Capitol XXIII, missatger, Gabriel, supplica, senyora, consentiment

Capitol XXIII. Com lo missatger Gabriel supplica la senyora per part de natura humana: prestas consentiment. E sa merçe volgue saber com se faria que ella concebes verge.

Vehent lo missatger animos que la senyora no responia dix li. o piadosa senyora no sentiu lo crit de natura humana: hajau los merçe senyora que en vostra ma sta la salut sua ¶ E perço senyora lo vostre pare adam en persona de tots diu a la senyoria vostra ¶ Miserere mei domina et sana infirmitatem meam: tolle dolorem et angustiam cordis mei: conuerte luctum nostrum in gaudium et tribulationem nostram in iubilationem. Suplicant vos senyora hajau merçe d´ell e de la generacio sua: e queus placia guarir la infirmitat e cruel malaltia sua e leuar d´ell la dolor e angustia del seu cor: e conuertir lo dol e tristicia de tots ells en goig e alegria. o senyora vsau de clemencia puix teniu lo poder. E la prudentissima senyora com hague largament escoltat lo missatger diuinal: no duptant en res del que dit li era: volent se informar de la manera: dix al angel. ¶ Quomodo fiet istud quoniam virum non cognosco. Volent dir. o missatger glorios com se fara esta fahena: car yo moguda per diuinal inspiracio he fet vot de virginitat ab volentat deliberada de no hauer james ajustament de hom. ¶ E respos lo missatger ab gran plaer a sa senyoria dient. O purissima senyora siau certa que tal vos vol aquell senyor: que per sposa vos ha elegit: mare sereu senyora del seu fill sens rompre virginitat. ¶ De aquesta singular dignitat vostra merce sola se pot alegrar: car haureu goig inestimable trobant vos mare e verge d´excellent puritat. Car sia certa vostra senyoria. ¶ Qui fecit virgam sine folijs germinare: ipse faciet filiam dauid sine semine generare. Car aquell clement senyor qui ha fet la verga sequa lançar fulles e fruyt: aquell mateix fara que vostra senyoria qui sou la filla de Dauid sens sement engenrareu. Aquesta obra tan excellent senyora nos ha de fer per via humana: ans sabeu com. ¶ Spiritus sanctus superueniet in te: et virtus altissimi hobumbrabit tibi. Car lo sperit sanct sobreuendra en vostra senyoria e la virtut del altisme vos abrigara tota. ¶ Effitieris grauida et eris mater semper intacta. Car restareu prenyada del dit abrigament: e sereu mare del fill de deu sens james perdre vostra excellent virginitat. ¶ Paries quidem filium et virginitatis non patieris detrimentum. Car vostra merce senyora parra fill sens nenguna lesio de la purissima virginitat vostra. ¶ Ut benedicta dicaris inter omnes mulieres. ¶ E perço sereu beneyda e singularment lohada entre totes les dones: e pora dir vostra senyoria. ¶ Ego mater pulcre dilectionis et timoris et magnitudinis et sancte spei: in me omnis spes vite et virtutes. Car vostra altesa sera huy mare de tanta bellea: que egual a vostra merce nos trobara en lo cel ni en la terra. Car sobre vos sol deu es: sots vos senyora son totes les coses creades: sou e sereu la pus amable creatura que deu haja creat: car viuint en la present vida sentireu mes de la amor diuina que tots los serafins. Sereu senyora molt temerosa als diables: car hoint lo vostre excellent nom Maria nomenar tots fugiran: que de vostra senyoria sera dit. ¶ Terribilis vt castrorum acies ordinata. Car axi sereu terrible y