Mostrando las entradas para la consulta rey jaime ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rey jaime ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de junio de 2026

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera para creación de nombres propios en dialecto occitano catalán

1. El "Método Tijera" (Cortar por la O y listos)

Al quitarles la O final, muchos nombres se quedan con una terminación tan abrupta que parece que se les ha cortado la respiración a mitad de frase.

sissalla, sissalles, cizalla, cizallas

 

 

 

 

 

 

 

 

2. La evolución con solera (ejemplos: Armengol, Cugat").

Frente a la tijera moderna, están esos nombres que cambiaron en la Edad Media de forma orgánica, transformándose en palabras con personalidad propia, donde no solo se cae la "O", sino que mutan las consonantes por el habla popular de la época.

Hermenegildo - Armengol (como muchos condes de Urgel, Urgell).

Gervasio - Gervasi (tijera) frente al histórico Gelmar o Gervais (según la zona).

Raimundo - / Ramón (aquí la evolución simplificó el diptongo con fuerza). Raimón; Raimond; Junto con Ranimiro, Ramiro. Ramoncho, Ramonchu, Moncho.

Moncho, piedra, pedra, eixecacoduls

Esteban - Esteve (aquí hay mutación de la b a la v, no solo corte); Estienne, Étienne; Stephanus, Stephan, Steve Urkel no era del Urgel, etc.

San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

Lorenzo - Llorenç (la L inicial se palataliza y la z se convierte en esa ç tan característica).

Baudilio - Boi (¡este es el rey del cambio! De Baudilio a Sant Boi o Boy (Sanboy) va un abismo que ni la mejor tijera).

Baudilio, restaurante, Valderrobres, Fabiana Arévalo

De Medardo pasamos a Sant Medir, una evolución fonética de las de antes).

Cucufato o Cucufate (Cucuphati) - Cugat (otro cambio drástico de la raíz latina medieval, nada de cortar solo la última letra).

//

Alejandro Alejandr

Alonso Alons / Alfonso; Amfos; Alfons;

Alvaro o Álvaro - Alvar o Álvar (al bar)

Ambrocio Ambroci

Ambrosio Ambrosi

Anacleto Anaclet

Anastasio Anastasi

Anselmo Anselm

Antonio Antoni (Toni)

Apolonio Apoloni

Arévalo, Aréval

Arnaldo Arnald (Arnaut, Arnaud, Arnau)

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Arturo Artur

Artur Quintana Font, barretina, boina de gairó


Atilano Atilan

Atilio Atili

Augusto August

Augustino Augustin

Aurelio Aureli

Basilio Basili

Benito Benit (Benet; Benezeg; Benoît) (Benedicto, Benedictus, etc.)

Bernardo Bernard (Bernatz, Bernat)

Bonifacio Bonifaci

Calixto Calixt

Camilo Camil (sin embargo, el aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal no le llama Camil.)

Cándido Cándid

Casimiro Casimir

Cecilio Cecili

Celestino Celestin

Celso Cels

Cesáreo Cesáre

Ciro Cir

Ciriaco Ciriac

Cirilo Ciril

Claudio Claudi

Clodoveo Clodove (Clovis)

Cornelio Corneli

Crisanto Crisant

Cristiano Cristian


Dacio Daci

Dámaso Dámas

Damián Damiá

Danilo Danil

Darío Darí

Demetrio Demetri

Desiderio Desideri

Desideri Lombarte parlabe chapurriau

Diego Dieg (Didac; Didacus)

Diodoro Diodor

Dionisio Dionisi

Domingo Doming

Donato Donat

Doroteo Dorote

Duilio Duili


Edmundo Edmund

Eduardo Eduard

Egidio Egidi

Eladio Eladi

Eleuterio Eleuteri

Eligio Eligi

Eliseo Elise

Emilio Emili

Enzo Enz

Epifanio Epifani

Erasmo Erasm

Ernesto Ernest

Esmeregildo Esmeregild

Eufemio Eufemi

Eugenio Eugeni

Eulogio Eulogi

Eusebio Eusebi

Eustaquio Eustaqui

Eutiquio Eutiqui

Evaristo Evarist


Fabio Fabi

Fabiano Fabian

Fabricio Fabrici

Fausto Faust

Federico Federic

Felicio Felici (Félix; Feliu)

Feliciano Felician

Fernando Fernand (Ferran; Ferrand; Ferdinando, Ferdinandus)

Fidencio Fidenci

Filiberto Filibert

Filomeno Filomen

Flavio Flavi

Florencio Florenci

Florentino Florentin

Fortunato Fortunat (y Jacinto, Jacint)

Francisco Francisc (Francesc; Cesc; Cisco; Franciscus)

Fulgencio Fulgenci


Gelasio Gelasi

Gerardo Gerard

Germano German (Germán; Germain)

Gerónimo Gerónim
Jerónimo Jerónim

Gervasio Gervasi

Giraldo Girald (Giralt; Geralt; Gerald)

Godefredo Godefred

Gonzalo Gonzal

Gregorio Gregori

Gualterio Gualteri

Guido Guid

Guillermo Guillerm

Gundemaro Gundemar

Gustavo Gustav

Heberto Hebert

Heliodoro Heliodor

Heraclio Heracli

Heriberto Heribert

Hermenegildo Hermenegild (Armengol)

Herminio Hermini

Higinio Higini

Hilario Hilari

Hipólito Hipólit (Pólit de la Ascuma; San Pólit de Areñs de Lledó)

Homero Homer

Honorio Honori

Horacio Horaci

Humberto Humbert

Ignacio Ignaci (Nacho, como Sorolla Vidal.)

