martes, 2 de diciembre de 2025

Pretz - Prevaricador

Pretz, s. m., lat. pretium, prix, valeur.
Loc. Ells fan mercat ab ells de far lur obras a pres fag.
(chap. Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.)
V. et Vert., fol. 14. 
Ils font marché avec eux de faire leurs ouvrages à prix fait.

Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.


Per pres fach am lui. 
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237. 
Pour prix fait avec lui.
- Récompense.
Costuma es que ieu laisse a vos, 
Esta festa, 1 pres o dos.
(chap. Costum es que yo tos dixo a vos, esta festa, un premio o dos; recompensa.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
C'est la coutume que je laisse à vous, cette fête, un prix ou deux.
- Fig. Mérite, qualité, vertu, valeur.
Paratge d' auta gen,  
Poders d' aur ni d' argen,
No us daran ja bon pretz, 
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Parage de haute gent, pouvoir d'or et d'argent, ne vous donneront jamais bon mérite, si coeur généreux vous n'avez.
Vostre fin pretz es tan poiatz 
Que sobre totz es enansatz.
Blacasset: Be m platz. 
Votre pur mérite est si élevé qu'au-dessus de tous il est avancé.
Ab trebalh et ab larguetat 
Conquier reys pretz e 'l guazanha. 
Bertrand de Born: Ieu chan. 
Avec fatigue et générosité roi conquiert valeur et la gagne.
Prov. Vers es so qu' el reprochier ditz,
Que bon pretz creis, on plus loin es auzitz.
Gui d'Uisel: Ades on plus. 
Est vrai ce que le proverbe dit, que bon mérite croît, où plus loin il est ouï. 
ANC. FR. Quand les lettres et les sciences grecques y ont esté en honneur et en prix. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton. 
CAT. Preu. ESP. Prez, precio. PORT. Preço. IT. Prezzo
(chap. Preu, preus; premio, premios, recompensa, recompenses; valor.)
2. Preza, s. f., valeur, prix, mérite.
Per vostra preza 
E per la gentileza 
Qu' en vos es.
Amanieu des Escas: En aquel mes. 
Par votre mérite et par la gentillesse qui en vous est.
ANC. IT. Prezza.
3. Prezar, v., priser, apprécier, estimer, évaluer, avoir du prix.
Quar tot l' autre dan 
Non prezera un guan. 
P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 
Car tout l'autre dommage je ne priserais pas un gant.
Mens preza vieure que morir.
Arnaud de Marueil: Dona sel. 
Moins prise vivre que mourir.
El fai valer valor e pretz prezar.
Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 
Il fait valoir valeur et mérite avoir du prix. 
Pauc prezeria, si trobar non saupes.
(chap. Poc valdría, si trobá (fé cansons) no sapiguera. Tomás Bosque Peñarroya, de La Codoñera, no val res, y aixó que sap trobá.)
B. Zorgi: Mal aia cel.
Peu j'aurais de prix, si trouver je ne savais pas.
Part. prés.
Pero, tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert. 
Pourtant, telle chose on tient pour vile, qui est ayant du prix.
Vos etz del mon la plus prezanz.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 
Vous êtes du monde la plus ayant du prix. 
Part. pas. A tal que fos pros e prezatz.
Folquet de Romans: Tornatz es en.
A tel qui fut preux et prisé.
S' anc fui belha ni prezada, 
Ar sui d' aut en bas tornada.
Cadenet: S' anc. 
Si oncques je fus belle et prisée, maintenant je suis tournée de haut en bas. 
Subst. Plazo mi 'l pros e 'lh prezat.
P. Cardinal: Qui volra. 
Me plaisent les preux et les prisés.
ANC. CAT. Presar. PORT. Prezar. IT. Prezzare.
4. Precios, Pretios, adj., lat. pretiosus, précieux, exquis.
Es pus pretios, pas cars e pus valens 
Que peiras pretiosas ni fis aurs ni argens. 
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Est plus précieux, plus cher et plus valant que pierres précieuses ni or fin ni argent.
Nos rezems de son sanc precios.
Pons de Capdueil: So qu' om. 
Nous racheta de son sang précieux. 
Non quier preciosas viandas ni curiosamens adobadas.
V. et Vert., fol. 53.
Ne recherche pas exquis aliments ni soigneusement apprêtés. 
CAT. Precios (preciós). ESP. PORT. Precioso. IT. Prezioso.
(chap. Pressiós, pressiosos, pressiosa, pressioses; un chiquet pressioset, una chiqueta pressioseta, chiquets pressiosets, chiquetes pressiosetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

5. Preziu, Pressiu, adj., précieux, estimable.
Tant es adoniva, 
De totz bes preziva.
G. Riquier: Voluntiers faria. 
Tant elle est généreuse, en tous biens précieuse.
6. Sobreprecios, adj., très précieux.
Aquest pas es sobreprecios e sobrenobles e sobreben aparelhatz.
V. et Vert., fol. 43.
Ce pain est très précieux et très noble et très bien apprêté.

pastas típicas, panaderías, Caballé, Ibáñez

(chap. Sobrepressiós, sobrepressiosos, sobrepressiosa, sobrepressioses.)
7. Preciositat, Preciozetat, s. f., lat. pretiositatem, excellence, valeur, grand prix.



