champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Aufanós, alegre, altiu, confiat y tan ligero de peus y de cos camináe lo nostre homenet aventurero buscán nous confins y noves tiarres, homens, opinions y costums, que no estampabe cap marca de pas al pols del camí, com si anare per l'aire o volare en lo seu pensamén. Lo sol de les set del matí, a michans del mes de mars, puríssima la atmósfera, cla lo horizonte, cotet lo ven y mol bon orache, alegráe la humida terra que reviscolada ya pel seu caló amic y apuntán la primavera, li haguere oferit la naturalesa renován la seua vida a la estassió mes apassible del añ, si la campiña que atravessáe, despullada, aburrida y tristota, presentare a un costat y a l'atre a la vista algo mes que algunes verdes esplanades de cams de blat, y al frente la foscó de la serra de Gratal formán falda als lluñans y encara blangs Pirineos que pareix que aguanton la bóveda del sel pera dixala caure a l'atra part, que ya sabíe que ere lo regne de Fransa.
Arribat de un vol a les Canteres, va vore abaix escomensán desde la mateixa vall la negra y agorera selva de Pebredo extenense per un gran terme, en les seues carrasques del tems del diluvio y habitada encara de les primeres fieres que la van poblá. La va atravessá insensiblemen, va descubrí los famosos plans de Alcoraz, va arribá a San Jorge, y va di: Ya estic a Huesca. Y no habíen tocat encara les nou del maití.
Mol abans se trobáe ya sa pobre mare a casa de la padrina, a la que li va aná a di en gran pena:
- ¡Ya sen ha anat!
Van plorá les dos un rato llarg, acompañanles tamé la chiqueta Rosa per imitassió y algún sentimén que al seu modo alcansabe, pos ya teníe dotse añs, no ere boba y volíe mol a son germanet Pedro.
Ell, mentrestán, estáe ya a les avingudes de la siudat, aon va topetá en un flare motilón del Carmen calsat, y trabán conversa en ell, va entendre que al seu convén se tratabe de pintá la capella de la Virgen; pero que lo mestre Artigas ere mol judío, que los demanáe singsentes libres y ells n' hi donáen tressentes sincuanta y no volíe.
- Yo, pos, va contestá Pedro Saputo, voré ixa capella, y pot sé que busca an algú que la pinto per neixes perres.
- Si es de Saragossa, va di lo motilón, ni u probos, perque si los pintamones de Huesca demanen tan, ¿Cuán demanarán los famosos pintós de Saragossa? Y en aixó van arribá a la siudat y se van atansá juns cap al convén.
Va vore Pedro Saputo la capella, y va pujá a la habitassió del prior y li va di que si lo mestre Artigas no habíe de tindre queixa, ell buscaríe algún pintó que igual rebaixaríe algo la cantidat que aquell demanáe. Va contestá lo prior que lo mestre Artigas no podíe fé mes que ressignás, perque aixó de totes les maneres se faríe, y no tindríe raó pera queixás, perque ya después de ell habíen tratat en un atre pintó y tampoc se habíen entés.
Podíe di quí ere lo pintó que se proposáe:
- Yo, - va contestá Pedro Saputo.
- ¿Vosté pot di quí es?
- No dic aixó, sino que soc YO lo pintó que ha de pintá la capella.
- ¿Vosté?
- Yo, sí, pare prior; yo mateix.
- Feume lo favor -, va di entonses lo prior en desdén, - de aná a la Creu de San Martín a comprá un boliche y vaigue a jugá per neixos carrés, o arreplego cuatre pedres y codolets al vostre morralet y anéu a cantalejá gossos per los racons y plasses.
- Pos es verdat, pare reverendo, va contestá Pedro Saputo, que encara que se enfado li hay de di que les seues paraules desdiuen de la vostra seriedat. ¿A quin llibre hau vist, a quin autó hau lligit, a quin sabut sentit a la vostra vida, que no haygue ñabut may al món home de la meua edat que no puguere pintá una capella de flares?
Si haguere preguntat cóm me dic, si ya sapiguere quí soc, si s'haguere informat qué ting o no ting fet, entonses podríe parlá com li vinguere en gana, y tan menospreu no lo puc esperá de consevol atre home mes prudén. Així que, podeu encarregá y doná la vostra obra a qui vullgáu, que ya vech que no arribarem a cap acuerdo o acord. Quedautos en Deu y en la vostra capella, que a mí no me cal tratá en homens de tan mala raó y conveniensia.
