Mostrando las entradas para la consulta vert ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vert ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 27 de enero de 2026

Pur - Espurgatori

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre.
De bon vi pur a beure assatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
De bon vin pur à boire assez.
Pura cum la pupilla. Eluc. de las propr., fol. 69.
(chap. Pura com la pubilla : verge, virgen, no casada. No crec que se traduíxque en fransés “prunelle”, que es la nina del ull.)
Pure comme la prunelle.
Moral. Tal cuia esser purs e netz de peccatz.
Hom leva puras mas en oratio.
V. et Vert., fol. 41 et 90.
Tel pense être pur et net de péché. 
On lève pures mains en oraison.
CAT. Pur. ESP. PORT. IT. Puro. (chap. Puro, pur, puros, pura, pures.)

Pur, adj., lat. purus, pur, nel, propre. Oro, or, aurum, aur


2. Purament, adv., purement, simplement.
Heres pot esser instituitz alcus hom e purament e sotz condicion.
Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
Héritier peut être institué aucun homme et purement et sous condition.
CAT. Purament. ESP. PORT. IT. Puramente. (chap. Puramen, púramen si se vol ficá tilde aon está lo acento, que es lo correcte segons la ortografía del chapurriau.)

3. Puritat, Puretat, Purtat, s. f., lat. puritatem, pureté, netteté. 
L' abitacols dels peissos 
Non es de puritat tan gran
Cum l' aires on l' aucel estan.
Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. L'habitácul dels peixos no es de puresa tan gran com l'aire aon los muixons están.)
Le séjour des poissons n'est pas de pureté si grande comme l'air où les oiseaux sont.
Car de purtat nasquet et mor. Libre de Senequa.
Car de pureté naquit et meurt.
Moral. Aquels que fan vida d' angel en terra per puritat de sancta vida.
V. et Vert., fol. 103. 
Ceux qui font vie d'ange sur la terre par pureté de sainte vie.
ANC. FR. Aimant d'un cueur rempli de purité.
CL. Marot, t. IV, p. 346.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 225.
La cape blanche signifie purité et virginité.
H. Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 214.
CAT. Puritat. ESP. Puridad (pureza). PORT. Puridade. IT. Purità, puritate, puritade. (chap. Puresa, pureses; impuresa, impureses; valensiá: purea, nedea.)

4. Puracio, s. f., purification.
Puracio de la plaga. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. Purificassió de la llaga : ferida; llimpiesa.)
Purification de la plaie.

5. Purificar, v., lat. purificare, purifier.
Purifica la mia arma. Lo Payre eternal.
(chap. Purifique la meua alma o ánima. Vore l'agüelo sebeta : ting presa, ting pressa. La meua ánima té pressa. - Pedro Salinas.)

“LA MEUA ÁNIMA TÉ PRESA". Carambelos. Ting Presa, Pedro Salinas; Luis Arrufat

Purifie la mienne âme.
Part. pas. Adonc Paul pres II barons purificatz.
(chap. Entonses Pablo, Paúl, Pol va pendre o prendre dos barons purificats. Traducsió dels Actes dels Apostols al ocsitá, antic chapurriau.)
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
Alors Paul prit deux hommes purifiés.
CAT. ESP. PORT. Purificar. IT. Purificare. (chap. Purificá : purifico, purifiques, purifique, purifiquem o purificam, purifiquéu o purificáu, purifiquen; purificat, purificats, purificada, purificades; yo purificaré; yo purificaría; si yo purificara; si yo tinguera una purificadora, cuánta aigua purificaría; o pixum de gorrino, purín, purins.)

6. Purificacio, Purificatio, s. f., lat. purificatio, purification.
Lo complimens de lur purificacio.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21. 
L'accomplissement de leur purification.
La purificatio de sancta Maria. Calendrier provençal.
(chap. La purificassió de Santa María.)
(N. E. Supongo que cualquier catalanoparlante, escribiente u oyente entenderá esta corta frase en provenzal, uno de los dialectos de la lengua occitana, de òc, Languedoc, lenga d'òc, och, hoc, oc : sí afirmativo.
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo
El vocablo catalán purificació, con tilde, es el mismo que purificacio sin tilde, se encuentran palabras en textos catalanes sin tilde, y son las mismas que las occitanas. ¿Òc o no?)
La purification de sainte Marie.
CAT. Purificació. ESP. Purificación. PORT. Purificação. IT. Purificazione.
(chap. Purificassió, purificassions.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

7. Purificatiu, adj., purificatif, propre à purifier.
Es del sanc purificatiu.
Solelh... ha virtut purificativa.
(chap. Es de la sang purificatiu : purifique la sang. Lo sol … té virtut purificativa.)
Eluc. de las propr., fol. 20 et 116.
Il est du sang purificatif.
Soleil... a faculté purificative.
(chap. Purificatiu, purificatius, purificativa, purificatives.)

