Mostrando las entradas para la consulta provenzal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta provenzal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 23 de junio de 2026

Stranguria, Stridor, Stupor, Suagra, Suau, Suberna, Suberstition, Sublimitat

Stranguria, s. f., lat. stranguria, rétrécissement du canal de l'urètre,
rétention d'urine.
Engendra si stranguria talment que hom urina dificilment.
Val contra calhau et stranguria. 
Eluc. de las propr., fol. 95 et 200. 
S'engendre rétention d'urine tellement qu'on urine difficilement. 
Vaut contre cailloux et rétention d'urine. 
IT. Stranguria. (chap. Estrangulassió del canal de la uretra.)

Stridor, s. f., lat. stridor, strideur, bruit aigre.
Fa stridor per razo de sa siccitat et dureza. Eluc. de las propr., fol. 183.
Fait strideur par raison de sa siccité et dureté.
ESP. PORT. Estridor. IT. Stridore. (chap. Estridó, estridós: classe de brugit o crit.)

Stupor, s. f., lat. stupor, stupeur, engourdissement, insensibilité.
Stupor,... es una sompnolencia aysshi que hom vol dormir.
Stupor, dizem que es admiracio de cauza novela.
Eluc. de las propr., fol. 81.
Stupeur,... c'est une somnolence ainsi qu'on veut dormir.
Stupeur, nous disons que c'est admiration de chose nouvelle.
Cauterizacio de stupor. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 
Cautérisation d'engourdissement.
ESP. PORT. Estupor. IT. Stupore. (chap. Estupor, estupors.)

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

2. Stupefar, v., lat. stupefacere, stupéfier, engourdir.
Part. pas. La camba es stupefacta.
Las sieuas mas ja mollificadas e stupefaytas.
Trad. d'Albucasis, fol. 62.
La jambe est engourdie.
Les siennes mains déjà amollies et engourdies. 
IT. Stupefare. (chap. adj. estupefacto o estupefacte, estupefactos o estupefactes, estupefacta, estupefactes.)

Suagra, s, f., suagre, goutte aux mains.
Si las dolors so en las mas tam solament, es apelada suagra.
Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Si les douleurs sont dans les mains tant seulement, elle est appelée suagre.
(chap. Suagra, suagres, la enfermedat de gota a les mans.)

Suau, adj., lat. suavis, suave, agréable, doux, tranquille.
Dolz e suaus es plus que bresca.
(chap. Dols y suau es mes que bresca - mel en la sera.)
Est doux et suave plus que gaufre.
Fig. Degran estar suau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Devraient être tranquilles.
Esdeveno suau e pasible. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Ils deviennent doux et paisibles.
Tan m' es l' espers per vos dous e suaus.
Arnaud de Marueil: Us joys.
Tant m'est l'espoir par vous doux et suave.
Adv. El gent parlar ab que suau m' atrays.
B. de Ventadour: Quan la.
Le gentil parler avec quoi elle m'attire agréablement.
ANC. FR. Tost fu li gorpil endormiz,
Car moult estoit soef ses liz.
Roman du Renart, t. III, p. 301. 
Choisissent... les belles et odorantes fleurs et herbes, en tissent et composent un ouvrage qui est bien souef à sentir. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 165. 
Tot belement et tot soef.
Roman du Renart, t. III, p. 286.
CAT. Suau. ESP. PORT. Suave. IT. Soave. (chap. Suau, suaus; suave, suaves; suavet, suavets, suaveta, suavetes; Brandy Suau, de Mallorca.)

OBRAS RIMADAS DE  RAMON LULL,  ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES, Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ.  PALMA.  IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.

2. Suavet, adv. dim., suavement, agréablement, doucement, tranquillement. 
Mais vueill aver jauzimen
Tot suavet e ses bruda.
T. de Blacas et de Rambaud: Raymbaut.
Davantage je veux avoir jouissance tout tranquillement et sans bruit.
ANC. FR. Alons-nos ent le petit pas
Tout bielement et souavet.
Roman du Renart, t. IV, p. 78.
Tout souavet que nel bleciez.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 190.
Tot soavet et tot le pas
Por ce que ne fusions trop las.
Roman du Renart, t. III, p. 301.
(chap. Suaumen, suavemen; agradablemen, dolsamen, tranquilamen, delissiosamen.)

3. Suavetamens, adv., suavement, doucement, délicieusement.
Mentre qu' el dormia mot suavetamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tandis qu'il dormait moult délicieusement.
(chap. Suavetamen.)

