Mostrando las entradas para la consulta verdat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta verdat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de octubre de 2026

Daude de Pradas, li auzel cassador. (Fragment) Cora e consi trag' om auzel de ni.

Daude de Pradas, li auzel cassador.

Deudes, Daude, Prades, Pradas


Cora e consi trag' om auzel de ni.

Oimais deu hom dire consi
e coras lo trag' om de ni:
aprop nou jorns que seran nat;
car adoncs son alques fermat
et an de forsa lor cap pres
que las planetas hi an mes.
Lo matinet ab la frescor,
can son deju e ses calor,
ab mas nudas los deu hom penre,
tot suau e gen, car son tenre,
e deu gardar ben autressi
que ill paire no sion prop d'aqui;
car tals n'i a, son tan esquiu
que pois no tornon a cel niu.
Li falco gran batailla rendon
a cels que lor auzelos prendon.
En rams foillatz fassa portar
cascuns per si, ab gent anar,
e porte ls hom en un pauc desc,
e desobre sion li ram fresc,
e per dedins sion folrat
ab pels de lebre o de cat
o d'autra calque pel moleta,
qu'en l'anar no ls nafre vergueta.
Cant a maizo es hom tornatz,
de gent pauzar sia membratz:
frevol son, no s podon sufrir,
maizo lor cove a bastir...
que hom apella per so ferma.
E tot per so que meills hi cresca
meta i hom jonc e foilla fresca.

Esculpir – Esmerillo

 
Consi deu hom tener l'auzel can l'a gitat de gabia et ensenhar d'esser privat.

Aissella noit com l'aura pres,
pos que li get li seran mes,
gran pesa lo deu hom tener.
Mas pois lo deu hom far sezer
en tal perga que s'an crotlan;
car adoncas non a talan
de moure; ans cuida cazer,
et esforsa s de meills tener.
Abans de jorn deu hom levar
per son auzel a regardar,
e tenga l'om tro al mati
abans qu'en la perga torn si.
Et entretan c'om lo tenra,
la man senestra crotlara
e l man destra mene ill denan
per so que s'an adomesjan; (pera que se vaigue domesticán)
ab un bastonet bel e pla
adop las penas, s'ops li a. (las penas : les plomes o plumes)
Pois que s'ira aprivadan,
hom li mostre la carn denan.
E s'el hi vol lo pe estendre,
hom non lo i deu per re defendre,
mas laisse la ill, e mange la
a son plazer sobre la ma.
E qui vol aver son auzel,
gart si be que ja no l'apel
ni l'escrit ni l fassa venir,
entro que l'auze ben gequir
tot sol, tant l'ai' aprivadat.
Car molt l'aura tost adobat.
Pois er privatz e faitz maniers,
mas ges ... can l'a mestiers.
Que ges, per coita d'auzelar,
no l fassa trop per temps volar.
Car aital us coma penra
de premier, aital lo tenra.
Per so fail gardar del malvetz;
mas tota la premeira vetz
que nuill auzel penra per se,
laisse lo ill, e per nuilla re
no venga ves lui trop corren,
mas tot suau e belamen
s'an apropchan e senes brui;
car si trop bruen cor ves lui,
malvezar l'a d'esser ratier.
Aissi deu far lo jorn premier:
a son talan deu manjar pro,
c'aissi l'a hom privat e bo.
Tot aquel jorn e l'endema
non penra plus; mas can venra
dreit al ters jorn, seguramen
pot auzelar a son talen,
e pois tot jorn si com volra,
aitan com sas ben estara.

Cant auzels a febre.

Si vostr' auzel febre destrenh,
ges d'esser malautes no s fenh,
ans es malautes per daveras; (sino que está dolén de veres, verdat)
et auiatz las ensenhas veras
per que o conoisseretz leu:
lo cap te bas et er fort greu
que un pauc no l'aia enflat;
sa pluma li trembla e ill bat,
e si noca si te tot dreg,
ben fai parer que aia freg.
E los oills te claus per dormir,
so que pren, non pot degerir;
az oras gieta so que manja, (gite : vomite; gitá : tirá, vomitá)
qu'en la gorga res no s'estanca.
Un jorn manja coitozamen,
autre non vol manjar nien;
un jorn tot a sa gorga te
que non espenh neguna re.
Magres si te et afamatz
e tot jorn estai esmagatz.
Can vostr' auzel veiretz aital,
sapchaz que febres li fai mal.
Per febre lo sol hom sancnar:
mas hom qui be non o sap far
no s'en deu per re entremetre,
que ades li poiria metre
en nervill flecme o en vena,
que ill seria poissas grans pena.
Pero qui sancnar l'en volia,
la camba dreita l liaria (la cama dreta li lligaríe)
ben estreg ab una correia; (ben estret en una correcha)
e ben cove fort clar hi veia,
car las venas son tant sotils
coma seria uns prims fils.
Per mei de la camba d'avan
a una veneta plus gran
que las autras venas non so
c'adoncas paron de viro;
per mal de febre trenca s ill,
c'aissi gueris d'aquel perill.
Desotz el pe un' autra n'a
que per batige s trencara.
E dereires sobre l talo
n'a un' autra, que ill fai gran pro
cant hom per gota sanc l'en trai.
Pero contra febre us dirai,
per so que sancnar no l vos cailla, (pera que sangrál no tos calgue)
metzina que non aura failla.
Del suc de l'arsemiza ill datz,
et aqui la carn li moillatz.
Autra l'en faretz eissamen
que trobaretz bona e valen.
D'un' erba que a nom lentilla,
qu'en aiga nais per meravilla
et estai per tot l'an verdeta
et es pauca e redondeta,
polvera'n faitz, e mange ne (pols ne feu, y que ne minjo)
vostr' auzels, e garis lo be.
E qui l banha en aquel bro (y qui lo bañe en aquell caldo)
on grua cueis, es li fort bo. (aon grulla se cou, li es mol bo)
Cant auzels a mal de rof.

