Mostrando las entradas para la consulta natros ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta natros ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 3 de diciembre de 2025

Prezentier, Prezepi, Prim, Aprimairamen

Prezentier, adj., gracieux, avenant, prévenant, attentif à plaire, libre, dispos.

Ieu serai en cort presentiers

Entre domnas e cavaliers.

B. de Ventadour: Pels dols.

Je serai en cour attentif à plaire entre dames et cavaliers.

L' acuilhir e 'l gen respos 

Don es presenteira 

Dins son ais. 

Bertrand de Born: Domna puois.

L'accueillir et la gentille réponse dont elle est gracieuse dans son agrément.

No li siatz ges presenteira, 

Mas vergoinosa e pauc parleira

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Ne lui soyez pas prévenante, mais réservée et peu parleuse.

E 'l rei son plus de falhir prezentier, 

Quar greu auz' om vedar so que rei quier. 

Nat de Mons: Lo voler. 

Et les rois sont plus libres de faillir, car difficilement on ose défendre ce que roi cherche.

2. Prezenti, adj., agréable, gracieux, avenant.

Us joglaretz pus prezentis.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Un petit jongleur plus avenant.

 

Prezepi, s. m., lat. praesepium, crèche.

Viro lo filh santa Maria

El prezepi en que jazia.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Ils virent le fils de sainte Marie en la crèche en quoi il gisait.

CAT. Pessebre. ESP. Pesebre. PORT. Presopio. IT. Presepio, presepe.

(chap. Pesebre, pesebres; pessebre, pessebres. valensiá, Vita Christi, Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase; divinal, reverit.)

Viro lo filh santa Maria El prezepi en que jazia. Los VII Gaugs de la Mayre. Prezentier

 

Prim, adj., lat. primus, premier.

Guillem, prims iest en trobar, a ma guia. 

T. des deux Guillaumes: Guillem. 

Guillaume, tu es premier eu trouver, à ma guise. 

M' enseingn' Amors qu' ieu fass' adonc 

Tal chan que n' er segons ni tertz,

Ans prims d' afrancar cor agre.

A. Daniel: En breu briza. 

Amour m'enseigne que je fasse alors tel chant qui ne sera second ni troisième, mais premier pour affranchir coeur aigre.

Seran complit set ans al prim erbatge.

Cadenet: Ab leial cor.

Seront accomplis sept ans au premier herbage.

Substantiv. Esta dona paset

En l' ora de la prima.

V. de sainte Magdelaine.

Cette dame passa à l'heure de la prime.

Adv. comp.

E 'l bel semblan que m fetz al prim, 

Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et le beau semblant que vous me fîtes à l'abord, quand il advint que tous deux nous nous vîmes.

La Marchia, Foys e Rodes vim 

Falhir ades als ops de prim. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m' es. 

La Marche, Foix et Rodez nous vîmes faillir toujours aux besoins de prime abord.

lo castell de Foix

- Proche parent.

Lo prim aya offert et realment depositada la soma. 

Fors de Béarn, p. 1085.

Que le proche parent ait offert et réellement déposé la somme.

ANC. FR. Le peuple restitué en sa prime liberté. 

Trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 12. 

Ny mousse au bois ne revestit l'escorce 

Si tendre qu'elle en la prime saison,

Ronsard, t. I, p. 108.

Prin jor de mai, si com estez commance. 

Roman de Gérard de Vienne, v. 4018.

ESP. PORT. IT. Primo. (chap. Primé, primés, primera, primeres.)

- Délicat, délié, dégagé, mince, subtil, fin, léger.

Mi fes barreyra d' un prim mur.

Giraud de Borneil: Nuilla res.

Me fît barrière d'un mince mur. 

Moral.

Ieu non y vey d' obra sotil ni prima.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.

Je n'y vois pas d'oeuvre subtile ni délicate. 

Puois ieu mi feing, mest los prims entendens

Saber un chan primamenz afinar.

B. Zorgi: Puois ieu.

Puisque je me suppose, entre les délicats amants, savoir un chant délicatement polir. 

En aital rimeta prima.

Rambaud d'Orange: En aital.

En telle petite rime légère.

Fig. Pos lo prims verjans botona

De que nais lo frug e 'l fuelh. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Puisque le verger délicat boutonne de quoi naît le fruit et la feuille.

Adverbial. Trazon prim

L' arquier melhor.

Guillaume de Montagnagout: Belh m' es.

Tirent menu les archers meilleurs.

CAT. Prim. ESP. PORT. Primo. (ESP. delgado, fino, ligero.) 

(chap. Prim, prims, prima, primes.)

2. Primessa, Primeza, s. f., primauté

Hereditat que, per dret de primessa..., avenga.

Fors de Béarn, p. 1087. 

Hérédité qui, par droit de primauté..., advienne.

- Petitesse, ténuité, délicatesse.

Primeza et menudeza de popas designa que femna ha pauca layt.

(Les mamelles primes y menudes indiquen (designen) que la dona té poca lleit.)

Eluc. de las propr., fol. 51.

Petitesse et délicatesse de mamelles indique que femme a peu de lait.

3. Primamen, adv., finement, subtilement, délicatement, ingénieusement. 

Seigne 'N Jacmes, mout es sennatz,

E primamen vos razonatz.

T. de Jacme Grill et de Simon Doria: Seigne 'N.

Seigneur Jacme, vous êtes moult sensé, et ingénieusement vous raisonnez.

Saber un chan primamen afinar.

B. Zorgi: Puois ieu. 

Savoir un chant délicatement polir. 

ANC. ESP. IT. Primamente.

4. Primas, adv., d'abord, premièrement.

Primas me amen, pois me van aissent. Poëme sur Boèce.

D'abord ils m'aiment, puis me vont haïssant. 

Adv. comp. Si 'l laisses de primas enansar.

T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.

Si je le laissasse s'élancer de prime abord. 

En primas donan.

Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 704. 

Tout d'abord donnant. 

ANC. FR.

Ne set asquels torner ne asquels prime fière. 

Roman de Rou, v. 926. 

Lors primes s'est levez li prestres.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 8.

5. Primer, Primier, Premier, Prumier, adj., lat. primarius, premier. 

Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Le premier jour qu'oncques je vous vis.

Ben fo astrucx qui primer sap amar. 

Giraud de Borneil: Non es. 

