Mostrando las entradas para la consulta solicitud ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta solicitud ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 2 de junio de 2026

Soler, Solfa, Solfre, Sulpre, Solpre, Sollicitar

Soler, v., lat. solere, souloir, avoir coutume.
Tu qui m sols goernar. Poëme sur Boèce. 
(chap. Tú que me sols goberná.) 
Toi qui as coutume de me gouverner.
Adoncs solia ieu pensar
Cum mi pogues d' amor jauzir.
B. de Ventadour: En abril. 
Alors je soulais penser comment je pourrais me réjouir d'amour.
ANC. FR. Les grevoit plus et apressoit plus que leur anemi ne soloient faire.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 211.
Et tel vie seulent mener
Cil qui s'entremetent d'amer.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 166.
CAT. ESP. Soler. PORT. Soer. IT. Solere. (chap. Solé o soldre : solgo, sols, sol, solem, soléu, solen. An este verbo li passe com a volé o voldre, pugué, moldre, y al antic verbo toldre, tolre, del latín tollere, traure, pendre.)
 
Solfa, s. f., solfège, terme de musique.
Tota la solfa sai e los set mudamens.
(chap. Tota la solfa sé y los set (sat, siat) mudamens o cambiamens.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tout le solfège je sais et les sept changements.
CAT. ESP. (solfeo) PORT. IT. Solfa. (chap. Solfa, com lo hotel - restaurán de Beseit, solfes; solfeo; v. solfejá.) 
 
Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!  y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.
 
Solfre, Sulpre, Solpre, s. m., lat. sulfurem, soufre.
Solfre et argen viu mesclat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Soufre et vif-argent mêlés.
Lo sulpres eis de folzers que cazo sobre las rocas e las ardo e las esqualfo; aqui esdeven sulpres. Liv. de Sydrac, fol. 47.
Le soufre sort des foudres qui tombent sur les roches et les enflamment et les échauffent; là vient soufre.
Can lo focs s' alumpna e 'l solpres es fondutz. Guillaume de Tudela.
Quand le feu s'allume et le soufre est fondu.
CAT. Sofre. ESP. Asufre (azufre). PORT. Xofre. IT. Solfo. (chap. sofre, sofres; v. ensofrá, per ejemple, la viña, alguns abres fruitals. Cremá la mecha de sofre a dins del carretell. Yo ne vach cremá una al institut de Valderrobres, al lavabo de les chiques. Ah, chiquets, quín tuf y fumarrines eixíen d'allí, pareixíe que los dimonis del infern estaben adins.)

cojón de gato, vi, colló de gat

 

2. Solpros, adj., lat. sulphurosus, sulfureux.
Terra solproza e pudens. V. et Vert., fol. 102.
(chap. Terra sulfurosa o sulfúrea y pudenta.)
Terre sulfureuse et puante.
CAT. ESP. (sulfúreo) PORT. IT. Sulfureo. (chap. Sulfurós, sulfurosos, sulfurosa, sulfuroses; sulfúreo, sulfúreos, sulfúrea, sulfúrees.)

Yo ne vach cremá una (mecha de sofre) al institut de Valderrobres, al lavabo de les chiques.
 
3. Sulphurenc, Sulfurenc, adj., lat. sulphurantem, sulfureux.
Ethna es un mont respirant... foc sulfurenc. 
Aygas..., algunas sulphurencas.
Eluc. de las propr., fol. 158 et 150.
L'Etna est un mont exhalant... feu sulfureux.
Eaux..., aucunes sulfureuses.
 
4. Sulphureitat, s. f., sulfurosité, état de ce qui a le goût, la nature du soufre.
Per mixtio ab malas qualitats, com es sulphureitat.
Eluc. de las propr., fol. 88.
Par mixtion avec mauvaises qualités, comme est sulfurosité.
 
Sollicitar, v., lat. sollicitare, solliciter.
Quan Guillen... l' en sollicitera.
(chap. Cuan Guillermo... lay (la hi) solisitará. Este títul en chapurriau del 1059 se entén prou be; se pot referí a un castell, que un castellá o catalá té en feudo de Guillermet.)
Tit. de 1059. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230.
Quand Guillaume... l'en sollicitera.
CAT. Sollicitar (N. E. ¿Raynouard no encontraba la palabra dividida o con la L geminada?). ESP PORT. Solicitar. IT. Sollicitare, sollecitare. (chap. Solisitá : solisito, solisites, solisite, solisitem o solisitam, solisitéu o solisitáu, solisiten; solisitat, solisitats, solisitada, solisitades; solisitaré; solisitaría; si yo solisitara un castell o fortalesa a un catalá o castellá meu, y no me 'l vullguere entregá, ñauríe guerra y escampamén de sang.)
 
si yo solisitara un castell o fortalesa a un catalá o castellá meu, y no me 'l vullguere entregá, ñauríe guerra y escampamén de sang

 

2. Sollicit, adj., lat. sollicitus, soigneux, attentif.
Cove qu' el fleubotomador sia fermat e sia sollicit en totas aquestas causas.
Trad. d'Albucasis, fol. 53.
Il convient que le phlébotomiste soit ferme et soit soigneux en toutes ces choses.
CAT. Sollicit. ESP. (solícito) PORT. Solicito. IT. Sollicito. (chap. Solísit, solisits, solísita, solísites; atento; cuidadós.) 

 

3. Sollicitador, s. m., lat. sollicitator, solliciteur.
Avocat ni sollicitador. Fors de Béarn, p. 1076.
Avocat et solliciteur.
CAT. Sollicitador. ESP. PORT. Solicitador. IT. Sollicitatore, sollecitatore.
(chap. Solisitadó, solisitadós, solisitadora, solisitadores.)