8. Impuritat, s. f., lat. impuritatem, impureté.
Ab infeccio et impuritat. Eluc. de las propr., fol. 133.
Avec infection et impureté.
CAT. Impuritat. ESP. Impuridad (impureza). IT. Impurità, impuritate, impuritade. (chap. Impuresa, impureses; impuridat, impuridats.)

9. Depurar, v., lat. depurare, épurer, rendre pur, clarifier. 
Vens... l' ayre pestilencial depuron. Eluc. de las propr., fol. 134-135.
(chap. Los vens... l'aire pestilén o pestilensial depuren; lo ven depure l'aire pestilén. Lligí Lo Decamerón en chapurriau.)
Vents... l'air pestilentiel épurent.
Part. pas. La clartat depurada.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 
La clarté épurée.
CAT. ESP. Depurar. IT. Depurare. (chap. Depurá: depuro, depures, depure, depurem o depuram, depuréu o depuráu, depuren; depurat, depurats, depurada, depurades; yo depuraré; yo depuraría; si yo depurara; si yo tinguera una depuradora, cuánta aigua depuraría. 
A Beseit fa tems que depurem les aigües residuals, fecals, pixarrades, caguerades, lo safarech, la de escurá o fregá, y tota l'aigua bruta que vullgues. Al cárcol, toll de les madrilles, abans baixabe molta gorrinada.)

10. Depuracio, s. f., dépuration, épurement.
Ayga... per accio del foc pren depuracio. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. L'aigua... per la acsió del foc se depure - pren depurassió -) 
L'eau... par action du feu prend épurement. 
CAT. Depuració. ESP. Depuración. IT. Depurazione. 
(chap. Depurassió, depurassions.)

11. Depurament, s. m., épurement, purification.
Depuro l'ayre..., dono depurament. Eluc. de las propr., fol. 38. 
Épurent l'air..., donnent épurement.
(chap. Depuren l'aire..., donen depuramén o depurassió : purifiquen.) 

12. Depuratiu, adj., dépuratif, propre à épurer.
Del ayre... depuratiu.
Depurativa... de superfluitatz d' humors.
Eluc. de las propr., fol. 52 et 25.
De l'air... dépuratif.
Dépurative... de superfluités d'humeurs.
(chap. menjunje depuratiu, depuratius, beguda depurativa, herbes depuratives com lo gitam, timó, saduricha, ruda, mansanilla, ortiga, herba de san Juan, herba fechera, herba del riñó, etc.)

saduricha
13. Purgar, v., lat. purgare, purger, purifier, nettoyer.
Bona sirventa que purga be lo ostal.
Coma aquell que purga la pura farina del bren.
V. et Vert., fol. 68 et 35.
Bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
Comme celui qui purge la pure farine du son.
Moral. Per purgar los peccatz... e per conquerre las virtutz.
Purgar lur consciencia.
(chap. Pera purgá los pecats... y pera conquistá les virtuts. Purgá la seua consiensia. Lur : llur; lurs : llurs : seu, seua, seus, seues.)
V. et Vert., fol. 66 et 33. 
Pour purger les péchés... et pour conquérir les vertus.
Purifier leur conscience.
- Terme de médecine.
El cap e 'l cors tot eisamen
Li purga fort be et adoba.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
La tête et le corps tout pareillement il lui purge fort bien et arrange.
Subst. Ab purgar o ab sagnia. Brev. d'amor, fol. 37.
(chap. En purga (sust.) o en sangría; en lo purgá o en sangría. Lligí a Pedro Saputo cuan se va fé dotó o meche.)
Avec le purger ou avec saignée.
- Polir, affiner.
La lima esmera e purga lo fer. V. et Vert., fol. 77.
(chap. La llima esmerille (esmole, pulix) y purgue lo ferro.)
La lime polit et affine le fer.
Part. pas. Aprop de mel ben escumat
E del bel oli ben purgat
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après du miel bien écumé et de belle huile bien purifiée sis gouttelettes.
- Terme de pratique.
Premeirament se deu esser purgatz d' aquel crim.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Premièrement il doit s'être purgé de ce crime.
CAT. ESP. PORT. Purgar. IT. Purgare. (chap. Purgá; porgá, cribá, ventá; purgo, purgues, purgue, purguem o purgam, purguéu o purgáu, purguen; purgat, purgats, purgada, purgades; yo purgaré; yo purgaría; si yo purgara; porgo, porgues, porgue, porguem o porgam, porguéu o porgáu, porguen; porgat, porgats, porgada, porgades; porgadora, porgadores; ventadó, ventadós; criba, cribes; aré, arés; sedás, sedassos.)

