C. BRUEYS. 

E l'on es acablat de penos e trabals. 

A. GAILLARD. 


ACABLAMEN, ACAPLOMEN (l.), s. m. Accablement, v. ablasigaduro, escrancaduro, agrasamen, lassige. R. acabla. 

Acabra, v. encabra; acabussa, v. cabussa; acacagna, v. escarcagna. 


ACACHA, ACASSA, ACAISSA (g.), ENCACHA (rom. acaissar, ocaizar, trancher avec les dents), v. a. Couper net, trancher, v. abraca, escacha; ajuster, égaliser, parer, unir; arranger, agencer, adoniser, v. atrenca, alisca, couti; rompre, écraser, briser, v. cacha. 

Acacha lou bos, appareiller le bois pour le mettre en fagot; aquelo raubo t'acacho, cette robe te va bien. 

S'acacha, v. r. S'ajuster, s'attifer, se soigner, s'engraisser. 

Acacho-te pèr parti, fais toilette pour partir. 

Acacha, acachat (l.), ado, part. et adj. Coupé net; propre, en ordre, ajusté, orné, ornée, fringant, ante; écrasé, brisé, brisée. 

PROV. Fiho acachado 

Mié-maridado. 

Un ome acaissat de lassièro. J. CASTELA. R. à, cais. 

ACACHADAMEN, ACACHADOMEN (l.), adv. Avec netteté, avec ordre, v. proupramen. R. acacha. 


ACACHADURO, ACASSADURO, s. f. Netteté, propreté; ajustement, toilette, v. atrencaduro. 

I'a forço acachaduro dins l'oustau, c'est une maison très bien tenue. 

R. acacha. 


ACACHOULI, v. a. Cajoler, amadouer, en Rouergue, v. cachoula. 

Acachouli soun calignaire, enjôler son amant. 

S'acachouli, v. r. Cacher sa figure dans le sein de sa mère, en parlant d'un enfant. 

Acachouli, acachoulit (l.), ido, part. et adj. Cajolé, cajolée. R. acatoula. 

Acachoun, v. acatoun (d'). 


ACACIA, AGACIA (l.), CACIA (cat. esp. it. lat. acacia), s. m. Acacia, robinier, arbre, v. cacìo. Acacia rouge, gainier, arbre, v. avelatié. 

Acadeira, v. acoudoula, aqueira, acarreira. 


ACADÈMI, ACADÈMIO (l. g.), ACADEMIO (rh.), ACADEMIÉ (m.), (it. accademia, cat. esp. port. lat. academia), s. f. Académie, v. counsistóri. (consistori, consistorio del Gay Saber)

L'acadèmi di Jo Flourau, l'académie des Jeux Floraux de Toulouse, la plus ancienne société littéraire de l'Europe, v. jo; on dit pourtant que, vers 1100, les Juifs avaient fondé une académie à Lunel. 

Anan faire, dóu còup, e meissoun e vendèmi: 

Sian urous mai-que-mai, sòci de l'acadèmi. 

F. VIDAL. (Jochs Florals de Barchinona, jocs florals de Barcelona)


ACADEMI, ACADEMIC (l. g.), ICO (cat. academich, esp. port. it. académico, lat. academicus), adj. Académique. 

Nosto founfònio academico 

Vous a di soun alleluia. 

H. MOREL. 

Li felibre tènon à taulo si sesiho academico. 

ARM. PROUV. 


ACADEMICAMEN (cat. academicament, it. accademicamente), adv. Académiquement. (cast. académicamente; chap. académicamen) 

R. académie. 


ACADEMICIAN (angl. academician), s. m. Académicien. 

L'academician Raynouard èro de Brignolo. 

ARM. PROUV. R. academic. 

ACADEMISTO, s. m. Académiste, membre d'une académie de jeu, d'armes ou d'équitation. R. acadèmi. (cast. académico)


ACAGASSOUNS (D'), loc. adv. A croupetons, dans les Alpes, v. agrouva. 

E se metié d'acagassouns 

Pèr las culi sout lous bouissouns. 

L. GORLIER. 

R. escagassa. 

(Dans la position d'une personne accroupie, le derrière sur les talons. https://www.larousse.fr/dictionnaires/francais/%C3%A0_croupetons/20711) 


ACAGNA (cat. acanyar), v. a. Rendre indolent, v. aperesi; irriter, acharner, v. encagna. 

S'acagna (génevois s'accagner), v. r. Se laisser aller à la paresse; s'accroupir; s'irriter, s'acharner. 

Acagna, acagnado, part. et adj. Nonchalant, ante, accroupi, ie; acharné, ée. 

Lou rabot, la destrau, dins si man acagnado 

De cinq jour fan pa 'no journado. 

S. LAMBERT. 

R. à, cagno. 


ACAGNARDA, ACANARDA, CAGNARDA, v. a. Exposer au soleil, abriter, v. abriga, arraja. 

S'acagnarda, v. r. Se mettre au soleil devant un abri; s'acagnarder, s'acoquiner. 

Acagnarda, ado, part. Abrité au soleil. R. à, cagnard. 


ACAGNARDI, v. a. Acagnarder, acoquiner, v. agourrini. 

Acagnardissè, isses, is, issèn, issès, isson. 

S'acagnardi, v. r. S'habituer à prendre le soleil, s'acoquiner. 

Acacnardi, acagnardit (l.), ido, part. et adj. Acagnardé, ée. 

Acagnardi coume un chin, acagnardit coumo un gous (l.), (chin, chien, can, cà, ca, canis, gos, perro) fainéant comme un chien. R. à, cagnard. 

Acahut, v. aquedu. 


ACAIAN, ACAIANO (it. Acajano), adj. et s. Achéen, enne, nom de peuple. R. Acaio. 


ACAIAUDA, ACALHAUDA (l.), v. a. Poursuivre à coups de cailloux, lapider, injurier publiquement, v. acoudoula, aqueira. (chap. códol, códul, acodolá, lapidá, de lapides : pedra; cast. lapidar, apedrear)

Cridarai coumo un sourd, vous acalhaudarai. 

J. Azaïs. 

T'espoumpisses d'avedre acalhaudat uno republico. 

X. DE RICARD. 

R. à, caiau. 


ACAIO (cat. lat. Achaia), s. f. L'Achaïe, province de Grèce. 

Prince d'Acaio, prince d'Achaïe, titre que portaient les fils des rois de Naples, comtes de Provence.

Acaira, v. aqueira; acaira, v. esqueira; acaissa, v. acacha; acaissa, v. agassa. 


ACAJOU (port. acajú, esp. acayoiba, malais kayou, bois), s. m. Acajou. 

Moble d'acajou, meuble en acajou. 


ACALA (esp. acallar), v. a. Abriter, butter, protéger, v. abriga, acela; tasser, presser, v. quicha; apaiser, calmer, v. abauca. 

Acala sa nisado, couvrir sa nichée de ses ailes; acala la caiado, presser le caillé avec les mains. 

Lou loup e l'elefant 

Avien talent, e res pèr acala sa fam. 

P. DE GEMBLOUX. 

S'acala, s'acalha (g.), v. r. S'abriter; ** calmer, se taire. 

Lou vent s'acalo, le vent s'apaise. 

E se sa maire me crido, 

S'acalara, santa-Diéu! 

A. RlGAUD. 

Acala, acalat (l.), ado, part. et adj. Abrité, apaisé, ée. 

Digats-me lou boun mont e serèi acalat. 

A. GAILLARD. 

R. à, calo. 


ACALAIRE, ARELLO, AIRO, s. Celui, cell qui abrite, tasse ou apaise, v. abrigaire, R. acala. 


ACALAMEN, s. m. Mise à l'abri; tassement, pressée; apaisement, v. abaucamen. R. acala. 

Acalfura, v. escaufura. 


ACALIGNASSI (S'), S'ACALIGNI, v. r. S'adonner aux fréquentations amoureuses, v. fringa. 

