Mostrando las entradas para la consulta rey Fransa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rey Fransa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de febrero de 2026

Querela, Querella - Requisicio, Requisitio

Querela, Querella, s. f., lat. querela, plainte, lamentation.
Veray Dieus, dressa tas aurelhas,
Enten mos clams e mas querellas. 
Folquet de Marseille: Senher Dieus. 
Vrai Dieu, dresse tes oreilles, entends mes réclamations et mes plaintes. 
Ses tort ni ses querela,
P. Vidal: S' eu fos en.
Sans tort ni sans plainte.
ANC. FR. Lamentant au doux renouveau
Dessus un verdissant rameau
Son antique querelle.
R. Garnier, trag. de Marc Antoine, act. II, sc. 1.
Car j'ai laissé Marion éplorée
Dedans son parc où l'humble pastorelle
Fait, j'en suis sûr, lamentable querelle.
Cl. Marot, t. I, p. 313.

Estatutos y hordinaciones civiles y criminales. Hechas y hordenadas por los Justicia, Jurados, Concejo y Universidad de la Villa de Fórnoles

- Querelle, 
Sostenir sa querella. Chronique des Albigeois, col. 22.
Soutenir sa querelle.
ANC. CAT. ESP. Querella. PORT. IT. querela. (chap. Querella, querelles; queixa, queixes.)

2. Querelhamen, s. m., plainte, réclamation. 
El ira al papa far sos querelhamens.
Guillaume de Tudela.
Il ira au pape faire ses plaintes.

3. Querelhar (+ Querelar), v., chagriner, plaindre, porter plainte.
Que si vendra querelar a sa majestat... d' alcun cas criminal.
Statuts de Provence. Massa, p. 170.
Qui se viendra plaindre à sa majesté... d'aucun cas criminel.
No t querelhar
Ja del donar.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Ne te plaindre jamais du donner. 
No m puesc mudar que no m querelh
Que la folhia vey sobrar.
B. Martin: Farai.
Je ne me puis changer que je ne me chagrine de ce que la folie je vois dominer.
ANC. CAT. ESP. Querellar. PORT. Querelar. IT. Querelare. (chap. querellá, querellás: yo me querello, querelles, querelle, querellem o querellam, querelléu o querelláu, querellen; querellat, querellats, querellada, querellades; yo me querellaré; yo me querellaría; si yo me querellara.)

4. Querulos, adj., lat. querulus, chagriné, plaintif. 
Si 'l repta non ges querulos,
Mas l' en ret grat e gazardos.
Buzac... sa votz totz temps es queruloza.
(chap. Aguilucho... sa veu tots tems es queixosa : sempre piule, demane minjá, com los buitres ascumites.)
Eluc. de las propr., fol. 72 et 147.
S'il l'accuse il n'est point chagriné, mais il lui en rend gré et récompense.
Busard... sa voix toujours est plaintive.
ESP. Querelloso. PORT. Quereloso. IT. Quereloso, queruloso.
(chap. queixós, querellós, queixosos, querellosos, queixosa, querellosa, queixoses, querelloses.)

5. Querimonia, s. f., lat. querimonia, plainte.
Can alcus depausa querimonia de alqun ciutada.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 85.
Quand aucun dépose plainte contre aucun citoyen.
ANC. CAT. IT. Querimonia. (chap. querimonia, querimonies; querella, querelles; queixa, queixes. Se fiquen cuan ña un greuge o agravi; poden portá a un pleite o pleyte o pleito, com lo pleite al sol dels de Almudévar o lo de Fórnols contra Peñarroija de Tastavins.)