ventadó
14. Purgatori, Porguatori, s. m., lat. purgatorium, purgatoire.
Si es en purgatori, lai si purgara. Liv. de Sydrac, fol. 16. 
(chap. Si está (ell, ella) al purgatori, allí se purgará : purificará.)
S'il est en purgatoire, là il se purifiera. 
Tu intraras en porguatori.
(chap. Tú entrarás al purgatori.)
Tu entreras en purgatoire. 
Pensa d' yfern e de paradis e de purgatori.
V. et Vert., fol. 28.
Pense d'enfer et de paradis et de purgatoire.
CAT. Purgatori. ESP. PORT. IT. Purgatorio. (chap. Purgatori.)

15. Purgatori, adj., du purgatoire, qui appartient au purgatoire. 
Tres penas son: Las temporals, purgatorias et ifernals.
Brev. d'amor, fol. 108.
Trois peines sont: Les temporelles, du purgatoire et infernales.
(chap. Purgatori : purgán; purgatoris : purgans; purgatoria, purgatories.)

16. Purgatio, Purgacion, s. f., lat. purgationem, purgation, purification. Una vetz l' an prenga purgatio.
(chap. Que una vegada al añ prengue purgassió : se purgo dels pecats.)
Liv. de Sydrac, fol. 73.
Qu'une fois l'an il prenne purgation. 
Fig. Lo don del S. Esperit, don nos parlam ayssi, complis e perfay aquesta purgatio et aquesta neteza de l'arma.
V. et Vert., fol. 83.
Le don du Saint-Esprit, dont nous parlons ici, accomplit et parfait cette purification et cette netteté de l'âme.
Dona salut et purgacion de l' arma.
Hist. de la Bible en provençal., fol. 81.
Donne salut et purification de l'âme.
(N. E. Habría que comparar una Biblia provenzal con una catalana del mismo tiempo, incluso una traducción de Limoges (en verdadero lemosín) con una de Tortosa, a ver las grandes diferencias. La Biblia en valenciano de Bonifaci o Bonifacio Ferrer lamentablemente no se puede comparar, sólo la última página donde está especificado que está traducido a la lengua valenciana.)
CAT. Purgació. ESP. Purgación. PORT. Purgação. IT. Purgazione.
(chap. Purgassió, purgassions : purga, purgues.)

17. Purgament, s. m., purification.
Jorn del purgament de la Verge.
(chap. Lo día del purgamén o purificassió de la virgen, verge; pubilla.)
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Jour de la purification de la Vierge.
ANC. ESP. Purgamiento. IT. Purgamento. (chap. purgamén, purgamens.)

18. Purgador, s. m., purgatif, purgation.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers ni far sagnia. (N. E. A veces se encuentra volontiers.)
Brev. d'amor, fol. 37. 
On ne doit pas prendre purgatif volontiers ni faire saignée.
- Purgatoire.
Las penas del purgador.
Gui Folquet: Escrig trop. 
Les peines du purgatoire.
(chap. Purgadó, purgadós, purgadora, purgadores; porgadó, porgadós, porgadora, porgadores.)

19. Purgatiu, adj., lat. purgativus, purgatif, purificatif, propre à purger, propre à purifier. 
Ha virtut purgativa. Eluc. de las propr., fol. 150. 
A propriété purgative.
CAT. Purgatiu. ESP. PORT. IT. Purgativo. (chap. purgatiu, purgatius, purgativa, purgatives.)