 

4. Sollicitut, s. f., lat. sollicitudo, sollicitude.
Prenetz las vostras armas am sollicitut. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Prenez les votres armes avec sollicitude.
CAT. Sollicitut. ESP. Solicitud. PORT. Solicitude. (chap. Solisitut o solissitut, solisituts o solissituts, per ejemple les que se van presentá al Gobern de Aragó.)
 
amics del chapurriau, Zaragoza, Saragossa
 
Soloecisme, s. m., lat. soloecismus, solécisme
Voyez Sosip. Charisii Inst. gram., lib. IV, col. 239. Ed. Putsch.
Soloecismes, es vicis que s fay en oratio. Leys d'amors, fol. 104.
Solécisme, c'est vice qui se fait dans le discours.
CAT. Solecisme. ESP. PORT. IT. Solecismo. (chap. Solecismo, solecismos : errada a una frasse, a la sintaxis; fallo de concordansia entre sujeto y predicat, falta de alguna prepossisió, etc.)

miércoles, 4 de febrero de 2026

Querela, Querella - Requisicio, Requisitio

Querela, Querella, s. f., lat. querela, plainte, lamentation.
Veray Dieus, dressa tas aurelhas,
Enten mos clams e mas querellas. 
Folquet de Marseille: Senher Dieus. 
Vrai Dieu, dresse tes oreilles, entends mes réclamations et mes plaintes. 
Ses tort ni ses querela,
P. Vidal: S' eu fos en.
Sans tort ni sans plainte.
ANC. FR. Lamentant au doux renouveau
Dessus un verdissant rameau
Son antique querelle.
R. Garnier, trag. de Marc Antoine, act. II, sc. 1.
Car j'ai laissé Marion éplorée
Dedans son parc où l'humble pastorelle
Fait, j'en suis sûr, lamentable querelle.
Cl. Marot, t. I, p. 313.

Estatutos y hordinaciones civiles y criminales. Hechas y hordenadas por los Justicia, Jurados, Concejo y Universidad de la Villa de Fórnoles

- Querelle, 
Sostenir sa querella. Chronique des Albigeois, col. 22.
Soutenir sa querelle.
ANC. CAT. ESP. Querella. PORT. IT. querela. (chap. Querella, querelles; queixa, queixes.)

2. Querelhamen, s. m., plainte, réclamation. 
El ira al papa far sos querelhamens.
Guillaume de Tudela.
Il ira au pape faire ses plaintes.

3. Querelhar (+ Querelar), v., chagriner, plaindre, porter plainte.
Que si vendra querelar a sa majestat... d' alcun cas criminal.
Statuts de Provence. Massa, p. 170.
Qui se viendra plaindre à sa majesté... d'aucun cas criminel.
No t querelhar
Ja del donar.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Ne te plaindre jamais du donner. 
No m puesc mudar que no m querelh
Que la folhia vey sobrar.
B. Martin: Farai.
Je ne me puis changer que je ne me chagrine de ce que la folie je vois dominer.
ANC. CAT. ESP. Querellar. PORT. Querelar. IT. Querelare. (chap. querellá, querellás: yo me querello, querelles, querelle, querellem o querellam, querelléu o querelláu, querellen; querellat, querellats, querellada, querellades; yo me querellaré; yo me querellaría; si yo me querellara.)

4. Querulos, adj., lat. querulus, chagriné, plaintif. 
Si 'l repta non ges querulos,
Mas l' en ret grat e gazardos.
Buzac... sa votz totz temps es queruloza.
(chap. Aguilucho... sa veu tots tems es queixosa : sempre piule, demane minjá, com los buitres ascumites.)
Eluc. de las propr., fol. 72 et 147.
S'il l'accuse il n'est point chagriné, mais il lui en rend gré et récompense.
Busard... sa voix toujours est plaintive.
ESP. Querelloso. PORT. Quereloso. IT. Quereloso, queruloso.
(chap. queixós, querellós, queixosos, querellosos, queixosa, querellosa, queixoses, querelloses.)

5. Querimonia, s. f., lat. querimonia, plainte.
Can alcus depausa querimonia de alqun ciutada.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 85.
Quand aucun dépose plainte contre aucun citoyen.
ANC. CAT. IT. Querimonia. (chap. querimonia, querimonies; querella, querelles; queixa, queixes. Se fiquen cuan ña un greuge o agravi; poden portá a un pleite o pleyte o pleito, com lo pleite al sol dels de Almudévar o lo de Fórnols contra Peñarroija de Tastavins.)


Querer, Querir, Querre, v., lat. quaerere, quérir, chercher, demander, requérir, convoiter.
Queretz dos vaiseletz prions. Deudes de Prades, Auz. cass.
Chercherez deux petits vases profonds.
Tot trobaras so que quers.
Giraud de Borneil: Er auziretz.
Tu trouveras tout ce que tu cherches.
Tan l' am de cor e la queri.
A. Daniel: Ab guay so.
Tant je l'aime de coeur et je la convoite.
Es molt grans almorna de donar a paures vergonhos que no la sabon querre. 
Liv. de Sydrac, fol. 130.
C'est moult grande aumône de donner à pauvres honteux qui ne la savent pas demander. 
Us veing merce querer,
Gloriosa Maria.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je vous viens merci quérir, glorieuse Marie.
Si m donavatz
Ses querre, ben o penria.
Gaubert, Moine de Puicibot: Car no m.
Si vous me donniez sans demander, bien je le prendrais.
Prov. Qui quer atroba. V. et Vert., fol. 87.
(chap. Qui busque, trobe.)
Qui cherche trouve.
Subst. No sap quals afans es querers.
P. Fabre d'Uzès: Luecx es.
Ne sait pas quelle peine est demander.
ANC. FR. Quar autre chose ne querroie.
Fabl. et cont. ant., t. I, p. 99.
Tretuit trovoient en lor terre
Quanque lor sembloit bon à querre.
Jamès movoir ne t'en querras.
Roman de la Rose, v. 9558 et 2372.
ANC. CAT. Querer, querir. ESP. PORT. Querer. IT. Chiedere. (chap. buscá, investigá, demaná, requerí; cercar, recercar. ¿Qué putes cerques? a Mallorca.)

