Timó

Timó,

castellano tomillo, farigola català de Barchinona

Nombre común en español con el que se conocen a diversas plantas del género Thymus, de la familia de las labiadas (Lamiales : Lamiaceae).
El más común y conocido es Thymus vulgaris, que se emplea como condimento y como planta medicinal. Los tomillos son plantas perennes, de tallo leñoso, de escasa altura, que viven en suelos pobres y pedregosos de regiones secas. Sus hojas son diminutas y poseen esencias aromáticas.

Traducciones

Francés: thym (fr), serpolet (fr) Gallego: tomiño (gl), serpol (gl) Griego: θυμάρι (el), θύμος (el)

Inglés: thyme (en) Polaco: macierzanka (pl)

2. TIMÓ m. || 1. Farigola   https://oc.m.wiktionary.org/wiki/pòta

Del latin fericula («planta sauvatja»).

|| 1 (Solsonès, Urgell, Ll., Segarra, La Litera, Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. tomillo.

Tot hom qui tayl timó, eura ne salse de altri, que pach de ban II sous, doc. a. 1393 (BABL, xii, 195). (N. E. Esta tilde de timó parece que se la han inventado.)

Saboriga e sàluia e ginesta e orengua e timó e ruda,
Micer Johan 324. Ab cendra de timons crematz, Tres. Pobr. 32. Sobre el timó i l'agrella, Carner Monj.10. || 2. Tomaní (Alt Empordà, Garrotxa, Montseny); cast. cantueso. || 3. a) Timó blanc o Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie capitatum (Horta, Corbera d'Alzira, Riba-roja).
—b) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie polium (Tivissa, Horta, Corbera d'Alzira).
—c) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie luteum (Berga, Garrotxa, Conca de Barbera), La mateixa subespècie s'anomena timó ver (Terra Alta, ap. Masclans Pl. 201).
—d) Timó mascle: labiada de l'espècie Teucrium aureum (Vayreda Cat. Flòr. 418). || 4. a) Timó mascle: futàcia de l'espècie Dictamnus hispanicus (Batea, ap. Masclans Pl. 201).
—b) Timó reial o Timó de llei: rutàcia de l'espècie Dictamnus albus; cast. fresnillo. (V. gitam).

|| 5. Timó negre (Ripollès, Garrotxa) o Timó de prat (val.): serpoll. 
|| 6. Timó de jardí: sajolida. Etim.: del llatí *thymōne derivat de thymus, mat. sign. 

Timó, per a llaurá, camatimó.

CAMATIMÓ m. Barra llarga que forma la part anterior de l'arada i va unida directament a l'aixanguer del jou; cast. timón.

Que tot hom... puxa tallar o fer tallar camatimons, dentals et mànechs de xada, doc. a. 1341 (BABL, xi, 411). Dos quamatimons, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Fon.: kamətimó (Vic, Barc., Igualada, Eiv.); kamatimó (Ll., Pla d'Urgell, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat). Etim.: compost de cama i timó.

http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b10fp286.gif

Peça plana de fusta o de metall que va articulada verticalment a l'extrem de popa d'una nau o d'una altra embarcació, i que, girant a dreta o a esquerra a voluntat del qui la governa, fa que el vaixell es desviï cap a una o altra direcció; cast. timón. 

Barcha ab timó, doc. a. 1252 (RLR, iv, 256). Los mariners... meten a les naus e als lenys timons per tal que vajen dret per la mar, Llull Cont. 117,

2. Lo maestre qui fa la nau... si conexensa no n'avia, posaria lo timó per arbre e l'arbre per timó, Llull Cont. 266, 19. 
Nau o leny qui per fortuna de mal temps perdrà alguna exàrcia, axí com són timons e timoneres, Consolat, c. 65. Y amayna tantost fallint lo timó, Proc. Olives 610. Maneig de timó ni vela | aquell mercader no en sap, Costa Trad. 101. 

Timó de canya: el que es mou mitjançant l'arjau, sia a mà, sia amb guardins. Timó de roda: el que es mou per la rotació d'una roda proveïda de mànecs perquè el timoner la pugui moure fàcilment. Timó de caixa: que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins. Dos timons de caxa e lo gobern de rode, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.). La galera de Tirant e l'altra... no pogueren prendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, Tirant, c. 281. IV timons, ço és, II de roda e II de caxa, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Gira 'l govern, | ferma e baxa | timons de caxa, Spill 12754. Timó de taló: el que té la cara de proa recta i la de popa corbada. Timó de rella: el que té una prolongació a la part baixa en direcció a proa, la qual prolongació sobrepassa la línia baixa de la quilla (Val., ap. Misc. Fabra 321). Fer timó: estar un home vora la canya o la roda del timó per dirigir aquest. Canviar el timó: tirar la canya del timó a la banda oposada a aquella en què estava. Servar el timó: dirigir-lo. Servau el timó ab tanta prudència, Passi cobles 4. per anal.: 

a) Peça plana mòbil, situada a la part posterior del buc d'una aeronau, que serveix per a mantenir o modificar la direcció d'aquesta.

