Mostrando las entradas para la consulta rat penat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rat penat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 28 de septiembre de 2024

Pluma - Podagric


Pluma, s. f., lat. pluma, plume.

Sa pluma li trembla e ill bat...,

Ben fai parer que aia freg.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Sa plume lui tremble et lui bat..., il fait bien paraître qu'il ait froid.

S' avian col de ferr o d' acier,

No 'ls valria una pluma de pau.

P. Vidal: Drogoman.

S'ils avaient cou de fer ou d'acier, il ne leur vaudrait une plume de paon.

La pluma am la qual hom escriu. Leys d'amors, fol. 137.

(chap. La pluma en la que (hom) se escriu.)

La plume avec laquelle on écrit.

Loc. Pluma e pluma faretz pelar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plume à plume vous ferez plumer.

CAT. Ploma. ESP. PORT. Pluma. IT. Piuma. (chap. ploma o pluma, plomes o plumes; la ploma de un muixó antigamén se díe pena, y encara se diu penat en rumano : que té plomes, com lo rat penat : murciélago.)

2. Plumar, v., plumer.

Al primier lans perd' ieu mon esparvier,...

... E qu' ie 'l veya plumar.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Qu'au premier jet je perde mon épervier,... et que je le voie plumer.

El tost li plumara los costatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tôt il lui plumera les côtés. 

Part. pas. Aquest capos fon plumatz per Juzieus.

(chap. Este capó va sé desplomat o desplumat per los judíos.)

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.

Ce chapon fut plumé par les Juifs.

ANC. CAT. Plumar. CAT. MOD. Plomar. (chap. Desplomá o desplumá; plomá o plumá es traure ploma o pluma un muixó.)

Lo corv. Edgar Allan Poe. Traducsió de Ramón Guimerá Lorente, Moncho

3. Plumeta, s. f. dim., petite plume.

L' en banhatz soven la plumeta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui en baignez souvent la petite plume.

CAT. Plometa. (chap. Plometa o plumeta, plometes o plumetes.)

4. Plumozitat, s. f., plumosité, plumage, abondance de plumes.

Aigla... ha tropa nervozitat et plumozitat. Eluc. de las propr., fol. 140.

L'aigle... a beaucoup de nervosité et de plumosité.

(chap. Plumache, plumaches; plomache, plomaches; plumosidat, plumosidats : abundansia de plomes o plumes.)

5. Plumassol, s. m., coussin, oreiller de plumes, coussinet.

Sarrar la plagua am plumassols et am liamentz.

Trad. d'Albucasis, fol. 13.

Serrer la plaie avec coussinets et avec ligatures.

6. Plumos, adj., plumeux, garni de plumes.

Esparver ab camba plumosa.

(chap. Esparvé en garra (cama) plumosa.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Épervier avec jambe plumeuse.

ANC. FR. Cherchant le mol d' un plumeux aureiller.

Œuvres de Ronsard, t. II, p. 1198.

ESP. Plumoso. (chap. plumós, plumosos, plumosa, plumoses.)

7. Deplumar, v., plumer, ôter, arracher les plumes.

Can l'aura preza, giquetz lo 

Estar desobre et esperar 

Molt longamen, e deplumar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand il l'aura prise, que vous le laissez rester dessus et attendre moult longuement, et plumer.

ANC. CAT. Desplomar. ESP. PORT. Desplumar. IT. Spiumare.

(chap. Desplumá o desplomá: desplumo, desplumes, desplume, desplumem o desplumam, despluméu o desplumáu, desplumen; desplumat, desplumats, desplumada, desplumades; desplomat, desplomats, desplomada, desplomades; desplomá tamé vol di caure a plom, desplomás: yo me desplomo, desplomes, desplome, desplomem o desplomam, desploméu o desplomáu, desplomen; desplomat, desplomats, desplomada, desplomades.)


Plus, Pus, adv., lat. plus, plus, davantage. 

Usatges es d' ome, qu' es amoros, 

Quan plus non pot, se deleyt en parlar.

Gui d'Uisel: Ges de.

C'est usage d'homme, qui est amoureux, quand davantage il ne peut, il se délecte à parler.

No m' enten pus qu' un Aleman.

Pistoleta: Ancmais nulhs.

Elle ne m'entend pas plus qu'un Allemand.

- Devant un adjectif il indique le comparatif.

Flor de roser, quan nais, 

Non es plus fresca.

Raimond de Miraval: Bel m' es.

Fleur de rosier, quand elle naît, n'est pas plus fraîche.

Pus olens, pus plazens, pus clara

Flors etz qu' el mon para.

G. Riquier: Aissi con es.

Plus odorante, plus agréable, plus brillante fleur vous êtes qui au monde paraisse.

- Précédé de l' article, il indiquait le superlatif.

Vos es el pus noble cavayer crestia que sia alh mon. Philomena. 

Vous êtes le plus noble cavalier chrétien qui soit au monde.

Que 'l genser es del mon e 'l pus corteza. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Vu qu'elle est la plus gentille du monde et la plus courtoise. 

Loc. En son des tans plus gaia.

La Comtesse de Die: Fin joi. 

J'en suis dix (fois) autant plus gaie. 

On plus chan, plus m' en sove.

Folquet de Marseille: En chantan. 

