El archivero acomplejado que intentó reescribir la historia de Cataluña para igualarla al Reino de Aragón
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 28 de julio de 2025
Próspero Bofarull Mascaró, archivero, acomplejado, intentó reescribir historia Cataluña, Reino Aragón
lunes, 23 de junio de 2025
una cosica te voy a decir y que no te sepa malo
Cuando un aragonés te dice "una cosica te voy a decir y que no te sepa malo" es que te va a decir algo que te va a sentar como una patada en los cojones. Esto es así. Así somos.

Aragón (en aragonés y oficialmente, Aragón; en chapurriau Aragó) es una comunidad autónoma de España, resultante del reino histórico del mismo nombre y que comprende el tramo central del valle del Ebro, los Pirineos centrales y las Sierras Ibéricas. Está situada en el norte de España, y limita por el norte con Francia (Occitania y Nueva Aquitania), por el oeste con las comunidades autónomas de Castilla-La Mancha, Castilla y León, La Rioja, Navarra y por el este con Cataluña y la Comunidad Valenciana.
Está definida en su Estatuto de autonomía como nacionalidad histórica.
El Reino de Aragón, junto con el Principado de Cataluña, el Reino de Valencia, el Reino de Mallorca y otros territorios de Francia, Italia y Grecia conformaron durante siglos la histórica Corona de Aragón.
Desde 1978 es una comunidad autónoma española, compuesta por las provincias de Huesca, Teruel y Zaragoza, y que se articula en 32 comarcas y 1 delimitación comarcal. Su capital es la ciudad de Zaragoza. El 23 de abril se celebra la festividad de San Jorge, día de Aragón.
Aragón contaba, en enero de 2017, con 1.308.750 habitantes, lo que la sitúa en el puesto undécimo de las comunidades españolas en términos de población, a pesar de ser la cuarta por extensión con 47 719 km². Esta diferencia se debe a que es también una de las cuatro comunidades con menor densidad de población. Cabe destacar que la mitad de la población aragonesa (exactamente el 50,12 %) se concentra en la ciudad de Zaragoza.
El Producto interior bruto generado en Aragón durante el año 2016 fue de 34.686.536 miles de euros, con una tasa de variación en términos de volumen respecto al año anterior de 2,7%, cinco décimas por debajo de la tasa de España (3,2%). El PIB per cápita de Aragón del año 2016 fue de 26.328 euros con una tasa de variación respecto al año 2015 del 3,3%. Aragón se sitúa 9,8 puntos porcentuales por encima del PIB per cápita de España. La Comunidad cuenta con dos cadenas montañosas. El Pirineo concentra en la provincia de Huesca las mayores altitudes, con el Pico Aneto como techo de Aragón y del Pirineo. El Aneto cuenta con una altitud de 3404 metros sobre el nivel del mar. El sistema Ibérico limita con la meseta central de España. Su pico más alto es el Moncayo, con 2313 metros sobre el nivel del mar, y se ubica entre la provincia de Zaragoza y la de Soria.
Aragón alberga uno de los parques nacionales de España, el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, situado en la comarca pirenaica de Sobrarbe (provincia de Huesca). Es el segundo parque nacional más antiguo de España, declarado en 1918, y ocupa una superficie de 15 608 hectáreas.
En Aragón se hablan distintas variedades lingüísticas clasificadas dentro de tres idiomas, el castellano, el aragonés (mal llamado fabla o fablilla) y el valenciano de Aragón o chapurriau. Sin olvidar el árabe, rumano, marroquí, etc.
El castellano, por ley, es la única lengua oficial y mayoritaria. Sin embargo, el castellano aragonés se incluye entre las variantes septentrionales del castellano, con características propias sobre todo en el léxico y la entonación. Este tipo de castellano es predominante en la comunidad autónoma debido a la impronta del aragonés, lengua hablada anteriormente en todo el territorio. Actualmente se habla aragonés en algunos puntos del centro y norte de la provincia de Huesca y del extremo noroccidental de la provincia de Zaragoza. Según la Ley de Lenguas de Aragón, el aragonés se considera como lengua propia, original e histórica de Aragón, aunque no se reconoce su oficialidad.
En los valles pirenaicos es donde más se conserva su uso.
Alfonso II no conocía esa ley.
El catalán de Aragón NO existe, es puro occitano.
domingo, 15 de septiembre de 2024
Peticio, Petition - Philantropos
Peticio, Petition, s. f., lat. petitionem, pétition, prière.
Fan falsas peticios e quero fals jutges.
La peticio que ell nos essenha.
V. et Vert., fol. 15 et 37.
Ils font de fausses demandes et cherchent de faux juges.
La prière qu'il nous enseigne.
Per demanda o petition de somma d'argen.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 473.
Par demande ou pétition de somme d'argent.
CAT. Petició. ESP. Petition (petición). PORT. Petição. IT. Petizione.
(chap. Petissió, petissions; demanda, demandes; v. demaná.)
2. Appetit, Apetit, s. m., appétit, envie, désir.
Per l' apetit d' un home. Chronique des Albigeois, col. 60.
Pour l' appétit d'un homme.
Vencer los appetitz del cors. Arbre de Batalhas, fol. 261.
Vaincre les appétits du corps.
CAT. Apetit. ESP. Apetito. PORT. Apetite. IT. Appetito.
(chap. Apetit, apetits; gana, ganes; dessich, dessichos.)
3. Appetiment, s. m., appétit, désir.
Perdo appetiment de manjar.
Engendra appetiment dezordenat.
Eluc. de las propr., fol. 30.
Perdent désir de manger.
Engendre appétit désordonné.
(chap. Apetimén, apetimens : apetit, apetits.)
4. Appetitiu, adj., appétitif, qui produit l'appétit, le désir.
La virtut appetitiva que es ministrativa de talent et de desirer de aliment.
Eluc. de las propr., fol. 14.
La faculté appétitive qui est productive d'envie et de désir d'aliments.