Natxo Sorolla, rog, roch, roig, Peñarroya de Tastavins

Ildefonso Ildefons

Inocencio Inocenci

Ireneo Irene

Isauro Isaur

Isidoro Isidor

Isidro Isidr


Jacinto Jacint

Jacobo Jacob

Josefo Josef

Julio Juli

Justo Just

Ladislao Ladisla

Laureano Laurean

Lázaro Lázar

Leandro Leandr

Leocadio Leocadi

Leonardo Leonard

Leoncio Leonci

Leopoldo Leopold

Liberato Liberat

Liborio Libori

Lino Lin

Livio Livi

Lorenzo Lorenz

Lucio Luci

Luciano Lucian

Ludovico Ludovic (Louis, Luis, Lluís, y muchas variantes como Hludovico)

Lluis Companys, Fossar, Pedrera, mausoleo


Macario Macari

Macedonio Macedoni

Magno Magn

Mamerto Mamert

Manolo Manol (Manel, de Manuel)

Marco Marc

Marcelo Marcel

Marcelino Marcelin

Marciano Marcian

Mario Mari

Mariano Marian

Martino Martin (Martín, Martí)

Mateo Mate

Mauro Maur

Mauricio Maurici

Máximo Máxim

Maximiano Maximian

Maximiliano Maximilian

Maximino Maximin

Modesto Modest

Narciso Narcis

Nazario Nazari

Nemesio Nemesi

Nicasio Nicasi

Nicodemo Nicodem

Nilo Nil

Nino Nin

Norberto Norbert


Octavio Octavi

Octavio Serret, Valderrobres


Olegario Olegari / Olaguer

Olimpio Olimpi

Oliverio Oliveri

Onésimo Onésim

Orencio Orenci

Orfelio Orfeli

Orlando Orland

Oswaldo Oswald

Oto Ot (de Moncada)

Otilio Otili

Ovidio Ovidi

Pablo Pabl

Pancracio Pancraci

Paolo Paol

Patricio Patrici

Paulino Paulin

Pedro Pedr (Pere, Pedrito, Perico, Peret,  de Petrus)

Pelayo Pelay

Perfecto Perfect

Petronio Petroni

Pío Pí

Plácido Plácid

Plutarco Plutarc

Policarpo Policarp

Pompeyo Pompey

Pompeyo Fabra, gramática de la lengua catalana; llengua valenciana

Ponciano Poncian

Porfirio Porfiri

Primitivo Primitiv

Procopio Procopi

Prudencio Prudenci

Quinto Quint

Quirino Quirin

Rafaello Rafaell

Raimundo Raimund
Ramiro Ramir
Raymundo Raymund

Regino Regin

Régulo Régul (la Régula)

Remigio Remigi

Renato Renat

Reynaldo Reynald

Ricardo Ricard

Roberto Robert

Rocco Rocc

Rodrigo Rodrig

Rogelio Rogeli

Rolando Roland

Romualdo Romuald

Rómulo Rómul (y Remo, Rem)

Rosendo Rosend

Rufino Rufin

Ruperto Rupert

Rústico Rústic

Sabino Sabin

Sacramento Sacrament

Sancho Sanch

Santiago Santiag

Santino Santin

Saturnino Saturnin (Sadurní)

Saulo Saul (: Saúl)

Segismundo Segismund

Segundo Segund

Sergio Sergi

Severo Sever

Severiano Severian

Severino Severin

Silverio Silveri

Silvio Silvi

Simplicio Simplici

Sinesio Sinesi

Sinforiano Sinforian

Sixto Sixt

Sotero Soter

Tadeo Tade

Tarsicio Tarsici

Teodolfo Teodolf

Teodoro Teodor

Teodosio Teodosi

Teófilo Teófil

Teótimo Teótim

Terencio Terenci (Moix)

Tiberio Tiberi

Tiburcio Tiburci

Timoteo Timote

Tito Tit

Toribio Toribi


Ubaldo Ubald

Urbano Urban

Valerio Valeri

Valeriano Valerian

Vasco Vasc

Venceslao Vencesla

Victorio Victori

Victoriano Victorian (San Victorián)

Victorino Victorin

Virgilio Virgili

JM Virgili i Ortiga, morts, carretera, Espanya, C14, autovía, catanazi

Vito Vit

Wenceslao Wencesla

Wilfredo o Wifredo Wilfred o Wifred (Guifre, lo pelut, piloso, pilós)

Yago Yag (= Jaume, Jaime, Jayme, Iavmes; Santiago, Thiago, etc.)

Zeno Zen

Zofio Zofi

Zósimo Zósim

//

CARTA CXVII.

Historia del monasterio de Alaón, o de la O. con el catálogo de sus Abades, y algunas curiosidades del mismo.
 
Mi querido hermano: Este antiguo monasterio de la orden de San Benito, no ha tenido la felicidad de conservar las escrituras de sus primeros siglos, como las han conservado casi todos los de esta provincia. De ellas no tienen sino copias en un libro del siglo XVI, y copias tan malas que no me atreví a tomar siquiera una nota de su contenido. El Cardenal Aguirre publicó en la colección de concilios, la escritura de su fundación, o sea el precepto con que Carlos el Calvo la confirmó año V de su reinado, el cual redujo dicho escritor al año 832 de Cristo, equivocación notable, porque Carlos no entró a reinar hasta que murió su padre Ludovico Pío en 840.
 