Y dit y fet, li va doná la esquena al prior y va agarrá lo pañ de la porta.
Pero lo prior, que a les seues paraules habíe vist molta discressió y prudensia, lo va cridá y va eixí a detíndrel, y entrán un atra vegada en ell li va di en veu mes atenta que no se extrañare que li haguere parlat de aquella manera, ya que los sagals de la seua edat se solíen dedicá mes an aquells entretenimens de brutos, que a obres de tanta empresa y capassidat. Pero que si teníe confiansa de eixissen be en elles, se serviguere di quí ere y trataríen. Perque lo flare ya sospecháe quí podíe sé, ya que teníe de ell notissia per la fama del seu nom. Entonses va contestá lo mosso:
- Yo me dic Pedro Saputo; soc...
- Prou, prou, prou, fill meu, va di en gran exclamassió lo prior al sentí lo seu nom. Y eixecanse lo va abrassá en molta voluntat, y lo va fé sentás al seu costat, y li va di:
- Miréu, Pedro Saputo; ya que Deu ha dessidit portatos an esta santa casa, yo actuaré de modo que a vosté no li peno habé vingut. Per descontat tos acomodaré a una cámara ben arreglada y en tots los servissis; tos ficaré assiento al refectori en los pares mes importans; y tos pagaré les singsentes libres jaqueses que demanáe lo mestre Artigas. Yo sé que hau pintat la capelleta de la ermita de la Corona a la vostra vila, y raderamen dos sales; y persones inteligentes que tos han vist me han sertificat que hau derramat en elles mes arte que lo que ha pintat en tota la seua vida lo adotsenat del mestre Artigas. Y si no me importunaren al seu favor alguns flares y dos caballés de la siudat, ya tos volía escriure que vinguereu a fé la nostra obra. La faréu, y yo men alegro mol. A vosté, lo arte de la pintura, este arte divino que entenen pocs y alcansen mes pocs encara, tos u ha amostrat la mateixa naturalesa, y per aixó, fill meu, sou tan aventajat. Sol tos demano que no tos unfléu, perque contra mes humildes som, mes grans y mes exelens són les grassies que ressibim de Deu lo nostre Siñó, y les mersés que la seua gran misericordia y bondat infinita mos fa de pura grassia. No olvidéu que humille als soberbios y arrogans, y exalte als humildes. Una enfermedat pot anugolatos lo juissi, una caiguda estronchinatos y dixatos inútil per al vostre arte y pera tota obra de profit, y donantos llarga vida obligatos a mendigá de porta en porta una almoina, sén mol infelís y despressiat. La gloria y les riqueses que podeu esperá alcansá en la vostra gran habilidat y talento que yo del modo que puc beneíxco, y en lo cor ficat an aquell abisme de bondat y omnipotensia del Siñó, li rogo encamino a la seua mes gran honra y gloria, així com al profit teu y descans de les persones a qui tingues obligassió y correspondensia. Ara aniréu a descansá hasta la hora de diná, y después ya tos aniréu preparán pera la vostra obra.
Va entrá en aixó un lectó, un home de ixos que sense cridáls van a tot arreu y se arrimen a tots y apliquen la orella a tots los foradets, y u volen tot sabé y mangonejá, que se beuen l' aire, y encara del flat y de la seua mateixa movilidat, qui habén sentit algo del payo que estáe a la cámara del prior, se va embutí per farol y compare.
Va preguntá entonses Pedro Saputo qué ere lo que s'habíe de pintá a la capella pera aná formanse la idea (va di), regirala y perfecsionala. Agarrán la paraula lo lectó va contestá y va di (cuan ixíe lo prior de la selda a doná orden de que prepararen la que destinabe a Pedro Saputo):
- Ya sé yo lo que vol lo pare prior. Miréu: hau de pintá lo primé l' infern, y a la boca o entrada, a la part de fora, a Nostra Siñora del Carmen desvián de la boca uns cuans beatos que van a pará allí, aguardanlos mols diables, y la má de sa Majestat de María Santíssima los siñalará un atre camí, que sirá lo del purgatori, y ells lo empendrán mol contens. Después hau de pintá lo purgatori y a Nostra Siñora del Carmen traén de ell a tots los seus devotos en lo escapulari. Después hau de pintá lo sel, y a la mateixa Siñora mol gloriosa rodejada de una caterva de devotos seus; y lo mes amún de tots y mes prop del seu trono a N. P. S. Elías en mols flares a la seua sombra. Y después, per los racons o aon tos paregue pintéu una dotsena de milagres, los mes inaudits que puguéu imaginá.