CAT. Apetitiu. ESP. Apetitivo. IT. Appetitivo. (chap. Apetitiu, apetitius, apetitiva, apetitives; aperitiu, aperitius, com lo vermut, lo bitter Kas, que fan entrá gana de minjá.)
5. Appetar, v., lat. appetere, convoiter, désirer, ambitionner.
Lo qual conte de Montfort l' appetet (la terra) e prenguet.
Chronique des Albigeois, col. 19.
Lequel comte de Montfort l'ambitionna (la terre) et la prit.
CAT. Apetir. ESP. PORT. Apetecer. IT. Appetere.
(chap. Apetí: apetixco o apetixgo, apetixes, apetix, apetim, apetiu, apetixen; apetit, apetits, apetida, apetides.)
6. Repetitio, s. f., lat. repetitio, répétition.
Repetitio d'una meteyssa dictio en la fi de verset. Leys d'amors, fol. 123.
Répétition d'un même mot en la fin de verset.
- Figure de grammaire.
Fay se repetitio per aquela meteyssha maniera. Leys d'amors, fol. 123. Se fait répétition de cette même manière.
CAT. Repetició. ESP. Repetición. PORT. Repetição. IT. Repetizione, ripetizione. (chap. Repetissió, repetissions; v. repetí.)
7. Repeteire, s. m., lat. repetitorem, répétiteur.
De Clemen... repeteires... en essenhar. Cat. dels apost. de Roma, fol. 22. De Clément... répétiteur... pour enseigner.
CAT. ESP. PORT. Repetidor. IT. Ripetitore, ripititore.
(chap. Repetidó, repetidós, repetidora, repetidores : que repetix, be un curs a escola, be les ondes de radio, tv, internet, etc...)
8. Repetir, v., lat. repetere, répéter.
Deu hom repetir et entendre las paraulas del comensamen.
Leys d'amors, fol. 112.
On doit répéter et entendre les paroles du commencement.
Subst. Car el repetir no m' agrada. Brev. d'amor, fol. 6.
(chap. Ya que lo repetí no m' agrade.)
Car le répéter ne m'agrée pas.
Part. pas. Li duy bordo de la premiera cobla son repetit en la segonda. Aquesta dictio tan soen repetida.
Leys d'amors, fol. 34 et 114.
Les deux vers du premier couplet sont répétés dans le second.
Ce terme si souvent répété.
CAT. ESP. PORT. Repetir. IT. Ripetere.
(chap. Repetí: repetixco o repetixgo, repetixes, repetix, repetim, repetiu, repetixen; repetit, repetits, repetida, repetides.)
9. Competent, adj., lat. competentem, compétent.
Son judges competentz. Fors de Béarn, p. 1074.
Sont juges compétents.
- Convenable, suffisant.
Distancia competent.
Purgar... ab competent medecina.
Eluc. de las propr., fol. 14 et 92.
Distance convenable.
Purger... avec médecine convenable.
CAT. Competent. ESP. PORT. IT. Competente.
(chap. Competén, competens, competenta, competentes.)
10. Competentment, adv., convenablement, suffisamment.
Sian refresquit competentment de viandas.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 42.
Qu'ils soient rafraîchis convenablement de vivres.
CAT. Competentment. ESP. PORT. IT. Competentemente.
(chap. Competenmen.)
11. Competir, v., lat. competere, compéter.
Pogues o degues competir, o appartener.
Tit. de 1413, de S. Eulalie de Bordeaux.
Pût ou dût compéter, ou appartenir.
A las autras cors competiria drech de ho far.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 495.
Aux autres cours compéterait droit de le faire.
CAT. Competir. ESP. Competer. PORT. Competir. IT. Competere.
(chap. competre, incumbí, correspondre : aixó te compet a tú, ella té la competensia en este tema, ella es competén o competenta; no confundí o confondre en competí, de competissió, competissions: competixco o competixgo, competixes, competix, competim, competiu, competixen; competit, competits, competida, competides.)
Petit, adj., petit, faible.
E 'l reys Felips cassa lai, ab falcos,
Sos passeratz e 'ls petitz auzelhos.
Bertrand de Born: S'ieu fos aissi.
Et le roi Philippe chasse là, avec faucons, ses passereaux et les petits oisillons.
Petita boca, belhas dens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Petite bouche, belles dents.
Fig. El cors a gran e lonc e 'l cor petit e fals.
Sordel: Sel que.
Le corps il a grand et long et le coeur petit et faux.
Tals es apellatz petitz
Qu' es, quan s' eschai, pros et arditz.
Pistoleta: Manta gent.
Tel est appelé faible qui est, quand il faut, preux et hardi.
Tant son li mal gran e petit li be.
Cadenet: Ben volgra.
Tant sont les maux grands et petits les biens.
- Adv. Peu.
Sabetz petit, car pauc avetz apres.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.
Vous savez peu, car peu vous avez appris.
Es petit amatz
Hom paubres e coytatz.
P. Cardinal: Selh jorn que.
Est peu aimé homme pauvre et pressé.
Conoyss e sent et enten que petit val e petit pot.
(chap. Coneix y sén (o sentix) y entén que poc val y poc pot.)
V. et Vert., fol. 50.
Il connaît et sent et entend que peu il vaut et peu il peut.
ANC. FR. Le chevalier se desmenta,
Petit dormi, matin leva.
Roman de Rou, v. 7116.
Adv. comp. Diguas me, tu heretje, parl' ab me un petit.
(chap. Disme, tú hereje, parla en mí un poc, poquet.)
Izarn: Diguas me tu.
Dis-moi, toi hérétique, parle avec moi un peu.
Esgardet vas terra un petit.
Un troubadour anonyme: Seinor vos.
Regarda vers terre un peu.
ANC. FR. Poiz le pria asez ke un petit menjast,
Preist la cherité, un petit dinast.
Roman de Rou, v. 2491.
La resplandors del solelh la comensa a ferir petit cada petit.