Y como en esto se engañó ¿quién sabe si habrá otros yerros en el contenido de la escritura? En fin, por ella consta que Vandregisilo Conde, y su esposa María habían edificado este monasterio diez años antes, con consentimiento de sus hijos, entre los cuales cuenta a Atón y su mujer Einzelina, Condes de Pallás, estableciendo en él la regla de San Benito y sujetándola al monasterio de San Pedro de Cires (Siraciense), y que lo habían dedicado Bartolomé, Arzobispo de Narbona y Sisebota (Sisebuto), Obispo de Urgel, a cuya diócesi pertenecía. Hoy es de la diócesi de Lérida. Confirma, pues, el Rey todas las donaciones que se habían hecho a la nueva casa y a su perpetuo Abad Obbonio (a: De esta escritura hablan largamente analizándola muy detenidamente los historiadores de Languedoc, tom. I al año 844.).
 
En este documento se da a este lugar el nombre de Alacoon. Otras escrituras antiguas le llaman Alagón y Alaón. Este último parece haber prevalecido, y de él por corrupción se llama el monasterio de La O; no como dicen vulgarmente, porque el estrecho barranco donde corre la Noguera de Ribagorza forme la figura de una O, que si esto valiera, mejor debiera llamarse de la L, ni tampoco de la advocación de nuestra Señora de la O, cosa muy moderna respecto de la antigüedad de la casa.
 
En un privilegio que concedió Bernardo Conde de Pallás a esta casa y su Abad Frugello (Vid. Marca Hisp. Ap. núm. XXXIII), y en otros documentos posteriores suena dedicada a Santa María y San Pedro y situada in pago Palliarense in valle Urritense.
 
Que este monasterio se edificase hacia el 834, se confirma por el testamento del Obispo de Urgel Sisebuto II hecho el año 839, en el cual deja la siguiente manda: Do et concedo similiter domum domnae meae Virginis Mariae, monasterium Alaone, Bibliotecam (libro así llamado).
 
A la claridad con que consta que en este monasterio se mandó profesar y se profesó efectivamente la regla de San Benito con Abad propio e independiente, cuya elección era propia de los monjes, no se opone lo que decía en el año 1092 de Cristo, dotando a la catedral de Roda su Obispo Raimundo Dalmacio: Abaciam Alaonis insuper eis trado (a los canónigos), et precipio ut semper monachorum conventus ibi maneat; Abas vero qui ibi erit, ab Episcopo et canonicis Sancti Vicentii (de Roda) eligatur, et semper sit eis subditus. Porque de estas palabras no se infiere, que Alaón variase de regla o perdiese el derecho de nombrarse su Abad: sólo aluden a la jurisdicción episcopal, que debían reconocer en Roda, como en su matriz; y así eligatur no es preciso tomarlo por elección, sino tan sólo por confirmación del electo. A esta sujeción era consiguiente el derecho de que ya entonces estaba en posesión el Abad de asistir a la elección del Obispo Rotense junto con los canónigos, como consta que lo verificó Abbo en la del Obispo Borrell en 1017.
 
Fáltales aquí el catálogo de sus Abades. Diré de algunos, cuyas memorias he hallado e ido apuntando en varias partes.
 
Existencia.
 
Obbonio, fundador 834. 844. (Obboni)
 
Brandila 861
 
Centullo 882 (Centull)
 
Trugello 925 (Trugell)
 
Oriulfo 973 (Oriulf)
 
Eximino 1002 (Eximin)
 
Ponce 1015
 
Abbo 1017 (Abb)
 
Velasco 1032 (Velasc)
 
Alhelmo 1039 (Alhelm)
 
Bernardo 1077 (Bernard, este es muy usado, Bernatz, Bernat)
 
A este Abad y su monasterio dio en este año el Obispo de Zaragoza Julián, la iglesia de Suriana, que era de su diócesi: va copiada del original (a: Ap. núm. XXXVIII.).
 
Álvaro. (Álvar)
 
Altemiro. (Altemir, que visitó las cuevas de Altamira.)
 
Enego. (Eneg; Eneco, Íñigo, Ignacio, Nacho, etc.)
 
Evarardo. (Evarard)
 
Estos cuatro Abades se nombran como ya difuntos en la contestación de este monasterio a la encíclica en que el de Ripoll le participó en el año 1102 la muerte de su Abad Bernardo.
 
Arnaldo 1104. (Arnald; Arnaud; Arnau)
 
Don Pedro I de Aragón dio a este Abad la iglesia de San Bartolomé, que acababa de construir en el castillo de Calasanz, para que le ayudasen a dar gracias a Dios por los beneficios recibidos de su mano, particularmente en la expugnación y toma del dicho lugar y su castillo, el cual dice que conquistó el día 23 de agosto en 1102. Va copia (b: Ap. núm. XXXIX.).
 
Bernardo 1125.
 
Va copia de una donación que le hizo ese año (era 1163) la Reina Doña Berta, mujer de Don Pedro I de Aragón (c: Ap. núm. XL.).
 
Ponce 1125. 1155.
 
Pedro Ramón 1158.
 
Ponce 1170. 1192.
 
Bernardo 1199. 1204.
 
Berenguer de Cornudella 1210. 1216.
 
Ramón de Montfromid 1227.
 
Guillermo de Cornudella 1233. 1249.
 
Bernardo de la Piedra 1255.
 
Guillermo de Claramunt 1259. (Guillerm; Guillem, Guilhem, etc.)
 
Ferrer 1272. 1295.
 
Guillermo de Villaflor 1336. 1345.
 
Pedro 1359.
 
Guillermo de Vilamur 1414.
 
Amalrico 1428 (Amalric)
 
Antonio de Mur 1487. 1490.
 
Martín de Sese (Sesé) 1540.
 