Querer, Querir, Querre, v., lat. quaerere, quérir, chercher, demander, requérir, convoiter.
Queretz dos vaiseletz prions. Deudes de Prades, Auz. cass.
Chercherez deux petits vases profonds.
Tot trobaras so que quers.
Giraud de Borneil: Er auziretz.
Tu trouveras tout ce que tu cherches.
Tan l' am de cor e la queri.
A. Daniel: Ab guay so.
Tant je l'aime de coeur et je la convoite.
Es molt grans almorna de donar a paures vergonhos que no la sabon querre. 
Liv. de Sydrac, fol. 130.
C'est moult grande aumône de donner à pauvres honteux qui ne la savent pas demander. 
Us veing merce querer,
Gloriosa Maria.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je vous viens merci quérir, glorieuse Marie.
Si m donavatz
Ses querre, ben o penria.
Gaubert, Moine de Puicibot: Car no m.
Si vous me donniez sans demander, bien je le prendrais.
Prov. Qui quer atroba. V. et Vert., fol. 87.
(chap. Qui busque, trobe.)
Qui cherche trouve.
Subst. No sap quals afans es querers.
P. Fabre d'Uzès: Luecx es.
Ne sait pas quelle peine est demander.
ANC. FR. Quar autre chose ne querroie.
Fabl. et cont. ant., t. I, p. 99.
Tretuit trovoient en lor terre
Quanque lor sembloit bon à querre.
Jamès movoir ne t'en querras.
Roman de la Rose, v. 9558 et 2372.
ANC. CAT. Querer, querir. ESP. PORT. Querer. IT. Chiedere. (chap. buscá, investigá, demaná, requerí; cercar, recercar. ¿Qué putes cerques? a Mallorca.)

2. Quistar, v., quêster, demander, enquérir.
Part. prés. Quistans a honor de Dieu e de sant Aloy.
Cartulaire de Montpellier, fol. 175.
Quêtants à l'honneur de Dieu et de saint Éloy.
CAT. Quistar.

3. Questa, Quista, s. f., quête, perquisition.
Ar si meton en questa ins per lo bosc salvaje. V. de S. Honorat.
Maintenant ils se mettent en quête dedans par le bois sauvage.
ANC. FR. Ceux qui chassent partout d'une queste incertaine.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 70.
- Demande, requête.
Homes affachatz de paraulas e de quistas. V. et Vert., fol. 80.
Hommes fardés de paroles et de demandes.
- Queste, droit de fouage.
Levaran novelamen
Talhas e quistas et uzatges
E gabelas e pezatges.
Brev. d'amor, fol. 122.
Ils lèveront incessamment tailles et questes et usages et gabelles et péages.
Senhors de terra, que fan quistas e toutas e malas accios. V. et Vert., fol. 15.
Seigneurs de terres, qui font questes et toltes et mauvaises actions.
Talhas, questas nul temps no fes levar.
Plaintes sur la mort de Robert, roi de Naples.
Tailles, questes nul temps ne fit lever.
ANC. CAT. ESP. Questa. IT. Chiesta. (chap. Questa, questes : un mes dels impostos; talla, talles; usache, usaches; peache, peaches; cens o censo o censal, censos, censals - com lo vi sensals de Lledó - F. J. Salvador - Chimo de Queretes.)

Querela, Querella, censo, censal, sensals, Chimo, Chimos
4. Questable, adj., questable, sujet à la queste.
Franc o questable.
(chap. Franc (libre, sense cárregues; francho et libero) o questable, que se pot questá, demaná questa; censable : que se pot censá : demaná lo cens, censo, censal, sensal.)
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de Villevieille.
Franc ou questable.

5. Queremen, s. m., recherche, demande.
Bos queremens, es cant lo cors quer e vol aco que l' esperiz vol.
Trad. de Bède, fol. 72.
Bonne demande, c'est quand le coeur demande et veut ce que l'esprit veut.
(chap. Requerimén, requerimens; bon requerimén, es cuan lo cos requerix y vol assó (açó, aixó) que l'espíritu o esperit vol.) 
IT. Chiedimento.

6. Queredor, Queridor, s. m., lat. quaesitor, chercheur, rechercheur, solliciteur, demandeur.
Aissi m n'es pres com al fol queredor
Que dis qu' aurs fos tot quant el tocaria.
Folquet de Marseille: Sitot me.
Ainsi il m'en est pris comme au fou chercheur qui dit qu'or fût tout ce qu'il toucherait.
Cant ti somonia
Dels autres queredors. 
V. de S. Honorat.
Quand je t'avertissais touchant les autres solliciteurs.
D' on vos cressia 'l talans
On mais venion queridor.
Folquet de Marseille: Si cum sel.
D'où vous croissait le désir où plus venaient demandeurs.
IT. Chieditore. (chap. Requeridó, requeridós, requeridora, requeridores; buscadó, buscadós, buscadora, buscadores; investigadó, investigadós, investigadora, investigadores; solisitadó, solisitadós, solisitadora, solisitadores; demanadó, demanadós, demanadora, demanadores : pidolón, pidolons, pidolona, pidolones : del castellá pedir, pedigüeño; séntigo “pedí” en ves de “demaná”, sobre tot a Valderrobres. Yo vach di una vegada de chiquet “¿ya hau pedit?”; preguntadó, preguntadós, preguntadora, preguntadores; preguntón, preguntons, preguntona, preguntones.)

