Mostrando las entradas para la consulta monclús ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta monclús ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de septiembre de 2026

Ugo Faidit. Lo donatz proensals.

Testi antichi provenzali.

1. Ugo Faidit.
Lo donatz proensals.

Ugo Faidit. Lo donatz proensals.

Secondo il ms. Landau (v. Biadene in Studj (studii) di filologia romanza, I, 370-88, II, 93) con alcune delle correzioni più necessarie, tratte dai mss. editi dallo Stengel (Die beiden ältesten provenzalischen Grammatiken, Marburg, 1878). Estratti.

Las oit partz qe om troba en gramatica, troba om en vulgar proenzal, so es: nomen, pronomen, verbum, adverbium, participium, coniunctio, prepositio et interiectio.
Nomen es apelatz per so qe significa substancia ab propria qualitat o ab comuna, e generalmen totas las causas a las quals Adams pauset noms, poden esser noms apeladas. en nom a cinq causas: species, genus, numerus, figura, casus.
Species o es primitiva o es derivativa. primitivus es aqel noms q'es per se e non es venguz d'alcum autre nom ni d'alcun verbe, sicom es bontaz. derivativus es aqel noms qe ven d'autre loc, sicon bos, qe ven de bontat: qe bos non pot hom esser ses bontat.
Genus es de cinq maineras (maneiras): masculis, feminis, neutris, comus, omnis. masculis es aqel que aperten a las masclas causas solamen, sicum es bos et mals e fals et leials. feminis es aquel que aperten a las causas feminils solamen, sicum es bona, bela, mala et falsa. neutris es aqel que no aperten a l'un ne a l'autre, sicum es gaugz e bes. mais aici non sec lo vulgars la gramatica els neutris substantius; ans se dizen aisi cum se fosen masculin, quia secundum gramaticam non deberet poni s in fine sicut hic, sicum aici: granz es lo bes qe aqest m'a fait, e granz es lo mals que m'es vengutz de lui. comun son aqueill que apertenen al mascle et al feme ensems, sicum sun li particip qe fenisen in ans vel in ens; qu'eu pos dire: aqest cavaliers es avinens, aqesta domna es avinens. mas el nominatiu plural se camja d'aitan que conven a dire: aquil cavalier sun avinen, aquelas domnas sun avinen. omnis es aquel que aperten al mascle et al feme et al neutri ensems, qu'eu pos dire: aqest cavaliers es plasens, aquest bes m'es plasens.
Numerus es apelatz singulars et plurals. singulars quan parla d'una causa solamen, plurals quan parla de doas o de plusors.
Figura o es simpla o composta: simpla sicum es coms, composta sicum es vescoms, qu'es parz composta, zo es apostiza, de ves et de coms.
Li cas sun seis: nominatius, genetius (genitius), datius, acusatius, vocatius et ablatius. lo nominatius se conois per lo, sicom lo reis es vengutz; genetius per de, sicum aquest destriers es del rei; datius per a, sicum mena lo destrier al rei; acusatius per lo, sicum ieu vei lo rei armat; el vocatius, o tu segner reis secor me; l'ablatius, eu vau ab lo rei, per lo rei, ses lo rei, del rei. e no se pot conoisser ni triar l'acusatiu del nominatiu si no per so, quel nominatius singulars, quan es masculis generis vel comus ou omnis, vol s en la fin de la diccion e li autre cas nol volun. el nominatius plurals no lo vol, e tuit li autre cas lo volon el plural. pero lo vocatius deu semblar lo nominatiu en totas las dicios qe finissen in ors et en las autras dicios queus dirai aici: deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, cansos; et els autres locs on lo vocatius non a s en la fin, si es semblans al nominatiu al menhz en silabas et en letras, que deu aver aitals e tantas cum lo nominatius, trait sol s en la fin.