Où plus je chante, plus il m'en souvient. 

On plus mi fai languir, plus la reblan. 

Pistoleta: Ancmais nulhs. 

Où plus elle me fait languir, plus je la flatte. 

ANC. FR. Tant plus ils s' advancent, ils oyent de mieux en mieux le retentissement de ce bruit. Hist. maccaronique, t. II, p. 200.

Prov. On hom plus aut es pueiatz, 

Mais pot en bas chazer.

B. Zorgi: On hom. 

Où plus l'homme est haut élevé, plus il peut en bas tomber. 

Adv. comp. Doncs ell, ses plus, se deu numnar qui es.

V. et Vert., fol. 40.

Donc lui, sans plus, il doit se nommer qui il est.

Aquel escapet e non plus.

P. Cardinal: Una cieutat.

Celui-là échappa et non davantage. 

Subst. Prometes mi vostr' amor.

Del plus no us prec, ni no s cove. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Promettez-moi votre amour, du plus je ne vous prie, ni il ne convient pas.

Al plus que pot m' enansa.

B. de Ventadour: Tuit selh. 

Au plus qu'elle peut elle m'avance.

- Plus grand nombre, majeure partie.

En aisso truep voluntos

Lo pus de las poestatz.

G. Riquier: Cristias vey.

En ceci je trouve disposé le plus grand nombre des puissances.

ANC. FR. Aucuns en eschapèrent et les plus se perdirent.

Comines, t. I, p. 30.

Toutefois, le plus du temps, ilz campoient séparément.

Amyot. Trad. de Plutarque, Vie de Pompée. 

Loc. Li baro,

Li plus de conduich e de do.

Marcabrus: Emperaire. 

Les barons, les plus de munificence et de générosité.

Conj. comp. Venc l' uns vais l' autre al pus tost que pot. Philomena.

L'un vint vers l'autre au plus tôt qu'il put.

CAT. Plus. ANC. ESP. Plus, chus. ANC. PORT. Chus. ANC. IT. Plu. IT. MOD. Più. (chap. Mes; plus.)

2. Sobreplus, s. m., surplus, reste.

N' a pres alcuna quantitat,

E 'l sobreplus lur a layssat. V. de S. Honorat.

Il en a pris aucune quantité, et le surplus leur a laissé.

Tan de plazers li faria

Qu' el sobreplus conqueria.

T. de G. Faidit et de Hugues de La Bachelerie: N Uc.

Tant de plaisirs je lui ferais que le surplus je conquerrais.

IT. Sovrappiù. (chap. Lo restán o lo resto, lo que sobre, les sobres.)

3. Plusor, adj. pl., plusieurs, la plupart.

Ilh en colon plusors. La nobla Leycson (leyczon). 

Ils en honorent plusieurs.

Subst. Mal li faran tut li plusor

Qu' el veyran jovenet, meschi. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Mal lui feront tous les plusieurs (la plupart de ceux) qui le verront jeunet, chétif.

Tenran m' en li plusor

Per cornut e per soffren.

B. de Ventadour: Acossellatz mi.

M'en tiendront la plupart pour cornu et pour endurant.

ANC. FR. Nafré furent forment è lassé li plusor. Roman de Rou, v. 1718. De plusors choses que je vei. Deuxième trad. du Chastoiement, conte 3. 

ANC. IT. Ed aora in plusor parte. Brunetto Latini, Tes., p. 8. 

La qual plusor fiate è partita. Guittone d'Arezzo, lett. 8.

(chap. La mayoría, la part mes gran.)

4. Plural, s. m., lat. pluralis, pluriel.

Lo plural conoysh hom can es pronunciat pluralmen, so es cant parla de motas causas. Leys d'amors, fol. 53.

On connaît le pluriel quand il est prononcé pluriellement, c'est-à-dire quand il parle de nombreuses choses.

CAT. ESP. PORT. Plural. IT. Plurale.

5. Pluralitat, s. f., lat. pluralitatem, pluralité.

En lui non cay pluralitatz. Brev, d'amor, fol. 7.

En lui n'échoit pas pluralité. 

Am pluralitat et singularitat. Gramm. provençale. 

Avec pluralité et singularité. 

CAT. Pluralitat. ESP. Pluralidad. PORT. Pluralidade. IT. Pluralità, pluralitate, pluralitade. (chap. Pluralidat, pluralidats.)

6. Pluralmen, Pluralmens, adv., pluriellement, au pluriel. 

Tres noms e tres personas puesc dire pluralmens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Trois noms et trois personnes je puis dire au pluriel.

Cant es pronunciat pluralmen. Leys d'amors, fol. 53.

Quand il est prononcé pluriellement.

IT. (ESP.) Pluralmente. (chap. Pluralmen : en plural.)


Pluvia, Ploia, Plueia, Pluia, s. f., lat. pluvia, pluie.

Ayguas e pluvias

Sobrecaupiron fort las vallz e las gaudinas. V. de S. Honorat.

Eaux et pluies couvrirent fort les vallées et les bocages.

Sofron fam e set e ploia e ven.

Bertrand de Born: Gent part. 

Souffrent faim et soif et pluie et vent.

Fig. Plueia de fuoc ardent e de solpre pudent sobre las V ciutatz.