Acalignassi, acarignassi (m.), ido, part. et adj. Qui a une intrigue d'amour, amouraché, ée, v. fringarèu. 

Acaligni pèr Esterello. 

CALENDAU. R. à, caligna, calino. 

ACALINA, ACHALINA (lim.), ACHALENA, ACHANELA (metátesis) (b. lim.), (rom, acalinar), v. a. Échauffer, attacher fortement, v. afisca, engalina. 

S'acalina, v. r. S'échauffer à quelque chose, s'appliquer, s'attacher á une occupation. 

Acalina, acalinat (l.), ado, part. et adj. Attaché, passionné, appliqué, ée. R. à, calino. (chap. calina, caló, calorina, calén, calenta, acalentá)


ACALOURA, ACALOUNA (l.), ACAURA (niç.), ACHAURA (l.), ACHARLA (lim.), ACHAUA (bord.) (rom. acalorar, acalivar, cat. esp. acalorar, it. accalorare), v. a. Échauffer, donner de la chaleur, v. escaufa, escaufura, escalouri. 

E la tèndro bestiolo 

Acalouro e cubris 

L'umblo paiolo. 

S. LAMBERT. 

S'acaloura, v. r. S'échauffer, se mettre à la chaleur. 

Lou tèms s'acalouro pas gaire, le temps ne se radoucit guères. 

Acaloura, acalourat (l.), (chap. acalorat, acalorada) ado, part. et adj. 

Echauffé, ée, qui a chaud pour être trop couvert. (chap. que té caló per está mol cubert)

D'aquel enguènt puissant n'a doui vas acaurat. 

J. RANCHER. 

R. à, calour. 


ACALOURANT, ACHARLANT (lim.), ANTO, adj. Échauffant, étouffant de chaleur, v. escaufant, caudinas. R. acaloura. 

Acalustra, v. escalustra. 


ACAMAIA, v. a. Accoster, v. abourda. 

Adounc qu'ounestamen l'aguèt acamaiat. 

P. DE GEMBLOUX. 

R. à, camai. 


ACAMBA, ACAMA (b.), v. a. Mettre à califourchon, v. acavala; enjamber, v. encamba; laisser les jambes libres à un enfant, en Gascogne, v. douna li pèd. 

Acamba, acambat (l.), acamat (bord.), ado, part. et adj. A califourchon. 

Bèn acamba, bien jambé, v. emboutela. 

R. à, cambo. 


ACAMBARADA (S'), s'acamarada, v. r. Se faire camarade, devenir compagnon, v. amiga, assoucia. (hacerse camarada, compañero)

S'acambarado emé quau que siegue, il se lie avec le premier venu. 

R. à, cambarado. 

ACAMINA, ACHAMINA (d.), (rom. acaminar), v. a. Acheminer, v. adraia, avia, encamina; mettre en train, v. atrina; mettre en fuite, chasser, v. coussaia. 

S'acamina, v. r. S'acheminer, se diriger, s'avancer, se hâter; parvenir. 

Li grand s'acaminon toujour, les grands font toujours leur chemin. 

Aici moussu Birat que vès nous s'acamino. 

H. BIRAT. 

Acamina, acaminat (l.), ado, part. et adj. Acheminé, empressé, ée, en train. R. à, camin.


ACAMINAIRE, ACAMINARELLO, ACAMINAIRIS, s. et adj. Celui, celle qui achemine; guide, soutien, protecteur, trice, v. menaire. R. acamina. (esp. encaminador, encaminadora; chap. encaminadó, que encamine)


ACAMINAMEN, s. m. Acheminement, v. aviamen. R. acamina. 

Açamount, v. eiçamount, 


ACAMP, ACHAMP (a.), (rom. acamp), s. m. Ramas, réunion, assemblée, v. rabai; abcès, v. apoustemiduro, amasso. 

Faire l'acamp, se réunir pour frayer, en parlant des poissons. 

Calèndo es l'acamp di famiho. (o famibo ??)

A. TAVAN. 

R. acampa. 


ACAMPA, ACHAMPA (a.), (rom. cat. acampar), v. a. et n. Amasser, cueillir; ramasser, recueillir, v. cuieic; acquérir, entasser, économiser, gagner, v. rabaia; réunir, assembler, v. assembla; transporter, charrier, v. carreja; chasser, mettre en fuite, v. campeja; augmenter, croître, v. crèisse; aboutir, abcéder, v. abragui. 

Acampa de vièure, amasser du bien; acampa li carto, relever les cartes; acampa de graisso, de forço, prendre de l'embonpoint, des forces; acampa de sèn, prendre du bon sens (seny; juicio, sentido); acampa sa car, acampa sis os, se relever d'une chute; acampa fam, gagner de l'appétit; acampa set, devenir altéré; acampa fre, être saisi par le froid; (fred, fret; fredo; frío) acampa som, tomber dans le sommeil; acampa querèlo, prendre querelle; li fedo acampon de lano, la laine des brebis commence à croître (lana; llana); s'acampa d'ounour, acquérir de l'honneur; acampo acò souto l'envans, transporte cela sous le hangar; moun det acampo, mon doigt apostume. 

Pèr acampa l'óubrage, 

Dóu tèms fau eissuga l'óutrage. 

MIRÈIO. 

Dins un jardin de rèi m'acampavon de flour. 

J. ROUMANILLE. 

Grand rèbe acampo lou bonur, pichou rèbe toujour l'atiro, 

J. JASMIN. 

grand rêve chasse le bonheur, petit rêve l'attire toujours. 

PROV. Anen plan e acampen bèn, 

ne nous hâtons pas et amassons bien tout (Rabelais). 

- Quan pago, acampo. 

- Fòu desiron, sage acampon. 

S'acampa, v. r. S'amasser, se réunir, se rassembler; se relever d'une chute; revenir au gite, rentrer chez soi; se procurer, v. achabi. 

Faire acampa lou mounde, faira amasser la foule; aquèli blad s'acampon, ces blés s'épaississent; acampo-te 'no femo, cherche une femme; 

s'acampara mies que d'òli, il se relèvera bien tout seul, en parlant de quelqu'un qui tombe; acampas-vous lèu, rentrez bientôt. 

PROV. La fiero sara bello, li marchand s'acampon, 

la foire sera bonne, les marchands s'assemblent. 

Acampas-vous, jouvènt, aliscas-vous, fiheto. 

F. VIDAL. (será la misma palabra que jovent, ese grupito de imbéciles catalanistas, como el ya no tan jovencico Ignacio Sorolla Vidal??)

Acampa, acampat (l.), ado, part. et adj. Amassé, ée, recueilli, réuni, ie, rentré, ée. 

Ma fiho s'es pancaro acampado, ma fille n'est pas encore rentrée. (filla)

R. à, camp. 


ACAMPADO, ACAMPAT (l.), s. Ce qu'on amasse en une fois, cueillette, ramassis, réunion, recueil, v. amassadis, rejouncho, rabaiado. 

L'acampado dis iòu, la collecte des oeufs, que les garçons des villages font le mardi gras, (ous; huevos) v. carementreto. 

Calèndo es la bello soupado, 

Quand degun manco à l'acampado. 

A. TAVAN. 

R. acampa. 


ACAMPADOU, s. m. Lieu où l'on amasse, lieu de réunion, v. amassadou. R. acampa. 


ACAMPADOU, ACAMPADOUIRO, s. Ramasseur, thésauriseur, euse, dont la passion est d'amasser, v. acampaire, amassadou. 

PROV. A bon acampadou (chap. a bon acampadó, bon escampadó)

Bon escampadou. 

R. acampa. 


ACAMPADURO, s. f . Apostume, mal d aventure, v. apoustemiduro, gor. R. acampa. 


ACAMPAGE, ACAMPÀGI (m.), s. m. Action d'amasser, de recueillir, de réunir, de charrier, de chasser, v. amassage. 

L'acampage de flous que n'as ta faudalado. 