Liv. de Sydrac, fol. 52.
La clarté du soleil la commence à frapper petit à petit.
De petit en petit venc en gran estat. Arbre de Batalhas, fol. 26.
De petit en petit (petit à petit) il vint en grande position.
En petit d' ora ven grans bes.
(chap. En poc tems ve gran be.)
Arnaud de Cotignac: Lo joi comens.
En peu de temps vient grand bien.
ANC. IT. Di quel che costa a lei men che festuga
Petita.
Ancor non sien pitettè.
Barberini, Docum. d'amore, p. 253.
CAT. Petit. (chap. Menut; poc.)
2. Petitet, adj. dim., petit, tout petit, enfant.
Auzeletz que son petitetz,
C' om pren per mei lo cap ab bretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Oiselets qui sont tout petits, qu'on prend par le milieu de la tête avec piéges.
Subst. Aportavan li un petitet qu' el toques.
(chap. Li portaben un chiquet (pera) que lo tocare.)
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 10.
Ils lui apportaient un enfant (pour) qu'il le touchât.
- Adv. légèrement, petitement.
Mot petitet vol durmir. Brev. d'amor, fol. 52.
Moult légèrement veut dormir.
ANC. FR. De la dame vos voldrai dire
Un petitet de sa beauté.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 408.
Un petitet se tret ariere. Roman du Renart, t. II, p. 102.
CAT. Petitet. (chap. Menudet, menudets, menudeta, menudetes; minudet, minudets, minudeta, minudetes; poquet, poquets, poqueta, poquetes.)
3. Petitament, adv., petitement.
No trompet pas petitament. Arbre de Batalhas, fol. 7.
Il ne trompa pas petitement.
Petra, s. f., lat. petra (N. E. petrus y variantes), pierre.
Jaspis es una petra qui a XVII semblansas.
P. des Bonifaces, Not. des Mss., t. V, p. 705.
Le jaspe est une pierre qui a dix-sept apparences.
CAT. Pedra. ESP. Piedra. PORT. Pedra. IT. Pietra.
(chap. Pedra, pedres; pedreta, pedretes. Sinonims: códul, coduls, códol, codols; barrócul, barroculs; canto, cantos, etc.)
2. Peira, Peyra, s. f., lat. petra, pierre.
Que 'l gota d' aigua que chai,
Fer en un loc tan soven
Que trauca la peira dura.
B. de Ventadour: Conortz era.
Vu que la goutte d'eau qui tombe, frappe en un endroit si souvent qu'elle troue la pierre dure.
Si las peiras eran pa
E que las aiguas fosson vi.
(chap. Si les pedres foren pa y les aigües foren vi (siríe tanta la gloria que 'n parlaríe la historia. Si només calguere obrí les barres y caigueren butifarres.))
P. Cardinal: Tan son valen.
Si les pierres étaient pain et que les eaux fussent vin.
Loc. No y remanria peyra sobre peyra.
(chap. No hi quedaríe pedra sobre pedra.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 6.
N'y demeurerait pierre sur pierre.
Pausarai en Sion la soberana peira cantonal. Doctrine des Vaudois.
Je poserai en Sion la souveraine pierre angulaire.
(chap. Yo posaré (ficaré) a Sion la soberana pedra angular, cantonera : del cantó, ángul.)
Clercia no valc anc tan
Qu' els solo anar prezican,
Aras van peiras lansan
A l' autra gen.
P. Cardinal: Un decret.
Le clergé ne valut oncques tant qu'ils ont coutume d'aller prêchant, maintenant ils vont lançant pierres à l'autre gent.
Proverb. Qui met peira contra son vizi si nafrara en lei.
(chap. Qui fique pedra contra son veí se nafrará (o ñafrará, ferirá, fará mal) en ella.)
Trad. de Bède, fol. 64.
Qui met pierre contre son voisin, se blessera en elle.
- Pierreries.
Es pus pretios, pus cars e pus valens
Que peiras pretiosas ni fis aur ni argens.
Pierre de Corbiac: El nom de. (N. E. Pierre también viene de petra, Petrus, Petrvs. Petronila, Peironela, Peire, Peyre, Pere, Pedro, Peter, Piotr, etc. Toponimia: Peirapertusa, Peyrapertusa, Petrapertusa : petra + pertus; Peralada : Petralata, etc.)
Est plus précieux, plus rare et plus valant que pierres précieuses ni or fin ni argent.
Era cubert de peyras preciosas. Philomena.
Était couvert de pierres précieuses.
- En parlant de l'aimant.
Aissi col fer la peira d' ariman,
Tira ves si fin' amors solamen.
Bernard Tortis: Per ensenhar.
Ainsi comme la pierre d'aimant le fer, elle attire vers soi pur amour seulement.
Par allusion au serment que faisaient les combattants, dans les jugements de Dieu, de ne porter sur eux aucune amulette.
No sai si us portatz peir' o breu,
Qu' en aissi m faitz fondre cum nieu.
Guillaume de Berguedan: Lai on hom.
Je ne sais si vous portez pierre ou bref, vu que par ainsi vous me faites fondre comme neige.
ANC. CAT. Peyra. (chap. Pedra.)
- Sorte de poids et de mesure.
Durant le moyen âge, le mot pierre servait à désigner un poids, qui variait de huit jusqu'à quinze livres; c'était aussi une mesure.
Voyez Du Cange, Gloss,, t. V, col. 430-1.
La mesure du froment s'appelait petrata, ibid., 433; et Perea, Carpentier, t. III, col. 242.
Las dichas cinquanta peiras de blat de las proprias lauransas de la abaia.
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 35.
Lesdites cinquante pierres de blé des propres champs de l'abbaye.
ANC. FR. S'il poise 36 pierres au prix de 9 livres la pierre.
Tit. des Péages de Paris. Du Cange, t. V, col. 431.
3. Peyreta, s. f. dim., petite pierre.
Am V peyretas. Leys d'amors, fol. 140.