Pero de la regla on fo dit de sus quel nominatius cas no vol s en la fin quan es pluralis numeri, voilh traire fors totz los femenis, qe non es dit mas solamenz dels masculis e dels neutris, que son semblan el plural per totz locs, sitot s'es contra gramatica. e lai on fon dit del nominatiu singular que vol s per tot a la fin, volh traire fors totz aquelz noms qe fenissen en aire, sicum emperaire, amaire e donejaire; et en eire, sicum es Peire, beveire, raeire, tondeire..; e las rismas qe fenisen en ire, sicum es traire, consentire, escarnire, ferire, escrimire, gronire. mas aquelas rimas que fan in ires, sicum es albires, vol s, e consires e desires. e devetz saber que tuit aquelh queus ai dit, dun lo nominatius singulars fenis en aire et en eire et en ire, fenisson totz los cas dels oblics singulars en dor, sicom es a dire l'emperaire, de l'emperador; amaire, de l'amador; lo beveire, del bevedor; lo ferire, del feridor; trait los vocatius, que devon semblar los nominatius, sicum es dit de sus.
De la regla del nominatiu singular, que vol s a la fin, volh ancar traire fors maestre, prestre, pastre, senher, pejer, sordejer,... majer, meiller, sor, bar, gencer, leugier, greuger...; et in enre, sicum menre, penre, tenre; e toz los ajectius neutris, quan son pausat senes substantiu, sicum: mal m'es, greu m'es, fer m'es, estranh m'es qu'el aja dit mal de me.
E voil ben traire fors encar dels pronoms alcus, sicom es eu idest ego, tu, el, cel, aicel idest ille, qui, aqest, aqel, ill, cill, acill, nostre, vostre, qe no volun s en la fin e sun del nominatiu singular.
Tres declinazos sun, el nominatius cas de la primeira declinason fenis en a, e tuit li autre cas essamen; del singular devez entendre, car en lo plural volon li cas s, d'aqesta declinason, en la fin trastut... pero propheta e papa no volon s en la fin del nominatiu plural, mas en totz los autres cas lo volon. 
celh que fenissen in ans vel in ens, quan s'ajusten ab femini substantiu, volon s el vocatiu a fin; mas quan s'ajusten ab masculin substantiu, no lo volon...
E sun d'autra mainera (maneira) nom qe non se declinon, sicum es vers ab toz sos conpost, e tuit li adjectiu que fenissen in os sicum es amoros, envejos, trait pros e bos. e tuit aquelh qe fenissen in as larg, no se declinon nis mudon, sion substantiu o sion adjectiu, sicum nas, pas, vas, ras; e cortes sec aquela medesma regla; et pes, contrapes, cens, sirventes, ences, deves, mes, borses, bles, des, marqes, gles, bres, comes, escomes et pres ab toz sos compost. 
et aqist sobredit que van aissi seguen aqella meteisma regla, e tuit li nom provincial, qe se derivon de las provincias, que fenissen in es, sicum frances, angles, jenoes, polhes, e tuit aquest sobredit fenissen in es estreit. 
d'aquelz qe fenissen in es larg, sicum es confes, ades; encaras d'aquels qe fenissen in as larg, no se declinon, sicum es bas, cas, gras, clas, las, mas; tals es mescaps, Aics, fals, bauz, descauz, cautz, faltz, encauz, lanz, fars, ars, martz, latz, glatz, jatz, patz, catz, aus, claus compost, laus, raus, ais, cais, fais, lais, tais, brais, Clavais, melhz, fems, tems, Rems; in ers larg guers, dispers, Bezers, Lunbers; in ers estreit aers, ders, aders; in is gris, paradis, san Daunis, Assis, Paris, ris, vis; in itz berbitz, ditz, contraditz; ... in ols fols, pols, Ajols, doutz, poutz, soutz; in ors larg cors, mors; in ontz Germonz, gergonz, pontz; bis, lis, Alis; in ors estreg ors, sors, resors; crotz, notz, potz; burcs; plus, reclus, conclus, confus, pertus, Dedalus, Tantalus, us, fus, Artus, Cerberus (Artur Quintana, Juaquinico Monclús). e tut aquest qu'eu ai dit de sus, no se declinon nis mudon nien in singular ni im plural, e coren per totz cas egalmen...

sábado, 26 de septiembre de 2026

X - Yades, Ydiota, Ydra, Ydria, Ydropisia, Ydropizia, Ydropic, Ydus, Ydual - Zagite, Zeduari, Zegi, Zephir, Zona - FIN

X, s. m., vingt-troisième lettre de l'alphabet, et dix-huitième des consonnes, x.

