Mostrando las entradas para la consulta mun ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mun ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de octubre de 2026

Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13 -17 (occitan)

Évangile de Saint Jean.
Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13-17.

Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13  -17 (occitan)



Ms. du Musée Britannique, Harl. 2928, fol. 187. - C. Hofmann, Gelehrte Anzeigen der k. bayer. Akademie der Wissenschaften, juillet 1858 (H.) 
P. Meyer, Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français I., Paris 1874, 32 ss. (M.). - Grdr. § 12. p. 12. St. p. 60.

Incipit sermo domini nostri Jesu Christi, quem fecit in cena sua quando pedes lavit discipulis suis.
13,1 Aván lo día festál della Pásca sabía lo Salvádre que la sóa óra vé 
que traspásse d'aquést mún au páer. Cum agués amát los sós chi éren el 
mún, en la fí los amét. 2 E fácha la céna, cum diábles ja agués més eu cór que Júdas lo traís, 3 sabens que lo páer li donéth tótas cháusas e sas más e que de Déu eissít he a Déu vái, 4 léva de la céna e páusa sos vestiméns. E cum ac présa la tóala, preceis s'én. 5 D'aquí aprés més l'áiga en la cóncha e enquéth a lavár los pés déus discíples e estérzer 
ab la tóalia de que éra céins. 6 Dunc vénc a sáin Péire, e díiss li Péir: “Dóm, tu me lávas los pés?” 7 Respondét li Jesús e díiss li: “Zo que eu fáz, tu no sábs aóra, mas póis o sabrás.” 8 Díiss li Péir: “Ja no mé lavarás los pés.” Respondét lí Jesús: “Si éu nó t lavarái, non aurás párt ab mé.” 9 Díiss li Péir: “Dóm, no solamén los pés, mas neéps las más e lo cháp.” 10 Díis li Jesús: “Céll chi es lavát non a besóin que láu mas los pés, mas toz és néptes. E vos esz népte, mas no túih.” 11 Car sabía cals éra chi lo trairía: per zo díis: “Non esz tuih népte.” 12 Póis que lór ac lavát los pés e ac prés sos vestiméns, cum se fo asís, des cháp díiss a éuz: “Sabéz que vos ai fáith? 13 Vós me apelláz maiéstre e dóm, e dizét o bé, car eu o sói; 14 e per zó, si éu, dóns e máiestre, vos ai laváz los pés, e vos devéz l'us a l'áutre lavár los pés. 15 Eissémple vos ai donát que aissí cum eu o ai vós fáith que vos o fazát. 16 Veramén, veramén vos díc: non es lo sérs máier de so seniór, ni l'apóstols máer de celúi chi llo tramés. 17 Si aquéstas cháusas sabét, bonauráth serét si las faréz. 18 Non o dic de tot vos; eu sái cals elesquéi; mas per zó que la Scriptúra sía aumplída: Chi mandúia lo meu pá, levará escontra mé so taló. 
19 Aóra vos o díc, ancéis que sia fáith, que creát, cum sera fáith, que eu sói. 20 Veramen, veramen vos o díc: chi recép cui eu trametrái, me recép, e chi me recép, recep cellúi chi mé tramés.” 21 Cum ac aizo díith, fo torbáz per espirít, e afermét e díss: "Veramen, veramen vos díc que us de vós me trairá.” 22 Donc esgardáven li discíple l'us l'áutre, dobtán de cál o dezía. 23 Mas us de sós discíples era jazéns eu se Jesú, lo cál amáva Jesus. 24 Aquést cennét Péir, e díis li: “Cals es de cúi o díi?” 
25 E éll cum jaguéssa sóbre lo péiz Jesú, díiss li: "Dóm, cals és?” 
26 Respon Jesús: "Aquéll es cui éu darái lo pá molliát.”
E cum ác molliát lo pá, donet ló Júda Simó d'Escarióth. 27 E aprés la bucélla adónc intrét en lúi Sadenás. E díiss li Jesús: “Zo que fás, fai tóst.” 28 E eizó negús non o ssáub déuz seénz cóntra que ló ill díiss. 
29 Alcánt cuiáven, car Júdas avía las bórsas, que Jesus li diissés:
“Cúmpra acó que nos a óbs al día festál,” o que donés alcuna ré auz sofrachós. 30 El cum ac receubúda la bucélla, eissit s'én sémpre; e éra nóith. 31 E cum en fó eissíz, diiss Jesús: “Aóra es clarifiiáz lo fílls dell'óme, e Deus és clarifiiátz en lúi. 32 Si Deus és clarifiiátz en lúi, e Déus lo clarifiiará e se meésme, e sé manemá lo clarifiiará. 38 Filleth, 
páuc sói enguéra ab vos: querret mé; e eissi cum eu diissíi aut Juéus, lai o eu váuc vos no podét venír, e vos díc o aóra. 34 Mandatum novum, noéll comandamén vos dó, que améz l'us l'áutre aissí cum eu vós améi. 35 En aizó conoisserán túith que mei discíple ész, si vos aurét amór entre vós.” 36 Díiss li Péir: “Dom, o vás?” Respondét Jesus: “Lái o éu váuc tu nu m póz ségre aóra; mas pois me segrás.” 37 Díiss li Péir: 
“Per que no te posc segre aora? M'árma pausarái per té.” 38 Respón Jesus: “La tóa árma pausarás per mé? Veramen, veramen te díc: no chantará lo jáus (trecía : tercia) trecia que me abnéis per trés veiádas.”
14,1 E díiss a sós discíples: “Non turbetur cor vestrum, no sía turbát vóstre córs. Vos creét en Déu e e mé creéz. 2 En la maisó deu méu páer sun móutas maisós. Si que nó, eu vos agra díith que lo loc vos váuc aprestár. 3 E si éu irai e vos aparellarai lo loc, des chap venrái e recebrai vos a me meésme, que aqui o eu soi e vos siát. 4 E sabéz o eu váuc, e lla vía sabéz.” 5 Diss li Tomás: “Dóm, no sabém o vás; e cum podem la vía saber?” 6 Diis li Jesus: “Eu soi via, vertat e vida: negus om no vé au paer si per me nó. 7 Si mé aguessáz conogút, e u meu paer aguessáz 
conogút; e d'eissa ora lo conoisseréz e ll' avéz veúth.” 8 Diiss li Philips: “Dom, demostra nos lo páer, e es nos assaz.” Diiss li Jesus: “Eu tan gran temps soi ab vos e no m'avet conogút? Filip, cel chi me ve, ve lo paer. 
Tu cum faitamen diz: demostra nos lo paer? 10 No cres que eu ell paer e l paer es e me? Las paraulas que eu parle a vos, no parle de me meesme, mas lo paer permanens e me meesme, el fai las obras. 