(chap. En 5 pedretes.)
Avec cinq petites pierres.
Peyretas ades lansan. V. de S. Alexis.
Lançant incessamment de petites pierres.
CAT. Pedreta. (chap. Pedreta, pedretes.)
4. Peiros, Peyros, adj., lat. petrosus, pierreux, de pierre.
Tolrai vos lo cor peiros,
E cor de carn vos donarai.
Brev. d'amor, fol. 82.
Je vous ôterai le coeur de pierre, et coeur de chair vous donnerai.
Peyressilh... naysh soven en locs peyrozes.
Eluc. de las propr., fol. 219.
Persil... naît souvent en lieux pierreux.
(N. E. Petra, peira, peyra: Peyressilh; perejil, como mi primo Pedro Gil Guimerá; chap. julivert; FR. Persil, jolverd; Deutsch: Petersilie.
EN. Parsley.)
CAT. Pedrigos. ESP. (pedregoso) PORT. Pedrogoso. IT. Pietroso, petroso.
(chap. Pedregós, pedregosos, pedregosa, pedregoses.)
5. Peyrient, adj., de pierre.
En doas taulas peyrientes la trames a Moises. Nobla Leyczon.
(chap. En dos taules de pedra la va transmetre o transmití a Moisés; la ley, los deu manamens.)
Sur deux tables de pierre il la transmit à Moïse.
6. Peyralier, s. m., maçon.
Fay tot a regla coma peyralier lo mur tot engal a livell. V. et Vert., fol. 59. Fait tout à la règle comme maçon le mur tout égal de niveau.
ESP. Pedrero. PORT. Pedreiro. (chap. Pedré, pedrés, pedrera, pedreres; picapedré, picapedrés, picapedrera, picapedreres; marmolista o marmoliste, marmolistes; lapidari, lapidaris, lapidaria, lapidaries, del latín lapides, tamé pedra, lápida, lápides. Pedrera, de pedra, com cantera de canto, es lo puesto d' aon se trau la pedra. Tosquera, a Beseit, de aon se traíe la tosca, pedra porosa, travertino. Lo toscá, que ara es un hotel y restaurán a la vora del toll de Rabosa.)
7. Peirier, s. m., pierrier, machine à lancer des pierres.
Can trazo 'l peirier,
E 'l mur dezanvana.
B. Arnaud de Montcuc: Er quan li.
Quand les pierriers tirent, et le mur s'écroule.
Lo regisme de Salonic,
Ses peirier e ses manguanel,
Pogratz aver.
(chap. Lo reino o regne de Tesalónica, sense pedré (catapulta) y sense manganell, podríes tindre (conquistá, conseguí.))
E. Cairels: Pus chai.
Le royaume de Thessalonique, sans pierrier et sans mangoneau, vous pourriez avoir.
CAT. Pedrer. ESP. Pedrero. PORT. Pedreiro. IT. Petriere.
(chap. Pedré, manganell, catapulta.)
8. Peireira, s. f., pierrier.
Adoncs veirem aur et argen despendre,
Peireiras far, destrapar et destendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Alors nous verrons or et argent dépenser, pierriers faire, lever tentes et détendre.
ANC. FR. Enging, perriere, ne befroi.
Desoz la tor sont les perrieres
Qui lanceront pierres plenieres.
Roman du Renart, t. I, p. 289; et t. II, p. 327.
9. Peiriera, Peirrera, s. f., carrière.
Bartas, aiguas e peirieras. Tit. de 1278. Arch. du Roy., J. 308.
Bois, eaux et carrières.
Peira de las peirreras.
Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 138.
Pierre des carrières.
CAT. ESP. Pedrera. PORT. Pedreira. IT. Petriera.
(chap. Pedrera, pedreres; cantera, canteres; tosquera, tosqueres.)
10. Peyrin, adj., de pierre.
Lucafer s'en montet en la sala peyrina.
D'una sala peyrina que fo haut compassada.
Roman de Fierabras, v. 2660 et 4212.
Lucafer monta en la salle de pierre.
D'une salle de pierre qui fut haut disposée.
ANC. FR.
En la maison Symon, en la chambre perrine. Roman de Berte, p. 78.
11. Peiro, Perro, Peiron, Peyron, s. m., perron, petits escaliers en pierres ou en marbre, placés aux portes des villes, des châteaux et sur les routes, de distance en distance, pour que les voyageurs pussent monter plus commodément à cheval.
Bel companhos, las! foras, al peiros,
Me precavatz qu'ieu no fos dormilhos.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Beau compagnon, hélas! dehors, au perron, vous me priiez que je ne fusse pas dormeur.
Peyrons obratz e bels tauliers. V. de S. Honorat.
Perrons ouvragés et beaux tabliers.
Clavelat en la cros e batutz al peiron. V. de Ste. Magdelaine.
Cloué sur la croix et battu au perron.
A Toloza, part Montagut,
Plantara 'l coms son guonfaino
Al prat comtal, josta 'l peiro.
Bertrand de Born: Lo coms m'a.
A Toulouse, par delà Montagut, le comte plantera son gonfanon, dans le pré comtal, contre le perron.
ANC. FR. Au perron de la sale la royne descent. Roman de Berte, p. 16. Garda li dus de delez un perron. Roman d'Agolant, v. 472.
- Sorte de balcon.
Lai al perro on ella vai sezer.
G. Faidit: De lieis.
Là sur le perron où elle va s'asseoir.
(N. E. Consultar: peirón o humilladero.)
12. Peyrenat, adj., sauvage, qui vit au milieu des rochers.
De cabra peyrenada. Eluc. de las propr., fol. 89.
De chèvre sauvage.
(chap. Cabra salvache o salvache, que acampe per les roques o roquissals, capra hispanica, pirenaica, dels Alpes, íbex, íbice alpino, etc.)