- Pero ixos milacres, va di Pedro Saputo, mels hauréu de referí, o amostrám lo llibre aon consten, perque yo no men sé cap.
- Tampoc yo ne sé cap en particulá, va contestá lo lectó, no ña cap llibre de milacres que yo sápiga, encara que hay sentit que se está escribín. Per aixó hay dit que los hau de imaginá vosté mateix.
- ¿Y ne han de sé mols? Va contestá Saputo.
- An eixa materia, va di lo lectó, hau de tindre entés que may podréu pecá per massa; contra mes ne siguen y mes estupendos, mes alabansa redundará al pintó y mes crédit a la orden carmelita.
- Pos a fe, va di Pedro Saputo, que no quedaréu descontens la comunidat ni la orden, perque vach a pintatos allí tals milagres, que no entrará cap home en vista a la capella que no se esglayo.
- Pos aixó mos fa falta y no datra cosa, va acabá lo lectó, perque aixina se inflame la caridat dels parroquians y carregue lo poble al convén.
Una mica sospechosa li va pareixe a Pedro Saputo la religió, o mes be la filossofía del lectó; pero com res caíe sobre la seua consiensia, va fé la seua cuenta y va pensá en la má plena dién: l'alma a la palma. Y en son demá va escomensá a prepará les parets de la capella y a provís de broches, pinsells y colós.
Va pintá una semana, y lo prior y tots los flares no se fartáen de mirá la pintura, de alabá al pintó dissípul de la naturalesa, que aixina li díen. Tamé del poble anáen a vórel mols curiosos y bachillés sense bachillerat (pero may lo mestre Artigas).
- ¿Quí u diríe? - un canonge y un pintaire, dels que, díe Pedro Saputo, que la un enteníe algo perque habíe vist mol, y l’atre si en ves de fé pintes se haguere dedicat de jove a un atra cosa, podríe sé lo seu compañ; y lo volíe mol, se van fé amics.
Va pintá dos semanes; y al tersé dilluns va tindre que dixá la obra y eixí de la siudat mes depressa del que habíe entrat.
Ñabíe al convén un flare dels que diuen de missa y olla, perque de ababol que ere no sabíe adependre datra cosa que di missa y acudí al papeo; tots los díes anáe a la capella a donali un mal rato y fótreli la tabarra a Pedro Saputo, fenli sempre les mateixes preguntes, que eren:
Ya lo mosso se habíe queixat al pare prior y demanat que no dixare aná an aquell flare a la capella; y lo prior, home sense malissia, li va contestá que com ere un flare de poc entenimén no teníe que fé cas de les seues tontades. Pero a Pedro Saputo lo cabrejáe tan, que aquell día, així com lo va vore entrá, se li va ensendre la cara, y de rabia va malmetre lo cap de un ángel que estáe pintán.
Va escomensá lo flare a preguntali en soflama lo mateix de sempre, cóm se diu lo pintó de la nostra santa capella?
Y dién aixó li va aventá en gran saña y tota la forsa que teníe, que ere molta, un códul de la mida del puñ que teníe a má, li va fotre al pit y lo va tombá an terra; va agarrá los pinsells y los cacharros dels colós en un sarpat, va saltá de la embastida, y per si lo flare tramontabe, que no se sorolláe ni queixabe mes que en un ressuello aufegat y ronco, sense despedís de ningú va ficá peus en polvorossa. Vull di, que va doná de colses al convén fugín en tal ligeresa, que en dos minuts ya dixáe atrás lo Puch de don Sancho (ara Puch dels martirs o fossá), y en no mols mes ya pujáe y passáe lo estret del Quinto y perdíe de vista la siudat y la seua Hoya.
Se diu costa o estret del Quinto la pujada del riu Flumen (flumen en latín es una de les maneres de di riu) als collets y matolls aon después escomense ya lo Somontano.
CAT. ESP. PORT. IT. Centauro. (chap. Sentauro. Si Artur Quintana Font es un compost d'home y ase, ¿cóm li direm?)
Centaurea, s. f., lat. centaurea, centaurée.
Centaurea herba es mot amara.