20. Depurgar, v., lat. depurgare, purger, purifier.
Trulhat se depurga colan. Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Lo prensat (la prensada: trullat : que va al trull) se purgue colán. En efecte, antes de que lo suc de raím, mosto, o l'oli vaigue al trull, convé colál, depurál, purgál, porgál.)
Pressé il se purifie en coulant.

trull, trujal, trullo, cup, fe vi, hacer vino


21. Espurgar, Espurjar, v., lat. expurgare, purger, purifier.
Enquera per ben espurgar,
La flor del' api faitz secar.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Encore pour bien purger, la fleur du céleri faites sécher.
Moral. Celui que s vol de pechat espurjar. Trad. de Bède, fol. 50.
Celui qui veut se purifier du péché.
Part. pas. Lendema, cant ser' espurgatz.
(chap. En son demá, cuan estará purgat : purificat : llimpio.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le lendemain, quand il sera purgé.
ANC. FR. Espurgier soi parfaitement.
Helinand ou Thibaud de Marly, Vers sur la Mort.
L'or ou l'argent se espurge et afine au feu.
Livre de la Loi au Sarrasin, p. 115.
(N. E. No es extraño que un libro de la ley para los sarracenos, moros, mahometanos, musulmanes se encuentre escrito o traducido en romance, provenzal, occitano, ya que esta población usaba el romance (ladino) desde siglos bien tempranos, no sólo el árabe. Pedro IV en sus Ordonacions tiene una donde especifica que a los príncipes moros hay que escribirles en romance, romans.)
CAT. Expurgar, espurgar, esporgar. ESP. PORT. Expurgar. IT. Spurgare.
(chap. Esporgá: esporgo, esporgues, esporgue, esporguem o esporgam, esporguéu o esporgáu, esporguen; esporgat, esporgats, esporgada, esporgades; yo esporgaré; yo esporgaría; si yo esporgara; si yo tinguera un serrucho en mánec llarc, cuáns olivés u oliveres esporgaría!)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado

22. Espurgamen, Espurjamen, s. m., purgation, médecine, purification.
Vos li daretz espurgamen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui donnerez purgation.
Fig. Lo batemens de Deu, es espurjamens de presens vida.
Trad. de Bède, fol. 68.
Le battement de Dieu, c'est purification de la présente vie.
IT. Spurgamento. (chap. Esporgamén, espurgamén, esporgamens, espurgamens; esporgamenta, esporgada; espurgamenta, espurgada.)

23. Espurgatori, s. m., purgatoire.
Si non passa per espurgatori.
Liv. de Sydrac, fol. 89.
S'il ne passe pas par purgatoire.
ANC. FR. Et toutes les armes ploroient
Qui erent en espurgatoire.
(chap. Y totes les almes (ánimes) ploraben, (per) que estaben al expurgatori o purgatori.)
Fables et cont. anc., t. III, p. 144.
CAT. Expurgatori. ESP. PORT. Expurgatorio. (chap. expurgatori :  purgatori; esporgadó, esporgadós, esporgadora, esporgadores.)

miércoles, 21 de enero de 2026

Pudit - Pulegi

Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.

La grana
D' un arbre que a nom puditz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC. CAT. Pudich.


Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.

La remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris. (“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)

Abans que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.

Loc. fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t. V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT. Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés: pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan


2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.

Les puiols del mont Liba.

Eluc. de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E. Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los Pujols.)

Jordi Pujol, el hombre andaluz

3. Puiansa, s. f., ascendance.

Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)

4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.

En los autres elevatios et puiamens.

Leys d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig. Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol. 74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap. Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)

Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens : costa, costes, San Roc, San Roque, Beceite, Beseit

5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.

Sus li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh. Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig. Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc. Poiar en dignitat.

V. et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.

Substantiv. Tals es en gran poiar

Cui la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.

Giraud de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue, en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés. Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés en quelque dignité.

L' emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.

Folquet de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté aux plus hauts degrés.

ANC. FR. Contre mont puie le degré.

Fables et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.

Roman du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP. Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge, pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada, pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir, pujar en una puja.)

6. Empuiar, v., monter, s'élever.

Quan enpugiei sus el bar merlat.

G. Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.

7. Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.

Folquet de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne peut penser.

Es fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.

Bertrand de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le voit surmonter.

Part. pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.

Pons de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT. ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá, dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)

Puericia, Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité, bas âge.
Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.

CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)

2. Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril... en la qual intra quascu... quan laissa la popa.

Eluc. de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.

- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.

Pecatz et faytz puerils.

Eluc. de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP. PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)


Pulegi, s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)

Eluc. de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta.)

Puliol menta, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta

lunes, 8 de diciembre de 2025

Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri

Prozopopeya, (+ Prozopopeia) s. f., lat. prosopopoeia, prosopopée, figure de rhétorique.
Quin deducere deos in hoc genere dicendi, et inferos excitare, concessum est. Urbes etiam populique vocem accipiunt. Ac sunt quidam, qui has demum *gr dicant, in quibus et corpora et verba fingimus.
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
Prozopopeia... cant hom fenh que una cauza inanimada o muda parla.
Leys d'amors, fol. 143.
Prosopopée... quand on feint qu'une chose inanimée ou muette parle.
CAT. ESP. Prosopopeya. PORT. Prosopopéa. IT. Prosopopeia, prosopopea.
(chap. Prossopopeya, prossopopeyes : cuan se fa vore que una cosa inanimada o muda parle; se fa aná mol a les fábules.)

POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ: mes FÁBULAS de son para

Pruina, s. f., lat. pruina, bruine, neige, gelée blanche.
Pruina o givre, es vapor congelada.
Eluc. de las propr., fol. 137.
Bruine ou givre, c'est vapeur congelée.
ANC. ESP. IT. Pruina. (chap. Broma o gebra, es vapor congelada; ñan diferensies entre broma, boira, paora, dorondón, gebra, gebrada, rosada - escarcha).

Pruna, s. f., lat. prunum, prune.
Prunas... las negras... valo mays al estomach.
Eluc. de las propr., fol. 218. 
Prunes... les noires... valent davantage à l'estomac.
Nég. expl. Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria. 
Rambaud de Vaqueiras: D' una dona.
Point une prune d'avaisse pour son amour je ne donnerais.
ANC. FR. Virmasse n'estime pas une prune, si deux diables ne l'assaillent.
Hist. Maccar., t. II, p. 146.
CAT. ANC. ESP. Pruna (ESP. MOD. ciruela). IT. Prugna. 
(chap. Pruna, prunes; pruneta, prunetes.)
2. Prunier, Pruner, s. m., du lat. prunus, prunier.
Non ges de bois ni de prunier.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Non point de buis ni de prunier. 
Albres dometges,... peyrier,... pruner.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133.
Arbres domestiques,... poirier,... prunier. 
CAT. Pruner. IT. Prugno. (ESP. Ciruelo.) 
(chap. Prunera, pruneres; prunereta, pruneretes.)
3. Prunelier, s. m., du lat. prunellus, prunellier, prunier sauvage.
Raitz de prunelier salvatge.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Racine de prunellier sauvage.
IT. Prugnolo. (chap. Arraíl de prunera borda : salvache; abre o albre endrino, que fa endrines, que se fan aná per a fé lo pacharán.)
4. Prunella, s. f., lat. prunella, prunelle. (pupille)
Non an prunella en hueill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
N'ont pas de prunelle en l'oeil.
Ac las prunellas escuras.
Roman de Jaufre, fol. 27.
Eut les prunelles obscures.
(N. E. En francés es también el fruto del prunus spinosa, el endrino, la endrina, las endrinas.)

Pruzer, v., lat. prurire, démanger. 
L' arteill lur pruson.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les orteils leur démangent.
Fig. Gratar mi fai lai on no m pru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Me fait gratter là où il ne me démange pas.
CAT. PORT. Pruir. IT. Prurire. (ESP. Picar, escocer; picor, comezón.)
(chap. Picá, coure : pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades; mes vell que la picassó : picó; picaría; picaré; si la ortiga me picare : urticaria.)
2. Pruzor, s. m., prurit, démangeaison.
Fendilhament, pruzor... veno per humors caudas et agudas.
Ayga salada es... de pruzor curativa.
Eluc. de las propr., fol. 49 et 75.
Crevasse, prurit... viennent par humeurs chaudes et acres.
(chap. Cribassa, picassó... venen per humors calentes y agres.)
Eau salée est... curative de démangeaison.
3. Prusiment, Pruziment, s. m., prurit, démangeaison.
Ve als ronhos els quals engendra algu istigament et pruziment.
Eluc. de las propr., fol. 62.
Vient aux rognons auxquels il engendre aucune irritation et démangeaison.
Entro que cesse aquel prusiment. 
Corrosio o pruziment.
Trad. d'Albucasis, fol. 63 et 61.
Jusqu'à ce que cesse ce prurit.
Corrosion ou prurit.
(ESP. Prurito, comezón, picor, irritación.)

Psalm, Psalme, Salme, s. m., lat. psalmus, psaume.
Lo sinquante psalm, qui es penitencial.
Eluc. de las propr., fol. 128.
Le cinquantième psaume, qui est pénitentiel. 
Los VII psalmes penitencials.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 
Les sept psaumes pénitentiaux. 
David, en la prophetia, 
Dis, en un salme que fes.
P. Cardinal: Vera Vergena.
David, en la prophétie, dit, dans un psaume qu'il fit.
CAT. Salm. ESP. Salmo. PORT. Psalmo, salmo. IT. Salmo.
(chap. Salmo, psalmo, salm, psalm; salmos, psalmos, salms, psalms. 
No confundí en lo salmó, lo peix, género salmo, com la trucha.)