V. et Vert., fol. 19. 

Pluie de feu ardent et de soufre puant sur les cinq cités. 

Prov. Apres la plueia, fara bel.

(chap. Después de ploure, fará bo (bon tems u orache.))

Amanieu des Escas: Dona per.

Après la pluie, il fera beau.

De gran ven, pauca plueia. Leys d'amors, fol. 138.

De grand vent, petite pluie.

Un troubadour a dit en faisant l' éloge de sa dame.

Dona, la genser creatura

Que anc formes el mon natura..., 

Solelhs de mars, umbra d' estieu, 

Roza de may, pluia d' abrieu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame, la plus belle créature que formât oncques au monde nature..., soleil de mars, ombre d'été, rose de mai, pluie d'avril.

CAT. Pluja. ANC. ESP. Pluvia. ESP. MOD. Lluvia. PORT. Chuva. IT. Piova, pioggia. (chap. ploguda, plogudes; aigua; v. ploure; plou, ha plogut, plourá, plouríe, ploguere.)

2. Ploure, Pluoure, v., lat. pluere, pleuvoir, faire pleuvoir, tomber. 

Anc pus menut aiga nou plou 

Cum els passon.

Gavaudan le Vieux: Senhors. 

Oncques plus menu l'eau ne pleut comme ils passent.

Fon se de ploure gequit.

P. Cardinal: Una cieutat. 

Il eut cessé de pleuvoir.

Si cum lo reis celestials

Pluou sus los bos e sus los mals.

Brev. d'amor, fol. 71.

Ainsi comme le roi céleste fait pleuvoir sur les bons et sur les méchants.

Si plovia tot un an 

Tan d'aiga con a en la mar.

Roman de Jaufre, fol. 120. 

S'il pleuvait tout un an autant d'eau comme il y en a dans la mer.

Al movemen dels signes e de las planetas, plou assatz, o plou pauc, o plou non re. Liv. de Sydrac, fol. 42. 

Au mouvement des signes et des planètes, il pleut beaucoup, ou il pleut peu, ou il ne pleut non rien (pas du tout).

Fig. par ext. Al prim comens del ivernaill, 

Can ploven del bosc li glan dur. 

Marcabrus: Al prim.

Au premier commencement de l'hiver, quand tombent du bois les glands durs.

Ce passage imite le vers de Virgile, Georg. IV: 

Nec de concussa tantum pluit ilice glandis. 

Delille a conservé la figure:

Ainsi pleuvent les glands. 

Gran signe en vi antan, un dia, 

Que ploc terra e sanc verayamen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Grand signe j'en vis l'an dernier, un jour, vu qu'il plut terre et sang vraiment.

Cel que nos ploc manna per amor. Leys d'amors, fol. 35.

Celui qui nous fit pleuvoir manne par amour.

- Abattu, renversé, précipité.

Part. pas. C' aquel teu esperit, que tu as receuput, 

Sia d'aquels del cel que sai foron plogut.

Izarn: Diguas me tu. 

Que ce tien esprit, que tu as reçu, soit de ceux du ciel qui ici furent précipités. 

CAT. Plóurer. ESP. Llover. PORT. Chover. IT. Piovere. (chap. Ploure.)

3. Ploios, Pluioxs, adj., lat. pluviosus, pluvieux.

Temps ploios.

La calor dissolvent la nivol ploioza.

Eluc. de las propr., fol. 116 et 136.

Temps pluvieux.

La chaleur dissolvant la nuée pluvieuse.

Autompne pluioxs. Calendrier en provençal. 

Automne pluvieux.

CAT. Plujos. ESP. Pluvioso, lluvioso. PORT. Chuvoso. IT. Piovoso.

(chap. pluviós, pluviosos, pluviosa, pluvioses; plovinós, plovinosos, plovinosa, plovinoses.)

4. Pluvial, adj., lat. pluvialis, pluvial.

Ayga pluvial.

De pluvial irrigacio.

Eluc. de las propr., fol. 74 et 129.

Eau pluviale.

D' irrigation pluviale. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Pluvial.

5. Pluvier, s. m., lat. pluvialis avis, pluvier.

Pluvier vieu de pur aire del cel. Naturas d'alcus auzels.

Le pluvier vit de pur air du ciel.

IT. Piviere.

Pluvier, s. m., lat. pluvialis avis

Pobol, Poble, s. m., lat. populus, peuple.

Hom murtrier ni raubaire 

Non platz tant a Dieu lo paire,

Ni tan non ama son frut 

Com fai del pobol menut.

P. Cardinal: Razos es. 

Homme meurtrier et voleur ne plaît pas tant à Dieu le père, ni autant il n' aime pas son fruit comme il fait (celui) du menu peuple.

Per que pobles e Dieus 

L' amon.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Par quoi peuple et Dieu l' aiment. 

Prov. Cui lauza pobles, so lauza Dominus. 

Pons de Capdueil: De totz chaitius. 

A qui le peuple loue, le Seigneur loue cela.

- Foule, multitude.

On, cad an, grand pobols s' ajosta. Roman de Jaufre, fol. 2.

Où, chaque année, grande multitude se réunit.

CAT. Poble. ESP. Pueblo. PORT. Povo. IT. Popolo. (chap. Poble, pobles.)