A. ARNAVIELLE. 

R. acampa. 


ACAMPAGNARDI (S'), v. r. Devenir campagnard, prendre du goût pour la vie rurale, v. apaïsani. R. à, campagnard. (campiña, champaña, campo)


ACAMPAIRE, ARELLO, AIRIS, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui amasse, qui recueille, qui accroît sa fortune, v. rabaiaire. 

Acampaire de garbo, celui qui ramasse les gerbes. 

PROV. A paire acampaire 

Enfant escampaire, 

ou 

Après un acampaire 

Arribo un escampaire. 

R. acampa. 


ACAMPAMEN (cat. acampament), s. m. Amas d'humeurs, pléthore, v. amas.

Acò n'èro qu'un acampamen, disent les femmes qui, après une suppression des règles, éprouvent une perte considérable. R. acampa. 


ACAMPASSI (S'), S'ACHAMPASSI (a.), CHAMPESI (lim.), v. r. Devenir inculte, v.ermassi, trescampa. 

Acampassi, ido, part. et adj. Inculte. R. à, campas. 


ACAMPAT, s. m. Ce qui est amassé, épargne, économies, v. espargne; cueillette, ramassis, v. acampado. 

Aro vièu sus l'acampat, maintenant il vit de ce qu'il a gagné. R. acampa. 

Acampeira, v. champeira; acampeja, v. campeja. 


ACAMPESTRI (S'), S'ACHAMPESTRI (a ), v. r. Tomber en friche, devenir inculte, v. ermassi, achampi, trescampa. 

Acampestri, acampestrit (l.), ido, part. et adj. Tombé en friche, inculte. 

Acampestrido e secarouso, 

L'inmènso Crau, la Crau peirouso 

Au soulèu pau à pau se vesié destapa. 

MIRÈIO. 

R. à, campestre. 


ACAMPESTRIMEN, s. m. Abandon à l'état inculte; état d'une terre en friche. R. acampestri. 

ACAMPO, CAMPO, s. f. Poursuite, chasse, combat à coups de pierres, en Languedoc, v. aqueirado. 

Douna l' acampo, donner la chasse; à l'acampo! à l'acampo! cri de guerre des enfants qui se battent avec la fronde, v. tabò. 

Entourat de roumans qu'abioi toujour en campo, 

J. JASMIN. 

entouré de romans que j'avais toujours sous la main. 

Malos, paquets, tout èro en campo, 

ID. 

malles, paquets, tout était en mouvement, R. acampa. 


ACAMPO-BÓUSO, s. Ramasseur de crottin, v. bóusiè. 

Istarié d'agi 'nsin emb un acampo-bóuso! 

A. ARNAVIELLE. 

R. acampa, bòuso. 


ACAMPO-BREN-ESCAMPO-FARINO, s. m. Celui qui fait de petites économies et de grandes prodigalités, estrech au bren e larg à la farino. R. acampa, bren, escampa, farino. 

Acampòu (d') pour d'enca 'n pau, à Nice. 


ACANA, DECANA (m.), ACHANA, DECHANA (a.), (b. lat. acanare), v. a. Abattre les olives avec un roseau, gauler les fruits, v. abala, caneja, escoudre, toumba; fronder; insulter, injurier, v. esqueireja; tromper, enjôler, v. engana. 

Acana lis amelo, li nose, gauler les amandes, les noix; acana l'enemi, mitrailler, terrasser l'ennemi. (chap. amela, ameles; anous; cast. almendra, almendras, nuez, nueces.)

Quau n'acano fai d'argènt. 

J.-B. NALIS. 

Em'uno chico sus lou nas, 

Souvèntei-fes leis acanas. 

M. BOURRELLY. 

E coumo bravamen acanon, las drouletos! 

M. FAURE. 

Acana, acanat (l.), ado, part. Gaulé, ée. R. à, cano. 


ACANADO, s. f. Ce qu'on gaule en une fois; époque où l'on gaule les fruits. R. acana. 


ACANADOUIRO, ACHANAVOUIRO et CHANOUIRO (a.), s. f. Gaule pour abattre les fruits, v. gimble, jorg; fronde, v. foundo. 

Sèmblo uno acanadouiro, dit-on d'une personne trop grande. R. acana. 

(chap. batolla, verbo abatollá)

ACANAGE, ACANÀGI (m.), s. m. Action de gauler les fruits, v. abalage. 

R. acana. 


ACANAIRE, ACHANAIRE et DECHANAIRE (a.), ARELLO, AIRO, s. Celui, celle qui gaule, v. abalaire; frondeur, v. foundejaire. 

La grelo que dins un istant 

Toumbo mai de nose e d'amelo 

Qu'un acanaire dins sèt an. 

A. AUTHEMAN. 

R. acana. 


ACANALA (cat. acanalar), v. a. Canaliser, diriger l'eau par un canal, v. arriala, besala. (canalizar, acanalar, canal)

Acanala, acanalat (l.), ado, part. et adj. Canalisé, ée, qui suit un canal. R. à, canau. 

Acanarda, v. acagnarda; acanau, v. canau; acance, acànci, v. cance; acando, v. cando. 


ACANDOULA, ACANDOURA (m.), ACANDOURIA (Var), ACHANDOURA (a.), v. a. Achalander, v. apratica, aparrouquia; abonner, v. abouna, apountana. 

S'acandoula, v. r. S'abonner, v. afeva. 

Acandoula, ado, part. et adj. Achalandé; abonné, ée. R. à, cando. 


ACANDOULAIRE, ARELLO, AIRO, S. et adj. Qui achalande, qui amène des pratiques. R. acandoula. 


ACANÈIO, CANÈIO, AQUÈINO (g.), (b. lat. haqueneya, esp. cat. hacanea, angl. hackney), s. f. Haquenée, v. faco. 

Es vengu sus l'acanèio de sant Francès, 

il est venu sur la haquenée des Cordeliers, à pied. 

Sus l'aquèino de nostre chicou, à pèd. 

P. GOUDELIN. 

Acani, v. agani. 


ACANISSA (b. lat. acannizare, esp. encarnizar), v. a. Exciter un chien, mettre en fureur, haler, v. ahissa, bourra; gauler les arbres, v. acana. 

Vous acanissaran à còup de cagatroues. 

LOU TRON DE L'ÈR. 

Fa deganissa, faire endèver. 

S'acanissa, v. r. Se lever contre quelqu'un avec colère. R. à, canisso. 


ACANTARI, ACANTAIRIT (l.), IDO, adj. Toujours prêt à chanter, en train de chanter, v. cantarèu. R. à, canta. 

ACANTELA (rom. acantelar), v. a. Poser de champ, sur le côté; écorner, v. embreca. R. à, cantèu. 

Acanti, v. escanti. 


ACANTIN (lat. acanthinus, épineux), s. m. Chardon bénit, plante, v. cardoun, babis, gafo-l'ase. R. acanto. 


ACANTO (esp. it. acanto, cat. lat. acanthus), s. f. Acanthe, branc-ursine, plante, v. pato-d'ourse. 

Acanto espinouso, acanthe épineuse; fueio d'acanto, feuille d'acanthe. (hoja, hojas de acanto) 


ACANTOUNA (cat. esp. acantonar, port. acantoar, it. accantonare), v. a. Pousser, cacher dans un coin, rencogner, acculer; mettre au pied du mur; tirer à l'écart; cantonner des troupes; écoinçonner un mur, y placer l'écoinçon, la pierre angulaire, v. acoufina, ramba, sousqueira. 

Quand pòu vous acantouna, lorsqu'il peut vous rencontrer dans un coin. 

S'acantouna, se racantouna, v. r. Se cacher dans un coin, s'acculer. 

Vers la jasso à mouloun lou troupèu s'acantouno. 

T. AUBANEL. 

Acantouna, acantounat (l. niç.), ado, part. et adj. Acculé, rencogné, ée. 

Descuerbe acantounat un enorme gourbin. 

J. RANCHER. 

R. à, cantoun. 


ACAPA, v. a. Cacher sous une cape, v. amanta. 