4. Suaveza, s. f., douceur, aménité, bonté.
Fencha suaveza
Remanra e falseza.
P. Cardinal: Quals aventura. 
Feinte douceur restera et fausseté.
Chastedaz, es fruz de suaveza. Trad. de Bède, fol. 32.
Chasteté, c'est fruit de douceur.
(chap. Suavesa, suaveses; suavidat, suavidats.)

5. Suaument, adv., doucement, modérément.
Cove que sia tractada suaument. Trad. d'Albucasis, fol. 48.
(chap. Convé que sigue tratada suaumen o suavemen : dolsamen, moderadamen.)
Il convient qu'elle soit traitée modérément.

6. Suavetat, s. f., lat. suavitatem, suavité, aménité, bonté, douceur.
Aquel es sabis predicaire que sap comdar la suavetat del regne de Dieu.
Qui essenia lo covers ses suavetat plus lo pot desesperar que chastiar.
Trad. de Bède, fol. 57 et 30.
Celui-là est savant prédicateur qui sait assaisonner la suavité du règne de Dieu.
Qui enseigne le converti sans aménité peut plus le désespérer que châtier.
CAT. Suavitat. ESP. Suavidad. PORT. Suavidade. IT. Suavità, suavitate, suavitade. (chap. Suavedat, suavedats; suavidat, suavidats.)

7. Suausar, Suauzar, v., adoucir, apaiser, calmer, délecter.
Ges non o puesc durar,
Si la dolor no m suausa.
B. de Ventadour: Amors e que.
Point je ne le puis endurer, si la douleur il ne me calme.
Com suauza
Sel joi qu' ieu azor.
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Comme délecte cette joie que j'adore.
CAT. Suavisar. ESP. PORT. Suavizar. (chap. Suavisá : suaviso, suavises, suavise, suavisem o suavisam, suaviséu o suavisáu, suavisen; suavisat, suavisats, suavisada, suavisades; suavisaré; suavisaría; si yo suavisara.) 

8. Assuauzar, Assuavar, Assuaviar, Asuaviar, v., adoucir, apaiser, calmer.
Sec tal senhor
Qu' els dans m' assuauza.
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Je suis tel seigneur qui les dommages m'adoucit.
Parlar dossamens
Assuavia enemicx mal volens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Le parler doucement adoucit ennemis malveillants.
Fig. Lo peril m' assuava e m daura
Lo bon esper qu' ai en vos fermamens. 
Le Moine de Foissan: Be m' a lonc.
Le péril m'adoucit et me dore le bon espoir que j'ai en vous fermement.
Lo vens atressi e la mars, car ilh fan la tempesta, et, a son comandamen, s'  asuauzo. Liv. de Sydrac, fol. 9.
Le vent pareillement et la mer, car ils font la tempête, et, à son commandement, s'apaisent.
ANC. FR. Moult m'assoaga l'ointure. Roman de la Rose, v. 1886.
Bone espérance m'assouage. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 144.
ANC. CAT. Asuavar.

9. Mansuet, adj., lat. mansuetus, doux, apprivoisé.
Bestia lanoza... mansueta. Eluc. de las propr., fol. 234.
(chap. Bestia llanuda... manseta.)
Bête laineuse... douce.
CAT. Mansuet. ESP. IT. Mansueto. (chap. Manset, mansets, manseta, mansetes; dim. de manso, mansos, mansa, manses.)
10. Mansueza, s. f. mansuétude, douceur.
Ovelha es de granda mansueza. Eluc. de las propr., fol. 229.
La brebis est de grande douceur.

11. Persuasiu, adj., persuasif.
Aquestas razos no so demostrativas, mas persuazivas.
Eluc. de las propr., fol. 3.
Ces raisons ne sont pas démonstratives, mais persuasives.
CAT. Persuasiu. ESP. PORT. IT. Persuasivo. (chap. Persuasiu, persuasius, persuasiva, persuasives.)
12. Persuasio, s. f., lat. persuasio, persuasion.
Ab falsa persuasio. Brev. d'amor, fol. 72.
(chap. En falsa persuasió.)
Avec fausse persuasion. 
CAT. Persuasió. ESP. Persuasión. PORT. Persuasão. IT. Persuasione. 
(chap. persuasió, persuasions.)