Bien fut heureux qui premier sut aimer. 

Subst. Ab los prumiers s' es crozat voluntos. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Avec les premiers il s'est croisé volontaire. 

Adverb. Miels fora qu' ieu muris primier.

(chap. Milló seríe que yo me moriguera primé.)

Gavaudan le Vieux: Crezens.

Mieux serait que je mourusse premièrement.

Adv. comp. Per cert lo diable malvatz

Fon de premier angels creatz.

(chap. Per sert lo diable (dimoni) malvat va sé primé ángel creat.)

Brev. d'amor, fol. 18.

Pour sûr le diable méchant fut d'abord ange créé.

En primier 

Quan vi son cors plazentier.

Gaubert, moine de Puicibot: Uns jois.

En premier quand je vis sa personne agréable.

Conj. comp. Primiers que tu o aguesses comensat yeu ho hauria finit.

(chap. literal: Primé que tú u hagueres escomensat yo u hauría acabat (finit, finiquitat; antes de que tú..)

Leys d'amors, fol. 90.

Avant que tu l'eusses commencé je l'aurais fini.

ANC. FR. Tel kuida altre abatre ki el primier chaï.

Roman de Rou, v. 1537.

CAT. Primer. ESP. Primer, primero. PORT. Primeiro. IT. Primiero.

(chap. Primé, primés, primera, primeres.)

6. Primieramen, Primeiramen, Premieramen, Prumierament, adv., premièrement, en premier lieu, pour la première fois.

De la Gleysa, vos dic primeiramen

Que y corr engans.

Pons de la Garde: D' un sirventes.

Quant à l'Église, je vous dis premièrement que tromperie y court. 

Lo jorn qu' ie us vi, domna, primieramen.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.

Le jour que je vous vis, dame, pour la première fois.

Mais prumierament se cove, seynher, que y pausatz abbat.

Philomena. 

Mais en premier lieu il convient, seigneur, que vous y placiez abbé.

CAT. Primerament. ESP. Primeramente. PORT. Primeiramente.

IT. Primieramente. (chap. Primeramen, primeramén, priméramen; la primera vegada; antes de tot.)

7. Primar, v., primer, dominer.

Part las valens prima.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Par-dessus les méritantes elle prime.

(chap. Primá : sé lo primé, la primera : destacá : sobrepujá.)

8. Primeiran, Primairian, Primayran, Prumairen, adj., premier.

Falcx laniers es primeiras

De totz los autres.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le faucon lanier est le premier de tous les autres.

La primairana corda s' entona jotz greumens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La première corde s'entonne bas gravement. 

Substantiv. 

Pons de Bretanha guida los prumairens. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80.

Pons de Bretagne guide les premiers.

Adv. comp.

Mai, tot en primairia, vuel be que sapiatz. 

Izarn: Diguas me tu.

Mais, tout en premier, je veux bien que vous sachiez.

ANC. FR. Renart l'a premerains saisie.

Roman du Renart, t. I, p. 84.

Ce est l'estoile primeraine

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 329.

CAT. Primerenc. (chap. Primerenc, primereng, primerencs, primerengs, primerenca, primerenques; se sol di de la fruita que ve la primera, com les sireres primerenques, lo siré primerenc.)

9. Primordial, adj., lat. primordialis, primordial, originel.

La primordial materia.

Eluc. de las propr., fol. 281.

La primordiale matière.

CAT. ESP. PORT. Primordial. IT. Primordiale. 

(chap. Primordial, primordials.)

10. Primitiu, adj., lat. primitivus, primitif.

La Gleisa primitiva..., segon l' Evangeli. Doctrine des Vaudois. 

L'Église primitive..., selon l'Évangile.

Subst. Distinctios entr' el primitiu e 'l derivatiu.

Leys d'amors, fol. 44.

Distinction entre le primitif et le dérivatif.

CAT. Primitiu. ESP. PORT. IT. Primitivo. 

(chap. Primitiu, primitius, primitiva, primitives.)

11. Primicias, Premicias, s. f. pl., lat. primitias, prémices.

De totas mas divicias 

Doni demes e premicias.

Brev. d'amor, fol. 96. 

De toutes mes richesses je donne dîmes et prémices.

Las primicias de ton champ. Trad. de Bède, fol. 46. 

Les prémices de ton champ.

CAT. ESP. PORT. Primicias. IT. Primizie, premizie. 

(chap. Primissia, primissies.)

12. Primat, s. m., lat. primates, primat.

Que negus arcivesques no sio apelatz primatz ni patriarcas, mas aquels que teno premieras ciotatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.

Que nuls archevêques ne soient appelés primats ni patriarches, excepté ceux qui tiennent les premières cités.

CAT. Primat. ESP. Primado, primaz. PORT. Primaz. IT. Primate.

(chap. Primat, primats; primada, primades : que cap arzobispo sigue anomenat primat ni patriarca, mes que aquells que tenen les primeres siudats.)

13. Aprimar, v., amincir, affaiblir, rendre exigu. 

Fig. No vuel ges que trop m' aprimes 

Ni trop m' asotiles ni m limes. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Je ne veux point que trop tu m'amincisses ni que trop tu me subtilises ni me limes.

- Faire une pointe, pénétrer.

Fig. E 'l reis frances vai si trop apriman,

Et ai paor que veinha sobre mi.

Bertrand de Born: Fuilheta.

Et le roi français s'en va beaucoup faisant une pointe, et j'ai peur qu'il ne vienne sur moi.

- Rafiner, subtiliser.

Part. pas. Cels subtils aprimatz 

A cui bel saber platz.

G. Riquier: Als subtils.

Ces subtils rafinés à qui beau savoir plaît. 

ANC. FR. Quar tel quide aloignier sa mort 

Qui l'aproche et aprime fort. 

Un poi s'est de lui aprimez. 

Roman du Renart, t. II, p. 244, et t. I, p. 85. 

CAT. Aprimar. (chap. Aprimá, aprimás, debilitá, debilitás, llimá, afluixá, afluixás : yo me aprimo, tú te aprimes, ell se aprime, natros mos aprimem o aprimam, vatros tos apriméu o aprimáu, ells se aprimen; aprimat, aprimats, aprimada, aprimades; débil, debilitat, debils, debilitats, débil, debilitada, debils, debilitades; llimat, llimats, llimada, llimades; afluixat, afluixats, afluixada, afluixades; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; fluixet, fluixets, fluixeta, fluixetes. Vore arguellat.)

arguellat, arguellado, arguellao, caball, caballo, potro, jónec no

14. Aprimairar, v., approcher, avancer.

Part. pas.

