El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
miércoles, 21 de enero de 2026
Pudit - Pulegi
Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.
La grana
D' un arbre que a nom
puditz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC.
CAT. Pudich.
Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.
La
remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la
sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat
de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
(“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)
Abans
que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los
blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant
que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de
perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la
perfecsió.)
V.
et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.
Loc.
fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je
tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per
ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par
mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les
monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans
regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t.
V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale
contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT.
Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés:
pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)
2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.
Les puiols del mont Liba.
Eluc.
de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E.
Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los
Pujols.)
3. Puiansa, s. f., ascendance.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)
4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.
En los autres elevatios et puiamens.
Leys
d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig.
Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol.
74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap.
Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)
5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.
Sus
li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus
il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh.
Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún
de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de
vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig.
Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot
non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar
fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar
podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et
débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc.
Poiar en dignitat.
V.
et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.
Substantiv. Tals es en gran poiar
Cui
la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.
Giraud
de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue,
en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés.
Puians, puiansa.
Leys
d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son
poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés
en quelque dignité.
L'
emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.
Folquet
de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté
aux plus hauts degrés.
ANC. FR. Contre mont puie le degré.
Fables
et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.
Roman
du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv.
rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los
amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP.
Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge,
pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada,
pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir,
pujar en una puja.)
6. Empuiar, v., monter, s'élever.
Quan enpugiei sus el bar merlat.
G.
Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.
7.
Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant
sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.
Folquet
de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne
peut penser.
Es
fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.
Bertrand
de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le
voit surmonter.
Part.
pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.
Pons
de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT.
ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá,
dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)
Puericia,
Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité,
bas âge.
Infancia, puericia.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la
gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si
la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.
Cat.
dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.
CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)
2.
Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril...
en la qual intra quascu... quan laissa la popa.
Eluc.
de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans
lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.
- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.
Pecatz et faytz puerils.
Eluc.
de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP.
PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)
Pulegi,
s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)
Eluc.
de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té
de puliol. ESP. Poleo - menta.)
lunes, 8 de diciembre de 2025
Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
sábado, 6 de diciembre de 2025
Pros - Provincial
Pros, adj., lat. probus, preux, généreux, libéral, vertueux.
Voyez Denina, t. III, p. 61.
Ja non er hom tan pros
Que no sia blasmatz,
Cant es a tort fellos.
Arnaud de Marueil: Ja non er.
Jamais ne sera homme si preux qui ne soit blâmé, quand il est à tort félon.
Elh era pros e larc e bo cavayer d' armas. Philomena.
Il était généreux et libéral et bon cavalier d'armes.
En Sordel, que vos es semblan
De la pros comtessa prezan?
T. de P. Guillem et de Sordel: En Sordel.
Seigneur Sordel, que vous est-il semblant de la vertueuse comtesse prisée?
Subst. Ieu m vuelh ab joi tenir
Et ab los pros de Proensa.
B. de Ventadour: En aquest.
Je veux me tenir avec joie et avec les preux de Provence.
ANC. FR. Qui mult ere sage e proz. Villehardouin, p. 10.
Si n'est-il mès nule Lucrece...
Ne prode fame nule en terre.
Roman de la Rose, v. 8695.
Chascuns dist que je sui si proz
Et que j'ai tant sens et savoir.
Roman du Renart, t. I, p. 206.
IT. Pro, prode. (chap. Home de pro, homens de pro : prohome, prohomens; latín probos homines; aragonés : ricos hombres.)
2. Proeza, Proheza, Proessa, s. f., prouesse, valeur, générosité, honneur, vertu, mérite.
Ja non aura proeza
Qui no fug avolezza.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Jamais n' aura prouesse qui ne fuit lâcheté.
En proheza ha III partidas: ardimen, forssa e fermetat.
V. et Vert., fol. 32.
En prouesse il y a trois parties: hardiesse, force et fermeté.
Las donas eissamens
An pretz diversamens:
Las unas de belleza,
Las autras de proeza.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les dames pareillement ont prix diversement: les unes de beauté, les autres de mérite.
