Mostrando las entradas para la consulta posá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta posá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de diciembre de 2025

Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat)

Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat Jarque)

Los Reis Magos son de verdat.



Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.

(Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).

Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:
- ¿Pare?
- Sí, filla, contam.
- Vull que me digo la verdat. (digue)
- Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. -
- Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. -
- Disme, filla, disme.
La chica ya se atrevís….
- Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?

Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.
La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….
- Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares
¿Es verdat?

A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:
- ¿Y tú que penses, filla?
- No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?
Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…
- Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:
- Entonses es verdat!, me hau engañat!
Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:
- No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.
La chiqueta desorientada li conteste:
- Entonses no hu enteng, pare.
Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.
- Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.
Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:
- ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.
- ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.
Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:
- Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...

Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:
- Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich.
A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?
- ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos.
Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.
- No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.
- Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.
- A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?
- Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -.
- Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?
- Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.
- Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?

Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.
Deu va seguí:
- Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.

Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:
- Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.

Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."



FIN.

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Portulaca - Posicio - Enterpositiu

Portulaca, s. f., lat. portulaca, pourpier, sorte de plante.

Portulaca es... linitiva, humectativa..., val contra constipacio.

Cum so... portulaca, solatri e semlans.

Eluc. de las propr., fol. 220 et 104.

Le pourpier est... lénitif, humectatif..., il vaut contre constipation.

Comme sont... pourpier, solandre et semblables.

(chap. Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén (constipacio, com encara se diu en rumano, constipat, fransés constipation) y contra la inflamassió del sistema urinari dels pixapins.)

Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén

Posicio, Positio, s. f., lat. positio, position, situation.

La penultima es longa per positio.

(chap. La penúltima es llarga per posissió.)

Leys d'amors, fol. 11.

La pénultième est longue par position.

Que la posicio del membre sia posicio am la qual sia asegurada la dolor.

Trad. d'Albucasis, fol. 57. 

(N. E. Me pregunto si algún catalanoparlante entenderá esta frase en occitano o plana lengua romana.)

Que la position du membre soit position avec laquelle soit fixée la douleur.

CAT. Posició. ESP. Posición. PORT. Posição. IT. Posizione. 

(chap. Posissió 69, les posissions del Kamasutra.)

2. Positiu, adj., lat. positivus, positif. 

Subst. Positius es aquel que no pren l' una forma d' autre, mas que el mezeys se pauza. 

Leys d'amors, fol. 49. 

Le positif est celui qui ne prend pas l'une forme d'autre, mais qui 

lui-même se pose. 

CAT. Positiu. ESP. PORT. IT. Positivo. 

(chap. Positiu, positius, positiva, positives.)

3. Ponent, s. m., lat. ponentem, ponent, couchant, ouest.

De levant entro a ponent.

(chap. De Lleván hasta Ponén; la franja del meu cul ponén.)

V. de S. Honorat.

De levant jusqu'à couchant.

Levan, grec e trasmontana

Maestre, ponent.

Brev. d'amor, fol. 41.

Levant, grec et tramontane, mistral, couchant.

CAT. Ponent. ESP. Poniente. IT. Ponente. (chap. Ponén : Oeste.)

4. Pondre, v., lat. ponere, pondre, faire des oeufs.

Irunda... nul auzel manjant carn pon doas vetz l' an, sino ela.

(chap. Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella.)

Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella

 

Eluc. las propr., fol. 278.

Hirondelle... nul oiseau mangeant chair ne pond deux fois l'an, sinon elle.

Part. pas. Cant l' estrus a post son huou.

(chap. Cuan l' avestrús ha post son ou; lo seu ou. Ara men fotría un en una barra de pa de mich.) 

Naturas d' alcus auzels.

Quand l'autruche a pondu son oeuf.

ANC. FR. Alcyons,... pounent et esclouent leurs petits lez le rivaige.

Les cocques des deus oeufs jadis ponnus et esclous par Leda.

Rabelais, liv. V, ch. 6 et 10.

CAT. Pondrer. ESP. Poner. PORT. Pôr. IT. Porre. 

(chap. Pondre: pong, pons, pon, ponem, ponéu, ponen; post, posts, posta, postes; pongut, ponguts, ponguda, pongudes.)

5. Postillar, v., apostiller, annoter.

Maestre de theologia que tota la Biblia postillet utilmen.