Acapa, ado, part. Caché, ée, blotti, ie. R. à, capo. 


ACAPARRA (cat. esp. acaparrar), v. a. Couvrir d'un manteau, envelopper, v. amantoula; accaparer, v. encaparra. 

S'acaparra de soun mantèu, s'envelopper de son manteau; s'acaparro pas, il n'est, pas permis d'accaparer; acaparrado dins un chale, enveloppée d'un châle. R. à, capo, caparro. 

Acaparraire, v. encaparraire; acaparramen, v. encaparramen; acapbat, v. cap-bal; acapera, acapla, v. encapela. 


ACAPI, v. a. Apprendre, à Nice, v. aprendre; comprendre, v. coumprendre. (capire italiano : entender cast.)

La musico es coumo la fremo: pèr bèn l'acapi, la fau aima. 

J.-B. TOSELLI. 

R. à, capi. 



ACAPIALA, v. a. Prendre dans un filet, en Rouergue, v. afielata. 

Trases toun esparbièl 

Pèr nous acapiala joust aquelo rantelo. 

A. VILLIÉ. 

R. à, capial. 

Acapita, v. capita; acapla, v. acabla; acapladuro, v. aclapaduro. 


ACAPOUNI (S'), v. r. S'acoquiner, s'acagnarder, se pervertir, v. degaia. 

Acapouni, acapounit (l.), ido, part. et adj. Acoquiné; apeuré, ée; devenu fripon. 

Lou bouèmi acapounit. 

X. DE RICARD. 

R. à, capoun. 

Acapriça, v. encapriça; acapsus, v. cap-sus; acapta, v. acata; acapte, v. acate. 


ACARA (cat. esp. acarar, port. acarear), v. a. Confronter, mettre en présence, v. counfrounta; (cast. confrontar, carear, careo) mettre un fusil en joue, v. agauta. 

Acara, acarat (l.), ado, part. Confronté, ée. R. à, caro. 


ACARALHA (S'), v. r. Se chauffer à la flamme, à la partie la plus vive du feu, en Gascogne, v. tourroulha. 

En bèt s'acaralha, 

G. D'ASTROS. 

en se càlinant au feu. R. à, caral. 


ACARAMEN (port. acareamento), s. m. Confrontation, v. counfrountacioun. R. acara. (careo, confrontación, ver ACARA)


ACARCAVELI (S'), v. r. Tomber dans la décrépitude, en Languedoc, 

v. acorcoussouni. (cast. carca, decrepitud, decrépito)


ACARCAVELI, ACARCAVIELI, CARCAVIELIT (l.), ido, part. et adj. Décrépit. ite, cassé, ée, branlant de vieillesse ou de vétusté. 

Moble acarcaveli, meuble disjoint; es touto acarcavelido, elle est toute cassée. R. à, carcavièi, cascavèu. 

Acarèu, aphér. de macarèu. 


ACARI, ACARIAS, n. p. Accary, Acarie, Acariès, Accarile, Acaria, Accarias, Carias, Carrias, Chairias, noms de famille dauphinois qu'on peut rapporter au latin aquarius, fontainier, ou bien aux Quariates, peuple gaulois qui habitait les Alpes, v. Queiras. 


ACARIASTRE, ASTRO, adj. et s. Acariâtre, v. charpinous, encaraire. 

Avié lou biais un pau acariastre. 

ISCLO D'OR. 

R. acara. 

Acarignassi, v. acalignassi. 


ACARNA, ACARNI, ACHARNA (a.), ACHARNI (lim.), (it. accarnare, accarnire), v. a. Acharner, exciter; donner le goût de la chair; pourvoir de viande, v. acarnassi. 

Acarna l'espitau, fournir la viande de boucherie de l'hôpital. 

S'acarna, s'acarni, v. r. S'acharner, s'irriter. 

Car sus elo li gus semblavon s'acarni. 

F. GRAS. 

Acarna, acarnat (l.), ado, part. et adj. Acharné, ée. 

E fan uno guerro acarnado (guerra encarnizada)

A nostro lengo tant mannado. 

A. MIR. 

R. à, carn. 


ACARNAMEN, ACHARNAMEN (a.), g. m. Acharnement, v. achinimen. 

L'infatigable acharnamen. 

C. FAVRE. 

R. acarna. 


ACARNASSI, ENCARNASSI (l.), CARNASSI (rom. acarnacir, esp. encarnizar), v. a. Habituer à manger de la chair; acharner, v. acarna. 

S'acarnassi, v. r. S'habituer à la chair, s'acharner. 

S'aprocharon de l'ost de Carlemayne et aqui se van acarnassir. 

TERSIN. 

Acarnassi, acarnassit (l.), ido, part. et adj. Habitué à la chair, avide de chair ou de viande; acharné, ée. 

Li porc acarnassi soun dangeirous, les porcs nourris de viande sont dangereux. (danger también en inglés : peligro; dangerous : peligroso)

Ounte cabusso acarnassido 

Aquelo escarrado d'arpians? 

G. AZAÏS. 

R. à, carnasso. 


ACAROUGNADI, AGAURIGNADI (l.), v. a. Rendre charogne, acoquiner, v. agourrini. 

S'acarougnadi, v. r. Devenir rosse. 

ACAROUGNADI, ACAROUGNADIT (l.), ido, part. et adj. Acoquiné, ée, paresseux, euse. R. à, carougnado. 


ACARRALI, v. a. Creuser des ornières dans un chemin. 

S'acarrali, v. r. Se remplir d'ornières. 

Acarrali, acarralit (l.), ido, part. et adj. Plein d'ornières; foulé après la pluie. R. à, carrau. 


ACARREIRA, v. a. Conduire ou loger dans une rue; acheminer, v. encarreira. (acarrear, acaminar, conducir por una calle, camino; carraria)

Acarrèire, èires, èiro, eiran, eiras, èiron. 

Se bèn acarreira, se loger dans une bonne rue; es mau acarreirado, elle habite un vilain quartier. R. à, carriero. 


ACARREIRA, ACARRELA, ACADEIRA, v. a. Fronder, lapider, chasser à coups de pierres, v. aqueira, esqueireja. 

Acarrelle, elles, ello, elan, elas, ellon. 

S'acarrela, v. r. Se battre à coups de pierres. R. à, carrèu. 


ACARREIRADOU, s. m. Lieu où l'on se rendait pour s'exercer à la fronde ou pour se battre à coups de pierres, v. aqueirado, esqueirejado. 

R. acarreira. 

Acarustra, v. escalustra. 


ACASA, ACASI (l.), CASI (rom. acazar, accasar, it. accasare), v. a. Établir, caser, marier, v. marida; enfermer, v. embarra; attirer dans ses intérêts, v. atira; acquérir, procurer, réserver, v. aquesi. 

S'acasa, s'acasi, v. r. S'établir, se marier. 

Que lous Trouians un jour s'enangon acasi 

Al païs italian. 

J. DE VALÈS. 

Que s'aquel rèi vol se casi, 

Troubara rèinos tant aimablos 

Que saurra pas quino causi. 

DEBAR. 

Acasa, acasit (l.), ado, ido, part. et adj. Établi, ie; marié, casé, ée; enclos, ose. 

La toustonno acasido en despièit des renouses. 

MIRAL MOUNDI. 

R. à, caso. 


ACASAMEN (it. accasamento, b. lat. accasamentum), s. m. Établissement, v. establimen. R. acasa. 


ACASELA, v. a. Empiler, en Rouergue, v. empiela. 

Acaselle, elles, ello, elan, elas, ellon. 

Acaselat, ado, part. Empilé, ée. R. à, casello. 

ACASSA, v. a. Prendre à la chasse, attraper, v. arrapa, aganta; chasser, poursuivre, v. coucha,; pour arranger, parer, v. acacha, pour couvrir, celer, v. acata. 

Acassa de niero, attraper des puces; un tèms acasso l'autre, après un temps il en vient un autre; m'acassaras pas pus (Bigot), tu ne m'y prendras plus. 