ANC. FR. Par son sens o par sa proece.
N'est pas proesce de médire.
Roman de la Rose, v. 249 et 2099.
CAT. Proesa. ESP. PORT. Proeza. IT. Prodezza. (chap. Proesa, proeses.)
3. Proosamen, Prozamen, adv., courageusement.
Volia qu' el coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas, e qu' el vescoms si defendes proosamen. V. de Bertrand de Born.
Il voulait que le comte Richard guerroyât le vicomte de Limoges, et que le vicomte se défendît courageusement.
Vencer prozamen d' aquest mon la batalla. Leys d'amors, fol. 15.
Vaincre courageusement la bataille de ce monde.
IT. Prodemente.
Prosa, s. f., prose, sorte d'hymne religieuse.
Prosas, respos, preces e repossetz.
La Crusca provenzale, p. 101.
Proses, répons, prières et versets.
Aquest rei Robbert fetz... la prosa del Sanh Esperit.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 136.
Ce roi Robert fit... la prose du Saint-Esprit.
CAT. ESP. PORT. IT. Prosa. (chap. Prosa, proses; himno o himne de la liturgia; diém prosa a un estil de narrassió.)
2. Prosaicamen, adv., prosaïquement.
Procezir alcunas ves prosaicamen, segon us acostumat de parlar.
(chap. Prossedí algunes vegades prosaicamen, segons l'us acostumat de parlá.)
La Crusca provenzale, p. 89.
Procéder aucunes fois prosaïquement, selon l'usage accoutumé de parler.
(ESP. Prosaicamente) (chap. Prosaicamen, prosáicamen.)
3. Prozel, Prozell, s. m., prose.
Adoncx li angels a tropels
Cantavon kiris e prozels.
Passio de Maria.
Alors les anges en troupes chantaient kyrielles et proses.
Enans canton baladas e prozels trasgitats.
P. Cardinal: Un estribot.
Avant ils chantent ballades et proses entremêlées.
Proselit, s. m., lat. proselytus, prosélyte.
Veramen, Senher, avem digz
Que gentil fom e proselitz;
Mas ara em e ver Juzieu,
E cresem be el veray Dieu.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Vraiment, Seigneur, nous avons dit que nous fûmes gentils et prosélytes; mais maintenant nous sommes juifs en vérité, et croyons bien au vrai Dieu.
CAT. Proselit. ESP. Prosélito. PORT. Proselyto. IT. Proselito.
(chap. Prosélit, proselits, prosélita, prosélites, com los sectaris de la Ascuma.)
Prosperos, adj., prosperus, prospère, heureux.
El en guerra non era prosperos.
V. de Bertrand de Born.
Lui en guerre n'était pas heureux.
CAT. (pròsper, Raynouard aún no había encontrado esta palabra)
ESP. (próspero, como Próspero de Bofarull y Mascaró)
PORT. IT. Prospero.
(chap. Próspero o prósper, prospers o prósperos, próspera, prósperes.)
2. Prosperitat, s. f., lat. prosperitatem, prospérité, bonheur.
La prosperitat ni la adversitat d'aquest mun non preza 1 boto.
V. et Vert., fol. 55.
La prospérité ni l'adversité de ce monde il ne prise un bouton.
En gran prosperitat viven. Brev. d'amor, fol. 35.
(chap. En gran prosperidat vivín.)
Vivant en grande prospérité.
Prov. Prosperitaz aparelia tost amicz, aversitaz los proa tost.
Trad. de Bède, fol. 2.
La prospérité apprête tôt des amis, l'adversité les éprouve tôt.
CAT. Prosperitat. ESP. Prosperidad. PORT. Prosperidade.
IT. Prosperità, prosperitate, prosperitade.
(chap. Prosperidat, prosperidats, v. prosperá : prospero, prosperes, prospere, prosperem o prosperam, prosperéu o prosperáu, prosperen; prosperat, prosperats, prosperada, prosperades; prosperaría; prosperaré; si yo prosperara.)
Prostrar, v., du lat. prostratus, renverser, prosterner, coucher.
Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.
Eluc. de las propr., fol. 249.