7. Querentis, adj., rechercheur, convoiteur, amasseur.
Qui los apella querentis
Ni renoviers d' autrui avers.
P. Cardinal: D'un sirventes far.
Qui les appelle convoiteurs et usuriers du bien d'autrui. 

8. Questio, Question, s. f., lat. quaestionem, question, demande.
Totas questios
El solvia.
Bertrand Carbonel: S'ieu anc.
Toutes les questions il résolvait.
D'aquesta question, so es d' aquest afar que autre fai per me, ses mon mandamen, naisson doas actios.
Trad. du Code de Justinien, fol. 6.
De cette question, c'est-à-dire de cette affaire qu'autre fait pour moi, sans mon commandement, naissent deux actions.
CAT. Questió. ESP. Question (cuestión). PORT. Questão. IT. Questione, quistione. (chap. Cuestió, cuestions; pregunta, preguntes.)
On se servait aussi de ce nom pour désigner les violences dont on faisait 
usage afin d'arracher des aveux aux accusés.
Sentensa... interlocutoria de question o de tortura.
(chap. Sentensia... interlocutoria de cuestió o de tortura; preguntá torturán.)
Fors de Béarn, p. 1074.
Sentence... interlocutoire de question ou de torture.

9. Questionar, v., du lat. quaestionarius, questionner, mettre à la question, torturer. 
Part. pas. Aquels qu' avio estat questionatz, et avio neguat.
(chap. Aquells que habíen estat cuestionats (preguntats, torturats), y habíen negat.)
Motz ne foro questionatz e tormentatz.
(chap. Mols ne foren (van sé) cuestionats y atormentats (torturats))
Cat. dels apost. de Roma, fol. 213 et 209.
Ceux qui avaient été mis à la question, et avaient nié.
De nombreux en furent mis à la question et tourmentés.
IT. Questionare. (chap. Cuestioná, preguntá, torturá: torturo, tortures, torture, torturem o torturam, torturéu o torturáu, torturen; torturat, torturats, torturada, torturades; yo torturaré; yo torturaría; si yo torturara. Yo cuestiono, cuestiones, cuestione, cuestionem o cuestionam, cuestionéu o cuestionáu, cuestionen; cuestionat, cuestionats, cuestionada, cuestionades; yo cuestionaré; yo cuestionaría; si yo cuestionara.)

10. Acquirir, v., lat. acquirere, acquérir.
En autra maniera, acquisitius de acquirir. Leys d'amors, fol. 57.
En autre manière, acquisitif d'acquérir. (ESP. Adquirir. chap. Adquirí: adquirixco o adquirixgo, adquirixes, adquirix, adquirim, adquiriu, adquirixen; adquirit, adquirits, adquirida, adquirides; yo adquiriré; yo adquiriría; si yo adquiriguera o adquirira. Adquisitiu, adquisitius, adquisitiva, adquisitives.)

11. Acquit, Aquest, s. m., lat. acquisitum, acquit, acquisition, acquêt.
Ac V C chavalliers de son acquit.
Roman de Gerard de Rossillon, fol, 23.
Eut cinq cents chevaliers de son acquit.
De pecunia que ve de mal aquest no poc ichir bon fruch.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 215.
De pécune qui vient de mauvaise acquisition ne peut sortir bon fruit.
IT. Acquisto.

12. Acquisitiu, adj., acquisitif, qui sert à l'acquisition, qui indique l'acquisition.
En autra maniera, acquisitius de acquirir. Leys d'amors, fol. 57.
En autre manière, acquisitif d'acquérir.