—b) Instrument o peça amb què es governa el moviment d'una màquina.

 || 2. Espigó de carro (Cerdanya); cast. timón. Timó forcat: Temo furcatus, Pou Thes. Puer. 57. Los dos brassos del timó de una carreta, Lacavalleria Gazoph.

 || 3. Espigó d'arada (val.); cast. timón. 

 || 4. fig. Govern, direcció d'una activitat, d'un negoci, etc. Vós l'excellent sou timó de ben viure, Trobes V. Maria [190]. Has sabut trobar el timó de la vida, Oller Febre, i, 29. 

 || 5. fig. Nas gros. ¿Quant t'han d'escapsar es nas? ¿No estàs empeguehit de passetjar aquest timó?, Roq. 14. 

Etim.: del llatí temōne, mat. sign. ||1.

Vall de Roures

Crec que esteu mol atontats, acatalanisats, miréu l'origen de la paraula roure, lemosín, dialecte del occitan, tamé podeu vore rove y rore (a Beseit se díe Valdarrores).

http://www.etymologie-occitane.fr/2011/10/rore/

Rore « chêne blanc », XV^e s. Alpes-Maritimes. La forme avec –r- qui se trouve dispersée dans le Midi existe également  en catalan: roure.
Voir aussi roire et rove. Voir  l’article qui approfondit  les différentes dénominations des chênes en occitan :
 
Cassanus, robur, quercus, carra /carrasca/.
N’oubliez pas de visiter les pages écrites par Josiane Ubaud consacrées aux noms occitans du chêne.
Rouiredo « chênaie ». Languedocien d’après   Mistral est un dérivé de roire.

Com se díe y encara u diu algú a Beseit lo poble ?
Valdarrores , en una L, Val da rores.

• ròure? : rove, rore  / Valderrobres, Teruel , 

https://fr.m.wiktionary.org/wiki/chêne en fransés

(1694) Chesne, altération, d’après fresne, frêne, de l’ancien français chasne (1160), chaisne (1177-88), du latin populaire casnus (508), emprunté au gaulois *cassanos (d’où l’occitan cassanh, le franco-provençal tsâno, l’occitan casse. Formation avec suffixe différent en aragonais avec caixico, caixigo, en espagnol avec quejigo (« chêne faginé »).L’étymologie du gaulois *cassanos est incertaine ; son origine est peut-être préceltique.

1. On aurait un radical *cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnuset *cax-icus pour quejigo, caixigo.
2. D’après Ascoli, ce *cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανον,kástanon (« châtaigne ») dérivé de κάστον, káston (« bois »).
3. D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus

L’s qui est dans casnus, la plus ancienne forme, écarte l’étymologie celtique par tann, (« chêne »), qui, prononcé \chann\, → voir tsâno aurait donné chêne ; mais il n’est pas impossible que le celtique ait agi pour s’assimiler le mot originairement latin et pour lui donner la forme singulière qu’il a prise.

Cachigo en aragonés , y variantes.

Comentari al grupo :

Pues que ese tío es pancuzo perdido (y además destila odio por una lengua que pudo ser traída ya por sefardíes cuando el pueblo estaba bajo dominación árabe) y además, su catalán es pésimo ... "Roure" es una palabra claramente valenciana y robada por los catalanes a pesar de que en esta última lengua tienen la genuina forma "pènol" (y por tanto, deberían decir "Vall de Pènols"). Un "iaio" es un invento de laboratorio que suena a rebuzno, algo que no me extraña ya que los pancuzos suelen pegar en sus coches un borricolón (deberían decir "avi" y no "iaaaaaaiooooooo"); y suelta un "este", como en valenciano o como valencianismo en el castellano (debería de decir "aquest"); y luego suelta un "complejo" (¿no debería ser "compleix") ... Para nombrar finalmente a un renegado antivalenciano como Raimon, que nunca o casi nunca cantó en su lengua sino en la de su vecino invasor del Norte, incluso en pleno franquismo desde los años 60  y fomentada por uno de sus lugartenientes falangistas más importantes, además de borracho, pederasta y demás como era Joan Fuster (recordar la hornada de cantantes en catalán de "La nova cançó"). Y blablabla ...