13. Peyressilh, Peressilh, s. m., lat. petroselinum, persil.
Peyressilh pren tal nom, quar naysh soven en locs peyrozes... val en vianda et en medicina. Eluc. de las propr., fol. 219.
Persil prend tel nom, parce qu'il naît souvent en lieux pierreux...
il vaut en nourriture et en médecine.
Pren fenolh, peressilh, api. Collect. de recettes de méd.
Prends fenouil, persil, ache.
ESP. Perejil. PORT. Perrexil. IT. Petroselline. (chap. Julivert. FR. Jolverd.)
14. Pelitre, s. m., lat. petroselinum, ache, persil sauvage.
Pelitre... en yvern si cuelh. Eluc. de las propr., fol. 220.
Ache... se cueille en hiver.
CAT. ESP. PORT. Pelitre.
15. Apeyregar, Apeyreguar, v., lapider.
Apeyregar e aucire.
Giteron la fora de la ciutat, e apeyregueron la.
Hist. de la Bible en prov., fol. 78 et 41.
Lapider et tuer.
La chassèrent hors de la cité, et la lapidèrent.
(chap. Lapidá, codolejá, pedregá. Yo lapido, lapides, lapide, lapidem o lapidam, lapidéu o lapidáu, lapiden; lapidat, lapidats, lapidada, lapidades.)
16. Empeirezir, v., pétrifier, durcir.
Part. pas. Pero si la gorga es tan durzida
Que sia cais empeirezida.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pourtant si la gorge est si durcie qu'elle soit quasi pétrifiée.
Cant es empeirezida. Brev. d'amor, fol. 229.
Quand elle est pétrifiée.
ANC. FR. Le peitrissant avec la terre
Que les rayons du beau soleil
Echauffez soudain empierrerent.
Rémi Belleau, t. 1, fol. 53.
Nostre coeur est endurcy, empierré.
Camus de Belley, Diversités; t. II, fol. 330.
IT. Impietrire. (chap. petrificá, petrificás : fé, fés de pedra, endurí, endurís : fé du, ficás du.)
Peze, s. m., lat. pisum, pois.
Per quatre livras de pezes.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Pour quatre livres de pois.
CAT. Pesol. IT. Pisello. (chap. Pésol, pesols. ESP. Guisante.)
Pezolh, Pezoill, Peoill, s. m., lat. pediculus, pou.
Cum pezolhs, negras e 'scorpios. Brev. d'amor, fol. 53.
Comme poux, puces et scorpions.
Pezoills et arnas l' en naisson.
Cant auzels a peoills.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Poux et mites lui en naissent.
Quand oiseau a poux.
ESP. Piojo. PORT. Piolho. IT. Pidocchio. (chap. Poll, polls. Tamé se li diu poll, polls al pollastre, pollastres.)
2. Peoillet, s. m. dim., petit pou.
Car peoilletz noiris e fa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Car de petits poux il nourrit et engendre.
ESP. Piojillo. IT. Pidocchino. (chap. Pollet, pollets. Tamé se li diu al pollastret, pollastrets.)
3. Pezolhos, Peoillos, adj., pouilleux.
Si vostr' auzel es peoillos.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau est pouilleux.
La pel... trop escatoza et pezolhosa. Eluc. de las propr., fol. 99-100.
La peau... trop écailleuse et pouilleuse.
ESP. Piojoso. PORT. Piolhoso. IT. Pidocchioso.
(chap. Pollós, pollosos; pollut, polluts.)
4. Peoillia, s. f., maladie de poux.
Aissi perdra la peoillia.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ainsi il perdra la maladie de poux.
ESP. (piogeria) Piojería (miseria, escasez, menudencia, poquedad).
PORT. Piolharia.
5. Espulgar, v., bas lat. expulicari, épouiller, ôter les poux.
Ab nostres cofraires que soy appariatz,
Que m' espulgo ni grato, can m' en ven volontatz.
Izarn: Diguas me tu.
Avec nos confrères (avec) qui je suis apparié, qui m' épouillent et grattent, quand m' en vient volonté.
Quan espulga home... pezolhs. Eluc. de las propr., fol. 258.
Quand on épouille... poux.
ESP. (+ despiojar) PORT. Espulgar. IT. Spuleiare. (chap. Despollá.
Si es de pussa, pusses, despussá.)
Philantropos, adj., grec *gr, philanthrope.
Philantropos... vol dire amant d'home. Eluc. de las propr., fol. 212.
Philanthrope... veut dire ami de l'homme.
ESP. (filántropo, filántropa) PORT. IT. Filantropo.
(chap. filántropo, filántropos, filántropa, filántropes; de filia, philia : amor + antropos : home.)
domingo, 11 de agosto de 2024
Orbs
Orbs, adj., lat. orbus, aveugle.
Car qui d'aquesta es tacatz ell es totz orbs. V. et Vert., fol. 84.
Car qui est taché de celle-ci il est tout aveugle.
Cuiatz vos qu' ieu non conosca,
D' Amor, si 's orba, o losca.
Marcabrus: Dirai vos.
Croyez-vous que je ne connaisse pas, touchant Amour, s'il est aveugle, ou louche.
Fig. Tuit segon orba via.
G. Figueiras: No m laissarai.
Tous suivent voie aveugle.
Substantiv. Doncs si l'uns orbs l'autre guia.
G. Figueiras: No m laissarai.
Donc si un aveugle guide l'autre.
Ab fols et ab orbs es tota sa guirenssa.
Guillaume de la Tour: Un sirventes.
Avec fous et avec aveugles est tout son appui.
Adv. comp. Aissi cum sel qu' a orbas si defen,
Ai tot perdut la forsa e l' ardimen.
P. Vidal: Anc no mov.
Ainsi comme celui qui se défend à l' aveuglette, j'ai tout perdu la force et la hardiesse.
ANC. FR. Donnant des coups orbes à droite et à gauche.
Hist. Macar., t. I, p. 299.
Et les muez parler et les orbs esclerier.