11 No créez que eu el paer e l paer es e me? Sobrequetot per meesmas las obras creéz. 12 Veramen, veramen vos dic: cel chi cre e me, las obras que eu faz, cellas fara e maor d'aquestas las fara; car eu vauc au paer. 18 E calque chausa requerret el meu num, aizo farai, que sia clarifiiat lo paer eu fíll. 14 Si alcúna cháusa me querrét el meu num, aizó farái. 15 Si diligitis me, si vós me amát, gardáz los méus comandamens. 16 E eu preiarái lo páer, e dara vos áutre acosselliadór que permánia ab 
vos durablamen, 17 l'espiríth de vertát, lo cál no pót lo múnz recébre, car no lo vé ni lo sáb. Mas vós lo conoisseréz, car ab vós permenrá e e vós er. 18 No vós grupirái órfes; venrái a vós. 19 Enguéra petíth, e l múnz ja no me vé; mas vos me veez, car eu víu e vós viurét. 
20 Vos conoisseret en aquel día que eu soi eu páer e vos e me e eu e vos. 21 Ceu chi á los méus comandaméns e los gárda, aquell és chi mé áma. E chi me áma sera amáz del méu páer, e eu l'amarái e demostrarái li me meésme.” 22 Diiss li Judas, non aquéll d'Escarióth: “Dóm, cals cháusa es fácha, car a nos te es a demostrár e au mun nó?” 
23 Respondét Jesus e diiss li: “Si quis diligit me, si alcús me áma, gardará la mía paráula, e l méus páer amara ló, e venrém a lúi e farém maisó chas lúi. 24 Ceu chi no m'áma no garda las mías paráulas. 
E la paráula qu'avét auvída non es mía, mas d'aquell chi mé tramés, del páer. 25 Aquéstas cháusas vos ai parládas permanéns chás vos; 26 mas l'acosselliádre Sainz Espiríz, lo cál trametrá lo páer eu meu núm, el vós dozerá tótas cháusas e vos sózministrará tótas aquéllas cháusas que eu vós dirái. 27 Páz vos láise, la mía páz vos dó. Eu no la vós do aissí cum lo múnz la dóna. No sía turbáz lo vóstre cors. 28 Auvisz car eu vos diissii: vauc e véin a vós. Si vós me amassáz, vos certas esjauviráz, car eu váuc au páer; car lo páer es máer de mé. 29 E aóra vos o dissíi, anceis que sia fait, que vos creaz cum sera fait. 30 Ja no parlarái ab vós móutas cháusas, cár lo prínceps d'aquést mun vé e non a e mé alcúna 
cháusa. 31 Mas per zó que lo múnz conóscha que éu ám lo páer e que aissí cum lo páer me donét lo comandamén aissi o fáz. Leváz, anném d'eici.
15,1 Ego sum vitis vera, eu sói véra viz e l méus páer es lo coutivádre. 
2 Tot l'eissermen no pórtan frúith e mé tolra ló, e tot aquéll chi pórta frúih purjara ló que port plúis frúith. 3 Vos esz ja népte per la paráula que ai parláda a vós. 4 Permanéz e mé e eu e vós. Aissí cum l'eissermens no pót portar frúith de se meésme, si no permanrá en la viz, aissi fáchamen e vos, si e mé no permanrét. 5 Céu chí perma e mé e éu en lui, aquest pórta móut frúith; car ses mé neén podéz far. 
6 Si alcús no permanrá e mé, sera fors més aissí cum l'eissermens, e sechará, e culliran ló e metran ló eu fóc e ardrá. 7 Si permanrét e mé, e llas mias paráulas permanrán e vós; calque cháusa volrét, querréz, e será vos fáita. 8 En aiso és clarifiiát lo méus páer que vós portét móut frúith e que siás fáit méi discíple. 9 Aissi cum lo páer me amét e eu vos améi. Permanét en la mía amór. 10 Si vos gardarét los méus comandaméns, permanrét en la mia amór, aissi cum eu gardéi los comandaméns del meu páer e permain en la sóa amór. 11 Aquéstas cháusas vos ái parládas que lo méus jaus sia e vos e l vóstre jáuis sia umplíz. 
12 Hoc est preceptum meum, aizó és lo méus comandaméns que vós améz l'us l'áutre aisi cum éu vos améi. 13 Negús óm non á maór amór d'aquésta que páuse s'árma alcús per sós amíx. 14 Vos ész li méi amíc, si farét aquellas cháusas que eu vós comán. 15 Ja no vós dic sérs, car lo sérs no sáb que fáza sós séiner; mas vós diissíi amíx, car tótas las cháusas que auvíi del meu páer vos fezíi conogúdas. 16 Vos no me elesquész, mas eu vós elesquéi e pausei vós que annét e portez frúith e l vóstre frúith permánia, que cálque cháusa vos requerréz lo páer eu meu núm vos do. 17 Hec mando vobis, aquéstas cháusas vos comán que vós améz l'us l'áutre. 18 Si lo múnz vos aíra, sabchát que me ác en íra primér de vós. 19 Si vós fossáz del mún, lo múnz améra zo que era só; mas car vós non ész del mún, mas eu vos elesquéi del mún, per zo vós aíra lo múnz. 20 Mémbre vós della mía paráula que eu vos diissíi: non es lo sérs máer de só seniór. Si me perseguéren, e vos persegrán. Si gardéren la mía paráula, e lla vóstra gardarán. 21 Mas tótas aquestas cháusas vos farán, car no sáben cellúi chi mé tramés. 22 Si eu no vengués e agués parlát a éuz, non ágren péchát; … (la lacune n'est pas indiquée. e viiren  Tobler] euuren. 
24 aóra acértas e viiren e airéren e mé e u méu páer. 25 Mas que sía umplída la paráula chi és escríuta en la lor léi, que de gráth me águen en odi. 26 Cum autem venerit paraclitus, más cum venrá l'acosselliádre cui éu vos trametrái del páer, l'espiríte de vertáth, chí procé del páer, el portará testimóni de mé. 27 E vós portaréz testimóni, car am me ész déis lo comenzamen. 
16,1 Aquéstas cháusas parléi a vós, que no siáz escandalizáth. 2 Fórs las sinagógas vos farán; mas la óra vé que trastót céll chi vós aucí se jútge donár servízi a Déu. 3 E farán aquéstas cháusas, car no conóguen lo páer ni mé. 4 Mas aquéstas cháusas ai a vós parládas, que cum venrá la lór óra remembrét que eu vós o diissíi. 5 Aquéstas cháusas acértas déis lo comenzamen no vos dissii, car ab vós éra. Vado ad eum qui misit me, mas aóra váuc a cellúi chi me tramés, e negús de vós no mé demánda: 