espantosa als diables com vna batalla ben guarnida e molt ordenada de valents cauallers: car per lo vostre poder e força seran destroydes totes les guarnicions e forçes sues e li leuareu la presa de les mans: dient a ell ab gran vituperi. ¶ Noli extolli de casu mulieris: quia mulier conteret caput tuum. Volent dir. O diable maluat qui stas amagat en lo boscatge d´aquesta mortal vida per robar e matar los caminants per aquella: not vulles ensupbir de la victoria que haguist de la primera dona: La qual de la gran altea de gracia deroquist: e en lo laç de peccat la catiuist: car per mi qui so dona te sera trencat lo cap e la força: e leuada la tirannica senyoria. ¶ O senyora quant sereu magnanima e gran donadora de gracies als hobedients y deuots a vostra alta senyoria: no sera negu certament freturos de misericordia e gracia: que a vostra merçe se comane. Car mare sereu de sancta sperança: car en vos senyora se trobara tota manera de sperança de vida virtuosa: e poran dir de vostra senyoria totes les gents de la terra. ¶ Ipsa est porta ac semita (senda) salutis 7 via nostre reconciliationis. Car vos sou porta e carrera de la salut humana: e via de la sua reconciliacio. ¶ Ideo quem et qd nascetur ex te sanctum vocabitur filius dei. E perço senyora lo que de vos naxera sera sanct dels sancts nomenat fill de deu: Car aquell mateix qui es fill de deu eternal sera fill vostre natural. ¶ E de aquest senyor parlaua Daniel auisant als juheus del temps del adueniment seu per quel coneguessen e dignament lo rebessen: ço es que ells no faran: ans tot lo contrari: e deyals. ¶ Cum venerit sanctus sanctorum tunch cessabit vnctio vestra. Volent dir: guardau Juheus teniu los vlls vberts quant veureu que Rey vnctat ni de vostra nacio no regnara sobre vosaltres: siau certs que lauors vendra lo sanct dels sancts aquell per lo qual tots los sancts (saucts) son sanctificats. Aquest sera Rey eternal vnctat de la vnctio diuina: car de la magestat sua es dit. ¶ Super solium dauid et super regnum eius sedebit in eternum. Car vos excellent senyora sou la real cadira de la casa de Dauid sobre la qual vol seure e reposar lo Rey eternal: lo qual se adelitara molt de hauer vostra altesa per mare: e vos senyora no menys de hauer sa magestat per fill. E perço ha dit Ysayes. ¶ Preparabitur in misericordia solium et sedebit super eum in veritate. Volent dir que la clemencia diuina quant deliberaria manifestar la misericordia sua als homens prepararia vna cadira de singular excellencia: en la qual mostraria lo seu alt saber e poder: e en aquella seuria en veritat. ¶ Aquesta cadira senyora fou vos car eternalment vos ha sa magestat preparada y elegida per a repos y delit seu: atorgau li senyora la posada: puix sou certa quant la desija. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam. Car lo Rey del cel es tant enamorat de la singular bellea vostra que delibera deuallar en terra e cloures dins lo vostre virginal ventre. ¶ E com aqui sera humanat ab gran plaer dira. ¶ Hec requies mea: hic habitabo quoniam elegi eam. Volent dir: aquest es lo loch del meu repos: açi habitare per spay de nou mesos: car aquest sanct retret he yo per a mi elegit.

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries que per la concepcio del fill de deu: hauria en la terra. e finalment en lo cel imperial.