Salmo, psalmo, salm, psalm; salmos, psalmos, salms, psalms



2. Psalmodia, s. f., lat. psalmodia, psalmodie.
Siey compagnon cantavan la psalmodia.
(chap. Los seus (sons) compañs cantaben la psalmodia, salmodia.)
V. de S. Honorat.
Ses compagnons chantaient la psalmodie.
El tems de sa salmodia e de sa orazo.
Trad. de Bède, fol. 62.
Au temps de sa psalmodie et de son oraison.
CAT. ESP. Salmodia. PORT. Psalmodia, salmodia. IT. Salmodia.
(chap. Psalmodia, salmodia, psalmodies, salmodies.)
3. Psalmista, Salmista, s. m., lat. psalmista, psalmiste.
D' ont dis lo psalmista. V. et Vert., fol. 37.
D'où dit le psalmiste.
El fetz...
Brev. d'amor, fol. 181. 
Il fit... d'un joueur de harpe, psalmiste.
CAT. ESP. Salmista. PORT. Psalmista, salmista. IT. Salmista.
(chap. Salmista, salmiste, psalmista, psalmiste; salmistes, psalmistes.)
4. Salmeiar, v., psalmodier.
Talz lauza Dieu e salmeia, 
E 'l creis e 'l conois parlan. 
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Tel loue Dieu et psalmodie, et croit en lui et le reconnaît en parlant.
CAT. Salmejar. ESP. Salmear, salmodiar. PORT. Salmear, psalmodiar.
IT. Salmeggiare. (chap. Salmejá, salmodiá, psalmejá, psalmodiá : salmejo, salmeges, salmege, salmegem o salmejam, salmegéu o salmejáu, salmegen; salmejat, salmejats, salmejada, salmejades; salmejaría; salmejaré; si yo salmejara com David o Salomón siría tan famós com Artur Quintana Font.)
5. Sautier, s. m., psautier.
Covengra 'l mielhs un sautiers
En la gleisa.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Lui conviendrait mieux un psautier dans l'église.
(N. E. Sale muchas veces en esta obra, Lexique Roman, el psalterio o salterio de Corbie; “L'ancienne traduction des Psaumes, dans le Psautier manuscrit de Corbie”. Traducción al occitano.)
6. Psalteri, Salteri, Sauteri, s. m., lat. psalterium, psautier. 
Fetz tot lo psalteri, so sabem veramens.
(chap. Va fé tot lo psalteri, salteri, aixó sabem veramen, verdaderamen.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il fit tout le Psautier, cela nous savons vraiment.
L' autre libre que donec fo 1 sauteri. Philomena.
L'autre livre qu'il donna fut un psautier.
El legia chascun dia lo Salteri e disia C e L patres nostres.
(chap. Ell lligíe cada día lo Salteri y díe (diebe) sen sincuanta “parenostres”, padrenuestros.)
V. de Guillaume de la Tour.
Il lisait chaque jour le Psautier et disait cent et cinquante patenôtres.
- Psaltérion.
Del salteri
Faras X cordas estrangir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Du psaltérion tu feras résonner dix cordes.
CAT. Salteri. ESP. Salterio. PORT. Psalterio, salterio. IT. Salterio, saltero.
(chap. Psalteri, salteri, psalteris, salteris; lo instrumén de corda se diu igual. Francisco Celma Tafalla es un maestre tocán, los collons. 

Psaltérion, Psalteri, salteri, psalteris, salteris

sábado, 6 de diciembre de 2025

Pros - Provincial

Pros, adj., lat. probus, preux, généreux, libéral, vertueux. 

Pros, Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins

Voyez Denina, t. III, p. 61.

Ja non er hom tan pros

Que no sia blasmatz,

Cant es a tort fellos.

Arnaud de Marueil: Ja non er.

Jamais ne sera homme si preux qui ne soit blâmé, quand il est à tort félon.

Elh era pros e larc e bo cavayer d' armas. Philomena.

Il était généreux et libéral et bon cavalier d'armes.

En Sordel, que vos es semblan 

De la pros comtessa prezan?

T. de P. Guillem et de Sordel: En Sordel.

Seigneur Sordel, que vous est-il semblant de la vertueuse comtesse prisée? 

Subst. Ieu m vuelh ab joi tenir 

Et ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je veux me tenir avec joie et avec les preux de Provence. 

ANC. FR. Qui mult ere sage e proz. Villehardouin, p. 10.