Rogers Bernartz cavalga que s'es aprimairatz.

L' ivesque de Nemze s'es tant aprimairatz.

Guillaume de Tudela.

Roger Bernard chevauche (de sorte) qu'il s'est approché.

L'évêque de Nîmes s'est tant approché.

(chap. Aproximat, arrimat, aproximats, arrimats, aproximada, arrimada, aproximades, arrimades.)

15. Aprimairamen, s. m., primauté, droits de primogéniture.

De Jacob, sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio ni 'ls aprimairamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Touchant Jacob, je sais bien par quelles supercheries il eut la bénédiction et les droits de primogéniture.

(chap. Primogenitura, primogenitures : primo + genitus : lo primé engendrat; tamé se li díe primogénito o primogénit al siguién, en cas de morí lo primé fill; lo mes famós de Aragó va sé lo Príncipe de Viana, Carlos, fill de Juan II y Juana Enríquez. La que se va liá! Se troben mols documens de eixa época a la Colecsió de Bofarull, “levantamiento y guerra...”)

viernes, 28 de noviembre de 2025

Pregar, Preguar, Preyar

Pregar, Preguar, Preyar, v., lat. precari, prier, supplier, adresser des prières.

L'irai pregar a sos pes.

(chap. La aniré a pregá a sons peus; sons : los seus; suplicá, demaná per favor.)

G. Faidit: No m'alegra. 

J'irai la prier à ses pieds. 

Tot jorn e tota nueyt pregavan Dieu.

(chap. Tot lo día y tota la nit li pregaben a Deu; (li) resaben.)

Philomena.

Tout jour et toute nuit ils priaient Dieu.

Tos temps serai de preyar temeros.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Toujours je serai pour prier timide.

Mielhs ama selh que pregua temen,

Que no fai selh que pregua ardidamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum.

Mieux aime celui qui prie en craignant, que ne fait celui qui prie hardiment.

Totas las domnas pregava d' amor.

V. de P. Vidal. (N. E. No confundir con Natxo S. Vidal ni con Nacho Vidal.)

Toutes les dames il priait d'amour.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Substantiv. No fo lo preiars mas folhors. 

G. Faidit: Gen fora.

Le prier ne fut que folie. 

CAT. Pregar. IT. Pregare. (chap. Resá; pregá : prego, pregues, pregue, preguem o pregam, preguéu o pregáu, preguen; pregat, pregats, pregada, pregades; pregaría; pregaré; si yo pregara; reso, reses, rese, resem o resam, reséu o resáu, resen; resat, resats, resada, resades; resaré; si yo resara; resaría.)

2. Prec, s. m., lat. precem, prière, supplication.

Mos precx no val re ses te.

(chap. Mon prec no val res sense tú; a tú Virgen - verge.)

Gui Folquet: A te Verge.

Ma prière ne vaut rien sans toi.

E 'ls auzells qu' en lur latin fan precs,

Quecs a sa par.

A. Daniel: Mout brails. 

Et les oiseaux qui, dans leur langage, font supplication chacun à sa compagne.

CAT. Pregs. IT. Prego. (chap. Prec, precs; suplicassió, súplica, suplicassions, súpliques; resá : orassió, orassions.)

3. Preguiera, Pregaira, Pregairia, s. f., prière, supplication.

Ab bellas preguieras

En diversas manieras.

Arnaud de Marueil: Tan m'abellis.

Avec de belles prières de diverses manières.

Exaucida es la tua pregaira devant Dieu. Philomena. 

Est exaucée la tienne prière devant Dieu. 

ANC. CAT. Preguiera. CAT. MOD. Pregaria (ESP. plegaria). IT. Preghiera, pregueria, pregaria. (chap. Pregaria, pregaries; plegaria, plegaries.)

4. Precation, s. f., lat. precationem, prière.

Longa e devota precation am lo cor contrit e humiliat.

Carya Magalon., p. 33.

Longue et dévote prière avec le coeur contrit et humilié. 

IT. Pregagione.

5. Preiaire, Preyador, Pregador, s. m., suppliant, solliciteur, amoureux. 

De genoills 

Li sui leial preiaire.

(chap. De ginolls li soc leal suplicadó - solisitadó ; aginollat, a ginollons.)

G. Faidit: L' onratz.

A genoux je lui suis loyal suppliant.

No vol mas sol un preyador.

Bertrand de Born: Rassa. 

Elle ne veut que seulement un amant. 

Motz pregadors demandon e no son pas yssauzitz.

V. et Vert., fol. 87.

Beaucoup de solliciteurs demandent et ne sont pas exaucés.

CAT. Pregador. IT. Pregatore. (chap. suplicadó, suplicadós - solisitadó - solisitadós; suplicadora, suplicadores; solisitadora, solisitadores; solisitán, solisitans, solisitanta, solisitantes.)

6. Apregar, Apreyar, v., prier, supplier.

Fai s' ades plus apreyar

On plus la destrenh sos talans.

Deudes de Prades: Ab lo dous.

Se fait incessamment plus prier, où plus la presse son désir.

Non son per batalhar, mas per Dieus apregar.

- Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 19. 

Ne sont pas pour batailler, mais pour prier Dieu.

7. Precari, s. m., lat. precarius, précaire, possesseur à titre de précaire.

Cals causa pot esser donada e laissada ad autre precari, so es per precs o per amor. Trad. du Code de Justinien, fol. 86.

Quelle chose peut être donnée et laissée à autre possesseur à titre de précaire, c'est-à-dire par prière ou par amour.

La revocation dels precaris.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 493. 

La révocation des précaires. 

CAT. Precari. ESP. PORT. IT. Precario. (chap. Precari, precaris, precaria, precaries.)

8. Precaria, s. f., précaire.

Maniera de possecios que nos apelam precaria.

Arbre de Batalhas, fol. 112.

Manière de possession que nous appelons précaire.

(chap. Manera de possessió que natros (natres) diém precaria; esta se obté per precs o per amor.)

 

Pregonessa, s. f., du lat. praeconium, publication, promulgation.