Car uns mals sol un autr' adure,
can non es qui premier en cure.
Apres febres solon aver
auzel grans mals per noncaler.
Rof e tesga son li peior,
car per rof sofron tal dolor
el cap, que l cap e l'oill lor enflon
tan fort c'apenas pois dezenflon,
e soven fora de la testa
lor geta ls oills fors de la testa.
La raitz del rafe penretz,
tres petitas ne triaretz,
e d'estafizagra tres gras,
de pebre dos entiers e sas,
e de girofle tres clavels,
de ginebre que sia bels
tot lo pezan de dos deniers,
de serbe trenta gras entiers.
Aisso tot ensemps trusaretz,
et en aprop vos hi metretz
aitan de sain d'una troia (tan de sagí de una gorrina : truja)
que de porsel fo plena e voia;
de tot l'als si posca defendre.
Cant l'aures fait en l'ola fendre,
en aquel sain buillira (en aquell sagí bullirá)
tot ensemps, e tant cozera (tot jun, y tan courá)
ab un pauc d'aiga solamen
que s'i metra premeiramen,
que las raitz amenuziscon
e que totas envaneziscon.
Cant er coit, ans que sia freg,
colatz o per un drap estreg,
et en aprop conseill que s meta
en una boissa bella e neta.
Lo premier jorn ne donaretz
aitan can levar ne poiretz
ab la poncheta d'un coutel
sus en la carn a vostr' auzel.
E l'endema doas pinholetas,
que sion doas favas grossetas,
l'en donaretz, e pois quec jorn
donatz l'en tres, tro que sas torn.
___

Segon so c'avia promes,
mos romas del tot complitz es.
Pero, si negun n'i avia
mais ne saubes e meills dizia,
ja no s pense que m'enoges
ni mal d'enveia l'en portes.
Mas tals n'i a que s fan parlier
e no volon aver mestier
mas de maldire e de blasmar
so que no sabon esmendar,
ni non entendon neis que s'es.
E so ave de nesies,
qui blasma so que non enten.
E qui faill per tal nosabensa
ges non es quitis de faillensa;
car nuills hom no fai maior pecca
de cel que per nonsaber pecca; 
e l proverbis consent hi be
que ditz aissi: "Fer qui non ve."
Car cecs e pecs an tal maneira
que negus non garda on feira;
que cel qu'es cecs no ve defor
e cel qu'es pecs no ve de cor;
et a n'i pro d'aitals cecs pecs
paire e fill de vilania,
auripelat de parlaria,
c'ades van metjan e megen
e cuion esser maldizen,
e ges no i podon avenir
c'adreitamen sapchont maldir. 
E lor maldigz non es neis mals,
qu'en dreit posca esser digz tals,
car en maldig a obs sabers,
sia l maldigz o fals o vers,
car mals digz, ses bendig, no ferma,
per si mezeis desvai e merma,
e maldigz ditz adreitamen
vens bendig dig nesiamen.
Maldig ben dig non tenc a mal,
car maldigz bendig soven val,
e per maldig, cant es cortes,
s'esmera e s meillura bes.
Maldig ben dig deu hom prezar,
car a ben auza contrastar.
Ja de bendig non er pariers
maldigz, si non es prezentiers,
e prezentiers non sera ja
si queacom bendig no i a,
e cel no i dira ja ben re
que non enten autrui ni se.
Ben es doncas meins que non res
avols maldigz que mal digz es.
Per so no m fan nuilla paor
vezat, badoc maldizedor:
fat maldizen giet a mon dan
et a gen corteza m coman.

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Ventre, Ventrada, Ventralha, Ventrilh, Venus, Ver, Veramen, Veiramen, Verai, Veray - Foravertat

Ventre, s. m., lat. ventrem, ventre.
Ventre es dit quar d' el va la vianda, et es trameza a tot le corrs.
Eluc. de las propr., fol. 58.
Ventre est dit parce que de lui va la nourriture, et est transmise à tout le corps.
Per la dolor que a el ventre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par la douleur qu'il a au ventre.
Loc. fig. Qui en manjar non met tempre,
E fai son Dieu de son ventre.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui à manger ne met tempérance, et fait son Dieu de son ventre.
CAT. Ventre. ESP. Vientre. PORT. IT. Ventre. (chap. Ventre, ventres; pancha, panches, com la de Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma, peix gort del catalanisme.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

2. Ventrada, s. f., ventrée, portée.
La femna pot portar en una ventrada set efans. Liv. de Sydrac, fol. 26.
La femme peut porter en une ventrée sept enfants.
ANC. ESP. Ventrada. IT. Ventrata. (chap. Ventrada, ventrades; la dona pot portá en una ventrada set o sat infans, chiquets o chiquetes, fetos, bebés.)

3. Ventralha, s. f., entraille.
Per tot lo cors et per los nervis et per las ventralhas.
(chap. Per tot lo cos y per los ñirvis y per les entrañes o ventralles.)
Es de cauda alena e de caudas ventralhas. 
Liv. de Sydrac, fol. 79.
Par tout le corps et par les nerfs et par les entrailles.
Est de chaude haleine et de chaudes entrailles.
ANC. FR. 
Si que de luy les boiaulx et ventrailles 
Cheurent en terre.
Foucqué, V. de J.-C., p. 464.
(chap. Ventralla, ventralles; entraña, entrañes; budell, budells : intestino, intestinos.)

4. Ventrilh, s. m. dim., ventricule.
Le ventrilh del cervel... d' on parto las mezolhas e 'spondils e 'ls nervis, ministrans a movement voluntari.
Arteria, la qual geyssh del sinestre ventrilh del cor.
(chap. Arteria, la cual ix del esquerro ventrícul del cor.)
Eluc. de las propr., fol. 34 et 20.
Le ventricule du cerveau,... d'où partent les moëlles et vertèbres et les nerfs, servant à mouvement volontaire.
Artère, laquelle sort du ventricule gauche du coeur.
CAT. Ventrell. IT. Ventriglio. (chap. Ventrícul, ventriculs. ESP. Ventrículo.)