Pretenden destilar un antiespañolismo y un anticastellanismo feroz cuando en realidad, lo que destilan es antisemitismo.

Por cierto, verdad es que "quien pierde su origen, pierde su identidad" ... Por eso, quien deja de hablar chapurreat para pasarse al dialecto "terralliurano", deja de ser aragonés para ser catalán: Goebbels también lo tenía claro ("Si habla alemán, es alemán" .... parafraseando a Prat de la Riba o Companys, que fueron maestros de aquel: "Si hablas catalán, eres catalán").

Cuan veiga escrit Barchinona, lo, los, e, pus, affers, oy, carrech, etc, yo escriuré Vallderoures, sense guións. Al texto de aquí baix, de 1410, ix. Ademés, al idioma que parláe y escribíe lo rey Martín, la reyna de Castilla, Castiella o Castella li díe "lengua aragones".

Despachóse en seguida a Raimundo Xatmar para que fuese a recibir al rey de Navarra, y se acordó escribir a dicho rey, al gobernador de Rosellon y Cerdaña, a los cónsules y al castellano de Perpiñan, a los oficiales reales y jurados de Gerona, y generalmente a todos y cualesquier oficiales del principado de Cataluña, sobre lo que se encargaba a dicho Xatmar en sus instrucciones (1). Acordóse escribir también a los embajadores en Aragón para que procurasen apaciguar los bandos de Pedro Galceran de Pinos y Pedro de Gurrea. Leyóse después la carta que sigue de los embajadores enviados a Valencia.

(1): Véanse en la sesión del día 10.

Núm. 44. Tom. 15. fol. 375.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Per bon començament dels fets de nostra benaventurada missatgeria decontinent com som stats a la ciutat de Tortosa per raho del carrech quens havets donat en nostres instruccions o capitols en lo nom de nostre Senyor Deu nos
som curats de certificar e avisar al mills que havem poscut axi ab los procuradors de la dita ciutat com ab altres persones dignes de fe de la disposicio e estament de convalescencia e sanitat de aquestes fronteres e partides. E primerament trobam que en la dita ciutat ha a present convinent temps: be es ver segons havem per relacio dels dits procuradors que encara no es quitia del tot de epidemies ans ni moren alguns en poch nombre daquells specialment qui hi tornen oy venen daltres parts. E mes havem trobat que en la vila de Maella e en Vallderoures ha mal temps de epidemies e en la vila de Gandesa han regnat per algun temps pero eshi molt remediat: es ver que encara ni moren alguns. En terra Dorta ha alguns lochs quin son quitis e altres no: axi que bonament nos pot dir que en les dites fronteres e partides haja perfeccio de sanitat o almenys aquest temps pestilencial hi sia passat axi com seria necessari. Apres molt reverents egregis nobles e honorables senyors tenints nostre cami a Trayguera e aci a la vila de Sent Matheu hon ha covinent temps som stats notablement e be receptats per lo reverent frare Romeu de Corvera maestre de Muntesa ab lo qual per esser avisats dels affers daquest regne havem haut daquen colloqui e rahonament: e trobam que los tres braços daquest regne no son en un loch justats ne disposts per via de parlament general ans par sien divisen e scampats en diverses parts axi que per lurs discordies no podem dir que lurs affers sien en lestament ques debia (o dehia) com partim daqui ans presumim segons los sentiments que havem que ab gran affany e treball los porem ajustar e unir majorment axi per lo mal temps que es en la ciutat de Valencia e en altres lochs circunvehins com en altra manera. Daço que per avant sabrem e farem vos certificarem Deu volent per nostres letres pus clarament. Nosaltres partim daci decontinent tenint nostra via e cami en la dita ciutat de Valencia per fer exequir e estrenyer los affers segons la manera per vosaltres senyors ordonada: e farem estrem de potencia ab aquells millors engins expedients e maneres que puxam sobre lur concordia e unitat en tal forma que los affers de nostra missatgeria prenguen Deus mijançant aquella pus breu conclusio e bona fi ques pertany. Placia a nostre Senyor Deu que per la sua acostumada clemencia nos hi vulla en tal manera illuminar e endreçar que sia lahor e gloria sua e be avenir de la corona reyal Darago de la cosa publica e servey e honor del principat de Catalunya. E conserveus la santa Deytat molt reverents egregis nobles e honorables senyors per lonch temps al seu sant servey. Scrita en la vila de Sent Matheu lo primer dia de deembre del any MCCCC deu. - Vostres missatgers en regne de Valencia prests a vostres manaments.