Per la pregonessa grant 

Non podian atrobar l' enfant.

V. de S. Honorat.

Pour (malgré) la grande publication ils ne pouvaient trouver l'enfant.

2. Preconisatio, s. f., préconisation, publication.

Las preconisatios que toco totz.

(chap. Los pregons que toquen a tots; que se diuen pera tots.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 39.

Les publications qui touchent tous.

CAT. Preconisació. ESP. Preconización (pregón). PORT. Preconisação. 

(chap. Pregó, pregons; bando, bandos, com lo famós de Pedro II de 1196, als presentz, o mols atres que escomensen “ara hojats”.)
(fique aragonés medieval, Pedro II ere Rey de Aragó; lo catalá sempre va sé un dialecte mes del ocsitá. Inclús después de Pompeyo Fabra.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.


Premer

lunes, 31 de marzo de 2025

foie gras, feche, fetge

Avui a cuart mileni estudiarem lo extrañ cas de la palabra o paraula o palaura foie, que se escriu en tres vocals y se pronunsie en les dos que no apareixen.

 
Avui a cuart mileni estudiarem lo extrañ cas de la palabra o paraula o palaura foie, que se escriu en tres vocals y se pronunsie en les dos que no apareixen.
 
Esto nos pasa a los que hablamos chapurriau, decimos natros o natres y los catalanistas escriben nosaltros, nosaltres, lo escriben el, en escriben amb, y muchos otros extraños casos que ocurren por la normalización fabriana.

El foie gras (en francés ‘hígado graso’), llamado a menudo «foie» en España, es un producto alimenticio del hígado hipertrofiado de un pato o ganso que ha sido especialmente sobrealimentado. Según la ley francesa, se llama foie gras al hígado de un pato cebado por sonda (alimentación forzada con maíz), aunque, fuera de Francia, en ocasiones se produce foie gras mediante la alimentación natural. Para la producción de foie gras se utilizan dichas aves acuáticas migratorias, puesto que disponen de una capacidad natural para acumular grasa en el hígado, sin enfermar, la cual posteriormente emplean para sus largas migraciones. Puigdemont lo hace con langosta y champagne.

Foie Gras

Para considerarse foie gras, conforme a la legislación europea, se deben dar las siguientes condiciones: el hígado de estas aves tiene que pesar un mínimo de 300 g en el caso de los patos, y de 400 g en el de los gansos; debiendo haber sido alimentadas mediante un proceso de cebado (Reglamento (CE) nº 543/2008 de la Comisión, de 16 de junio de 2008, por el que se establecen normas de desarrollo del Reglamento (CE) nº 1234/2007 del Consejo en lo que atañe a la comercialización de carne de aves de corral (DO L 157, de 17.06.2008).

A Juaquinico Monclús no fa falta empapussál, está gras, gort, que chape; consevol día fotrá un pet y estirará la garra.


A Juaquinico Monclús no fa falta empapussál, está gras, gort, que chape; consevol día fotrá un pet y estirará la garra

El foie gras no es un paté, y por lo tanto difiere del paté de hígado de pato o ganso que sigue otro proceso de fabricación, como cualquier paté de hígado de cerdo, ave u otros. Por extensión, en España se llama tradicionalmente fuagrás a un paté de hígado de cerdo o de ave.

En la actualidad, la producción de foie gras está prohibida en más de 15 países, incluyendo (entre otros) a Alemania, Argentina, India, Israel, Italia y Gran Bretaña, bien por leyes específicas o por leyes de prohibición a la alimentación forzada, considerándola maltrato hacia los animales.

En una época tan temprana como el siglo XXV a. C., los egipcios descubrieron que las ocas provenientes de largos viajes migratorios y que descansaban a orillas del río Nilo durante el invierno, almacenaban reservas naturales de grasa en su hígado. El hígado variaba su tonalidad hacia el amarillo y presentaba un sabor exquisito. Pronto aprendieron que muchas aves podían ser cebadas mediante la sobrealimentación, de forma que su hígado se hipertrofiase y comenzaron con la práctica de cebar a gansos domesticados. En la necrópolis de Saqqara, la tumba de un importante oficial real, Mereruka, contiene un bajorrelieve con una escena en la que trabajadores agarran por el cuello a unas ocas para introducirles bolas de comida en sus gargantas. A su lado se encuentran mesas con más bolas de comida, probablemente elaboradas con grano tostado, y una ampolla para humedecer la comida antes de dársela a los gansos.

La práctica de sobrealimentar gansos se expandió por el Mediterráneo desde Egipto. La referencia más temprana a gansos sobrealimentados data del siglo V a. C., y es narrada por el poeta griego Cratino, el cual habló de «cebadores de gansos». Sin embargo, Egipto mantuvo su reputación como fuente de gansos sobrealimentados. Cuando el rey Agesilao II de Esparta visitó Egipto en 361 a. C., fue agasajado con «gansos cebados y terneros», los mejores productos de los granjeros egipcios.

Sin embargo, la introducción como plato gastronómico elaborado proviene de los romanos, al que se denomina iecur ficatum (iecur significa ‘hígado’ en latín, en tanto que ficatum viene de ficatus, ‘alimentado con higos’).​ Plinio el Viejo otorga el crédito de su creación al gastrónomo Marco Gavio Apicio, al que se atribuye el único libro de cocina romano que ha llegado hasta nuestros días, mediante la alimentación de los gansos con higos desecados, a fin de hipertrofiar sus hígados. El término Ficatum se asoció tanto al hígado animal que se convirtió en la raíz de la que deriva foie (hígado en francés), hígado (en español) y fegato (hígado en italiano). La práctica de provocar la hipertrofia del hígado de los gansos alimentándolos con higos podría provenir de la Alejandría helenística, ya que gran parte de la cocina de lujo romana debe su inspiración a los griegos.

Tras la caída del Imperio Romano de Occidente, el hígado de ganso se desvaneció temporalmente de la cocina europea. Se ha afirmado que granjeros galorromanos preservaron la tradición de la fabricación del foie gras durante siglos hasta que fue redescubierta. Sin embargo, esta teoría carece de ninguna evidencia plausible, puesto que es sabido que las fuentes de carne para los campesinos franceses de la Edad Media eran oveja y cerdo fundamentalmente.