Venus, s. f. et m., lat. Venus, Vénus, planète.
Las planetas,... salvat Venus. Liv. de Sydrac, fol. 55.
Les planètes,... excepté Vénus.
Venus, entre las autras planetas,... es... pres del solelh,... e quant li va denant, es dit Lucifer; quan va apres, es apelat Vesper. Eluc. de Las propr., fol. 115.
Vénus,... entre les autres planètes,... est... près du soleil,... et quand elle lui va devant, elle est dite Lucifer; quand elle va après, elle est appelée Vesper.
CAT. ESP. Venus. (chap. Venus; vore Divendres y Planeta.)

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

Ver, adj., lat. verus, vrai, véritable.
Vers Dieus, vers hom, vera vida, merces.
G. Faidit: Fortz chauza.
Vrai Dieu, vrai homme, vraie vie, merci.
Subst. S' ieu en volgues dire lo ver.
B. de Ventadour: Chantars.
Si j'en voulais dire le vrai.
Adv. comp. Domna, s' ieu quezi secors
Vas vos, non o fi de ver.
Bertrand de Born: Ges de far.
Dame, si je cherchai secours contre vous, je ne le fis pas de vrai (tout de bon). 
Bels dous amicx, ben vos puesc en ver dir.
La Dame Tiberge: Bels dous.
Beau doux ami, bien je vous puis en vrai (vraiment) dire.
Merces es perduda pen ver.
B. de Ventadour: Quan vey.
Merci est perdue pour vrai (en vérité).
ANC. FR. E Deus! peot c'estre vers!
Roman de Horn, fol. 20.
Donc sot il bien que veirs esteit 
Co que de lui pensez aveit.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 641.
L'estoire le tesmoigne à vraie.
Roman du Renart, t. II, p. 212.
Prenez, mangez, c'est cy mon corps de vray.
(chap. Prenéu, mingéu, este es mon cos de verdat : verdadé : ver.)
La Boderie, Hymn. ecclés., fol. 145.
ANC. CAT. Ver. ANC. ESP. PORT. IT. Vero. (chap. Ver, vers, vera, veres; verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes.)

2. Veramen, Veiramen, adv., vraiment, sincèrement.
Morrem tug, so sabem veramen.
(chap. Morirem tots, aixó u sabem veramen : verdaderamen.)
Folquet de Romans: Quan lo.
Nous mourrons tous, cela nous savons vraiment.
Blacas, ben dic veiramen
Qu' ieu am mais trop fruit que flor.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raymbaut.
Blacas, bien je dis sincèrement que j'aime beaucoup davantage fruit que fleur.
CAT. Verament. ANC. ESP. IT. Veramente. (chap. Veramen; verdaderamen.)

3. Verai, Veray, adj., vrai, sincère, véritable.
Senher, verays Jhesus, cuy soy aclis.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Seigneur, vrai Jésus, à qui je suis soumis.
Pois ieu li sui veraia
Be i s taing qu' el me sia verays.
La Comtesse de Die: Ab joy et ab.
Puisque je lui suis sincère, bien il y convient qu'il me soit sincère.
ANC. FR. Esprove se il sont verai. 
2e Trad. du Castoiement, cont. 1.
Si cum nus dit la verai' estoire.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 758.
Voyez Moniment.

4. Veraiamen, Verayamen, adv., véritablement, vraiment.
Mostrar
Com ieu vos am veraiamen.
Arnaud de Marueil: Dona sel.
Montrer comme je vous aime véritablement.
Verayamen, el fo lo primier emperayre, que jamays fos a Roma.
L' Arbre de Batalhas, fol. 63.
Vraiment, il fut le premier empereur, qui jamais fût à Rome.

5. Veritat, Vertat, s. f., lat. veritatem, vérité.
Contra menzonga sun fait de veritat. Poëme sur Boèce.
Contre mensonge ils sont faits de vérité.
Ges non ditz vertatz aicel que men.
Bertrand de Born: Gent fai.
Point ne dit vérité celui qui ment.
Adv. comp. En veritat vos dic. Liv. de Sydrac, fol. 66.
(chap. En verdat vos (tos) dic. Frasse típica de Jessús de Nazaret.)
En vérité vous dis.
Aras sai per veritat.
B. de Ventadour: Acosselhatz.
Maintenant je sais en vérité.
ANC. FR. Vérités est, il mesparla. Marie de France, t. 1, p. 532.
La vertet de lui. Anc. trad. du Ps., Ms. n° 1, ps. 90.
CAT. Veritat. ESP. Verdad. PORT. Verdade. IT. Verità, veritate, veritade. 
6. Vertan, adj., vrai, véritable.
Jurarai suls sanhs vertans. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.
Je jurerai sur les saints véritables.

7. Vertadier, Vertader, adj., véridique, vrai.
Ieu sai mentir, e remanc vertadiers.
Arnaud de Marueil: Anc vas.
Je sais mentir, et je reste véridique.
S' ilh volgues esgardar mon semblan,
Ja no 'l calgra plus vertader messatge.
Peyrols: D' un bon vers.
Si elle voulait regarder mon apparence, jamais il ne lui faudrait plus véridique message.
CAT. Vertader. ESP. Verdadero. PORT. Verdadeiro. (chap. Verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes.)

8. Vertadierament, adv., vraiment, véridiquement.
Ajustant vertadierament una semlansa ab autre (: autra). 
Eluc. de las propr., fol. 17.
Ajustant vraiment une ressemblance avec une autre.
ESP. Verdaderamente. PORT. Verdadeiramente. (chap. Verdaderamen o verdadéramen; verídicamen.)