Si n'est-il mès nule Lucrece... 

Ne prode fame nule en terre.

Roman de la Rose, v. 8695.

Chascuns dist que je sui si proz

Et que j'ai tant sens et savoir.

Roman du Renart, t. I, p. 206.

IT. Pro, prode. (chap. Home de pro, homens de pro : prohome, prohomens; latín probos homines; aragonés : ricos hombres.)

2. Proeza, Proheza, Proessa, s. f., prouesse, valeur, générosité, honneur, vertu, mérite.

Ja non aura proeza

Qui no fug avolezza.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Jamais n' aura prouesse qui ne fuit lâcheté.

En proheza ha III partidas: ardimen, forssa e fermetat.

V. et Vert., fol. 32.

En prouesse il y a trois parties: hardiesse, force et fermeté.

Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Les dames pareillement ont prix diversement: les unes de beauté, les autres de mérite.

ANC. FR. Par son sens o par sa proece.

N'est pas proesce de médire. 

Roman de la Rose, v. 249 et 2099.

CAT. Proesa. ESP. PORT. Proeza. IT. Prodezza. (chap. Proesa, proeses.)

3. Proosamen, Prozamen, adv., courageusement.

Volia qu' el coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas, e qu' el vescoms si defendes proosamen. V. de Bertrand de Born. 

Il voulait que le comte Richard guerroyât le vicomte de Limoges, et que le vicomte se défendît courageusement.

Vencer prozamen d' aquest mon la batalla. Leys d'amors, fol. 15. 

Vaincre courageusement la bataille de ce monde. 

IT. Prodemente.


Prosa, s. f., prose, sorte d'hymne religieuse.

Prosas, respos, preces e repossetz.

La Crusca provenzale, p. 101.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Proses, répons, prières et versets.

Aquest rei Robbert fetz... la prosa del Sanh Esperit.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 136.

Ce roi Robert fit... la prose du Saint-Esprit.

CAT. ESP. PORT. IT. Prosa. (chap. Prosa, proses; himno o himne de la liturgia; diém prosa a un estil de narrassió.)

2. Prosaicamen, adv., prosaïquement. 

Procezir alcunas ves prosaicamen, segon us acostumat de parlar.

(chap. Prossedí algunes vegades prosaicamen, segons l'us acostumat de parlá.)

La Crusca provenzale, p. 89.

Procéder aucunes fois prosaïquement, selon l'usage accoutumé de parler.

(ESP. Prosaicamente) (chap. Prosaicamen, prosáicamen.)

3. Prozel, Prozell, s. m., prose.

Adoncx li angels a tropels

Cantavon kiris e prozels.

Passio de Maria. 

Alors les anges en troupes chantaient kyrielles et proses. 

Enans canton baladas e prozels trasgitats.

P. Cardinal: Un estribot. 

Avant ils chantent ballades et proses entremêlées.


Proselit, s. m., lat. proselytus, prosélyte. 

Veramen, Senher, avem digz 

Que gentil fom e proselitz; 

Mas ara em e ver Juzieu, 

E cresem be el veray Dieu.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Vraiment, Seigneur, nous avons dit que nous fûmes gentils et prosélytes; mais maintenant nous sommes juifs en vérité, et croyons bien au vrai Dieu.

CAT. Proselit. ESP. Prosélito. PORT. Proselyto. IT. Proselito.

(chap. Prosélit, proselits, prosélita, prosélites, com los sectaris de la Ascuma.)


Prosperos, adj., prosperus, prospère, heureux.

El en guerra non era prosperos.

V. de Bertrand de Born.

Lui en guerre n'était pas heureux.

CAT. (pròsper, Raynouard aún no había encontrado esta palabra) 

ESP. (próspero, como Próspero de Bofarull y Mascaró)

PORT. IT. Prospero.

(chap. Próspero o prósper, prospers o prósperos, próspera, prósperes.)

2. Prosperitat, s. f., lat. prosperitatem, prospérité, bonheur.

La prosperitat ni la adversitat d'aquest mun non preza 1 boto.

V. et Vert., fol. 55. 

La prospérité ni l'adversité de ce monde il ne prise un bouton.

En gran prosperitat viven. Brev. d'amor, fol. 35. 

(chap. En gran prosperidat vivín.)

Vivant en grande prospérité.

Prov. Prosperitaz aparelia tost amicz, aversitaz los proa tost.

Trad. de Bède, fol. 2.

La prospérité apprête tôt des amis, l'adversité les éprouve tôt.

CAT. Prosperitat. ESP. Prosperidad. PORT. Prosperidade. 