El archivo es poca cosa, según ya insinué. De códices manuscritos no vi ninguno, sino es un Breviario de la orden de San Benito de mitad del siglo XIV. Y es fama que los había muy apreciables por su antigüedad, pero tuve el sentimiento de no hallarlos, porque los había extraído de allí el Sr. Abad y Lasierra, que después fue Arzobispo de Selimbria e Inquisidor general. De estos robos literarios podía poner un largo catálogo. Mas ¿qué haré con referirlos si lejos de castigarlos el gobierno, tal vez premia a sus autores enriquecidos con la hacienda común?
 
La iglesia parece ser obra de hacia el siglo XII: está blanqueada y desfigurada con adornos y altares de mal gusto. En los claustros hay una piedra con este letrero: Ermengaudus et Ermesen. uxor eius hunc porticum fecerunt facere, et hic notatur locus sepulturae eorum.
 
No puedo acomodarme a creer que estos fuesen Condes de Urgel, como allí me quisieron persuadir, puesto que lo calla la piedra, donde quedó lugar para decirlo y mucho más.
 
Dios te guarde, etc.
 

// Harán lo mismo con nombres femeninos los pixapins?

miércoles, 3 de junio de 2026

Solvre, Solver

Solvre, Solver, v., lat. solvere, délier, absoudre, délivrer, résoudre.
Qu' en cel et en terra pogues
Solver quascun de sos peccatz.
Pons de Capdueil: En honor del. 
Qu'en ciel et en terre il pût absoudre chacun de ses péchés.
Totas questios
El solvia.
B. Carbonel: S' ieu anc.
Toutes questions il résolvait.
 
Solvre, Solver, v., lat. solvere, délier, absoudre, délivrer, résoudre.
 
Ja, per plag que m' en mueva,
No m solvera de son liam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Jamais, pour querelle qu'elle m'en suscite, je ne me délivrerais de son lien.
A qui poder es datz
De liar e de solvre cal que sia 'l peccatz
D' eretic o de baudes o dels essabatatz.
Izarn: Diguas me tu.
A qui pouvoir est donné de lier et de délier quel que soit le péché d'hérétique ou de vaudois ou des ensabatés.
Part. pas. Sia de part mi souta,
Qu' ieu m tenc de part lieis per soutz.
Giraud de Calanson: Ara s' es ma.
Qu'elle soit de par moi déliée, vu que je me tiens de par elle délié.
ANC. FR.
Par exemple d'autruy faiz soudre la question.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 292.
Si c'est quelque question difficile à soudre... lui-même te la soudra.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 38.
Ledict Panurge solut très bien le problème.
Rabelais, liv. II, ch. 16.
Tant et sy longuement qu'ilz seront solz et payés de tout.
Charte de Valenciennes, p. 33.
ESP. PORT. Solver. IT. Solvere. (chap. solusioná un problema; absoldre los pecats; resoldre una derivada o integral; disoldre una grassiosa de paperet en aigua, o un catalanista en ássit sulfúric : de sofre, que ham vist mes amún.)
 
2. Solutio, Solution, s. f., lat. solutionem, solution, dénouement d'une difficulté. 
De tot li dis sant Honoratz
Solutions e veritatz.
V. de S. Honorat.
(chap. De tot li va di san Honorat solusions y verdats.)
De tout saint Honorat lui dit explications et vérités.
- Séparation des parties.
Quan accideys solucio de continuitat en una de aquestas cartilages.
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Quand arrive solution de continuité en un de ces cartilages.
- Relâchement.
Fort solucio de ventre. Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Fort relâchement de ventre.
- Paiement, acquittement.
En solution et en paga. Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 24.
En acquittement et en paiement.
CAT. Solució. ESP. Solución. PORT. Solução. IT. Soluzione. (chap. Solusió, solusions; algú pronunsiará ss, entonses se escriu: solussió, solussions.)
 
3. Solvemen, s. m., acquittement, remise, décharge, quittance.
Los covinens e 'ls solvemens que las donzellas fan a paire e a maire.
Statuts de Montpellier, de 1204.
(N. E. En 1204 fue coronado rey de Aragón en Roma Pedro II, señor de Montpellier. Tenemos algún texto famoso, como el de 1196, “als presentz”; Jaime I, su hijo, aún tardaría bastante a entrar en Valencia o conquistar Mallorca. En torno al 1100 se encuentran los textos de los Vaudois, baudes, del Vaud, en Suiza, y la lengua occitana está ya más que desarrollada, con las particularidades de esa zona. En el año 842 encontramos el primer documento escrito con muchas palabras en chapurriau mezclado con latín, en Estrasburgo, los juramentos, serments en francés, Straßburger Eide en alemán.)

Les conventions et les décharges que les demoiselles font à père et à mère.
Carta del solvemen qu' el reis fes als mercadiers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 161.
Charte de la remise que le roi fit aux marchands.
 
4. Solutiu, adj., solutif, propre à dissoudre, à résoudre.
Confections de medicinas solutivas. Fors de Bearn, p. 1078.
(N. E. En el texto que edito, Bearn sale con tilde, Béarn, y sin ella, Bearn; suelo dejar el texto tal como lo leo en el PDF. Bearne.)
Confections de médecines solutives.
Subst. Deves uzar de solutius. Eluc. de las propr., fol. 97.
Vous devez user de solutifs.
CAT. Solutiu. ESP. IT. Solutivo. (chap. Solutiu, solutius, solutiva com la lejía, solutives; disolutiu, disolutius, disolutiva, disolutives; purgán, purgans, purganta, purgantes; purgatiu com mesclá servesa en lleit, purgatius, purgativa com la ruda, herbes purgatives com la ortiga, ortigues, fetes en sopa o crema.)
 