Eluc. de las propr., fol. 205.
La centaurée est herbe fort amère.
De farina de errs e centaurea.
Trad. d'Albucasis, fol. 47.
De farine de gesses et centaurée.
(chap. De farina de guixes y sentaurea : blavet, pinsell, aciano.)
CAT. Centaura. ESP. PORT. IT. Centaurea (aciano, azulejo, pincel).
Centre, s. m., lat. centrum, centre.
Lo centres terrenals es digz.
Brev. d'amor, fol. 39.
Est appelé le centre terrestre.
Sobr'el centre del uelh... Entorn del sieu centre.
Eluc. de las propr., fol. 15 et 107.
Sur le centre de l'oeil... Autour de son centre.
CAT. ESP. PORT. IT. Centro. (chap. sentro.)
2. Central, adj., lat. centralis, central.
Pupilla... ponh central del uelh.
(chap. Pupila... pun sentral del ull. Se diu la nineta, les ninetes, la nina, les nines; a Mallorca, nina : ESP. Niña. Nin : ESP. niño; chiqueta, chiquet.)
Eluc. de las propr., fol. 36.
Pupille... point central de l'oeil.
CAT. ESP. PORT. Central. IT. Centrale. (chap. sentral.)
3. Excentric, adj., lat. excentricus, excentrique.
Es en un cercle apelat excentric.
Eluc. de las propr., fol. 113.
Est en un cercle appelé excentrique.
CAT. Excentric. ESP. Excéntrico. PORT. IT. Eccentrico. (chap. exéntric.)
Cep, s. m., lat. stipes, souche, cep de vigne.
(chap. Sep, soca, sep de viña.)
Pampol no pot far fruit de si meteixa, sinon tant quant esta en lo cep.
Fragm. de trad. de la Passion.
Pampre ne peut faire fruit de lui-même, sinon en tant qu'il tient au cep.
CAT. Cep. ESP. PORT. Cepa. IT. Ceppo. (chap. Sep, seps, de viña.)
2. Essepar, v., couper, trancher.
Molt es bo essepar non jes los felos, mas las felonias.
Trad. de Bède, fol. 8.
Il est très bon de trancher non point les félons, mais les félonies.
Part. prés. Si hom de Montferrand trobava hom, de noits, en son forfait, crebant sa maizo o son obrador, ni emblant la soa chausa, ni essepant son blat ni sa vinha ni sos arbres.
Charte de Montferrand de 1240.
Si un homme de Montferrand trouvait un homme, de nuit, en son forfait, crevant sa maison ou son atelier, et dérobant sa chose et coupant son blé et sa vigne et ses arbres.
ANC. FR. Remese de vigne cépée.
G. Guiart, t. II, p. 54.
ESP. Encepar. (: descepar, arrancar.)
Cep, Sep, s. m., lat. cippus, ceps, entraves, liens.
En grillons, o en ceps, o en cadenas.
V. et Vert., fol. 49.
En grilles, ou en entraves, ou en chaînes.
A mal sers a mestiers seps el pe.
Trad. de Bède, fol. 74.
A mauvais serf a besoin entraves au pied.
CAT. Cep. ESP. PORT. Cepo. IT. Ceppo. (chap. ratera, per a cassá rates o muixons.)
2. Ceptas, s. f. plur., liens.
En las ceptas carnals meton lor devocion.
Lo novel Confort.
Mettent leur dévotion dans les liens charnels.
Cephalic, adj., lat. cephalicus, céphalique, de la tête.
De la vena cephalica, so es a dire, de la vena del cap.
(chap. De la vena sefálica, aixó es (a di), de la vena del cap.)
Eluc. de las propr., fol. 80.
De la veine céphalique, c'est-à-dire, de la veine de la tête.
Subst. Aquesta ventosa es en loc de fleubotomia de la cephalica... Fleubotoma la cephalica. Trad. d'Albucasis, fol. 54 et 41.
Cette ventouse est en lieu de saignée de la céphalique...
Saigne la céphalique.
Per la malautia dita cephalica.
Eluc. de las propr., fol. 47.
Pour la maladie dite céphalique.
ESP. Cefálico. PORT. Cephalico. IT. Cefalico.
(chap. sefálic, del cap; griego εν: dins, y κεφαλή, kefalé, cap o calibossia.)