Helinand ou Thibaud de Malli, vers sur la Mort.
ANC. CAT. Orb. IT. Orbo. (chap. Sego, segos, sega, segues; ciego, ciegos, ciega, ciegues; a Tortosa está Quico lo cèlio, que cante en lo noi y lo mut de Ferreríes. A mí tamé m' agrade mol lo vi de Batea.)
2. Orbar, v., lat. orbare, aveugler.
Fig. Lo demoni lor orba l'olh del entendement. Lo novel confort.
Le démon leur aveugle l'oeil de l'entendement.
ANC. CAT. Orbar. IT. Orbare. (chap. Segá, dixá sego (igual que segá en una fals o dalla): sego, segues, segue, seguem o segam, seguéu o segáu, seguen; segat, segats, segada, segades. Espero que a Arturo Gaya Iglesias no li sego lo dimoni l' ull del entenimén : señ.
Per sert, hauríe de lligí cóm se diu iglesia o iglesies en ocsitá, la llengua que parlabe Ramón Berenguer IV cuan va reconquistá Tortosa, Dertusa, Dertosa.)
3. Orbamen, adv., aveuglément.
Adonc queretz gierdon orbamen. V. de Pierre Pelissier.
Alors recherchez profit aveuglément.
4. Eissorbar, Eyssorbar, Yssorbar, Ichorbar, v., aveugler, ôter la lumière, perdre la vue.
(chap. Segá, pedre la llum, pedre la vista.)
Om l' espeza e l' eissorba e l' art e 'l pen.
T. d' Augier et de Bertrand: Bertran.
On le met en pièces et l' aveugle et le brûle et le pend.
Li creberon los huelhs de la testa, e lo yssorberon. V. et Vert., fol. 72.
Lui crevèrent les yeux de la tête, et l' aveuglèrent.
Fig. Aissi 'ls eyssorba cobeitatz.
Folquet de Romans: Quan cug.
Ainsi les aveugle convoitise.
Amors eyssorba selh que ve.
P. Cardinal: Ben tenh per.
Amour aveugle celui qui voit.
Coma huells malautes ni cassidos e laganhos no pot gardar lo lum, ans eyssorba pus... ont plus clars es lo lums. V. et Vert., fol. 83.
Comme oeil malade et chassieux et plein d'humeurs ne peut regarder la lumière, mais perd la vue davantage... où plus claire est la lumière.
Part. pas. O vezian am lurs huels yssorbatz.
V. et Vert., fol. 51.
Le voyaient avec leurs yeux aveuglés.
Fig. Volon comparar lur sen yssorbat a la savieza de Dieu.
V. et Vert., fol. 51.
Veulent comparer leur sens aveuglé à la sagesse de Dieu.
Theodoric... ichorbatz de la heretguia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 67. Théodoric... aveuglé de l'hérésie.
ANC. FR. Pendre as forche, ou noier en mer,
Ardoir en feu, ou essorber.
Roman du Renart, t. III, p. 293.
5. Issorbamen, Yssorbamen, Ychorbamen, s. m., aveuglement, perte de la vue.
Lo ychorbamen que la emperairitz avia fach a son filh.
(chap. Lo segamén que la emperatrís (Irene) habíe fet a son fill: lo va dixá sego: li va traure los ulls pera que no li prenguere lo reino o regne de Bizancio : Constantinopla : Estambul, Istambul.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.
La perte de la vue que l' impératrice avait causée à son fils.
Fig. Lo yssorbamen en que peccat met persona.
Amb aquest issorbamen espenh lo en peccat.
V. et Vert., fol. 49 et 11.
L' aveuglement en quoi le péché met la personne.
Avec cet aveuglement il le pousse en péché.
lunes, 15 de julio de 2024
Guerau de Montmajor, Gaspar. Grau.
Guerau de Montmajor, Gaspar.
N.° 1082 I H S. Breu discriptio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat del Rey D. Phelipp Al Real de la ciutat de Valencia a 8 de febrer any 1586.
6 hojas útiles, excepto la 1.a a 2 col.s y 40 líneas. - Papel 0,200 alto X 0,135 ancho: caja escritura 0,171 X 0,090. - Letra S. XVI.
Título. - Texto. - P. en bl.
Rústica.
Mayans en su Vida de Vives, Fuster, Salvá, Nevot (Nebot) y Serrano Morales, se refieren a dos copias conocidas de esta sátira, las cuales tenían al final indicación de pie de imprenta, seguramente apócrifo.
El presente MS. debe ser el original.
Guerau o Grau, que era natural de Onteniente (Valencia), graduóse de Maestro en Artes y Doctor en Teología; ejerció en la Universidad Valentina la cátedra de Retórica y Oratoria, de la cual fue destituido, repuesto y vuelto a expulsar, pasando a Alcalá, donde murió (como profesor de Retórica).
Véanse las dos curiosas notas proporcionadas por nuestro queridísimo amigo D. José Rodrigo Pertegás (N. E. o Pertegaz), que, según nuestra modesta opinión, ocupa el número uno entre los bibliófilos valencianos:
Requisicións ante el Justicia Civil, año 1585. - Mano 15, folio 1.° a 15.
En una información testifical ante el Justicia promovida a instancia del Rector, en 18 de Marzo de este año presta declaración como testigo lo Reverent mestre Joan Joachim Mijavila entre otras cosas dice:
“... e aixi mateix essent ell dit testimoni ara ultimament rector a un mestre en arts dit mestre grau cathedratich de rethorica per diverses quexes que de aquell hi havia li feu proces del qual fonch escriva miquel andreu notari de la dita universitat y per lo que de dit proces resulta los magnifichs Jurats qui tunc eren lo privaren de la cathedra y classe il remeteren á ell testimoni pera que lo castigas e aixi maná al lochtinent
del Justicia criminal lo portas pres a les presons del dit estudi general e dit lochtinent ab efecte lo prengue en la plaça de Sent Nicholau fora del territori del estudi e porta a mig jort (sic) publicament pres a dit estudi e per orde del dit testimoni fonch possat en lo cep y detengut molts dies de hon en apres sen fuyggue...” (Sigue otro asunto).