13. Conquerer, Conquerir, Conquerre, v., conquérir, acquérir, obtenir.
Ieu vos cug ab merce conquerer.
Folquet de Marseille: S'al cor plagues.
Je vous pense avec merci conquérir.
De conquerre fin pretz entier
Agra ieu talen e dezir.
B. de Ventadour: En aquest.
D'acquérir pur mérite entier j'aurais envie et désir.
Nulz hom, ses ardimen,
No pot gaire conquerir.
H. Brunet: Era m nafron.
Nul homme, sans hardiesse, ne peut guère conquérir.
Volon mais de sai bastir
Que lai conquerre los felos.
P. Cardinal: Quan vey lo.
Ils veulent davantage de çà bâtir que là conquérir les felons.
Subst. Grans afans es lo conquerers,
Mas gardars es maestria.
P. Fabre d'Uzès: Luecx es.
Grande peine est le conquérir, mais le garder est science.
Part. pas.
Vergonha m pren, quant una gens conqueza
Nos ten aissi totz vencutz e conques.
Bernard de Rovenac: D'un sirventes. 
Honte me prend quand une gent conquise nous tient ainsi tous vaincus et conquis.
Substantiv.
Nous pes s' ie us am ni sui vostre conques. 
Arnaud de Marueil: Us joys d'amor.
Qu'il ne vous pèse si je vous aime et suis votre conquis.
On trouve aussi Conquerit, Conquezit, Conquezut.
ANC. FR. Vuide de gent, bone à cunquerre.
Roman de Rou, v. 319.
Monter sur ung genet d'Espaigne
Pour loz avoir et bruyt conquerre.
Coquillart, p. 126.
ESP. Conquerir (MOD. Conquistar). IT. Conquidere. (chap. Conquistá; qué raro que Raynouard no trobare conquerir en catalá, pero sí en castellá antic. Yo conquisto, conquistes, conquiste, conquistem o conquistam, conquistéu o conquistáu, conquisten; conquistat, conquistats, conquistada, conquistades; yo conquistaré; yo conquistaría; si yo conquistara. Conquistadó (com Iavmes), conquistadós, conquistadora, conquistadores.)

Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani)

14. Conquist, s. m., lat. conquisitum, conquête, acquisition.
Non querrai autruy conquistz.
G. Rudel: Belh m' es.
Je ne chercherai pas la conquête d'autrui.
En far tant honrat conquist.
Guillaume de Briars: Si quo 'l maiestre.
A faire si honorée conquête.
ANC. FR. Que il fust parçonnier de la joie et dou conquest de la devantdite cité d'Acre. Trad. de Guillaume de Tyr. Gloss. sur Joinville, p. 45.
IT. Conquisto. (ESP. La conquista. chap. conquista, conquistes.)

15. Conquiza, s. f., conquête.
Ai trop suffert
De far parer la conquiza.
Rambaud d'Orange: Una chansoneta.
J'ai trop tardé de faire paraître la conquête.

16. Conqueremen, Conquerimen, s. m., conquête, acquisition.
Nobles er lo conqueremens.
Raimond de Castelnau: Aras pus.
Noble sera la conquête. 
Ab vasal bon de conquerimen
Vegna cascus apoderamen.
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Avec vassal bon pour conquête que chacun vienne puissamment.
Parti als XII partz totz sos conqueremens. 
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il partagea aux douze pairs toutes ses conquêtes.
(chap. Conquerimén, conquerimens : conquista, conquistes.)