2. Cephalea, s. f., lat. cephalea, céphalée, migraine.
Dolor de cap apelam cephalea... Dolor de cap en la malautia apelada cephalea. Eluc. de las propr., fol. 79.
Nous appelons céphalée la douleur de tête... Douleur de tête en la maladie appelée céphalée.
PORT. Cephalea. (ESP. Cefalea, migraña. Chap. Mal de cap, migraña.)
3. Cenophali, s. m., cénophale, tête vide.
Algus homes so ditz cenophalis qui no parlo, mas crido layram.
(chap. literal: Alguns homens son dits senofalis que no parlen, pero criden lladrán. Ne conec algún, catalanistes sobre tot.)
Eluc. de las propr., fol. 33.
Quelques hommes qui ne parlent pas, mais crient en aboyant, sont dits cénophales.
4. Acephali, s. m., lat. acephalus, acéphale.
Autres so ses cap, per que so ditz acephalis.
Eluc. de las propr., fol. 250.
D'autres sont sans tête, c'est pourquoi ils sont dits acéphales.
Alcunas gens que son dichas acephali.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 6.
Quelques nations qui sont dites acéphales.
CAT. ESP. (acéfalo) PORT. IT. Acefalo.
Cera, s. f., lat. cera, cire.
Cera es fetz de mel. Eluc. de las propr., fol. 273.
La cire est la lie du miel.
E n' art lums de cera e d'oli.
Arnaud Daniel: Ab guay.
Et j'en brûle lumières de cire et d'huile.
Que triet del mel la cera.
Marcabrus: Dirai vos.
Qui tria la cire du miel.
CAT. ESP. PORT. IT. Cera. (chap. sera. Verbo enserá.)
2. Ciri, s. m., lat. cereus, cierge.
E ciris e candelas per metre als candeliers.
Guillaume de Tudela.
Et cierges et chandelles pour mettre aux chandeliers.
Mas Floripar trames un ciri alumnar...
Un ciri tenc davant que fort reluzic clar.
Roman de Fierabras, v. 2077 et 2080.
Mais Floripar envoya allumer un cierge... Tint au devant un cierge qui brillait très clair.
La benedictio del ciry pascal.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 84.
La bénédiction du cierge pascal.
CAT. Ciri. ESP. PORT. Cirio. IT. Cero. (chap. siri, pl. Siris. Lo siri pascual que portabe Javier, “Pascualet”, un dels tres fills de Pascual, a Pascua de Ressurecsió pesabe tan com los collons de mon yayo, que los van pesá en romana.)
3. Cere, adj., qui est de cire.
Es grassa et liza, egalment cerea si mollifica.
Eluc. de las propr., fol. 201.
Est grasse et lisse, se mollifie comme de cire.
4. Cirarar, v., écrire sur des tablettes de cire.
Fassa m de sa carta raire,
Qu'ieu no vuelh pus portar lo fais;
Fassa 'l autruy cirarar.
G. Azemar: Be m'agr'ops.
Qu'elle me fasse rayer de ses papiers, vu que je ne veux plus porter le faix; qu'elle fasse écrire un autre sur les tablettes.
5. Encerar, v., lat. incerare, cirer, enduire de cire.
CAT. ESP. PORT. Encerar. IT. Incerare. (chap. enserá: ensero, enseres, ensere, enserem o enseram, enseréu o enseráu, enseren. Kárate kid: ficá – doná - sera, pulí sera.)
6. Ceremonia, Cerimonia, s. f., lat. cerimonia, cérémonie.
De ceras prendon nom cerimonias, car ceris antiquament hom ofria.
(chap. literal: De les seres prenen nom les seremonies, ya que seres antigamén se oferíen, hom oferíe; milló mirá https://etimologias.dechile.net/?ceremonia o datres fons de informassió).
Eluc. de las propr., fol. 273.
Les cérémonies prennent nom de cires, car anciennement on offrait des cierges.
Ha teissut varias ceremonias. Doctrine des Vaudois.
A établi diverses cérémonies.
CAT. ESP. PORT. IT. Ceremonia. (chap. seremonia, seremonies.)
Cerastes, s. m., lat. cerastes, céraste, sorte de serpent.
Morsura de cerastes, qui es serpent cornuda.
(chap. Mossegada de cerastes, que es serp cornuda.)
Eluc. de las propr., fol. 228.
Morsure de céraste, qui est serpent cornu.
ESP. Cerastes. PORT. Cerasta. IT. Ceraste.
