El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
viernes, 28 de noviembre de 2025
Premer
Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.
Part. pas. Semblon razains prems en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en pressoir.
Eras l' a si prem e gros.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.
Maintenant il l'a si tendu et gros.
Fig. Chascus vices es prems per paor.
Trad. de Bède, fol. 44.
Chaque vice est comprimé par peur.
ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)
2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.
Bella m' es pressa de blezos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Belle m'est presse de bliaux.
Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.
C'est pourquoi la presse fut si grande.
CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa.
(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)
3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.
Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Par action de froid comprimant et endurcissant.
- Figer, coaguler, cailler.
Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.
(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)
Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.
Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.
Son suc a vertu de cailler lait en fromage.
Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.
Part. pas. Materia prezurada.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Matière coagulée.
(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)
4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.
Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.
Frag. de trad. de la Passion.
Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.
Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.
Frag. de trad. de la Passion.
En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.
ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura.
(chap. Presió, presions.)
5. Prezurament, s. m., présure, caillement.
Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.
(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)
Eluc. de las propr., fol. 215.
Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.
6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.
Dux fols aprem mots homes per calumpnia.
Trad. de Bède, fol. 78.
Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.
Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems.
Trad. de Bède, fol. 77.
Celui qui cherche le mal, sera froissé.
Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.
Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre.
Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.
Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.
Leys d'amors, fol. 2.
Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.
Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.
Trad. de Bède, fol. 27.
Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.
(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)
7. Apreissar, v., presser, tourmenter.
Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.
8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.
Que enprema... fort enprecio.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qui imprime... forte impression.
CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)
9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.
Trameten sas empressios.
Brev. d'amor, fol. 32.
Transmettant ses impressions.
Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.
(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)
Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.
CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.
(chap. Impressió, impressions.)
10. Emprenta, s. f., empreinte.
Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.
Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.
(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.);
11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.
La grana madura
Faretz espremer.
(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine mûre vous ferez presser.
- Articuler, énoncer.
No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.
Leys d'amors, fol. 145.
Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup.
CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir.
PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo, exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)
12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.
Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.
Leys d'amors, fol. 101.
Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.
13. Expremesos, s. f., oppression.
Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.
Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.
Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.
Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.
Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.
14. Expressiu, adj., expressif.
Pots so... de dolor et tristor expressius.
(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)
Eluc. de las propr., fol. 42.
Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives.
CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo. IT. Espressivo.
(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)
15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.
Adv. comp.
Conoyssensa a tant de mestiers bos
Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.
G. Riquier: Be m meravelh.
Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.
(N. E. Salvador Espriu.)
16. Expres, adj., lat. expressus, exprès.
L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.
L'expresse écriture.
CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso.
(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)
17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.
Aco esdeven tacitament o expressament.
(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Cela advient tacitement ou expressément.
Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79.
Ceci montra expressément Jésus-Christ.
CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente.
IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)
18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.
Mas per so no volc espressar
Dieus, que hom se degues amar.
Brev. d'amor, fol. 134.
Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer.
Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.
Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.
Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.
CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar.
(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)
19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.
Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.
Lequel foulait et comprimait l'Italie.
Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.
De sorte que l'hérésie fut étouffée.
CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere.
(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)
20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.
Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.
Leys d'amors, fol. 7.
Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.
CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione.
(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)
21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.
Opprimens las moylhers per forssa.
(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)
Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.
Opprimant les femmes par force.
ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir.
IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)
22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.
En oppression... de la... gent.
(chap. En opressió... de la... gen - chen.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 224.
En oppression... de la... gent.
CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.
(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)
23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)
24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão.
IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)
25. Conpressiu, adj., compressif.
De venas et arterias conpressiva.
Eluc. de las propr., fol. 65.
De veines et artères compressive.
ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)
26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.
Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.
Deu los hom... reprimer.
V. et Vert., fol. 18 et 3.
Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.
On les doit... réprimer.
CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)
domingo, 8 de septiembre de 2024
Peing, Pein, Peng - Sobrepelitz
Peing, Pein, Peng, s. m., lat. pignus, gage, nantissement, assurance.
Ja no i s deu hom fiar
Mais en bella semblansa,
Ses peing.
Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.
Jamais on ne s'y doit fier en belle apparence, sans assurance.
Non an peins ni gatge.
Rambaud de Vaqueiras: Si eu sui.
N'ont nantissements ni gage.
ESP. Peño (empeñar, pignorar, etc.). PORT. Penhor. IT. Pegno.