___
En el mismo día presta declaración Matheu balaguer vedell del Studi general de Valencia habitador de la present ciutat y dice:
“Que en lo any MDLXXXI essent vedell del estudi Lorens gostanti oncle de la muller del dit testimoni un dia de diumenge anant ell dit testimoni a dit estudi a vesitar dit gostanti troba en la plaça del dit estudi al lochtinent del Justicia criminal de la present ciutat nomenat alegre y demanantli all testimoni de hon venia aquell i dix que de portar un pres al estudi per orde del Rector de aquell y aci entrantsen ell testimoni en la casa del dit gostanti la cual esta dins lo estudi general troba com aquell estava en guarda de un mestre en arts nomenat grau y tenia cuydado y pena per lo que lo dit mestre grau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y aci al cap de moltes rahons que ell testimoni passa juntament ab lo dit gostanti al dit mestre grau muntaren aquell pres y posaren en lo cep ahon ell testimoni lo veu tenir per alguns dies fins tant que entengue que cen era fugit de dites presons y aci per dits respecte com per altres entengué ell testimoni que lo Reverent mestre Mijavila qui llavors era Rector del dit estudi bandeja aquell...” (Sigue otro asunto).
(Archivo Regional del Reino de Valencia).
La sátira que originó la desgracia de nuestro autor, es como sigue:
Yo mestre Grau del mes agut
a qui mes plau del corral brut
ser lo bochi de les escoles
del Rey paschi de beceroles
y lo fiscal gran nuuolada
pera dir mal e caualcada
vul de mondit (mon dit) de cada trip
dexar escrit al Rey phelipp
lo besamans ne fan viage
quels mestres vans que may pasage
an fet al Rey de arenes viu
per que en la ley passar lo riu
en que yo vixch que tant duras
dest modo em reixch el fonch bell pas
riurem de tot Dos grans maces
y dir un mot fins areries
duen per guia ell fa de cel
tantost venia coua de ladres:
un trist mesqui per be que ladres
en un roci Vicent Garcia
coxo grammatich ab gallonia
un poch lunatich y molt gralleges
lo bon pomares e bachilleges
moço de frares no te se escusa
fonch en son temps. que en caperusa
ab ell ensemps tambe no rebes
ve Figuerola tu fart de sebes
gran laguiola e de tonyna
pareix vulca es gran moyna
tant coxo va veuret lo hergul
de un negre peu. la veu de trul
Al jubileu del lop menor
no y falta Gil lo cap menor
capdell de fil sentint les gens
sens sentener: puix un nas tens
veli darrer dich que tens nas
un mestre Seua que si fa lcas ('l cas)
que tostemps neua phisonomia
per ser tant fret: en sodomia
ya sentremet has de parar
Agesilau a tot liurar
que tot li escau almanguenat
si nol saber: del leonat
Lo mercader trau inuentio
del bon Torrella lo uil capo
sil porta sella gentil diuisa
tambe la porta com en camisa
ab gepa torta no paregue
com los demes: mespanta ha fe
Seguia apres lo Vicent Blay
mestre Real lo papagay
vent fals y mal de les escoles
per un diner no marcha a soles
al barater tambe adorna
lo cambias esta gran sorna
al seu compas: un Castanyeda
ve Ripolles cruxint la seda
pesat poll es diu cada pas
com ques apega Sancto Thomas
a la gent lega es de mi parte
simple sens fel primera parte
questione prima pareix un drach
tantost intima destopa ple
lo que no sap: darrere ve
mes chic que nap Antoni Andreu
un forcadell qui tot ho veu
ningu com ell y tot ho llig
mestre chiquet y a tot afig
pareix fillet y res no sap
de mestre en arts per altre cap
a totes parts va mestre Roca
seua girant quant mala y poca
petit infant doctrina allega:
dix un fadri en esta sega
que per meni ab gran herror
pensa restar lo laurador
a visitar de Villa Franca
al princep nostre tant poca y manca
laltre ques mestre molt tes de coll
mestre Palau pensas lo foll
preten y cau ser archebisbe
y no so sent un syllogisme
pensaua ardent que saber fer
ser catredatich (: catedratich) e Lucifer
qui bon gramatich guito de peige
no crech que sia. portaua un meige
apres seguia o dos del loch
un mestre Alberro vestits de groch
digne sancerro color de gualles
daquest ramat a les espales.
ben entrañat Adell la hu
sobre ser roig que no ningu
feume mal goig lo Catala
mestre Ferrer cozin germa
de tireter sols tenen venes
propri martell pera morenes
en campanar ques ell mes mal
a mes anar quels mals que cura
ve frare mas de la oradura.
un pegomas Anaua lo physich
semblaua entrells etich y tisich
al pas dels vells del mal mateix
trota Cardona Rodrig el leix
legia persona si nou sabeu
descosit sach laltre que veu
Arbriscio es diu un be mereix
entrant lestiu daquell bon loch
lo salaran que fonch un poch
ques porch tan gran home de be
de gros no puda puix lo mig te
tot se de muda de homens viciosos.