Cerauni, s. m., aérolithe.
Cerauni peyra es... catz de la nivol algunas vetz ab toneyre.
(chap. Cerauni pedra es... cau del núgol algunes vegades en trons.)
Eluc. de las propr., fol. 186.
Aérolithe est une pierre... elle tombe de la nue quelquefois avec tonnerre.
IT. Cerauno.
Cercle, Sercle, Selcle, s. m., lat. circulus, cercle.
Semblant a cercle de fer. Trad. d'Albucasis, fol. 9.
(chap. Paregut, que s'assemelle a un sírcul de ferro.)
Ressemblant à un cercle de fer.
E cercles per tonelhs aptar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Et cercles pour apprêter les tonneaux.
Per lo cercle qui torna de viro.
Mathieu de Quercy: Tant suy.
Par le cercle qui tourne à l'entour.
E per quatre sercles salhir.
Giraud de Calanson: Fadet.
Et sauter à travers quatre cercles.
Dec li tan gran colp que la maytat del selcle delh elme li 'n va devalhar.
Philomena.
Lui donna si grand coup que la moitié du cercle du heaume lui en va tomber.
Us cercle dihs zodiacus,
Lo cal cercle revironan,
Complis lo soleil cascun an.
Brev. d'amor, fol. 26.
Un cercle dit zodiaque, lequel cercle le soleil accomplit chaque an, en tournant un tour.
2. Celclar, v., lat. circulare, cercler, environner.
Hom celcla e referish los tonels.
Leys d'amors, fol. 130.
On cercle et refrappe les tonneaux.
ANC. CAT. ESP. PORT. Cercar. IT. Cerchiare. (chap. roglá: roglo, rogles, rogle, roglem o roglam, rogléu o rogláu, roglen; voltá: volto, voltes, volte, voltem o voltam, voltéu o voltáu, volten. Sirculá no es fé sirculs, sino conduí.)
3. Recercelar, v., friser, recoquiller.
Part. pas.
Las mamellas petitas e 'l pel recercelat.
Roman de Fierabras, v. 4930.
Les mamelles petites et le poil frisé.
ANC. FR. La keue avoit recercelée.
Roman du comte de Poitiers, v. 673.
Blonde ot le poil menu, recercelé.
Trouvère Anonyme, Ms. 1989, chans. 66 bis.
4. Circuit, s. m., lat. circuitus, circuit, cercle.
Es apelat an, quar an vol dire circuit, et el es un circuit.
Eluc. de las propr., fol. 121.
Il est appelé an, car an veut dire circuit, et il est un cercle.
(chap. La sernalla, les sernalles son les fruites del grévol.)
Cerot, s. m., lat. ceratum, cérat.
Cura aquel am cerotz... En cerot que sia fayt am oli rosat.
Trad. d'Albucasis, fol. 5 et 15.
Soigne celui-là avec cérats... En cérat qui soit fait avec huile rosat.
CAT. Cerot. ESP. Cerato. PORT. Ceroto. IT. Cerotto. (chap. Pega grega, que se fa aná per a empeltá.)
(N. E. Preparado farmacéutico que tiene por base una mezcla de cera y aceite, y se diferencia del ungüento en no contener resinas. Cerato de Galeno: 1. m. Cerato simple con agua de rosas. Cerato simple:
(chap. ¿Deu hom tindre sels de la seua dona? Sert que sí.
Doit-on avoir jalousie de sa femme? Certes, oui.
ANC. ESP. Dubdar podríamos certas, si debiessemos dubdar. (N. E. podríamos no lleva tilde en el original. Dudar podríamos ciertamente, si debiésemos dudar.)
Loores de Nuestra Señora, cop. 135.
CAT. Certes.
5. Certanza, s. f., certitude.
Qu'estiers ai certanza
Qu'en aurai pen' eternal.
B. Zorgi: Jesu Crist.
Qu'autrement j'ai certitude que j'en aurai peine éternelle.
ANC. FR.
Avons eu sur ce acertance desdites choses.
Cout. du Berry, p. 115. Gloss. de Sainte-Palaye, col. 110.
ANC. CAT. IT. Certanza.
6. Certeza, s. f., certitude.
E aysso es certeza.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Et cela est certitude.
CAT. Certesa. ESP. PORT. Certeza. IT. Certezza. (chap. sertesa.)