Acassa, acassat (l.), ado, part. et adj. Attrapé, ée, pris, ise; Acassa, nom de fam. prov.  R. à, casso. 

Acassaduro, v. acachaduro; acasso, v. agasso. 


ACASTIHA, ACASTILHA (l. g), (esp. acastillar, port. acastellar, it. accastellare), v. a. t. de mar. Accastiller, v. castela. 

Acastiha, ado, part. et adj. Accastillé, ée, accompagné de ses deux 

châteaux, en parlant d'un vaisseau. R. à, castèu. (castell, chastel, castel) 

ACASTIHAGE, ACASTIHÀGI (m.), (esp. acastillage), s. m. Accastillage. 

R. acastiha. (acastillaje, castillaje) 


ACATA, CATA (lim. auv.), ACASSA (d. Velay), (cat. acatar, fr. cacher), 

v. a. Couvrir, celer, cacher, dissimuler, protéger, v. aclata, amaga, curbi; enfouir, butter, v. enterra; abaisser, v. beissa. 

Acata lou fiò, couvrir le feu; acata 'no fauto, cacher une faute; acato-me bèn, couvre-moi bien; acata lou cap, baisser la tête. (chap. acachá lo cap) 

Acatals açabal un regard de vostre èl. 

A. MIR. 

Pèr acata si petoun. 

B. CHALVET. 

S'a fre, l'enfant, 

L'acatarai, pechaire! 

L. ROUMIEUX. 

PROV. Entre Nosto-Damo de mars veni, 

Acato lou fiò, e vai-t'en dourmi. 

S'acata, v. r. Se couvrir, se tapir sous ses couvertures; se baisser, se courber, se taire; s'abaisser, s'humilier. 

En m'acatant, m'a toumba de la pòchi, en me courbant, cela m'est tombé de la poche. 

Acata, acatat (l.), ado, part. et adj. Couvert, erte; dissimulé, ée, humble; baissé, ée. (humble también inglés : humilde : humil)

Lou mort es acata, le cadavre est enterré: n'i'a terro acatado, la terre en est jonchée; parlaras se 'n cop lou fiò 's acata, tu auras la parole après le couvre-feu, se dit à un enfant; es un acata, c'est un sournois. 

R. à, cat, ato, coi. 


ACATA, CATA (Menton), (rom. cat. esp. acaptar, it. accattare, b. lat. accaptare), v. a. Donner à emphytéose, (enfiteusis) v. apensiouna: 

acheter, v. achata. R. acate. 


ACATADO, s. f. Ce qu'on couvre en une fois. R. acata. 


ACATADOU, CATADOU (g.), S. m. Couvercle, v. curbecèu. R. acata. 


ACATAGE, ACATÀGI (m.), ACATATGE (l. g.), s. m. Action de couvrir; couverture, v. cuberto. 

Ai trop d'acatage, mon lit est trop couvert. 

Toujour de soun coustat póutiron l'acatage. 

A. BIGOT. 

Anen, quistas pertout, pourtas-li d'acatàgi. 

EMERY. 

R. acata. 


ACATAIRE, ARELLO, AIRO, s. et adj. Celui, celle qui couvre, cache, dissimule, v. mato. 

Siéu crentous, siéu foneço acataire. 

J. CAULET. 

R. acata. 


ACATAMEN, ACATOMEN (l.), s. m. Action de couvrir, de cacher, d'être caché; abaissement, v. abeissamen. 

Al noum de l'acatamen e de l'escurino. 

A. FOURÈS. 

R. acata. 


ACATE, ACHATE, ACHAPTE et ACHAPTÈL. (l.), (rom. acapte, achapte, capte, lat. acapitum), s. m. Acapte, droit qu'on payait au seigneur pour l'investiture emphytéotique: emphytéose, v. enfiteòsi, reacate, aubergamen. 

Lis Acate, les Accates, village de la banlieue de Marseille qui prit son nom de baux emphytéotiques établis par Jacques de Forbin. 

Rèire-acate, arrière-acapte. 

ACATO

martes, 16 de noviembre de 2021

Lo llibre dels poetas. Segle XVIII. + Taula

SEGLE XVIII. 
Balart, Francisco. - Eura, Agustí. - Ferreras, Ignaci. - Puig y Blanch, Ignaci. 
- *Ribera, Bernat. - Serra y Postius, Pere. 

FRANCISCO BALART. 

Jesu-Christ la Passió vostra 
tots la devem contemplar; 
al manco la de Sant Pere (al menos la de San Pedro)
quant sentí lo Gall cantar. 
Christians lo que 'us diré: 
creuréu de la Passió 
dels Apóstols y deixebles, 
de Jesu-Christ Nostre Senyor: 
y de tota la conversa 
que entre ells va passar; 
al manco la de Sant Pere 
quan sentí lo Gall cantar. 
Un Dijous Sant de cap vespre 
com estava ordenat, 
digué Jesus als Deixebles 
que vajan á la Ciutat: 
allí trobaréu un home 
ab un canter d' ayga en má,
seguíulo fins á la porta 
de ahont veuréu que entrará. 
Los Deixebles humilment 
fan lo que el Mestre 'ls ha dit, 
vanse á Jerusalem 
perque Dèu n'era servit. 
Allí entrant á la Vila, 
davant d' ells se demostrá 
un home ab gran alegría, 
ab un canter d' ayga en má. 
Diréu al amo de casa, 
que jo vos hi he enviat, 
que vull celebrar la Pasqua, 
puig lo temps es arribat. 
Demanaréu una Taula, 
comensáula de parar, 
esta nit los meus Deixebles 
ab vosaltres vull sopar. 