2. Poblacio, Poblacion, s. f., population, peuplade.

A la qual poblacion vienco homis. Titre de 1080.

(chap. A la cual poblassió venen homens.)

A laquelle peuplade viennent hommes.

Per las autras portas venc la poblacios. Guillaume de Tudela.

Par les autres portes vint la population.

CAT. Població. ESP. Población. PORT. Povoação. IT. Popolazione.

(chap. Poblassió, poblassions.)

3. Poblal, adj., public, manifeste.

Vos avetz alcun ofici poblal, so es poestatz d' alcun loc.

Aquel hom que es jutgatz de poblal crim.

Trad. du Code de Justinien, fol. 8 et 28. 

Vous avez aucun office public, c'est-à-dire juridiction d'aucun lieu.

Cet homme qui est condamné pour crime manifeste.

(chap. Públic, publics, pública, públiques; manifest, manifests, manifesta, manifestes.)

4. Poblar, v., peupler, s'établir.

Al dit loc, d' aqui avant, vendran poblar. 

Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 150. 

Audit lieu, de là en avant, ils viendront s'établir.

Ieu no pretz una carobla 

Terra que d' avol gient se pobla.

T. de Folquet et de Porcier: Porcier.

Je ne prise une carouble terre qui de méchante gent se peuple.

Part. pas. Gent... de la qual... Europa... fo poblada.

Eluc. de las propr., fol. 171.

Gent... de laquelle... l'Europe... fut peuplée.

CAT. ESP. Poblar. PORT. Povoar. IT. Popolare. 

(chap. Poblá: poblo, pobles, poble, poblem o poblam, pobléu o pobláu, poblen; poblat, poblats, poblada, poblades.)

5. Pobladament, adv., publiquement.

Aquestas doas causas non deu hom despitar pobladament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Ces deux choses on ne doit pas dédaigner publiquement.

(chap. Públicamen.)

6. Public, adj., lat. publicus, public, vulgaire.

Avetz autra poestat publica. Trad. du Code de Justinien, fol. 8.

Vous avez autre autorité publique. 

Substantiv. Lo publics deu, jorn e ser, 

Lauzar Dieu.

G. Riquier: Hancmays per.

Le public doit, jour et soir, louer Dieu.

Aiso fan los peccadors publics. Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 43. 

Ceci font les pécheurs vulgaires.

Adv. comp. Orar en secret,

Non en public.

Brev. d'amor, fol. 97.

(chap. Resá (orá) en secret, no en públic o públicamen.)

Prier en secret, non en public.

ANC. CAT. Poblic. CAT. MOD. Public. ESP. PORT. Publico. IT. Publico, pubblico.

7. Publical, adj., public. 

Se fai per publical persona. Trad. du Code de Justinien, fol. 13.

Se fait par publique personne.

8. Publico, s. m., trésor public, fisc.

Deu hom vendre la causa d'aquel ome que non paga lo tribut del publico e lo ces del publico. Trad. du Code de Justinien, fol. 40.

(chap. Se deu vendre la cosa d' aquell home que no pague lo tribut del fisco y lo sensal del fisco.) 

On doit vendre la chose de cet homme qui ne paie pas le tribut du fisc et le cens du fisc.

9. Publican, s. m., publicain, hérétique.

Tenon per publican 

Selh qui s defen.

P. Cardinal: Un decret. 

Tiennent pour publicain celui qui se défend.

En l' essemple del publica e del phariseu. Trad. de Bède, fol. 16.

(chap. Al ejemple del hereje y del farisseo o farisseu.)

En l'exemple du publicain et du pharisien.

CAT. Publicá. ESP. (hereje) PORT. Publicano. IT. Pubblicano.

(chap. Hereje, herejes.)

10. Publication, s. f., lat. publicationem, publication, confiscation.

Si denan la publication. Statut de Montpellier, de 1204.

(chap. Si dabán la publicassió.)

Si devant la publication.

CAT. Publicació. ESP. Publicación. PORT. Publicação. IT. Publicazione, pubblicazione. (chap. publicassió, publicassions.)

11. Poblicar, Publiar, v., lat. publicare, publier, promulguer, divulguer. 

No volias pobliar los secrez de t' abstinencia. Trad. de Bède, fol. 40.

Ne veuilles publier les secrets de ton abstinence. 

Non lo deu ges secret tener, 

Ans lo deu voler publicar.

Brev. d'amor, fol. 137. 

Ne le doit point tenir secret, au contraire il doit vouloir le publier.

Part. pas. Lo testamen deu esser publicat en aquesta guisa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 62. 

Le testament doit être publié en cette façon. 

Es per tot lo mon poblicada. Philomena.

(chap. (ella) está per tot lo món publicada.)

Elle est par tout le monde publiée.

- Confisqué.

Sian penat, e lur ben sian publicat.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.

Qu'ils soient punis, et que leurs biens soient confisqués.

CAT. ESP. PORT. Publicar. IT. Pubblicare. (chap. Publicá: publico, publiques, publique, publiquem o publicam, publiquéu o publicáu, publiquen; publicat, publicats, publicada, publicades.)

12. Publicamen, adv., publiquement.

Publicamen prezicar. Brev. d'amor, fol. 49.

Prêcher publiquement.

CAT. Publicament. ESP. (públicamente) PORT. Publicamente.