5. Absolvre, Absolver, Assolver, v., lat. absolvere, absoudre, délier, dégager. 
Lo poder m' era donatz
D' absolver las gens dels peccatz.
(chap. Lo poder me ere donat de absoldre a la gen (les gens) dels pecats.)
V. de S. Honorat.
Le pouvoir m'était donné d'absoudre les gens des péchés.
- Expliquer, interpréter, résoudre.
Que li absolveson aquel somni, e negun no lo li saup absolvre.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 6.
Qu'ils lui expliquassent ce songe, et nul ne le lui sut expliquer.
Que d' infra aquel temps absolvessan las questions.
Hist. de la Bible en prov., fol. 79.
Que depuis ce temps ils résolussent les questions.
- Livrer, délivrer.
Vendero e donero, gurpiro et absolvero a 'N Ratier.
Tit. de 1198. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.
Vendirent et donnèrent, délaissèrent et livrèrent au seigneur Ratier.
Part. pas. Era sui assoutz en amor.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Maintenant je suis délié en amour.
Es absolt del sagramen. L' Arbre de Batalhas, fol. 220.
Il est dégagé du serment.
Subst. O ab assout o ab beur' o ab manjar.
P. Cardinal: Un sirventes.
Ou avec absout (absolution) ou avec boire ou avec manger.
- Absolu, terme de grammaire.
Son apelat absout, quar ne son tengut de regir acusatiu. Leys d'amors, fol. 43. 
Ils sont appelés absolus, parce qu'ils ne sont pas tenus de régir l'accusatif.
ANC. FR. Et se confessa à moy, et je li dis: Je vous asolz de tel pooir comme Dieu m'a donné. Joinville, p. 76.
Et li absolurent du serment qu'il avoit fait aux Anglois.
Monstrelet, t. II, fol. 119.
Absolu m'a de mes péchiés. Roman de la Rose, v. 11309.
Tant et si longuement qu'il sera asolz et payés de toute ladite depte.
Charte de Valenciennes, p. 401.
ANC. CAT. Absolrer. CAT. MOD. Absoldrer. ESP. PORT. Absolver. IT. Assolvere. 
(chap. Absoldre : absolbo o absolgo, absols, absol, absolbem, absolbéu, absolen; absolt, absolts, absolta, absoltes.)
 
6. Absolutio, s. f., lat. absolutio, absolution, décharge.
Covinens et absolutios las quals fan las donzellas al paire et a la maire.
Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K. 704.
Conventions et décharges lesquelles font les demoiselles au père et à la mère.
Loc. Li dona absolutio. Brev. d'amor, fol. 116.
Lui donne absolution.
CAT. Absolució. ESP. Absolución. PORT. Absolução, absolvição. IT. Assoluzione. 
(chap. Absolusió, absolusions; absolussió, absolussions.)
 
7. Absolvement, Absolvemen, s. m., absolution.
L' absolvemens del capela. Brev. d'amor, fol. 116.
(chap. L'absolusió del capellá; absolvemén, absolvemens.)
L'absolution du chapelain.
- Quittance.
An donat... per aquest absolvement, cent sols.
(chap. Lo chapurriau de fa 920 añs lo podéu escriure vatros mateixos, que se entén mol be.)
Tit. de 1106. DOAT, t. CXIV, fol. 224.
Ont donné... pour cette quittance, cent sous. 
ANC. ESP. Absolvimiento. (chap. absolvemén, absolvemens; absolvimén, absolvimens; absolusió o absolussió.)
 
8. Absolut, adj., lat. absolutus, absolu, terme de grammaire.
Noms absolutz, es aquel qu' om per lui meteysh enten ses ajustamen d' autre. 
Leys d'amors, fol. 48.
Nom absolu, c'est celui qu'on entend par lui-même sans adjonction d'autre.
CAT. Absolut. ESP. PORT. Absoluto. IT. Assoluto. (chap. Absolut, absoluts, absoluta, absolutes; nom absolut, es aquell que se entén per nell mateix sense ajuntamén datre.)
 
9. Absolutament, Absolutamen, adv., absolument, parfaitement, entièrement.
Cum aquo no sia absolutament vertatz. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Com aixó - assó, açó - no sigue absolutamen verdat.)
Comme cela ne soit pas entièrement vérité.
- En terme de grammaire, il se disait d'un nom ou d'un verbe employé sans régime:
Si us ablatius es pauzatz absolutamen. Leys d'amors, fol. 56.
(chap. Si un ablatiu es posat absolutamen : sense régim o complemén.)
Si un ablatif est posé absolument.
CAT. Absolutament. ESP. PORT. Absolutamente. IT. Assolutamente.
(chap. Absolutamen o absolútamen, ya que lo acento fort cau a la u, y entonses la paraula es esdrújula y se fique tilde. A mols adverbios llargs passe lo mateix.)