Se considera mucho más probable que la tradición fuese preservada por los judíos[cita requerida], los cuales pudieron aprender el método para hipertrofiar hígados de gansos y patos durante su pertenencia al Imperio Romano. Los judíos conservaron este conocimiento en sus migraciones hacia la Europa central y oriental. El cashrut, el compendio de leyes alimentarias que determinaban el carácter kósher de los diversos alimentos que podían consumir los judíos, les prohibía usar manteca para cocinar. La mantequilla tampoco era una alternativa, puesto que también estaba prohibido mezclar carne con productos lácteos. Los judíos usaban aceite de oliva en la cuenca mediterránea y aceite de sésamo en Babilonia, pero ninguno de tales productos estaba disponible durante la Edad Media en Europa occidental y central, así que utilizaron grasa de ave que podían producir en abundancia sobrealimentando gansos. El delicado sabor de los hígados cebados fue pronto apreciado, tal como registró Hans Wilhelm Kirchhof de Kassel, el cual escribió en 1562 que los judíos cebaban gansos y que apreciaban particularmente sus hígados. Sin embargo, algunos rabinos estaban preocupados por las complicaciones que a los ojos del cashrut podía suponer sobrealimentar gansos, puesto que la ley alimentaria judía prohibía la crianza de animales que no viviesen más de doce meses. Debe ser señalado que el rabino del siglo XIX Moses Sofer mantuvo que incluso si un animal pudiese morir dentro de los doce meses, no sería un animal impuro, ya que ninguno de sus pulmones resultaría dañado. En cualquier caso, esta cuestión permaneció como uno de los asuntos más debatidos dentro de las leyes alimentarias judías hasta que el gusto de los judíos por el hígado de ganso declinó en el siglo XIX.

Los gastrónomos gentiles comenzaron a apreciar el hígado cebado de ganso, que podían adquirir en los guetos judíos. En 1570, Bartolomeo Scappi, cocinero del papa Pío V, publicó su libro de cocina Opera, en el que comenta que "el hígado de los gansos domésticos criados por los judíos tiene un gran tamaño y un peso de entre dos y tres libras". En 1581, Max Rumpolt de Maguncia, cocinero de varios nobles alemanes, publicó un exhaustivo libro de cocina llamado Kochbuch, en el que cuenta que los judíos de Bohemia producían hígados de más de tres libras de peso. Rumpolt proporciona varias recetas para él, siendo una de ellas la de un mousse hecho de hígado de ganso.

Los métodos para producir hígado de ganso cebado llegaron a Francia a través de Alsacia.

La producción mundial de foie gras (en datos del año 2007) está estimada en 27.000 toneladas, representando la producción europea más del 90 %. Francia es el líder del foie gras en el mundo con 20.400 toneladas, (el 96% de pato y el resto de ganso). Proporciona empleo directamente a más de 30.000 personas, y el 90% de la producción reside en las regiones de las Landas, de Périgord (en Dordoña) y de Mediodía-Pirineos en el sudoeste, así como en Alsacia oriental. La Unión Europea (UE) reconoce el foie gras producido mediante métodos tradicionales ("etiqueta roja") en el sudoeste de Francia con una denominación de origen geográfica.

El resto de producción se reparte entre los siguientes países:

Hungría: 2.500 Tn.;
Bulgaria: 2.200 Tn.;
España: 950 Tn. (producción en Aragón, Cataluña, País Vasco, Navarra y Castilla León);
Estados Unidos: 300 Tn.;
China: 280 Tn.;
Canadá: 170 Tn.;
Bélgica: 100 Tn.;
Fuente: Federación Europea del Foie Gras.

En España, la falta de legislación provocó que numerosos productores utilizasen, en el pasado, indistintamente los términos paté y foie gras, lo que ocasionó confusión entre los consumidores. La entrada de España en la Unión Europea facilitó a los productores el marco de trabajo puesto que la legislación se adapta a la de la UE. El 20 de junio de 2005, en Zaragoza, se creó la patronal del sector bajo la denominación Asociación Sectorial del Hígado Graso (ASEHGRA), que representa a los criadores, transformadores y comercializadores de productos derivados de las palmípedas grasas, agrupando en dicho momento a un total de 18 empresas.

El 27 de junio de 2008, en Estrasburgo, se creó la Federación Europea del Foie Gras (Euro Foie Gras) de la que son fundadores las asociaciones del sector de España, Francia, Bélgica, Bulgaria y Hungría.

En América, Quebec, antigua colonia francesa, también tiene una industria próspera basada en el foie gras que suelen utilizar muchos cocineros canadienses como demostración de orgullo nacional.

El consumo europeo representa el 93% de la producción mundial. Las exportaciones fuera de la Unión Europea están estimadas en menos de 2.000 Tn. (datos 2007), siendo los principales clientes:

Japón: 750 Tn.;
Suiza: 275 Tn.;
Hong Kong: 145 Tn.;
Rusia: 105 Tn.;
Estados Unidos: 61 Tn.;
Singapur: 47 Tn.;
Tailandia: 34 Tn.;
Nueva Caledonia: 30 Tn.;
Emiratos Árabes Unidos: 21 Tn.

sábado, 14 de septiembre de 2024

Perir - Perseverable

 

Perir, v., lat. perire, tuer, occire, détruire.

Comte, rey et emperador

Volon crestiantat perir.

G. Fabre de Narbonne: On mais. 

Comtes, rois et empereurs veulent chrétienté détruire.

Cel que peri 'l rei Farao.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Celui qui détruisit le roi Pharaon.

- Périr, mourir.

O sia que perisca la mia causa, o sia que perisca la soa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Ou soit que périsse la mienne chose, ou soit que périsse la sienne.

Si tot lo mon peria.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Si tout le monde périssait.

Part. pas. Peritz soi si non venc al port.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je suis mort si je ne viens au port. 

Crestias e la ley vey perida.

Austorc Segret: No sai. 

Chrétiens et la loi je vois détruite.

ANC. FR. Une nef en semblabbe (semblable) fait avoit esté périe. Joinville, p. 3. 

Covoitise, angoisse et orguiex 

Ont si toute joie périe 

Qu'ele est par tout le mont faillie.

Fables et cont. anc., t. II, p. 397.

Deux vaisseaux plains des gens du seigneur de Cornouaille, furent péris.

Monstrelet, t. 1, fol. 232. 