IT. Publicamente, pubblicamente. (chap. Públicamen.)

13. Popular, s. m., lat. popularis, populaire, peuple, gent du peuple.

De la part dels nobles... e del popular.

Per composicio facha entre nobles e populars.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125 et 133.

De la part des nobles... et du populaire.

Par composition faite entre nobles et gens du peuple.

CAT. ESP. PORT. Popular. IT. Popolare. (chap. Populá, populás.)

14. Populos, adj., lat. populosus, populeux.

La terra en bon estat... et populosa, o poblada.

Priv. conc. par les Rois d'Angleterre, p. 13.

La terre en bon état... et populeuse, ou peuplée. 

Major, plus poderoza et populoza. Eluc. de las propr., fol. 171.

Plus grande, plus puissante et populeuse.

CAT. Populos. ESP. PORT. Populoso. IT. Popoloso. 

(chap. Populós o poblat, populosos o poblats, populosa o poblada, populoses o poblades.)

15. Apoblament, s. m., colonisation, établissement. 

Puois venc en Engleterra, per far apoblamentz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Puis vint en Angleterre, pour faire établissements.

(chap. Poblamén, poblamens : poblassió, poblassions; colonisassió, colonisassions; establimén, establimens de gen.)

16. Apobolar, v., peupler, coloniser, établir, fonder.

Fes apobolar III ciutatz en Espanha.

Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat.

(chap. Va enviá dos caballés (pera) que poblaren una gran siudat.)

Hist. de la Bible en prov., fol. 47.

Fit établir trois cités en Espagne.

Envoya deux chevaliers qui fondassent une grande cité.

Los quals premieramentz apoboleron los dichz montz.

(chap. Los cuals primeramen van poblá les dites montañes.)

Lett. de Preste Jean à Frédéric, p, 14.

Lesquels premièrement peuplèrent lesdites montagnes.

(chap. Poblá.)

17. Depopular, v., lat. depopulare, dépeupler, dévaster.

Si alcus depopularia camps, vinhas o blat davant maturitat.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133. 

Si aucun dévasterait champs, vignes ou blé avant maturité.

Part. pas. Que lo pays de Lengadoch sia fort depopulat.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 421.

Que le pays de Languedoc soit fort dépeuplé.

CAT. ESP. Despoblar. PORT. Despovoar. IT. Dipopolare.

(chap. Despoblá: despoblo, despobles, despoble, despoblem o despoblam, despobléu o despobláu, despoblen; despoblat, despoblats, despoblada, despoblades.)

18. Depopulaire, s. m., dévastateur.

Depopulaires de cams sia punitz. 

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVII, fol. 43.

Que le dévastateur de champs soit puni. 

ESP. Depopulador. IT. Dispopolatore. 

(chap. Despobladó, despobladós, despobladora, despobladores; devastadó, devastadós, devastadora, devastadores.)

Podagra, s. f., lat. podagra, podagre, goutte.

Podagra, es gota de pes. Eluc. de las propr., fol. 96. 

(chap. Podagra, es gota dels peus.)

Podagre, c'est goutte de pieds.

Si vostr' auzel podagra pren.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau prend la goutte.

Podagra don ja non garis.

Giraud de Borneil: Ops m'agra.

Goutte dont jamais il ne guérit.

ANC. CAT. Podagra. CAT. MOD. Poagra. ESP. PORT. IT. Podagra.

(chap. Podagra : gota; enfermedat típica dels reys, pot sé que la patixgue o patixque Juaquinico Monclús, presidén de los ignorans de la Ascuma de Calaseit, la assossiassió catalanista del Matarraña disfrassada de cultural.)

2. Podagric, adj., podagre, goutteux.

Les castrats no so podagrix. 

Ni son podagricas. Eluc. de las propr., fol. 96.

Les castrats ne sont pas goutteux.

Ni (ne) sont goutteuses.

(N. E. Ya u saps, Juaquinico Monclús, si patixes de gota, que te capon, que estás com un capó antes de Nadal. Chap. podágric, podagrics, podágrica, podágriques : gotós, gotosos, gotosa, gotoses.)

lunes, 9 de septiembre de 2024

Pena


Pena, s. f., lat. poena, peine, tourment, chagrin. 

Platz mi mais per leis pena durar, 

Que de nuilh' autr' aver tot mon talen.

G. Faidit: Trop malamen.

Il me plaît davantage pour elle endurer peine, que de nulle autre avoir tout mon désir. 

A autrui don alegratge,

Et a mi pen' e turmen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

A autrui elle donne allégresse, et à moi peine et tourment.

Qu' ella li disses quals penas avia, que li faria tantas messas dire..., que la trairia d' aquellas penas. V. de Guillaume de la Tour. 

Qu'elle lui dît quelles peines elle avait, qu'il lui ferait dire tant de messes... qu'il la tirerait de ces peines.

Loc. Ab bel semblan m'a mes en mortal pena.

R. Vidal: S' eu fos en. 

Avec beau semblant elle m' a mis en mortelle peine. 

Adv. comp. En peccat ai tant dormitz,

Qu' a pena vei la clara lutz 

Qu' el tieu sant esperitz m' adutz. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dans le péché j'ai tant dormi qu'à peine je vois la claire lumière que le tien saint esprit m'apporte.