X, es de tal natura que alcunas vetz se muda en g, et alcunas vetz en c.

Leys d'amors, fol. 6.

L'x est de telle nature qu'aucunes fois il se change en G, et aucunes fois en C.




Y, s. m., vingt-quatrième lettre de l'alphabet, et la sixième des voyelles, y.

Dans les manuscrits, l'I remplace l'Y et réciproquement.

Cant la dictios precedens finish per y grec. Leys d'amors, fol. 61.

Quand le mot précédent finit par y grec.

ANC. FR. Quel chemin faut-il prendre? car quelquefois il en trouve de faicts comme un y. Hist. maccaronique, t. II, p. 200.


Yades, s. f. pl., lat. hyades, hyades, terme d'astronomie.

Las estelas ditas yades. Eluc. de las propr., fol. 111.

Les étoiles dites hyades.

ESP. PORT. Hiadas. IT. Iade.



Ydiota, s. m., lat. idiota, idiot, ignorant.

Ydiotas et ignorans. Eluc. de las propr., fol. 169.

(chap. Idiotes e ignorans; com tots los de la Ascuma.)

Idiots et ignorants.

Sabens entre los ydiotas. Leys d'amors, fol. 11.


CAT. Ydiota. ESP. PORT. IT. Idiota. (chap. Idiota com Carlos Rallo Badet, idiotes com los ascumites.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo


Ydra, s. f., lat. hydra, hydre, sorte de serpent.

Ydra,... avia tres caps. Eluc. de las propr., fol. 236.

L'hydre... avait trois têtes.

CAT. ESP. PORT. Hidra. IT. Idra. (chap. Hidra, hidres, classe de serp que teníe tres caps.)

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Joaquim Montclús, Juaquín Monclús


Ydria, s. f., lat. hydria, jarre, pot.

Laissi gran cuba per dorc

Et ydria per pauca dorca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

Je laisse grande cuve pour cruche et jarre pour petit cruchon.

ESP. Hidria. PORT. Hydria. IT. Idria. (chap. Hidria, hidries; engerra, engerres. A la Vita Christi ix hydries, a les bodes de Caná.)

Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.

Ydropisia, Ydropizia, s. f., du lat. hydropisis, hydropisie.

Qui la te castamen, tol la febre e ydropisia.

Pierre des Bonifaces, Not. des Mss., t. V, p. 706.

Qui la tient chastement, elle ôte la fièvre et l'hydropisie.

Val contra ydropizia. Eluc. de las propr., fol. 75.

Vaut contre hydropisie.

CAT. ESP. (Hidropesía) PORT. Hidropesia. IT. Idropisia.
(chap. Hidropesía, hidropesíes; hidropessía, hidropessíes; del griego “hýdōr” : aigua.)

(chap. Hidropesía, hidropesíes; hidropessía, hidropessíes; del griego “hýdōr” : aigua.)



2. Ydropic, adj., lat. hydropicus, hydropique.

Un home ydropic. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 14.

Un homme hydropique.

Substantiv. Ydropic es inflat. Eluc. de las propr., fol. 95.
(chap. Hidrópic es unflat.)

L'hydropique est enflé.

ANC. CAT. Ytropich. CAT. MOD. Hidropic. ESP. (hidrópico) PORT. Hidropico.
IT. Idropico. (chap. Hidrópic, hidropics, hidrópicca, hidrópiques : unflat per acumulasió de aigua.)



Ydus, s. f. pl., lat. idus, ides, une des divisions du mois chez les Romains.

L' avan jorn de ydus de novembre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 86.

L'avant jour des ides de novembre.

CAT. ESP. Idus. PORT. Idos. (chap. Idus, una de les divisions del mes dels romanos.)


2. Ydual, adj., des ides, qui a rapport aux ides.

Dia ydual ayshi nomnat, quar ydus vol dire divizio.