Et nos brebis estant ez bergeries, 

Gardez si bien qu'elles ne sont péries. 

Cl. Marot, t. 1, p. 310.

ANC. CAT. Perir. ESP. PORT. Perecer. IT. Perire. (chap. Morí, morís; matá, assessiná, destruí.)

2. Peridor, adj., lat. periturus, périssable.

D' aquest bes peridors que no nos tenran pro, cant Dieus fara justicia.

V. et Vert., fol. 60. 

De ces biens périssables qui ne nous tiendront profit quand Dieu fera justice. 

Fig. et myst. Hom fels que es peridors per sas felnias. 

Trad. de Bède, fol. 50.

Homme félon qui est périssable par ses félonies.

3. Deperir, v., lat. deperire, dépérir, s'éteindre.

Fig. Fes dechay, e drechura

Tot jorn deperish.

Leys d'amors, fol. 29.

Foi déchoit, et droiture toujours dépérit.

Part. pas. Disciplina es amermada e reverensa deperida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.

Discipline est diminuée et respect éteint.

ANC. CAT. Deperir.


Perizologia, s. f., lat. perissologia, redondance.

Perissologia adjectio plurimorum verborum supervacua, ut, 

vivat Ruben et non moriatur: dum non sit aliud vivere quam non mori.

Isidor., Orig., 1, 33, 7.

Perizologia, que vol dire aytant coma ajustamens o superfluitatz de motas paraulas vueias. Leys d'amors, fol. 106.

Redondance, qui veut dire autant comme addition ou superfluité de nombreuses paroles vides (inutiles).

(chap. Redundansia, redundansies. ESP. Redundancia.)


Perla, s. f., perle.

Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 362.

Ja non auran pro botos...,

Ni pro perlas, ni pro centuras.

Brev, d'amor, fol. 129. 

Jamais elles n' auront assez de boutons..., ni assez de perles, ni assez de ceintures.

Ni aur ni argen ni perlas preciosas.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Ni or ni argent ni perles précieuses. 

CAT. ESP. PORT. IT. Perla. 

(chap. Perla, perles; lligí La Perla, de John Steinbeck, traduída al chapurriau per mí.)

La Perla, chapurriau, John Steinbeck

2. Perlat, adj., perlé.

Una liura de dragea perlada per far collacion. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Une livre de dragée perlée pour faire collation. 

IT. Perlato. (chap. Perlat, perlats, perlada, perlades; com la peladilla, peladilles, ameles perlades.)


Pernicia, s. f., lat. pernicies, perte, ruine, mort.

Temor perdusent a pernicia. Trad. d'Albucasis, fol. 33.

Crainte conduisant à mort.

2. Pernicios, Parnicios, Pernecios, adj., lat. perniciosus, pernicieux.

Sapias que es parnicios ses tot dopte. Trad. d'Albucasis, fol. 59.

Sachez qu'il est pernicieux sans aucun doute.

Droguas venenosas et perniciosas. Fors de Bearn, p. 1078. 

Drogues vénéneuses et pernicieuses. 

La sieua malautia es perneciosa. Trad. d'Albucasis, fol. 12. 

La sienne maladie est pernicieuse.

CAT. Pernicios. ESP. PORT. Pernicioso. IT. Pernicioso, pernizioso.

(chap. Pernissiós, pernissiosos, pernissiosa, pernissioses.)


8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

Perpetual, adj., lat. perpetualis, perpétuel. 

Ditz que hom li fassa carcer perpetual. V. de S. Honorat. 

Dit qu'on lui fasse prison perpétuelle. 

Sol esperan

Lo joi perpetual.

B. Zorgi: Ben es. 

Seulement en espérant la joie perpétuelle. 

Adv. comp. A la perpetual volria far son ostal. V. de S. Honorat. 

A perpétuité voudrait faire sa demeure.

ANC. FR. En aquist loenge en nostre Segneur et mémoire perpétuel. Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 141. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Perpetual. IT. Perpetuale. 

(chap. Perpetuo, perpetuos, perpetua, perpetues.)

2. Perpetualment, adv., perpétuellement.

Perpetualment dampnat. Trad. de Bède, fol. 67. 

Perpétuellement damné. 

L' isla e 'l monestier tot perpetualment. V. de S. Honorat. 

L'île et le monastère tout perpétuellement.

CAT. Perpetualment. ESP. Perpetualmente (perpetuamente). 

IT. Perpetualmente, perpetualemente. 

(chap. Perpetualmen, perpetuamen.)

3. Perpetuar, v., lat. perpetuare, perpétuer. 

Aysso es voler perpetuar lo servizi de Dieu en la terra.

V. et Vert., fol. 92.

Ceci c'est vouloir perpétuer le service de Dieu sur la terre. 

CAT. ESP. PORT. Perpetuar. IT. Perpetuare. 

(chap. Perpetuá: perpetúo, perpetúes, perpetúe, perpetuém, perpetuéu, perpetúen; perpetuat, perpetuats, perpetuada, perpetuades.)

4. Perpetualitat, s. f., perpétuité. 

Adv. comp. Demoren ab lo dit mossenhor de Foix a perpetualitat.

Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 355. 

Qu'ils demeurent avec ledit monseigneur de Foix à perpétuité.

IT. Perpetualità, perpetualitate, perpetualitade.

5. Perpetuitat, s. f., lat. perpetuitatem, perpétuité.

Adv. comp. A temps o a perpetuitat.

Tener e possedir a perpetuitat en franc aloy.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132 et 131.

A temps ou à perpétuité. 

Tenir et posséder à perpétuité en franc aleu. 

CAT. Perpetuitat. ESP. Perpetuidad. PORT. Perpetuitade. IT. Perpetuità, perpetuitate, perpetuitade. (chap. Perpetuidat, perpetuidats.)


Pers, adj., pers, bleu, azuré, violet.

Drap pers ni vert ni blanc. 

Guillaume de Durfort: Quar sai petit. 

Drap pers ni vert ni blanc. 

ANC. FR. Bon drap aurés, ou pers, ou vert. Roman de la Rose, v. 14919.

J' idolâtrois surtout les flammes brunes, perses 

De son oeil qui rendoit tout le mien ébloui.

Bertaut, p. 522. 

IT. Perso.

- Subst. Sorte de drap.