(chap. Maestre o mestre de teología que tota la Biblia va apostillá útilmen. Bonifaci o Bonifacio Ferrer va traduí la Biblia al valensiá; sol quede la radera fulla, aon fique ben cla que está en llengua valensiana. Lo cafre aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal té una réplica facsímil penjada al váter, no sigue que se quedo algún día sense papé pera torcás la franja.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 187.

Maître dé théologie qui toute la Bible apostilla utilement. 

ESP. Postilar (apostillar). PORT. Postillar. IT. Postillare. 

(chap. Apostillá, fé apostilles o notes; postillá: apostillo, apostilles, apostille, apostillem o apostillam, apostilléu o apostilláu, apostillen; apostillat, apostillats, carta o lletra apostillada, apostillades; si yo tinguera una llapissera, cuántes coses apostillaría; apostillaré; si yo apostillara.)

6. Appozicio, Appositio, Apositio, s. f., lat. appositio, adjonction, apposition. 

Haia plex diferens per appozicio de diversitat.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Ait plis différents par apposition de diversité.

- Figure de grammaire.

Appositios es ajustamens de dos noms sustantius ses tot meia.

(L' apossisió es ajuntamén de dos noms sustantius sense cap nexo  - mediadó.)

Ajustatz per apositio.

Leys d'amors, fol. 127 et 12. 

L'apposition est l'union de deux noms substantifs sans aucun médiateur.

Unis par apposition.

CAT. Aposició. ESP. Aposición. PORT. Apposição. IT. Apposizione.

(chap. Aposissió, ajuntamén, unió.)

7. Aponher, Apondre, v., joindre, unir, atteindre, parvenir, redoubler d'efforts, apposer. 

Anc malvestatz en vos no poc caber, 

Ni nulhs mals ayps acostar ni apondre. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Oncques méchanceté en vous ne put contenir, ni nulle méchante qualité aborder ni atteindre. 

Auzit ai dir que vassals, pos desreia, 

Deu aponher tan tro fassa colp onrat. 

Raimond de Miraval: Dona ben sai. 

J'ai ouï dire que vassal, depuis qu'il dévie, doit redoubler d'efforts tant jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

M' enseignon qu' ab joi m' aponga.

A. Daniel: Lanquan.

Ils m'enseignent qu'avec plaisir je m'unisse.

Flac cor ab lui non s' apon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

Lâche coeur avec lui ne s'unit pas. 

Part. pas. Tela poirida ni aposta ni cozida ni traucada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Toile pourrie ni rejointe ni cousue ni trouée. 

Adonc cant no son apostas, son doas dictios.

Leys d'amors, fol. 12. 

Alors quand elles ne sont pas apposées, elles sont deux mots.

ANC. ESP. Aponer. IT. Apporre.

8. Apostiza, s. f., apposition, rapprochement.

Vescoms..., zo es apostiza de ves e de coms.

Gramm. provençal. 

Vicomte..., c'est rapprochement de vi et de comte.

9. Apostit, adj., du lat. apositus, postiche, faux, usurpateur, intrus.

Reis apostitz, Marselha us ochaisona. 

Giraud de Luc: Ges sitot m'ai. 

Roi intrus, Marseille vous accuse.

Pels amadors apostitz.

B. Martin: Companho. 

Par les amants faux.

Ricx malvatz de pretz apostitz.

Arnaud de Cotignac: Mout desir.

Riche méchant de mérite usurpateur.

ANC. ESP. Apostizo. (MOD. Postizo.) (chap. Postís, postisos, postisa com una peluca, postises com unes peluques de shaolín.)

10. Apostura, s. f., adjonction, application.

Ses apostura de mays o de plus.

Leys d'amors, fol. 49.

Sans application de davantage ou de plus.

11. Aposturar, v., adjoindre, réunir.

Per aytal adjectio, so es per aposturar. 

Leys d'amors, fol. 115. 

Pour pareille adjonction, c'est-à-dire pour réunir.

12. Composicio, Compositio, Compozicio, Composition, s. f., lat. compositionem, composition, arrangement.

Dieus en si ha summa simplicitat ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Dieu en soi a suprême unité sans nulle composition.

Final compositio et accordi sobre los dichs contratz.

(chap. Final compossisió y acord sobre los dits contrats; collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún.)

collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún

 

Tit. de 1276, de la cité de Périgueux.

Finale composition et accord sur lesdits contrats.

Far compositions o confections de medicinas.