2. Quistar, v., quêster, demander, enquérir.
Part. prés. Quistans a honor de Dieu e de sant Aloy.
Cartulaire de Montpellier, fol. 175.
Quêtants à l'honneur de Dieu et de saint Éloy.
CAT. Quistar.

3. Questa, Quista, s. f., quête, perquisition.
Ar si meton en questa ins per lo bosc salvaje. V. de S. Honorat.
Maintenant ils se mettent en quête dedans par le bois sauvage.
ANC. FR. Ceux qui chassent partout d'une queste incertaine.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 70.
- Demande, requête.
Homes affachatz de paraulas e de quistas. V. et Vert., fol. 80.
Hommes fardés de paroles et de demandes.
- Queste, droit de fouage.
Levaran novelamen
Talhas e quistas et uzatges
E gabelas e pezatges.
Brev. d'amor, fol. 122.
Ils lèveront incessamment tailles et questes et usages et gabelles et péages.
Senhors de terra, que fan quistas e toutas e malas accios. V. et Vert., fol. 15.
Seigneurs de terres, qui font questes et toltes et mauvaises actions.
Talhas, questas nul temps no fes levar.
Plaintes sur la mort de Robert, roi de Naples.
Tailles, questes nul temps ne fit lever.
ANC. CAT. ESP. Questa. IT. Chiesta. (chap. Questa, questes : un mes dels impostos; talla, talles; usache, usaches; peache, peaches; cens o censo o censal, censos, censals - com lo vi sensals de Lledó - F. J. Salvador - Chimo de Queretes.)

Querela, Querella, censo, censal, sensals, Chimo, Chimos
4. Questable, adj., questable, sujet à la queste.
Franc o questable.
(chap. Franc (libre, sense cárregues; francho et libero) o questable, que se pot questá, demaná questa; censable : que se pot censá : demaná lo cens, censo, censal, sensal.)
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de Villevieille.
Franc ou questable.

5. Queremen, s. m., recherche, demande.
Bos queremens, es cant lo cors quer e vol aco que l' esperiz vol.
Trad. de Bède, fol. 72.
Bonne demande, c'est quand le coeur demande et veut ce que l'esprit veut.
(chap. Requerimén, requerimens; bon requerimén, es cuan lo cos requerix y vol assó (açó, aixó) que l'espíritu o esperit vol.) 
IT. Chiedimento.

6. Queredor, Queridor, s. m., lat. quaesitor, chercheur, rechercheur, solliciteur, demandeur.
Aissi m n'es pres com al fol queredor
Que dis qu' aurs fos tot quant el tocaria.
Folquet de Marseille: Sitot me.
Ainsi il m'en est pris comme au fou chercheur qui dit qu'or fût tout ce qu'il toucherait.
Cant ti somonia
Dels autres queredors. 
V. de S. Honorat.
Quand je t'avertissais touchant les autres solliciteurs.
D' on vos cressia 'l talans
On mais venion queridor.
Folquet de Marseille: Si cum sel.
D'où vous croissait le désir où plus venaient demandeurs.
IT. Chieditore. (chap. Requeridó, requeridós, requeridora, requeridores; buscadó, buscadós, buscadora, buscadores; investigadó, investigadós, investigadora, investigadores; solisitadó, solisitadós, solisitadora, solisitadores; demanadó, demanadós, demanadora, demanadores : pidolón, pidolons, pidolona, pidolones : del castellá pedir, pedigüeño; séntigo “pedí” en ves de “demaná”, sobre tot a Valderrobres. Yo vach di una vegada de chiquet “¿ya hau pedit?”; preguntadó, preguntadós, preguntadora, preguntadores; preguntón, preguntons, preguntona, preguntones.)

7. Querentis, adj., rechercheur, convoiteur, amasseur.
Qui los apella querentis
Ni renoviers d' autrui avers.
P. Cardinal: D'un sirventes far.
Qui les appelle convoiteurs et usuriers du bien d'autrui. 

8. Questio, Question, s. f., lat. quaestionem, question, demande.
Totas questios
El solvia.
Bertrand Carbonel: S'ieu anc.
Toutes les questions il résolvait.
D'aquesta question, so es d' aquest afar que autre fai per me, ses mon mandamen, naisson doas actios.
Trad. du Code de Justinien, fol. 6.
De cette question, c'est-à-dire de cette affaire qu'autre fait pour moi, sans mon commandement, naissent deux actions.
CAT. Questió. ESP. Question (cuestión). PORT. Questão. IT. Questione, quistione. (chap. Cuestió, cuestions; pregunta, preguntes.)
On se servait aussi de ce nom pour désigner les violences dont on faisait 
usage afin d'arracher des aveux aux accusés.
Sentensa... interlocutoria de question o de tortura.
(chap. Sentensia... interlocutoria de cuestió o de tortura; preguntá torturán.)
Fors de Béarn, p. 1074.
Sentence... interlocutoire de question ou de torture.