7. Certanetat, s. f., certitude.
Li Breto no saubro nenguna certanetat de sa mort ni de sa vida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 61.
Les Bretons ne surent aucune certitude de sa mort ni de sa vie.
Sab d'aysso... certanetat.
Eluc. de las propr., fol. 12.
Il sait de ceci... certitude.
CAT. Certenitat. ANC. ESP. Certanedad.
8. Sertetut, s. f., lat. certitudo, certitude.
Entro que estias sobre sertetut.
Trad. d'Albucasis, fol. 67.
Jusqu'à ce que vous soyez sur la certitude.
CAT. Certitut. ESP. Certidumbre. IT. Certitudine.
9. Cerciorar, v., lat. certiorare, assurer, certifier.
Part. prés. Li dig ciutada asserens se communa aver autreiat de fag.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. XVIII, fol. 86.
Lesdits citoyens prétendant soi avoir octroyé commune de fait.
ANC. CAT. Asserir. IT. Asserire.
Cerulenc, adj., lat. coeruleum, bleu, bleuâtre, azuré, d'azur.
La mar cerulenca, so es a dire, de color negra declinant a verdor.
Ab uelhs cerulencs. Eluc. de las prop., fol. 153 et 259.
La mer bleuâtre, c'est-à-dire, de couleur noire inclinant à verdure.
Avec yeux bleus.
Ceruza, s. f., lat. cerussa, céruse.
Ceruza si fa de platas de plum, per vapor de vinagre.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Céruse se fait de lames de plomb, par vapeur de vinaigre.
Pren un quartero de cerusa, e destrempa la ab oli d'olivas.
Coll. de recettes de Médecine en prov.
Prends un quarteron de céruse, et détrempe-la avec huile d'olives.
ESP. Cerusa. IT. Cerussa.
Cerv, Cer, s. m., lat. cervus, cerf.
Sauta un cervs de dins d'un bruelh. V. de S. Honorat.
Un cerf saute du dedans d'un taillis.
Aissi col cers que, quant a faich son cors,
Torna morir al crit dels cassadors.
Richard de Barbezieux: Atressi com.
Ainsi que le cerf qui, quand il a fait sa course, retourne mourir au cri des chasseurs.
ANC. FR. En vint saillant plus tost que cers.
Roman de Rou, v. 13397.
CAT. Cervo. ESP. (chap.) Ciervo. PORT. IT. Cervo.
2. Cervia, s. f., lat. cerva, biche.
Diptamni... cervias, quan so sagitadas, la quero.
(chap. Gitam... les cierves, cuan están assaetades, lo requerixen, busquen.)
Eluc. de las propr., fol. 206.
Dictame... les biches le cherchent, quand elles sont blessées d'une flèche.
ANC. FR. Une cerve apparut devant eulz soudainement.
Passèrent tout outre par où la cerve avoit passé.
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 174.
CAT. Cerva. ESP. (chap.) Cierva. PORT. Cerva. IT. Cervia.
3. Servios, s. m., petit cerf, faon.
Cers e cabrols e servios.
Roman de Jaufre, fol. 5.
Cerfs et chevreuils et faons.
4. Cerviat, s. m., petit cerf.
Quan han corns... so pauc, cum de cerviat, corbs en reyre.
Eluc. de las propr., fol. 260.
Quand ils ont des cornes... elles sont petites, comme celles de petit cerf, courbes en arrière.
ESP. Cervato. IT. Cerviatto.
5. Cervin, adj., lat. cervinus, de cerf.
Cuich ab cerusa o mezolha cervina. Eluc. de las propr., fol. 187.
Cuit avec céruse ou moelle de cerf.
ESP. IT. Cervino.
6. Servier, adj., lat. cervarius, cervier.
Mays qui avia huelhs trespassans coma loba servieyra, qui pot vezer otra una paret. V. et Vert., fol. 31.
Mais qui avait yeux perçants comme louve cervière, qui peut voir à travers une muraille.
ESP. PORT. Cerval. IT. Cerviere.
Cerveza, s. f., lat. cervizia, cervoise (bière).
Cum cerveza de gras. Eluc. de las propr., fol. 271.
(chap. Com servesa de grans.)
Comme cervoise de grains.