lo Boninfant anant pomposos
veuse galant per mig del pont
be uol lo leig estant de front
que lo paseig ja del Real
duras un any. com un tabal
aquell traues uenia al trot
de cordoues lo doctor Garcia
espadachi e tant corria
venint alli que tal se creu
lo gran doctor que fos correu
Cosar menor de les escoles
que ca mos talla flos y violes
com ves y talla nesta dient
lo mal dient del mancament
en seguiment que fet li an
ve lo Segarra en est Sen juan
que ve que charra falta Almenara
mes tot ho borra no sap encara
ab tant que gorra lo seu treball
auisitar. la rambla auall
Polo me par ab vesta groga
segons lo viu no crech que ploga
groch cloch y piu diuen que dix
pernoriat un mal capell
venir deuia diu que puix ell
tant li seria micer Miro
lo esclafament ab capiro
que lo trist sent y borles verdes
de tanta fusta sobre ses serdes
com tostemps gusta de jauali
al seu costat lo deu mari
porta a Salat em paregue
que per desig tant vert ixque
venia en mig quel vert de coll
del Segarra lo gira sol
raym de parra la baluerna
penjat pareix ram de tauerna
tot ell me sembla entre coloms
en altra adsembla dos corps mesclats
ve mestre Blanes dells diuisats
unflat ab ganes va mestre Aldana
de ser tengut que tot ho agrana
lo pet agut y tot ho vol
per molt donos cul de muçol
sent enujos tambe Monço
a Deu y a tots mestre en raco
en los seus mots fet en tinebles
escola legia y te decexbles
molt li bestiegia qui nuna ho fon
la cara fe[r]a tot o confon
passar carrera ab contra puns
un mestre peres sent tots los puns
que en totes veres de calçater
vol ser hebreu ve molt darrer
mas qui nou creu? lo Blay Nauarro
Veli vehi pesat com carro
lo gran Marti tot ert cosit
vehi li fonch pareix lo sit
pare que fonch apres de mort
nat en la sella lligat ben fort
quina parella? sobre la sella
ell y lo Gil tota Castella
doctor sotil no te tant vent
gelliceras per conseguent
com un cedas ve lo Ferrus
te lo ceruell que la jesus
qui cern ab ell pareix no sap
sols trau cego tant baix de cap
La processo que toca als peus
mes vogit te prim con fideus
Asscensi ve tot esmortit
lo que tant sap etich podrit
que ja no cap figa batut
en aquest mon tot espremut
dos frares son ve lo traydor
Salon y Estela del gran rector
que en esta tella mestre pasqual
tambe campege que res no val
ab puns de drets y val quant pot
fastijo sets ab beguinot
pesats com plom lo vant seguint
en aquest mon a peu grunint
molta canalla altres restaren
e gran farfalla que no anaren
de machucons la groça anguila
com en perdons de Mijavila
en badalits que diu ques cast
vent los vestits y home bast
dels mascarats en sermonar
ells son penats com sol cridar
destes escholes aualotant
portant estoles e palmejant
de puritat per exes trones
lo graduat espanta dones
y qui no u es gran plorador
Basta no mes de la moneda
ploma a retraure esta vereda
no vulles caure no vol seguir
per molt bolar per presehir
ques rebentar del gafarro
passar per tot mestre Monço
dich de rebot mestre Galant
y de mon dit ques vell infant
ho dexe escrit tot melindros
yo mestre Grau tot puagros
a qui mes plau tot mort de fam
ser lo bochi lo fill de Adam
del Rey paschi mes desdichat
e lo fiscal no sa trobat
pera dir mal en la pastura
segons dit es. la vil criatura
Finis. mestre Cordero
ab son sombrero
(Feta la present descriptio a e barret fort
8 del mes de febrer any 1586). que de la mort
es adjutor
Dels que no anaren. lo portador
al degollar
Y no viu mes y sententiar
estant present los desdichats
de aquesta gent esquarterats
ques poca y mala fins al suplici
semblant canalla resta en son vici
puix se mostraren mestre Oromi
e pasejaren gros colomi
com agotats empapussat
arraconats de roin blat
casi fugits
trists y marchits
de formentera no volgue ter
gran bestia fera lo capiro
ensuperbit gran sens raho
molt engrehit lo desdijat
per ques lector tant subjectat
reformador al vezitar
de gent gallofa y mosejar
menjant garrofa al bon bou vermell
Calbo resta ques burla dell
que no gaza terriblement
comprar ceti lo impertinent
ans sen fugi confus boçal
per no venir brut animal
ans vol morir pomar falta
que no gastar que diu ana
mes viu faltar [a] vizitar
en lo aualot pera donar
lo tararot lo mig del guany
doctor Reguart al roig vehi
que deu men guart no accedi
per deu exir lo trasullat
se senti dir cantos criat
tot diuisat de la miseria
com a orat perque ab lazeria
en primauera no pot comprar
es la albufera lo que gastar
arros ben fret li convenia
lo mes quinet tampoch venia
del doctor Plaça lo mallorqui
sens embaraça o alarbi
en cascun any dich lo doctor
ple de malany gran curador
e de unflors des cotiflats
y grans dolors puix les maldats
pagant peccats del meje suares
per ell causats no vol exerir
en son jouent nol puch sufrir
home imprudent gran guañador
murmurador no per doctor
y prouador mes per beato
de medicines fa gran barato
dexant les fines per sis dines
y les prouades va tres carres
falta pujades no per vezita
que sa muller en esta crita
falta Roqueta un millonar
criatureta de cagaferros
que va enconant terribles erros
phylosophant mercadejar
fins a patraix y vizitar
per fer lo encaix tot juntament
ab sa muller la pobra gent
ab son diner asi falta
mig homenet qui may guanya
lo cariestret fama ni nom
cara de pega un honrat hom
exuta y negra Bosch tant espes
Calbo falta que may ixques
que nos troba dell cosa bona
ab lo diner mala persona
pera fer fer de tota gent
lo capiro gran maldient
lo gran Masco si ell fora mut
volgue faltar y Montagut
y no anar son preceptor
per no tenir fora millor
ab que cobrir lo Martorell
son mal cosas moro borracho
animalas resta per macho
Capella armeno y en veritat
que de Galeno per gran orat
sol molt parlar restar pogues
y coblejar basta no mes
en la velea ploma a retraure
que mal se emplea no vulles caure
lo meije roig per molt bolar
no li feu goig ques rebentar
aquesta empreça passar per tot
al tort monteza dich de rebot.
que tot lo dia Finis.
ell consumia (Facta a 8 de febrer any 1586.)
en fer pesar