9. Verificar, v., vérifier.
Part. pas. Prophecias verificadas. L'Arbre de Batalhas, fol. 1.
(chap. Professíes verificades.)
Prophéties vérifiées.
CAT. ESP. PORT. Verificar. IT. Verificare. (chap. Verificá, verificás : verifico, verifiques, verifique, verifiquem o verificam, verifiquéu o verificáu, verifiquen; verificat, verificats, verificada, verificades; verificaré; verificaría; si yo verificara les mentires dels catalanistes, me se enfadaríen.)

Calsonsillos, cansonsillos, gigans, siglo XIII, catalanistes

10. Averar, Aveirar, v., avérer, certifier, garantir, déclarer véridique. 
Cuion ben lur mentir averar
Ab afortir.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Ils pensent bien leur mentir avérer avec le fortifier.
Per aver, avera 'ls messongiers.
G. Riquier: Fortz guerra.
Pour de l'argent, il déclare véridiques les menteurs.
En que se avera be so que dis S. Paul. V. et Vert., fol. 75.
En quoi s'avère bien ce que dit saint Paul.
Lo somi s' averet, mala fos l' encontrada. Roman de Fierabras, v. 5080.
Le songe s'avéra, male fut la rencontre.
Quan le cuiars s' aveirara. Roman de Flamenca, fol. 16.
Quand le soupçonner s'avérera.
Part. pas. Es la paraula ecricha (escricha)
Per prophetas, et averada. Trad. d'un Évang. apocr.
Est la parole écrite par les prophètes, et avérée.
ANC. FR. L' estoire le tesmoigne à vraie,
Uns bons conterres l'avéraie.
Roman du Renart, t. II, p. 212.
CAT. ESP. PORT. Averiguar. IT. Avverare. (chap. Averiguá; averá, averás : demostrá que es verdat; convertís en verdat, com un somni.)

11. Adveration, s. f., vérification.
Despensa facha per occasion de escripturas et adverations.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227.
Dépense faite par occasion d'écritures et vérifications.
CAT. Averiguació. ESP. Averiguación. PORT. Averiguação. (chap. Averiguassió, averiguassions; adverassió, adverassions : verificassió, verificassions.) 

12. Foravertat, s. f., outre-vérité.
Foravertat, es cant hom ditz una causa que non es vertatz ni semblansa.
Outre-vérité, c'est quand on dit une chose qui n'est vérité ni apparence.
(chap. Foraverdat, foraverdats : mentira grossa, mentires grosses, com les que diu lo cap gros de Juaquinico Monclús, ascumita en cap, que estaríe milló sense cap.)

La Franja del meu cul

domingo, 21 de junio de 2026

Sozer, Sogre, Suegre - Stater

Sozer, Sogre, Suegre, s. m., lat. socer, beau-père.
Rei de Navarra a so sozer, lo rei d' Arragon.
(chap. Lo rey de Navarra a son sogre, lo rey d'Aragó.)
B. Calvo: Un nou sirventes.
Le Roi de Navarre à son beau-père, le roi d'Aragon. Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Tot aquo que nos avem dit del paire e del fil, si es vers del sogre e del genre.
(chap. Tot lo (aixó) que natros ham dit del pare y del fill, tamé es ver (verdat) del sogre y del gendre.)
Tout ce que nous avons dit du père et du fils, aussi est vrai du beau-père et du gendre.
Cesar fes aucire Pompeio, lo cal era son suegre.
Hist. de la Bible en prov., fol. 46.
César fit occire Pompée, lequel était son beau-père.
CAT. Sogre. ESP. Suegro. PORT. Sogro. IT. Suocero. (chap. Sogre, sogres. Vore cóm se diu en rumano: socru.)

2. Sogra, Suegra, s. f., belle-mère.
Totas las noras prezic
Que son ni que seran,
Que s gardon del fals abric
Que las sogras fan.
Raimond de la Tour: A totz maritz.
Je recommande à toutes les brus qui sont et qui seront, qu'elles se gardent du faux accueil que les belles-mères font.
En l' ostal fon la suegra. V. de S. Honorat.
Dans l'hôtel fut la belle-mère.
CAT. Sogra. ESP. Suegra. PORT. Sogra. IT. Suocera. (chap. Sogra, sogres. Vore cóm se diu en rumano: soacră.)

Spectar, v., lat. spectare, regarder, concerner.
Part. prés. Al qual... li cieutadans obeisson en totas causas spectans a son offici. Livre d'Acot, Hist. d'Apt, p. 155.
Auquel... les citoyens obéissent en toutes choses regardant son office.
(chap. Al cual... los siudadans obeíxen en totes (les) coses espectans a son ofissi.)
CAT. Espectar. (ESP. Espectar.) IT. Spettare. (chap. Espectá; conserní; mirá.)

2. Inspection, s. f., lat. inspectionem, inspection, examen, vue.
Per la inspection dels rotles de nostra cancellaria.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.
Par l'examen des rôles de notre chancellerie.
CAT. Inspecció. ESP. Inspección. PORT. Inspecção. IT. Inspezione, ispezione.
(chap. Inspecsió, inspecsions; inspexió, inspexions; v. inspecsioná; inspexioná.)

3. Suspect, adj., lat. suspectus, suspect.
Subst. Suspect no deu intervenir en l' assemblada. Fors de Béarn, p. 1073.
(chap. (Lo) sospechós no deu intervindre - intervení - a l'assamblea.)
Suspect ne doit pas intervenir dans l'assemblée.
CAT. Suspecte. ESP. Suspecto. PORT. Suspecto, suspeito, sospeito. 
IT. Sospetto. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses; v. sospechá.)