Celidoni es peyra... granda en virtut et en preciositat.
Eluc. de las propr., fol. 186.
La chélidoine est pierre... grande en vertu et en excellence.
(N. E. Calcédoine Botryoïdale y variantes.)

Calcédoine Botryoïdale



La terssa razo per que vergenetat deu esser lauzada mot, es preciozetat.
V. et Vert., fol. 96. 
La troisième raison pour quoi virginité doit être louée moult, c'est grand prix. 
ANC. FR. De fin or et aultres préciositez.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 10.
CAT. Preciositat. ESP. Preciosidad. PORT. Preciosidade. IT. Preziosità, preziositate, preziositade. (chap. Pressiosidat, pressiosidats.)
8. Prezansa, s. f., estime, appréciation.
Prezans, prezansa. Leys d'amors, fol. 70.
Estimant, estime.
(chap. Estima, estimes, v. estimá : apressiá : fé apressio; apressiassió, apressiassions.)
9. Apreciar, v., lat. appreciare, apprécier.
Part. pas. Mon loguier an apreciat XXX deniers. Leys d'amors, fol. 135.
(chap. Mon llogué (salari) han apressiat trenta dinés; li han ficat lo preu de 30 dinés, suposo que al día.)
Mon salaire ils ont apprécié trente deniers.
Fos estada apreciada.
Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 
Fut été appréciée.
CAT. ESP. Apreciar. PORT. Appreciar. IT. Apprezzare, appregiare.
(chap. Apressiá, ficá preu, valorá, premiá, recompensá: apressio, apressies, apressie, apressiem o apressiam, apressiéu o apressiáu, apressien; apressiat, apressiats, apressiada, apressiades; apressiaría; apressiaré; si yo apressiara.)
10. Desprezar, Despreciar, v., lat. depretiare, déprécier, mépriser.
E 'l chaitieu mon desprezar 
On passam cum vianans.
Folquet de Marseille: Si cum sel. 
Et mépriser le monde chétif où nous passons comme voyageurs.
Despreciar e tenir vil. Doctrine des Vaudois.
(chap. Despressiá y tindre (com a) vil)
Déprécier et tenir vil.
ANC. FR. Desprisent et rejettent d'un sourcil plus que stoïque toutes choses escriptes en françois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 3.
Et desprise les vents et les flots de Neptune. 
Ronsard, t. II, p. 1127.
CAT. ESP. Despreciar. PORT. Desprezar. IT. Disprezzare, dispregiare.
(chap. Despressiá: despressio, despressies, despressie, despressiem o despressiam, despressiéu o despressiáu, despressien; despressiat, despressats, despressiada, despressiades; despressiaré; despressiaría; si yo despressiara.)
11. Despreczi, s. m., mépris.
Intitulé d'un poëme vaudois.
Le mépris du monde.
(chap. Lo despressio del món. Ojo cóm cambie lo ocsitá del Vaud, Suiza, de circa l'añ 1100 en lo chapurriau de 2025.)
ANC. FR. En cestuy despris Bacchus tousjours gaignoit pays.
(chap. En este despressio Baco tots los díes guañabe país : terreno. 
Baco va guañá hasta los paísos catalans, un dels seus servidós va sé Mossen Borra, als tems de Alfonso V lo Magnánim, rey de Aragó, Nápoles, etc.)
Rabelais, liv. V, ch. 39.
CAT. Despreci. ESP. Desprecio. PORT. Desprezo. IT. Disprezzo, dispregio.
(chap. Despressio, despressios.)
12. Despreziament, s. m., dépréciation, mépris.
Han las empromessions... en despreziament. La nobla Leyczon.
Ils ont les promesses... en mépris.
ANC. FR. Desprisement incroyable de tout ce pourquoy les humains tant veiglent. Rabelais, Prologue, liv. I.
ANC. ESP. Despreciamiento. IT. Disprezziamento, dispregiamento.
(chap. Despressiamén, despressio, menospressio.)
13. Endesprezar, v., mépriser, dédaigner.
Part. pas. Enaziratz,
Enfrevoltatz, 
Endesprezatz.
Esperdut: Qui non. 
Affligé, affaibli, méprisé.
14. Menespretz, s. m., mépris, dédain, dépréciation.
Mostro renegamen, oblic e menespretz. Leys d'amors, fol. 15.
Montrent reniement, oubli et mépris.
CAT. Menyspreu. ESP. Menosprecio. PORT. Menospreço. 
(chap. Menospressio.)
15. Mesprezar, Mensprezar, Menesprezar, Menespressar, v., mépriser, dédaigner.
No deu mesprezar autrui. Brev. d'amor, fol. 133.
(chap. (ell, ella) No deu menospressiá a datre; al atre - a datra persona.)
Il ne doit pas mépriser autrui.
Cossirar
E mensprezar falhir.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
Considérer et mépriser le faillir. 
Lo menesprezon coma fems. V. et Vert., fol. 29.
(chap. Lo menospressien com al fem.)
Le méprisent comme fumier.