(chap. Fé composissions o confecsions de medissines.)

Fors de Bearn, p. 1078.

Faire des compositions ou confections de médecines.

- Terme de grammaire.

Ajustar per appositio o per compositio.

Leys d'amors, fol. 101.

Réunir par apposition ou par composition.

CAT. Composició. ESP. Composición. PORT. Composição.

IT. Composizione. (chap. Composissió, compossisions.)

13. Componedor, s. m., compositeur.

Amigables componedors.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Amiables compositeurs.

ANC. CAT. ESP. Componedor (MOD. Compositor). PORT. Compoedor. (chap. Compositó, componedó, compositós, componedós, compositora, componedora, compositores, componedores.)

14. Compondre, Componrre, v., lat. componere, composer, accommoder, arranger, disposer.

En la man senestra non li lec ajostar

Ni componrre los detz.

(chap. A la ma esquerra o zurda ella no li dixe ajuntá ni compondre los dits; acomodá, disposá)

V. de S. Honorat.

En la main gauche elle ne lui permit d'ajuster ni d'accommoder les doigts.

- Terme de grammaire.

So es can se compo, coma descortes.

(chap. Aixó es cuan se compón, com descortés : des + cortés, es un adjetiu o adjetivo compost.)

Leys d'amors, fol. 101.

C'est-à-dire quand il se compose, comme discourtois.

Part. pas. Figura, o es simpla o es composta.

Gramm. provençal. 

Figure, ou elle est simple ou elle est composée. 

ANC. FR. Dist qu'il voloit prouver que Dex ne fust mie divisibles ne départiz en diverses parties ne compost.

Le Liv. de la loi au Sarrazin, p. 97.

CAT. Compondrer. ESP. Componer. PORT. Compôr (compor). 

IT. Componere, comporre. (chap. Compondre, potsé composá: compong, compons, compón, componem, componéu, componen; compost o composat, compostos o composats, composta o composada, compostes o composades.)

15. Compostamen, adv., conjointement.

Hom es 

Faitz de diversas res

Compostamens.

Sazos

Se fa compostamens

Del temps e d' elemens.

Nat de Mons: Al bon rey.

L'homme est fait de diverses choses conjointement.

Saison se fait conjointement du temps et d'éléments.

16. Emposicio, Impositio, Enpozitio, Enposition, s. f., lat. impositionem, imposition, impôt.

Quitis de totas questas e de totas malas enpositions.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

Quitte de toutes questes et de toutes mauvaises impositions.

Metre emposicios... sus sos homes.

Arbre de Batalhas, fol. 102. 

Mettre impositions... sur ses hommes.

- Application.

Hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom.

Nom de la segonda impositio.

Leys d'amors, fol. 41 et 43.

On pourrait bien se tromper dans l'application du nom.

Noms de la seconde imposition.

CAT. Imposició. ESP. Imposición. PORT. Imposição. IT. Imposizione.

(chap. Imposissió, imposissions : algú impose algo, per ejemple lo dialecte ocsitá catalá a Aragó, Valensia, Balears.)

17. Impost, s. m., lat. impositum, impôt, imposition.

Lo impost ho lo carc... mes sus.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422. 

L'impôt ou la charge... mis dessus.

CAT. Imposit. ESP. Impuesto. PORT. IT. Imposto. 

(chap. Impost, impostos; v. imposá: imposo, imposes, impose, imposem o imposam, imposéu o imposáu, imposen; imposat o impost, imposats o impostos, imposada o imposta, imposades o impostes.)

18. Empost, Enpost, adj., lat. impositus, organisé, bâti, constitué.

Cavalliers non es el mia, 

Ni o par, que que hom s'en dia,

Qu' el mon non a plus mal enpost 

Que fezes vilania plus tost.

Roman de Jaufre, fol. 100.

Chevalier il n'est point, et il ne le paraît pas, quoi qu'on en dise, vu qu'au monde il n'y a pas plus mal organisé, qui fît vilenie plus tôt.

- Subst. Contrefait, infirme.

Pueis s' es mes en balans

L' empost e 'l benestans.

Giraud de Borneil: Be m' era bels.

Depuis que s'est mis en balance le contrefait et le bienséant.

19. Enpostamen, adv., adjonctivement, par adjonction.

Alcunas vetz l' habitutz se lia enpostamen am son cazual.

Leys d'amors, fol. 117. 