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

4. Sospeisso, Sospeysso, Sospecio, Sospicio, Suspicio, Suspition, s. f., lat. 
suspicionem, suspicion, soupçon, défiance.
Nuils bistbes ni nuils clergues non deu tener e sa maison neguna femna de cui hom posca aver suspicion de folia. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Nul évêque ni nul clerc ne doit tenir en sa maison nulle femme de qui on puisse avoir suspicion de débauche.
La sospeisso del rei N Anfos m' esclaire.
Marcabrus: Auiatz de.
Que la défiance du roi seigneur Alphonse m'éclaire.
Loc. De so que er reptatz
No l' ai' om suspicios.
G. Riquier: Tant petit.
De ce qu'il sera accusé qu'on n'ait pas soupçon à (contre) lui.
Si so marit a sospecio en aquela persona. L'Arbre de Batalhas, fol. 167.
Si son mari a soupçon en cette personne.
- Espoir, attente.
No vuelh sia mieus Doais
Ses la sospeysso de Cambrais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Je ne veux pas que soit mien Douai sans l'espoir de Cambrai.
Loc. Dic vos que no m camjaria,
A la belha sospeisso,
Per nulh autr' oc vostre no.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Je vous dis que je ne changerais pas, à la belle attente (au moment de réussir), pour nul autre oui votre non.
Pus mes m' avetz en sospeysso.
G. Figueiras: Pel joy del.
Puisque mis vous m'avez en attente.
ANC. ESP. Suspicion (sic; MOD. sospecha.). PORT. Sospeição, suspeição.
IT. Sospeccione, sospiccione, sospezione, sospizione, suspizione.
(chap. Sospecha, sospeches.)

5. Sospeita, Sospiecha, s. f., suspicion, soupçon, doute.
Loc. Qu' en fossem ades en sospeita. Trad. de Bède, fol. 42.
Que nous en fussions incessamment en suspicion.
Aissi s poira de sospiecha gitar.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Ainsi il se pourrait de doute sortir.
CAT. Suspita. ESP. Sospecha. PORT. Sospeita, suspeita. (chap. Sospecha, sospeches.)

6. Sospechos, Sospichos, adj., soupçonneux, défiant.
Sospichos ni desconoyssentz. V. de S. Honorat.
(chap. Sospechós ni desconeixén : ingrat.)
Soupçonneux ni ingrat.
Sa leys sospeichoza.
(chap. Sa ley sospechosa.)
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Sa loi défiante.
CAT. Suspitos (sic). ESP. Sospechoso. PORT. Sospeitoso, suspeitoso. 
IT. Sospeccioso, sospiccioso. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses.)

7. Sospechar, Sospeisonar, v., soupçonner.
Non degra anar sospechan.
(chap. No deguere (deuríe) aná sospechán.)
B. Zorgi: L' autr' ier.
Ne devrait pas aller soupçonnant.
Amans, aquo que sospeisona cant velia, somnia. Trad. de Bède, fol. 4.
(chap. L'amán, lo (aixó) que sospeche cuan vele, (u) ensomie.)
L'amant, ce qu'il soupçonne quand il veille, il (le) songe.
CAT. Suspitar. ESP. Sospechar. PORT. Sospeitar. IT. Sospicare, suspicare, sospettare. (chap. Sospechá: sospecho, sospeches, sospeche, sospechem o sospecham, sospechéu o sospecháu, sospechen; sospechat, sospechats, sospechada, sospechades; sospecharé; sospecharía; si yo sospechara.)

8. Perspicuitat, s. f., lat. perspicuitatem, perspicuité.
Transparencia et perspicuitat. Eluc. de las propr., fol. 107.
(chap. Transparensia y perspicuidat.)
Transparence et perspicuité.
CAT. Perspicuitat. ESP. Perspicuidad. PORT. Perspicuidade.
(chap. perspicuidat, perspicuidats.)

Spelunca, s. f., lat. spelunca, caverne.
Spelunca, es fossa de jus terra. Eluc. de las propr., fol. 162.
(chap. Espluga - caverna, cova - es (una) fossa daball terra.)
Caverne, c'est fosse dessous terre.
ANC. CAT. Speluncha. PORT. Espelunca. IT. Spelonca.
(chap. Espluga, esplugues, com les del Llobregat; caverna com la Ascuma, cavernes; cova de la dona, coves.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit

2. Speluncal, adj., caverneux.
Una mayzon natural e speluncal. Carya Magalon., p. 53.
Une maison naturelle et caverneuse.
(chap. Cavernós, cavernosos, cavernosa, cavernoses. Una casa natural y cavernosa : casa cova, com la cova del aire a Beseit, aon passe algún ratet lo catalanista Francisco o Paco Escudero en lo seu amo, Feliciano Castillo.)

parrissal parrizal Beceite Beseit cova del aire cova de l´aire

Splandre, v., lat. splendere, resplendir, briller.
Substantiv.
Per que m platz lo lauzars e lo splandres.
Guillaume de Saint-Didier: Lo grieus.
C'est pourquoi me plaît le louer et le resplendir.
ANC. ESP. Esplender. ESP. MOD. Esplendecer. IT. Splendere. (chap. Esplendí o resplendí : esplendixco o esplendixgo, esplendixes, esplendix, esplendim, esplendiu, esplendixen; esplendiré; esplendiría; si yo esplendira o esplendiguera; brillá; fulgurá; fé llum; resplendixco o resplendixgo, resplendixes, resplendix, resplendim, resplendiu, resplendixen; resplendiré; resplendiría; si yo resplendira o resplendiguera.)

2. Splendor, s. f., lat. splendor, splendeur, éclat.
Splendor... naysh de lutz. Eluc. de las propr., fol. 120.
(chap. Esplendó... naix de llum.)
Splendeur... naît de lumière.
CAT. ESP. PORT. Esplendor. IT. Splendore. (chap. Esplendó, esplendós.)