 

10. Dissolvre, Dissolver, Disolvre, Disolver, v., lat. dissolvere, dissoudre, détacher, séparer.
Quan calor fa sa operacio en qualque re, dissol sas partidas.
(chap. Cuan la caló fa sa (la seua) operassió a consevol cosa, dissol les seues parts.)
Eluc. de las propr., fol. 24.
Quand la chaleur exerce son action sur quelque chose, elle dissout ses parties. 
Pren un petit de sal, e disolveys aquel. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Prend un peu de sel, et dissout celui-là.
Part. pas. No sia deliada ni dissolta. Trad. d'Albucasis, fol. 63.
Qu'elle ne soit déliée ni détachée.
- Dérégler.
Ministrar laxatio per purgar las dissoltas humors.
Eluc. de las propr., fol. 104.
Administrer relâchement pour purger les humeurs déréglées.
ESP. Disolver. PORT. Dissolver. IT. Dissolvere. (chap. Disoldre o dissoldre; desfé; deslligá; dissolt, dissolts, dissolta, dissoltes; desfet, desfets, desfeta, desfetes; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)

 

11. Dissolut, adj., lat. dissolutus, détaché, dissolu, déréglé, sans mesure.
En nota de cans o de sos dissolutz. V. et Vert., fol. 88.
En note de chants ou de sons déréglés.
Rims dissolutz, en autra maniera rimas dissolutas. Leys d'amors, fol. 21.
Rimes dissolues, en autre manière rimes dissolues.
- Débauché, déshonnête.
E 'ls morgues ero tuit dissolut. Cat. dels apost. de Roma, fol. 126.
Et les moines étaient tous dissolus.
CAT. Dissolut. ESP. Disoluto. PORT. IT. Dissoluto. (chap. Dissolut, dissoluts, dissoluta, dissolutes; sense mida; descabestrat, descabestrats, descabestrada, descabestrades.)
 
12. Dissolucio, Dissolutio, s. f., lat. dissolutio, dissolution, division, séparation.
Es dissolucios de vida. Trad. de Bède, fol. 31.
C'est dissolution de vie.
- Diffusion.
Dissolutios, la qual se fay per aquesta meteyssha maniera.
(chap. Dissolusió, la cual se fa de (per) esta mateixa manera.)
Leys d'amors, fol. 122. 
La diffusion, laquelle se fait par cette même manière.
CAT. Dissolució. ESP. Disolución. PORT. Dissolução. IT. Dissoluzione. (chap.  Dissolusió, dissolusions.)
 
13. Dissolutiu, adj., dissolutif, propre à dissoudre.
Cum sia per sa calor dissolutiu.
Cum tota medecina sia dissolutiva.
Eluc. de las propr., fol. 29 et 104.
Comme il soit par sa chaleur dissolutif.
Comme toute médecine soit dissolutive.
Subst. Si purga ab dissolutius. Eluc. de las propr., fol. 86.
Se purge avec des dissolutifs. 
ESP. Disolutivo. PORT. IT. Dissolutivo. (chap. Dissolutiu, dissolutius, dissolutiva, dissolutives; dissolvén, dissolvens, dissolventa o dissolvén, dissolventes o dissolvens.)
 
14. Dessoliar, v., délier, détacher, desserrer.
Part. pas. Ris, dessoliadas tas lavras. Trad. de Bède, fol. 69.
Ris, tes lèvres desserrées.
 
15. Rezolucio, s. f., lat. resolutio, résolution.
Per rezolucio de la cauza odorabla.
Neu, apres sa rezolucio, mollifica et humecta la terra.
Eluc. de las propr., fol. 16 et 137.
Par résolution de la chose odoriférante.
La neige, après sa résolution, amollit et humecte la terre.
CAT. Resolució. ESP. Resolución. PORT. Resolução, IT. Resoluzione.
(chap. Ressolusió, ressolusions; en lo cas de la neu, se fon, fondre, fondres.)
 
16. Resolutiu, adj., résolutif, propre à résoudre, à dissiper.
Aperitius, resolutius. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Apéritifs, résolutifs.
Lutz es... del gel resolutiva. Eluc. de las propr., fol. 120.
La lumière est... de gelée résolutive.
CAT. Resolutiu. ESP. PORT. IT. Resolutivo. (chap. Resolutiu, resolutius, resolutiva, resolutives. La llum es del gel resolutiva : fon lo gel, lo disipe o dissipe, lo fa marchá.)

miércoles, 18 de febrero de 2026

Raguarria - Raina, rayna

Raguarria, s. f., du lat. rhagadia, fente, crevasse.

Emorroydas e raguarrias. Trad. d'Albucasis, fol. 35.

Hémorroïdes et crevasses.

(chap. Hemorroides y cribasses o crivasses : talls a la pell, normalmén pel fred o fret, com los sabañons; Azarías dels Sans Inossens en chapurriau se pixabe a les mans pera curás estes feridetes, que poden complicás.)

raguarria, cribasses



Rahusar, v., rogner, ronger, gruger.

Qu'ieu non fos rahuzat l'autr'ier

Que jogava un joc grossier.

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Que je ne fusse grugé l'autre jour que je jouais un jeu grossier.

Els an rahuzatz et aunitz.

Gavaudan le Vieux: Senhors per.

Ils les ont grugés et honnis.

(ESP. Roer; chap. rossegá, ratá, com fan les rates, ratolins y demés roedós.)


Rai, Ray, Raig, Rait, Rach, Rah, s. m. et f., lat. radius, rayon, trait de lumière.

Quan la fuelha sobre l' albre s'espan,

E del solelh es esclarzitz lo rays.

B. de Ventadour: Quan la fuelha.

Quand la feuille sur l'arbre s'épand, et que du soleil est éclairci le rayon.

El rach del solelh engendra diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 136.

(chap. Lo rayo del sol engendre diverses colós. Un rach d'oli.)

Le rayon du soleil engendre diverses couleurs.

La cometa... avia motz raitz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.

La comète... avait de nombreux rayons.

Fig. Del sieu alen ai begut un dous ray.

Un Troubadour Anonyme: En un vergier.

De la sienne haleine j'ai bu un doux rayon.

ANC. FR. Quan li solaus qui tout aguete

Ses rais en la fontaine giete.

Roman de la Rose, v. 1551.

Od tres lons raiz deverz midi.