17. Conquistar, v., conquérir, acquérir, gagner. 
Recobrar lo dreiturier repaire,
Jherusalem, e conquistar lo Cayre.
Elias de Barjols: Qui saubes.
Recouvrer la demeure juste, Jérusalem, et conquérir le Caire.
Si 'lh vol los Milanes
Per forsa conquistar.
Sordel: Planher vuelh.
S'il veut les Milanais par force conquérir.
Per conquistar lo regne de Paradis. Liv. de Sydrac, fol. 129.
Pour conquérir le royaume de Paradis.
ANC. FR. Que il n'i puet rien conquester.
Fabl. et cont. ant., t. III, p. 297.
Cuida aucune chose aquerre et conquester. 
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 264.
En conquestant soubs son obéissance
Ce que tenez en vostre gouvernance.
Charles d'Orléans, p. 56.
Que de conquester à la France
La Propontide et ses deux bords.
Malherbe, liv. 3.
CAT. ESP. PORT. Conquistar. IT. Conquistare. (chap. Conquistá. Vore mes amún la conjugassió.) 
18. Conquesta, s. f., conquête. 
Atenden fai pros hom riqua conquesta. 
A. Daniel: Si m fos Amors.
En attendant fait homme preux riche conquête.
CAT. (MOD. Conquesta, conqueriment) ESP. PORT. IT. Conquista. 
(chap. Conquista, conquistes; conquerimén, conquerimens.)
- Chagrin, regret.
Mot auzires planhs e conquestas. V. de S. Honorat.
Moult vous ouïrez plaintes et regrets.
19. Enquerer, Enquerir, Inquerer, Enquerre, v., lat. inquirere, enquérir, solliciter, demander.
Sui volpils, quar no l' aus enquerer, 
Trop arditz, quar tan ric joi esper.
Rambaud de Vaqueiras: Savis e fols.
Je suis poltron, parce que je n'ose la solliciter, trop hardi, parce qu'une si riche joie j'espère.
Que vos... la pregues et enqueiras d'amor.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Que vous... la priiez et requériez d'amour. 
Demand' et enqueira
L' esser e la maneira
Dels avols e dels pros.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Qu'il demande et enquière l'être et la manière des mauvais et des preux.
Anc nulhs hom mon joi no m' enquis. 
B. de Ventadour: Ab joi mov.
Oncques nul homme ma joie ne me demanda.
Fig. El deu enquerre la veritat.
Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Il doit rechercher la vérité.
Non es amors, ans es engans proatz,
S' uoi enqueretz e deman o laissatz.
T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal.
(chap. No es amor, sino es engañ probat, si avui (hui, huy) demanéu y demá u dixéu; demanáu, dixáu; solisitá; inquirí.)
Ce n'est pas amour, mais c'est tromperie prouvée, si aujourd'hui vous demandez et demain cela laissez.
Non sai on m' enqueira.
Bertrand de Born: Domna pois.
Je ne sais où je m'enquière.
Part. pas. Enquerit e recebut per mestre Guiraut Rey.
Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Enquis et reçu par maître Guiraut Rey.
Inquisida la vertat de la causa.
(chap. Inquirida la verdat de la cosa. De estos verbos formats del latín  inquirere, ve la Inquisissió; Inquisición, Inquisició.)
Priv. conc. par les R. d'Angl., p. 35.
Enquise la vérité de la chose.
Ja de mos jorns no m metrai en afan
Que ja per mi si 'autra domn' enqueza.
Peyrols: Be m cuiava.
Jamais de mes jours je ne me mettrai en peine que jamais par moi soit autre dame sollicitée.
ANC. FR.
Tout homme curieux lequel voudra s'enquerre 
De quoy Dieu fit le ciel, les ondes et la terre.
Ronsard, t. II, p. 1358.
ANC. CAT. Enquerer, enquerre. CAT. MOD. ESP. PORT. Inquirir. IT. Inquerire, inchierere, inchiedere. (chap. Inquirí: inquirixco o inquirixgo, inquirixes, inquirix, inquirim, inquiriu, inquirixen; inquirit, inquirits, inquirida, inquirides; yo inquiriré la verdat; yo inquiriría; si yo inquirira o inquiriguera; preguntá, cuestioná, investigá, torturá si fa falta pera traure la verdat.)
20. Enqueremen, s. m., recherche.
Apres lo sieu departimen,
Fo fag mot gran enqueremen.
V. de S. Alexis.
Après le sien départ il fut fait moult grande recherche.
ANC. FR. Assez li fust enquerement.
B. de Sainte-Maure, Chron. des ducs de Normandie, fol. 57.
IT. Inchierimento. (chap. Inquirimén, inquissisió, investigassió.)
21. Enquereire, Enqueredor, Enqueridor, s. m., lat. inquisitor, enquêteur, inquisiteur.
On es l' enquereire d' aquest segle.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Où est l'enquêteur de ce siècle.
Ar se son faitz enqueredor
E jutjon aissi com lur play.
(chap. Ara se han fet inquissidós y jutgen així com los va be. En lo cas dels aragonesos catalanistes, que viuen del dialecte ocsitá catalá, Ignacio Sorolla Vidal y Javier Giralt Latorre, se van fé encuestadós; ells diuen y/o escriuen recerca, enquesta (23), enquestador, enquestadors - “i jutgen així com els plau” són inquisidors.)
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Maintenant ils se sont faits inquisiteurs et jugent ainsi comme il leur plaît.
Lh' enqueridor comencero a enquerre.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 183.
Les inquisiteurs commencèrent à enquérir.
ESP. (Inquisidor) PORT. Inquiridor. IT. Inchieditore. 
(chap. Inquissidó, inquissidós, inquissidora, inquissidores.)

encuestadora chapurriau, Beseit, Beceite


22. Enquistaire, s. m., enquêteur, demandeur, solliciteur.
Deffendens et enquistaire.
Marcabrus: El son.
Défendant et demandeur. 
S' anc, pueys que m detz joi entier,
Fuy de nulh' autra enquistaire.
T. de La Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Si oncques, depuis que vous me donnâtes joie entière, je fus de nulle autre poursuivant.
Ieu suy de tal enquistaire 
Qu' ai d' entre cent bellas lesta.
G. Adhemar: Be m'agr'ops.
Je suis solliciteur de telle que j'ai choisie entre cent belles.
ANC. FR. Il est juge, enquesteur et tesmoin tout ensemble.
Du Bartas, p. 318.
Fay ces grands enquesteurs, curieux de nouvelles.
Nicolas Rapin, p. 105.