2. Pegnora, Penhora, Pignora, s. f., gage, assurance, saisie.
Pero 'l senhers coms, ducs, marques
N' a ben pegnora traicha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Pourtant le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré gage.
Ara digam de la causa que us hom met en penhora ad autre.
Me sera obligat per penhora tacitament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 30 et 87.
Maintenant disons de la chose qu'un homme met en nantissement à autre.
Me sera obligé par gage tacitement.
ANC. FR. Lesquels débats commencèrent pour la pigneure de certaines bestes prinses. Tit. de 1447. Carpentier, t. III, col. 277.
CAT. Penyora. PORT. Penhora.
3. Penhoramen, s. m., gage, nantissement.
D' aquella forza ni d'aquel penhoramen. Statuts de Montpellier, de 1204. De cette violence et de ce nantissement.
4. Pignorar, Penhorar, v., lat. pignerare, nantir, gager, appeler en garantie, mettre à l'amende.
Si no o fasia pignorar degudamen.
Puescan pignorar... o destringer aquel. Charte de Gréalou, p. 82.
S'ils ne le faisaient gager dûment.
Puissent appeler en garantie... ou contraindre celui-là.
Penhoras ne En Pons de Capdueil.
T. de Gui de Cavaillon et de Richard de Tarascon: Cabrit.
Nantissez-en le seigneur Pons de Capdueil.
Part. pas. Aquel que sera defailhens sera penhorat de XII deners.
Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 607.
Celui qui sera faisant défaut sera mis à l'amende de douze deniers.
ANC. CAT. Penyorar. PORT. Penhorar. IT. Pegnorare.
(ESP. Pignorar. Chap. Pignorá : empeñá : hipotecá.)
5. Empenhar, v., hypothéquer, engager.
Si res si vendia o si empenhava. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Si rien se vendait ou s' hypothéquait.
Loc. fig. Bel joc no vent ni empenha.
P. Vidal: Pus ubert.
Beau jeu elle ne vend ni engage.
CAT. Empenyar. ESP. Empeñar. PORT. Empenhar. IT. Impegnare.
(chap. Empeñá, empeñás: yo m' empeño, empeñes, empeñe, empeñem o empeñam, empeñéu o empeñáu, empeñen; empeñat, empeñats, empeñada, empeñades.)
6. Empeinhorahura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.
Vendas, empeinhoraduras et acaptas.
Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 302.
Ventes, droits d' hypothèque et acaptes.
7. Impignoratio, s. f., gage, hypothèque.
Lo ces, l' acapta e sas impignoratios. Charte de Gréalou, p. 90.
Le cens, l' acapte et ses hypothèques.
8. Empenhadura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.
Mos acaptes e mas empenhaduras, si res se vendia o si empenhava.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Mes acaptes et mes droits d' hypothèque, si rien se vendait ou s' hypothéquait.
9. Impignorar, Empeinnorar, Empenhorar, v., engager, hypothéquer, donner en nantissement.
La volria impignorar. Tit. de 1222. Arch. du Roy., Toulouse, J. 329.
La voudrait engager.
Per tal que el no lla poscha tolre a lui ni a sos hereters, o empeinnorar.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Afin qu'il ne la puisse ôter à lui ni à ses héritiers, ou donner en nantissement.
Part. pas. Demandar la causa empenhorada.
Trad. du Code de Justinien, fol. 30.
Demander la chose engagée.
ANC. CAT. Empenyorar.
10. Sobrepignora, s. f., surgage, surhypothèque.
De totas las pignoras e de las sobrepignoras.
Tit. de 1224. Arch. du Roy., J. 323.
De tous les gages et des surgages.
Peis, Peys, Peiz, Peyz, Peisso, Peysso, s. m., lat. piscis, poisson.
Res, mas bestia o peys.
No lur es obediens.
Bertrand de Born: S'abrils.
Rien, excepté bête ou poisson, ne leur est obéissant.
Si cum li peiz an en l'aigua lor vida.
Arnaud de Marueil: Si cum li.
Ainsi comme les poissons ont dans l'eau leur vie.
Aitan pauc col peissos
Viu ses l' aigua, viurai, s'il platz mos dans.
Pons de Capdueil: Astrucx es selh.
Aussi peu comme le poisson vit sans eau, je vivrai, si lui plaît mon dommage.
Ha cors de femna e coa de peysso. V. et Vert., fol. 23.
A corps de femme et queue de poisson.
(chap. Té cos de femella y coa de peix : sirena.)
Trasalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
Saute comme le poisson.
- Signe du zodiaque.
Lo derriers signe es peisso. Brev. d'amor, fot. 28.
Le dernier signe est poissons.
CAT. Pèx. ANC. ESP. Pesce, pece. ESP. MOD. Pez. PORT. Peixe. IT. Pesce.
(chap. Peix, peixos.)
2. Peissonet, Peisonet, s. m. dim., petit poisson.
Vezer
Un peissonet nadar
En aigua.
Nat de Mons: Al bon rey.
Voir un petit poisson nager en eau.
Dels peisonetz c' om tot l' an pren,
Que an nom trochas o tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.
ANC. FR. Maint poissonet, mainte vandoise.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 596.
CAT. Pexet. ESP. Pececico, pececillo. PORT. Peixinho. IT. Pesciolino.
(chap. peixet, peixets.)
3. Pisses, s. m. pl., lat. pisces, poissons, l'un des signes du zodiaque.
Renha en un signe que a nom pisses. Liv. de Sydrac, fol. 54.
Règne en un signe qui a nom poissons.
CAT. ESP. (chap.) Piscis. PORT. Pisces. IT. Pesce.
4. Peissonier, Peyssonier, Peissoneir, Peychonier, adj., poissonnier, en parlant d'un des signes du zodiaque.
En lo dig signe peyssonier
Entra lo solelhs en febrier.
Brev. d'amor, fol. 28.
Dans ledit signe poissonnier entre le soleil en février.
- Substantiv. Marchand de poisson.
Us peisoneirs, III d. l'an. Charte de Besse en Auvergne, de 1270.
Un marchand de poisson, trois deniers l'an.
IT. Pesciaiuolo. (chap. Peixcaté, peixcatés, peixcatera, peixcateres.)
5. Peyssonaria, Peichonaria, s. f., poissonnerie, commerce du poisson, lieu où il se vend.
Yeu, hom establitz garda de la peyssonaria.
Los usatges de la peichonaria.
Cartulaire de Montpellier, fol. 194 et 108.
Moi, homme établi garde de la poissonnerie.
Les usages de la poissonnerie.
(chap. Peixcatería, peixcateríes.)
6. Pesquier, Peschier, s. m., étang, vivier.
Un gran vergier
Ont avia trop bel pesquier.
Das mi de l' aiga del peschier.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Un grand verger où il y avait fort beau vivier.
Donnez-moi dé l'eau de l' étang.
(chap. Peixquera, peixqueres, com les de Beseit, tolls aon abundaben los peixos; vivero, viveros; estanque, estanques, com la estanca de Alcañís.)
7. Pesquiu, Pesquieu, s. m., droit de pêche.
Lo ters de totz los frugz e de pesquiu.
Tit. de 1235. Arch. du Roy., Toulouse, J. 4.
Le tiers de tous les fruits et du droit de pêche.
Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 4.
Droit de pacage, droit de chasse, droit de pêche.
8. Pesca, s. f., pêche.
La pesca entro el lac. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
La pêche jusqu'au lac.
Gent... donada a cassa et a pesca. Eluc. de las propr., fol. 183.
Gent... adonnée à chasse et à pêche.
CAT. ESP. PORT. IT. Pesca. (chap. Peixca.)
9. Pescaire, Pescayre, Pescador, s. m., lat. piscator, pêcheur.
Quo 'l pescaire que plumba
En la mar, e pren, ab l' esca,
Lo peisso que sauta.
E. Cairel: Era no vey.
Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend, avec l'appât, le poisson qui saute.
1 pescayre, cant pren 1 gran salmo. V. et Vert., fol. 98.
Un pêcheur, quand il prend un grand saumon.
En aissi m pren cum fai al pescador,
Que non auza son peys manjar ni vendre
Entro que l' a mostrat a son senhor.
G. Magret: En aissi m pren.
Par ainsi il me prend comme il fait au pêcheur, qui n'ose manger ni vendre son poisson jusqu'à ce qu'il l'ait montré à son seigneur.
ANC. FR. Grim le peschere est mon piere.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, p. 541.
CAT. ESP. PORT. Pescador. IT. Pescatore. (chap. Peixcadó, com lo del llibre en chapurriau Lo agüelo y lo mar, de Hemingway; peixcadós, peixcadora, peixcadores.)
10. Pescaria, s. f., pêcherie.
En una ret de pescaria.
(chap. A una ret de peixcá o de peixca.)