Eluc. de las propr., fol. 126.

Jour des ides ainsi nommé, parce que ides veut dire division.



Yle, s. f., lat. hyle, yle, matière primordiale.

Formec Dieu aquest mon de la primordial materia que fo al comensamen creada, yle pels philosophes apelada.

Es yle materia, per sa natura, ses qualitat, ses quantitat, ses color, ses forma, ses loc et ses temps. Eluc. de las propr., fol. 105.

Dieu forma ce monde de la matière primordiale qui fut au commencement créée, yle par les philosophes appelée.

Est l'yle matière, par sa nature, sans qualité, sans quantité, sans couleur, sans forme, sans lieu et sans temps.



Yleon, s. m., lat. ileon, iléon, le dernier et le plus long des intestins grèles.

Budel dit yleon. Eluc. de las propr., fol. 94.

Boyau dit iléon.

ESP. Íleon, ilion. PORT. Ileon, ilio. (chap. Íleon, budell.)


2. Yliac, adj., lat. iliac, iliaque, maladie de l'iléon.

Dolor yliaca et colica. Eluc. de las propr., fol. 93.

Douleur iliaque et colique.

PORT. Iliaco.


Ylex, s. m., lat. ilex, yeuse, chêne-vert.

Ylex, es especia de casse. Eluc. de las propr., fol. 211.

Yeuse, c'est espèce de chêne.
(chap. Una classe es lo grévol o grébol, ílex o ilex aquifolium, fulla com una agulla.)

grébol, grévol, ilex aquifolium


Yli, s. m., iris.

Gardas los ylis... Hun d' aquestz ylis.

Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 44.

Regardez les iris... Un de ces iris.



Ymbre, s. m., lat. imbrum, imbre, pluie.

En ymbre, so es a dire en ploia. Eluc. de las propr., fol. 125.

En imbre, c'est-à-dire en pluie.

Buitres sobre Beceite lluvia plou



Ypallage, s. m., lat. hypallage, hypallage, figure de rhétorique.

Voyez Isidor., Orig., I, 35.
Ypallage, non es als mas giramens de cazes o de costructio o de tota la sententia. Leys d'amors, fol. 126.

Hypallage, n'est autre chose que changement de cas ou de construction ou de toute la sentence.

PORT. Hypallage.


Yperbole, s. f., lat. hyperbole, hyperbole, figure de rhétorique.

Voyez Sosipat. Charis., Inst. gram., col. 246, éd. Putsch.
Yperbole, es dictios o oratios sobremontans vertat.

Leys d'amors, fol. 134.

Hyperbole, c'est expression ou discours surmontant vérité.

CAT. ESP. (Hipérbole) Hiperbole. PORT. Hyperbole. IT. Iperbolo.
(chap. Hipérbole, hipérboles : exagerassió, exagerassions.)


Ypocrita, adj., lat. hypocrita, hypocrite.

Cant los vezon dejunar o far autres bes, et apellon los ypocritas.


V. et Vert., fol. 20 et 21.

Quand ils les voient jeûner ou faire autres biens, et ils les appellent hypocrites.

Qu'on te tienne pour hypocrite.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Subst. Tot ypocrita se esforsa plus aver lo nom de bontat e de sanctetat, que esser bos homs ni sans per veritat. V. et Vert., fol. 9.

Tout hypocrite s'efforce plus d'avoir le nom de bonté et de sainteté, que d'être bon homme ni saint par vérité.

CAT. ESP. (hipócrita) PORT. Hipocrita. IT. Ipocrita. (chap. Hipócrita, hipócrites.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


2. Ypocrizia, Ipocrisia, s. f., du lat. hypocrisis, hypocrisie.

Els l' auran ab tolre et ab dar

O ab perdon o ab ypocrizia.

P. Cardinal: Un sirventes.

Ils l'auront avec le prendre et avec le donner ou avec pardon ou avec hypocrisie.

An tan d' ipocrisia,

Qu' om no conois lor bauzia.