9. Questionar, v., du lat. quaestionarius, questionner, mettre à la question, torturer. 
Part. pas. Aquels qu' avio estat questionatz, et avio neguat.
(chap. Aquells que habíen estat cuestionats (preguntats, torturats), y habíen negat.)
Motz ne foro questionatz e tormentatz.
(chap. Mols ne foren (van sé) cuestionats y atormentats (torturats))
Cat. dels apost. de Roma, fol. 213 et 209.
Ceux qui avaient été mis à la question, et avaient nié.
De nombreux en furent mis à la question et tourmentés.
IT. Questionare. (chap. Cuestioná, preguntá, torturá: torturo, tortures, torture, torturem o torturam, torturéu o torturáu, torturen; torturat, torturats, torturada, torturades; yo torturaré; yo torturaría; si yo torturara. Yo cuestiono, cuestiones, cuestione, cuestionem o cuestionam, cuestionéu o cuestionáu, cuestionen; cuestionat, cuestionats, cuestionada, cuestionades; yo cuestionaré; yo cuestionaría; si yo cuestionara.)

10. Acquirir, v., lat. acquirere, acquérir.
En autra maniera, acquisitius de acquirir. Leys d'amors, fol. 57.
En autre manière, acquisitif d'acquérir. (ESP. Adquirir. chap. Adquirí: adquirixco o adquirixgo, adquirixes, adquirix, adquirim, adquiriu, adquirixen; adquirit, adquirits, adquirida, adquirides; yo adquiriré; yo adquiriría; si yo adquiriguera o adquirira. Adquisitiu, adquisitius, adquisitiva, adquisitives.)

11. Acquit, Aquest, s. m., lat. acquisitum, acquit, acquisition, acquêt.
Ac V C chavalliers de son acquit.
Roman de Gerard de Rossillon, fol, 23.
Eut cinq cents chevaliers de son acquit.
De pecunia que ve de mal aquest no poc ichir bon fruch.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 215.
De pécune qui vient de mauvaise acquisition ne peut sortir bon fruit.
IT. Acquisto.

12. Acquisitiu, adj., acquisitif, qui sert à l'acquisition, qui indique l'acquisition.
En autra maniera, acquisitius de acquirir. Leys d'amors, fol. 57.
En autre manière, acquisitif d'acquérir.

13. Conquerer, Conquerir, Conquerre, v., conquérir, acquérir, obtenir.
Ieu vos cug ab merce conquerer.
Folquet de Marseille: S'al cor plagues.
Je vous pense avec merci conquérir.
De conquerre fin pretz entier
Agra ieu talen e dezir.
B. de Ventadour: En aquest.
D'acquérir pur mérite entier j'aurais envie et désir.
Nulz hom, ses ardimen,
No pot gaire conquerir.
H. Brunet: Era m nafron.
Nul homme, sans hardiesse, ne peut guère conquérir.
Volon mais de sai bastir
Que lai conquerre los felos.
P. Cardinal: Quan vey lo.
Ils veulent davantage de çà bâtir que là conquérir les felons.
Subst. Grans afans es lo conquerers,
Mas gardars es maestria.
P. Fabre d'Uzès: Luecx es.
Grande peine est le conquérir, mais le garder est science.
Part. pas.
Vergonha m pren, quant una gens conqueza
Nos ten aissi totz vencutz e conques.
Bernard de Rovenac: D'un sirventes. 
Honte me prend quand une gent conquise nous tient ainsi tous vaincus et conquis.
Substantiv.
Nous pes s' ie us am ni sui vostre conques. 
Arnaud de Marueil: Us joys d'amor.
Qu'il ne vous pèse si je vous aime et suis votre conquis.
On trouve aussi Conquerit, Conquezit, Conquezut.
ANC. FR. Vuide de gent, bone à cunquerre.
Roman de Rou, v. 319.
Monter sur ung genet d'Espaigne
Pour loz avoir et bruyt conquerre.
Coquillart, p. 126.
ESP. Conquerir (MOD. Conquistar). IT. Conquidere. (chap. Conquistá; qué raro que Raynouard no trobare conquerir en catalá, pero sí en castellá antic. Yo conquisto, conquistes, conquiste, conquistem o conquistam, conquistéu o conquistáu, conquisten; conquistat, conquistats, conquistada, conquistades; yo conquistaré; yo conquistaría; si yo conquistara. Conquistadó (com Iavmes), conquistadós, conquistadora, conquistadores.)

Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani)

14. Conquist, s. m., lat. conquisitum, conquête, acquisition.
Non querrai autruy conquistz.
G. Rudel: Belh m' es.
Je ne chercherai pas la conquête d'autrui.
En far tant honrat conquist.
Guillaume de Briars: Si quo 'l maiestre.
A faire si honorée conquête.
ANC. FR. Que il fust parçonnier de la joie et dou conquest de la devantdite cité d'Acre. Trad. de Guillaume de Tyr. Gloss. sur Joinville, p. 45.
IT. Conquisto. (ESP. La conquista. chap. conquista, conquistes.)

15. Conquiza, s. f., conquête.
Ai trop suffert
De far parer la conquiza.
Rambaud d'Orange: Una chansoneta.
J'ai trop tardé de faire paraître la conquête.

16. Conqueremen, Conquerimen, s. m., conquête, acquisition.
Nobles er lo conqueremens.
Raimond de Castelnau: Aras pus.
Noble sera la conquête. 
Ab vasal bon de conquerimen
Vegna cascus apoderamen.
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Avec vassal bon pour conquête que chacun vienne puissamment.
Parti als XII partz totz sos conqueremens. 
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il partagea aux douze pairs toutes ses conquêtes.
(chap. Conquerimén, conquerimens : conquista, conquistes.)