IT. Prosperità, prosperitate, prosperitade.

(chap. Prosperidat, prosperidats, v. prosperá : prospero, prosperes, prospere, prosperem o prosperam, prosperéu o prosperáu, prosperen; prosperat, prosperats, prosperada, prosperades; prosperaría; prosperaré; si yo prosperara.)


Prostrar, v., du lat. prostratus, renverser, prosterner, coucher.

Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.

Eluc. de las propr., fol. 249.

Les éléphants... courent contre les combattants, et renversent et vainquent l'armée. 

Pros, Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.


Part. pas. Jete se prostraz a sos pes.

Trad. de la Reg. de S. Benoît, fol. 37.

Qu'il se jette prosterné à ses pieds.

Malaute sia prostrat sobre... ventre e sobre la cara.

Trad. d'Albucasis, fol. 64.

Que le malade soit couché sur... le ventre et sur la face.

ANC. CAT. ANC. ESP. Prostrar. CAT. MOD. ESP. MOD. Postrar. 

PORT. Prostrar. IT. Prostrare. (chap. Prostrá, postrá, prostrás, postrás: yo me postro, postres, postre, postrem o postram, postréu o postráu, postren; postrat, postrats, postrada, postrades; postraré; postraría; si yo me postrara dabán de Deu.)


Prothcolle, s. m., lat. protocollum, protocole.

Papers, sedulas et prothcolles.

(chap. Papés, sédules y protocolos - o protocols.)

Tit. de 1335, Bordeaux. Cab. Monteil.

Papiers, cédules et protocoles. 

CAT. Protócol (protocol, acento en la tercera o, sin tilde). 

ESP. Protocolo. PORT. IT. Protocole.

(chap. Protocolo o protocol, protocolos o protocols; v. protocolá, fé un protocol : protocolo, protocoles, protocole, protocolem o protocolam, protocoléu o protocoláu, protocolen; protocolat, protocolats, protocolada, protocolades; si yo fora notari, cuántes coses protocolaría; protocolaré; si yo protocolara.)


Prothezis, s. f., lat. prothesis, prothèse, figure de mots.

Prothesis, appositio in principio verbi: ut gnato pro nato.

Isidor., Orig. I, 34, 2.

Prothezis es ajustamens de letra o de sillaba en lo comensamen de dictio, coma: entre, mentre. Leys d'amors, fol. 120.

La prothèse est addition d'une lettre ou d'une syllabe dans le commencement du mot, comme: entre, mentre.

(ESP. La prótesis (o próstesis) es una figura retórica, metaplasmo, que consiste en añadir un fonema o sílaba al principio de una palabra sin alterar su significado original, usándose a veces con fines expresivos o métricos. Ejemplos incluyen "apretar" (de apretar), "arremedar" (de remedar) o "amatado" (de amado en Garcilaso).)

(chap. Prótesis, figura retórica, o médica, que tamé es un afegit. Lo plural es igual que lo singular. En chapurriau tenim moltes paraules que se formen en prótesis: escomensá, agarrá, ensomiá, arrepetá, arrailá, sondormí, etc.)


Provincia, Proensa, Prohensa, s. f., lat. Provincia, province. (Provence)

Si ambas las partz son en diversas provincias, pot donar inducias entro a VI mes. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.

Si les deux parties sont en diverses provinces, il peut donner sursis jusqu'à six mois.

Senher d'una gran prohensa. Liv. de Sydrac, fol. 1.

Seigneur d'une grande province.

Par extens. Parlam de las regios et proensas de la terra e de la divizio del mon.

(chap. Parlam de les regions y provinsies de la terra y de la divisió del món.)

Eluc. de las propr., fol. 163.

Parlons des régions et des provinces de la terre et de la division du monde.

CAT. ESP. PORT. IT. Provincia. (chap. Provinsia, provinsies; Provensa.)

2. Provincial, adj., lat. provincialis, provincial, de province, qui a rapport à la province. 

Al capitol provincial dels Fraires menors.

(chap. Al capítul provinsial dels Flares menors.)

Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 16.

Au chapitre provincial des Frères mineurs.

En parlant du supérieur général des maisons d'un ordre dans une province.

Prior provincial en Lombardia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207. 

(chap. Prió o prior provinsial a la Lombardía; de allí ve lo apellit Lombarte, com Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins, Llombart, barba llarga : Longobardo, etc.)

Prieur provincial en Lombardie.

CAT. ESP. PORT. Provincial. IT. Provinciale. (chap. Provinsial, provinsials.)