B. Carbonel: Tan rics clergues.

Ils ont tant d'hypocrisie, qu'on ne connaît pas leur tromperie.

CAT. ESP. (Hipocresía) Hipocresia. PORT. Hypocrisia. IT. Ipocrisia.
(chap. Hipocresía o hipocressía, hipocresíes o hipocressíes.)

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic


Ypostazis, s. f., lat. hypostasis, hypostase, dépôt, sédiment des urines.

Aquo que apelam ypostazis, descen al fons de la urina.

Eluc. de las propr., fol. 32.

Ce que nous appelons hypostase, descend au fond de l'urine.

CAT. ESP. Hipostasis. PORT. Hypostasis. IT. Ipostasi. (chap. Hipostasis, solada o sedimén de la orina, del pixum.)



Ypotami, s. m., lat. hippopotamus, hippopotame, cheval marin (de fleuve).

Ypotamis, so es a dire cavals de fluvi. Eluc. de las propr., fol. 154.
(chap. Hipopótamo, aixó es a di caball de riu.)

Hippopotame, c'est-à-dire cheval de fleuve.

ESP. Hipopótamo. PORT. Hippopotamo. IT. Ippotamo, ippopotamo.
(chap. Hipopótamo, hipopótamos : caball de riu : hippo + potamus.)



Yraga, s. f., virague, ivraie.

Zizania, o yraga. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. Sissaña, o cañota.)

Zizanie, ou ivraie.





Camomilla, mentastre, yreos. Eluc. de las propr., fol. 82.

Camomille, menthe sauvage, tortelle.



Ysophagus, s. m., (lat.) oesophagus, oesophage, canal membraneux qui s'étend du gosier à l'estomac.

La via d' on passa la vianda, dita ysophagus.

Eluc. de las propr., fol. 47.

La voie par où passe la nourriture, dite oesophage.

CAT. ESP. (Esófago) PORT. IT. Esofago. (chap. Esófago, esófagos. Garganchó, garganchons.)


Ysterologia, s. f., lat. hysterologia, hystérologie, figure de rhétorique.
Voyez Diomède., de Orat., lib. II, col. 457, éd. Putsch.

Ysterologia se fay can la oratio et la sentensa, que deu esser pauzada primiera, es pauzada derriera. Leys d'amors, fol. 134.

Hystérologie se fait quand le discours et la sentence, qui doit être placée la première, est placée la dernière.




Z, s. m., vingt-cinquième et dernière lettre de l'alphabet, et dix-neuvième

des consonnes, z.

Pauzan z en loc de s. Leys d'amors, fol. 5.

Posant z au lieu de s.



Zagite, s. f., zagite, sorte de pierre.

Zagites, es peyra bloya et redonda. Eluc. de las propr., fol. 194.

Zagite, c'est pierre blonde et ronde.



Zeduari, s. m., zédoaire, sorte de plante.

Zeduari... val a totas cauzas a quals gingibre. Eluc. de las propr., fol. 288.

Zédoaire... vaut à toutes choses auxquelles (vaut) gingembre.

IT. Zettovario.



Zegi, s. m., calcanthum, vitriol rubifié.

Trissa alcuna quantitat de zegi, e aspergeys sobre la plaga.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Pile aucune quantité de calcanthum, et asperge sur la plaie.



Zephir, s. m., lat. zephyrus, zéphyr, vent d'ouest.

Dos vens collaterals,... segon apelam zephir.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux,… le second nous appelons zéphyr.

(ESP. Céfiro). PORT. Zephyro, zefeyro. IT. Zeffiro, zefiro.



Zeragiten, s. m., zéragite, sorte de pierre.

Zeragiten, es peyra... mout virtuoza contra vere.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zéragite, c'est pierre... moult efficace contre venin.



Zeuma, s. m., lat. zeugma, zeugme, figure de grammaire.

Voyez Sosip. Charisii, Inst. gram., lib. IV, col. 250, éd. Putsch.

Zeuma, es apta atributios d' u verb a diversas cauzas.

Leys d'amors, fol. 122.

Zeugme, c'est apte attribution d'un verbe à diverses choses.