17. Conquistar, v., conquérir, acquérir, gagner. 
Recobrar lo dreiturier repaire,
Jherusalem, e conquistar lo Cayre.
Elias de Barjols: Qui saubes.
Recouvrer la demeure juste, Jérusalem, et conquérir le Caire.
Si 'lh vol los Milanes
Per forsa conquistar.
Sordel: Planher vuelh.
S'il veut les Milanais par force conquérir.
Per conquistar lo regne de Paradis. Liv. de Sydrac, fol. 129.
Pour conquérir le royaume de Paradis.
ANC. FR. Que il n'i puet rien conquester.
Fabl. et cont. ant., t. III, p. 297.
Cuida aucune chose aquerre et conquester. 
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 264.
En conquestant soubs son obéissance
Ce que tenez en vostre gouvernance.
Charles d'Orléans, p. 56.
Que de conquester à la France
La Propontide et ses deux bords.
Malherbe, liv. 3.
CAT. ESP. PORT. Conquistar. IT. Conquistare. (chap. Conquistá. Vore mes amún la conjugassió.) 
18. Conquesta, s. f., conquête. 
Atenden fai pros hom riqua conquesta. 
A. Daniel: Si m fos Amors.
En attendant fait homme preux riche conquête.
CAT. (MOD. Conquesta, conqueriment) ESP. PORT. IT. Conquista. 
(chap. Conquista, conquistes; conquerimén, conquerimens.)
- Chagrin, regret.
Mot auzires planhs e conquestas. V. de S. Honorat.
Moult vous ouïrez plaintes et regrets.
19. Enquerer, Enquerir, Inquerer, Enquerre, v., lat. inquirere, enquérir, solliciter, demander.
Sui volpils, quar no l' aus enquerer, 
Trop arditz, quar tan ric joi esper.
Rambaud de Vaqueiras: Savis e fols.
Je suis poltron, parce que je n'ose la solliciter, trop hardi, parce qu'une si riche joie j'espère.
Que vos... la pregues et enqueiras d'amor.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Que vous... la priiez et requériez d'amour. 
Demand' et enqueira
L' esser e la maneira
Dels avols e dels pros.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Qu'il demande et enquière l'être et la manière des mauvais et des preux.
Anc nulhs hom mon joi no m' enquis. 
B. de Ventadour: Ab joi mov.
Oncques nul homme ma joie ne me demanda.
Fig. El deu enquerre la veritat.
Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Il doit rechercher la vérité.
Non es amors, ans es engans proatz,
S' uoi enqueretz e deman o laissatz.
T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal.
(chap. No es amor, sino es engañ probat, si avui (hui, huy) demanéu y demá u dixéu; demanáu, dixáu; solisitá; inquirí.)
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie prouvée, si aujourd'hui vous demandez et demain cela laissez.
Non sai on m' enqueira.
Bertrand de Born: Domna pois.
Je ne sais où je m'enquière.
Part. pas. Enquerit e recebut per mestre Guiraut Rey.
Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Enquis et reçu par maître Guiraut Rey.
Inquisida la vertat de la causa.
(chap. Inquirida la verdat de la cosa. De estos verbos formats del latín  inquirere, ve la Inquisissió; Inquisición, Inquisició.)
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 35.
Enquise la vérité de la chose.
Ja de mos jorns no m metrai en afan
Que ja per mi si 'autra domn' enqueza.
Peyrols: Be m cuiava.
Jamais de mes jours je ne me mettrai en peine que jamais par moi soit autre dame sollicitée.
ANC. FR.
Tout homme curieux lequel voudra s'enquerre 
De quoy Dieu fit le ciel, les ondes et la terre.
Ronsard, t. II, p. 1358.
ANC. CAT. Enquerer, enquerre. CAT. MOD. ESP. PORT. Inquirir. IT. Inquerire, inchierere, inchiedere. (chap. Inquirí: inquirixco o inquirixgo, inquirixes, inquirix, inquirim, inquiriu, inquirixen; inquirit, inquirits, inquirida, inquirides; yo inquiriré la verdat; yo inquiriría; si yo inquirira o inquiriguera; preguntá, cuestioná, investigá, torturá si fa falta pera traure la verdat.)
20. Enqueremen, s. m., recherche.
Apres lo sieu departimen,
Fo fag mot gran enqueremen.
V. de S. Alexis.
Après le sien départ il fut fait moult grande recherche.
ANC. FR. Assez li fust enquerement.
B. de Sainte-Maure, Chron. des ducs de Normandie, fol. 57.
IT. Inchierimento. (chap. Inquirimén, inquissisió, investigassió.)
21. Enquereire, Enqueredor, Enqueridor, s. m., lat. inquisitor, enquêteur, inquisiteur.
On es l' enquereire d' aquest segle.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Où est l'enquêteur de ce siècle.
Ar se son faitz enqueredor
E jutjon aissi com lur play.
(chap. Ara se han fet inquissidós y jutgen així com los va be. En lo cas dels aragonesos catalanistes, que viuen del dialecte ocsitá catalá, Ignacio Sorolla Vidal y Javier Giralt Latorre, se van fé encuestadós; ells diuen y/o escriuen recerca, enquesta (23), enquestador, enquestadors - “i jutgen així com els plau” són inquisidors.)
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Maintenant ils se sont faits inquisiteurs et jugent ainsi comme il leur plaît.
Lh' enqueridor comencero a enquerre.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 183.
Les inquisiteurs commencèrent à enquérir.
ESP. (Inquisidor) PORT. Inquiridor. IT. Inchieditore. 
(chap. Inquissidó, inquissidós, inquissidora, inquissidores.)

encuestadora chapurriau, Beseit, Beceite


22. Enquistaire, s. m., enquêteur, demandeur, solliciteur.
Deffendens et enquistaire.
Marcabrus: El son.
Défendant et demandeur. 
S' anc, pueys que m detz joi entier,
Fuy de nulh' autra enquistaire.
T. de La Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Si oncques, depuis que vous me donnâtes joie entière, je fus de nulle autre poursuivant.
Ieu suy de tal enquistaire 
Qu' ai d' entre cent bellas lesta.
G. Adhemar: Be m'agr'ops.
Je suis solliciteur de telle que j'ai choisie entre cent belles.
ANC. FR. Il est juge, enquesteur et tesmoin tout ensemble.
Du Bartas, p. 318.
Fay ces grands enquesteurs, curieux de nouvelles.
Nicolas Rapin, p. 105.