Capa de pers un mes denant Avanz

T. d'Ebles d'Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.

Cape de pers un mois avant l' Avent

ANC. FR. Por vos robes de pers,

De camelot ou de brunete.

Roman de la Rose, v. 9118.

Tous vestus de pers et chapperons vermeils. Monstrelet, t. II, fol. 77.

(N. E. A algún catalán le sonará esto; por la barretina lo digo.)

2. Perset, s. m., perse, perset, drap de Perse.

Mantel non es de perset ni de saia.

Raimond de Miraval: Cel que de. Var. 

Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.

Del perset vermeill per saia.

Giraud de Luc: Si per malvatz.

Du perse vermeil pour soie.

(chap. Drap de Persia, actualmen Irán.)

3. Presset, s. m,, perse, perset, drap de Perse.

No 'l cal vestir presset vermel ni serga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Uc de la Bacalaria, Hugues de La Bachelerie, Bachellerie

Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge. 

Mantel non etz de presset ni de saya.

Raimond de Miraval: Selh que de.

Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.


Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.

Que, el be qu' avetz comensat, 

Vollatz perseverar tos temps.

V. de sainte Énimie, fol. 40. 

Que, dans le bien que vous avez commencé, vous vouliez persévérer toujours. 

CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare. 

(chap. Perseverá: persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades.)

2. Perseveranmen, adv:, persévéramment.

Aumplis lo tost e perseveranmen. Regla de S. Benezeg, fol. 1.

L'accomplit tôt et persévéramment.

ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. Perseveranmen : en perseveransia o perseveransa.)

3. Perseveransa, s. f., lat. perseverantia, persévérance.

Aver perseveransa entre las autras vertutz. Arbre de Batalhas, fol. 98. Avoir persévérance entre les autres vertus.

CAT. Perseverancia. ESP. Perseveranza (perseverancia). 

PORT.  Perseverança. IT. Perseveranza. (chap. Perseveransia, perseveransies; perseveransa, perseveranses.)

4. Perseverable, adj., lat. perseverabilem, persévérant.

En totz sos comandamens sia perseverables. 

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Dans tous ses commandements qu'il soit persévérant.

(chap. Perseverán, perseverans, “perseveranta, perseverantes”.)

lunes, 12 de agosto de 2024

Original - Ortolana

 

Original, adj., lat. originalis, original, originel, primitif.

Pres corrupcio general

En lo peccat original.

Brev. d'amor, fol. 55.

Prit corruption générale dans le péché originel.

L' original mon. Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.

Le monde primitif. 

Substantiv. La copia collationada ab lo original. Fors de Béarn, p. 1097.

(chap. La copia compulsada en lo original.)

La copie collationnée avec l' original.

CAT. ESP. PORT. Original. IT. Originale. 

(chap. Original, com lo “orinal”, bassí de Valderrobres, originals.)

2. Originalment, adv., originairement. 

Es composta de qualitat elemental originalment.

Eluc. de las propr., fol. 28. 

Est composée de qualités élémentaires originairement.

CAT. Originalment. ESP. PORT. IT. Originalmente. 

(chap. Originalmen, originariamen.)


Orina, s. f., lat. urina, urine.

De s' orina

Fai metzina.

(chap. De sa (la seua) orina fa medissina.)

Guillaume de Berguedan: Un trichayre.

De son urine fait médecine.

Aus, tu que donas mezinas

E que jutjas las orinas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Écoute, toi qui donnes médecines et qui juges les urines.

CAT. ESP. Orina. PORT. Orina, ourina. IT. Orina. (chap. Orina, orines; purín, purins : mescla de orina y merda dels gorrinos.)


Orizon, s. m., lat. horison, horizon.

Aquel cercle termenant nostra vista, es dit orizon.

Eluc. de las propr., fol. 108. 

Ce cercle terminant notre vue, est dit horizon.

CAT. Horisont. ESP. Horisonte (chap. horizonte). PORT. Orisonte, horizonte. IT. Orizzonte.


Orlar, v., ourler, border.

Part. pas. Coma 1 vaissels de cera que es orlatz e avironatz de peiras pressiozas.

Lo vaissels, que es de terra, orlatz ricamen.

Liv. de Sydrac, fol. 38.

Comme un vase de cire qui est bordé et entouré de pierres précieuses.

Le vase, qui est de terre, bordé richement. 

ESP. PORT. Orlar. IT. Orlare. (chap. Orlá : bordá.)

2. Orladura, s. f., bordure, ourlet.

Una bela orladura. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37. 

Une belle bordure.

ANC. FR. D' os estoit fete l' orléure. Roman du Renart, t. 1, p. 55. 

ESP. PORT. (chap.) Orladura. IT. Orlatura.


Ornar, Hornar, v., lat. ornare, orner, parer.

Part. pas. 1 calice hornat de las pus presciosas peyras que podion esser trobadas. Philomena. 

Un calice orné des plus précieuses pierres qui pouvaient être trouvées.

Substantiv. Aprop que deu hom pauzar S per causa d' ornat.

Leys d'amors, fol. 5.

Après que on doit poser S pour cause d' ornement.

ANC. CAT. ESP. (adornar) PORT. Ornar. IT. Ornare. (chap. Adorná.)

2. Ornament, Ornamen, s. m., lat. ornamentum, ornement.

Cauzas sanctas, ayssi co son los ornamens de sancta Glieya, que son adordenatz al servizi de Dieu.

Totz los autres ornamens del autar.

V. et Vert., fol. 15 et 16.

Choses saintes, ainsi comme sont les ornements de sainte Église, qui sont consacrés au service de Dieu.

Tous les autres ornements de l'autel.

CAT. Ornament. ESP. PORT. IT. Ornamento. (chap. Adorno, adornos.)

3. Ornatiu, adj., ornatif, qui sert à orner.

O son... ornativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou elles sont... ornatives.

4. Ornamenta, s. f., ornement. 

Pueys a l' ornamenta 

Del autar demandada.

V. de S. Honorat. 

Puis a demandé l' ornement de l'autel.

5. Adorn, adj., orné, élégant. 

Son adorn bel cors ses par.

Paulet de Marseille: Er qu' el jorn. 

Son élégant beau corps sans pareil.

6. Adornamen, s. m., ornement, embellissement.

Si fan aquells adornamens per atrayre plus a peccat.