3. Resplandre, Resplandir, v., lat. resplendere, resplendir, briller.
De fin aur c' om ve resplandir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De fin or qu'on voit resplendir.
Cum resplan roz' en rozier.
(chap. Com resplandix la rosa al rosé.)
Pierre d'Auvergne: L' airs clars.
Comme brille rose sur rosier.
Fig. Ves lai on vi resplandir sa beutat.
Giraud de Borneil: Ar ai gran.
Vers là où je vis resplendir sa beauté.
Subst. Lun' e soleills, trop faitz loncs vostres cors,
Pessa m, car plus soven nos faill resplandres.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Lune et soleil, trop vous faites longs vos cours, il m'est fâcheux, car plus souvent nous manque le resplendir.
Part. prés. Am mot gran resplendor...
Qu' era plus resplendentz que neguna candela. V. de S. Honorat.
Avec moult grande splendeur... qui était plus resplendissante que nulle chandelle.
Fig. Regina doussa, resplendens.
(chap. Reina dolsa, resplandén.)
Pons de Capdueil: En honor.
Reine douce, resplendissante.
ANC. FR. Vostre domination, estat et auctorité resplendent.
Monstrelet, t. 1, fol. 99.
CAT. Resplandir. ESP. PORT. Resplandecer. IT. Risplendere. (chap. Esplendí, resplendí, resplandí.)

4. Resplandor, Resplendor, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Lo palays luzi totz de la gran resplandor. V. de S. Honorat.
Le palais brille tout de la grande clarté.
Per la sobriera resplendor,
Non ausa intrar de paor.
Trad. d'un Évang. apocr.
Par la supérieure splendeur, il n'ose entrer de peur.
Fig. Quant elha m parla ni m ve,
Mi sal al cor la resplandors
Dels sieus huelhs.
Folquet de Marseille: Ab pauc.
Quand elle me parle et me voit, me saute au coeur l'éclat des siens yeux.
CAT. Resplandor. ANC. ESP. Resplendor. ESP. MOD. PORT. Resplandor. IT. Risplendore. (chap. Resplandó, resplandós; resplendó, resplendós.)


5. Resplandensa, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Clardatz de jorn tol resplandensa
A la luna, o negra noitz l' agensa.
T. de Blacasset et de Guillaume: Amics.
Clarté de jour enlève éclat à la lune, où nuit noire la favorise.
ANC. FR.
Et par si claire et grant resplendissance.
Cl. Marot, t. IV, p. 66.
IT. Resplendenzia.

6. Resplandiament, adv., splendidement.
Aquel ric, lo cal manjava per cascun dia resplandiament. Doctrine des Vaudois.
Ce riche, lequel mangeait par chaque jour splendidement.
(chap. Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen.)

Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen

7. Resplandement, s. m., resplendissement, éclat de lumière.
Semblet un resplandement. V. de S. Enimie, fol. 42.
Sembla un resplendissement.
IT. Resplendimento. (chap. Resplandimén, resplandimens; com un rellámpec o sentella.)

Splenezia, s. f., du lat. splen, splénite, maladie de la rate.
Val contra... ydropizia, splenezia, etc. Eluc. de las propr., fol. 189.
Vaut contre... hydropisie, splénite, etc.
(chap. Enfermedat de la melsa o bazo; esplenessía o esplenesía.)

Squilla, Esquila, s. f., lat. scilla, squille, sorte d'oignon.
Venenoza cum squilla, que es ceba marina. Eluc. de las propr., fol. 204.
(chap. Venenosa com esquilla, que es seba marina.)
Vénéneuse comme squille, qui est oignon marin.
A confortar l' auzidor,
Es l' esquila bona e fina,
Qu' om nomna ceba marina.
Brev. d'amor, fol. 50.
A fortifier l'ouïe, est bonne et sûre la squille, qu'on nomme oignon marin.
CAT. Esquirla. ESP. Esquilla. PORT. Esquilla, esquirla. IT. Squilla. (chap. Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal.)

Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal

Stater, s. m., lat. stater, statère, sorte de monnaie.
Dragma, que es la VIII partida de la unsa, et stater que es meytatz.
Eluc. de las propr., fol. 281.
Dragme, qui est la huitième partie de l'once, et statère qui est moitié.
(N. E. Pensad en la statera romāna, la romana, por el peso de las monedas.)

statera rormāna, romana, balansa, báscula

miércoles, 3 de junio de 2026

Solvre, Solver

Solvre, Solver, v., lat. solvere, délier, absoudre, délivrer, résoudre.
Qu' en cel et en terra pogues
Solver quascun de sos peccatz.
Pons de Capdueil: En honor del. 
Qu'en ciel et en terre il pût absoudre chacun de ses péchés.
Totas questios
El solvia.
B. Carbonel: S' ieu anc.
Toutes questions il résolvait.
 
Solvre, Solver, v., lat. solvere, délier, absoudre, délivrer, résoudre.
 
Ja, per plag que m' en mueva,
No m solvera de son liam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Jamais, pour querelle qu'elle m'en suscite, je ne me délivrerais de son lien.
A qui poder es datz
De liar e de solvre cal que sia 'l peccatz
D' eretic o de baudes o dels essabatatz.
Izarn: Diguas me tu.
A qui pouvoir est donné de lier et de délier quel que soit le péché d'hérétique ou de vaudois ou des ensabatés.
Part. pas. Sia de part mi souta,
Qu' ieu m tenc de part lieis per soutz.
Giraud de Calanson: Ara s' es ma.
Qu'elle soit de par moi déliée, vu que je me tiens de par elle délié.
ANC. FR.
Par exemple d'autruy faiz soudre la question.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 292.
Si c'est quelque question difficile à soudre... lui-même te la soudra.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 38.
Ledict Panurge solut très bien le problème.
Rabelais, liv. II, ch. 16.
Tant et sy longuement qu'ilz seront solz et payés de tout.
Charte de Valenciennes, p. 33.
ESP. PORT. Solver. IT. Solvere. (chap. solusioná un problema; absoldre los pecats; resoldre una derivada o integral; disoldre una grassiosa de paperet en aigua, o un catalanista en ássit sulfúric : de sofre, que ham vist mes amún.)
 