23. Enquesta, s. f., enquête, perquisition.
Trop n' ai faich longu' enquesta.
G. Adhemar: Be m'agr'ops.
Trop j'en ai fait longue enquête.
CAT. Enquesta. IT. Inchiesta. (N. E. ¿Alguien puede encontrar la diferencia entre el occitano (roman, langue romane, romance, romans) Enquesta y el catalán Enquesta? En francés de Raynouard enquête, anteriormente esta “ê” con circunflejo era “es”, luego “enqueste” en el francés más antiguo. El catalán es uno más de los dialectos occitanos.
La lengua que hablaban los catalanes y catalanas no era otra que la plana lengua romana, la lengua de oc, òc, och, hoc : sí afirmativo. A no ser que fueran con su boina roja o barretina a Estrasburgo antes del año 842 a enseñarles a hablar y escribir a los reyes Carlos el calvo, franco, y Luis, alemán, el germánico, hermanico de Karle; ambos hijos de Luis el Pío, y nietos de Carlomagno. Quizás Karl der Große aprendió catalán cuando conquistó Barcelona en el 801, o antes ya, en el mismo sitio de la ciudad Barcino, Barchinona y variantes. O quizás su hijo Luisico Pío le enseñó la lengua que aprendió en Gerona, 785, y Besalú, como Ramón Vidal de Bezaudun.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye, plana lengua romana

24. Enquerencio, s. f., recherche.
Comes la enquerencio dels yretgues als fraires prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 183.
Commit la recherche des hérétiques aux frères prédicateurs.
(chap. Va maná la inquisissió dels heretges o hereches als flares predicadós. Comes (passat de cometre), fransés commit; comite, comitem, comiti, conde, comte, y no compte com se veu escrit alguna vegada, que es computo, cuenta. A Fransa, la chambre des comptes.)

25. Inquisicio, Inquisitio, Inquizicio, Inquisition, s. f., lat. inquisitionem, inquisition, recherche, poursuite.
Ses far gran enquisicio. Brev. d'amor, fol. 145.
(chap. Sense fé gran inquisissió : investigassió, búsqueda, persecusió.)
Sans faire grande recherche.
Que per inquisition... deguna persona de Proensa... non deia esser gajada en arnes, cavals, etc. Statuts de Provence. Massa, p. 182.
Que pour poursuite... nulle personne de Provence... ne doive être engagée en harnais, chevaux, etc.
Per lor engenh et inquizicio natural. Eluc. de las propr., fol. 2.
Par leur génie et recherche naturelle.
CAT. Inquisició. ESP. Inquisición. PORT. Inquisição. IT. Inquisizione. 
(chap. Inquissisió, inquissisions.)

26. Exquisidament, Exquisitament, Exquesitament, adv., exactement, soigneusement, avec justesse.
Inquier exquisitament.
Cove que obres exquesitament am scarificacio. 
Es dificil de sirvir exquisidament.
Trad. d'Albucasis, fol. 44, 21 et 30.
Recherche exactement.
Il convient que tu opères soigneusement avec scarification.
Il est difficile de servir soigneusement.
CAT. Exquisidament. ESP. PORT. Exquisitamente, IT. Squisitamente. 
(chap. Es difíssil (de) serví exquisitamen, justamen, exactamen.)

27. Requerer, Requerir, Requerre, v., lat. requirere, requérir, réclamer.
Me requeron de far chanso.
(chap. Me requerixen de fé una cansó.)
Granet: Fin pretz.
Me requièrent de faire chanson.
Tan l' ai requist francamen
Merce, e de re no m socor.
Richard de Barbezieux: Be volgra.
Tant je lui ai requis franchement merci, et en rien elle ne me secourt.
Non pot requerre las messios qu' el i a faitas.
(chap. No pot requerí o requirí los gastos qu'ell hi ha fet; reclamá. Lo catalá fa aná despesa, despeses, messio, messions als textos antics.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Il ne peut réclamer les dépenses qu'il y a faites.
Quintament requier que. Eluc. de las propr., fol. 15.
Cinquièmement requiert que.
CAT. Requirir. ESP. Requerir. PORT. Requerer. IT. Richiedere, richedere.
(chap. requerí o requirí: requerixco o requerixgo, requerixes, requerix, requerim, requeriu, requerixen; requerit, requerits, requerida, requerides; yo requeriré; yo requeriría; si yo requerira o requeriguera; yo requirixco o requirixgo, requirixes, requirix, requirim, requiriu, requirixen; requirit, requirits, requirida, requirides; yo requiriré; yo requiriría; si yo requirira o requiriguera.)

28. Requesta, s. f., requête, demande, sollicitation.
A la requesta dels fals Juzieus. V. et Vert., fol. 4.
A la requête des faux Juifs.
A la requesta et instancia de mos prelats e baros.
(chap. A la requesta e instansia de mons prelats y barons. Veigáu les grans diferensies del chapurriau del 2026 en lo texto de Felipe lo guapet del 1306.)
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
À la requête et instance de mes prélats et barons.
CAT. Requesta. ESP. Recuesta (requerimiento, solicitud). PORT. Requesta. 
IT. Richiesta.
(chap. Requesta, requestes; solisitut, solisituts : demanes o solisites.)