23. Enquesta, s. f., enquête, perquisition.
Trop n' ai faich longu' enquesta.
G. Adhemar: Be m'agr'ops.
Trop j'en ai fait longue enquête.
CAT. Enquesta. IT. Inchiesta. (N. E. ¿Alguien puede encontrar la diferencia entre el occitano (roman, langue romane, romance, romans) Enquesta y el catalán Enquesta? En francés de Raynouard enquête, anteriormente esta “ê” con circunflejo era “es”, luego “enqueste” en el francés más antiguo. El catalán es uno más de los dialectos occitanos.
La lengua que hablaban los catalanes y catalanas no era otra que la plana lengua romana, la lengua de oc, òc, och, hoc : sí afirmativo. A no ser que fueran con su boina roja o barretina a Estrasburgo antes del año 842 a enseñarles a hablar y escribir a los reyes Carlos el calvo, franco, y Luis, alemán, el germánico, hermanico de Karle; ambos hijos de Luis el Pío, y nietos de Carlomagno. Quizás Karl der Große aprendió catalán cuando conquistó Barcelona en el 801, o antes ya, en el mismo sitio de la ciudad Barcino, Barchinona y variantes. O quizás su hijo Luisico Pío le enseñó la lengua que aprendió en Gerona, 785, y Besalú, como Ramón Vidal de Bezaudun.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye, plana lengua romana

24. Enquerencio, s. f., recherche.
Comes la enquerencio dels yretgues als fraires prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 183.
Commit la recherche des hérétiques aux frères prédicateurs.
(chap. Va maná la inquisissió dels heretges o hereches als flares predicadós. Comes (passat de cometre), fransés commit; comite, comitem, comiti, conde, comte, y no compte com se veu escrit alguna vegada, que es computo, cuenta. A Fransa, la chambre des comptes.)

25. Inquisicio, Inquisitio, Inquizicio, Inquisition, s. f., lat. inquisitionem, inquisition, recherche, poursuite.
Ses far gran enquisicio. Brev. d'amor, fol. 145.
(chap. Sense fé gran inquisissió : investigassió, búsqueda, persecusió.)
Sans faire grande recherche.
Que per inquisition... deguna persona de Proensa... non deia esser gajada en arnes, cavals, etc. Statuts de Provence. Massa, p. 182.
Que pour poursuite... nulle personne de Provence... ne doive être engagée en harnais, chevaux, etc.
Per lor engenh et inquizicio natural. Eluc. de las propr., fol. 2.
Par leur génie et recherche naturelle.
CAT. Inquisició. ESP. Inquisición. PORT. Inquisição. IT. Inquisizione. 
(chap. Inquissisió, inquissisions.)

26. Exquisidament, Exquisitament, Exquesitament, adv., exactement, soigneusement, avec justesse.
Inquier exquisitament.
Cove que obres exquesitament am scarificacio. 
Es dificil de sirvir exquisidament.
Trad. d'Albucasis, fol. 44, 21 et 30.
Recherche exactement.
Il convient que tu opères soigneusement avec scarification.
Il est difficile de servir soigneusement.
CAT. Exquisidament. ESP. PORT. Exquisitamente, IT. Squisitamente. 
(chap. Es difíssil (de) serví exquisitamen, justamen, exactamen.)

27. Requerer, Requerir, Requerre, v., lat. requirere, requérir, réclamer.
Me requeron de far chanso.
(chap. Me requerixen de fé una cansó.)
Granet: Fin pretz.
Me requièrent de faire chanson.
Tan l' ai requist francamen
Merce, e de re no m socor.
Richard de Barbezieux: Be volgra.
Tant je lui ai requis franchement merci, et en rien elle ne me secourt.
Non pot requerre las messios qu' el i a faitas.
(chap. No pot requerí o requirí los gastos qu'ell hi ha fet; reclamá. Lo catalá fa aná despesa, despeses, messio, messions als textos antics.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Il ne peut réclamer les dépenses qu'il y a faites.
Quintament requier que. Eluc. de las propr., fol. 15.
Cinquièmement requiert que.
CAT. Requirir. ESP. Requerir. PORT. Requerer. IT. Richiedere, richedere.
(chap. requerí o requirí: requerixco o requerixgo, requerixes, requerix, requerim, requeriu, requerixen; requerit, requerits, requerida, requerides; yo requeriré; yo requeriría; si yo requerira o requeriguera; yo requirixco o requirixgo, requirixes, requirix, requirim, requiriu, requirixen; requirit, requirits, requirida, requirides; yo requiriré; yo requiriría; si yo requirira o requiriguera.)