Una barca de pescaria.
(chap. Una barca de peixca o de peixcá.)
V. de S. Honorat.
En un filet de pêcherie.
Une barque de pêcherie.
CAT. ESP. (pesquería) Pesqueria. IT. Pescheria.
11. Pesquieira, s. f., pêcherie.
Ac la pesquieira aquela virtut. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 17.
La pêcherie eut cette vertu.
CAT. ESP. Pesquera. (Chap. Peixquera, peixqueres.)
12. Pescadoira, s. f., lat. piscatoria, pêcherie.
A una pescadoira de Saina ven. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
A une pêcherie de Seine il vint.
CAT. Pescateria. ESP. Pescadería. PORT. Pescadaria.
(chap. Peixcatería, peixcateríes.)
13. Pescada, s. f., droit de pêche.
La pescada del poiar e del deissendre.
Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307.
Le droit de pêche du monter et du descendre.
14. Pescar, v., lat. piscari, pêcher.
Si us mena pescar al lac.
Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.
S'il vous mène pêcher au lac.
Car leu troba qui pesca en estanc.
Guillaume de Durfort: Quar sai.
Car facilement trouve qui pêche en étang.
Fig. Mon cor que ses aigua pesca.
Rambaud d'Orange: Un vers.
Mon coeur qui sans eau pêche.
Prov. Sobre totz cols gen fols pesc.
Rambaud d'Orange: Ben s'eschai.
Sur toutes collines le fou gentiment pêche.
Part. pas. Subst. Las venazos, los pescatz, las aiguas.
Tit. de 1221. DOAT, t. XXVII, fol. 226.
Les venaisons, les pêches, les eaux.
CAT. ESP. PORT. Pescar. IT. Pescare.
(chap. Peixcá: peixco, peixques, peixque, peixquem o peixcam, peixquéu o peixcáu, peixquen; peixcat, peixcats, peixcada, peixcades.)
15. Paisseira, Paisera, Paichera, s. f., barrage, estacade, pêcherie.
Lo moli de la Begonia e 'l molinar e la paisseira.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Le moulin de la Begonie et la vanne et l' estacade.
Entre la paisera del moli. Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 323.
Entre le barrage du moulin.
Els deismes de las paicheras e dels molis.
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310.
Les dîmes des pêcheries et des moulins.
Tot lo peis que penran en la paisseira.
Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 325.
Tout le poisson qu'ils prendront en la pêcherie.
16. Piscina, s. f., lat. piscina, piscine, réservoir.
Fon sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocryphe.
Fut trouble la piscine.
Piscina, es ajustament d' aygua per noyrir peishos.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Piscine, c'est ajustement d'eaux pour nourrir poissons.
- Dans les églises, c'est le lieu où l' on jette l' eau qui a servi à laver les vases sacrés.
Van pesseiar los sanctuaris,
Claustras, piscinas et armaris.
V. de S. Honorat.
Vont briser les sanctuaires, clôtures, piscines et armoires.
CAT. ESP. PORT. IT. Piscina. (chap. Pistina, pistines.)
Pel, Pelh, s. f., pellis, peau, cuir.
Tot en premier, en una pel
Bona e prima d'un anhel,
Vostr' auzel enmaillotaretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tout d'abord, dans une peau d'un agneau bonne et fine, votre oiseau vous emmailloterez.
El XX dia escorgaria la malvasa pel, et al conplimen de XXV jorns, lhi mudaria un' autra pels. Liv. de Sydrac, fol. 43.
Au vingtième jour dépouillerait la mauvaise peau, et au complément de vingt-cinq jours, une autre peau lui muerait.
Dedins sion folratz
Ab pels de lebre o de catz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que dedans ils soient fourrés avec peaux de lièvre ou de chats.
ANC. FR. De l' aignel a vestu la pel. Fables et cont. anc., t. II, p. 41.
CAT. Pell. ANC. ESP. Pel. ESP. MOD. Piel. PORT. IT. Pelle.
(chap. Pell, pells; v. pelá, despellotá; pellaranca, pellaranques.)
2. Peleta, s. f. dim., petite peau.
Es la gola vestida de semlans peletas que la lengua e 'l paladar.
Eluc. de las propr., fol. 46.
La gorge est revêtue de semblables petites peaux que la langue et le palais.
CAT. Pelleta. (chap. pelleta, pelletes.)
3. Pellicula, s. f. dim., lat. pellicula, pellicule.
Tot so que es remas de aquela pellicula. Trad. d'Albucasis, fol. 25.