Roman de Rou, v. 11463.

En un rai de soleill.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 195.

Mais moy, qui suis absent des rays de mon soleil.

Œuvres de Dubellay, fol. 385.

- Soleil.

Quan vei l'alaudeta mover

De joi sas alas contra' l rai.

B. de Ventadour: Quan vei.

Quand je vois l'alouette mouvoir de joie ses ailes contre le rayon.

Fig. Tant es de beutatz ray,

Quan la vey, no sai on so.

Hugues de Saint-Cyr: Aissi cum es.

Tant elle est soleil de beauté, quand je la vois, je ne sais où je suis.

Loc. Ni 'n fo tan bella sotz lo ray. 

(N. E. página cortada a la derecha, escribo ray, pero puede ser otra palabra, ya que no lo veo. Tengo el texto de algún otro pdf.)

P. Raimond de Toulouse: Us novels.

Ni en fut si belle sous le soleil.

- Ligne, direction.

Selh que layssa l' escur e sec lo ray

De la via. 

G. Riquier: No puesc per.

Celui qui laisse l'obscurité et suit la ligne de la voie.

- Fil, filet.

Li fes un raig de sang issir.

(chap. literal: Li va fé un rach de sang eixí (issí, ixí).)

Roman de Jaufre, fol. 28.

Lui fit un filet de sang sortir.

(N. E. El catalán moderno usa sortir, cuando se encuentran muchos textos catalanes con exir y variantes, exida, conjugaciones, isqueren, etc.) 

Loc. Lo sanc del cors s'en yeys *a ray. 

(chap. La sang del cos s'en ix a rach (rachs).) 

Le sang du corps s'en sort à filet.

- Courant, en parlant des ruisseaux et des rivières.

Coma lo peysso que se banha e se noyris els rahs de las aygas.

V. et Vert., fol. 94.

Comme le poisson qui se baigne et se nourrit aux courants des eaux.

CAT. Radio. ESP. PORT. Rayo, radio. (chap. Rayo, rayos; rach, rachs, de sang, d'oli; filet, filets: ix un filet de sang; lo van acribillá a perdigonades y li eixíen mols filets de sang. Es mol raro que, podén triá entre Rai, Ray, Raig, Rait, Rach, Rah, Raynouard trobo en catalá radio, igual ya escoltabe Catalunya ràdio, o ràdio Matarranya, la dels encantats catalanistes valensians de Comarques Nord.)

2. Raia, s. f., rayon, éclat.

La ratapenada non pot vezer * la raia del solelh. V. et Vert., fol. 10.

(chap. La rata penada no pot vore los rayos del sol. Es lo murciélago. Se diu rata penada perque pareix una rata en plomes, ales; ploma se díe pena, y encara se diu en rumano. La portabe Jaime I al casco o helmet.
A Valensia, lo rat penat, assossiassió en defensa de la llengua valensiana.)

A Valensia, lo rat penat, assossiassió en defensa de la llengua valensiana


La rate-pennée ne peut voir le rayon du soleil.

Cum la nivol que s' espan,

Qu' el solels en pert sa raia.

La Comtesse de Die: Fin joi.

Comme la nuée qui s'épand, de manière que le soleil en perd son éclat.

CAT. Raja. ESP. Raya. PORT. Raia, raya.

3. Rajar, Raiar, Rayar, v., lat. radiare, rayonner, briller.

Fay so solelh luzir e raiar sobre bos e sobre mals. V. et Vert., fol. 74.

Fait son soleil luire et rayonner sur bons et sur méchants.

Tan quan lo sols raya.

Pons de Capdueil: Humils e fis.

Autant que le soleil rayonne. 

Fig. Una clartat me soleilla

D'amor qu'ins al cor me * raia. 

B. de Ventadour: Era *.

Une clarté m'éclaire d'amour qui en dedans du coeur me rayonne.

ANC. FR. Un pou apriès li tans canga,

Coi fist, et li solaus raia.

Roman du Renart, t. IV, p. 348.

Pour la chaleur du soleil...

Qui raioit sur sa face.

Roman de Galyen Rethoré, fol. 52.

- Couler.

D'entr'ambas las partidas ne fan lo sanc raiar. Guillaume de Tudela.

D'entre les deux parties en font le sang couler.

Lo sancs raia de totas partz. V. de S. Honorat.

Le sang coule de toutes parts.

ANC. FR. Parmi la bouche li fist le sanc raier.

Roman de Gérard de Vienne, v. 1368.

CAT. Rajar. ESP. PORT. Radiar. IT. Radiare. (chap. Rajá, la sang, l'oli.)

4. Radios, adj., lat. radiosus, radieux, rayonnant.

La cometa... avia motz raitz, los quals estendia radios.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 192.

La comète... avait de nombreux rayons, lesquels elle étendait radieux.

Rach, es difuzio luminoza procedent de cors radios.

Lum intellectual del qual procedissh illuminacio radioza.

(chap. Llum intelectual de la cual prossedix iluminassió radiosa.)

Eluc. de las propr., fol. 120 et 11.

Rayon, c'est diffusion lumineuse procédant de corps radieux.

Lumière intellectuelle de laquelle procède illumination radieuse. 

ESP. IT. Radioso. (chap. Radiós, radiosos, radiosa, radioses.)

5. Raiada, s. f., du lat. raia, raie, poisson de mer.

Non auze vendre... en la peisonaria... raiadas.

(chap. Que no oso vendre a la peixcatería rayes; escrites; raya, escrita.)

De raiadas, la saumada, 1 raiada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175 et 115.

Qu'il n'ose vendre... en la poissonnerie... raies. 