ESP. PORT. Zeugma.



Zimar, s. m., vert-de-gris.

Ayssi cum zimar... que es vitriol. Trad. d'Albucasis, fol. 41.

Ainsi comme vert-de-gris... qui est vitriol.



Zimec, s. m., zimec, sorte de pierre.

Zimec, es peyra, autrament dita lazuli, de la qual si fa azur.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zimec, c'est pierre, autrement dite lazuli, de laquelle se fait azur.



Zinoguite, s. m., zinoguite, sorte de pierre.

Zinoguites,... portat el col, val contra noctilepa.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Zinoguite,… porté au cou, vaut contre nyctalopie.


Zizania, s. f., lat. zizania, ivraie.

Zizania, es herba... dita inutil;... naysh entre froment, al qual es tant semlant, quan es en herba, que a penas appar entre lor diferencia.

Eluc. de las propr., fol. 228.

Ivraie, c'est herbe... dite inutile;... elle naît entre froment, auquel elle est si semblable, quand elle est en herbe, qu'à peine apparaît entre eux différence.
CAT. Zisanya. ESP. Zizaña (cizaña). PORT. Zizania. IT. Zizzania.
(chap. Sissaña o cañota; es mol assemellada al blat o formén.)
- Fig. Zizanie, division.

Zizania ni discordia en la creatio dels dichs cossols.
Charte de Gréalou, p. 68.
Zizanie et discorde en la création desdits consuls.


Zodiac, s. m., lat. zodiacus, zodiaque.
Del zodiac la roda ceys. V. de S. Honorat.
Ceint la roue du zodiaque.
Adject. Cercle zodiac, pel qual si movo las planetas.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Cercle zodiaque, dans lequel se meuvent les planètes.
CAT. Zodiac. ESP. PORT. IT. (chap.) Zodiaco.


Zona, s. f., lat. zona, zone.
La regio dita zona, o cintha torrida.
Eluc. de las propr., fol. 108.
La région dite zone, ou ceinture torride.

CAT. ESP. PORT. IT. Zona. (chap. Zona, zones; sona, sones.)

Zulhenement, s. m., suppuration, pus.
Zulhenement, so es sania.

Si accideys a la plagua zulhenement.
Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Suppuration, cela est sanie.
S'il arrive à la plaie suppuration.








viernes, 18 de septiembre de 2026

Vint, Vinten, Vinthen, Vingten, Vingtena, Vintecinquena, Viola, Violeta, Violace, Vieulat, Vipera, Vibra, Viperin, Viperi

Vint, n. de nomb., lat. viginti, vingt.
Tres C e IIII vint en un tropel. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
Trois cents et quatre-vingts en un troupeau.
CAT. Vint. ESP. Veinte. PORT. Vinte. IT. Venti. (chap. Vin - 20 -.)

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.

2. Vinten, Vinthen, Vingten, Vinte, adj. num., vingtième.
Del dig jorn de juli vinte
Tro 'l jorn de setembre cinque.
(chap. Del dit día vin de juliol hasta lo día sing de setembre.)
Brev. d'amor, fol. 37.
Dudit vingtième jour de juillet jusqu'au cinquième jour de septembre.
Subst. La vinthena (mostra) de peyras, lors valensas. Palaytz de Saviesa.
La vingtième (montre) des pierres, leurs valeurs.
- Sorte d'impôt.
Desens, vingtens, gabellas. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 259.
Dixièmes, vingtièmes, gabelles.
CAT. Vinté. ESP. Veinteno.

3. Vingtena, s. f., vingtaine, sorte d'impôt.
Desenas, vingtenas ho autras impositions. 
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 259.
Dizaines, vingtaines ou autres impositions.
CAT. Vintena. ESP. Veintena. PORT. Vintena. (chap. Vintena, vintenes.)

4. Vintecinquena, s. f., vingt-cinquaine.
Per centenar o per vintecinquenas. Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Par centaine ou par vingt-cinquaines.

