champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)
IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)
2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.
Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.
Trad. de Bède, fol. 40.
Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.
IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador)
(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).
Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer.
(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)
Lo Día de San Valentín — o simplemén San Valentín — es una festividat o festa de origen cristiano que se selebre anualmén lo 14 de febré com a conmemorassió de les bones obres fetes per san Valentín de Roma, que están relassionades en lo consepte universal del amor y la afectividat.
Alquilo casa en pistina, sorprén a la teua churri lo día dels enamorats, oferixli un día de relax y plaé, interessats, escribiu sol persones series, per favó, no me espentoléu lo negossi.
Recemblan lo malvat que vol mays poyrir en la carcer pudenta que aver lo trebalh de montar l' escalier, per issir de la carcer. V. et Vert., fol. 12.
Ils ressemblent au méchant qui veut davantage pourrir dans la prison puante que d'avoir la peine de monter l'escalier, pour sortir de la prison. Part. pas. Sembla frug que par bells e sas deforas, e dins es poyritz.
1 poma poyrida entre las sanas corromp las autras.
(chap. Una poma podrida entre les sanes corrom (podrix, pudrix) les atres.)
V. et Vert., fol. 94 et 85.
Il ressemble à fruit qui paraît beau et sain dehors, et dedans est pourri.
Une pomme pourrie entre les saines corrompt les autres.
Fig. Aisi avols hom ben vestitz
Es bels defors, e dins, poiritz.
Roman de Jaufre, fol. 30.
Ainsi méchant homme bien vêtu est beau dehors, et dedans, pourri.
CAT. ESP. Podrir, pudrir. IT. Putridire. (chap. Pudrí, pudrís, podrí, podrís: yo me pudrixco o pudrixgo, pudrixes, pudrix, pudrim, pudriu, pudrixen; pudrit, pudrits, pudrida, pudrides; podrit, podrits, podrida, podrides. Podrit, pudrit tamé se li diu a un pesat, cansino com Carlos Rallo, que está mol estorbadet per lo catalanisme.)
2. Poyre, s. m., lat. putrorem, pus, humeur purulente, virus.
Quan es corromput, de leu se transmuda en poyre venenos.
Aquels qui escupo sanc et poyre.
(chap. Aquells que escupiñen sanc o sang y pus - carcassos de humor purulenta, flema, flemes.)
Eluc. de las propr., fol. 29 et 52.
Quand il est corrompu, facilement il se change en pus vénéneux.
Ceux qui crachent sang et pus.
3. Poiridura, Puiridura, Puridura, s. f., pourriture.
Si vostr' auzel a poiridura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau a pourriture.
A la puiridura de la charn a at fers e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.
Pour la pourriture de la chair, il est besoin de fer et de brûlure.
Fig. Terga las puriduras de las malas obras. Trad. de Bède, fol. 29.
Toujours je me suis tenu pour sien, depuis que je la vis.
Despuois vos vi, ai fag vostre coman.
La Dame Castelloze: Ja de chantar.
Depuis que je vous vis, j'ai fait votre commandement.
ANC. CAT. Depus, depuys, depux (N. E. ¿Dónde está el catalán inventado després, no lo encontró Raynouard? Pero sí que encontró variantes de la lengua valenciana (p. ej. Ausiàs March) que creía que eran catalanas). ESP. Después. PORT. Depois. IT. Dopo. (chap. Después.)
ESP. Posteridad. PORT. Posteridade. IT. Posterità, posteritate, posteritade. (chap. Posteridat, posteridats. Yo traduíxco y lucho pera que lo chapurriau se quedo pera la posteridat, encara que ella no ha fet res per mí.)
6. Preposteratio, s. f., ordre renversé, confusion, terme de rhétorique.
La preposteratio, so es la dezordenatio d'aytal oratio o d' aytal sentensa.
Leys d'amors, fol. 134.
La confusion, c'est-à-dire le défaut d'ordre de tel discours ou de telle pensée.
ESP. Preposteración. (chap. Preposterassió, preposterassions : desorden o desorde de orassions o frasses; confusió, terme de retórica. De Pre : abans, antes y Post : después.)
De cela vous ferez trois pilules non (pas) plus qu'une fève grossettes. CAT. Piloteta. IT. Pelotilla. (chap. Piloteta, pilotetes; pindoleta, pindoletes, pildoreta, pildoretes.)
4. Pinhola, s. f., pilule.
Tro que puscatz pinholas far.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce que vous puissiez faire des pilules.
5. Pinholetas, s. f. dim., petite pilule.
Donaretz...
Lendema doas pinholetas.
Tres pinholetas, la setmana.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous donnerez... le lendemain deux petites pilules.
Trois petites pilules, la semaine.
Piment, Pimen, Pigment, s. m., piment, sorte de boisson composée de miel et d'épices.
Pigment es dit quar si fa d'especias. Eluc. de las propr., fol. 272.
Lonc, de forma pinenca et aguda. Eluc. de las propr., fol. 52.
Long, de forme conique et aiguë.
6. Peymentada, s. f., pineraie.
Laborador demorant a una peymentada... de la parropia de Sancta Eulalia. (N. E. En parropia se encuentra la p : q, como en el rumano apua : de aqua : agua; patru : de quatuor : cuatro.)
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 186.
Laboureur demeurant à une pineraie... de la paroisse de Sainte-Eulalie.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 122; Aldrete, p. 362; Mayans, t. II, p. 224.
Ieu lur farai tal mal venir,
Qu' una no fara mais pissar.
Le moine de Montaudon: Autra vetz.
Je leur ferai venir tel mal, que l'une ne fera que pisser.
Es co l'orbs que pissa en la carrera.
Lanza: Emperador.
Il est comme l'aveugle qui pisse dans la rue.
Prov. De tal en sai que pisson a presen,
Et, al beure, rescondo s dins maizo.
P. Cardinal: Ricx hom.
De tels j'en sais qui pissent en public, et, pour boire, se cachent dans maison.
Subst. et allusiv. Aital beutat...
Que perdon per un sol pissar.
Le moine de Montaudon: Autra vetz.
Telle beauté... qu'elles perdent par un seul pisser.
CAT. Pixar. IT. Pisciare. (chap. Pixá, pixás (tindre pixera): yo me pixo, pixes, pixe, pixem o pixam, pixéu o pixáu, pixen; pixat, pixats, pixada, pixades.)
2. Pis, s. m., pissat.
Donar per vin blanc, ner,
E pis d' egua per sabrier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.
Donner pour vin blanc, du noir, et pissat de jument pour saveur.