o vás? 6 Mas car vós dissíi aquéstas cháusas, tristícia umplíth vóstre cór. 7 Más eu vós díc la vertát: vos cové que eu án; car si éu non irái, l'acosseliádre no venrá a vós. Mas si éu irái, ieu lo trametrái a vós.
8 E cum éll venrá, repenrá lo mún de pechát e de drechúra e de jútjamen; 9 de pecchát acértas, car no creéren e mé; 10 de drechúra acértas, car eu váuc al páer e ja no mé veirét; 11 de jutjamen acértas, car lo prínceps d'aquész mún es jutjáz. 12 Enguéra vos ai a dír móutas 
cháusas; mas non o podét portár aóra. 13 Mas cum venrá l'espiríth de vertát, esseniará vós tóta vertát; car no parlará de se meésme, mas calque cháusa auvirá, parlará, e anunciará vós aquéllas cháusas que sún a venír. 14 El mé clarifiiará, car del méu o recebrá e anunciará vós ó. 
15 Tótas las cháusas que lo páer á sun mías; per zo dissíi que del méu o recebrá e anunciará vós ó. 16 Modicum et jam, petít e ja no me veirét, e des cháp petít e veirez mé, car eu váuc au páer.” 17 Per zo dizíen alcánt 
de sós discíples entr'éuz: “Qu'és aizó que nos díi: petít e ja no me veirét, e des cháp petit e veirez mé, e car vauc au páer?” 18 Per zo dizíen: 
“Que es aizó que díi petit? No sabém que párla.”
19 Conóg acértas Jesus que lúi volien demandár, e díiss a éuz: 
“D'aizó querét entre vós, car dissii: petíth e no mé veirét, e des cháp petít e veirez me. 20 Veramén, veramén vós díc que ploraret vos, mas lo munz jauvira. Vos seréz entristát, mas la vóstra tristícia será trastornáda en jáu. 21 La fémna, cum efánta, a tristícia que la sóa ora vé; mas cum efantat á l'efán, ja no lli mémbra de la dolór per lo jáu, car om es náz el mun. 22 E per zó vos avét aóra tristícia; mas des cháp vós veirái, e l 
vóstre córs s'esjauvira, e lo vóstre jau negus óm no tolrá de vós: 23 e'n aquéu día vos no mé demandarét alcúna cháusa. Amen amen dico vobis, si quid petieritis, veramen, veramen vos díc: si alcúna cháusa querréz lo páer eu meu núm, dará a vós. 24 Trecía que aóra no quesísz alcúna cháusa eu méu num. Queréz que vóstre jáuis sia plés, e recebréz. 
25 Aquéstas cháusas ai parládas a vós e semblánzas. Ve la óra cum eu no parlarái ja a vós en provérbis, ma aubértamen vos annunciarái del páer. 26 En aquell día querréz eu meu num; e no vos díc que éu preiarái lo páer de vos. 27 Car meésmes lo páer vos áma, car vós me amáz e creész que eu eissíi de Déu. 28 Eissíi del páer e venguíi eu mún: des 
chap grup lo mún, e vauc al páer.”
29 Dízen li si discíple: “Ec, aóra párlas aubertamén e no díz alcú provérbi. 30 Aóra sabém que tótas cháusas sábs, e no t'es óbs que alcús te demánde. En aizó créem que de Déu eissíst.” 31 Respondét a éuz Jesus: “Aóra creéz; 32 ec, ve la óra e ja vé que vos siáz devís cháschús e sás próprias cháusas e me grupáz sól; e no sói sóls, car lo páer es ab mé. 33 Aquéstas cháusas vos ái parládas que aiáz páz e mé. El mún auréz pressúra; más fiaz vós: eu venquéi lo mún.”
17,1 Sublevatis oculis, aquéstas cháusas parlét Jesus e, sozleváz los ólls eu cél, díss: “Páer, la óra vé, clarifiia lo to fíll, que lo tós fíllz te clarifíge; aissí cum tu li donéz poestát de tóta chárn, que tot zo que tú li donést, des a éuz víta eterna. 3 Víta eterna és aquésta, que ill té conóschen sól e Jesum Críst lo cál tu tramesíst. 4 Eu te clarifigéi sobre térra, la óbra cosméi que tu mé donést que fáza. 5 E aóra tu, páer, clarifiia mé pres te meésme de la clardát que eu aguíi pres té, ancéis que fós lo múnz. 
6 Lo to num manifestéi auz ómes que tu mé doníst del mún. Toi éren e doníst los mé e gardéren la tóa paráula. 7 Aóra conóguen que tótas las cháusas que tu mé doníst sun de té, 8 car las paráulas que tu mé doníst 
donei a éuz, e ill recéuben e conóguen veramén que de té issii e creéren que tu mé tramesíst. 9 Eu préc per éuz, no préc per lo mún, mas pér aquész que mé doníst, car toi sún. 10 E tótas las mías cháusas sun tóas e las tóas sun mías. E soi clarifiiáz en éuz, 11 e já no sói eu món, e aquíst són eu mún, e eu vein a té, páer sáinz. Garda los cáls eu to num me doníst, que síen una cháusa aissí cum em nós. 12 Cum eu era ab euz los gardáva eu to num: los cáls me doníst gardéi e negús d'aquész 
no períth, mas lo fílls de perdicio, que la escriptúra sia aumplída. 
13 E aóra vein a té e aquéstas cháusas párle eu mún, que áien lo méu jaui umplít e se meésme. 14 Eu donéi a éuz la tóa paráula, e lo múnt ac éuz en odi, car no sún del mún, aissi cum eu no soi del mún. 15 No préc que los tóllas del mún, mas que los gárdes de mál. 16 No son del mún aissí cum eu no sói del mún. 17 Sanctifíia lós e vertát; la tóa paráula es vertát. 18 Aissí cum tu me tramesíst eu mún, e eu lós tramesíi el mún. 19 E per éuz eu sanctifíge mé meésme, que e ill síen sanctifiiát e vertát. 
20 E no préc tánt solament per aquész, mas per aquéuz chi an a creér e mé per la paráula d'éuz: 21 que túith síen una cháusa aissi cum tu, páer, es en me e eu en té, que ill sien e nós una cháusa, que lo munz créa que tu me tramesíst. 22 E eu donei a euz la clardat que tu me donist, que sien una cháusa, aissí cum e nos em una cháusa, 23 eu en euz e tu e me, que sien cosmat en una cháusa, e lo munz conoscha que tu me tramesist e amest los aissi cum me amest. 24 Paer, voll que aquill que m 
donist aqui o eu soi e ill sien ab me, que veen la mia clardat la cal me donist; car amést me avan lo costituemen del mún. 25 Páer jusz, lo múnz no té conóg, mas eu te conoguíi, e aquist conoguen que tu mé tramesíst. 26 E fezíi a éuz conogút lo to num e farai ló conogút, que la amórs per cál tu me amést sia en éuz e éu en éuz.