De raies, la charge, une raie.

ANC. CAT. Raja. CAT. MOD. Rajada. ESP. Raya. PORT. Raia, raya. IT. Razza.

(chap. Raya, escrita, rayes, escrites. Es un peix que m'agrade mol, rebossada y fregida; se pot minjá tamé lo cartílago cruixén. Es bastán apegalosa, té mol colágeno. Gamundí de Valderrobres ne portáe a Beseit bastantes vegades.)

6. Rega, s. f., raie, sillon.

Per una rega

Aney vas ley d'un garag.

Leys d'amors, fol. 23.

Par un sillon d'un guéret j'allai vers elle.

(chap. Reng o renc, tros recte de terra, en lo cas de dal: per un tros erm, en guaret (barbecho), anaba cap an ella.)

7. Arrega, s. f., raie, sillon.

Detz et huyt arregas de terra..., seys arregas de terra.

(chap. Devuit rengs o rencs de terra..., sis rencs o rengs de terra.)

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.

Dix et huit sillons de terre..., six sillons de terre.

8. Reya, s. f., grille, porte grillée.

Cant a la reya foron tug. V. de S. Honorat.

Quand à la grille ils furent tous.

A un pauc uberta

De sancta sanctorum la reya.

Trad. d'un Evang. apocryphe. 

A un peu ouverte du saint des saints la grille.

(chap. Reixa, porta reixada, en reixes.)

Reixa, porta reixada, en reixes


9. Desrey, s. m., désordre, désarroi, trouble, tourment.

Fora meilhs, per la fe qu' ieu vos dey,

Al rey Felip que mogues lo desrey,

Que pledeyar armat sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Il serait mieux, par la foi que je vous dois, au roi Philippe qu'il mût le désordre, que de disputer armé sur la glèbe.

Sobre me se desreya

Tal desrey.

G. Faidit: Una dolors.

Sur moi se déborde tel désarroi.

Loc. Andronix, lo filz del rey,

Apres la bestia fay desrey.

Van fasent mortal desrey. 

La toza menava desrey.

Quan viron que las serps menavan tal desrey.

V. de S. Honorat.

Andronic, le fils du roi, sur la bête fait désarroi.

Vont faisant mortel désarroi.

La fille menait tourment (se tourmentait).

Quand ils virent que les serpents menaient tel désarroi.

Val pauc rictatz

Qui la mena a desrey.

Giraud de Borneil: Si per mon.

Vaut peu richesse (à) qui la mène à désarroi.

ANC. FR. K'il recummencent les tourneiz

E les gueres e les dereiz.

Marie de France, t. I, p. 354.

S'enfuient tuit à grant desroi.

Roman de Rou, v. 9291.

10. Desreiar, Desreyar, v., tourner, dévier, dérégler, déborder, sortir du rang.

Ben cre que trop desreyar 

M' a faig sos fins pretz cabalos.

B. Calvo: Tant auta.

Bien je crois que trop dévier m'a fait son pur mérite accompli.

Ausit ai dir que vassals, pos desreia,

Deu ponher tant tro fassa colp onrat.

Raimond de Miraval: Dona.

J'ai ouï dire que vassal après qu'il sort du rang, doit tant s'efforcer jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

A chascuna es anta e desonors,

Pus a un drut, que pueys desrey' alhors.

G. Faidit: Chant e deport.

A chacune c'est honte et déshonneur, après qu'elle a un amant, qu'ensuite elle tourne ailleurs.

Vostr' amors si desreya

Vas mi, e dobla mos chantz.

G. Faidit: Com que mos.

Votre amour se tourne vers moi, et double mes chants.

Sobre me se desreya

Tal desrey. 

G. Faidit: Una dolors.

Sur moi se déborde tel désarroi.

Part. pas. E 'l mazans desreiatz

Que s' er' en fol levatz.

Giraud de Borneil: Joys e chantz.

Et le tapage déréglé qui s'était follement levé.

ANC. FR. Quant il a le bien à bandun

Vers les meillours trop se derroie.

Marie de France, t. II, p. 357.

M'avoient jà ces trois derroyées et sédicieuses deceveresses bestourné le sens.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 277.


Raina, rayna, s. f., dispute, querelle, discussion.

Mals hom quier ades raina.

Contensos aparelia raina, raina aparelia batalia. 

Trad. de Bède, fol. 77.

Méchant homme cherche incessamment querelle. 

Contestation apprête dispute, dispute apprête bataille.

Amors creys et a rayna

Ab ric coratge gloto.

Marcabrus: L' yverns.

Amour croît et a querelle avec altier coeur avide.

2. Rainos, Renos, adj., querelleur, hargneux, grognard.

Gui, mon paire, m vol dar espos

Vielh, rainos e ric d' aver.

J. Esteve: El dous temps.

Gui, mon père, me veut donner époux vieux, hargneux et riche d'avoir.

Al ostal son caitiu e renos.

P. Cardinal: * hom.

À l'hôtel ils sont chétifs et hargneux.

3. Rainal, adj., grognard, grondeur.

Rogiers rugish rainal, rainos

Per sa molher, tant es gilos.

Leys d'amors, fol. 110.

Roger rugit grognard, hargneux pour sa femme, tant il est jaloux.

4. Rainar, Renar, v., grogner, se fâcher, disputer, se montrer hargneux.

Non rainar de chausa que no ti fai mal.

Non rainar ab home lenguos, car sa lengua menestra fuoc ades.

Trad. de Bède, fol. 77.

Ne pas grogner de chose qui ne te fait pas de mal.

Ne pas disputer avec homme bavard, car sa langue produit feu sans cesse.