Tout ce qui est resté de cette pellicule.
ESP. Película. PORT. Pellicula. IT. Pellicula, pellicola.
(chap. Película, películes : pelleta, pelletes.)
4. Pelalha, s. f., pelure, écorce.
Las pelalhas e 'ls gras remanens, quan le vi n' es fora, las quals manjo porcs. Eluc. de las propr., fol. 228.
Les pelures et les grains restant, quand le vin en est dehors, lesquelles les porcs mangent.
(chap. Brisa : pells y grans del raím que queden al prensá. Tamé ñan tronchos dels carrolls. La brisa se pot fé aná per a destilá orujo, aiguardén.)
5. Pelhier, Pelier, s. m., pelletier, peaussier.
D' aquels V rutlons donon als pelhiers 1 rutlon lo segon an.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
De ces cinq boules ils donnent aux pelletiers une boule la seconde année.
CAT. Peller. (chap. Pelleté, pelletés, pelletera, pelleteres.)
6. Pellicier, Pellecier, s. m., pelletier, peaussier, apprêteur, marchand de peaux.
Que non foras bos pelliciers.
Giraud de Borneil: Cardalhac.
Que tu ne serais bon peaussier.
Al vilan qu' er' un pellicier.
Le moine de Montaudon: Pus Peyre.
Au vilain qui était un pelletier.
Fui mareschals de cavals...
E fabres e pelleciers.
Raimond d'Avignon: Sirvens sui.
Je fus maréchal pour les chevaux... et forgeron et pelletier.
CAT. Pellisser. ESP. Pelletero. PORT. Pelleiro. IT. Pellicciere.
(chap. Pellissé, pellissés, pellissera, pellisseres; pelleté.)
7. Pelissa, s. f., pelisse, fourrure.
Cap' e gonel' e pelissa.
(chap. Capa y gonella y pellissa.)
Marcabrus: L'autr'ier.
Cape et gonelle et pelisse.
Era cenhs de pelissa.
Brev. d'amor, fol. 151.
Était ceint de fourrure.
Las pelissas de conils e las pelissas de lebre.
(chap. Les pellisses de conills y les pellisses de llebre o liebre.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 113.
Les fourrures de lapins et les fourrures de lièvre.
ANC. CAT. Pelissa. PORT. Pellissa. IT. Pelliccia.
(chap. Pellissa, pellisses.)
8. Pelharia, s. f., pelleterie.
La draparia vermelha: Aion V rutlos per un cosol, e d' aquels V rutlos donon 1 lo premier an, a la pelharia. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
La draperie vermeille: Qu'ils aient cinq boules pour un consul, et de ces cinq boules qu'ils (en) donnent une, la première année, à la pelleterie.
(chap. Pelletería, pelleteríes.)
9. Pellissaria, Pellisaria, s. f., pelleterie, commerce de peaux, de fourrures.
A pellisaria vaira. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.
A pelleterie de vair.
De pellissaria, dona hom, del C d' anhinas, 1 d.
Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
De pelleterie, on donne, du cent (de peaux) d'agneau un denier.
IT. Pellicceria.
10. Pellacilh, Pelacilh, s. m., pelisse, fourrure.
Greu veiretz ja juec cominau
Ab pellacilh.
Marcabrus: Lo vers comens.
Difficilement vous verrez jamais jeu commun avec pelisse.
11. Pelar, Pellar, v., peler, ôter la peau.
De figas a pellar
Lo vencerai.
(chap. Yo lo venseré a pelá figues.)
Marcoat: Mentre m'obri.
A peler des figues je le vaincrai.
Ni ben figas no pelaretz.
Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.
Ni bien vous ne pèlerez figues.
Part. pas. Pilat tenc en la ma un basto pelat.
(chap. Pilatos teníe a la ma una gayata pelada; un garrot pelat.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis.
Pilate tint en la main un bâton pelé.
De lenga de porc ben pelada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De langue de porc bien pelée.
CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare.
(chap. Pelá, pelás: yo me pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)
12. Sobrepelitz, s. m., lat. superpelliceum, surplis.
Us frevols pobols petitz
Armatz de sobrepelitz.
G. Rainols d'Apt: Laissatz m'era.
Un frivole petit peuple revêtu de surplis.
CAT. Sobrepellis. ESP. PORT. Sobrepelliz. (chap. Sobrepellís.)