Judas Iscariot: Betrayer, Catalyst, or Mirror of Ourselves?

martes, 20 de octubre de 2026

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6

Guiraut Riquier, de Narbona.

Guiraut Riquier, Narbona. pastorella 1, 2, 3, 4, 5, 6



7226.

La primeira pastorella, facha en l'an 1260.

L'autre jorn m'anava
Per una ribeira
Soletz delichan,
Qu'amors me menava
Per aital maneira
Que pesses de chan;
Vi gaia bergeira,
Bell' e plazenteira,
Sos anhels gardan.
Là tengui carreira,
Trobei la fronteira
A for ben estan; 
E fe m bel semblan
Al primier deman.

Qu'ieu li fi demanda:
Toza, fos amada
Ni sabetz amar?
Respos me ses guanda: 
Senher, autrejada
Mi sui ses dubtar.
Toza, mot m'agrada
Quar vos ai trobada
Sius puesc azautar.
Trop m'avetz sercada,
Senher, si fos fada
Pogra m'o pessar.
Toza, ges nous par.
Senher, ni deu far.
Qu'ieu li fi demanda:
Toza, fos amada
Ni sabetz amar?
Respos me ses guanda:
Senher, autrejada
Mi sui ses dubtar.

Toza de bon aire,
Si voletz la mia
Ieu vuelh vostr'amor. 
Senher, no s pot faire: 
Vos avetz amia
Et ieu amador.
Toza, quon que sia
Ieus am; donc parria
Queus fos fazedor.
Senher autra via
Prenetz, tal queus sia
De profieg major.
Non la vuelh melhor.
Senher, faitz folhor.

No follei, na toza; 
Tan m'es abellida
Qu'amors m'o cossen.
Senher, fort cochoza
Son que fos partida
D'aquest parlamen.
Toza, per ma vida,
Trop es afortida,
Qu'ieus prec humilmen.
Senher, no m'oblida
Tropa for' aunida
Si crezes leumen.
Toza, forsa m sen.
Senher, nous er gen.

Toza, que queus diga
Non aiatz temensa,
Que nous vuelh aunir.
Senher, vostr' amiga
Sui, quar conoissensa
Von fai abstenir. 
Toza, quan falhensa
Cug far, per sufrensa
Bel-deport m'albir.
Senher, mot m'agensa
Vostra bevolensa,
Quar vos faitz grazir.
Toza, queus aug dir?
Senher, queus dezir.

Digatz toza gaia,
Queus a fag dir ara
Dig tan plazentier?
Senher, on que m vaia
Gai chans se prepara
D'en Guiraut Riquier.
Toza, ges encara
Le ditz no s despara
De qu'ieu vos enquier.
Senher nous empara
Belh-deportz, queus gara
De laus esquerrier?
Toza, no m profier. 
Senher, à us entier.

Toza tot m'afara,
Mai' n Bertrans m'ampara 
D'Opian l'entier. 
Senher, mal si gara;
Et iretz von ara,
Don ai cossirier. 
Toza, sovendier
Aurai est semdier.

7226.
La 2.a pastorella, facha l'an 1262. 

L'autrier trobei la bergeira d'antan, 
Saludei la e respos mi la bella;
Pueis dis: senher, cum avetz estat tan
Qu'ieu nous ai vist? ges m'amor nous gragella.
Toza, si fai mais que no fas semblan.
Senher, l'afan par que podetz sufrir.
Toza, fals es, qu'aissi m'a fag venir.
Senher, et ieu anava vos sercan.
Toz' aissi etz vostres anhels gardan.
Senher, e vos en passans so m'albir.

Toz' al prim jorn fui vostres ses mentir;
Pueis del vezer m'an tout afar aizina.
Senher, aital vos puesc ieu de mi dir,
Qu'aissi co vos m'es fis vos sui ieu fina.
Toza, be m plai quar o sabetz grazir.
Senher, si fas tot aissi com s'escai.
Toza vulhatz donc tot so qu'ieu volrai.
Senhe'l vostre voler vuelh ben auzir.
Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir.
Senher faitz o lai on ieu no serai.

Toza, nulh jois ses lo vostre no m plai
D'autra del mun ni dar no'l me poiria.
Senher, aquo es aissi quon ieu sai:
Mas cavalgatz e tenetz vostra via.
Toza, no vuelh anar ans dissendrai.
Senher queus val ar quan etz dissendutz?
Toza sapchatz que serai vostres drutz.
Senher sius plai entendetz que dirai.
Toza digatz tot, que beus entendrai.
Senher sejam, que ben siatz vengutz.