A penas sai dir oc ni no.

Pons de Capdueil: S'anc fis. 

A peine je sais dire oui et non.

Voyez Enfan.

- Châtiment.

Amandar sus bona pena. Statuts de Provence. Massa, p. 180. 

Amender sur bonne peine.

CAT. ESP. PORT. IT. Pena. (chap. Pena, penes. Apenes.)

2. Penaire, s. m., expiateur.

Dels tieus tortz fo penaire,

E sofri mort e turmen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Des tiens torts il fut expiateur, et souffrit mort et tourment.

(chap. Expiadó, expiadós, expiadora, expiadores; patidó, patidós, patidora, patidores.)

3. Penable, adj., pénible, fatiguant, tourmentant.

Voill sapchaz qu' eu soi el diable 

Lo plus cruel e 'l plus penable.

T. de Hugues de Mataplane et de Blacasset: En Blacasset.

Je veux que vous sachiez que je suis le diable le plus cruel et le plus tourmentant. 

ANC. FR. En bataille très pénable. Eustache Deschamps, p. 157.

4. Penalitat, s. f., peine, douleur, pénalité.

Per que efante ab mendre dificultat et penalitat.

Loc... de penalitat, de miseria.

Eluc. de las propr., fol. 70 et 106. 

Pour qu'elle enfante avec moindre difficulté et douleur.

Lieu... de pénalité, de misère.

CAT. Penalitat. ESP. Penalidad. PORT. Penalidade. IT. Penalità, penalitate, penalitade. (chap. Penalidat, penalidats.)

5. Penos, adj., pénible, douloureux.

Mort agra et penoza. Eluc. de las propr., fol. 67. 

Mort aigre et pénible.

CAT. Penós. ESP. PORT. IT. Penoso. 

(chap. Penós, penosos, penosa, penoses.)

6. Penozament, adv., péniblement.

Aygla... penozament coa, pullifica et noyrish.

Eluc. de las propr., fol. 140. 

L' aigle... péniblement couve, fait éclore et nourrit.

CAT. Penosament. ESP. PORT. IT. Penosamente.

(chap. Penosamen : en pena, en dificultat, de forma penosa.)

7. Penar, v., peiner, tourmenter, affliger, punir.

Lo san prenon per lo penar. Planch de S. Estève. 

Prennent le saint pour le tourmenter. 

Plus fort... a penar lo jorn del juizi. Trad. de Bède, fol. 67.

Plus fortement... à peiner le jour du jugement.

Non era neguna gran domna... que no desires et no se penes que el entendes en ella. V. de Raimond de Miraval. 

Il n'était nulle grande dame... qui ne désirât et ne se tourmentât pour qu'il s' affectionnât à elle.

- Se roidir.

Trop es de greu occasio

Qui pena contra l' agulho.

Lays d'amors, fol. 138.

Est de fort pénible difficulté qui se roidit contre l'aiguillon.

- Porter, souffrir la peine.

Pus qu' a Dieus son vot non tenes...,

Dreit es qu' a la mort o penes.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Puisque vous ne tenez pas son voeu à Dieu..., il est juste qu'à la mort vous en portiez la peine.

ANC. FR. Et vos commandemens ferai

Moult volentiers m'en penerai.

Roman de Mahomet, v. 1209.

CAT. ESP. PORT. Penar. IT. Penare. 

(chap. Pená: peno, penes, pene, penem o penam, penéu o penáu, penen; penat, penats, penada, penades.)

8. Pentir, v., lat. poenitere, repentir, être repentant.

S' en breu no l' en sap far pentir.

B. de Ventadour: En aquest.

Si en peu elle ne sait l'en faire repentir.

E 'ls fay pentir de lurs peccats. V. de S. Honorat. 

Et les fait repentir de leurs péchés. 

S' en poiria ben pentir. 

T. de Guillem et de Sordel: En Sordel. 

S'en pourrait bien repentir. 

Ni anc no fo sazons que m'en pentis. 

La Dame Tiberge: Bels dous amics. 

Ni oncques ne fut saison que je m'en repentisse. 

Part. prés. Pentens e vergonhos. V. de S. Honorat. 

Repentant et honteux.

IT. Pentire, pentere. (ESP. Arrepentir, arrepentirse. Chap. Arrepentí, arrepentís: yo me arrepentixco o arrepentixgo, arrepentixes, arrepentix, arrepentim, arrepentiu, arrepentixen; arrepentit, arrepentits, arrepentida, arrepentides.)

9. Pentiment, s. m., repentir.

Agron mot gran dolor e pentiment mot gran.

Am mot gran pentiment confession a presa. 

V. de S. Honorat.

Eurent moult grande douleur et repentir moult grand.

Avec moult grand repentir il a pris confession.

IT. Pentimento. 

(ESP. Arrepentimiento. Chap. Arrepentimén, arrepentimens.)

10. Pentenza, s. f., repentance.

Li fraire de Llerins agron mot gran pentenza. V. de S. Honorat.

Les frères de Lérins eurent moult grande repentance.

11. Penitencia, Penedensa, s. f., lat. poenitentia, pénitence, peine, punition, châtiment.

Qui vi ancmais penedensa

Faire denan lo peccat?

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Qui vit oncques plus pénitence faire avant le péché? 