Matran, menespressan K. e sos messagiers, no y volc venir. Philomena.
Matran, méprisant Charles et ses messagers, n'y voulut venir.
Part. pas. Que non sias mesprezatz dels majors.
Trad. de Bède, fol. 2.
Que tu ne sois pas méprisé des supérieurs.
CAT. Menyspresar, menysprear. ESP. Menospreciar. PORT. Menosprezar.
(chap. Menospressiá : valorá menos, despressiá : yo te menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara; no vull menospressiát, pero no vals pera res.)
16. Mesprezo, Mensprezo, s. m., mépris, dédain, dépréciation, injure.
Lo mayor fays de mensprezo.
(chap. Lo feix mes gran de menospressio; feix, feixos; de fascis; fascismo, fascisme; los sabocs catalans van inventá feixisme, feixista, feixiste, feixistes.)
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Le plus grand faix de mépris.
17. Mesprezament, Mesprezamen, Mensprezamen, Menesprezamen, 
s. m., mépris, dédain.
Menesprezamen de totz los bes d' aquest mun.
(chap. Menospressio de tots los bens d'este món.) 
V. et Vert., fol. 29.
Mépris de tous les biens de ce monde. 
Nuils hom, per pauc de sen que aya, 
E ton mensprezamen non caya.
(chap. (nul) Cap home, per poc de señ que tingue, en ton menospressio no caigue.)
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que nul homme, pour peu qu'il ait de sens, en ton mépris ne tombe.
Fig. Fier e romp, am l' espaza del mesprezamen, l' albre que nays d' amor de bes temporals.
(chap. Sentit figurat: Ferix y romp (rom, trenque, chafe), en la espasa del menospressio, l'abre (l'albre) que naix de bens temporals.)   
Brev. d'amor, fol. 5.
Frappe et romp, avec l'épée du mépris, l'arbre qui naît d'amour des biens temporels.
Prov. Familiaritatz aparelia mesprezament. Trad. de Bède, fol. 80.
(chap. La familiaridat aparelle (amanix, prepare) menospressio. 
La confiansa fa escrúpol.)
Familiarité prépare mépris.
ANC. FR. Par l'erreur du mesprisement que tu en as acquis.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 392. 
ANC. ESP. Menospreciamiento.
18. Mesprezaire, s. m., méprisant, contempteur.
Mesprezaire de la regla. Regla de S. Benezeg, fol. 77.
Contempteur de la règle. 
CAT. Menyspreador. ESP. Menospreciador. (chap. Menospressiadó, menospressiadós, menospressiadora, menospressiadores; p. ej. de la regla de San Benito, Benet, Benezeg.)
19. Mesprezable, adj., méprisable. 
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui sont méprisables dans l'église. 
CAT. Menyspreable. ESP. Menospreciable. 
(chap. Menospressiable, menospressiables.)

Prevaricador, s. m., lat. praevaricator, prévaricateur. 
Establic mi prevaricador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 
Je m'établis prévaricateur.
CAT. ESP. PORT. Prevaricador. IT. Prevaricatore. 
(chap. Prevaricadó, prevaricadós, prevaricadora, prevaricadores. 
Lo fiscal general del Estat español, Álvaro García Ortiz es un prevaricadó, ha cometut prevaricassió. No res, una condeneta de multa y dos añs de inhabilitassió per revelassió de secretos. Ara lo ficará al consell administradó de consevol empresa mich pública lo pressidén del gobern, Pedro Sánchez Castejón, del PSOE, partit sossialista obré español.)

Álvaro García Ortiz, prevaricador, revelación de secretos, condena, Fiscal General

(Li han pintat les selles an este cara sompo?)

Pretor

Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.

La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y contraindre, ainsi comme est le préteur.


CAT. ESP. PORT. Pretor. IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)

2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.

Adonc meneron Jhesu al pretori.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.

Adonc meneron Jhesu al pretori.


(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")

dialèctes occitans, catalan comprés

"resposta de hoc o de no

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Otro texto de prueba:

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.

Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.


Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)

"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."


Pretz

Prevaricador