Aucunes fois l'article se lie adjonctivement avec son régime.

20. Expositio, Expozitio, Espositio, Espozetio, s. f., lat. expositio, exposition, explication.

S. Augusti nos despon en la espozitio del Avangeli.

(chap. San Agustín - Agustí - mos explique a la exposissió del Evangeli - Evangelio.)

V. et Vert., fol. 96.

Saint Augustin nous explique en l'exposition de l'Évangile.

Lor diray l' expozitio

D' est albre d' amor, declaran 

Tot so que ay tocat denan.

Brev. d'amor, fol. 6.

Je leur dirai l'explication de cet arbre d'amour, déclarant tout ce que j'ai touché auparavant.

Las espozetios dels Avangelis.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.

Les expositions des Évangiles.

CAT. Exposició. ESP. Exposición. PORT. Exposição. IT. Esposizione. 

(chap. exposissió, exposissions, explicassió, explicassions).

21. Exponedor, s. m., commentateur, interprète.

Flego, trob bo exponedor de las olimpias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.

Flegon, très bon commentateur des olympiades. 

ANC. ESP. Exponedor. (MOD. comentador, intérprete.) 

(chap. Exponedó, exponedós, exponedora, exponedores; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores; intérprete, intérpretes; interpretadó, interpretadós, interpretadora, interpretadores.)

22. Exponer, Esponer, Expondre, v., lat. exponere, exposer, expliquer, déterminer, donner l'explication. 

Per especificar, expondre e declarar.

Leys d'amors, fol. 118. 

Pour spécifier, exposer et déclarer.

Qui drechamen la espo.

Mathieu de Querci: Tant suy. 

Qui droitement l'explique.

Part. pas. Joan Fabre, ieu ai fach un deman 

A ton fraire, et a m' en ben expos.

T. de B. Carbonel et de J. Fabre: Joan Fabre.

Jean Fabre, j'ai fait une demande à ton frère, et il m'en a bien donné l'explication.

So que dessus vos ay tocat 

E gent expost e declarat.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Ce que dessus je vous ai touché et gentiment expliqué et déclaré.

ANC. FR.

Brièment la matère espondre et deviser.

Roman de Berte, p. 6.

ESP. Exponer. PORT. Expôr. IT. Esporre. (chap. Expondre, exposá, explicá, doná la explicassió, determiná.)

23. Dispositio, Despozition, Desposecio, s. f., lat. dispositionem, disposition.

Segon la desposecio de las estelas.

Arbre de Batalhas, fol. 69. 

Suivant la disposition des étoiles. 

Cel qu' es sosmes a la divina dispositio.

Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui est soumis à la disposition divine. 

Derairana dispozition.

(chap. Radera disposissió.)

Statuts de Montpellier, de 1258. 

Dernière disposition.

CAT. Disposició. ESP. Disposición. PORT. Disposição. IT. Disposizione.

(chap. Disposissió, disposissions; v. disposá: disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disposen; disposat o dispost, disposats o dispostos, disposada o disposta, disposades o dispostes.)

24. Desponemens, s. m., exposition, explication.

Los noms e las razos e los desponemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Les noms et les raisons et les expositions.

25. Desponer, Despondre, v., lat. disponere, disposer, façonner.

Ges la bella qu' ieu plus am no s' albir 

Qu' en re l' ensenh ni 'l casti ni 'l despona. 

Raimond de Miraval: Amors me fai. 

Que la belle que j'aime le plus point ne s'imagine qu'en rien je l'enseigne ni la corrige ni la façonne.

- Expliquer, exposer, signaler. 

Propheta ni apostol en loc non o despo. 

Izarn: Diguas me tu. 

Prophète ni apôtre en (nul) lieu ne l'explique.

Sai que mal lor es 

Quan hom lor ver en cantan lor despon. 

R. Gaucelm de Beziers: A penas. 

Je sais que mal leur est quand leur vérité en chantant on leur signale.

Si col proverbi o despo.

P. Cardinal: Atressi com.

Ainsi comme le proverbe l'explique.

ANC. FR. Vo biauté tesmongne et despont 

Qu'il n' a si bele en tot lo mont.

Roman del conte de Poitiers, v. 175. 

ANC. CAT. Dispondrer. ESP. Disponer. PORT. Dispôr. IT. Disporre. 