Quan Jesus fou en la Taula 
en casa Simeon Leprós, 
humilment li presentaren 
aquell menjar tant preciós. 
Digué Jesus estas paraulas, 
comensantse á contristar: 
ab gran desitg esperava 
de menjar aqueix sopar. 
Quan Jesus fou en la Taula, 
segons escriu Sant Matheu, 
esta nit los meus Deixebles 
hu de vosaltres me trahiréu. 
Ja fugirán las Ovellas 
quan lo Pastor pres será, 
los Soldats tots á la una 
deixarán llur Capitá. 
Lo qui á mí me trahirá 
posará la má al meu plat, 
y ell se'n portará 'l bocí 
que per mí está reservat. 
Y vindrá lo Fill del home, 
puix així promés está, 
crucificat será lo Home, 
Dèu clarificat está. 
Miráu quanta amistat porta 
Jesu-Christ á n' al traydor, 
posant junts la má al plat, 
qu' es voluntat del Senyor. 
Per veure si 's penediria 
no 'l volgué escandalisar, 
perque portava la bossa 
del vendre y del comprar. 
Diu Sant Pere gloriós: 
Senyor, may vos deixaré, 
avans moriré per Vos, 
Senyor, que no fugiré. 
Y si algú se escandalitsa 
escandalitsat será, 
que jo 'l ne perseguiré 
ab lo coltell en la má. 
Mira lo que jo 't dich, Pere, 
mira en esta santa nit, 
antes que lo Gall no cante 
jurarás que no m' has vist: 
y totas las teuas obras (“i totes les teves obres” en catalán inventado)
ab mi vindrás á ignorar, 
fins dir no coneixes l' Home 
que es lligat en lo Pilar. 
Encara dich mes avant, 
mira, Pere, que farás, 
antes que lo Gall ne cante 
tres voltas me negarás. 
Llavors lo beneyt Sant Pere 
comensá de contristar, 
volgué entendrer lo Misteri 
que en la Taula se va obrar. 
Acabadas estas paraulas (Acabades aquestes paraules)
acabaren de sopar; 
Jesus pren la tovallola, 
la bacina en l'altre má. (palangana, bacín)
Per mostrarnos la Doctrina 
los peus los volgué rentar, 
á fins y los peus de Judas 
Jesu-Christ se va inclinar. 
Diu Sant Pere gloriós: 
Senyor, vos no 'm rentaréu; 
tú no rebrás lo meu Cos 
si jo no 't rento los peus. 
No, Senyor, los peus á solas, 
que las mans me vull rentar; 
lo que ja está net, Pere, 
no fretura de rentar. 
Deixebles, tots sou mòlt nets 
de culpas y de pecats, 
si no es aquell mal enterch 
Deixeble tant desditxat. 
Mira lo que jo 't dich, Pere, 
tot passa en veritat, 
valdria mes que en la terra 
un home tal no fos nat. 
Jesus may fa ninguna obra 
sinó ab gran cumpliment, 
va posar la tovallola. 
y ordená 'l Sant SAGRAMENT: 
Qui menjará de la Carn mia, 
y de la mia sanch beurá, 
si es mort cobrará vida, 
si es viu bè morirá. 
Judas també combregá, 
possehit ja del Dimoni, 
Jesu-Christ li va parlar: 
vesten acabar ta obra. 
Ningú d'ells may entengueren 
lo que Jesus va parlar, 
pensant podé li dolia 
quan Judas se va penjar. 
Quan Judas se 'n fou anat 
Jesu-Christ feu un Sermó, 
haja pau entre vosaltres 
y no hi haje mes rencor: 
lo que lo mes petit vulla 
lo mes gran també ho voldrá, 
que jo pregaré al meu Pare 
vos tinga tots de sa má. 
Un poch estaré ab vosaltres, 
mes tantost me 'n aniré, 
teniu ferme esperansa 
que al ters dia tornaré: 
de Adam la gran cayguda 
Jo la tinch de reparar, 
y las Ovellas cautivas 
aniré Jo á rescatar. 
Allí ahont Jo aniré 
valtres no podeu venir, (vosaltres: valtres; vatres, vatros; vosotros)
que per conservar la Fé 
haveu de restar assí. (aquí; açi, açí, astí en La Litera; ici francés)
Quan se vindrá la jornada 
Jo vos vindré á cercar, 
y vos donaré una vida, 
la qual sempre durará. 
Quan aniréu per lo Mon 
predicant la Santa Fé, 
Deixebles, ab lo meu nom 
destruiréu a Llucifer: 
y en mostrarli la Creu mia 
ahont me posarán demá, 
ahont se vulla que sia, 
ab lo meu nom fugirá. 
Contempláulo dins del hort 
com estava agenollat, 
aguardant la trista mort 
ab tanta humilitat. 
Los Sants Pares y Profetas 
may cessavan de clamar: 
Jesus, puig lo temps se acosta, (pues, ya que; puix)
veníunos á llibertar. 
La segona oració 
que va fer lo Fill de Déu, 
lo Calzer de passió (cáliz)
li aportá San Miquel. 
Acceptáulo, Jesus Dèu, 
que aquesta ha de passar 
la Vostra Santa Persona, 
si lo mòn voléu salvar. 
Quan Jesus hagué acceptat 
lo Calzer de passió, 
se girá á sos Deixebles, 
que dormian de tristor: 
esta nit los meus Deixebles, 
tots me voliau ajudar, 
ara solament una hora 
ab mí no podeu vetllar. 
Despertáu los meus Deixebles 
y direm Oracions, 
que Dèu nos do paciencia 
en nostras tribulacions. 
Lo enemich del Fill del Home 
esta nit no dormirá, 
per guiar que 'l Fill del Home 
lo pugan crucificar. 
Lo enemich may ha sabut, 
ni entés perfectament, 
que Jo sia la virtut 
del Pare Omnipotent; 
ni entendre lo Misteri 
de la Santa Trinitat 
á fins que lo meu Deixeble 
falsament me haurá besat. 
Ja se acostan las tenebras, 
pero anemsen aviat, 
que ja sento las cadenas 
ab que tinch de ser lligat: 
qui tindrá coltell ó gladi 
bè lo podrá guardar, 
perque tots son gent de armas 
los que 'm venen á cercar. 
Llavors Judas arribá 
ab los Jueus ab grans crits, 
Jesu-Christ los va parlar: 
¿qué cercáu los meus amichs? 
Ells llavors cauhen en terra 
en sentir Jesus parlar, 
fins que plagué á Jesus 
ningú d' ells se va aixecar. 
Diumenge era ab vosaltres 
que 'm feyau mòlt gran honor,
ara veniu tots ab armas, 
com si fos un malfactor. 
Ell los diu veniume á pendre 
que 'us ne dono llibertat, 
cumplit se han las Profecías 
del que está profetisat. 
Llavor Judas lo besa 
á la galta preciosa; 
prestament se va acostar 
aquella gent rabiosa: 
Llavors lo beneyt Sant Pere 
volguels fer tornar atrás, 
y va tallar la orella 
á Malcos, criat de Caifás. 
Torna lo teu coltell, Pere, 
á son lloch acostumat; 
qui de coltell feriria, 
de coltell será nefrat. 
En tocant Jesus la orella 
prestament la va curar, 
quan veren semblant Misteri 
mes se varen indignar.
En casa de Anás portaren 
á Jesus pres y lligat, 
perque la anyada passada 
tenia 'l Pontificat. 
Dintre de una gran sala 
aquella nit va passar 
Christo ab las mans lligadas 
arrimat en un Pilar. 
Diu Sant Pere á Sant Joan 
seguim tots á Jesu-Christ, 
ara no 'ns coneixerán, 
perque es obscura la nit. 
A dins de aquella sala 
los dos se varen entrar, 
perque Sant Joan de casa 
era mòlt familiar. 
Quan Sant Pere va sentir 
maltractavan al Senyor, 
la sirventa li va dir: 
¿tú ets de aquell Malfactor? 
No 'l conech, digué Sant Pere, 
innocent me fas tornar: 
dicte que n' ets Galileo, 
jo 't conech ab lo parlar. 
La sirventa may callava 
perque es cap de pecat: 
dicte que tú ets Deixeble 
de aquell endemoniat! 
No 'l conech, digué Sant Pere,
ignocent me fas tornar; 
dicte que ets Galileo, 
se 't coneix ab lo parlar. 
Respon un criat de casa 
servidor del Sacerdot: 
aquest perseguia á Malcos 
quant eram dintre del Hort. 
No l' conech, digué Sant Pere, 