Toza tan m'es lo dezirier cregutz
De vos jauzir, qu'ades coven à faire.
Senher quous es tan tost dessovengutz 
Lo vostre Belh-deportz? no l'amatz gaire. 
Toza si fas tan que ja so vencutz. 
Senher s'o sap grat non deura saber. 
Toza, de trop vils faitz me fa tener. 
Senher per so n'es lauzan mentaugutz.
Toza, s'amor autre joi no m'adutz. 
Senher nous par que vivatz ses plazer.

Toza, no m vol mos Bel-deportz valer, 
Ni re no vei él mon que tan me plaia.
Senher, ben cre qu'en sap far son dever,
Si a valor tan quo dizetz veraia.
Toza, tan val que tot m'en desesper.
Senher avetz per lieis nulh meillurier?
Toza, oc tal qu'en muer de dezirier.
Senher ans n'etz mentaugutz de saber.
Toza, que m val? pus joi no puesc aver. 
Senher lo joi perdetz per cor leugier.

Toza'l cor ai leial e vertadier
Vas lieis don mortz deziran me guerreja. 
Senher, tant aug dir d'en G. Riquier,
Que si nous val no fa ren que no deja. 
Toza, no fan à creire lauzengier.
Senher, per mi sai tot votre talan.
Toza beus am, mas vos m'anatz trufan. 
Senher, autra n'ametz atretan ier.
Toza, vau m'en, que no m'avetz mestier.
Senher anatz e vejam vos s'autr' an.

7226.
La tersa pastorella, l'an 1264. 

Gaia pastorella
Trobei l'autre dia
En una ribeira,
Que per caut la bella
Sos anhels tenia
De sotz un' ombreira.
Un capelh fazia
De flors, e sezia
Sus en la fresqueira. 
Dissendei en guia
Que s'amor volia
En calque maneira: 
Ilh fon prezenteira,
Sonet me primeira.

Dissi li: poiria
De vos solatz traire
Pus m'es agradiva?
Ilh dis que queria
Amic de bon aire
Nueg e jorn pessiva.
Toza, ses cor vaire
E senes estraire
M'auretz tan quan viva.
Senher, be s pot faire
Quar à mon vejaire
Amor vos abriva.
Toza, oc, esquiva. 
Senher, b'es sobtiva.

Toza, s'ans de gaire
No m'en fatz valensa
Vostr' amors m'esglaia.
Senher, ab maltraire
Conquer hom guirensa.
Donc espers vos plaia.
Toza, tan m'agensa
Vostr' amors e m tensa,
Qu'ops m'es qu'ades l'aia.
Senher, en parvensa
Mais no m vis falhensa,
Faria savaia.
Toza 'l vista m plaia.
Senher, donc nois gaia.

Toza, tant comensa
L'amors ab martire,
Qu'ops m'es vostr' ajuda.
Senher, ab temensa
M'avez en dezire (M'avetz)
Ben quatr' ans tenguda.
Toza, no m'albire
Qu'ieus vis mai; nous tire 
Si ar etz ma druda.
Senher, beus puesc dire
Qu'en faretz mans rire:
Sui desconoguda.
Toz' etz esperduda.
Senher, non, ni muda.

Toza, no m cossire
Tant qu'aisso entenda.
Etz ges la cantada?
Senher, quan queus tire,
Pro er qu'ieus car venda 
Vostr' amor malvada.
Na toza, contenda
Ai ab vos d'emenda
Tota vetz trobada.
Senh' en Guiraut, renda,
Riquier, tanh queus renda
Aital, quar sui fada.
Toz' ans etz membrada.
Senher, so m'agrada.

Toza, tal fazenda
Ai qu'ops m'es quei tenda: 
A dieu sias dada.
Senher, aissius prenda
Per tot ses esmenda:
E veus vostr' estrada. 
Toza etz irada? 
Oc, per vostr' anada.

7226.

La 4.a pastorella, l'an 1267.

L'autrier trobei la bergeira
Que d'autras vetz ai trobada, 
Gardan anhels, e seria,
E fon de plazen maneira;
Pero mout fon cambiada,
Quar un effant pauc tenia 
En sa fauda que durmia, 
E filava cum membrada.
E cugei que m fos privada
Per tres vetz que vist m'avia, 
Tro vi que no m conoissia,
Que m ditz: lai laissatz l'estrada.

Toza, fi m'ieu, tan m'agrada
La vostra plazen paria,
Qu'er m'es ops vostra valensa. 
Elha m dis: senher, ta fada
No sui queus pessatz que sia, 
Quar, en als ai m'entendensa. 
Toza faitz hi gran falhensa,
Tant a queus am ses falsia. 
Senher, tro en aquest dia
Nous vi segon ma parvensa.
Toza, falh vos conoissensa.
Senher, non; qu'ieu m'entendia.

Toza, ses vos no m poiria
Res dar d'aquest mal guirensa,
Tant a que m'es abellida. 
Senher, aital me dizia
En Guiraut Riquier ab tensa:
Mas anc non fui escarnida.
Toz' n Guirautz nous oblida,
Nius pren de mi sovinensa.
Senher, mais que vos m'agensa
Elh e sa vista grazida.
Toza, ben trop l'es gandida. 
Senher, si ven be cre m vensa.

Toza, mos gaugz se comensa,
Quar selh per qui etz auzida
Cantan sui ieu ses duptansa. 
Senher, non etz; ni crezensa
Non auria en ma vida,
Ni neis non avetz semblansa.
Toza, Belh-deportz m'enansa
Queus es tres vetz autz guida.
Senher, res non es la crida,
Trop vos cujatz dar d'onransa.
Toz' avetz de mi (m'embransa) membransa?
Senher, oc; mais non complida.

Toza, ieus ai embrugida
E tenc m'o à gran pesansa:
Nous pessetz plus vos enqueira.
Senher, be m tenc per formida,
Qu'eras ai preza venjansa 
De l'autra vista derreira. 
Toza, ab qui etz parieira
En l'enfant; es d'alegransa? 
Senher, ab selh qu'esperansa
N'ai de mais, que m pres en gleira. 
Toza, cous giec en ribeira?
Senher, quar es ma uzansa.