CAT. Cerveza. ESP. Cervesa. (CAT y ESP intercambiados) PORT. Cerveja. IT. Cervogia (birra). (chap. servesa, serveses; serveseta, servesetes; servesería, serveseríes. A Alemania ne bec de blat, com la Mönchshof : Moncho, Weizen, Weißbier, Weissbier, pero la mayoría de sibada, Gersten, Pils, Pilsen.)
Cerviz, Servitz, s. f., lat. cervix, cervelle, cerveau.
E trencha lhi la chara e la cerviz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 69.
Et lui coupe la face et la cervelle.
Tristicia de cor afebliz la cerviz.
Trad. de Bède, fol. 69.
Tristesse de coeur affaiblit le cerveau.
- Tête.
E pendutz fos aut per la servitz.
Rambaud d'Orange: Braus chans.
Et fut pendu haut par la tête.
Fig. Aquest popol es de dura servit... Los filhs d'Israel son de dura servit.
Hist. abr. de la Bible, fol, 32 et 33.
Ce peuple est de dure cervelle... Les fils d'Israël sont de dure cervelle.
ANC. FR. L'elme li fent et le cervis.
Roman de Partonopeus, p. 75.
ESP. PORT. Cerviz. IT. Cervice. (chap. servís, servell)
1. Cervigual, s. m., nuque, crâne.
E det li tal
D'una massa el cervigual,
Que 'l cervel li vay escampar.
(chap. Y li va fotre tal massolada al cap, que lo servell li va escampá.)
Brev. d'amor, fol. 97.
Et lui donna tel coup d'une masse sur le crâne, qu'il lui va répandre la cervelle.
… Debrisan li elme e'l capmalh e 'l nazal,
E testas e maichelas e bratz e cervigal.
Guillaume de Tudela.
Se brisent les heaumes et les camails et les nazals, et têtes et mâchoires et bras et crânes.
ANC. ESP. Diol con la espada por mediol cervigal.
Poema de Alexandro, cop. 504.
3. Cervel, Servel, s. m., lat. cerebrum, cervelle, cerveau.
Que sus el cap li farai bart
De cervelh mesclat ab malha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Que je lui ferai sur la tête avec le mail une marque mêlée de cervelle.
El cor li te sa e 'l servel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Lui tient le coeur sain et le cerveau.
ANC. FR. Et je lui donnai du havel
Si durement, que le cervel
Li fis espandre par la voie.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 470.
Grant duel m'avez mis el cervel.
Roman du Renart, t. III, p. 321.
CAT. Cervell. IT. Cervello. (ESP. Cerebro, cerebelo.) (chap. servell)
4. Cervella, Servela, s. f., cervelle.
De Rollan son nebot espandrai la cervela.
Roman de Fierabras, v. 129.
Je répandrai la cervelle de son neveu Roland.
Que las forbidas alamellas
Lur meton ins en las cervellas.
V. de S. Honorat.
Qu'ils leur mettent les épées fourbies dans les cervelles.
Fig. Be us trebalha 'l servela.
T. du cousin d'Elias et d'Elias: N Elias.
La cervelle vous tourmente bien.
5. Esservelar, Esherbelar, v., écerveler, ôter la cervelle, briser la cervelle.
Sostamen esherbela sa presa.
Eluc. de las propr., fol. 141.
Ote subtilement la cervelle à sa proie.
Part. pas. fig.
D'omes trobi fols et esservelatz. (N. E. Igual fue a Cataluña; abundan.)
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Je trouve des hommes fous et écervelés.
ANC. FR. Un autre cop li a doné
Que trestot l'a escervelé.
Roman du Renart, t. III, p. 272.
L'altre od s'espée escervela.
Roman de Rou, v. 1362.
ANC. CAT. Ecervellar. IT. Scervellare. (ESP. Descerebrar.)
6. Eservigar, v., devenir lunatique.
La turquesa, segon que par,
Garda caval d'eservigar.
Brev. d'amor, fol. 39.
(chap. La turquesa, segons pareix, guarde al caball de desservellás.)
La turquoise, selon qu'il paraît, préserve le cheval de devenir lunatique.
7. Decervelar, v., écerveler.
Part. pas. Fo am una pergua decervelatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 10.
Il fut écervelé avec une perche.
IT. Dicervellare. (chap. desservellá: desservello, desservelles, desservelle, desservellem o desservellam, desservelléu o desservelláu, desservellen; adj. desservellat com Manel Riu Fillat, desservellada, desservellats, desservellades. Només cal lligí un .cat per a trobán uns cuans, unes cuantes.)