ab jurament ho afirmá; 
tant prest com la Fe li falta
lo Gall se posa á cantar. 
Jesus mira á Sant Pere 
quan lo Gall hagué cantat, 
prestament hisqué de casa 
á plorar lo seu pecat. 
Diu la Santa Escriptura, 
que es cosa de contemplar, 
que 'ls ulls de la sua cara 
pareixian una mar. 
Humilment ne respongué 
Jesu-Christ al Pontífice:
digas, ¿per qué me interrogas 
de mos costums y Doctrina? 
A los de la Sinagoga 
davant tots he predicat, 
interroga tot lo Poble 
que dirá la veritat. 
Llavors Malcos lo ingrat, 
oblidat del benefici, 
un bofet li va pegar: (bofetada, bufetada)
¿axí parlas al Pontífice?
Portantne la ma armada 
fortament li va pegar: 
en aquella cara sagrada, 
quels ángels miran de grat. 
Respongué mòlt humilment 
Jesu-Christ a ne 'l criat: 
si mal parlo al Pontífice, 
digas ¿ab qué he errat? 
Y si bè, ¿per qué me pegas 
sens trobar en mí error? 
Contemplém com maltractavan 
a Jesus nostre Senyor. 
Lo divendres quant fou dia 
portárenlo á Pons Pilat; 
perque era President 
del Emperador enviat. 
Llavors en aquella hora 
que 'l hagué interrogat 
Jo enviá al Rey Herodes, 
que 's trobava en la Ciutat. 
Quan Herodes lo vegé,
digué als cavallers seus: 
per cert ne trobo gran pler 
de veure al Rey de Jueus. 
Miréu de qué me ha servit 
lo senyor de Pons Pilat; 
eram mòlt grans enemichs, 
y ara cobram amistat. 
Herodes lo interrogá, 
mes Jesus no respongué, 
y veyent no li parlava 
mòlt admirat ne estigué. 
Dient que pot ser la causa 
que Jesus no li ha parlat 
era perque el Rey Herodes 
estava excomunicat. 
Herodes per menysprearlo 
ja de blanch lo feu vestir, 
á casa Pilat tornáulo, 
puig á mí res no m' vol dir. 
Jo no sé la causa sua, 
ell ab mí no ha parlat, 
digáuli las mans li beso 
per la nova amistat. 
Los Jueus altre vegada 
prengueren al Fill de Dèu, 
davant Pilat tots cridavan 
muyra, muyra, vaje en Creu. 
Crucificáulo vosaltres, 
los respongué Pons Pilat, 
perque may entre Escripturas 
jo tal Lley no he trobat. 
Pons Pilat li preguntava: 
digas ¿ets rey dels Jueus? 
Jesu-Christ li va parlar: 
puig que 'u dius, ¿per qué no 'u creus? 
Assó no es lo meu regne, 
ni may lo he aministrat; 
dicte que ets Rey de Judea, 
diu Pilat ab veritat. 
Diu Pilat no trobo causa, 
que sia causa de mort, 
si ell vos ha fet agravi, 
jo 'l faré assotar mòlt fort. 
Pensant que així estaria 
tot lo Poble acontentat; 
pero ab grans crits cridavan 
que sia crucificat. 
Ab gran furia assotaren 
los Jueus al Fill de Dèu, 
cinch mil assots li donaren 
ab diferents instruments. 
Tot lo cos li maltractaren 
per pagar nostre pecat, 
plorém com plorá Sao Pere 
quan veu lo Gall ha cantat. 
Puig que Rey es aquest Home. 
així ho diuhen los Rabins, 
fassamli una Corona 
de puntas de jonchs marins.
Y dos de la Sinagoga 
se 'n anaren al mercat 
á comprar una Corona 
per posarli en son cap. 
Quan tingueren la Corona 
al sant cap li han ficada, 
per afligir sa Persona 
ab bastons li han apretada. 
La cara li han tapada, 
saludantlo ab deshonor, 
de setanta y dos espinas 
coronaren al Senyor. 
Mòlt volia Pons Pilat 
que Jesus ne prengués mort; 
així 'l trau á la finestra 
per rebre algun conort. 
Dient: veus aquí lo Home 
que m'haveu encomanat, 
y miráu entre vosaltres 
si será prou castigat. 
Quan Pilat sentí la gent 
que cridavan tol-le, tol-le: 
per cert que sou mólt dolents 
de fer morir aquest Home. 
Puig que vostra lley ordena 
que un home se llibertás, 
llibertém pues á Jesus, 
y sentenciám á Barrabás. 
Deixa estar á Barrabás, 
tot lo poble responguè, 
crucificáu á Jesus, 
que aixís al poble convé. 
Y muyra donchs aquest Home 
per guardar algun excés; 
diu Pilat no li veig causa, 
ni abasta tot son procés. 
Dos testimonis cercaren 
falsos per testificar, 
perque Pilat á las horas 
lo hagués de condemnar. 
pero entengué la mentida, 
aygua vol pera las mans, 
dient, jo no tinch la culpa, 
cayga sobre vostres sanchs. 
Ab gran furia cridaren 
tots los Jueus ab un crit: 
vinga ja sobre nosaltres 
la sanch de aquest inich. 
Y no sols sobre nosaltres, 
nostres fills volém posar, 
condempna prest aquest Home, 
que 'l volem crucificar. 
Lo endemá era festa; 
mòlt tardava als Jueus 
que la sentencia fos dada 
per carregarli la Creu. 
Essent ella tant pesada, 
temeren no 'ls desfallís, 
que no li caygués en terra, 
per lo camí no morís. 
Quan los Jueus varen veure 
que rossegava la Creu, 
férenli posar darrera 
á ne 'l Simon Cirineu: 
no per pietat alguna, 
que bè 'l ne varen pagar, 
sino perque temian 
que no hi pogués arribar. 
En lo carrer de Amargura 
vostre Mare os encontrá, 
plena de molt gran tristura 
prestament vos abrassá. 
Ningú d 'ells la va tocar 
que 's voluntat del Senyor; 
caminant al mont Calvari 
sentíreu mòlt grant dolor. 
Quan allí fou arribat, 
aquella gent inhumana, 
mòlt prest vos han despullat 
de vostra roba sagrada. 
La sanch de nou vos brollava, 
que eixia per tot lo Cos, 
y los sayons prest jugaren 
sobre del vestit la sort. 
Després de haverhos clavat 
en la preciosa Creu, 
los Jueus tots á la una 
vos feyan burla y menyspréu. 
pero Vos al vostre Pare 
los havéu encomenat, 
que 'ls tinga misericordia, 
y los perdone llur pecat. 
Sobre la Creu vos posaren, 
així hu diguè Pons Pilat, 
la causa de vostre agravi, 
ab aquell Títol honrat. 
De tres llenguas lo ha dictat, 
que així tots ho entendrém, 
dient lo que el Títol deya: 
Jesus Nazareth, Rey de Jueus. (INRI)
No poguè estar ocultat 
en vos lo diví amor, 
perdonant en aquell lladre 
que 'us confessá per Senyor. 
Perdonant lo que devia 
y tot altre pecat: 
perque en vostra má dreta, 
en Creu estava posat. 
A vostre mare diguereu: 
Dona, aquí está vostre fill, 
á sant Joant la donareu
com á clar y net Espill. 
Sant Joan la pren per Mare, 
puig que Jesus ho ha manat, 
que may tals cambis se veren 
ab temps tan abreviat. 
Quan Jesus se véu clavat 
y obert tot lo sèu cos, 
cridant está á son Pare 
li done algun socós. 
Ja que ell mort per amor 
de beure ha demanat, 
portárenli fel y vinagre; 
no 'l vol quant lo ha gustat. 
Consumatum est exclama 
Jesu-Crist nostre Senyor, 
quan la mort se acosta 
tractanlo ab gran rigor. 
Cumplit ha las Profecías
que de ell estava parlat, 
sens faltar una paraula 
del que Dèu ha ordenat. 
Bè savem perfectament, 
que als inferns devallá, 
y deslliurá als Sants Pares. 
y de allí se 'ls ne portá 
donantlos la sua vista 
de gloria ab cumpliment, 
aná á veurer á sa mare 
ab tant rich acompanyament. 
Perdona nostre pecat, 
Jesu-Crist nostre Senyor, 
si en res habem errat 
en la mort y Passiò. 
Y la humil Verge María 
que nos vulla ajudar 
y en Sant Jaume de Galicia 
per tots ne vulla pregar. 