(chap. Disposá, dispondre; disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disponen; dispong, dispons, dispón, disponem, disponéu, disponen; disposat, disposats, disposada, disposades; dispost, dispostos, disposta, dispostes.)

26. Deposit, Deposite, s. m., lat. depositum, dépôt.

A far lo deposit.

Fors de Béarn, p. 1094.

A faire le dépôt.

Estrumens que faran de deposite et de regonoissences.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Acte qu'ils feront de dépôt et de reconnaissance.

CAT. ESP. (depósito) PORT. Deposito. IT. Deposito, diposito.

(chap. Depósit, deposits; v. depositá; depósit a una cuenta del bang; depósit de aigua al cap del poble; sisterna, sisternes.)

27. Deposito, s. m., dépôt.

Aquest contratz es appelatz deposito.

Trad. du Code de Justinien, fol. 35.

Ce contrat est appelé dépôt.

28. Depositio, s. f., lat. depositio, déposition.

Que concentisso a la depositio de Hyldebran.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Qu'ils consentissent à la déposition de Hildebrand.

CAT. Deposició. ESP. Deposición. PORT. Deposição. IT. Deposizione.

(chap. Deposissió, deposissions; signifique igual declarassió dabán de un juez com evacuassió del ventre, excremens, mes ben dit: caguera, merda.)

29. Deponer, v., lat. deponere, déposer, dégrader.

Qu' el lo toilla del porpal,

E qu' el depona

Lo menscrezens.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes vuoill. 

Qu'il le dépouille de la pourpre, et qu'il dépose le mécréant.

ESP. Deponer. PORT. Depôr. IT. Deporre. (chap. Depondre, deposá, degradá, traure un cárrec. “lo toilla” ocsitá vol di “li trague, li arrebato” ve de tolere, tollere, tolre, que ya se trobe al añ 960, tolra, devedara. 

A Mallorca Miquel Montoro encara fa aná “tondre” les ovelles, esquiláles, o sigue, traurels la llana. Conjugassió: yo depong, depons, depón, deponem, deponéu, deponen; deposo, deposes, depose, deposem o deposam, deposéu o deposáu, deposen; depost, depostos, deposta, depostes; deposat, deposats, deposada, deposades.)

30. Depositari, s. m., lat. depositarius, dépositaire.

Depositaris et commanditaris.

(chap. Depositari y comandatari.)

Fors de Béarn, p. 1081.

Dépositaire et commanditaire.

CAT. Depositari. ESP. PORT. IT. Depositario.

(chap. Depositari, depositaris, depositaria, depositaries; de dinés, documens com un testamén, etc; comandatari, comandataris, comandataria, comandataries.)

31. Depositar v., déposer.

Part. pas. Realmen depositada la soma. 

(chap. Realmen depositada la suma.)

Fors de Béarn, p. 1085.

La somme réellement déposée.

CAT. ESP. PORT. Depositar. IT. Depositare, dipositare.

(chap. Depositá: deposito, deposites, deposite, depositem o depositam, depositéu o depositáu, depositen; depositat, depositats, suma depositada, sumes depositades.)

32. Deponen, s. m., lat. deponentem, déponent, terme de grammaire latine.

En romans non havem deponen.

(chap. En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén; a Aragó no tenim cap franja de Ponén, si acás la franja del meu cul ponén, y no pressisamen un ou blang.)

En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén

Leys d'amors, fol. 74.

En roman nous n' avons pas de déponent.

CAT. Deponent. ESP. Deponente, PORT. Depoente. IT. Deponente. 

(chap. Deponén.)

33. Oppozitio, s. f., lat. oppositio, opposition, résistance.

Fan falsas oppozitios e fan falsas letras per greviar e per trebalhar a tort los autres. (N. E. greviar, greuge, agravi, agravio, agravios.)

V. et Vert., fol. 15.

Font de fausses oppositions et font de fausses lettres pour grever et pour tracasser à tort les autres.

CAT. Oposició. ESP. Oposición. PORT. Opposição. IT. Opposizione.

(chap. Oposissió, oposissions; v. opondre, opondres; oposá, oposás. 

Als examens de oposissions lo opositó u opositora se opón a les preguntes del tribunal; opositó, opositós, opositora, opositores.)

34. Opponer, v., lat. opponere, opposer, objecter.

A cui vol opponer la prescripcion.

Trad. du Code de Justinien, fol. 82.

A qui il veut opposer la prescription. 