Suberna, s. f., débordement.
Tan sai qu' el cors fas restar de suberna.
A. Daniel: Ans qu' els sims.
Tant je sais que je fais arrêter le cours de débordement.
La lebre ab lo buou casset,
E contra suberna nadet.
(chap. La llebre en lo bou va cassá y contra desbordamén o inundassió va nadá.)
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Le lièvre avec le boeuf il chassa, et contre débordement il nagea.

Suberstition, s. f., lat. superstitionem, superstition.
Error de suberstition. Doctrine des Vaudois.
(chap. Error de superstisió. Los textos en chapurriau antic del Vaud, Suiza, se entenen prou be, aixó que són mol antics, sobre l'añ 1100.)
Erreur de superstition.
CAT. Superstició. ESP. Superstición. PORT. Superstição. IT. Superstizione.
(chap. superstisió, superstisions; superstissió, superstissions.)

Los textos en chapurriau antic del Vaud, Suiza, se entenen prou be, aixó que són mol antics, sobre l'añ 1100.

Sublimitat, s. f., lat. sublimitatem, sublimité, élévation, hauteur, excellence.
Es sobre totz de major sublimitat.
Mont... de major sublimitat. 
Eluc. de las propr., fol. 131 et 160. 
Est sur tous de plus grande excellence.
Mont... de plus grande élévation.
Foc, per la sua sublimitat. 
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Feu, par la sienne sublimité.
CAT. Sublimitat. ESP. Sublimidad. PORT. Sublimidade. IT. Sublimità, sublimitate, sublimitade. (chap. Sublimidat, sublimidats.)

2. Sublimatiu, adj, sublimatif, propre à sublimer.
Calor... es... sublimativa,... quar resol e convertish en ayga. 
Eluc. de las propr., fol. 24.
Chaleur... est... sublimative,... car elle résout et convertit en eau.
(chap. Sublimatiu, sublimatius, sublimativa, sublimatives.)

3. Sublimar, v., lat. sublimare, élever, porter en haut.
Sublimar o establir el regne. Cat. dels apost. de Roma, fol. 123.
Élever ou établir au royaume.
- Sublimer, terme de chimie.
Part. pas. subst. Sublimat, arsenic.
(chap. Sublimat, arsénic o arsénico.)
Fors de Béarn, p. 1078.
Sublimé, arsenic.
CAT. ESP. PORT. Sublimar. IT. Sublimare. (chap. Sublimá: sublimo, sublimes, sublime, sublimem o sublimam, subliméu o sublimáu, sublimen; sublimat, sublimats, sublimada, sublimades; sublimaré; sublimaría; si yo sublimara.)

martes, 2 de junio de 2026

Solatri, Solatz, Solassar, Solacier, Consolation, Cossolansa

Solatri, s. m., solandre, sorte de plante. (N. E. liane trompette)
Cum so... portulaca, solatri e semlans.
Eluc. de las propr., fol. 104.
Comme sont... pourpier, solandre et semblables.
CAT. IT. Solatro. (ESP. Solandra, como la grandiflora, campana de montaña, bolsa de Judas, floripondo de monte, copa de oro, copa de ángel, guayacán, perilla, flor de san José, hueipatli, kanibakache, kiéri, quieri nanáari, queli, tecomaxochitl, hueytlacatzintli, tima wits (México); colibrí, papaturro, papamiel, manzana de monte (Honduras a Panamá), baján, bejuco chamico (Cuba); copa de ángel (Venezuela); bejuco manzana, bejuco de trompeta (Antillas); Injerto de montaña (Guatemala) y flor de san José - Nicaragua).

Solatri, s. m., solandre, sorte de plante. (N. E. liane trompette)

Solatz, s. m., lat. solatium, soulas, plaisir, agrément, familiarité, entretien, badinage.
Tan cum solatz d' amor valen.
G. Rudel: Pro ai del.
Autant comme soulas d'amour valant.
Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz.
V. de Sordel.
Il s'amouracha de la femme du comte par forme de badinage.
E 'l gen solatz e 'l franc respos
E 'l ben semblan que m fetz.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et la gentille familiarité et la franche réponse et le bien semblant que vous me fîtes.
El sieus solatz era guays e chauzitz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Le sien entretien était gai et choisi.
Si pres lo fag a solatz, e comenset a rire.
V. de P. Vidal.
Il prît le fait en badinage, et commença à rire.
Loc. Ben soi entrepres
S' ieu non chant e no m' a solatz.
E. Cairels: Estat ai dos.
Je suis bien entrepris si je ne chante et ne me possède pas soulas.
ANC. FR. Qu'ele fet par sa cortoisie
Solaz et bele compaignie.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 184.
Laissons ces soulas et ces jeux.
Coquillart, p. 144.
Quant par ta desloyauté
M'as osté 
Tout le soulas de ma vie. 
Œuvres d'Alain Chartier, p. 797.
Ne trouvant en ce monde plus grand solas et plaisir que m'entretenir en grâce avec mes amis anciens.
F. P. Crespet, Vie de sainte Catherine.
Voyez Menar.
CAT. Solas. ESP. Solaz. (chap. Solás, plaé, diversió, familiaridat, entretenimén, passá lo tems.)