28. Requesta, s. f., requête, demande, sollicitation.
A la requesta dels fals Juzieus. V. et Vert., fol. 4.
A la requête des faux Juifs.
A la requesta et instancia de mos prelats e baros.
(chap. A la requesta e instansia de mons prelats y barons. Veigáu les grans diferensies del chapurriau del 2026 en lo texto de Felipe lo guapet del 1306.)
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
À la requête et instance de mes prélats et barons.
CAT. Requesta. ESP. Recuesta (requerimiento, solicitud). PORT. Requesta. 
IT. Richiesta.
(chap. Requesta, requestes; solisitut, solisituts : demanes o solisites.)

29. Requerement, s. m., réclamation, demande.
Eissament si la Gleisa a alcuna accion, so es alcus demans en dreit de requerement, no 'l pert per meins de XL ans.
(chap. Igualmen, si la iglesia té alguna acsió, aixó es algunes demandes en dret de requerimén, no 'l pert per menos de (: durán) coranta añs.) 
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Également si l'Église a aucune action, c'est-à-dire aucune demande en droit de réclamation, elle ne la perd pas par moins de quarante ans.
Requeremens c' om fai a Deu. Trad. de Bède, fol. 9.
Requête qu'on fait à Dieu.
CAT. Requiriment. ESP. Requerimiento. IT. Richiedimento. (chap. Requerimén, requerimens; reclamassió, reclamassions; demanda, demandes.)

30. Requerensa, Requerença, s. f., réquisition, demande, requête, sollicitation. 
La prumiera requerença es. Doctrine des Vaudois.
La première demande est.
Las vostras requerensas sian conogudas en dreg Dieu.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Que les votres sollicitations soient connues endroit (devant) Dieu.

31. Requisicio, Requisitio, s. f., lat. requisitio, réquisition.
Que vos, notari, ne fassas carta de la requisicio.
Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 178.
Que vous, notaire, en fassiez acte de la réquisition.
Juraran als cossols... e per lor requisitio.
Charte de Gréalou, p. 74.
Jureront aux consuls... et par leur réquisition.
ANC. ESP. Requisición (En tiempo de guerra, recuento y embargo de caballos, bagajes, alimentos, etc., que suele hacerse para el servicio militar.) 
PORT. Requisição. IT. Requisizione.
(chap. Requisissió, requisissions : en tems de guerra o guiarra, recuento o censo y embarg de caballs, bagaches, alimens o vitualles, etc., que se sol fé pera lo servissi militá.)

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

miércoles, 3 de diciembre de 2025

Princep

Princep, s. m., lat. princeps, prince, principal.
Princeps, ducs e marques.
Giraud de Calanson: A lieys cui.
Princes, ducs et marquis.
Son mandat lhi princep e lhi comtor. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 107.
Sont mandés les princes et les comtors. 
CAT. Princep (príncep). ESP. (príncipe) PORT. IT. Principe.
(chap. Príncipe, príncipes; prinsipal, prinsipals.)
2. Prince, Prinsi, s. m., prince.
Gran prince per que no s prendon cura 
Que no fassan tort. 
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. Var. 
Les grands princes pourquoi ne prennent-ils pas souci qu'ils ne fassent pas tort.
Li plus gran
Si croizavan,
Li rei e li prinsi.
(chap. Los mes grans se crusaben (anaben a les crusades), los reys y los príncipes : prinsipals.)
Bertrand de Born: Fuilheta.
Les plus grands se croisaient, les rois et les princes.
Ai vos ajudat
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre rois, princes et principauté. 
IT. Prince.
3. Princessa, s. f., princesse.
Fig. Reina es de joi ses contenso...
E marquesa de ben dir sa razo,
E princessa.
Gausseran de Saint-Leidier: Puois. 
Elle est reine de joie sans contestation..., et marquise de bien dire sa raison, et princesse.
CAT. ESP. Princesa. PORT. Princeza. IT. Principessa (N. E. Buongiorno Principessa! - La vita è bella - Nicola Piovani, Luigi Piovano, Archi di Santa Cecilia). (chap. Prinsesa, prinseses.)