Les éléphants... courent contre les combattants, et renversent et vainquent l'armée.
Part. pas. Jete se prostraz a sos pes.
Trad. de la Reg. de S. Benoît, fol. 37.
Qu'il se jette prosterné à ses pieds.
Malaute sia prostrat sobre... ventre e sobre la cara.
Trad. d'Albucasis, fol. 64.
Que le malade soit couché sur... le ventre et sur la face.
ANC. CAT. ANC. ESP. Prostrar. CAT. MOD. ESP. MOD. Postrar.
PORT. Prostrar. IT. Prostrare. (chap. Prostrá, postrá, prostrás, postrás: yo me postro, postres, postre, postrem o postram, postréu o postráu, postren; postrat, postrats, postrada, postrades; postraré; postraría; si yo me postrara dabán de Deu.)
Prothcolle, s. m., lat. protocollum, protocole.
Papers, sedulas et prothcolles.
(chap. Papés, sédules y protocolos - o protocols.)
Tit. de 1335, Bordeaux. Cab. Monteil.
Papiers, cédules et protocoles.
CAT. Protócol (protocol, acento en la tercera o, sin tilde).
ESP. Protocolo. PORT. IT. Protocole.
(chap. Protocolo o protocol, protocolos o protocols; v. protocolá, fé un protocol : protocolo, protocoles, protocole, protocolem o protocolam, protocoléu o protocoláu, protocolen; protocolat, protocolats, protocolada, protocolades; si yo fora notari, cuántes coses protocolaría; protocolaré; si yo protocolara.)
Prothezis, s. f., lat. prothesis, prothèse, figure de mots.
Prothesis, appositio in principio verbi: ut gnato pro nato.
Isidor., Orig. I, 34, 2.
Prothezis es ajustamens de letra o de sillaba en lo comensamen de dictio, coma: entre, mentre. Leys d'amors, fol. 120.
La prothèse est addition d'une lettre ou d'une syllabe dans le commencement du mot, comme: entre, mentre.
(ESP. La prótesis (o próstesis) es una figura retórica, metaplasmo, que consiste en añadir un fonema o sílaba al principio de una palabra sin alterar su significado original, usándose a veces con fines expresivos o métricos. Ejemplos incluyen "apretar" (de apretar), "arremedar" (de remedar) o "amatado" (de amado en Garcilaso).)
(chap. Prótesis, figura retórica, o médica, que tamé es un afegit. Lo plural es igual que lo singular. En chapurriau tenim moltes paraules que se formen en prótesis: escomensá, agarrá, ensomiá, arrepetá, arrailá, sondormí, etc.)
Provincia, Proensa, Prohensa, s. f., lat. Provincia, province. (Provence)
Si ambas las partz son en diversas provincias, pot donar inducias entro a VI mes. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.
Si les deux parties sont en diverses provinces, il peut donner sursis jusqu'à six mois.
Senher d'una gran prohensa. Liv. de Sydrac, fol. 1.
Seigneur d'une grande province.
Par extens. Parlam de las regios et proensas de la terra e de la divizio del mon.
(chap. Parlam de les regions y provinsies de la terra y de la divisió del món.)
Eluc. de las propr., fol. 163.
Parlons des régions et des provinces de la terre et de la division du monde.
CAT. ESP. PORT. IT. Provincia. (chap. Provinsia, provinsies; Provensa.)
2. Provincial, adj., lat. provincialis, provincial, de province, qui a rapport à la province.
Al capitol provincial dels Fraires menors.
(chap. Al capítul provinsial dels Flares menors.)
Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 16.
Au chapitre provincial des Frères mineurs.
En parlant du supérieur général des maisons d'un ordre dans une province.
Prior provincial en Lombardia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
(chap. Prió o prior provinsial a la Lombardía; de allí ve lo apellit Lombarte, com Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins, Llombart, barba llarga : Longobardo, etc.)
Prieur provincial en Lombardie.
CAT. ESP. PORT. Provincial. IT. Provinciale. (chap. Provinsial, provinsials.)
