Loc. Ieu port penedensa 

Dels autruy peccatz.

P. Cardinal: Selh jorn. 

Je porte pénitence des péchés d'autrui. 

Loc. fig. Si manjatz del frug de penedensa,

Finiretz be lo bon comensamen.

G. Figueiras: Totz hom que. 

Si vous mangez du fruit de pénitence, vous finirez bien le bon commencement.

- L'un des sept sacrements.

Lo san sagramen de confessio e de penitencia. V. et Vert., fol. 5. 

Le saint sacrement de confession et de pénitence.

- Peine imposée par le prêtre, après la confession.

Confessada l' a …,

Penedensa li a donat.

V. de S. Honorat. 

Il l'a confessée..., pénitence lui a donné.

Prov. Segon lo peccat, penedensa. V. et Vert., fol. 68. 

Selon le péché, pénitence.

Soven apres mort, penedensa.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Souvent après mort, pénitence.

ANC. CAT. Penedenza. CAT. MOD. ESP. PORT. Penitencia. IT. Penitenzia, penitenza. (chap. Penitensia, penitensies.)

12. Penitencial, adj., pénitentiel, de la pénitence.

L' evesque respos aital 

Am senhal penitencial.

Brev. d'amor, fol. 183. 

L'évêque répondit ainsi avec signe pénitentiel.

Los VII psalmes penitencials.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 

Les sept psaumes pénitentiaux.

CAT. ESP. PORT. Penitencial. IT. Penitenziale. 

(chap. Penitensial, penitensials.)

13. Penizos, s. f., pénitence, repentir. 

Es peccatz, e d' avol penizos.

Aimeri de Peguilain: A vos amors. 

Est péché, et de mauvaise pénitence.

14. Penedir, Penedre, v., du lat. poenitere, expier, repentir.

Pel messonja penedir.

Gaubert, moine de Puicibot: Be s cuget.

Pour la menterie expier.

Adoncx no s poirian cofessar

Ni penedre.

Re no valria 

Qu' om dels mals fagh se penedes.

Brev. d'amor, fol. 113 et 109. 

Alors ils ne se pourraient confesser ni repentir. 

Rien ne vaudrait que des méfaits on se repentît. 

Subst. Quar lo penedres re no val. Brev. d'amor, fol. 113.

Car le repentir rien ne vaut.

Part. prés. Selhs qu' estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Ceux qui sont confés et pénitents. 

Ben lo troba peneden. Brev. d'amor, fol. 116.

Le trouve bien repentant.

Subst. Quar pot esser qu'el penedens 

No s penet ben perfiechamens. Brev. d'amor, fol. 116.

Car il peut être que le pénitent ne se repentit pas bien parfaitement.

Part. pas. Tres jorns an penedit lurs mals denant l'autar. 

V. de S. Honorat. 

Trois jours ont expié leurs maux devant l'autel.

- Absoudre.

Si son confessatz e peneditz de lurs peccatz.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 15.

S'ils sont confessés et absous de leurs péchés.

CAT. Penedir.

15. Penedemen, s. m., repentance, repentir.

Lo qual penedemen 

Dieus non te per sufficien.

Brev. d'amor, fol. 117. 

Lequel repentir Dieu ne tient pour suffisant.

ANC. CAT. Penediment.

16. Penedencier, Penedensier, s. m., lat. poenitenciarius, pénitencier, pénitent, pélerin.

Anc nuls amants ni nuls penedensiers

N' an trais lo mal ni la dolor ni l' ars

Qu' ieu ai sufert plus de cinc ans entiers.

Aimeri de Belmont: Ja n' er credutz.

Oncques nul amant ni nul pénitent n'ont enduré le mal et la douleur et l'ardeur que j'ai soufferts plus de cinq ans entiers.

Vai coma penedenciers 

Paupres de draps e de deniers.

Raimond de Durfort: Turmalet (Turcmalet).

Va comme pélerin pauvre de vêtements et de deniers.

CAT. Penitencier. ANC. ESP. Penitenciero. PORT. Penitencieiro. 

(chap. Penitén, penitens, penitenta, penitentes; penitensiari, penitensiaris : cárrec de la iglesia.)

IT. Penitenziere.

17. Penedensar, v., punir, châtier, faire faire pénitence.

El los penedensava. Brev. d'amor, fol. 151. 

Il les châtiait.

- Se repentir.

Part. pas. Penedensatz vos n' etz com hom pechaire.

Guillaume de Berguedan: Reis s' anc. 

Vous vous en êtes repenti comme homme pécheur.

- Absoudre, acquitter.

C' ab lor se combata, es totz penedensatz. Guillaume de Tudela.

Qu'avec eux il combatte, il est tout absous.

L' arma penedensada, 

E de sos pecas confessada.

Dialogue de l'âme et du corps. 

L'âme absoute, et de ses péchés confessée.

CAT. ESP. PORT. Penitenciar. IT. Penitenziare. 

(chap. Penitensiá: castigá, obligá a fé penitensia.)

18. Empentir, v., repentir, affliger. 

Part. pas. No fo pas empentida dels plazers ni de las amors qu' ill l' avia mandadas. V. de R. Jordan, vicomte de Saint-Antonin. Var. 

Ne fut pas affligée des plaisirs ni des amours qu'elle lui avait mandés.