Poiriam far acordansa
Amdos, toza plazenteira,
Si n'eratz per mi celada?
Senher, non d'autr' amistansa
Quens fem à la vetz primeira,
Pus tro aissi m son gardada. 
Toza, beus ai assajada,
E truep vos de sen enteira. 
Senher, s'ieu no fos leugeira
Mal m'agratz vos assenada. 
Toza, vau far ma jornada. 
Senher meteus en carreira.

7226.

La quinta pastorella, l'an 1276.

D'Astarag venia
L'autrier vas la Ylla
Pel camin romieu;
E pres de la via
De sotz una trilla
Vi, e no m fon grieu,
La bergeira mia
Que sec ab sa filha.
Conoc me tan lieu,
Ris, se be s planhia,
E s det meravilha,
Comandet s'à dieu.
Tost dissendei ieu
Ilh fon se levada;
Tornet él loc sieu
Quan l'aic saludada.

Vi la fort camiada
Vas que ja fon bella; 
Dissi l: don venetz? 
Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Queus o conoissetz.
Pos vos ai trobada 
Comtatz me novella
De lai si sabetz. 
Senher, vas Granada
Va'l rei de Castella, 
Doncx tost lai tenetz. 
Dona que dizetz? 
Qu'ieu no crei que fassa.
Senher mout falhetz
Non seguen sa trassa.
Enquer nous es passa,
Fi m'ieu, la maneira
De mi à chuflar.
Senh' en Guiraut, lassa,
Riquier, non bergeira
Sui d'aquest cantar.
De mi penreus plassa 
L'albergua enteira
A nueg e'l jogar.
Senher, per dieu, massa
M'avetz per leugeira,
Nous cal covidar.
Dona, ges no m par
Aiatz de mi cura.
Senher, non d'amar,
Si no m fa frachura.

Tot farai rancura
De vos, quar m'es brava, 
Huei mais en cantan. 
Senher, per drechura
De dieu, sius membrava,
Fosson vostre can.
Dona, ges vilhura
Non ai, qui m jutjava
Dreg, que m des soan.
Senher, ab mezura
Ges bos sens nous trava
Ni canas ni an.
Dona, per semblan
Mal me cujatz dire.
Senher, nous ten dan
Tant es bos suffrire.

Pro femna, queus tire 
Nous ai dic encara;
Per que m dizetz mal?
Senher, ai dezire
Tencsetz per amara
Via temporal.
Per re no m'albire
Qu'om veja la clara
Per sermon aital.
Senher, mo martire
Doblatz parlan ara,
Et à vos no val.
Per totz temps vos sal
Dieus, pus nous diria.
Senher, no m'en cal:
É nom de dieu via.

7226.

La VI.a pastorella d'en G. Riquier, l'an 1282.

Vengui l'autre dia,
De plueja totz mullatz,
En poder d'ostaleiras
Qu'ieu no conoissia.
Ans fui meravelhatz,
Per que'l viella rizia,
Que la jove dizia
Suau calque solatz;
Mas quascuna m fazia
Los plazers que sabia.
Tro que fui albergatz,
Que agui sovinensa
Del temps que n'es passatz,
E cobrei conoissensa
Del vielha, de que m platz.
E dissi l: vos etz selha
Que ja fos bergeira
E m'avetz tan trufat.
Ela m dis: non pas felha,
Senher, mas guerreira
Nous serai per mon grat.
Pro femna, de maneira
Tal vos vei segon teira
Qu'esser deu chastiat.

Senher, s'ieu fos leugeira
Non a trop qu'en carreira
Fui de trobar mercat.
Pro femna, per aizina
Fon dich d'ome cochat.
Senher, ans sui vezina
D'est amic non amat.

Pros femna, d'aital toza
Cum vos deu amaire
Fort esser dezirans.
Senher, dieus per espoza
Mi vol; mas del faire
No sui ges acordans.
Pros femna, de maltraire
Vos es ben temps d'estraire,
Si es hom benanans.
Senher, assatz ad aire
Pogram viure; mas paire
Lo sai de sept efans.
Pros femna, gent servida
Seretz per sos filhs grans.
Senher, ja'n sui marrida
Q'un non a de X ans.

Na femna descenada
De mal etz estorta
E pieitz anatz sercan.
Senher, ans sui membrada,
Que'l cor non m'i porta
Si qu'en fassa mon dan.
Pros femna via torta
Queretz, don seretz morta
So m pes enans d'un an.
Senher, veus qui m coforta;
Car de mon gaug es porta
Selha quens es denan.

Pros femna, vostra filha
Es segon mo semblan.
Senher pres de la Ilha
Nos trobes vos antan.

Pros femna, doncx emenda
Covenra que m fassa
Per vos de motz pezars.
Senher, tant o atenda
Qu'asso marit plassa; 
Pueis faitz vostres afars.
Pros femna nous es passa
Enquers, e duraus massa
Mais huei vostre trufars.
En G.t Riquier, lassa
Sui quar tant seguetz trassa
D'aquest leugiers cantars. 
Pros femna, quar vilheza 
Vos a faitz chans amars. 
Senher, de vos se deza 
Tan qu'als vielhs non etz par.

Pros femna, de mal dire 
No m feratz temensa; 
Mas aisso solatz par. 
Senher, ges no m'albire
Que ma mal sabensa 
Vos saubessetz pessar. 
Pus é vostra tenensa 
Sui, ben devetz sufrensa
De tot ab mi trobar.
Senher, ges no m'agensa 
Qu'ieus diga ren per tensa
Nius fassa mal estar. 
Dona ja no poiriatz, 
Quar nous puesc desamar. 
Senher quant o fariatz 
Ieus vuelh totz temps honrar.

Al pro Comte agensa
D'Astarac nostra tensa, 
Dona, qu'om deu lauzar. 
Senher, sa gran valensa 
Lo fai ab bevolensa 
A totas gens nomnar. 
Dona si l sà veziatz
Saubessetz l'amparar? 
Senher ben auziriatz
Que n'ai en cor afar.

Guillem de San Leydier o Deisdier. Domna, ieu vos sui messatgiers


Guillaume de Saint-Didier, Leidier, Deidier, Deslier; Guilhem, Guilhèm

2701, 7225, 7614, 7698.