Per 1 cascun adornamen de sobrefluitat. 

V. et Vert., fol. 70.

Se font ces embellissements pour plus entraîner au péché.

Par un chacun ornement de superfluité.

ANC. FR. Furent sauvées les reliques et les aornemens d' icelle église.

Monstrelet, t. II, fol. 128.

La splendeur et refulgence de son très noble et précieux aornement.

J. Marot, t. V, p. 4.8. 

ANC. CAT. Adornament. ANC. ESP. Adornamiento. IT. Adornamento.

(chap. Adornamén, adornamens : adorno, adornos.)


Orobi, s. m., lat. orobax, pivoine.

Figas, menta, orobi. Eluc. de las propr., fol. 103.

(chap. Figues, menta, peonia.)

Figues, menthe, pivoine.


Ors, Urs, s. m., lat. ursus, ours.

Urs pren aquel nom quar am la boca... forma los orsatz.

No es animant tan engenhos a far mal cum ors.

Eluc. de las propr., fol. 261.

L' ours prend ce nom parce que avec la bouche... il forme les oursons.

Il n'est animal si ingénieux à faire le mal comme ours.

(chap. Onso, onsos; ESP. Oso.)

Despiertan a un oso pardo que hibernaba en la Cova de la Dona de Beceite

2. Orsa, Ursa, s. f., lat. ursa, ourse.

Ursa o orsa es bestia mot cruzel, majormen quan ha orsatz.

Eluc. de las propr., fol. 261. 

L' ourse est bête moult cruelle, principalement quand elle a oursons.

ESP. PORT. Ursa. IT. Orsa. (chap. Onsa, onses.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

3. Orsat, s. m., ourson.

E 'ls orsatz semlo pessas de carn ses faysso al comensament.

(chap. Y los onsets pareixen pesses de carn sense forma al escomensamén.)

Eluc. de las propr., fol. 231.

Et les oursons ressemblent à des morceaux de chair sans forme au commencement.

(chap. onset, onsets, onseta, onsetes.)


Ort, s. m., lat. hortus, jardin, verger, potager.

Pietz ol no fa fems en ort.

(chap. Pijó auló (pudó) que no fa lo fem al hort, horta.)

A. Daniel: Pois Raimons.

Sent pire que ne fait fumier en jardin. 

Tant amon ort e jardis.

Bertrand de Born: Be m platz. 

Tant ils aiment verger et jardin.

Fig. De cobezeia ns planton ort.

Gavaudan le Vieux: Patz passien. 

Nous plantent jardin de convoitise. 

Cambra de Dieu, ort don naysso tug be. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Chambre de Dieu, jardin dont naissent tous les biens.

- Par extens. Solitude.

Tornar faran de ciutat a un ort.

G. Rainols: A tornar. 

Feront tourner de cité en une solitude. 

Totz lo mons me par sol uns ortz. 

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns. 

Tout le monde me paraît seulement une solitude. 

ANC. FR. Por coi venez en son hor herbergier. Roman d'Agolant, v. 1227.

CAT. Hort. ESP. Huerto. PORT. Horto. IT. Orto. 

(chap. Hort, horts; horta, hortes; hortet, hortets; horteta, hortetes.)

2. Ortenc, adj., de jardin.

D' aybres... alcus so ortencs o domesges.

Flors ortencas.

Eluc. de las propr., fol. 195 et 142. 

Des arbres... aucuns sont de jardin ou domestiques.

Fleurs de jardin. 

PORT. (ESP.) Hortense. (chap. Hortenc, hortencs, hortenca, hortenques : del hort o del horta, com los maracuyás hortencs del horta de Guay.)

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite


3. Ortolan, ortola, s. m., lat. hortulanus, jardinier.

Aquest jardi plantet lo grans ortolas. V. et Vert., fol. 36. 

(chap. Este jardí va plantá lo gran hortolá u hortelano, jardiné.)

Ce jardin planta le grand jardinier.

Adoncas Jhesu Crist, en forma de ortolan, 

Ac pietat, e dis: Non plorar, Maria. V. de Sainte Magdelaine. 

Alors Jésus-Christ, en forme de jardinier, eut pitié, et dit: Ne pleure pas, Marie. 

ANC. FR. Surviendrent deux pasteurs et un ortholan. 

Lett. de rém., 1464, Carpentier, t. III, col. 102. 

Anthoine Belot, ortholan de Nysmes. 

Tit. de 1473. Hist. de Nismes (Nîmes), pr., t. III, p. 3. 

CAT. Hortolá. ESP. Hortelano. PORT. Hortelão, hortolão. IT. Ortolano.

(chap. Hortolá, hortolans (tamé sels diu als de Horta de Sant Joan o Puigventós de la figuereta; hortelano, hortelanos), hortolana u hortelana, hortolanes u hortelanes; jardiné, jardinés, jardinera, jardineres.)

4. Hortal, s. m., hortolage, jardinage. 

Pel pres commu fe, pailla et hortal et hortalas. 

Charte de Gréalou, p. 102.

Pour le prix commun foin, paille et hortolage et légumes.

5. Hortala, s. f., légume, produit du jardin.

Pel pres commu fe, pailla et hortal et hortalas.

Charte de Gréalou, p. 102.

Pour le prix commun foin, paille et hortolage et légumes.

6. Ortalessa, Ortalessia, Hortalicia, Ortoloza, s. f., légume, herbe potagère, jardinage.

Si alcus pren... ortalessa d' ort. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129. 

Si aucun prend... légume de potager.

O ortalessia de casal. 

Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 147. 

Ou jardinage de casal. 

Hortalicias de jardins. Fors de Béarn, p. 1088. 

Légumes de jardin. 

CAT. Hortalissa. ESP. Hortaliza. PORT. Hortaliça. 

(chap. Hortalissia, hortalissies : llegums, verdures; pataques, guixes, sigrons, bajoques, bledes, borraines, cols, ensiam o lletugues, primentons, tomates, espinacs, carbasses, carbassons, pepinos o cogombros, churuvíes, safranories, rabanetes, etc.)

huerto ecológico, Jaime Giner Guimerá, huerta mayor

7. Ortolana, s. f., hortolane, sorte de poésie.

Coma son... vaquieras et ortolanas e vergieras. Leys d'amors, fol. 40.

Comme sont... vachères et hortolanes et vergières.