Viola, s. f., lat. viola, violette.
E m ditz que flors no semble de viola.
A. Daniel: Ans qu' els.
Et me dit que je ne semble fleur de violette.
Mantel e blial de violas.
P. Vidal: Lai on cobra.
Manteau et bliau de violettes.
CAT. ESP. PORT. IT. Viola.

2. Violeta, s. f., violette.
En un vergier
Per cuillir violeta.
Un Troubadour Anonyme: Per amor soi.
En un verger pour cueillir violette.
Capelz han de violetas.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos.
Elles ont couronnes de violettes.
CAT. ESP. PORT. Violeta. IT. Violetta. (chap. Violeta, violetes : flo, coló y nom.)

3. Violace, adj., lat. violaceus, violet, couleur de violette.
Color blava o violacea. Eluc. de las propr., fol. 266.
(chap. Coló blava o violassea.)
Couleur bleue ou violette.
ESP. (Violaceo) Violáceo. (chap. Violasseo, violasseos, violassea, violassees : de coló violeta.)

4. Vieulat (Violat), adj., violat. mêlé de violettes.
Begues ab rosas vieuladas e un pauc de razina. Liv. de Sydrac, fol. 77.
Qu'elle bût avec des roses mêlées de violettes et un peu de racine.
Sucre rosat e violat. Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
Sucre rosé et violat.
CAT. Violat. ESP. PORT. Violado. IT. Violato. (chap. Violat, violats, violada, violades : mesclat en violetes.)

Vipera, Vibra, s. f., lat. vipera, vipère.
Viron la vipera morta. Trad. d'un Évang. apocr.
Virent la vipère morte.
Serpent coronat,
De vibra engenrat.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Serpent couronné, de vipère engendré.
ANC. CAT. Vipera. ESP. (Víbora) PORT. Vibora. IT. Vipera. (chap. Víbora, víbores; escursó, escursons.)

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite






















2. Viperin, Viperi, adj., lat. viperinus, de vipère.
Carns viperinas a far tyriaca. Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs de vipères pour faire thériaque.
ESP. PORT. IT. Viperino. (chap. Viperino, viperinos, viperina, viperines : propi del escursó o víbora, com la llengua de Juaquinet Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

jueves, 10 de septiembre de 2026

Veta, Vetat, Vetuste, Vetz, Vegada, Veguada, Vezar, Avezar (Aveá, aveás)

Veta, s. f., lat. vitta, cordon, raie, bande, ruban, vétille.
La veta que vai en som
Sob' (sobr') els cills, a nom sobresill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La bande qui va en pointe sur les cils, à nom sourcil.
Paubre lairon pent hom per una veta.
P. Cardinal: Las amairis.
Pauvre larron on pend pour une vétille.
CAT. ESP. Veta. (chap. Veta, vetes; bena, benes.)

Héctor Moret Coso; La veta que vai en som Sob' (sobr') els cills, a nom sobresill.

2. Vetat, adv., rayé.
Que vesti gonella
D' un drap vetat belh.
J. Esteve: Al dous.
Qui revêt robe d'un beau drap rayé.
ESP. Vetado. (chap. Vetat, vetats, vetada, vetades : rayat, rayats, rayada, rayades; a rayes.)

Vetuste, adj., lat. vetustum, vieux, ancien.
Si la dislocatio es vetusta et antiqua. Trad. d'Albucasis, fol. 69.
(chap. Si la dislocassió es vetusta (vella) y antiga.)
Si la dislocation est vieille et ancienne.
ESP. IT. Vetusto. (chap. Vetusto : vell, vetustos : vells, vetusta : vella, vetustes : velles; antic, antics, antiga, antigues.)

Arturo Quintana Font

Vetz, s. f., lat. vices, fois.
S' una vetz sola ai parlat.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Si une fois seule j'ai parlé.
Qui manja una vetz lo jorn, sec vida d' angiel; e qui doas, vida d' ome; e qui tres o quatre, vida de bestia.
(chap. Qui minge una vegada al día, seguix vida d'ángel; y qui dos, vida de home; y qui tres o cuatre, vida de bestia.)
Liv. de Sydrac, fol. 129.
Qui mange une fois le jour, suit vie d'ange; et qui deux, vie d'homme; et qui trois ou quatre, vie de bête.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Qui manja una vetz lo jorn, sec vida d' angiel; e qui doas, vida d' ome; e qui tres o quatre, vida de bestia.