Guillem de San Leidier fo us rics castelas de Noaillac, del avescat del Puoi Santa Maria. E fo mot honratz hom e bons cavaliers d'armas, e larcx donaire d'aver, e molt gent ensenhat e cortes, e molt fis amaire, e molt amatz e grazitz. Et entendet se en la marqueza de Polonhac, qu'era sor del dalfin d'Alverne e de n'Azalais de Claustra, e moiller del vescomte de Polonhac. En Guillems si fazia sas cansos d'ella e l'amava per amor, et apellava se ab ella Bertran, et ab n Ugo Marescalc dizia altresi Bertran, qu'era sos compaing e sabia totz los faitz d'en G. e de la marquesa: e tut trei si clamaven Bertran l'uns l'autre. Esteron en mot gran alegrier lonc temps los tres Bertrans; mas G. tornet en gran tristessa, car li dui Bertran feron gran fellonia de lui e gran vilania, si com poires auzir.
Dig vos ai d'en Guillem qui fo ni don, e de sa dona, ni com duret lor amor de la marquesa e de lui. E molt l'avien menada avinenmen, senes blasme e senes folor, car molt tenion cubert so que fazia à tener cubertz et en crezensa. E molt s'alegravon totas las gens de l'amor de lor, per so que maint fait avinen s'en fazion e s'en dizion per la lor amor. Et en aquela sazo si avia una dona mot bela e mot ensenhada en Vianes, so era la comtessa de Rossilho; e tug li gran senhor e baro li portavon mot gran onor. E en G. mais que tug, car el la lauzava mot e la vezia voluntiers; e la amava e deleitava se en parlar de lieis, que totz hom crezia que fos sos cavalliers. E la dona se agradava mot de lui.
Tan s'agradava en G. de lieis qu'el n'estava de vezer la marqueza, don ela n'ac gelozia, e crezet cert que fos sos drutz; e tota la gent o crezia, mas non era. Tan que la marqueza mandet per n Uc Marescalc e s clamet à lui d'en G. e dis que vengar se volia d'en G. per sen d'en Uc. E enaisi qu'ieu vuelh far mon cavallier de vos, per so car sai qui es; e car non trobaria cavallier que m convengues mai de vos, ni de cui en G. degues esser tan irat com de vos. E vuelh anar en pelerinatge ab vos à Sant Antoni en Vianes; e anarai à San Leidier à maio d'en G. jazer en sa cambra, e él seu leig vuelh que vos jaguatz ab mi. E can n Uc o auzi meravilhet se mot fort, e dis: dona, trop me dizes d'amor, e veus me à tot vostre mandamen.
La marqueza s'aparelhet gent e be, e mes se en la via ab sas donzelas e sos cavaliers; e venc s'en à San Leidier e i descavalquet. Mais G. non era él castel, pero la marqueza fo gen aqulhida à sa voluntat; e can ven la nueg colquet ab si n Uc él lieg d'en G. E si fon saupuda la novela per la terra. E can G. o saup fon trist e dolens, mas no li'n volc mostrar brau semblan à la marqueza ni à'n Uc, ans fazia semblan que res non saupes. Mas esforset se fort de servir la comtessa de Rossilho, e parti son cor de la marqueza. E adonc el fe aquesta chanso que dis:
Pos tan mi fors' amors c'aissi m fai entremetre.
et en la tornada el dis:
Bertran, Bertran, ben feira à mespendre
Si'l messonja fos vers, et alhors ad apendre.

Auzit aves d'en G. de San Leidier qu'amava la comtessa de Polonhac, la cals avia nom Marqueza, et ela no l volia retener per cavalier ni far negun plazer endreg d'amor. Ans, can venc à la parfi, ela 'l dis: en G., si lo vescoms mos maritz no m comandava e no m pregava, nous tenria per mon cavalier ni per mon servidor. E can G. auzi la resposta fo trist e marritz; e pesset en cal manieira poiria penre genh que fezes pregar la marqueza à son marit co l retengues per son cavalier: e acordet se que fezes un vers en persona de son marit. Lo vescoms se deleitava mot él cantars d'en G. e cantava mot be e bel. En G. si fe un vers que ditz:
Dona ieu vos soi messatgiers
Del vers et entendres de cui.
E quant l'ac fag el lo mostret al vescomte, al marit de la domna, e comtet li la razo per qu'el l'avia fait: q'una soa domna l'avia dit qu'ela no l'amaria si non la fazia pregar à son marit. El vescoms fo molt alegres cant auzi lo vers, e apres lo voluntiers; e can be lo saup cantet lo à sa molher. E la dona entendet lo tantost, e recordet se de so c'avia promes à'n G.; e dis à si meteissa: Uei mais no m puesc defendre ad aquest per razo. E à cap de tems G. venc vezer sa dona, e dis li co el avia fag son comandamen, e com l'avia fag pregar à son marit. E adonc la marqueza lo receup per cavalier e per servidor; e lor amor estet et anet si com ai dig en l'autra razo.

2701, 3794, 7225-6, 7614.

Domna, ieu vos sui messatgiers
Et él vers entendretz de cui;
E salut vos de part celui
Cui vostre jois alegr' e pais:
E sapchatz be de cert hoimais
Que sos messatges vertadiers
Sera del vers, qui que'l vos can.

Tant a en vos sos cossiriers
Que tot' autr' amor en defui;
Et autre volers no l'adui
Lo dezir que l ten en pantais.
Que tra pieg qu'autre carceriers
Que no mor e languis cujan.

L'amors que l vens e'l deziriers
L'a si destreg, que ses autrui
Parl' atressi com seran dui,
Qu'à si meteis dis quan s'irais:
Ai! cors, per que m'aucis ni m trais?
Que fols faras e que leugiers
S'enaissi m'aucis deziran.

Ja per enoios lauzengiers,
Per cui amors baiss' e destrui, 
No l tolhatz lo joi que l condui 
Ni'l bon esper per qu'el es gais:
E quar no s biaisset ni s frais 
Vostre pretz, qu'es à totz sobriers, 
No comensetz ves lui l'engan.

Engans es e cor volatgiers,
E blasmes don tot lo mon brui,
D'amic quan se part ni s desdui
De celui que l'es plus verais,
Qu'anc no lh fetz fencha ni essais,
Ans es humils e gen parliers
A totz, que no s'o ten à dan.