29. Requerement, s. m., réclamation, demande.
Eissament si la Gleisa a alcuna accion, so es alcus demans en dreit de requerement, no 'l pert per meins de XL ans.
(chap. Igualmen, si la iglesia té alguna acsió, aixó es algunes demandes en dret de requerimén, no 'l pert per menos de (: durán) coranta añs.) 
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Également si l'Église a aucune action, c'est-à-dire aucune demande en droit de réclamation, elle ne la perd pas par moins de quarante ans.
Requeremens c' om fai a Deu. Trad. de Bède, fol. 9.
Requête qu'on fait à Dieu.
CAT. Requiriment. ESP. Requerimiento. IT. Richiedimento. (chap. Requerimén, requerimens; reclamassió, reclamassions; demanda, demandes.)

30. Requerensa, Requerença, s. f., réquisition, demande, requête, sollicitation. 
La prumiera requerença es. Doctrine des Vaudois.
La première demande est.
Las vostras requerensas sian conogudas en dreg Dieu.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Que les votres sollicitations soient connues endroit (devant) Dieu.

31. Requisicio, Requisitio, s. f., lat. requisitio, réquisition.
Que vos, notari, ne fassas carta de la requisicio.
Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 178.
Que vous, notaire, en fassiez acte de la réquisition.
Juraran als cossols... e per lor requisitio.
Charte de Gréalou, p. 74.
Jureront aux consuls... et par leur réquisition.
ANC. ESP. Requisición (En tiempo de guerra, recuento y embargo de caballos, bagajes, alimentos, etc., que suele hacerse para el servicio militar.) 
PORT. Requisição. IT. Requisizione.
(chap. Requisissió, requisissions : en tems de guerra o guiarra, recuento o censo y embarg de caballs, bagaches, alimens o vitualles, etc., que se sol fé pera lo servissi militá.)

jueves, 14 de marzo de 2024

Christophe-André Frassa, degradación, francés, escuelas andaluzas

Christophe-André Frassa, senador galo: “La degradación del francés en escuelas andaluzas rompe el pacto España-Francia”.

https://www.eldiario.es/autores/sara-rojas/

Christophe-André Frassa, senador galo: “La degradación del francés en escuelas andaluzas rompe el pacto España-Francia”

El senador francés Christophe-André Frassa, del partido Los Republicanos Senado de Francia.

Miembro del partido Los Republicanos, afirma que “no respetar los acuerdos” europeos e hispanofranceses en materia plurilingüe es “un problema importante” en la relación bilateral entre Francia y España.

https://www.eldiario.es/andalucia/partido-sarkozy-lleva-senado-francia-alarmante-reduccion-horas-frances-escuelas-andaluzas_1_10922814.html

El senador francés Christophe-André Frassa, del partido conservador Los Republicanos, ha denunciado desde la Cámara Alta de la República Francesa la “alarmante” situación de la enseñanza del francés en la educación pública andaluza, después de que el Gobierno de Juan Manuel Moreno haya suprimido la obligatoriedad de la segunda lengua extranjera en primero de Bachillerato y recortado la carga lectiva en segundo a partir de este curso 2023-2024. Años antes, la Junta ya redujo a la mitad la carga horaria semanal dedicada al segundo idioma en Educación Primaria (en 2019) y eliminó esta asignatura de tercero y cuarto (en 2020).

https://www.eldiario.es/andalucia/profesores-andalucia-alertan-brecha-linguistica-dejaria-desventaja-alumnado-educacion-publica_1_9131864.html

En una entrevista con elDiario.es Andalucía, el también presidente de la Comisión Política de la Asamblea Parlamentaria de la Francofonía (APF) reitera que “la reciente y marcada degradación de la situación efectiva de la enseñanza del francés en España, especialmente en Andalucía, es una cuestión importante y muy preocupante”. De ahí que justifique su solicitud al Gobierno de Emmanuel Macron de llevar a cabo “una misión para evaluar la aplicación de todos los acuerdos de la Unión Europea firmados en 2002, así como los sucesivos acuerdos franco-españoles”, explica Frassa.

Mediante una pregunta registrada en el Journal Officiel de la République Française (el equivalente al Boletín Oficial del Estado en España) registrada el pasado 8 de febrero, Frassa se ha dirigido al ministro de Europa y Asuntos Exteriores de Francia para informarle de que en la comunidad al sur de su país vecino se están incumpliendo los acuerdos europeos e hispanofranceses suscritos por España en materia de plurilingüismo.

Los Republicanos es el nombre con el que el expresidente de la República Francesa Nicolas Sarkozy rebautizó la antigua Unión por un Movimiento Popular (UMP), que a su vez refundó la Agrupación por la República (RPR) de Jacques Chirac, heredera del gaullismo. Este partido de derechas galo forma parte del Partido Popular Europeo, junto al PP español. Aun así, uno de sus senadores, Christophe-André Frassa, ha trasladado a la Cámara Alta francesa un debate inédito sobre la reducción de horas lectivas en lengua francesa en las escuelas andaluzas.

"Andalucía, que lideraba España en 2018 en la enseñanza de idiomas extranjeros, no puede cerrarse hoy en sí misma."

Un escollo en la relación bilateral entre Francia y España.

“El Tratado de Barcelona de 2023 fortaleció las relaciones entre Francia y España, destacando el compromiso común con la educación”, recuerda Frassa en sus declaraciones a este periódico. “Sin embargo –continúa el senador conservador– en Andalucía, y tememos que en la mayoría de las regiones españolas, los acuerdos no se respetan si no se garantiza la enseñanza del francés en el sistema escolar público”.