Encontra sarrazina gen 

Non vei baro qui s' opona.

Giraud de Borneil: Tals gen prezi.

Contre la gent sarrasine je ne vois pas de baron qui s'oppose.

ESP. Oponer. PORT. Oppôr. IT. Opporre. (chap. Oposá, oposás: yo m' oposo, oposes, opose, oposem u oposam, oposéu u oposáu, oposen. Vore opondre mes amún.)

35. Prepositio, s. f., lat. praepositio, préposition.

De la prepositio e de la conjunctio.

Gramm. provençal.

De la préposition et de la conjonction.

Prepositios es una part d' oratios.

Leys d'amors, fol. 101.

Préposition est une partie de discours.

CAT. Preposició. ESP. Preposición. PORT. Preposição. IT. Preposizione.

(chap. Preposissió, preposissions, es una part de la orassió, del discurs.)

36. Prepositiu, adj., prépositif.

Tant al prepositiu orde quant al subjunctiu.

Leys d'amors, fol. 101.

Tant à l'ordre prépositif qu'au subjonctif.

ESP. IT. Prepositivo.

37. Prebost, s. m., lat. praepositus, prévôt, préposé.

En la sua cort si era lo prebost de Limotges.

V. de Savari de Mauléon. 

En la sienne cour aussi était le prévôt de Limoges

Am lo sagrestan lo prebost consentia. 

V. de S. Honorat.

Avec le sacristain le prévôt consentait. 

CAT. Prebost. ESP. PORT. Preboste. IT. Prevosto. (chap. Prebost, pre + posat, ficat, preposat ; se pot trobá als textos antics en v, prevost.)

38. Prebostat, s. f., prévôté. 

Totas fermas e prebostatz e baylias.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Toutes fermes et prévôtés et baillies.

ESP. Prebostad. (N. E. prebostazgo: en francés: Prévôté, destacamento de policía asignado, en tiempo de guerra, a una unidad) fue durante el Antiguo Régimen el primer grado de la justicia real. Aparecidos en el siglo XI los prebostazgos eran denominados de diferentes maneras según la región: vizcondados en Normandía, veguerías en Provenza, judicaturas o bailías en el Sur. Las personas encargadas de los prebostazgos eran, en principio, muy pocas. Los prebostazgos se fueron ampliando en la Edad Media y comprendían a los consejeros, lugartenientes y procuradores reales. En ellos se juzgaban, normalmente, todos los casos civiles y criminales de su administración, excepto los casos reales (lesa majestad, falsificación monetaria, herejía, desórdenes públicos...) así como aquellos que concernían a la nobleza y a los privilegiados, que eran sometidos a las jurisdicciones señoriales.

En Bélgica el prebostazgo hacía referencia a la policía militar de las Fuerzas Belgas en Alemania.)

39. Preponer, D., lat. praeponere, résoudre, prendre la résolution, se proposer.

Part. pas. Ja agues el preponut de no far cansos entro que agues cobrat lo castel de Miraval.

V. de Raimond de Miraval

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Bien qu'il eût résolu de ne faire de chansons jusqu'à ce qu'il eût recouvré le château de Miraval.

ESP. Proponer. PORT. Propôr. IT. Proporre. (chap. Proposá, proposás: yo me proposo, proposes, propose, proposem o proposam, proposéu o proposáu, proposen; proposat, proposats, proposada, proposades; pendre una ressolusió, com dixá de fumá, de beure alcohol ...)

Desideri Lombarte, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins

40. Propozicio, s. f., lat. propositio, proposition.

Aquesta propozicio: Dieus es, assatz es naturalment a tot entendement manifesta. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Cette proposition: Dieu est, assez naturellement est à tout entendement manifeste.

CAT. Proposició. ESP. Proposición. PORT. Proposição. IT. Proposizione.

(chap. Proposissió, proposissions.)

41. Reponer, Reboner, v., lat. reponere, reposer, déposer, coucher, enterrer.

Ira m fai destorbier,

E no sai on me repona.

B. de Ventadour: La doussa.

Tristesse me fait dérangement, et je ne sais où je me repose.

Greu vienrai ses corduelh,

E vuelh c' om vieu mi repona.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Difficilement je vivrai sans chagrin, et je veux qu'on m'enterre vif.

O qu' om tot viu lo rebona.

P. Vidal: Car' amiga.

Ou que tout vif on l'enterre.