No sabetz quals es lo premiers
Qui sobre l'autre s taing en dui?
L'amor se sojorn' e s'esdui:
E si re li torn' en biais
Ni aprop lo be ven l'esmais
Lo rics jois qu'es vengutz premiers
Sobrevens l'ir'e vai falsan.

De trastotz autres cavaliers
Vos vet s'amor mas quan de lui;
Qu'el es de ric pretz e d'astrui,
E sa proeza creis e nais.
E si amar voletz jamais,
Lui prec que ames voluntiers;
Qu'ieu no l sai don domna l soan.

No sai quals es lo cavaliers
E s'ieus en prec no vos enui, 
Que l'ira qu'aviatz ab lui
Per m'amor no sia hoi mais;
Ans prec que sia fis e pais,
Tan sui vostre bons cosseliers:
E devetz far, qu'ieu o coman.

Bos vers, s'ab merce la m conquiers,
Miels serai sieus qu'anc mais no fui.
D'aitan quan lo solelhs relui
Es la mielher qu'él mon s'apais,
E'l genser e cilh que val mais;
Per qu'ieu remir plus voluntiers
Son païs, que totz m'en resplan.

Per so lo bon pensar engrais;
E'l voler es tan sobraitiers
Que nul' autr' amor no m reblan.

E si tot me falh messatgiers,
No lai trametrai mon Bertran.

2701, 7225-6.

El mon non a neguna creatura
No trueb sa par, mas ieu no trob la mia;
Ni ges no sai on ja trobada sia
Qu'aissi ames de leial fe segura;
Qu'ieu am plus fort cella que me guerreja
No fai nul drutz leis qu'en baizan s'autreja.
Pos malgrat mieu l'am, per que m fai maltraire,
Si m'ames re cujatz s'ieu l'ames gaire.

Ho ieu; sapchas que no fora mezura,
Pos er l'am tan que m'es mal' enemia
Et ieu l'am sols, est' amor que m'embria?
Si fa, sivals tan quan lo respieg dura.
Aquest respieg on hom re non espleja
Non es causa que hom persegre deja,
Ben o conosc si m'en pogues estraire:
Mas no posc ges, tan soi leial amaire.

Be m volgra mal si l fezes forfaitura
Ni l'agues dig nul enoi ni folia:
Mais quar enans son ric pretz quascun dia
De mon poder, e m plai quan se melhura,
E fai saber qu'à totas senhoreja.
Quant ieu l'esguar no fa parven que m veja;
A totz autres es franqu' e de bon aire,
Mas à mi sol no vol bel semblan faire.

Quar costum' es de domna que sia dura
E port' orgolh celui qui s'umilia.
Ai! bella res, co vos falh cortezia
Ves me tot sol, qu'om mais no s'en rancura?
Voletz mi mal quar sol mi faitz enveja,
E quar vos am mais d'autra re que seja?
Per aquest tort mi podetz los olhs traire,
Que ieu ni vos non o podem desfaire.

A totz jorns creis e dobl' e s'asegura 
L'amor qu'ie l port, mas lo fatz desembria;
E mens n'aurai so cug à la partia, 
Qu'al comensar vei qu'ades se pejura: 
Que s'ieu m'irais de tot en tot sordeja.
Doncs no sai eu de qual guiza m'esteja, 
S'ira mi notz e patz no mi val gaire: 
S'enaissi m vai be soi doncs encantaire.

Amics Bertrans, vos quez es galiaire
Es mais amatz qu'ieu que soi fis amaire.

2701, 3794, 7225-6, M.

Pos tan me fors'amors que m'a fag entremetre
Qu'à la gensor del mon aus ma canso trametre,
Ni ves alhor no posc mon fin cor esdemetre,
Be deuria mos sens sutils en lai esmetre,
Si l plagues que m laisses en so servici metre 
Cilh cui hom liges sui ses dar e ses prometre.

Lo prometre m'es gen, e fo falsa'l promessa,
Mais que s'autra m'agues en re joia tramessa;
E si neguna mais ses de mi entremessa
Entenda ves autrui, qu'ieu tenc drech' esdemessa
Mo ferm voler ves tal, si m'ajut sans ni messa,
Don non aus far semblan quei aia m'amor messa.

Mess' ai i tan m'amor que no m'en posc estraire,
Ni autra senes lieis no m pot nul joi atraire. 
Mas sieu no lo i dic, que no loi aus retraire 
Estiers qu'é ma cansos, dic ai tal contrastaire
Don crei qu'ilh o enten; qu'om res no pot plus traire
Per paor qu'envejos no la m poscan sostraire.

Sostrag m'a tot lo cor qu'ieu no sai on me tenha, 
Que partir no m'en puesc ni cug que ja i atenha; 
Mas sol la prec d'aitan s'à lieis plai mi mantenha. 
No l'enueg si ben dic ni en mal no s'o tenha, 
Qu'ab aitan m'er gran gaugz totz mals qu'ieu en sostenha, 
Qu'ades aurai respieg qu'à merce mi retenha.

Retener no m puesc ges mon voler ni abatre,
Qu'ades an mais e miels e no m puesc escombatre.
Trop m'a fait en ric loc mos fols volers abatre;
Mas negus hom no m pot cor destrenher ni batre.
Que farai donc s'ieu l'am e no m'en puesc esbatre?
Languirai deziran, qu'ab lieis no m'aus combatre.

Combatre no s deu hom que'l genser e'l miels faita 
Ilh no sia del mun, e que gensers afaita 
Tot quan fai segon pretz, que res non dezafaita; 
Per que sa gran valor non deu esser desfaita: 
E s'amors es en loc mespreza ni forfaita, 
Sol que lieis fass'amar es endreit se refaita.

Refaitz for' en dezir, sol qu'ilh denhes empenre 
Un jorn qu'à lieis vengues que m fezes dezapenre
Lo mal qu'ai per no re; e que m laisses apenre
So que nuls hom no sab ni s'en laissa repenre. 
Mas tan vei sos ric pretz per tot lo mon perpenre, 
Per qu'ieu cug qu'ilh me lais, qu'ella pot qui s vol penre.