2. Solutio, Solution, s. f., lat. solutionem, solution, dénouement d'une difficulté. 
De tot li dis sant Honoratz
Solutions e veritatz.
V. de S. Honorat.
(chap. De tot li va di san Honorat solusions y verdats.)
De tout saint Honorat lui dit explications et vérités.
- Séparation des parties.
Quan accideys solucio de continuitat en una de aquestas cartilages.
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Quand arrive solution de continuité en un de ces cartilages.
- Relâchement.
Fort solucio de ventre. Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Fort relâchement de ventre.
- Paiement, acquittement.
En solution et en paga. Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 24.
En acquittement et en paiement.
CAT. Solució. ESP. Solución. PORT. Solução. IT. Soluzione. (chap. Solusió, solusions; algú pronunsiará ss, entonses se escriu: solussió, solussions.)
 
3. Solvemen, s. m., acquittement, remise, décharge, quittance.
Los covinens e 'ls solvemens que las donzellas fan a paire e a maire.
Statuts de Montpellier, de 1204.
(N. E. En 1204 fue coronado rey de Aragón en Roma Pedro II, señor de Montpellier. Tenemos algún texto famoso, como el de 1196, “als presentz”; Jaime I, su hijo, aún tardaría bastante a entrar en Valencia o conquistar Mallorca. En torno al 1100 se encuentran los textos de los Vaudois, baudes, del Vaud, en Suiza, y la lengua occitana está ya más que desarrollada, con las particularidades de esa zona. En el año 842 encontramos el primer documento escrito con muchas palabras en chapurriau mezclado con latín, en Estrasburgo, los juramentos, serments en francés, Straßburger Eide en alemán.)

Les conventions et les décharges que les demoiselles font à père et à mère.
Carta del solvemen qu' el reis fes als mercadiers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 161.
Charte de la remise que le roi fit aux marchands.
 
4. Solutiu, adj., solutif, propre à dissoudre, à résoudre.
Confections de medicinas solutivas. Fors de Bearn, p. 1078.
(N. E. En el texto que edito, Bearn sale con tilde, Béarn, y sin ella, Bearn; suelo dejar el texto tal como lo leo en el PDF. Bearne.)
Confections de médecines solutives.
Subst. Deves uzar de solutius. Eluc. de las propr., fol. 97.
Vous devez user de solutifs.
CAT. Solutiu. ESP. IT. Solutivo. (chap. Solutiu, solutius, solutiva com la lejía, solutives; disolutiu, disolutius, disolutiva, disolutives; purgán, purgans, purganta, purgantes; purgatiu com mesclá servesa en lleit, purgatius, purgativa com la ruda, herbes purgatives com la ortiga, ortigues, fetes en sopa o crema.)
 
5. Absolvre, Absolver, Assolver, v., lat. absolvere, absoudre, délier, dégager. 
Lo poder m' era donatz
D' absolver las gens dels peccatz.
(chap. Lo poder me ere donat de absoldre a la gen (les gens) dels pecats.)
V. de S. Honorat.
Le pouvoir m'était donné d'absoudre les gens des péchés.
- Expliquer, interpréter, résoudre.
Que li absolveson aquel somni, e negun no lo li saup absolvre.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 6.
Qu'ils lui expliquassent ce songe, et nul ne le lui sut expliquer.
Que d' infra aquel temps absolvessan las questions.
Hist. de la Bible en prov., fol. 79.
Que depuis ce temps ils résolussent les questions.
- Livrer, délivrer.
Vendero e donero, gurpiro et absolvero a 'N Ratier.
Tit. de 1198. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.
Vendirent et donnèrent, délaissèrent et livrèrent au seigneur Ratier.
Part. pas. Era sui assoutz en amor.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Maintenant je suis délié en amour.
Es absolt del sagramen. L' Arbre de Batalhas, fol. 220.
Il est dégagé du serment.
Subst. O ab assout o ab beur' o ab manjar.
P. Cardinal: Un sirventes.
Ou avec absout (absolution) ou avec boire ou avec manger.
- Absolu, terme de grammaire.
Son apelat absout, quar ne son tengut de regir acusatiu. Leys d'amors, fol. 43. 
Ils sont appelés absolus, parce qu'ils ne sont pas tenus de régir l'accusatif.
ANC. FR. Et se confessa à moy, et je li dis: Je vous asolz de tel pooir comme Dieu m'a donné. Joinville, p. 76.
Et li absolurent du serment qu'il avoit fait aux Anglois.
Monstrelet, t. II, fol. 119.
Absolu m'a de mes péchiés. Roman de la Rose, v. 11309.
Tant et si longuement qu'il sera asolz et payés de toute ladite depte.
Charte de Valenciennes, p. 401.
ANC. CAT. Absolrer. CAT. MOD. Absoldrer. ESP. PORT. Absolver. IT. Assolvere. 
(chap. Absoldre : absolbo o absolgo, absols, absol, absolbem, absolbéu, absolen; absolt, absolts, absolta, absoltes.)
 
6. Absolutio, s. f., lat. absolutio, absolution, décharge.
Covinens et absolutios las quals fan las donzellas al paire et a la maire.
Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K. 704.
Conventions et décharges lesquelles font les demoiselles au père et à la mère.
Loc. Li dona absolutio. Brev. d'amor, fol. 116.
Lui donne absolution.
CAT. Absolució. ESP. Absolución. PORT. Absolução, absolvição. IT. Assoluzione. 
(chap. Absolusió, absolusions; absolussió, absolussions.)
 
7. Absolvement, Absolvemen, s. m., absolution.
L' absolvemens del capela. Brev. d'amor, fol. 116.
(chap. L'absolusió del capellá; absolvemén, absolvemens.)
L'absolution du chapelain.
- Quittance.
An donat... per aquest absolvement, cent sols.
(chap. Lo chapurriau de fa 920 añs lo podéu escriure vatros mateixos, que se entén mol be.)
Tit. de 1106. DOAT, t. CXIV, fol. 224.
Ont donné... pour cette quittance, cent sous. 
ANC. ESP. Absolvimiento. (chap. absolvemén, absolvemens; absolvimén, absolvimens; absolusió o absolussió.)
 