En España, la competencia en educación está transferida a las comunidades autónomas, de modo que son los gobiernos autonómicos los responsables de diseñar el currículo escolar, partiendo del marco legislativo estatal que fija el Gobierno central (actualmente, con la LOMLOE). 

En el caso de la segunda lengua extranjera, la normativa estatal se limita a garantizar que la enseñanza del segundo idioma se oferte entre las optativas y deja en manos de las comunidades autónomas establecer su obligatoriedad. Así pues, mientras Galicia, Murcia, Aragón o Canarias contemplan al menos dos años de enseñanza obligatoria del segundo idioma en la etapa de Secundaria, otras regiones como Andalucía reducen la obligatoriedad tan solo al primer curso. En el extremo de la apuesta por la optatividad del alumnado, se encuentra Castilla y León o Cantabria, que dejan en manos del estudiante decidir si cursar otro idioma además del inglés en la ESO y Bachillerato.

Por esta razón, señalando el incumplimiento de la Carta Europea del Plurilingüismo, los acuerdos franco-españoles y la competencia plurilingüe prevista por la legislación española en materia de educación (LOMLOE), el también miembro de la Comisión de Asuntos Europeos en Francia concluye que la regresión que ha experimentado la segunda lengua extranjera en España, y concretamente, en Andalucía  “se ha convertido, sin lugar a dudas, en un problema importante en la calidad de nuestra relación bilateral con España”.

Acuerdos que no se respetan.

Entre los acuerdos que Frassa pide al Gobierno de su país que se revisen, se encuentra la Declaración conjunta del Tratado de Barcelona firmado entre Francia y España en enero de 2023, donde se recoge que “ambos países consideran la promoción de la enseñanza de las lenguas francesa y española en sus respectivos sistemas educativos como una prioridad”. Asimismo, el Tratado de Amistad entre Francia y España firmado ese mismo año establecía en su artículo 18 que “para favorecer el aprendizaje y la difusión mutuos”, las partes “desarrollarán la enseñanza de la lengua francesa y de la lengua española en sus respectivos países.”

Mucho antes, el Estado español ya asumió el compromiso de la citada Carta europea sobre el Plurilingüismo (2005), en cuyo apartado de educación incide precisamente en la necesidad de promover el aprendizaje de más de un idioma extranjero: “Desde Infantil, el sistema educativo debe ofrecer una educación plurilingüe y desarrollar las habilidades de aprendizaje autónomo necesarias para aprender nuevas lenguas a lo largo de la vida. Esta misión no consiste en absoluto en permitir que se consolide una única lengua extranjera como lengua de comunicación mínima con fines puramente comerciales”. 

Fuentes del Ministerio de Educación consultadas por este periódico discrepan con el senador francés y niegan que se estén quebrantando los pactos bilaterales “por no ser tan específicos” en su redacción. Apuntan también que la normativa andaluza “no contraviene la ley”, aunque recuerdan que el diseño curricular compete a los gobiernos autonómicos.

Concentrarse únicamente en la lengua materna y el inglés, es decir, un bilingüismo de facto, es un error y un empobrecimiento para Andalucía y para el futuro de Europa

El “error” de fomentar el bilingüismo y no el plurilingüismo.

Con todo, el senador de la República francesa se ha sumado a la preocupación de la plataforma andaluza por la Cultura y Enseñanza de Lenguas Europeas (CELE). Esta organización, que aglutina en su mayoría a docentes de segundas lenguas extranjeras, lleva años alertando de que “las políticas del PP al frente del Gobierno andaluz venían a certificar la muerte del plurilingüismo en el sistema público de Andalucía”, toda vez que se han traducido en recortes del segundo idioma en el diseño curricular. 

En línea con lo que defiende la plataforma CELE, el miembro de la Cámara Alta francesa rechaza la apuesta del Gobierno andaluz por “reforzar” la enseñanza del primer idioma (que suele ser el inglés), al otorgarle mayor carga lectiva junto a la Lengua Española y a las Matemáticas en su adaptación de la normativa estatal a la realidad de las aulas andaluzas.

“Concentrarse únicamente en la lengua materna y el inglés, es decir, un bilingüismo de facto, es un error y un empobrecimiento para Andalucía y para el futuro de Europa”, afirma a ese respecto Frassa. Al hilo, recuerda el liderazgo que hasta ahora ha ostentado la comunidad andaluza en materia de enseñanza de lenguas extranjeras: “Andalucía, que lideraba España en 2018 en la enseñanza de idiomas extranjeros, no puede cerrarse hoy en sí misma”, añade en su respuesta a las preguntas formuladas por la edición andaluza de elDiario.es

Por lo pronto, la decisión del Gobierno de Moreno de eliminar el segundo idioma de tercero y cuarto de Primaria en 2020 –tras haber reducido a la mitad, un año antes, el horario en quinto y sexto– se ha traducido en un desplome en el número de matriculaciones en el curso 2021-2022, según los últimos datos publicados por el Ministerio de Educación y Formación Profesional. Si bien los estudiantes andaluces siguen a la cabeza en escoger una segunda lengua extranjera en Primaria y Bachillerato, las cifras confirman que la comunidad ha experimentado un retroceso en cinco años, pasando de un 67,7% de matriculaciones en el curso 2017-2018 a caer hasta el 40,3% un lustro después.

Lazos con Andalucía.

El senador Frassa representa, además, a los ciudadanos franceses que viven fuera del país galo y, en este sentido, recuerda que “los vínculos” entre su país y Andalucía “están arraigados en una historia rica, marcada por numerosas influencias culturales, científicas y comerciales a lo largo de los siglos”. Al enumerar los lazos que unen a la República Francesa con Andalucía, Frassa destaca también que “los diversos acuerdos de cooperación franco-españoles han estimulado el turismo y las inversiones” en esta comunidad.