Part. pas.

No sia rebost, si mor, plus c' un mastin

Guillaume de Tudela. 

Qu'il ne soit enterré, s'il meurt, plus qu'un mâtin. 

ANC. FR. Et cil qui n' a soing de fabler 

Qui repoz ert en la corbeille.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 183.

ESP. Reponer (reposar). PORT. Repôr. IT. Riporre. 

(chap. Reposá - forses- , descansá, dormí, gitás: reposo, reposes, repose, reposem o reposam, reposéu o reposáu, reposen; reposat, reposats, reposada, reposades. Cuan algo se acabe, se repose, per naixó lo rebost se diu aixina; la despensa en castellá.)

42. Repost, s. m., riposte, ritournelle, refrain.

Dansa, en lo repost, deu haver III bordos.

Al qual repost es la tornada.

Leys d'amors, fol. 26. 

Danse, au refrain, doit avoir trois vers. 

Auquel refrain est le retour.

43. Repostura, s. f., retraite, cachette.

S' es esconduz en sas reposturas.

Trad. de Bède, fol. 49.

S'est caché dans ses retraites.

44. Supponer, v., lat. supponere, supposer. 

Nos supponem terzamen.

Doctrine des Vaudois.

Nous supposons troisièmement. 

ESP. Suponer. PORT. Suppôr. IT. Supporre. (chap. Suposá: suposo, suposes, supose, suposem o suposam, suposéu o suposáu, suposen; suposat, suposats, suposada, suposades.)

45. Suppositori, s. m., lat. suppositorium, support, appui. 

Pueis al auzel lo pauzatz, 

Si com hom fai suppositori.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis à l'oiseau vous le posez, ainsi comme on fait support. 

ESP. Supositorio. PORT. IT. Suppositorio. (chap. Soport, apoyo; Quintaneta, lo supositori tel pots fotre pel cul.)

46. Transpozitio, s. f., transposition, translation.

Aquest vicis se fay regularmen en VII manieras; la primiera es transpositios.

Transpozitios, es cant una o motas dictios son pauzadas en loc no convenable. Leys d'amors, fol. 108.

Ce vice se fait régulièrement en sept manières; la première est transposition.

Transposition, c'est quand un ou plusieurs mots sont posés en lieu non convenable.

CAT. Transposició. ESP. Transposición, trasposicio. PORT. Transposição. 

IT. Trasposizione. (chap. Transposissió, transposissions : posá, ficá a un atre puesto.)

47. Decomponer, Decompondre, v., décomposer.

Part. pas. subst. La decomposta conoysh hom can ve e se deriva de dictio composta. Leys d'amors, fol. 55.

On connaît la décomposée quand elle vient et se dérive de mot composé.

CAT. Descompóndrer. ESP. Descomponer. PORT. Descompôr. 

IT. Discomporre. (chap. Descompondre, una paraula composta; descomposá.)

48. Dezaponher, v., abaisser, humilier.

Qu' om leve lo trachor

E 'l just dezaponha.

P. Cardinal: Falsedat.

Qu'on élève le traître et abaisse le juste.

49. Interpozicio, Enterpozitio, s. f., lat. interpositio, interposition.

Solhel... appar falbent et apres despar per interpozicio de nivols.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Le soleil... apparaît roussâtre et après disparaît par interposition de nuées.

La dictios sona miels per la enterpozitio de la letra que no faria, la vocals denan vocal. Leys d'amors, fol. 143.

Le mot sonne mieux par l'interposition de la lettre qu'il ne ferait, la voyelle devant la voyelle.

CAT. Interposició. ESP. Interposición. PORT. Interposição. 

IT. Interposizione. (chap. Interposissió, interposissions; interposá, interposás : interposo, interposes, interpose, interposem o interposam, interposéu o interposáu, interposen; interposat, interposats, interposada, interposades; interpost, interpostos, interposta, interpostes.)

50. Enterpositiu, adj., interpositif, qui s'interpose.

Replicatio... enterpositiva et mitigativa.

Enterpositiva es dicha, quar entrepauza las ditas consonans entre la premiera letra e la vocal subsequen. Leys d'amors, fol. 110.

Redoublement... interpositif et mitigatif.

Est dite interpositive, car elle interpose lesdites consonnes entre la première lettre et la voyelle subséquente.

(chap. Interpositiu, interpositius, interpositiva, interpositives.)


Possessio