19. Repentir, v., expier, se repentir, faire pénitence.

Ancmays non aye coratge ni talen

De repentir.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Oncques plus je n'eus courage ni volonté de faire pénitence.

Perdonet Longi que s repentia.

Pons de Capdueil: Er nos sia. 

Pardonna à Longin qui se repentait. 

Mas cant alcun temps ac estat

En l' islla de Sant Honorat,

Repenti si. V. de S. Honorat.

Mais quand aucun temps il eut demeuré dans l'île de Saint-Honorat, il se repentit. 

Substantiv. S'anc Dieus per repentir

Perdonet al peccador. 

Gaubert, moine de Puicibot: Partit.

Si oncques Dieu pour le repentir pardonna au pécheur.

CAT. Arrepentir. ANC. ESP. Repentir (MOD. Arrepentir, arrepentirse.) 

IT. Ripentire, repentere. (chap. Arrepentís.)

Voyez Conselh.

20. Repentia, s. f., repentance, repentir.

Pueis venc tart la repentia.

Folquet de Romans: Domna eu. 

Puis vint tard la repentance.

21. Repentensa, s. f., repentance.

Bon senhal de bona repentansa (repentensa).

Cat. dels apost. de Roma, fol. 177. 

Bon signe de bonne repentance.

IT. Ripentenza.

22. Repentimen, s. m., repentir, repentance.

Per repentimen de tos peccatz. 

Veraya cofessio, es repentimen de cor. 

V. et Vert., fol. 8 et 13. 

Par repentir de tes péchés.

Vraie confession, c'est repentir de coeur.

ANC. FR. Temps, voy ton cuer, vien à repentement. 

Eustache Deschamps, p. 6.

IT. Ripentimento. (chap. Repentimén, repentimens; arrepentimén.)

23. Repentizon, s. f., repentir, repentance.

Tan mi vauc conortan,

Quar repentizon ai gran.

B. Zorgi: Jhesu Crist.

Tant je vais me consolant, parce que j'ai grande repentance.

ANC. FR. Jà trovons-nos en l'Escriture

Que Diex est plus liez d'un félon,

Quant il vient à repentison,

Que de justes nonante-neuf.

Roman du Renart, t. II, p. 135.

24. Repenedre, v., repentir.

Don voluntier se penedrian

Si repenedre se podian.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Dont volontiers ils feraient pénitence s'ils pouvaient se repentir. 

CAT. Repenedir.


Pena, s. f., lat. penna, penne, plume de l'aile.

Apres so venon li cotel, 

So son las penas en ausel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après cela viennent les couteaux, ce sont les pennes en oiseau.

ANC. FR. De pennes l' aveit fait si bel

Qe n' aveit fait nul autre oisel.

Marie de France, t. II, p. 218.

- Plume qui sert à écrire.

Tan non escrius ab grafi ni ab pena.

Serveri de Girone: Qui bon frug.

Tant tu n' écris avec style ni avec plume.

ANC. FR. Nous ne poons souzescrire ne seignier la présente chartre, pour la penne qui tremble en nostre main pour la maladie.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 299.

PORT. IT. Penna. (chap. Ploma, plomes; Rat penat, rata penada : rata en plomes : murciélago. ESP. Pluma.)

Lo Rat penat

2. Peneta, s. f. dim., petite penne, petite plumes.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

IT. Pennetta. (chap. Plometa, plometes. ESP. Plumita, plumilla.)

3. Pennozitat, s. f., pennosité, plumage, abondance de plumes.

Los auzels qui han plus de pennozitat et mens de carnozitat.

Eluc. de las propr., fol. 139.

Les oiseaux qui ont plus de pennosité et moins de carnosité.

(chap. Plomache, plumaje.)

4. Pennat, adj., lat. pennatus, empenné, emplumé.

Ab les pes pennatz et ab cara efantil. Eluc. de las propr., fol. 116.

Avec les pieds empennés et avec visage enfantin.

Un' alauzeta be pennada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Une alouette bien emplumée.

Voyez Sorits et Rata. 

IT. Pennato.

(N. E. En rumano aún se usa penat para emplumado, con plumas.)

5. Pinho, s. m., pinon, petite penne.

Li pinho son las tres penetas 

Que nos apelam espazetas. 

Pinhos serratz et alas be, 

Que defors non parescon re.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Les pinons sont les trois petites pennes que nous appelons petites épées.

Pinons et ailes bien serrés, de sorte que dehors ils ne paraissent point.

6. Empennar, v., empenner, emplumer.

Part. pas. Cant la upa es mal enpennada. Naturas d'alcus auzels.

Quand la huppe est mal emplumée.

Trazon ab arbalestas los cairels empenatz. Guillaume de Tudela.

Tirent avec arbalètes les dards empennés.

ANC. FR. Il porte, comme oiseau, le dos empenné d'ailes. 

Robert Garnier, Hippolyte, acte II, sc. 1. 

Mortellement atteint d'une flèche empennée.

La Fontaine, Fables.

PORT. Empennar. IT. Impennare.

(ESP. Emplumar. Chap. Emplomá, emplumá.)

miércoles, 17 de julio de 2024

Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons. (N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

esparvé, cernícalo, halcón, falcó

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso, empachat

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...