TORNADA. 

Jesu-Crist la Passió vostra 
tots la devém contemplar, 
al manco la de Sant Pere 
quant sentí lo Gall cantar. 


AGUSTÍ EURA. 

Lo morir es tan injust 
y tan superfluo l'espant, 
que segons l' Esperit Sant 
morir es cosa de gust. 
Quant mor y acaba lo just, 
dolcíssimament s'adorm; 
lo lance fatal y enorm 
de Lázaro 'n dará fé; 
puix Cristo en sa mort diguè 
nostre amich Lázaro dorm. 
…...

Si fos ta desgracia igual
á la de un brut y una flor 
que quan moren tambe mor 
l' ánima material, 
podria saberte mal 
la mort fatal alashoras: 
pero tu, oh home, no ignoras 
que l' ánima no fineix; 
antes quan del cor parteix 
logra notables milloras. 

Alsa la imaginació 
y mira que no es aquí 
sinó en lo Empíreo, lo fí 
de la hermosa creació.

La nostra conversació 
al cel está dirigida. 
Esta ditxosa partida 
no 't deu costar ni un sospir; 
puix millor que no morir 
ve á ser, conmutar de vida. 

¿Quí pot estar trist lo dia 
que ix llibre de una presó? 
Quí, al pendrer possessió 
de la herencia que apetía? 
Quí ha tingut melancolía 
lo dia de sa victoria? 
Quí, al fecundar la memoria 
de la Benaventuransa? 
Y quí, lo dia que alcansa 
una corona de gloria? 


IGNACI FERRERAS.

(Soliloqui de Caifás á la mort de Jesuchrist.) 

¿Qué pretens agitada fantasía 
que vaga, perturbada y pesarosa 
formidables ideas me presentas, 
y l'ánimo y sentits tot m'alborotas? 
La nit que ab sa quietut al descans brinda 
funestas inquietuts me causa y dona, 
perturmantme 'l descans ab mil fantasmas 
y horribles visions de negras sombras. 
Lo llit, que per alivio de fatigas 
ab lo tou matalás de finas plomas 
la dolça son deuria conciliarme 
es pera mí catasta fatigosa. 
….

Acusa la inocencia ma malicia, 
sa mansuetut á mon furor s' oposa, 
sa doctrina confon mas ignorancias
y sa sencillés m'autoritat mofa. 
Los escarnis á ells fets en mí recauhen, 
lo cervell me traspassa sa corona, 
la creu pesada atrunca mes espatlles, 
los assots rigurosos me deshonran, 
los claus de peus y mans contra mí 's giran, 
clavantme 'l cor en creu la mes penosa; 
y 'l bot del ferro de la dura llansa 
iras, horrors y confusions aborta. 
La sanch per tantas llagas derramada 
del llibre de la vida apar que 'm borra 
y al estrepit fatal d' terramoto (terratrèmol; terremoto)
la terra bocarons profundos obra. 
No trobo puesto en que los peus afirme 
engullintme sas grutas horrorosas. 

IGNACI PUIG Y BLANCH. 

(Tros del Temple de la Gloria.) 

Rodejat de la sombra formidable 
que difundeix la mort assoladora, 
desterrat á una terra inhabitable 
que als tristos moradors cruel decora; 
¿com cantaré la llum inagotable 
del sol etern que brilla sens aurora 
que no ha vist del ocás la tomba obscura 
y derrama á torrents la ditxa pura?
 
Sentat ab los germans del cautiveri 
en la endolada y fúnebre ribera 
dels negres rius del Babiloni Imperi 
sufrint del enemichs la sanya fera 
y 'ls dardos de la burla y vituperi 
en una terra estranya y forastera, 
¿Com cantaré tan trájicas escenes 
entre grillons, manilles y cadenes?
 
O Vos! que resplandiu en las alturas 
de la Santa Sió, Dèu de grandesa, 
abisme inagotable de dolçuras 
donau vigor y aliento á ma flaquesa: 
en una mar sumergit de amarguras 
parlar de vostra gloria es árdua empresa; 
mes jo entraré en la senda peregrina 
si vostra llum preciosa m'encamina. 

Renovava una tarde la memoria 
dels héroes esforsats que reportaren 
de si mateixos la inmortal victoria, 
y ab ilustres hassanyas decoraren 
los fastos indelebles de la historia, 
y de llaurers eterns se coronaren;
quant me rendeix un sol molt apacible 
y pujo á la morada inaccessible. 

Per las regions etéreas navegava 
sens rumbo, sense carta y sense guia: 
un aura dolça y fresca respirava 
y mon cor dilatava la alegría: 
una calma benéfica reynava 
y la pálida lluna resplandia: 
y centellant las vívidas estrellas 
mars inmensos formavan de llums bellas.

Superava á las onas lluminosas
sens fatiga en ma rápida carrera
y ab forças inauditas y assombrosas 
corria los espays de l' alta esfera;
vencent en las regions esplendorosas
lo curs velós del águila llaugera
la nau que surca 'l mar arrebatada 
y del aire la saeta disparada.

Des d'aquellas diáfanas alturas 
un átomo la terra parexia, 
buscava las palmeras y planuras, 
los valls, lo mar inmens, la selva umbría, 
tantas y tan preciosas hermosuras,
y res la vista atenta descobria; 
mes fixantla del cel en la bellesa 
del Etern m' anunciaban la grandesa. 


SERRA Y POSTIUS. 

Si vas á Montsserrat ves per Sant. 		Lluch.
que no 't picará l' sol per mes que t'		toch, 
no vajes ab calés, gasta mes			poch, 
ves com Madó Guillaume sobre un		        ruch; 
Veurás allí unas perlas com un			truch, 
las esmeraldas com un plat de			foch, 
los diamants mes grossos que un gran 	        roch,
entre las llantias mira la del			duch; 
Si pujas á la hermita del bon			grech, 
com molt no fassa lo xerrich			xerrach, 
veurás pinsá que pren pinyó ab lo		bech, 
de la má del que va vestit de un		sach; 
altras cosas veurás que jo no			aplech; 
perque no caben en aquest			buyrach. 
 
TAULA. 
								Planas (se omitix)
Prólech

SEGLE XII
Anfós II
Guillen de Bergadan
Guerau de Cabrera
Huch de Mataplana
Ramon Vidal de Bezaudun

SEGLE XIII.
Arnau lo Catalá
Guillem de Cervera
Bernat d'Esclot (Desclot, d'Es clot; Asclot; Desbots)
Amanéu des Escas
Ramon Lull
Guillem de Mur
Oliver lo Templari
Pere II. - Guerau Borneil
Pere III
Pere Salvatge.
Serverí de Girona

SEGLE XIV
Pau de Bellviure
Fraderich de Sicilia
Llorens Mallol
Arnau March
Jaume March
Pere March
Bernat Miquel
Muntaner
Daude de Prades 
Pere lo Ceremoniós
Pons Huch III
Pere de Queralt
Anselm Turmeda 

SEGLE XV

Pere d'Abella
Mossen Avinyó
Na Tecla de Borja
Mossen Crespí de Valldaura
Roderich Diez 102 
Arnau d'Eril
Estanya
Francesch Ferrer
Fenollar. - Scrivá
Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa y Miquel Stela
Andreu Febrer
Joan Fogasot 
Ferrando.
Figueres
Pere Galvany
Jaume Gazull
Guillem Gibert
Martí Gralla
Martí García
Franci Guerau
Jordi de Sant Jordi
Romeu Lull
Ausias March
Pere Masdovelles
Berenguer Masdovelles
Joan Masdovelles.
Huch de Moncada
Joan Moreno
Mossen Navarro
Francisco Oliver
Perot Joan
Pestrana
Mossen Pere Puig
Jaume Roig
Lluis Requesens
Vescompte de Rocabertí 
Mossen Joan Roig de Corella
Joan Rocafort
Ramis
Lleonart de Sors
Jaume Safont
Comenador Stela
Mossen Sunyer
Mossen Bernat Serra
Serradell de Vich
Ramon Gavall (Çavall) 
Miquel Stela
Pere Torroella
Trafort (Traffort)
Lluis de Vilarasa
Anton Valmanya
Mossen Verdú
Francesch de la Via

SEGLE XVI.

Onofre Almudevar
Joan Boschá (Boscá) (Juan Boscán)
Fructuòs Bisbe y Vila
Francisco Calsa (Calça)
Joan Fernandez d'Heredia
Gabriel Leonart
Guerau de Montmajor
Pere Giberga
Ramon Havem
Ausias March 
Andreu Martí Pineda
Joan Pujol
Jeroni Pujades
Miquel Pujades
Antoni Rius
Jaume Siurana - los tres juntos -
Lluis Joan Valentí
Andreu Martí Pineda
Geroni Santpere
Pere Serafí

SEGLE XVII

Magí Casas
Pere Pau Feuria
Geroni Ferrer de Guisona
Francisco Fontanella
Vicens García
Joseph Romaguera

SEGLE XVIII.

Francisco Balart 
Agustí Eura
Ignaci Ferreras
Ignaci Puig y Blanch 
Serra y Postius


TAULA ALFABÉTICA. (Se omitix)