8. Absolut, adj., lat. absolutus, absolu, terme de grammaire.
Noms absolutz, es aquel qu' om per lui meteysh enten ses ajustamen d' autre. 
Leys d'amors, fol. 48.
Nom absolu, c'est celui qu'on entend par lui-même sans adjonction d'autre.
CAT. Absolut. ESP. PORT. Absoluto. IT. Assoluto. (chap. Absolut, absoluts, absoluta, absolutes; nom absolut, es aquell que se entén per nell mateix sense ajuntamén datre.)
 
9. Absolutament, Absolutamen, adv., absolument, parfaitement, entièrement.
Cum aquo no sia absolutament vertatz. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Com aixó - assó, açó - no sigue absolutamen verdat.)
Comme cela ne soit pas entièrement vérité.
- En terme de grammaire, il se disait d'un nom ou d'un verbe employé sans régime:
Si us ablatius es pauzatz absolutamen. Leys d'amors, fol. 56.
(chap. Si un ablatiu es posat absolutamen : sense régim o complemén.)
Si un ablatif est posé absolument.
CAT. Absolutament. ESP. PORT. Absolutamente. IT. Assolutamente.
(chap. Absolutamen o absolútamen, ya que lo acento fort cau a la u, y entonses la paraula es esdrújula y se fique tilde. A mols adverbios llargs passe lo mateix.)

 

10. Dissolvre, Dissolver, Disolvre, Disolver, v., lat. dissolvere, dissoudre, détacher, séparer.
Quan calor fa sa operacio en qualque re, dissol sas partidas.
(chap. Cuan la caló fa sa (la seua) operassió a consevol cosa, dissol les seues parts.)
Eluc. de las propr., fol. 24.
Quand la chaleur exerce son action sur quelque chose, elle dissout ses parties. 
Pren un petit de sal, e disolveys aquel. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Prend un peu de sel, et dissout celui-là.
Part. pas. No sia deliada ni dissolta. Trad. d'Albucasis, fol. 63.
Qu'elle ne soit déliée ni détachée.
- Dérégler.
Ministrar laxatio per purgar las dissoltas humors.
Eluc. de las propr., fol. 104.
Administrer relâchement pour purger les humeurs déréglées.
ESP. Disolver. PORT. Dissolver. IT. Dissolvere. (chap. Disoldre o dissoldre; desfé; deslligá; dissolt, dissolts, dissolta, dissoltes; desfet, desfets, desfeta, desfetes; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)

 

11. Dissolut, adj., lat. dissolutus, détaché, dissolu, déréglé, sans mesure.
En nota de cans o de sos dissolutz. V. et Vert., fol. 88.
En note de chants ou de sons déréglés.
Rims dissolutz, en autra maniera rimas dissolutas. Leys d'amors, fol. 21.
Rimes dissolues, en autre manière rimes dissolues.
- Débauché, déshonnête.
E 'ls morgues ero tuit dissolut. Cat. dels apost. de Roma, fol. 126.
Et les moines étaient tous dissolus.
CAT. Dissolut. ESP. Disoluto. PORT. IT. Dissoluto. (chap. Dissolut, dissoluts, dissoluta, dissolutes; sense mida; descabestrat, descabestrats, descabestrada, descabestrades.)
 
12. Dissolucio, Dissolutio, s. f., lat. dissolutio, dissolution, division, séparation.
Es dissolucios de vida. Trad. de Bède, fol. 31.
C'est dissolution de vie.
- Diffusion.
Dissolutios, la qual se fay per aquesta meteyssha maniera.
(chap. Dissolusió, la cual se fa de (per) esta mateixa manera.)
Leys d'amors, fol. 122. 
La diffusion, laquelle se fait par cette même manière.
CAT. Dissolució. ESP. Disolución. PORT. Dissolução. IT. Dissoluzione. (chap.  Dissolusió, dissolusions.)
 
13. Dissolutiu, adj., dissolutif, propre à dissoudre.
Cum sia per sa calor dissolutiu.
Cum tota medecina sia dissolutiva.
Eluc. de las propr., fol. 29 et 104.
Comme il soit par sa chaleur dissolutif.
Comme toute médecine soit dissolutive.
Subst. Si purga ab dissolutius. Eluc. de las propr., fol. 86.
Se purge avec des dissolutifs. 
ESP. Disolutivo. PORT. IT. Dissolutivo. (chap. Dissolutiu, dissolutius, dissolutiva, dissolutives; dissolvén, dissolvens, dissolventa o dissolvén, dissolventes o dissolvens.)
 
14. Dessoliar, v., délier, détacher, desserrer.
Part. pas. Ris, dessoliadas tas lavras. Trad. de Bède, fol. 69.
Ris, tes lèvres desserrées.
 
15. Rezolucio, s. f., lat. resolutio, résolution.
Per rezolucio de la cauza odorabla.
Neu, apres sa rezolucio, mollifica et humecta la terra.
Eluc. de las propr., fol. 16 et 137.
Par résolution de la chose odoriférante.
La neige, après sa résolution, amollit et humecte la terre.
CAT. Resolució. ESP. Resolución. PORT. Resolução, IT. Resoluzione.
(chap. Ressolusió, ressolusions; en lo cas de la neu, se fon, fondre, fondres.)
 
16. Resolutiu, adj., résolutif, propre à résoudre, à dissiper.
Aperitius, resolutius. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Apéritifs, résolutifs.
Lutz es... del gel resolutiva. Eluc. de las propr., fol. 120.
La lumière est... de gelée résolutive.
CAT. Resolutiu. ESP. PORT. IT. Resolutivo. (chap. Resolutiu, resolutius, resolutiva, resolutives. La llum es del gel resolutiva : fon lo gel, lo disipe o dissipe, lo fa marchá.)