2. Solassar, v., réjouir, récréer, divertir, se divertir. 
Coma filh Joan, to nebotz,
Que te solassara per totz.
Trad. d'un Évang. apocr. 
Comme le fils Jean, ton neveu, qui te réjouira partout.
Tornejar e solassar. 
E 'l reis s' en rit e s solasset.
V. de Bertrand de Born. 
Suivre les tournois et se divertir.
Et le roi s'en rit et se divertit.
Subst. En luec de solassar
Aug en las cortz los critz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
En place du divertir j'entends dans les cours les cris.
ANC. FR. Li cors où envie s'embat
Ne se solace ni esbat
Toz jors est ses viaires pales.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 121.
Je chant et deport 
Pour moi solasier.
Le Roi de Navarre, chanson 23.
ESP. Solazar. (chap. Solassá, solassás.)

3. Solacier, adj., alerte, joyeux.
Quar me vezetz solaciera,
Senher, vos pessatz engan.
Leys d'amors, fol. 32.
Parce que vous me voyez joyeuse, seigneur, vous pensez tromperie.
4. Assolassar, Assolazar, v., réjouir, divertir, récréer.
Fay me, mos filh, assolassar. Passio de Maria.
Fais-moi, mon fils, réjouir.
- Consoler, soulager. 
Visita e assolassa los malaudes. 
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 6.
Visite et console les malades.
Subst. Al assolassar.
G. Pierre de Cazals: Ab lo.
Au réjouir.
Part. pas. Ni m tenh per assolassat. 
Giraud de Borneil: Si 'l cor.
Et je me tiens pour égayé.
ANC. ESP. Asolazar. (chap. Assolassá, assolassás; chalá, disfrutá, divertís.)

5. Consolation, s. f., lat. consolationem, consolation.
Que pregues lo sant baron
Li dones consolation.
V. de S. Honorat.
Qu'il priât le saint homme qu'il lui donnât consolation.
CAT. Consolació. ESP. Consolación. PORT. Consolação. IT. Consolazione.
(chap. Consolassió, consolassions.)  

6. Cossolansa, s. f., consolation.
Cossolansa dels fis descossolatz.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Consolation des fidèles affligés.
IT. Consolanza.

7. Consolament, Cossolamen, s. m., consolation.
Don fetz Eva sa femna, que 'l fos consolamentz.
Que la vertut del cel mi sia cossolamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dont il fit Ève sa femme, qui lui fût consolation.
Que la vertu du ciel me soit consolation.
IT. Consolamento. (chap. Consolamén, consolamens.)

8. Consolaire, Consolador, s. m., lat. consolator, consolateur.
Aycel Sant Esperit consolaire.
Dara vos autre consolador.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 14.
Ce Saint-Esprit consolateur.
Il vous donnera autre consolateur.
CAT. ESP. PORT. Consolador. IT. Consolatore. (chap. Consoladó, consoladós, consoladora, consoladores.)

9. Desconsolar, Descossolar, v., désoler, affliger, abandonner.
Part. pas. Quan lo rey vi que sa razon non podia esser devesida per sos savis, el fon mot desconsolat. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 15.
Quand le roi vit que son argument ne pouvait être expliqué par ses savants, il fut moult affligé.
Femnas maridadas seran desconsoladas. V. de S. Honorat.
Femmes mariées seront désolées.
Voyez Cossolansa.
CAT. ESP. PORT. Desconsolar. IT. Disconsolare. (chap. Desconsolá, desconsolás : desconsolo, desconsoles, desconsole, desconsolem o desconsolam, desconsoléu o desconsoláu, desconsolen; desconsolat, desconsolats, desconsolada, desconsolades; vore desconort, per ejemple, lo de Ramón Lull.)

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html