Buongiorno Principessa! - La vita è bella



4. Principat, s. m,, lat. principatus, principauté.
De mantenen fay delivrar
Totz los preysons que van trobar
Crestians en lo principat.
V. de S. Honorat.
Sur-le-champ il fait délivrer tous les prisonniers chrétiens qu'ils vont trouver dans la principauté. 
Ai vos ajudat 
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre roi, princes et principauté.
E 'l principat...
Li prec que s gart dels pervers. 
Et la principauté... je la prie qu'elle se garde des pervers.
Fig. El principaz del sabi er istables. Trad. de Bède, fol. 79.
(chap. Lo prinsipat del sabio (sabut, Saputo) sirá (será) estable.)
La principauté du sage sera stable.
- Hiérarchie.
Tres principatz son d'angels sus es cel. V. et Vert., fol. 46.
(chap. Tres jerarquíes d'angels ñan a dal al sel.)
Trois hiérarchies d'anges sont sus au ciel.
CAT. Principat. ESP. PORT. Principado, IT. Principato.
(chap. Prinsipat, prinsipats, com lo de Cataluña, Mónaco, Andorra, Liechtenstein, Antioquía, Kiev, Prinsipats eclesiastics del Sacre Imperi: Besanzón, Sion, etc., Asturies, Gerona, Viana - assignats als hereus de la Corona; lo príncipe de Viana ere lo hereu a la corona de Navarra - Pamplona. En lo cas de Carlos de Viana, ere fill de Blanca I de Navarra y Juan II de Aragó.)

EL PRÍNCIPE DE VIANA ESCAPA DE MALLÉN (SIGLO XV. MALLÉN)

Juan II de Aragó, Aragón


Blanca I de Navarra


5. Principal, adj., principalis, principal.
Auzon la vos del regidor principal. V. et Vert., fol. 54. 
Ils entendent la voix du régisseur principal.
De muzica sai yeu tot aondozamens
Quatre tons principals.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.
Subst. Los principals aissi nomnam
En nostra lengua romana.
(chap. Los prinsipals així - aixina nomenam en la nostra llengua romana : ocsitá, plana lengua romana, chapurriau antic.)
Brev. d'amor, fol. 41. 
Les principaux nous nommons ainsi dans notre langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Un principal ordenant et prezident totz les autres.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Un principal ordonnant et président tous les autres.
- Le fond d'une affaire.
Tant de principal que despens. Fors de Bearn, p. 1087. 
Tant de principal que de dépens.
CAT. ESP. PORT. Principal. IT. Principale. (chap. Prinsipal, prinsipals.)
6. Principalitat, s. f., lat. principalitatem, primauté.
Principalitat et dignitat.
En la general comunitat de totas substancias Dieus ha principalitat.
Eluc. de las propr., fol. 2 et 279.
Primauté et dignité.
Dans la générale communauté de toutes substances Dieu a primauté.
7. Principar, v., primer, surpasser, régir.
Li major del ostal del rey de Fransa comencero a principar sobr' els reys de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Les maires de l'hôtel (du palais) du roi de France commencèrent à primer sur les rois de France.
(N. E.  hôtel : hostel, la ô con acento circunflejo designa el antiguo “os”, las otras vocales con circunflejo suelen tener la s en el francés antiguo, o no tan antiguo, como en Estebanico Pasquier. Ver “maires” en sus “Recherches de la France”, uno de los libros editados por mí. recherchesfrance.blogspot.com)

Recherches de la France, Étienne Pasquier, Esteban, Estebanico, Esteve


8. Principalmen, adv., principalement.
A la honor, principalmen,
De Dieu, lo paire omnipoten.
(chap. A la honor, prinsipalmen,
De Deu, lo pare omnipotén.)
Brev. d'amor, fol. 75.
A l'honneur, principalement, de Dieu, le père tout-puissant.
CAT. Principalment. ESP. PORT. IT. Principalmente.
(chap. Prinsipalmen; los adverbios són una mica complicats de acentuá, o sigue, ficá tilde o no, perque solen tindre varios acentos o cops de veu; yo acentuaría la á, prinsipálmen.)