(o la miniatura) Excellent senyora (. o ,) qui pot dir ne estimar quanta sera la alegria e consolacio de vostra senyoria trobant se mare de vn tal fill: car per ell sereu reyna de parays e dispensadora e tresorera dels tresors diuinals. ¶ O magnanima senyora com sera lo vostre cor alegre e content com vos veureu tan richa e tan habundosa de dons e gracies: e poreu distribuir e donar largament als miserables: e lo tresor vostre senyora per molt quen doneu james no minuara: e nengu no partira de vostra merçe sens habundancia de gracies: e poran dir tots aquells que hauran experimentat les misericordies vostres. ¶ Quis sufficiet enarrare opera tua domina: aut quis inuestigabit thesauros misericordie tue. Volent dit: qui sera sufficient senyora a recomptar les piadoses obres vostres: ni qui pora conexer ne cerquar los tresors amagats de la misericordia vostra: La qual exampla e obre lo cor dels peccadors: los quals diran a vostra senyoria. ¶ Cucurri cum dilatasti cor meum. Volent dir cascu dels dits peccadors. O excellent senyora yo he corregut e so vengut a la clemencia vostra per veure e fartarme de la font viua de la vostra dolçor: car la pietat de vostra mercem ha tant examplat lo cor que no dubte obtenir tot lo que a la senyoria vostra demanare ¶ O senyora: inrecomptable sera la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo senyor fill vostre apres de aquella tan dolorosa mort resucitat e glorificat e apartat de tota dolor e pena: e restara algun temps en la terra per consolacio vostra: e apres senyora en presencia vostra e de molts seruents seus sa magestat ab infinida gloria e triumpho pujara a regnar en lo seu celestial regne. ¶ Et dabit illi dominus deus sedem dauid patris eius et regnabit in domo iacob in eternum et regni eius non erit finis. E alli li sera donada per la magestat de nostre senyor deu la cadira triumphal de misericordia com a redemptor glorios de natura humana: la qual cadira justament li sera deguda com a fill de dauid ço es de vostra senyoria qui deuallau de la propria linea del misericordios rey Dauid: e regnara en la casa de Jacob (Iacob) eternalment: ço es en lo regne del seu pare eternal: ab lo qual ell sera egual en potencia e gloria: e sera senyor e regidor sobre tots los elets del regne seu: Lo qual regne james haura fi. E vos senyora aquell dia sereu molt gloriosa e alegra de la inestimable gloria del vostre tan amat fill. E lo senyor volent mes alegrar vostra merçe apres pochs dies del seu pujament trametra lo sanct sperit sobre tots los del vostre collegi: de que vos senyora haureu inestimable goig vehent los dexebles e criats del vostre fill axi plens de la sciencia diuina e de la gracia del sanct sperit. ¶ E apres senyora que sera finit lo temps que la magestat diuina ha constituit vostra merce ature en aquesta mortal vida: pujareu en lo regne del cel ab gloria no recomptable abraçada ab lo vostre excellent fill: qui per vos deuallara ab tota la cort del cel. E sereu altament receptada per tota la sancta trinitat e dignament collocada en aquella cadira real que a mare de deu se pertany. ¶ O senyora alegres vostra merçe car pot esser molt certa: que aquell dia finiran totes les dolors vostres: e hauran complida perfectio los vostres goigs: car eternalment sereu ajustada ab aquell del qual huy sereu mare: e tot lo que huy es promes a vostra altesa aquell dia us (diaus) sera donat. ¶ Perço senyora suplich vostra merce no tema ni se espante de les dolors temporals: puix los goigs seran sens fi. Sia de vostra senyoria no tardeu lo consentiment: car grans e innumerables son los bens que de aquest misteri se han a seguir (aseguir). E vehent gabriel que la senyora verge staua tota pensosa e recollegida dins si mateixa: e conexent que pensaua estretament en lo que ell de part de la diuina magestat li hauia dit: e ja tenia consell ab si mateixa sobre lo delliber de aquest consentiment. ¶ Crida lo dit gabriel hun angell de aquells quil hauien acompanyat e dix li. Cuytau als lims e digau a Adam e als fills seus: que ara es hora de cridar e demanar merçe a aquesta senyora: car la fahena de la sua redempcio sta per cloure. E anant langel molt cuytadament denuncia a Adam lo que manat li era ¶ E hoint la dita missatgeria Adam se prostra ab tots los fills seus: e comença a cridar ab gran fe e deuocio reclamant a la senyora e deya. ¶ In te domina speraui: non confundar in eternum: in tua misericordia libera nos. Volent dir: O senyora e filla mia ja sab vostra merçe que en vos apres deu es tota la sperança mia: no sia yo confus senyora: ne reste eternalment en la dolor que ara so: ans clement vos placia obrir les entramenes de la vostra misericordia e hauer pietat dels dolorats fills meus e de mi e voler nos deliurar de tanta pena per lo vostre gracios consentiment. ¶ E en aquesta pregaria e crit continua Adam els fills seus fins mereixqueren esser hoits.