Loc. Ai! quantas vetz plor lo dia,
E quantas vetz mi fai rire!
Augier: Per vos belha.
Ah! combien de fois je pleure le jour, et combien de fois elle me fait rire!
Adv. comp. A cada vetz s' estendil.
Marcabrus: Pus la fuelha.
A chaque fois il s'étend.
A las vetz quan si dejonh.
Parfois quand il se disjoint.
Cen vetz muer lo jorn de dolor.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Cent fois je meurs le jour de douleur.
Maynthas vetz dreitz defen
So qu' amors cossen.
Aimar de Rocaficha: No m lau de.
Maintes fois droit défend ce qu'amour consent.
Pro vetz m' en faria preiar.
Giraud de Borneil: Us sonetz.
Assez de fois m'en ferait prier.
Ges orguelhs totas vetz non es bos.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Point orgueil toutes fois (toujours) n'est bon.
- Masc. Habitude, coutume.
Pueis no s debatra per mal vetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis il ne se débattra par mauvaise habitude.
Cui bon vetz
E noble cors es remazutz.
P. Vidal: Abril issic.
A qui bonne habitude et noble coeur est resté.
CAT. PORT. (ESP.) Vez. (chap. Vegada, vegades; volta, voltes.)

2. Vegada, Veguada, s. f., fois.
Mang' en pro sella vegada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il en mange assez cette fois.
Plus de XX vegadas lo jorn. V. et Vert., fol. 18.
Plus de vingt fois le jour.
Remenbra en ton cor cantas vegadas as faillit. V. et Vert., fol. 8.
Remémore en ton coeur combien de fois tu as failli.
Prov. Fortuna ve alcuna veguada als us, et autra veguada als autres.
(chap. La fortuna ve alguna vegada als uns, y datra vegada als atres.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 32.
La fortune vient aucune fois aux uns, et autre fois aux autres.
Adv. comp. A la vegada esdeven que plag se ferma en poder de dos homes.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Parfois il arrive que plaid s'établit au pouvoir de deux hommes.
Non menti nulla vegada. Trad. d'un Évang. apocr.
Ne mentit nulle fois (jamais).
L' angil que ren VII vegadas venso lo solelh de beltat.
Liv. de Sydrac, fol. 4.
Les anges qui par sept fois surpassent le soleil en beauté.
Conj. comp. Totas vegadas que marit e molher s' ajuston en la obra de matrimoni. V. et Vert., fol. 92.
Toutes fois que mari et femme s'ajustent dans l'oeuvre de mariage.
ANC. FR.
Je m'en voys boyre encore quelcque veguade. Rabelais, liv. I, ch. 6.
CAT. ANC. ESP. Vegada. (chap. Vegada, vegades; volta, voltes.)

3. Vezar, v., accoutumer, habituer, faire prendre l'habitude, aviser.
Mal vezar l' a d' esser ratier.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Malement l'habituera à être capricieux.
Part. pas. Qui non a vezat aver
Gran be.
P. Raimond de Toulouse: Us novels.
Qui n'a pas accoutumé d'avoir grand bien.
Aras son vezat e saben.
P. Cardinal: Un decret.
Maintenant ils sont avisés et savants.
ESP. PORT. Vezar.

4. Avezar, v., accoutumer, habituer.
Part. pas. Desqu' el loire aur' avezat,
El hi venra tot abrivat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Dès que le leurre il aura habitué, il y viendra tout empressé.
Ieu ai lo mestier avezat
D' amor.
T. de G. Faidit et de Baussan: Baussan.
J'ai accoutumé le métier d'amour.
CAT. Avesar. ANC. ESP. Avezar. IT. Avvezare. (chap. Aveá, aveás : yo me aveo, avees, avee, aveem o aveam, aveéu o aveáu, aveen; aveat, aveats, aveada, aveades; avearé; avearía; si yo me aveara.)